Saga Bacardí
21103
ESCRITURA DE TESTAMENTO DE JUAN ESTVANELL, PRIMER SUEGRO DE BONIFACIO NADAL.


Die Lune XVIII mensis Augusti anno a Nativitate Domini MDCLXXXXVIII.
En nom de Nostre Señor Deu Jesuchrist he amen.
Jo Joan Estevanell barreter de agulla, y taverner, ciutadña de Barcelona, fill legitim y natural de altre Joan Estevanell també taberner ciutadá de Barcelona, y de Lluisa conjuges defunts, detingut en lo llit de malaltia corporal de la qual temo morir, estant emperó per gracia de Deu ab mon bo enteniment, sana, e integra memoria, y ferma paraula, volent disposar de mos bens fas y orden lo present meu testament, ultima y darrera voluntat mia en y ab lo qual llegesch marmessor, y de dit mon ultim testament executors Maria Theresa Estevanell carissima muller mia lo Rnt. Joan Pau Pasques Prevere en Barcelona residint mon cunyat. Lo Molt Rnt. Dr. Antoni Manyer Pvre en la Iglesia Parroquial de Sant Pere de las Puellas de la present ciutat beneficiat Pere Verdaguer taverner y Jaume Soler carnisser ciutadans de Barcelona, als quals tots junts, y a la major part de ells assolas, dono y conferesch ple y libero poder cumplir y exequtir lo present meu testament, ultima y darrera voluntat mia comforne en aquell trobaran escrit y per mi avall ordenat.
Primerament, y abans de totas cosas vull orden, y man que tots los debits que jo lo dia de la mia fi deuré y tots los tors, e ingjurias restitució de las quals jo faré tingut y obligat sien pagats y satisfetas y esmenadas de mos bens, breument, simplement, summariament y de pla sens estrepit ni figura de juiz sola la veritat dels fet attesa y considerada e, si y seran se poran per cartas albarans, o altres legitimas provas.
Elegesch la sepultura al cos meu fahedora en lo meu vas construhit devant lo altar de Nostra Señora de Esperansa de la dita Iglesia Parroquial de Sant Pere de las Puellas, la qual sepultura vull, me sua feta ab ds covens y quatre atxas y per ella gastat lo necessari de mos bens.
Item: Vull y man que en continent mon obit seguit per salut y repos de la mia anima me sian ditas y celebradas trescentas y deeu missas, de caritat sis sous quiscuna, tot y en altrars privilegiats es a saber cent missas celebradoras per dit Rnt. Joan Pau Pasques Pbre mon cunyat, deu missas celebradoras en la Capella de Nostra Senyora de Monserrat de la present ciutat, y las restants doscentas missas celebradoras en dita Iglesia de Sant Pere y Puellas en las Iglesias del Monastirs de Sant Agustí, y de Santa Catharina Martir de Salve Radiz Santa reparadoras a coneguda de dits mos marmessors.
Item: Deix y llego als administradors del Hospital General de Santa Creu de la present ciutat en satisfacció dels descuyts puch haver comesos en lo discurs de ma vida, sinch lliuras deu sous barcelonesa una vegada tant solament.
Item: Deix y llego a Agners y Lluisa Estevanell donsellas fillas mias y de Raimunda, primera muller mia es a saber en paga y satisfacció de llur llegitima materna, y demes drets pugan tenir en los bens, de dita Raymunda llur mare usant de la facultat a mi donada per ella ab son testament que feu en poder del notai avall escrit al primer de Janer mil siscents noranta quatre dos centas lliuras moneda barcelonesa, a quiscuna de ellas, y en paga y satisfacció de la legitima paterna, part de creix, y demes drets pugan tenir en mos bens, trescentas lliuras de dita moneda a quiscuna de ellas ultra a las quals quantitats vull los sien donadas a quiscuna de ellas sas caixas robas, avarias y vestits segons lo possibilitat de mos bens, y a conegua dels curadors avall escrits las pacte, vuncles y condicio que si ditas fillas mias moriran, o alguna de ellas morirá sens fills idest liberes un, o molts legitims y naturals, y de legitim y carnal matrimoni procreats, algu dels quals no arribará a edat de poder, sols puga quiscuna de ellas disposar y altrament a sas lbieras voluntats fer de doscentas sinquanta lliuras barcelonesa tantsolament, y lo demes en dit cas torne al hereu meu avall escrit.
