Saga Bacardí
21137
ESCRITURA DE TESTAMENTO DE ANTONIO DARRER.


Die sabbati XVI mensis Juny anno a Nativitate Domini MDCCIII Barcinone.
En nom de nostre Señor Deu Jesuchrist y de la Gloriosa e humil Verge Maria, mare sua sia, amen. Jo Anton Darrer passamaner, ciutadá de Barcelona, fill legitim y natural de Joan Darrer parayre de la vila de Camprodon del Bisbat de Girona deffunct y de Angela de aquella ciudat dexada, vivint. Estant sa per la gracia de Deu, ab mon bo enteniment, sana e integra memoria y ferma, lo quela volent disposar de mos bens fas y orden aquest mon ultim y darrer testament, ultima y darrera voluntat mia. En y ab lo qual elegesch en marmessors y del present meu testament executors a Maria Darrer y Garau muller mia, la qual antes ho fou en primaras nupcias de Joan Ferra tapisser, ciutadá de Barcelona, Francisco Darrer passamaner, fill meu y de Mariangela Darrer y Rojas difunta muller mia, y Domingo Rojas notari publich de Barcelona cunyat meu. Als quals o a la major part dono ple poder de cumplir y executar la present mia testamentaria disposició conforme baix trobaran escrit y per mi ordenat.
Primerament: (Fiat ut in primo testamento), Elegesch la sepultura al cos meu fahedora en la iglesia del Monastir y Convent de Sant Francesch de Frares menors de la present ciutat de barcelona, declararant que lo meu cadaver sia enterrat en lo lloch y puesto aparexerá als dits marmessors meus y que la sepultura sen fasse de tres covens y sis atxas grogas, posantse en los covens la offerta o charitat de pa y no ab diners. Gastant per dita sepultura y demes funeraria de mos bens lo que menester sia.
Item: Vull, orden y man que en continent seguit lo meeu obit se sian ditas y celebradas per salut y repos de la mia anuma sinch centas missas baxas de charitat sinch sous quiscuna, es a saber, cent y sinquanta en la dita Iglesia de Sant Francesch, sinquanta en la iglesia parroquial de Santa Maria de la mar de la dita present ciutat, y las restants trescentas missas en las Iglesias y altars, que disposaran los dits marmessors meus.
Item: Vull, orden, y man que lo hereu meu avall escrit instituhesca y findia de mos bens un anuversari annual de charitat disset reals barcelonesos en lo altar o capella de Sant Onofre de dita Iglesia de Sant Francesch, per salut y repos de la mia anima celebrador tots añs en lo dia, en que morirme esdevindrá, dotantlo de la quantitat de diner en proprietat que correspon als dits disset reals de la charitat annual.
Item: Deix y llego a Anton Darrer de edat de catorse anys fimm comú a mi y a la dita Mariangela Darrer y Rojas difuncta segona muller mia en temps y pera pendrer estat y parar casa, y en paga y satisfacció de sa legitima paternal y de la part del creix de la successio abintestat de la dita Mariangela sa mare, y també en paga de qualsevols altres drets que en ma heretat y bens pertanyer li pugan per qualsevols causas y rahons, cent y sinquanta doblas en or de espanya, volent que de totas puga testar y altrament a las liberas voluntats fer si morirá despres de haver contractat matrimoni carnal, y que solament puga fer y disposar a sas voluntats de quaranta sinch doblas si morirá antes de contractar dit matrimni, haventse de restituhir y tornar a mon hereu y de subjectarse als vincles y condicions que lo posare las restants cent y sinch doblas. En cas será que lo dit Anton professará en alguna religió, li llego tantsolament en paga de ditas legitima, part de creix y successió abintestat y demes drets sobedits quaranta sinch doblas.
