Saga Bacardí
10072
DISOLUCION DE LA FABRICA DE INDIANAS EN LA QUE INTERVIENE ANTONIO TOMBA (1ª parte)
.

En nom de Deu amen. Las parts avall escritas: De son grat, y certa ciencia confessan, y en veritat regoneixen la una part a la altra que per rahó de las infrasa pretencions se ha fet, y firmat entre ells la concordia del tenor seguent:
Com los Sors. Anton Tomba perxer, y comerciant, Francesch Thomás, y Pí tambe comerciant, y Joseph Olsina fabricant de indianas, tots de la present ciutat, ab escriptura rebuda en poder del notari baix firmat als quatre de Juny de mil set cents vuytanta quatre haguessen format compañía duradora per tamps de sinch anys en rahó de una fabrica de indianas de la qual anomenaron fabricant a dit Sor. Joseph Olsina posant per capital a saber es los referits Anton Tomba, y Francesch Thomás, y Pí la quantitat de deu mil sinch centas lliuras cada hú, ab diner efectiu, y dit Joseph Olsina la de tres mil lliuras ab lo valor de una casa, generos, y credits que li resultaban de la sua antigua fabrica ab condició de que lo mateix Olsina quadaba de evicció de las partidas continuadas en lo inventari, y balans que presta en lo cas de no conseguirse lo cobro dins lo termini de un any, com en efecte per no haverse pogut cobrar totas las partidas, o credits de referit Joseph Olsina dins dit termini quedá reduhit son capital en la quantitat de dos mil tres centes lliuras de modo que lo primer capitol de la expressada fabrica consistí en vint y tres mil tres centas lliuras, y respecte que est capitol no fou destres suficient per lo curs de la referida fabrica per haver pres establiment de una pessa de terra situada en lo terme de la present ciutat, y cerca la Capella o Hermita nomenada Nostra Sora. de Port, ahont fabricaren una casa, y un prat per blanquejar las indianas en lo que gastaren crescudas quantitats los mencionats Anton Tomba y Francesch Thomás aumentaren dit capital, y añadiren a ell la quantitat de quatre mil tres centas lliuras cada un, y no sent encara est fondo bastant pera cubrir las obligacions de la expressada compañía cada un de dits señors deixa a ella diferents partidas la quantitat de sis mil, y cent lliuras de modo que entre capitals, y diners deixats cada un dels mencionats Anton Tomba, y Francesch Thomás, y Pí tenia en la societat vint y un mil y cent lliuras.
Havent lo referit Joseph Olsina presentat lo balans del primer any de la expressada fabrica segons lo qual havia resultat de perdua dos mil sis centas xeixanta sinch lliuras, onse sous, y dos diners lo mencionat Anton Tomba en lo die trenta de Agost del corrent any reconvingué en lo Tribunal del Comers de esta ciutat a dits Francesch Thomás, y Pí, y Joseph Olsina pretent remourer a est ultim del encarrech de fabricant ab motiu de que no havia cumplert exactament lo convingut en la escriptura de societat de lo que hauria dimanat la expressada perdua, y que en lo cas de no tenir lloch la remoció de dit fabricant fos separada y disolta la compañía, reservanse los drets, y accions pera demanar comptes al mateix Joseph Olsina, y los dañs, y perjudicis que hages ocasionat a la societat, y per lo cas de no tenir tampoch lloch ni la una, ni la altra de ditas pretencions, que los danys, perjudicis, interessos, y despesas que en avant resultasen a la mateixa compañía, y per ultim preten que lo mencionat Sor. Anton Tomba que com a comprador que era de aquella no estigués obligat en haver de comprar genero algun sino per lo diner efectiu que tingués en caixa, a la qual demanda respongueren los referits Francesch Thomás, y Pí, y Joseph Olsina que no tenia lloch ninguna de las pretencions de dit Sor. Anton Tomba. Ho ja primera perque lo mencionat Sor. Joseph Olsina era interesat en la societat, y que com a tal no era presumible, no hagues cumplert son encarrech de fabricant, lo que la perdua debia atribuhirse dels pactes de la citada escriptura de societat no podia ser remogut del referit encarrech de fabricant: Que tampoch tenia lloch la segona pretenció de dit Sor. Anton Tomba relativa a la disolució, y separació de la societat, pues ella hauria de ser duradora per temps de sinch anys dels quals solament havia pasat un any, y alguns mesos; Que tampoch podia dit Sor. Francesch Thomás, y Pí quedar responsable dels danys, perjudicis, y gastos que poguesen resultar de continuació de la compañía per ningun dels motius expressats per lo mancionat Sor. Anton Tomba per conciderar sia aquells molts infundats, y que en quant a la ultima pretenció de no voler lo referit Sor. Anton Tomba comprar genero algun sino per los diners efectius tingué en caixa, tampoch podia tenir ella lloch per los perjudicis que podrian resultar a la societat en cas de necessitarse algun genero, y sino trobarse en aquella ocasió diners en caixa: Y en corroboració de sas respetives pretencions, y exepcions una, y altre de las parts allegaren diferents rahons que constan en los merits de la expressada causa a la qual se refereix.
