Saga Bacardí
21233
ESCRITURA DE CONCORDIA SOBRE PLEITO ENTRE LOS DARRER.


Sia a tots notori que per rahó de la transacció y concordia de que baix se fará menció entre las parts avall escritas se han fet, firmat y jurat los capitols y pactes seguents.
Com entre parts de Anton Darrer y Rigalt menor de vint y sinch anys, major emperó de vint y dos anys comerciant, y familiar del Sant ofici de la Inquisició del present Principat de Cathaluña en esta ciutat de Barcelona do,iciliat de una, y los conjuges Joseph Miquel y Sales botiguer de tall, y Anna Maria Miquel y Darrer; Joseph Crest botiguer de telas, y Geronima Crest y Darrer; Anton Nadal adroguer y Marian Angela Nadal y Darrer; Miquel Ballester candeler de cera, y Josepha Ballester y Darrer; y Joseph Ramoneda adroguer marit que fou de la difunta Francisca Ramoneda y Darrer. Tots ciutadans també de Barcelona, de part altre, se hagues mogut, y començat a instancia de dit Anton Darrer plet y causa en esta Real Audiencia y sala del Noble Señor D. Francisco de Montero Real oidor actuari Magí Sala notari publich y Real collegiat de número de Barcelona en la qual lo sobre dit Anton Darrer y Rigalt (per medi de son curador de littes Ramon Tos y Romá notari real y causidich) ab la petició controductoria, que allí presentá als dotse Janer mil setcents sinquant y set narrá y allegá: Que Anton Darrer passamaner, ciutadá de Barcelona ab son ultim y valido testament que feu, y otorgá en poder de Joan Bruguera notari publich de Barcelona als set de Juny mil setcents tres, feu llegat de tots los aliments a la humana vida necessaris a favor de sa muller Maria Darrer y Grau, y de Rosa Darrer y Grau sa filla, instituhint hereu seu universal a Francisco son vill, y per lo cas de no deixar est fills mascles, si solament fillas, disposá que de la sua universal heretat, y bens se fessen tres parts, quedant la una a la disposició del mateix Francisco y las altres dos per Anton Darrer també fill del testador, o per aquell fill mascle, que hereu fos del mateix Anton. De manera que los fills, de est resepcte a ditas dos parts foren y se encontraban cridats en dit testament per encotrarse grabats en haver de disposar de aquellas dos parts a son favor lo nomenat son pare, segons digue constar de la escriptura de dit testament, que produida. Y que havent mort lo mencionat testador, lin sobrevisqué lo expresat Francisco son fill, tenint y possehint est la sua universal heretat y bens, pero que al present se encontraba mort aquell, sens haver deixat fills mascles, si solament fillas, y entre ellas la nomenada Ana Maria Miquel y Darrer, las quals com a fillas y herevas de aquell tenían la sua universal heretat y bens: Que al referit Francisco lo sobrevisqué lo dit Anton fill del expressat testador, y pare de ell dit Anton Darrer y Rigalt, pero que vuy en dia se encontraba també mort, havent succehit lo mateix Anton Darrer y Rigalt son fill, la sua universal heretat y bens. Y que desde que morí lo dit Francisco que fos en lo any mil setcents quaranta y vuyt lo expressat Anton Darrer segon de est nom, mantingué de tots los aliments a la humana vida necessaria a la sobredita Maria Darrer y Grau, fins al any mil setcents sinquanta y tres, y a la mencionada Rosa Darrer y Grau, a la qual igualment havia mantingut, y mantenía ell dit Anton Darrer y Rigalt desde la mort del referit son pare (en la veritat de la qual narrava fins aquí explicada no discordan, ni se han apartat, ans be molta part expressament confessaren los sobre nomenats comjuges Miquel Sales y Darrer; Crest y Darrer; Nadal y Darrer; Ballester y Darrer; y Joseph Ramoneda ab las respostas personals, que tots estos feren en actes de la mateixa causa. De tot lo que lo mateix Anton Darrer y Rigalt infería dos cosas. La primera: Que ell com a hereu del mencionat Anton son pare tenia dret y acció pera demanar y exigir de la sobre dita Anna Maria Miquel y Darrer y demes fillas, y coherevas del expresat Francisco Darrer son pare, las referidas dos parts de la herencia y bens del sobredit Anton Darrer major en lo que (digué) faltaba que restituirse, o pagarse de aquellas, en atenció que (deia) no solament havia estat lesiva la restitució, que habían pretes fer al expressat Anton segons de est nom, de las mateixas dos parts, fent la en diner sens atendrer al just valor de aquellas, sino també perque de altre part no hauria estat integra perque se hauria omitit en la repartició, una considerable quantitat major de deu mil lliuras, que (digue) era de la herencia y bens del sobredit testador, Aidxi que per conseguent, deia, que las referidas fillas, y herevas de Francisco Darrer debían restituir, o satisfer a ell dit Anton Darrer y Rigalt dos parts de la expressada quantitat, y esmenarli la lesió que pretenia havia estat en la insinuada restitució. Y la altre segona cosa que lo dit Anton Darrer y Rigalt la calendada sua petició introduiria, reduhint en ella la demanda conforme a lo contengut, y expoessat en las dos prop esplicada illacións, junt ab los respective interessos, y gastos. La qual petició y demanda (a que foren citats tots los sobre al principi nomenats coma par de la mateixa causa) fou contestada per los mencionats conjuges Joseph Miquel y Salas y Anna Maria Miquel y Darrer qui ab petició que en dita causa presentaren als dinou del mateix mes de Janer de mil setcents sinquanta y set deduhiren que ells eran acrehedors contra lo dit Anton Darrer y Rigalt, de diferents quantitats en rahó del dot de Maria Anna (be que fou equivoca test nom per dirse Mariangela Darrer y Rojas, esponsalici y altres credits. Y que lo dit Anton Darrer y Rigalt debía restituirlos, diferents papers, y llibres, que en son lloch justificarían. De lo que condogueren reconvenint a aquell en rahó del referit, y demes que oferian justificar, y demanaren que fos en lo mateix condemnat ab esmena de interessos, danys, y gastos.