Item: Deix y llego a tots los altres fills mascles, axi nats con posthums, que lo dia de mon obit tindré y dexaré, en temps y pera pendrer estat y possar casa, y en paga y satisfacció de tots y qualsevols drets de legitima y altres paternals, a quiscun es a saber, trescentas lliuras barcelonesas, volent que de totas las ditas trescentas lliuras puga fer y disposar a sas liberas voluntats lo que arribará a collocarse en matrimoni carnal, y que puga solament fer a sas voluntats de cent lliuras lo que no arribará a ser collocat en dit matrinoni, hacentse de restituhir y tornar a mon hereu baix los vincles, y concicions que li posaré las restants doscentas lliuras. E si cas será que algu o alguns de dits mos fills voldrá o coldran ser religios o religiosos y professará o professaran en alguna religió, solament llego al tal o als tals cent lliuras a quiscun en paga y satisfacció de tots los sobredits drets. Si empero algu o alguns de dits mos fills morirá o moriran en pupullar edat, vull que totas las trescetas lliuras de llur respective llegat resten aplicadas a la mia universal heretat.
Item: Deix y llego a Theresa Darrer impuber filla comuna a mi y a la dita Mariangela Darrer y Rojas difuncta segona muller mia en temps y per collocació de son matrimoni carnal o espiritual, y en paga y satisfacció de la part a ella competent en lo creix y en la successió ab intestato de la dita Mariangela sa mare, y també en paga dels drets de legitima paternal, y altres qualsevols, que en la mia heretat y bens pertanyent li pagan cent y sinquanta doblas en or de Espanya, y duas caxas novials ab sas robas avarias y vestits. Volent que de totas las ditas cosas puga testar y altrament a sas liberas voluntats fer la dita Theresa si morirá ab fills mascles, o fembres, un o molts legitims y naturals d elegitim y carnal matrimoni procreats. Y que solament puga fer y disposar a sas voluntats de la meytat de ditas cent y sinquanta doblas si morirá sens dits fill, o fills, havent de tornar a mon hereu la altre meytat junt ab las ditas caxas, robas y vestits en la conformitat se trobaran baix los vincles condicions que li posare. E si la dita Theresa morirá en pupilar edat, ordeno y disposo que totas las cosas per mi a ella ab lo present llegadas resten aplicadas a la mia universal heretat.
Item: En temps y per collocació de son matrimoni carnal, si contractar lo voldrá, deix y llego a Mariangela Darrer impuber, altre filla mia y de dita Mariangela Darrer y Rojas difuncta segona muller mia cent y sinquanta doblas en or de Espanya y duas caxas novials ab sas robas atavius y vestits ab los mateixos pactes y condicions, eo declaració que tinch fet lo antesedent llegat a Thresa altre filla mia y germana sua, com amperó li regonega particular inclina us a ser religiosa, li ceix y llego en aquest cas de entrar y professar en alguna religió, a la dita Mariangela filla mia, tot ço y quant menester se haurá per lo dit y demes gastos de sa entrada y professió. Volent y declarant que tot lo que importaran dits dot y gastos en lo cas de ser religiosa, axi com las ditas cent y sinquanta doblas, y caxas robas, y vestits novials en lo cas de casarse li cedescan y servescan a dita Mariangela filla mia en paga y satisfacció de la part a ella competent en lo creix y en la successió abintestat de la dita sa mare, y també en paga dels drets de legitima paternal y demes que pertanyer li pugen en la mia universal heretat y bens. Y per ultim declaro y vull que si la dita mariangela filla mia morirá en pupilar edat, totas las cosas per mi a ella ab lo present llegadas resten aplicadas a la mia universal heretat.
Item: Deix y llego a Maria Rosa Darrer de edad de dos añs y a Gertrudis Darrer de edat de mitg any fillas comunas a mi y a la dita Maria Darrer y Parau muller mia, y a totas las altres fillas que lo dia de mon obit tindré y dexaré nadas, o posthumas, a quiscuna es a saber de ellas, en temps y per collocació de son matrimoni carnal o espiritual, y en paga y satisfacció de sos drets de llegitima y altres parernals, cent doblas en or de Esapanya, y duas caxas novials ab sas robas atavius y vestits. De totas las quals cent doblas, caxas, robas, y vestits vull que puga fer a sas liberas voluntats quiscuna que morirá ab fills mascles o fembres un o molts legitims y naturals de legitim y carnal matrimoni procreats, y de sinquanta doblas solament la que sens dits fills o fills morirá, haventse de tornar a mon hereu baix los mateixos vincles y condicions que lo posaré las restants sinquanta doblas junt ab las ditas caxas, robas y vestits de son llegat. E si alguna de ditas fillas mias morirá en pupilar edat, vull que totas las ditas cent doblas, caxas, robas, y vestits de son llegat resten aplicadas a la mia universal heretat.