Y ab sentencia proferida per los Señors Consuls a quinze de Setembre del corrent any, atenent lo rezel de poca prosperitat en lo curs ulterior de la fabrica especialment si los Sors. Thomás, y Tomba, o altre de ells retiraban com se digué serlos libre lo diner que maurian dexat a la compañía en quant de onse mil lliuras segons resulta del balans produhit en proves declararon que tenia lloch lo disentiment del Sor. Anton Tomba al curs ulterior de la fabrica, per son interes, y que mediant ell tenia també lloch la sua separació de la societat ab intelligencia de que la operacions, y obligacions ja comentadas, o pendents deguesen terminarse ab perill comú de los socis, y de dit Sor. Anton Tomba segons lo contracte. Y al mateix declararen que continuant, o volent continuar los altres dos socios la compañía, y curs de la fabrica ja corrent segons, y per lo temps de son contracte social, la divisió del interes, y part del referit Sor. Anton Tomba degués ferse ab separació dels efectes comodament separables que li toquesen en respecte de ella, y en lo que no permetes semblant separació degués practicarse de modo y forma que fos perjudicial, o impedient a la continuació, y curs de la fabrica declaració, o liquidació de tot pera despres reservada sent perjudici del dret de los socios sobre, la liquidació de comptes.
De la referida sentencia interposaren separadament apellació los dits Francesch Thomás, y Pí, y Joseph Olsina en los dias vint, y sis, y vint, y set del citat mes de Setembre: Pero en lo mateix dia vint y set lo mencionat Anton Tomba antes se li notifiquesen las expressadas apellacions exposá a dits Señors Consuls que los mencionats Francesch Thomás, y Joseph Olsina despues de tenir notificada la sentencia, continuaban a pintar las telas que antes eran blancas, y aq vendrer las indianas ja conclosas, lo que innovaba lo estat que tenia la fabrica en lo temps de la sentencia y burlaria la execució de ella pues sentaijá que en virtut de la mateixa devia dividirse lo que admitis comoda divisió, no se podrian repartir las indianas que tenian los referits Francesch Thomás, y Pí, Joseph Olsina, ni se trobarian en lo mateix estat la tela que antes eran blancas; Per lo que saplicá per la via reservada de incontinents que fos anomenada una persona la qual se encarragues, y tingues a la disposició del tribunal, no solament las indianas ya finidas, si tambe las pessas de tela de la referida societat que encara fosen en blanch y no haguessen rebut operació alguna, y que fos nomenat als mateixos Francesch Thomás, y Pí, y Jopeh Olsina que no notas en cosa alguna en perjudici de la citada sentencia, y ab provissió fet per lo Sors. Consuls enlo referit dia vint y sis de Setembre manaren que sens perjudici de las parts se posassen ab reparació y laica custodia de dos claus las indianas ja finidas, y las pessas que estiguessen en blanch, y no haguessen rebut operació alguna que perdonessen a Anton Tomba a proporció del interes que tenia en la expressada fabrica, y se maná ab pena de vint y sinch lliuras, y de responsabilitat a dit Francesch Thomas, y Pí, y Joseph Olsina que donasen cumpliment a esta providencia dins lo termini de vint y quatre horas.
