Saga Bacardí
10837
ESCRITURA DE CONCORDIA SOBRE REPARTO DE AGUAS DE LA RIERA DE SANT JUST DESBERN, ENTRE EL MARQUES DE MONISTROL, DE FALGUERA Y ERASMO DE GÓNIMA Y PASSARELL.


Sia a tots notori, que los Señors contrahents aball, escrits per rahó de las pretencions que luego se diran, de son grat y certa ciencia han vingut a la present transacció y concordia en la forma seguent.
Com en lo tribunal de la Real Intendencia del present Principat se aportas plet y causa entre parts del Noble Señor D. Erasme de Gónima de una, y lo Ilustre Señor D. Francisco de Dusay y de Marí, Marques de Monistrol, y de Noya, de part altra en la que pretenia est que dit Señor de Gónima, degués donarli la tercera part de tota la aigua que ha trobat, y recullit en la riera de Sant Just de Esbern, y fer lo repatidor de ditas aiguas immediat a la torre Blanca tot a costas del mateix Señor de Gónima, segons lo estipulat ab la escriptura publicas debudas en poder del notari aball escrit als quatre de Agost de mil setcents noranta quatre, respecte que ab esta condició y pacte (entre altres) dit Ilustre Señor Marqués cedí y transferí a dit Señor de Gónima totas las facultats de pendrer y recullir totas las aiguas, que de qualsevols fons y altre llochs discorressen dita riera, qual dret le espectaba en forsa del establiment de ditas cosas concdit per lo LlochTinent de la Bailia General a D. Guillerm Arnau de Pastor son causant als dos de Juny de mil quatrecents cinquanta hu, a lo que se oposaba dit Señor de Gónima dient y allegant que la dita escritura era nulla per haberla firmada D. Francisco Mas Navarro notari en poder del qual se habia rebut al escribá major de la bailia General per firmarla per rahó de Señoria la qual se habia retornat al dit Señor de Gónima dientli que no podia firmarse per que ab dita escriptura se donaba facultat de minar, y que dit Señor de Dusay no la tenia y que habia manat al dit Señor de Gónima que immediatament suspengues la obra ab la qual motiu lo mateix Señor de Gónima demana nou establiment y se li concedó ab escriptura rebuda en poder de D. Grau Casani escriba major de dita intendencia als vint de Octubre de mil setcents noranta quatre, y que aporbat per Sa Magestat y en us de dit establiment habia construit las suas minas, respecte que la concedida ab lo citat establiment del any mil quatre cents cinquanta hu, sols tenia de recullir la agua superficial.
Item: Per aclarar dix junt de si lo establiment ultimament citat deuria entendrerse limitat a las solas aiguas superficials, seria precis seguir la causa, per lo tant habentse fet carrech dits Señors contrahents dels gastos, momestias y retandos que importarian semblants discucions, y altres que produirian suscitarse en la duració del plets y tenint també a la citada la concordia que los curadors dels pubills Dusay, en sinch de Juny de mil siscents trenta y vuit firmaren ab lo honorable Jaume Falguera solut unas aiguas que est havia comprat a Bortomeu Riera han acordat dits Señors D. Erasme de Gónima y lo Marques de Monistrol, y D. Joseph de Falguera la present concordia ab los pactes seguents.
Primerament: Que tota la aigua que vuy dia tenen y de aquó en abans tindran dits Señors D. Erasme de Gónima, Señor Marqués de Monistrol, y D. Joseph de Falguera desde lo lloch a hont se fará lo repartidor en anunt, que será en una pessa de terra de tal Coscoll de dita Parroquia de Sant Just de Esbern deban ser a estil peu de las minas de dit Señor de Gónima, lo qual se troba inmediat al torrent de la heretat que te y posseheix lo Noble Señor D. Anton Franco de Tudó segons lo previngut en lo capitol segon en amunt ya sia per medi de minas, clavagueria, canonadas, o altre qualsevol manera, y tant si la tindran en virtut dels citats establiments com per altre titol, causa, o rahó dega repartirse fentse dos parts iguals que deuran quedar y servir la una per dit Señor D. Erasme de Gónima y la altre per dits Señors Marques de Monistrol, y Señor D. Joseph de Falguera.