En est estat de la expresada causa, considerant las parts los crescuts gastos, y enfadosas molestias, que son inexplicables en la prosecució dels plets, lo incert exsit de aquells, y altres temibles seguelas. Majorment recahent lo litigi entre personas tan proximiors, desitjant en esta atenció las mateixas parts compondrer, y amigablement terminar tant los interesos, y pretencions deduhidas, y que esperaban deduhir en la dita causa, com y altres qualsevols, que la una de las parts tingues reciprocament contra la altre. Perço acordaren a est fi lo expedient, y medi breu fácil, y pacifich de fer, y otorgar poderia, favor de dos personas. Com en efecte ab acte rebut en poder del notari avall escrit als vint y un de Novembre mil setcents sinquanta y set (de que ab lo present dona fee lo mateix notari avall escrit) ab concessió dels poders necessaris constituhinren y ordenaren en son procuradors certs, y especials, eo a saber lo dit Anton Darrer y Rigalt en presencia, y ab consentiment dels sobredit son curador ad litis a favor del Dr. en drets Miquel Oriol Pbre. en Barcelona resident. Y las sobre referidas Anna Maria Miquel y Darrer, Geronima Crest y Darrer, Maria Angela Nadal y Darrer, Miquel Ballester y Josepha Ballester y Darrer conjuges en los noms de usufreuctuaris y proprietaria respective, expresantse germanas y coherevas junt ab la altre difunta germana Francisca Ramoneda y Darrer muller que fou del nomenat Joseph Ramoneda) de la universal heretat y bens que foren del difunt Francisco Darrer, pasamaner ciutadá de Barcelona, llur pare fent també aquella otorgació de poder en presencia y ab consentiment dels sobrenomenats sos respective marits) y dit Joseph Ramoneda com a hereu y universal successor de la heretat y bens de la dita difucta sa muller Francisca Ramoneda y Darrer, a favor del Dr. en drets Jaume Ballester Pbre. en esta ciutat també residents peraque estos dos nomenats procuradors en nom de sos respetive principals, poguessen sens repart algun, dins lo termini de dos mesos comptadors desde el dia vint y hu de Novembre prop passat en avant, convenir y compondrer totas las sobre referidas pretencions, que compren la explicada causa y plet, tant per via de dot com per amigable composició, y en lo modo, forma y circunstancias, que regoneixessen conforme a la rahó, y equitat, y que millor los paregues, desposants que se formas una transacció del que compodrian perpetuament duradora, y observadora entre las ditas parts. La qual concordia en lo modo que per dits procuradors fos disposada, poguessen aquells firmar, y jurar, sens lo menor report a las ditas parts, ab los pactos, estipulacions, y promesas de pagar qualsevols quantitats de diners en los plaços, y terminis, que convingueren ab obligacións de bens y drets mobles e immobles, presents y esdevenidors de ells otorgants, y del altre de ells, renuncias, absolucions, y definicions jurament y demes clausulas ab que aquellas, fos concebuda, renunciar també a la sobre mencionada causa, a sos merits, instancia, y prosecució. E los nomenats Drs. Miquel Oriol y Jaume Ballester Pbres. acceptant, com acceptan los sobre explicats poders a son favor otorgats per sos respective mencionats principals, havent exactament vist, y examinat tots lo deduhit respectivament en la sobre dita causa, com y no menos haventse plenament informat per los mateixos sos principals de las demes pretencions que mutuament entre si tenían y esperaban allegar en dita causa, havent a est fi vingut varias conferencias ab sos dits respective principals, y regonegut los instruments, y papers, que podrían conduhir pera quedar totalment imposats en aquellas, y per ultim despres de haver tingut entre4 si diferents juntas, en que han madurament examintat totas aquellas reciprocas pretencions y lo forrament, y probas de cada una de ellas, volent ara aquí usar y usant los dits procuradors y apoderats de las sobre referidas facultats a ells concedidas han acordat firmar, y jurar la present transacció, y concordia, ab la qual han convingut y concordat sobre totas las ditas pretencions en lo modo, y forma que avall se explicará començant per las de dits Anton Darrer y Rigalt, y es com se segueix.
Primerament: Sobre la primera pretenció que contra las nomendadas coherevas de Francisco Darrer te dit Anton Darrer y Rigalt de la tercera part de lo que exprendí, y gastá son pare, que diu hauria estat: cent sinquanta lliuras lo any per los aliments, y manutenció de Maria Darrer y Grau, fins al any mil setcents sinquanta y tres en que esta morí, desde el any mil setcents quaranta y vuit en que moró dit Francisco, ab qui antes habitaba. Atenent los sobre nomenats procuradors, y apoderats que si be lo testador Anton Darrer en son sobre calendat testament feu legat a dita Maria, sa muller de tots los aliments a la humana vida necessaris, emperó disposá ab lo mateix testament que si son hereu, y la dita Maria no volgues lo un habitar ab lo altre ( deixant a tots dos en particular esta facultat, en est cas dit son hereu donás a dita Maria sinquanta lliuras annuals durant sa vida o diudez, y alguns mobles, y paraments de casa, aixi que Francisco no sos hereus, per los temps, que no habitás ab ells la dita Maria, ja may podrán ser compellits a mes quantitats per dits aliments, que a aquellas sinquanta lliuras y mobles. Attenent també que contra esta pretenció esperaban oposar com extrajudicialment oposaban los cohereus de Francisco, que lo dit Anton Darrer segons de est nom hauria condonat aquells aliments, a lo menos, que aixis deurá presumirse, perque no contaria que may los hagues demanat no obstant de haver fet algunas pagas als mateixos cohereus, durant aquell intermedi, qual presumplció en caraque no sia bastantment solidada, pera excloureri la pretenció, ja per la dificultat ab que se presum alguna donació, ja per que no se tractaria de condonaciò a favor del alimentari, sino de altres, y ja perque no essent aquells aliments totalment liquits, y essent de poca quantitat, daban lloch a dita expera, ab tot essent, com a aquella digne de la manutenció. Perço los procuradors predits hem convingut y acordat que las coherevas y successors de dit Francisco Darrer donen paguen, y entreguen a dit Anton Darrer y Rigalt la tercera part de dits aliments comptadors a rahó de quaranta y sinch lliuras annuals en tot, y quinse lliuras lo any y per la tercera part, y per esta la quantitat de sexanta y dos lliuras deu sous salvo error que importan los quatre anys y dos mesos que dita Maria habitá ab dit Anton ço es, no desde el dia vint y nou de Setembre mil setcents quaranta vuyt, en que morí Francisco, sino desde el primer de Noembre de dit any (per hacer en lo antecedent mes hábitat encara en la casa de Francisco) fins al primer de Janer mil setcents sinquanta y tres, que miró aquella.