De la referida provissió tambe apellaren los dits Francesch Thomás, y Pí, y Joseph Olsina, y per altre provissió feta per lo jutge de apellacions als sis de Octubre de dit corrent any en atenció que la apellació interposada per los mateixos Francesch Thomás, y Pí, y Joseph Olsina de la sentencia proferida per los Señors Consuls haver estat admesa en quant a tots dos efectes, declara que no tenia lloch la providencia de la provisió del dia vint y set de Setembre, y a fi de salvar los efectes de la apellació, y evitar los demes perjudicis que podrian causarse a la societat en el intraunque estaba patent aquella debia manar, y maná de una de las parts legitimas dins lo termini de vint y quatre horas anomanés son inspetor expert los quals junts ab lo notari y oficials del Tribunal que fosen necessaris se conferissen en la casa, fabricam prat de dita societat y estimessen tot lo genero, efectiu, utencilis, y demes existents, y per tant de dita casa, fabrica, prat mediant documentacio que debia formar lo referit notari, y oficial las parts per la mencionat a Anton Tomba, se entregues al fabricant Joseph Olsina, y en cas Francesch Thomás, y Pí mediant cautela, responsabilitat, y en efecte un y altre de las parts anomenaren son respectiu exprert, y havent la de Francesch Thomás, y Pí, y la de Joseph Olsina demanat que --- evitar ----y uhidor la descripció se fes per un dels mateixos experts, sens assistencia del notari, y oficials del tribunal, y que despres aquestos fessen relació en poder de dit notari, com se digué en--- lo mencionat Anton Tomba. Los dits Francesch Thomas, y Pí, y Joseph Olsina ----- vint y quatre de Octubre del corrent any dernan---que fos manat a Anton Tomba que en lo termini de vint y quatre horas declares si volia continuar los encarrech que se li havian referit ab escriptura de societat de comprador, y couxer de la fabrica en lo modo que lo havia practicat antes esto es compran al fiar, en particular los cotons, otorgant als venedors los correspondents vales ab la firma de Tomba. Olsina, y Compañía, y assistir a las juntas per tractar ab los demes socis de vendrer las indianas, y demes convenient a la societat, y que en lo cas de respondrer no voler continuar los referits encarrechs fosen concedits al mencionat Francesch Thomás. y Pí, lo qual dagué comprar a fiar, y usar de la firma de Tomba, Olsina y Compañía, y que sempre que vences algun dels vales firmats per lo mateix Francesch Thomás, y no hi hagués diners en caixa degués pagar Tomba la sua part: Que los mateixos Francesch Thomás, y Pí, y Joseph Olsina pagueren per si sols pedrer las resolucions convenients. Y per ultim, que dit Tomba dins lo termini de vint y quatre horas contaderas desde el primo que fes la resposta negativa, degues entregar lo diari, y llibre de caixa que tenia en son poder. Y haventlo manat per lo Jutje de Apellació en la conformitat demanada per dit Francesch Thomás, y Pí, y Joseph Olsina, respongué Tomba afirtmativament a totas las expressadas, y demanan quen especial digué que ----------sempre que fos convenient. Celebraren despues los referits tres socios una ---- cura que debia darse a la fabrica en la que tractaren de comprar cotó al fiar pero no haber diners en caixa pretenent los socios Francesch Thomás, y Pí, y Jospeh Olsina que se comprasen deu sacas de cotó al fias per donar curs a tots los telers que te la societat, y que debe estarles a la resolució de ells dos per ser major la part. Al contrari pretenia Anton Tomba que solament se comprassen quatre sacas de cotó al fiar, y que unicament se fessen contra dits telers, per que lo estat y fondos de la compañía no permetian major empresa, y havent discordat sobre est punt una, y altre de las parts repregueren al Jutje de apellacións apoyant cada una, la sua pretenció ab diferents rahons, y pendent est incident se interposaren algunas bonas personas desitjanse la pau , y quietat de dits litigint per medi de las quals entre parts, Anton Tomba perxer, y comerciant ciutadá de Barcelona de una, y Francesch Thomás, y Pí, y Joseph Olsina los dos tambe comerciants de dita ciutat, de part altre, se ha vingut la present transhacció y concordia ab los capitols, y pactes seguents.
