Saga Bacardí
10578
ESCRITURA DE COMPROMISO DE DEVOLUCIÓN DE PRESTAMO HACIA ALBAREDA POR BALTSAR DE BACARDÍ Y TOMBA.


Sia notori. Com jo Joseph Albareda comerciant, ciutadá de Barcelona, de ma espontanea voluntat y certa ciencia confeso deurer y voler pagar al Noble Señor D. Baltasar de Bacardí en esta ciutat domiciliat, encaraque ausent present per ell y estupulant lo notari avall escrit la quantitat de siscentas trenta sinch lliuras moneda barcelonesa per semblants que lo dit Señor D. Baltasar de Bacardí me dexá graciosament y sens interes algun per subvenció de mos negocis. Las cuals siscentas trenta sinch lliuras confesso haber rebut de ell en diner mosallach y sonant de compressos a mas voluntats. Per lo que renuncio a la excepció de la non numerata pecunia, y a qualsevols altre drety lley de mon favor, prometo al mateix Señor D. Baltasar de Bacardí, paagarli las expresadas sis centas trenta sinch lliuras en diner metalich, y no ab vales reals ni altre paper moneda, dins lo termini de dos anys y tres mesos del dia present en avant comptadors, ab set pagas, las sis primeras de cent lliuras dada una, y la ultima de las restants trenta sinch lliuras, comensant a fer la primera paga lo die primer de Maig y proxim venider, la segona lo die primer de Setembre setuent, y aixi las demes consecutivament, de quatre en quatre mesos fins a completar lo pago de las referida partida, sens dilació ni escusa alguna, ab lo acostumat salari de procurador, y ab restitució y esmena de tots danys y gastos. Y per facilitar la paga de la sobredita quantitat fent estas cosas sens prejudici, novació, ni derogació alguna de la obligació per mi sobrecontreta, consigno al mateix Señor D. Baltasar de Bacardí iguals siscentas trenta sinch lliuras cobraderas en los plassos sobre estipulats de Ramon Monrás pagés del lloch de Sant Vicens de Sarriá, y de aquellas mil trescentas vuytanta lliuras que lo mateix Ramon Monrás deu pagarme a cume li tinch fet de las vinyas que possehesch en dit terme de Sarriá en la Torre heretat anomenada “den Tristan”. La qual consigna fas com millor entendrer se pot, cedint al dit Señor D. Baltasar de Bacardí y als seus tots mos drets, y accions, en virtut dels quals pugan percibir la quantitat consignada, y del que cobrarán firmar apocas, recibos, y demes resguats necessaris, y per lo efecte de la cobranza exposar clams, y reclams, instar execucions, y altrement usar de dits drets, y accions cedits en judici y fora de ell com millor los convinga, constituhintlo per est efecte procurador, com en cosa propria, ab clausula de intima a qui convinga. Prometent esta consigna ferlos valer y tenir, y estarlosne de ferma y legal evicció en tot y qualsevol cas tant fetas com no las degudas diligencias, ab restitució y esmena de tots danys, gastos y despesas. Y present jo lo mencionat Ramon Monrás, acceptant sobre mi la referida obligació, fent estas cosas sens perjudici del precedent devitori me constituhesch principal debitor y obligat al mencionat Señor D. Baltasar de Bacardí per las referidas siscentas trenta sinch lliuras, las quals prometo pagarli en los plazos sobre estipulats, no obstant qualsevol evento, sens dilació ni escusa alguna, ab lo acostumat salari de procurador, y ab restitució y esmena de tots danys, gastos y despesas. Y per cumpliment de tot lo sobre estipulat un y altre de dits contrahents obligam tots nostres bens y drets y del altre dels dos assolas, mobles e immobles, haguts y per haber. Renunciant al benefici de novas constitucions, divididoras y cedidoras accions, a la Epistola del Emperador Adriá y Consuetut de Barcelona que parla de dos o mes que assolas se obligan. Y dit Ramon Monrás, en quant la mia obligació te mira a fiaduria a la lley que diu que primerament sie convingut lo principal que la fianza, y a la que disposa que liberat lo principal, o sie també lo fiador, y los dos a qualsevol altre dret y lley, que afavorir nos puga, y per pacte a nostre propri for, ab submissió al del Ilustre Señor Corregidor de esta ciutat, y demes jutges y tribunals de Sa Magestat que confinga, ab totas clausulas guarentigias, y obligació de tots nostres bens y drets y del altre dels dos a solas peraque pugan precisar a qualsevol dels dos al cumpliment de las sobreditas cosas per la via executiva, com si esta escriptura fos sentencia difinitiva de jutge competent, pronunciada y no apellada, y per las parts consentida. Y present jo D. Joseph Anton Albareda oficial de la Secretaria de la Capitania General de est Principat, lloant y aprobant los sobredits debitori y consigna fets per lo expresat Joseph Albareda mon pare, y las obligacions per ell sobrecontretas. Espontaneament prometo al mencionat Señor D. Baltasar de Bacardí y als seus baix obligació de mos bens que contra las sobreditas cosas no farem vindra ni las impugnare en temps algun, per rahó de qualsevol vincle fideicomis, o substitució que se trobia ordenat a mon favor, ans be per lo que te mira a la present obligació renuncio als dits vincles substitucions y fideicomissos y a qualsevol dret y lley de mon favor. Y tots los dits contrahents quedan advertits per lo notari avall escrit, que de aquest acte deu pendrerse la rahó en la oficina de hipotecas de esta ciutat dons lo termini de sis dias proxims, per los efectes previnguts en la Real Pragmatica Sanció sobre est asumpto promulgador. Tot lo que fou fet en la ciutat de Barcelona als setse dias del mes de Febrer del añy mil vuytcents y set. Essent presents per testimonis. D. Pau Maria Suñer y Canals y Joan Maspons Passamaner los dos en Barcelona habitants, que afirmaen coneixer al sobredit Ramon Monrás.
Joseph Albareda, Joseph Anton Albareda, Per dit Ramon Mistras que diu per no saber de escriurer firmo de sa boluntat Joan Maspons testimoni. En poder de mi Dr. Anton Capdevila y Oilzina notari que afirmo coneixer a dits pare y fill Albareda, que los dos firmaren de sa ma, que los testimonis adverat en tant per a Ramon Montrás y que per dir est no saber de escriurer firmá per ell y de sa voluntat lo referit Joan Maspons altre de dits testimonis.