Secundo: Que a fi de efectuarse dita repartició se haje de fer mi de fer un deposit o repartidor constriuintlo, y colocantlo de modo y de manera que entrien en ell totas las aiguas que discorren per dita riera, a fi de dirifirse en la conformitat explicada en lo cap. primer.
Tercio: Que dit repartidor ha de ser en una pica de pedra, y ab una plancha de bronce en ferma de graella, a fi de que distribuirse las aiguas ab la major igualtat rebian dits Señors Marques de Monistrol y D. Joseph Falguera la mitad de totas ellas, y la altra mitat dit Señor de Gónima, y peraque se verifiquie podrá qualsevols de dits Señors interesats y los respectius successors en qualsevol temps fer reconeixer y examinar la referida pancha, repartidor, y tot los demes que tingan per convenient per medi de experts o facultatius, a fi de que se observia puntual la divisió estipulada sens apravi, ni perjudici de uns ni de altres.
Quarto; Que en lo mateix repartidor o caseta se ha de posar una porta ab son pany y dos claus diferents, la una per dit Señor de Gónima, y la altra per dit Señor Marqués y Señor D. Joseph Falguera quedant sempre dita caseta o repartidor libre de tota servitut, y propria comunantment de dits Señors concordants.
Quinto: Que tot lo cost de repartidor de la caseta, porta, panys, claus, y demes necesari, a fi de practicar tot lo posible peraque entria tota la aigua al repartidor, sa conservació, la de la canonada, clavaguera que hi hage despues mes amunt del lloch señalat per lo repartidor será per iguals parts, es dir que lo Señor de Gónima constribuirá per la mitat y per la altra mitat dit Señor Marqués y Señor D. Joseph Falguera, quals dos Señors també costejaran la conservació de la mina y canonada per los districtes que respecrivament los flueix y pasa la aigua que es desde lo dit repartidor en aball, de modo que dit Señor Marques y dit Señor de Falguera per si y los respecrives seus successors aurán de conservar la canonada y pagar per iguals parts desdel repartidor ahont entran totas las aiguas fins al repartidor a hont entrarán solament las de dits dos Señors Marques y Falguera.
Sexto: Que dits Señors contrahents y los seus no pugan aixis en virtut dels establiments dalt citats, com per qualsevol altre titol, causa, o rahó minar ni buscar aiguas, no fer operacions per buscarne, ni recullirne en dita riera y las cercanias a menos que sia per ferlas comunas entre los tres en la conformitat dita y en paratge, en que precisament la aigua no puga tenir altre curs que lo de entrar en lo repartidor expressat, y dividirse en la forma sobredita sens haber de pagar res lo un al altre, es dir que el que ho faria será a sas costas y que per aixo no li tocará ni tindrá mes aigua que la que lo corresponga a tenir de las ditas referidas, en lo capitol primer.
Septimo: Declaran dits Señors contrahents, que per major inteligencia y pera evitar tota dubietat en lo successiu entenen prometen yvolen que qualsevol adquisició que algins dels mateixos Señors contrahents o dels seus fes de aiguas, o de part de ellas que discorreguesen o haguesen discorregut o pogut discorrer de qualsevols fonts o altres llochs a la riera de Sant Just de Esbern, degan igualment repartirse en lo modo y forma expresat en lo capitol primer, sens que el que las haja buscadas o adquiridas puga pretendrer res dels demes, per rahó de lo que haja impendit en la construcció de quavegueras, minas, canonadas, y altres observacions, com tampoch en las compras o altres qualsevols adquisicions de dita aigua, o de la facultat de busarla, ni per altre qualsevol titol, causa, o rahó.