Item: Sobre la segona pretenció, que contra las mateixas coherevas de Anton Darrer y Rigalt de la tercera part de lo que se ha gastat, y en avant haurá de gastar (que diu hauría estat, y seria, cent y quaranta lliuras lo any) per la manutenció de Rosa Darrer y Grau, desde el any mil setcents quaranta vuyt, en que per la mort de Francisco ab que antes habitabá, passá a habitar ab Anton Darrer segon de est nom, y mor test fins al present, ab ell dit Anton Darrer y Rigalt. Attenent los nomenats procuradors y apoderats que Anton Darrer, los curadors ab son calendat testament feu expres legat de estos aliments plenament. Attenent també que la excepció, o presumpció de condonació en lo antecedent capitul explicada no podrían ni pot tenir lloch sino per lo temps que subministrá aquells aliments Anton Darrer segons de est nom, y no per lo temps, en que los ha subministrat, y en avant subministrar son fill Anton Darrer y Rigalt, per haver ab esta pretenció judicat, que poch despres de mort son pare proposá en la causa manifestat bastantment no voler condonasr tals aliments. Attenent emperó que en un y altre temps dicta la equitat haverse rahó de lo que a obs y utilitat de la casa ha treballat, y treballa dita Rosa (be que per sa avançada edat d sinquanta y set anys pot en avant consideratse de poch interes) y que en lo principi hague de gastar menos, per encontrarse suficientment vestida quant isqie de la casa de Francisco y entrá en la de Anton Darrer segon de est nom. Perçó los dits procuradors atesa la mateixa equitat expressada en lo capitol antecedent y fent separació de estos dos intermedis de temps han convingut y concordat, que per lo temps en que Anton Darrer segon de est nom subministrá los aliments a dita Rosa las ditas coherevas, y successors de Francisco donem, paguen, y entrguen la tercera part de aquells aliments comptadors a rahó de sexanta lliuras lo any en tot y vint lliuras annuals per la tercera part, y per esta la quantitat de cent sinquanta una lliuras tretse sous y quatre diners salvo error que importan los set anys, y set mesos, que dita Rosa habitá ab dit Anton. Ço es, no desde vint y nou Setembre mil setcents quaranta vuyt en que moorí Francisco, sino desde primer de Noembre de dit any per haver també en lo antecedent mes hábitat encara en la casa de Francisco, fins a sinch Juny mil setcents ssinquanta y sis, en que morí dit Anton Darrer segon de est nom. Y per lo altre intermedi de temps, en que Anton Darrer y Rigalt ha subministrat los mateixos aliments, y per lo temps igualment que en avant los subministraría, y continue en subministrarlos han convingut, y acordat que los dits cohereus li donen, paguen, y entretuen la tercera part de dits aliments comptadors a rahó de noranta lliuras annuals en tot, y trenta lliuras per la tercera part, y per esta (per lo temps ha vensut) la quantitat de quaranta set lliuras deu sous que importa un any y set mesos, que dita Rosa ha ja hábitat ab aquell. Ço es desde el dit dia sinch Juny mil setcents sinquanta y sis, fins a sinch Janer mil setcents sinquanta vuyt los quals dos partidas de est capitol esto es, la primera de cent sinquanta una lliuras tretse sous y quatre diners, y la altre de quaranta set lliuras deu sous importan de per junt cent noranta nou lliuras tres sous y quatre salvo error.
Item: Sobre la tercera pretenció que contra las ditas coherevas te lo mateix Anton Darrer y Rigalt, de que suposa faltar a restituir de las dos cerceras parts de la herencia de Anton Darrer vinculada y diu seria entre altres cosas la porció de una partida de diner major de deu mil lliuras, de que no se hauria hagut rahó, en la restitució feta a Anton Darrer segons de est nom de las mateixas dos parts que haventse fet en diner diu, també haver estat lesiva, perque no se hacer dits procuradors y apoderats, que en lo acte publich rebut en poder de Anton Comellas notari publich y real collegiat de número de Barcelona als dos Abril mil setcents quaranta y nou, ab que fou feta la divisió de la heretat de Anton vinculada entre los mateixas coherevas de Francisco Darrer y Anton Darrer segon de est nom, se insertá un calcul o setima de aquells bens (a que se diu allí habían uniformement convingut las parts, y se experssa ser segons tenor de altre calcul format y escrit per lo mateix Francisco) ab la qual estima lo cos hereditari de Anton vinculador (junt ab la partida de tres mil cent y sinquanta lliuras en diner, que a mes y detretgas cent vuytanta quatre lliuras dinou sous y nou diners per las missas y sepultura de aquell) se diu haverse encontrat en la dita heretat, y continuá Francisco en lo inventari que dels bens de aquel prengué enb poder de Joan Bruguera notari publich de Barcelona als vint y tres Janer y vint y tres Febrer mil setcents y vuyt, fou valuat a la quantitat de vint y dos mil, vint y sis lliuras u disset sous de la qual haventse detret quatre mil siscentas sinquanta sis lliuras y sinch sous que havia pagat Francisco inseguint lo disposat per dit son pare, y se individua tot en la nota allí continuada, quedaren liquidas disset mil trescentas setanta lliuras y dotse sous, lo ters de las quals que fou sinch mil setcentas noranta lliuras y quatre sous, se retingueren eo persona de Francisco las ditas suas coherevas, y los altres dos terços que importaban onse mil sinch centas vuytanta lliuras y vuyt sous se pataren per ellas a dit Anton Darrer segon de est nom en esta forma