Item: Deix y llego a dita Maria Theresa Estevanell muller mia en paga y satisfacció del dot me constituhí y aportá al temps del contracte de nostre matrimoni any de plor segona juya y demes drets ciduals pugues pretendrer en mos bens y per los bons serveys que de ella tinch rebuts,s etcentas lliuras moneda barcelonesa, es a saber sinch centas lliuras de comptants y de les restants doscentas lliuras vull que mon hereu avall escrit lin correspong a rahó de cental mentres que Maria Theresa villa sua y mia viurá y tardará en casar o entrar en religió y estará en sa companya y no mes avant y casant dita ma filla y sua, o essent religiosa vull que dita muller mia hage de disposar de ditas doscentas lliuras en favor de dita ma filla ab los pactes, vincles, y condicions contenguts en lo llegat que baix en tench fer a dita filla mia, y en cas que dita Maria Theresa filla mia murirá antes de casar, o entrar en religió vull que ditas dos centas lliuras tornen al hereu meu avall escrit pregant a dita muller mia se vulla donar per contenta y criar y educar dita filla sua y mia en sa conpanya ab tot carinyo y voluntat acontentanse de alló que los curadors avall escrits per ajuda de cost conexaran se li pos donar per la crianza a dita ma filla haguda rahó al numero de mos fills y a los forsas de ma heretat y bens al llegat puigue que li fas.
Item: Deix y llego a dita Maria Theresa donsella filla mia y de dita Maria Theresa vuy muller mia, en paga y satisfaccio de sa legitima paterna y demes drets puga tenir en mos bens tres centas lliuras moneda barcelonesa dos caxas ab sas robas, y avarias, dins ellas posar acostumadas, y vestits a coneguda dels curadors avall escrits, las quals vull li sien donadas en deg de casament o ingres in religió ab concentiment dels curadors avall escrits ab pacte, vincle y condició que si dita ma filla morirá sens fills hu, o molts legitims y naturals, y de legitim y carnal matrimoni procreats algú dels quals no arribará a edad de poder fer testament en dit cas sols puga disposar de la meitat y la restant mitat torne al hereu meu avall escrit.
Item: Deix y llego a Rosa Estrada donsella criada mia per bon a mor y voluntat y en paga de sa soldada, de tot lo temps ha estat en ma casa tota la roba de son vestir de una especia y altre li he feta y vint sinch lliuras barcelonesas les quals vint y sinch lliuras vull li sien donadas quant casará a sas voluntats.
Tots los altres emperó bens meus mobles, e immobles haguts y per haver noms veus, drets, forsas y accions mias universals haonr se vulla que sien y en qualsevol especia consistescan y que a mi me pertanyan y espectan pertanyer y espectar podan ara y en lo sdevenidor en qualsevol part del mon per qualsevol titols, causas, y rahaons que dir y pensar se pugan deix y atorch a Marianna Estevanell donsella filla mia, y de dita Raymunda difunta primera muller mia instituhint dita filla mia a mi hereva universal. A lo dia de mon obit viurá y hereva mia esser voldrá emperó la dita Marianna filla mia, lo dia de mon obit no podrá o viura mes a mi hereva no será per que no voldrá o no podrá o hereva mia será mes morirá sens fills un, o molts legitims y naturals, y de legitim y carnal matrimoni procreats dels quals no arribará a edat de poder fer testament, en dits casos, y quiscu de aquells vull que dita Marianna filla mia puga disposar y altrament a sas liberas voluntats fer sobre dits bens de tres centas lliuras barcelonesas las quals li cedes en paga y satisfacció de sa legitima paterna part de creix, y demes drets puga tenir en mos bens y en lo restant dits mos bens a ella substituesch y a mi hereva universal instituhesch dita Agnes Estevanell altre filla mia si ales hoers fiurá y hereva mia esser voldrá y faltant dita Agnes de manera que tinch dit, y disposat de dita Marianna primera filla mia a ella