Primerament ha estat pactat y convingut entre ditas parts que per quant ab acte rebut en poder del notari avall escrit als quatre Juny mil set cents vuytanta quatre habian format una bona, y leal compañía sobre fabrica de tota especie de indianas, y altres texits per lo temps de sinch anys, y haverlos aparegut dissoldrer aquella per lo respectiu al interes de dit Anton Tomba, no obstant de no haver finit lo termini per lo que fou firmada per lo motius y causas mencionats en lo exordit. Per tant espontaneament, y de comú concentim en quant al interes del mateix Tomba ---- en la sobre dita compañía, o societat entre ell formada, absolbent las mutuas obligacions que en virtut de la mateixa foren signats a qual efecte cancellan, y anullan lo precalendat acte de compañía, y totas las clausulas fetas, y obligacions en aquella contingudas, si de manera que no pugan aprofitarse donar a dit Tomba, ni als altres dos socios. Mes avant prometen las sobre ditas cosas tenir per fermas, y agradables, y contra ellas no fer, ni venir per causa, o rahó alguna. Per lo que ne obligan la una part a la altre reciprocament tots sos bens, y drets, mobles, e immobles, haguts, y per haver, renunciant a qualsevol lley, i dret que afavorir los puga. Item es estat pactat, y convingut entre las mateixas parts que lo expresat Anton Tomba per lo que los sobre dits Francesch Thomás, y Pí, y Joseph Olsina li donarán y cedirán, en altres capitols en lo modo, y forma que en ells se expressará, y altrament per causa de la present concordia dega donar, y cedir com ab thenor del present capitol de son grat, y certa ciencia dona, y cedeix a dit Francesch Thomás, y Pí, en lo modo, y forma que avall en lo altre pacte de individuará, tots los generos, efectes, milloras, drets, credits, accions, y pretencions que tinga, y puga tenir sobre la expressada fabrica, y especialment tots los vales, a favor de dita compañía contrets, y girats, y endossats a favor, y a la ordre de dit Francesch Thomas, y Pí totas las escripturas dels dits credits, y vales quals son los seguents,= Primo als vuyt Gener mil set cents vuytanta sinch; Pere Carles sobre carrech de la Pollacre la Purisima Concepció del Do. Castellá sinch centas dinou lliuras quinse sous, y tres diners.= Item al vint Mars del mateix any; Joseph Olsina tres centas lliuras.= Item als sinch Abril de dit any, dit Joseph Olsina dos centas lliuras.= Item als vint y hu Juliol del mateix any; Francisco Cortina, y Damení nou centas, y vuyt lliuras, set sous, y sis diners.= Item als deu Agost del sobre dit any; Pujadas, y Cia de Canet ab dos vales mil, tres centas sinquanta sinch lliuras, nou sous, y un diner.= Item als dotse de dit mes, y any; Xiqués Cruz, y Cia; Vuyt centas sinquanta nou lliuras, dinou sous, y deu diners.= Item als dits dias, mes, y any dit Im. De telas sis centas y setse lliuras, setse sous, y tres. Item als vint y sinc dias del mateix mes, y any, Salvador Roca quatre centas trenta una lliuras,q uatre sous, y deu diners.= Item als dits dia, mes, y any a Agustí de Paulí sinch centas vint y tres lliuras diset sous, y tres diners.= Item als dinou de Setembre del mateix any Joan de Brugada vuyt centas noranta sinch lliuras, quatre sous, y nou diners.= Item als quinse Octubre del sobre dit any, a dit Joan de Brugada mil, cent, senquanta nou lliuras, deu sous, y dos diners.= item als vint de dit mes, y any, Joan Moragas dos centas noranta lliuras divuyt sous, y sis diners.= Item als vint y sis dels sobre dit mes, y any Francesch Blai sinch centas, quaranta nou lliuras, un sou y nou diners.= La qual donació y cessió fá ab pacte que dit Francesch Thomás dega encarregarse de pagar las obligacions contretas baix lo nom de Tomba, Olsina y Compañía y son las seguents.= Als vint Dezembre de mil set cents vuytanta quatre, a Miguel Zammit maltés tres mil tres centas vuytanta nou lliuras, un sou, y sis.= Item als sinch febrer, mil set cents vuytanta sinch a Pau Pulí maltes, dos mil quatre centas seixanta y una lliura dotse sous, y set diners.=