so es set centas quaranta lliuras que se digué allí importaba o valia lo cens de trenta set lliuras annuals de penció cobrar sobre la casa del carrer Ample que se cedia y cedí per las coherevas al dit Anton com en efecte entrá est desde alesoras a cobrarla y percibirlo, y setcentas lliuras ab lo valor de las casas una en lo carrer de Jaume Giralt, eo lo cens a que la havia establerta lo mateix Francisco ab acte rebut en poder de Domingo Rojas notari publich de Barcelona als vint y sinch de Octubre mil setcents y disset, y altres tres en lo carrer den Graciamat que també se entregaren al sobredit Anton, possehinla desde alesoras, y cobrant dits censos, y las restants deu mil cent quaranta lliuras y vuyt sous en diner comptant de que firmá apocha allí mateix lo nomenat Anton. Attenent també que dit Anton Darrer segon de est nom en lo decurs de mes de set anys que de despres visqué, no consta que jamás pretengués haver estat lesiva la expressada estima per ell aprobada no obstant la individual notivia que de tot pacte y devia tenir, ni tampoch que hagues pretess haverse omitit la suposada quantitat major de deu mil lliuras de la pretenció, essent aixis que a haver estat tal partida es totalment inverosímil que la hagues ignorada en la mort de son pare en que se encontrá, y en los quaranta nou anys que li sobrevisqué, y que en est cas no la hagues demanada o en lo temps de la sobredita divissió, y o en los set anys que sobrevisqué. Attenent igualment que per part de Anton Darrer y Rigalt ni judicial no extrajudicialment se ha mostrat proba alguna de la existencia de aquell major quantitat, ni esperaba poder ministrarla per la distancia del temps en que moró son avi Anton Darrer vinculador que fou en lo mes de Desembre de mil setcents y set, com y estaba per haver mort algun testimoni de qui se esperaba poder servirse per esta proba. Y per ultim atnent que tampoch en la causa y plet no se ha ministrat proba de la protesa lesió, ni esta havia explicar en que se pretenia aquellas, que sols extrajudicialment se ha manifestat ser fonament de que se parlará en lo capitol seguent. Perçó deixant per lo mateix capitol seguent individuació y resolución de dita protesa lessionent en est resilució solament en quant a la dita pretesa partida major de deu mil lliuras y han convingut dit Anton Darrer y Rigalt renuncie y cedesca de esta pretenció com ab tenor del present capitol y altrament per causa y ocasió de la present concodria lo dit Dr. Miquel Oriol en lo nom de procurador predit cedeix y renuncia a la dita pretenció de la suposada quantitat major de deu mil lliuras, y en nom de son principal convé y promet no proseguirla ni renovarla en judici ni fora de ell, imposantse acerca lo contengut de la referida pretenció scilenci y callament perpetuo ab pacte firmissim de no demanar cosa alguna mes. Prometent aixi mateix las sobreditas cosas tenir per fermas, y agradables, y contra ellas no fer ni venir per algun dret del nomenat son principal. (no emperó de sos bens propris per tractqar negoci alieno) mobles e immobles, haguts y per haver ab totas renunciacions de dret necesarias degudas y pertañents, y aixi ho firma llargament.
Item: Sobre la quarta pretenció que es la primera de las que extrajudicialment ha manifestat tenir Anton Darrer y Rigalt contra las mateixas coherevas, explicant la pretesa lessió mencionada en lo capitol antecedent que també espetaba deduhir en la causa, y es de las dos terceras parts del major valor que la seda obrada y en madeixa encontrada en la herencia de Anton Darrer vinculador, diu tenia en lo temps de la mort de est, a mes del preu de li doná en la sobrechalendada divisió, en qual temps suposa aquell fou estimada. Atenent los sobredits procuradors y apoderats que en alguna manera no consta que la vaduació que se doná a la tal seda en lo dit acte de divisió fos ates lo valor de aquell temps, y no lo del temps de la mort de Anton Darrer vinculador, ans be en dit acte expressament se diu que la estima allí insertada se havia fet segons tenor de altre calcil o estima format y escrit per lo mateix Francisco. Y mes atenent que en un llibre en foleo que pará en poder del sobre nomenat Joseph Miquel y Sales ahont se encontraba diferents notas fetas per dit Francisco, se ha vist, que encontrat escrita, y firmada per lo referit Francisco una valuació de dita seda firmada als quinse Janer mil setcents y vuyt, aixi que inmediatament a la mort de Anton Darrer vinculador, Per tant los dits procuradors y apoderats han convingut, y concordat que lo referit Anton Darrer y Rigalt cedesca y renuncie a esta pretenció, com ab thenor del present capitol, y altrament per ocasió de la present concordia lo nomenat Dr. Miquel Oriol com a procurador predit, edeix y renuncia a esta pretenció del suposat major valor, de la seda convenint y prometent en nom de dit son principal que aquella no se proseguirá ni renovará en judici ni fora de ell, imposantse a certa ditas cosas, silenci y callament perpetuo, ab pacte firmissim de no demanar cosa alguna mes, prometent aixi mateix las sobreditas cosas tenir per fermas y agradables y contra ellas no fer ni venir per algun dret, titol, causa o rahó ab obligació de tots los bens y drets del nomenat son principal (no emperó de sos bens propris per tractar negoci alieno) mobles e immobles haguts y per haver, ab totas renunciacions de dret necesarias, degudas, y pertañents y aixi ho firma llargament.