Octavo: Per quant es pactat que en virtut de la present concordia totas las aiguas de la expresada riera de Sant Just de Esbern, que expresan a dits Señors contrahents en forsa dels calendats titols se fan comunas y proprias dels mateixos, a fi de divedirse en la conformitat explidada en lo capitol primer se obligan per si y sos successors a defensar perpetuament tant en judici, com fora de ell tots los drets, y accions, a ells expectants contra qualsevols personas, y comins, a fi de que las aiguas no se extravien del repartidor per ningun motiu, titol, causa, o rahó, que dir y pensar se puga, y que contribuiran als gastos que per lo dit se oferescan a proporció de la part del aigua que los queda señalada.
Nono: Que tant del aigua que te actualment lo Señor D. Joseph Falguera, ya sia de la font que sos antecesors compraren a Borromeu Riera, o ja també per altres qualsevols cas, y per qualsevol titol que sia com y també de la mitat del aigua que toca a dit Señor Marqués de Monistrol, y a dit Señor D. Joseph Falguera, segons lo previngut en lo capitol primer entrará a la mateixa mina y canonada de dit Señor Marqués y Falguera y despues com a cosa de cent canas antes de arribar al repartidor que vui dia tenen dits Señors Marqués y Falguera se fará un nou repartidor, y sen faran dos parts iguals.
Decimo: Que tita la obra y demes operacions que se hajen de practicar per posar corrent en us, y sa conservació per lo previngut en los capitols antecedents ha de ser perpetuament ab intervenció y coneixement de dits Señors contrahents y los respectius uccessors, los mateixos, que contribuiran als gastos a proporció del aigua qual queda señalada.
Undecimo: Que los Señors contrahents especialment los que tenian pretencions contra dit Señor D. Erasmo Gónima ya fos per rahó de ditas aiguas, com per rahó de las minas y conductos, y que per rahó de ditas y qualsevols altres pretencions tenian o aguesen tingut causa pendent en lo tribunal de la intendencia degan renunciar conforme al tenor del present capitol.
De son grat y certa ciencia renuncia los referits plets y cuasas, merits y prosecució de las mateixas, abdicantse per si y per sos successors de totas las accions, drets y pretencions, no solament de ditas sino que també que puguesen defuirse en las mateixas, o altres qualsevols que puguesen intentarse, a qual fi cancelan y anulan dits Señors concordants, tota actuat en ditas causas de manera que en abant no pugan dañar ni aprofitar a ninguna de las mateixas parts, las quals a fi y efecte de establir entre las mateixas y sos successors una pau inalterable se impposan reciprocament silenci, y callament perpetuo sobre sos resepctivas pretenciosn, ab pacte firmissim de no demanar la una part a las altra cosa alguna mes de lo que esta convingut en la present concordia.
Y las ditas parts llohant y aprobant los sobredits pactes y capitols y tot lo en ells contiugnt, prometent la una a la altra que la sobreditas cosas tindrán per fermas y agradables, y que contra ellas, no faran, ni vindran en temps algun, baix lo obligació de tots los respecrius bens y drets, mobles e immobles, haguts y per haber, ab las renuncias de drets necesarias. En testimoni del que aixis ho otorgan y firman los Señors contrahents als quals jo lo notari aball escrit fas fee coneixer, com y de que confesan quedar advertits per lo notari aball escrit de lo previngut per Sa Magestat ab la Real Pragmatica de hipotecas y son efecte en la ciutat de Barcelona a deu dias del mes de Juriol del any del Naixament del Señor de mil setcents noranta y viut, essent presents per testimonis Francisco Mas y Mas y Dot Bayona ciutadans honrats de esta ciutat y practicants en lo art de notaria en la mateixa residints.
El Marqués de Monistrol, D. Joseph de Falguera, D. Erasmo Gónima, Ante mi Francisco Mas.