Item: Ordeno y disposo que tant quant la dita Maria Darrer y Parau miller mia y lo hereu meu avall escrit voldran cohabitat, hage lo dit hereu meu de alimentar a la dita muller mia ab tots aliments a la vida humana necessaria de menjar y beurer tant en sanitat con en malaltia, pagant dits aliments, y los metges, cirurgians y medicinas, y de calsar y vestirla be y decentment. E si lo un de ells no voldrá havitar ab lo altre, ordeno y disposo que lo dit hereu meu hage de donar y para a la dita muller mia cada any ab tersas anticipadas sinquanta lliuras barcelonesas. Y juntament que li hage de entregar, en lo dia dividiran la habitació, quatre banchs de llit, dos matalassos, quatre llansols de canem, una flassada, una vendova, sis tovallons, duas estovallas, y quatre axugamans. Dels quals mobles vull puga la dita muller mia usar, y de la penció annual de ditas sinquanta lliuras fruhir y gosar fins que convolard a altres bens, o sens convolarhi morirá. Per ser ma voluntat que en cada un dels dits casos restia extincta y finida la annual prestació sobre dita, y que lo hereu meu recobia los sobredits mobles. Y vull axi mateix que tant quant la dita muller mia cobrará las ditas sinquanta lliuras, y usará dels sobredits mobles, no puga demanar, ni recobrar de mon hereu las trescentas lliuras, que de ella mes rebudas en dot, sino es en lo cas que vulla passar mestre a Joannet Serra fill seu y del dit difunct Joan Serra primer marit seu. En lo qual cas li permeto recobrar las cent lliuas, que trague y cobra de son creix de la heretat del dit difunct primer marit seu, volent que mon hereu tinga obligació de pagarlashi a bon compte de las ditas trescentas lliuras. Y mes avant vull, ordeno y disposo que en lo sobredit cas de convolar a altres nupsias la dita muller mia, tinga obligació lo dit hereu meu de pagar o restituirhir a la dita muller mia la dita asia dot. Lo cumpliment de aquella (en cas ja li tinga pagadas las cent lliras de dit creix) y en donar y pagarly quiscun any de sa vida natural tantsolament vint lliuras barceloensas ab tersas anticipadas. Y juntament permeto en aquest cas a mon hereu que de la roba del vestit de dita muller mia li puga donar la que apareixerá al dit hereu meu. Y per ultim ordenoo declarant ma voluntat, que las sobreditas respective annuals prestacions de sinquanta lliuras y de vint lliuras en los casos sobre expressats servescan y cedescan a la dita Maria muller mia en pag ay satisfacció del any de plor y dels demes drets y credits, que en ma heretat competir li pugan. Salvat sempre lo dot, al qual no entench prejudicar en manera alguna, sino privar sa recuperació en lo temps y cas, y ab lo modo sobre explicats.
Item: Vull y disposo que lo hereu meu avall escrit hage de vestir be y decentment, y de alimentar ab tots aliments a la vida humana necessaris tant en sanitat co, en malaltia, pagant los aliment, vestits y metges, cirurgians, y medicinas, a tots los fills y fillas, que lo dia de mon obit tindré y deixaré, fins que segons la mente dels llegats los tinch sobre fets estaran en casa del dit hereu meus. Y en cas que los fills a mi y a la dita Maria Darrer y Parau muller mia comuns dexaran de estar ab lo dit hereu meu per estar y viuran ab la dita llur mare, no cohabitant aquesta y lo dit hereu meu, vull en aquest cas, que lo dit hereu meu en tot aquest temps, que no estaran ab ell no dega pagar, ni donar a aquells cosa alguna per rahó de dits aliments y vestir.