Item: Sobre la quinta pretenció que es la segona de las que ha extrajudicialment manifestat tenir Anton Darrer y Rigalt contra las mateixas coherevas, y esperaba també deduir en la causa, en la que preten las dos terceras parts de las alajas de plata y joyas de or que diu se encontran en lo inventari dels bens de Anton Darrer vinculador, pres per Francisco, a mes de las alayas, y joyas que foren venudas en lo encat dels bens de aquell, fet per ditas coherevas. Atenent, los dits procuradors y apoderats que havent fet una exacta averiguació del pes de totas las ditas alajas de plata continuadas en dit inventari, y de las de dit encant se ha encontrat sumar aquellas lo pes de cent vuytanta y dos unsas, y tres quarts y estas lo pes de cent viutanta onsas un quart, y tres argensos aixi que la diferencia se deu ser solament en dos onsas la que es fácil succehir en descreacions de moltas alajas que no se pesaren de per junt. A mes que se te alguna fundada noticia de haverse estas dos onsas pagat separadament a Anton Darrer segon de est nom. Y aixi mateix atenent que haventse fet tota averiguació en las joyas de estos se ha vist que en lo cas de poderse dar falta en lo encant algunas del inventari seria poca y encara de estas se permeteria que algunas se haurian desfet per rormar cons –rells de botios per la difunta Maria Darrer y Grau muller del testador los quals se diu haurian guardat en poder de Anton Darrer y Rigalt com y no menos que per las coherevas se hauria donat un anell molt bo a Anton Darrer segon de est nom per suplir alguna de aquellas, y per dar que las demes que se suposan faltar serian de poch valor consistint en arrecadetas o altres joyetas semblants que es verosímil hauria de servir per las fillas del mateix testador que alesores se encontraban doncellas. Per tant los dits procuradors y apoderats han convingut y concordat que dit Anton Darrer y Rigalt cedesca y renuncie a esta pretenció com ab tenor del present capitol, y altrament per ocasió de la present concordia lo nomenat Dr. Miquel Oriol en lo predit nom cedeix, y renuncia a aquella convenint, y prometent, que per dit son principal no se proseguirá ni renovará en judici ni fora de ell imposantse acerca ditas cosas silenci, y callament perpetuo, ab pactge firmissim de no demanar cosa alguna mes, en rahó de dita pretenció, promentent aixi mateix, las sobreditas cosas tenir per fermas, y agradables, y contra ellas no fer ni venir per algun dret, titol, causa, o rahó ab obligació de tots los bens y drets del referit sinó de sos bens propris per tractar negoci alieno mobles e immobles haguts, y per haver, ab totas renunciacions de dret necessaris. Las degudas y pertañents, y lo dit Sr. Jaume Ballerter en nom dels sobredits sos principals acapta las renuncias promesas y obligacions per dit Dr. Miquel Oriol en dit nom fetas, ab los drets immediants antecedents capitol en lo modo y firma que en ells se expressa. Y aixi ho firman llargament.
Item: Sobre la sexta pretenció que es la tercera de las que extrajudicialment ha manifestat tenir Anton Darrer y Rigalt contra ditas coherevas que esperaba també deduir en la causa, y concisteix en dir que en lo cos hereditari de Anton Darrer vinculador format en lo acte de divisió sobre calendat se feren solament carrech las ditas coherevas de mil siscentas sinquanta vuyt lliuras divuyt sous y set diners que digeren haverse cobrat fins ha primer Janer mil setcents quaranta y quatre dels deutes acreditaba aquell y que com en lo citat invetari pres per Francesch Darrer se encontran continuats los credits per major quantitat ço es, per lo contengut en alvarans noucentas sinch lliuras divuyt sous y tres diners demanaba per conseguent las dos terceras parts de esta major quantitat pagadoras o ab diner per lo cas de haverse cobrat o ab los albarans y notas sbestaban encara existents. Peró atenent los dits procuradors y apoderats que no consta en manera alguna que ni antes del any mil setcents quaranta y quatre de despres se hagé cobrat major quantitat que la expressada essent com es natural y verosímil que la restant quantitat seria incobrable quant ab tant temps no se havia pagat, y que es molt regular en deute de botiga perdrerse molts partits. Y en efecte en lo mateix sobre citat llibre de fets darrersse ha vist que est ja poch despres de la mort del vinculador son pare, dividint en clase aquells credits, ne posa molta resta de incobrables essent també nnatural, y tot simil que de la quantitat cobrada sia la major part de la contenguda en los albarans que estos fossen quasi tits pagats, com en efecte se han unicament encontrat dos de existencia que son un de Jaume Tapias parxer de setanta lliuras del que se troba, y nota en ell haverse antecedentment cobrat quaranta y set lliuras, y un sou y altre de Joan Roure y Misser passamaner de Canet de vint y una lliura set sous, y nou diners del que tansolament cobrat deu llibras. Perço los dits procuradors, y apoderats han convingut y concordat que los dos individuats albarans se entreguen per las coherevas a Anton Darrer y Rigalt com ab thenor del present capitol y altrament per ocasió de la present concordia lo dit Dr. Jaume Ballester en nom dels sobredits sos principals comve, y promet entregar a dit Anton Darrer luego de firmada la present concodria los dits dos albarants, a fi que cobrantse aquells se retinga dos terceras parts que li corresponen, y entregue la altre tercera part a las referidas coherevas. Y aixi mateix que en cas algun de sos principals cobria algun dels restants credits no pagats entregarlas dos terceras parts al nomenat Anton Darrer y Rigalt, tot lo que promet atendrer y cumplir, sens dilació ni escusa alguna, ab lo acostumat salari de procurador,r estitució y esmena de totas missions y despesas, per lo que ne obliga tots los bens y drets dels mencionats sos principals, y del altre de ells a solas mobles e immobles haguts, y per haver (no emperó sos bens propris per tractar negoci alieno), renunciant, y en nom de las sobre ditas Anna Maria. Gerronima, Maria Angela, y Josepha, altres de sos principals ab benefici valleá S.C. a favor de las donas introduit, y a la authentica que comensa: Si qua mulier posita cod. Ad Valleanorum., y a tot altre dret y que sufregar puga a dits sos principals. Y aixi ho firma llargament.
Item: Sobre la séptima y ultima pretenció que es la quarta de las que extrajudicialment ha manifestat tenia Anton Darrer y Rigalt contra la sobre ditas coherevas, y esperaba també deduir en la causa, ab la qual preten se li entreguen aquellas los papers notas, y llobres especialmente de botigas y arrendaments que foren de Anton Darrer vinulador, com a son principal hereu y en la majo part dels bens successors. Attenent los sobre dits procuradors, y apoderats, que travesa pretenció se respondria per las coherevas, y en particular per Joseph Miquel y Sales y Anna Maria Miquel y Darrer conjuges, que altrement de la mort de Francisco se haurian esquinsar molts de aquells papers com a inutils, y los demes, y especialmente los llibres no figurarían en son poder, y se haurian extraviat. Perço han convingut, y acordat dits procuradors, y apoderats que en cas que hara y en lo esdevenidor, y sempre y quant algun de aquells papers, y notas, y especialmente dits llibres paren o parasen en poder de aquellas cohevas o de alguna de ellas se entreguen aquells a Anton Darrer y Rigalt, com ab tenor del present capitol y per ocasió de la present concordia lo referit Dr. Jaume Ballester en nom del sobre dits sos principals conve, y promet haver per las horas entregar los expressats papers notas, y llibres, a dit Anton Darrer y Rigalt sens dilació ni escusa alguna, ab lo acostumat salari de procurador restitució y esmena de totas missions, y despesas per lo que ne obliga tots los bens, y drets dels nomenats sos principals, y del altre de ells a solas mobles e immobles haguts y per haver (no emperó sos bens propris per tractar negoci alieno) renunciant en nom de ditas Anna Maria, Geronima, Maria Angela, Josepha al benefici Valeyá S.C. en favor de las donas introduit, y a la authentica, que comensa si qua mulier Posita C. ad Vallearum, y a tot altre dret y lley que a dits sos principals puga sufragar y aixi ho firma llargament.