dita Agnes substituesch y a mi hereva universal instituesch dita Lluysa Estevanell altre filla mia si a les hores viurá y hereva mia esser voldrá y ella morta a sos fills sin tindrá y dexats haurá no tots junts sino de un a altre preferent mascles a fembres, y los majors als menors y faltant dita Lluysa filla mia de la manera que ting dit y disposat de dita Marianna a ella dita Llyuysa substituexch y a mi hereva universal instituesch dita Maria Theresa Estevanell y de dita Maria Theresa vuy filla mia si ales hores vurá y hereva mia esser voldrá y ella morta a sos fills sin tindrá y dexats haurá no tots junts sino darrera altre, preferint mascles a fembras y majors a menors, faltant dita Maria Theresa de la manera que tinch dit, y fet de dita Marianna a ella substituesch y a mi hereus universal instituesch a Nostre Señor Deu Jesuchrist, y la mia anila manant y ordenant que venit dit cas tots mos bens sien venuts en encant publich, al mes donant y lo procehit de ells sie convertit en celebració, o fundació de missas aniversaris, o altres prosufragis per salut y repos de les animes mia, pares, muller f,ills, y demes tinch obligació a Deu pregar en dita Iglesia Parroquial de Sant pere de las Puellas mes avant p-- a mon hereu qualsevol que sia tot dret de quarta trabelliania y altre qualsevol detracció volent que integrament y sens detracció alguna discorregan mos bens de ma, altre dels hereus per mi sobre cridats, y axi mateix lo esser algu de dits mos hereus religios de alguna religió no fes, que lo contractar matrimoni carnal, li impedis y axi mateix tot crim de leza magistas divina o humana, volent que una ora antes fassen transit mos bens en favor del altre dels per mi sobre hereus cridats que no será religios ni haurá comes tal crim.
E assigno, en tudors y en son cas, lloch y temps curadors a las personas y bens de ditas mas fillas los dits Molt Rnt. Dr. Antoni Manyer Prever beneficiat de dita Parroquial Iglesia de Sant Pere de las Puellas y Pere Verdaguer taverner los quals las personas, y bens de ditas mas fillas y governan y administren y aquellas en bonas pratiques y costums instituessian com jo a ells plenament confio donantlos ple y bastant poder qual y quant a semblants tudors, y curados testamentaris tant de dret y consuetut com altrament sels deu pot y acostuma donar ab libera y general administració.
Revocant cassant y anullant fiat tu mi presedinti dictae sperantiae Tapias usque
Fet y firmat fonch lo present meu testament ultima y darrera voluntat mia en Barcelona dilluns als divuyt dias del mes de Agost any de la Nativitat de Nostre Señor Deu Jesuchrist mil siscents noranta y vuyt. Sen+yal de mi Joan Estevanell testador demunt dit qui lo rpesent meu testament ultima y darrera voluntat mia, lloho, concedesch y firmo.
Testimonis cridats y per boca propria de dit testador pregats, a la firma de dit son testament son lo Rnt. March Canas Pbre. Vicari perpetuo de la Parroquial Iglesia de Santa Eularia merita de la present ciutat y lo Rnt. Joseph Gil Prevere en Barcelona y en lo Palau de la Comtessa residint.
Noverint universi quod cum Joannes Estevanell causo civis Barcinonae suum coniderit testamentum apud me Stephanum Clos notarium publicum Barcinonae infrum die decima octava mensis Augisti anno a nativitate Domini millessimo sexgentessimo nonagessimo octavo, et potesa animam suam reddiderit creatori ejus difuncto corpus ecclesia Sanctae fuerit sepultarae traditum hincest quod die martis vigessima sexta praedicto mensis et anni instrantibus manumissorus et fuit humoi testamentum publicatum per me dictum infrum notarium in domibus dicti testatory sitis in presenti civitati barcinonae in vico dicto del Portal Nou presentibus pro testibus Stephano Subiras ligni fabro et Josepho Poch ferri fabro civibus Barcinonae.
Paenes me Stephanis Cols notarium.