Tots los altres emperó bens meus mobles, e immobles, haguts y per haver, noms, veus, drets, forces, y accions, mias universals, ab ont se vulla que sian, y que me pertanyen y pertanyeran ara y en lo esdevenidor en aquelsevol part del mon per qualsevols rahons, drets, titols y causas deix y atorch al dit Francisco Darrer passamaner de la present ciutat de barcelona fill meu y de dita Mariangela Darrer y Rojas difuncta segona muller mia, instituhint ab dit Francisco a mi hereu universal ab expres pacte y condició que morint ab fills mascles un o molts legitims y naturals de legitim y carnal matrimoni procreats, hage de disposar entre vius o en sa ultima voluntat de la mia universal heretat entre los dits sos fills mascles, dexantla tota al un o part al un y part al altre ab parts y porcions iguals o desiguals, de la manera que millor li aparexerá y ab los pactes, vincles, y condicions que posar los voldrá. E li ho dit Francisco Darrer morirá quant que quant sens dits fill, o fills mascles, substituesch al dit Francisco, y a mi hereu universal fas e instituesch al dit Anton Darrer altre dill meu y de dita difuncta segona muller mia de edad de catorse añs ab expres pacte y condició, que entrevius o en sa ultima voluntat hage de disposar de dita ma universal heretat entre sos fills mascles un o molts legitims y naturals de legitim y carnal matrimoni procreats, dexantla tota al un o part al un y part al altre ab parts y parts en iguals o desiguals, de la manera que millor li aparexerá, y ab los pactes, vincles y condicions que posar los voldrá. Y vull y declaro que en cas que lod it Anton se trobia premort al dit Francisco al temps de morir lo dit Francisco sens dits o fills mascles, o los fills o fills mascles del dit Anton, que li será o seran hereus o hereus, ho sian també de ma universal heretat, encaraque se pogues arguhir y pretendrer que de la mia no ho podrian ser, per no haver usat, ni pogut usar lo dit Anton de dita facultat de disposar trobantse premort al dit Francisco, no obstant en manera alguna qualsevol lley, dret y consuetut que disposan al contrari. E si lo dit Anton Darrer morirá quant que quant sens dints fill fills mascles, substituesch al dit Anton, y ab los amteixos pacte y condició de haver de disposar de ma heretat ab los vincles, condicions y apctes que los aparegan entre llur respective fills o fill mascles legitims y naturals de legitim y carnal matrimoni procreats, ab que tinch instituhits als dits Francisco y Anton instituesch a mi hereus universals al altre o altres fills mascles que lo dia de mon obit tindré y dexaré nats o posthumos legitims y naturals de legitim y carnal matrimoni procreats, no a tots junts, sino al un primer que los altres per orde de primogenitura. Y ab los mateixos modo y manera, ab que tinch substituhits los dits Francisco y Anton y ab que tinch admes los fills mascles hereus, de dit Anton a la successió de ma heretat en lo cas de trobarse lo dit Anton premort al dit Francisco quant lo dit Francisco moria sens fill o fills mascles, substituesch al un de dits altres fills mascles meus morint quant que quant sens dits fill, o fills mascles los altres segons lo matix orde de primogenitura. Y admeto en cas de premoriencia de dits altres fills mascles meus a la successió de ma heretat llur respectuive fill o fills mascles que hereu o successors resepctive los seran. E si altre dill o fills mascles legitims y naturals de legitim y carnal matrimoni procreats no dexaré o dexare, mes tots moriran quant que quant sens dits fill o fills mascles. En dits casos y quiscun de aquells substituesch als dits altres fill o fills mascles meus y al ultim de ells aixi morints, y vull y declaro haver fet y fas a mi hereu universal al dit Francisco Darrer (a qui ja tinch de altre manera sobre instituhit) ab expres pacte y condició que entre vius o en sa ultima voluntat hage de disposar d eita ma universal heretat entre las fillas suas una o moltas legitimas y naturals de legitim y carnal matrimoni procreadas, dexantla tota a la una o part a la una y part a la altre ab las parts y porcions iguals o desiguals que li aparexeran, y premort ales hores