Transigidas, y concordadas en lo modo y forma fins aquó explicat totas las pretencions de Anton Darrer y Rigalt contra las ditas coherevas de Francisco Darrer aixi las que havia ha deduit en la causa com las que esperaba allí en avant deduir. Han passat també los mateixos procuradors, y apoderats a transiguri y concordar sobre totas las pretenciosn y reconvencions de las ditas coherevas contra Anton Darrer y Rigalt aixi igualment las que explicaren en la causa com y no menos las demes que esperaban, y podían allí deduir., comensant per las del primer lloch, y seguidament per las altres en lo modo que se segueix.
Primerament pretend ditas coherevas contra Anton Darrer y Rigalt la pocrió corresponent a Francisco Darrer son pare en virtut de la successió ab intestat de Mria Angela, que equivocadament en la causa anomenaren Maria Anna Darrer y Rojas muller que fou de Anton Darrer vinculador y mare de dit Francisco y seria la part tocant de las quantitats de sinchcentas y sexanta lliuras del dot y de doscentas vuytanta lliuras del esponsalici de aquell sobre la qual pretenció atenent los refe4rits procuradors y apoderats que foren quatre los fets a dita Maria Angela, y a Anton comuns, ço es Francisco, Anton segon de est nom, Teresa y Maria Antgela dels quals los tres ultims cobraren ha (per medi del llegat de dit son pare, la porcio a ells corresponents aixi que faltaba pagar la altre quarta part tocant a dit Francisco la qual seria de la quantitat de doscentas y deu lliuras deurian detraurerlas y pagarse del total de la herencia de Anton vinculador, y que de aquella te dos tersos Anton Darrer y Rigalt, y lo altre tes lo posseheixen las mateixas coherevas, y per conseguent tenen també un ters de la dita porció, y quarta part de doscentas, y deu lliuras, aixi que solament dehuen de esta cobrar y pararsels dos tersos que suman cent y quaranta lliuras. Per tant dits procuradors y apoderats han convingut y concordat que dit Anton Darrer, y Rigalt pague a dita coherevas esta quantitats de cent quaranta lliuras, eo que servesca en compensació, y descarrech per igual quantitat de las dos partidas que deihen donar, y pagar las mateixas coherevas al dit Anton Darrer y Rigalt per lo que se ha transigit y concordat en los dos capitols primers antecedents sobre la primera, y segona pretenció de aquell, com ab thenor del present capitol., y altrament per ocasió de la present concordia lo anomenat Dr. Miquel Oriol en nom y com a procurador de dit Anton Darrer y Rigalt, y baix obligació de tots los bens de est conve, y promet abonar, y abona la dita quantitat de cent quaranta lliuras en descarrech, y compensació per igual quantitat de las sobre ditas dos partidas que juntas prenen suma de doscentas sexanta una lliuras tretse sous, y quatre diners de manera que feta aixi esta compensació quedian, y queden solament de esta quantitat la suma de cent vint y una lliuras tretse sous, y quatre diners pagadoras per ditas coherevas al nomenat Anton Darrer y Rigalt. Y lo dit Dr. Jaume Ballester en nom de tots los sobredits sos principals acepta estas en compensació y promesas en lo modo y forma que sobre se explica, y aixi ho firman llargament.
Item: Pretenent segonament dits coherevas contra lo referit Anton Darrer y Rigalt altres quantitats de credits que si be no manifestaren en la reconvenció mencionada en la narrativa de la causa, han hara extrajudicialment explicat ser dos partits, sobre lo un dels quals se parlará en lo present capitol, y del altre en lo capitol immediat seguent. Y es lo primer de la quantitat de cinquanta doblas que dich en deixa graciosament Francisco Darrer a Anton segon de est nom, y si be dich en las mateixas coherevas que constaría de est préstamo en un calcol format per Francisco que hauria entregat Joseph Miquel y Sales al qual no te la menor noticia Anton Darrer y Rigalt ni se ha fet present altre just información alguna hans be en lo llibre sobre dit escrit per lo mateis Francisco se ha vist una nota que parla de estas presesas cinquanta doblas ab lo terme de donadas lo qual conformaría ab lo que dich en las mateixas coherevas que havent parlat a dit Anton de esta quantitat hauria respos haver estat donació, y no préstamo a que se haurian aquietat aquellas. A mes que en aquella nota se dona a compendrer haver invertit en la botiga de paños sobre la que havent ja passat los comptes ditsd Anton y Francisco feu aquell las pagas segons lo ajust com constarlas en las appochas en poder de Joseph Rojas notari publich de número de Barcelona als divuit Abril mil setcents quaranta y nou, als trenta Juny mil setcents sinquanta, als--- Abril mil setcents sinquanta y hu, y als dos Juliol mil setcents sinquanta dos. Aixique o no constaría ni podría justicarse la entrega de ditas sincquanta doblas o be se probaría o presumiría ser estas donadas o pagadas. Per lo que dits procuradors y apoderats han convingut, y concordat que las dits coherevas cessen, y renuncien a esta pretenció conforme ab thenor del present capitol y altrement per ocasió de la present concordia lo nomenat Dr. Jaume Ballester en nom dels sobre dits sos principals dedeix y renuncia la dita pretenció convenint, y prometent no proseguirla ni renovarla en judici ni fora de ell imposantse silenci y callament perpetuo ab pacte firmissim d eno demanar cosa alguna mes en rahó de aquellas prometent aixi mateix, las sobre ditas cosas tenir per fermas, y agradables, y contra ellas no fer ni venir per algun dret, titol, causa, o rahó ab obligació de tots los bens y drets dels nomenats sos principals, y del altre de ells assolas mobles e immobles haguts y per haver (no emperó de sos bens propris per tractar negoci alieno). Renunciant en nom de las referidas Anna Maria, Geronima, Maria Angela, y Josepha al benefici Valleyá S.C. a favor de las donas introduhit, y a la authentica que comença: Si qua mulier e ad. Vayeanu, y a tot altre dret y lley que als referits sos principals sufragar puga, y aixi ho firman llargament.
Item: Tertio pretenen las ditas coherevas contra Anton Darrer y Rigalt la altra partida de las dos explicadas en lo capitol antecedent, y es també de la quantitat de cinquanta doblas del creix o esponsalici que dihuen constituhiren Anton Darrer vinculador, y son fill Francisco ab Anna Maria Darrer y Morera muller de est en sos capitols matrimonials a que deuhense obligaren aquells de insolidario. Pero atés que encara se degua dit esponsalici no obstant la premoriencia de dita Anna Maria Darrer y Morera a dit Francisco o encaraque se dignás que lo tal esponsalici fou estipulat a favor dels fills de aquells, pues a no verificasrse un de estos que no podría tenir lloch la pretenció perfecte de accio, ab tot com lo dit esponsalici deuria pagarse primerament dels bens de Francisco per ser est qui unicament o alomenos principalment sentí la utilitat y honor de casar ab doncella que es la causa de esponsalici, y las ditas coherevas de Francisco tingan vuy com a tals sos bens, aixi que los obstaría y obsta la exepció quod petis intis habes y altres semblants. Perço y altrament los dits procuradors y apoderats han convingut y concordat que las ditas coherevas cessian y renuncien a esta pretenció conforme ab tenor del present capitol y per ocasió de la present concordia lo referit Dr. Jaume Ballester, en nom dels sobrenomenats sos principals, renuncia y cedeix la dita pretenció convenint y prometent no prosseguirla ni renovarla en judici ni fora de ell, imposantse silenci y callament perpetuo, ab pacte firmissim de no demanar cosa alguna mes en rahó de aquella. Prometent tamble las sobreditas cosas tenir per fermas y agradables y contra aquellas no fer ni venir per algun dret, titol, causa o rahó ab obligació de tots los bens y drets dels expressats sos principals y del altre de ells assolas (no emperó de sos bens propris per tractar negoci alieno) mobles e immobles haguts y per haver. Renunciant en nom de las referidas Anna Maria, Geronima, Maria Angela, y Josepha, al benefici Valleyá S.C. a favor de las donas introduhit, y a la authentica que comença, si qua mulier cad Valleyanu. Y a tot altre dret y lley que als referits sos principals sugragar puga. Y lo dit Dr. Miquel Oriol en nom del sobredit Anton Darrer y Rigalt son principal acepta las renuncias, promesas y obligacións per dit Dr. Jaume Ballester en dit nom feta, ab los dos immediats antecedents capitols en lo modo y forma que en ells se explica, y aixi ho firman llargament.
Item: Quarto y fonalment, pretenen ditas coherevas contra Anton Darrer y Rigalt que est los restituesca y entregue un calcol format per lo nomenat Francisco Darrer de que sobre se ha parlat y lo dit inventari dels bens de Anton Darrer vinculador pres per aquell, aixi mateix los llibres de administración del arrendament de la provisio de las carns del temps que cuydá de aquellas lo dit Francisco, tot lo que diuhen fou deixat per ellas a Anton Darrer sego de est nom. Y atenent que per part de Anton Darrer y Rigalt solament se nega tenir en son poder los referits suposat calcol, dient no haverlo jamás y tingut ni vist, ni saber que son pare lo hagues en algun temps tingut, y que en efecte confessa que dels mencionats llibres de administración de carns te en son poder quatre, ço es un per lo any trenta, altre per lo any desde mil setcents trenta y un al de mil setcents trenta y dos, altre per lo any mil setcents trenta y dos al de mil setcents trenta tres, y altre per lo any de mil setcents trenta y nou al de mil setcents quaranta, los quals serveixen per descarrech de las coherevas, eo de dit son pare. Perço los dits procuradors y apoderats han convingut y concordat, que lo dit Anton Darrer y Rigalt restituesca y entregue a ditas coherevas, conforme ab tenor del present capitol y per ocasió de la present concordia lo referit Dr. Miquel Oriol, en nom del mencionat Anton Darrer y Rigalt espontaneament conve y promet entregar y restituir a las referidas coherevas, luego de ser firmada la present concordia, lo mencionat inventari, y los quatre llibres sobre individuats, pero lo dit calcol y qualsevols altres papers que fossen estats de dit Francisco Darrer en lo cas unicament de que en algun temps parás o parassen en sos poder y no altrament. Lo que promet atendrer y cumplir sens dilació ni escusa alguna, ab lo acostumat salari de procurador,r estitució de totas missions, y despesas, obligacio de tots los bens y drets del nomenat son principal (no emperó de sos bens propris per tractar negoci alieno) mobles e immobles haguts, y per haver, ab totas renunciacions de dret necesarias degudas y pertañents, y aixi ho firma llargament.