lo dit Francisco, a las ditas sas fillas que servas li serán y li succehiran. E si lo dit Francisco morirá quant que quant sens ditas filla o fillas, substituhiesch a dit Francisco, y vull y declaro haver fet y fas a mi hereu universal a dit Anton Darrer (a qui de altre manera, ja tinc desobre instituhit) ab expres pacte y condició que entre cius o en sa ultima voluntat hage de disposar de ita ma universal heretat entre las fillas suas una o moltas legitimas y naturals de legitim y carnal matrimoni procreadas, dexantla tota a la una o part, a la una y part a la alatre, ab las parts y porcions iguals, o desiguals que li aparexeran, y premort a les hores, lo dit Anton a las ditas sas fillas que herevas li seran, y li soccehiran, E si lo dit Anton Darrer morirá quant que quant sens ditas filla o fillas, substituesch al dit Anton y vull y declaro haver fet y fas, a mi hereus universals segons lo mateix rde de primogenitura (ab que ja los tinch de altre manera desobre instituhits) als dits altres fill o fills meus mascles que de legitim y carnal matrimoni dexaré procreats, ab expres pacte y condició de haver entre vius o en llur ultima foluntat de disposar de dita ma universal heretat entre llur respectiva fillas una o moltas legitimas y naturals de legitim y carnal matrimoni procreadas, dexantla tota a la una o part a la una, y part a la altre, ab las parts y porcions iguals, o desiguans, que los aparexeran, y aquells a les horas respective premorts, a llur respective fillas preditas que herevas los seran, y los succehiran, ab los mateixos modo y manera es a saber, ab que ho tinch declarat y disposat ultimament dels dits Francisco, y Anton, y de llur respective fills. E si altres fill o fills mascles legitims y naturals de legitim y carnal matrimoni procreats no dexaré o dexaré, es tots morirnam quant que quant sens ditas filla o fillas. En dits casos quiscum de aquells substituesch a dits altres fill o fills mascles meus y al umtim de aquells axi morints, y a mi hereva universal fas a la dita Theresa Darrer filla mia impuger. Y aquella a les hores premorta a sos fills mascles o fembres legitims y naturals de legitim y carnal matrimoni procreats, que hereus li será y li succehiran. E si la dita Theresa ales hores viurá, mes a mi hereva no será, per que no voldrá, o no podrá, o herea mia será, mes morirá en pupilar edat o apres quant que quant sens dits fills mascles o fembraes un, o milts legitims y naturals de legitim y carnal matrimoni procreats. En dits casos y quiscun de aquells a la dita Theresa substituesch, y a mi hereva universal fas, e instituesch a la dita Mariangela Darrer altre filla mia impuber. Y aquella a les hores premorta a sos fills axo mascles, com fembres legitims, y naturals de legitim y carnal matrimoni procreats, que hereus li serán y li succehiran. E si la dita mariangela a les hores viurá, mes a mi hereca no será, perque no voldrá o no podrá o hereva mia será, es morirá en pupilar edat o apres quant que quant sens dits fills mascles o fembres un, o molts legitims y naturals, de legitim y carnal matrimoni procreats. En dits casos y quyscun de aquells a la dita Mariangela substituhesch, y a mi hereva universal instituesch a la dita Maria Rosa Darrer altre filla mia impuber. Y aquella a les hores premorta a sos fills mascles o fembres legitims y naturals, de legitim y carnal matrimoni procreats que hereus li seran, y li succehiran. E si la dita Maria Rosa a les hores viurá, mes a mi hereva no será, perque no voldrá o no podrá, o hereva mia será, mes morirá en pupilar edat o apres quant que quant sens fit fills mascles o fembres un o molts, legitims y naturals, de legitim y carnal matrimoni procreats. En dits casos y quiscun de aquells a la dita Maria Rosa substituesch y a mi hereva universal fas a la dita Gertrudis Darrer altre filla mia impuber. Y aquella a les hores premorta a son fills mascles o fembres legtiims y naturals de legitim y carnal matrimoni procreats, que hereus li serán y li succehiran. E si la dita Gertrudos a les hores viurá, mes a mi hereva no será, perque no voldrá, o no podrá, o hereva mia será, mes morirá en pupillar edat o apres quant