Aixi també transigidas y concordadas totas las sobreditas pretencions de las coherevas de dit Francisco Darrer contra Anton Darrer y Rigalt, los expressats procuradors y apoderats en consequencia de lo que han transigit y concordat sobre los capitols primer y segon de las pretencions de dit Anton Darrer y Rigalt, y sobre lo primer de las pretencios de ditas coherevas. En los dos primers dels quals han convingut que las expressadas coherevas, donen, paguen, y entreguen al nomenat Anton Darrer y Rigalt las quantitats de sexanta dos lliuras y deu sous, y de cent noranta nou lliuras tres sous y quatre diners que juntas importan doscentas sexanta una lliuras tretse sous y quatre diners per los aliments subministrats y ja vensuts allí expresats, y a mes de esta quantitat la de trenta lliuras annuals y per cada un any desde el dia sinch del present mes de Janer en avant en paga y satisfacció de la tercera part del import dels aliments y manutenciò per lo temps que en lo esdevenidor y desde dit dia subministraría y continúen subministrar Anton Darrer y Rogalt a dita Rosa Darrer y Grau. Y en lo altre capitol primer ha acordat que dit Anton Darrer y Rigalt pague a ditas coherevas la quantitat de cent y quaranta lliuras, so que hage de acceptar y acepte esta partida en compensació y a carrech per igual quantitat de las sobreditas doscentas sexanta una lliuras tretse sous y quatre diners demanera que feta esta compensació quedasen y queden solament pagadas per ditas coherevas al expressat Anton Darrer y Rigalt cent vint y una lliuras tretse sous y quatre diners. Perço admes lo dit desconpte y fi aixi esta compensació lo referit Dr. Jaume Ballester en nom de tots los referits sos principals y a cada un de ells assolas ab tenor del present capitol. Espontaneament conve y permet donar, pagar y entrgar al referit Anton Darrer y Rigalt, antes de ser firmada la present concordia la mencionada quantitat de cent vint y una lliuras tretse sous y quatre diners per los dits aliments subministrats ja vençuts. Y no menos la quantitat de trenta lliuras annuals, y per cada un any comptadors desdel dia sinch del present mes de Janer, com sobre se ha dit, en avant, en paga y satisfacció de la tercera part que a dits sos principals toca a pagar del import dels aliments y manutenció de dita Rosa Darrer y Grau per lo temps y en cada un any, que en lo esdevenidor y desde dit dia subministraría y convindria a subministrar a aquella lo nomenat Anton Darrer y Rigalt, las que li promet donar y entregar ab una sola paga, començant en lo any proxim vinent de mil setcents sinquanta y nou, y aixi consecutivament tot lo referit temps. Tot lo que promet atendrer y cumplir sens dilació ni escusa alguna, ab lo acostumat salari de procurador, restitució y esmena de totas missions y despesas. Per lo que ne obliga tots los bens y drets dels expressats sos principals, y del altre de ells assolas, no emperó sos bens propris, (per tractar de negosi alieno) mobles e immobles haguts y per haver. Renunciant en nom de las preditas Anna Maria., Geronima, Maria Angela, y Josepha al benefici Valleyá S.C. a favor de las donas introduit, y a la authentica que comença: si qua mulier posita cad. Valleyarum, y a tot altre dret y lley que als referits sos principals sugragar puga. Y lo dit Dr. Miquel Oriol en nom de dit Anton Darrer y Rigalt son principal, acepta esta promesa y obligació en lo modo y forma que sobre se explica. Y aixi ho firman llargament.
Item: Los sobre nomenats Dr. Miquel Oriol y Dr. Jaume Ballester procuradors y apoderats sobre dits han convingut y concordat, que hagen de renunciar. Com ab tenor del present capitol en nom dels respective principals, renuncian, y ad invicem cedeixen a la litte y causa expressada en lo exordi de la present concordia, merits instancia y prossecució de aquella, cancellant y annullant lo proces de la referida causa, y tots los procehiments en aquell fets, de manera que de assí en avant aprofitar ni dañar pugan a ningun dels sobredits sos respective principals ans be acerca del demanar y pretés en dita causa, y demes que en ella se esperaba de juhici y allegar se imposan silenci y callament perpetuo ab pacte firmissim de no demanar cosa alguna mes del convingut u pactat en la present concordia. Y aixi ho firman llargament.
Item: Per la major y total validitat y firmesa de la present concordia (los gastos de la qual, y demes dependents de ella han convingut y acordat dits procuradors y apoderats sepaguen y satisfacen per iguals parts, ço es la mitat per dit Anton Darrer y Rigalt, y la altre mitat per las anomenadas coherevas). Han també acordat lo referit procurador y apoderats que lo expressat Anton Darrer y Rigalt quant hage complert la edat de vint y sinch anys aprobí y ratifique, firme, y jure personalment la promesa y transaccio y concordia, y tot lo en ella contentut, contingut y acordat (quedant aprobada per las ditas coherevas) conforme ab tenor del present capitol lo nomenat D. Miquel Oriol en nom y com a procurador de dit Anton Darrer y Rigalt espontaneament conve y promet a dit Dr. Jaume Ballester com a procurador predit, que sempre y quant lo nomenat son principal predit, que sempre y quant lo nomenat son principal hage cumpler la edat de vint y sinch anys, y despres sempre que sie requirit per los sobredits cohereus de Francisco Darrer o lo altre de ells aprobará, ratificará y cuplirá la present transacció y concordia, y tot lo en ella contengut desde la primera línea fins a la ultima, obligantse a sa observancia y cumpliment, at totas las obligacións, renuncias, clausulas y cauthelas utils y necesarias y en semblants instruments possar acostumadas, y ab jurament. Tot lo que promet atendrer y cumplir sens dilació ni escusa alguna, ab lo acostumat salari de procuarador, restitució y esmena de totas missions y despesas. Per lo que ne obliga tots los bens y drets del nomenat son principal (no emperó sos bens propis, per tractar negoci alieno) mobles e immobles haguts y per haver, at totas renunciacions de dret necesarias, degudas, y pertañents, y aixi ho firma llargament.
Finalment: Volen los dits procuradors y apoderats de las mencionadas parts quede la present transacció y concordia ne sian dinadas per lo notari avall escrit las copias authenticas que demanadas ne serán per las ditas parts y altres que en ella se interessen. Y aixi aprobant y ratificant la predita transacció y concordia, y los sobredits pactes o capitols, y tot lo en ells y lo altre de ells contengut convenen y en bona fe promete dits procuradors y apoderats de las mencionadas parts en nom de sos respective principals lo un al altre vicvitudinariament, attendrer y cumplir los dits pactes y capitols y conforme en ells y en cada un de ells se declara ab las mateixas obligacions, renuncias y clausulas en dits capitols als quals se refereixen respectivament expressats. En testimoni del que otorgaren, y firmaren la present escriptura en Barcelona als divuyt días del mes de Janer any de la Nativitat del Señor de mil setcents sinquanta y vuyt. Presents per testimonis lo Rnt. Dr. Salvador Puig Pbre. y Beneficiat de la Santa Iglesia Cathedral de esta ciutat, y Emanuel Ambert escrivent en duta ciutat habitants.
Dr. Miquel Oriol Pbre. Jaume Ballester Pbre, Paenes me Guillelmu Odena notario qui fudem facio cognoscere praenominatos Rndos. Dres. Michaelem Oriol, et Jacobum Ballester Pbros, maniquos propria firmasse.