que quant sens dit fills mascles o femgres un, o molts legitims, y naturals de legitim y carnal matrimoni procreats. En dits casos y quiscun de aquells a la dita Gertrudos substituesch, y a mi herevas universals instituesch a las altresf illas mias tant nadas com posthumas, que lo dia de mon obit tindré y dexaré de legitim y carnal matrimoni pcorreadas, no totas juntas, sino a la una primer que las altres servat orde de primogenitura, substituhint de la una la altre de la manera que tinch substituhits las ditas Theresa, Mariangela, Maria Rosa, y Gertrudis. Y provehint volent, y disposant que succehint la premoriencia de alguna de ditas altres fillas mias no resten exclosos de ma heretat los seus fills mascles, o fembres legitims y naturals de legitim y carnal matrimoni procreats que hereus li serán y li succehiran, axi com sobre ho tinch disposat en lo cas de premoriencia de las sobre nomenadas fillas mias. Y declarant ma voluntat e intensió excloch de la successió de ma universal heretat y bens los fills y fillas meus que profesaran en alguna religió y los que seran eclesiastichs. Volent que, aquells y aquellas llevats del mitg, succehescan los que no ho serán, immadiatament cridats y cridadas segons orde de las institucions y substitusions per mi sobre fetas. Per quant no consento a que mon hereu sia eclesiastich, ni religios, Y ultimament declaro ma voluntat a intencio ordenat y disposant que lo dit Francisco Darrer fill y hereu meu en primer llioch instituhit, en cas de morir sens fills y de morir sols ab fillas, en lo qual cas subbehesca a ma universal heretat un dels altres fills meus mascles, o los fills mascles hereus de un de aquells, en lo mateix cas y no altrament puga lo Francisco disposar de la tercera part de dita ma universal heretat y bens entre las ditas fillas suas en satisfacció y paga de tots y qualsevols drets, que en dita ma universal heretat y bens pretendrer puba, y li competescan.
Revocant, cassant y annullant ab aquest meu darrer testament al testament que fiu y firmá en poder de Joseph Cellarés difunt notari publich de Barcelona als set dias dem les de Juny del any mil siscents noranta set, y tota y qualsevol altres testaments y ultimas voluntats per mi fets y fetas en poder de qualsevols notaris, encara que en aquells y aquellas y en lo chalendat joo hagues qualsevols paraulas derogatorias y altres, de las quals ab aquest meu darrer testament se hagues de fer expressa menció. Per quant del sobre chalendat y demes testament y ultimas voluntats, que hage fet y fetas fins ara me penit, y vull que, aquest prevalga a tots los altres. E aquesta fiat tu in primo testamento fet y firmat fonch lo present meu testament, en la present ciutat de barcelona disapte als setse dias del mes de Juny del any de la Nativitat del Señor mil setcetns y tres.
Se+nyal de mi Anton Darrer testador demunt dit, qui la present meu testament, ultima y darrera voluntat mia lloho aprobo, rattifich, y confirmi.
Testimonis cridats y per boca propria de dit testador pregats son Elias Carbonell fuster, ciutadá de Barcelona y Joseph Camps y Font escrivent en Barcelona habitant.

Noverint universi quod cum Anthonius Darrer seroobordarius Barcinonae civis seunt paenes me Joannem Bruguera aplica et regia authoribus notarium publicum Barcinone infrum condiderit testamentu die decima sexta mensis Juny anni millessimo septingemtessimi terti, ipseque testator et ivis migraverit. Hinc est quod anno a Nativitate Domini millessimo septingentessimo octavo die vero mercury quartu mensis January euisdem onni intitulata testamentum praedictum ad instantiam dominae Mariae Darrer et Garau viduae relictae dicti Anthony Darrer, Francisci Darrer serocordary civis Barcinone filis euisdem testatoris et D. Dominicus Rojas notario publica Barcinone manumissorum praefato testamento electorum et nominatorum, fuit per me dictum et infrum notarium publicatum in quadam aula domorum quas possidebat et habitabat dictus testator, situam in presenti civitate Barcinone in vico lato in Joannis Morera pileary et Josephi Casanovs serocordary testimonium ad haec vocatorum presentia.
Paene me Francisco Ferran notario.