Saga Bacardí
21273
ESCRITURA DE CONCORDIA ENTRE LOS ADMINISTRADORES DE ANTONIO DARRER Y RIGAL.


En nom de Deu. Sia a tots notori, com las parts infrascritas De son grat, y certa ciencia confesan, y en veritat rrgoneixen la una part a la altre vicitudinariament, que per rahó de la infrascrita concordia foren convinguts y pactats los capitols avall escrits.
En nom de nostre Señor Deu Jesu.Christ, y de la Groliosa e humilt Verge Maria mare sua, y Señora nostra, sie, amen.
Dos concordias foren ajustadas, y firmadas en poder de Ramon Font y Elier notari altre dels escrivans jurats del Señor Corregidor de la present ciutat, a vint de Mars de mil setcents sexanta dos. La una, y la altre a vint y set de Janer de mil setcents sexanta tres. La primera de las quals fou entre los Señores Anton Darrer y Rigalt mercader, ciutadá de Barcelona, y familiar del Sant Ofici, lo Rnt. Dr. Miquel Darrer Pbre. y Beneficiat de la Parroquial Iglesia de Sant Just y Sant Pastor de la present ciutat, y las Señoras Magdalena Darrer y Pujol y Caetana Pujol y Pujol, viuda de Joseph Pujol, adroguer, ciutadá de Barcelona, y los Señores D. Llorens Pujol Pbre. Beneficiat en la Iglesia Parroquial de Sant Cugat del Rech de la present ciutat, Joseph Pujol y Pujol, ciutadá honrat de Barcelona, Agustí Matas daguer, Joan Pau Gispert, y Miquel Girona y Rigalt mercaders, Francisco Pujol y Pujol adroguer, Francisco Clará argenter, y Pau Anton Custó apothecari de una, y alguns dels acrehedors de dit Darrer, que son los Señors Joseph Cases mercader, Isidro Martorell comerciant, Bernat Batista, Salvador Coll veler, Joan Puget comerciant, Francisco Ferran notari, D. Alexandro Le Cocq, Joseph Buhigues candeler, Joseph Creus notari causidich, y Silvestre Vives y Vidal de part altre, (los credits dels quals alli individuats importan trenta tres mil sinch centas quaranta dos lliuras set sous y set diners), y reciprocament entre dita Señora Magdalena Darrer, y lo expresat D. Miquel Darrer Pbre. Y los mencionats cessionaris entre si, ab motiu de trobarse dit Anton Darrer sumament oberat y carregat de deutes, sens medi pera satisferlos, a lo menos sens que passassen molts anus. Ab la qual, y promerr capitol de ellas dit Anton Darrer pera facilitar la paga de las quantitats de vint y vuyt mil sinchcentas deu lliuras tres sous y quatre diners, import del totas credit dels referits acrehedors, baixan en quinse per cent, cedí a favor dels expressats Dr. Llorens Pujol Pbre. Caetana Pujol y Pujol viuda, Joseph Pujol y Pujol, Agustí Matas, Joan Pau Gispert, Miquel Girona, Francisco Pujol y Pujol, Francisco Clará, y Pau Anton Custó tots sos bens, axí mobles com immobles, y tots drets y accions sobre ells, fetta la total paga de dits acrehedors, durant la obligació ab que aquells havian de carregar, que son per tres anys, o per lo temps que fos menester. Ab lo segon, que los referits cessionaris, debian obligarse, com se obligaren a pagar als expressats acrehedors la dita quantitat de vint y vuyt mil sinch centas deu lliuras tres sous y quatre diners dins lo termini de tres anys, contadors del dia de dita concordia, ab o modo, y plassos en ell contenguts. Ab lo tercer la Señora Maria Magdalena Darrer y Pujol, y lo Rnt. Señor Dr. Miquel Darrer y Rigalt, Pbre. Muller y germá respective de dit Anton Darrer, renunciaren a favor dels mateixos cessionaris de Anton Darrer tots los drets y accions a ells, y a cada hu competents, y que poguessen competirlos, a aquella per los credits de dot, y escreix en los bens de Anton Darrer son marit, y a est com a hereu fideicommissari de la heretat y bens del difunt Anton Darrer y Rojas son pare, substituit a dit Anton Darrer, ab lo testament de aquell en poder de Joseph Rojas notari publich de número de Barcelona al primer de Juliol de mil setcents sinquanta sis, y aixi mateix per sa llegtitima paterna y materna y altrement. En lo quart foren anomenats per los mateixos germans y muller Darrer la Señora Caetana Pujol y Pujol, viuda, Agustí Matas, Francisco Pujol y Pujol, Francisco Clará y Pau Anton Custó apothecari en administradors de tots los bens cedits per lo referit Anton Darrer, persa muller, y germá als Señros Dr. Llorens Pujol Pbre, Joan Pau Gispert, Joseph Pujol y Pujol, y Miquel Girona, que acceptaren lo carrech de tals administradors, ab la intelligencia de no voler restar obligats en cosa alguna de sos bens per rahó de dita administració, si unicament en donar compte, y rahó de lo que haurian administrat finits los tres anys, en que devia durar sa administració. Advertint que los acrehedors referits devian acceptar, com acceptaren la promesa a ells feta en lo capitol segon per los cessionaris y que deguesen condonar com condonaren a favor de dit Anton Darrer, o dels dits obligats aquell quince per cent, que faltava desde vuytanta sinch per cent fins al cumpliment de sos respective credits, tots los quals capitols se troban estipulats, y concebuts ab totas clausulas necesarias, y estiladas. Ab lo sisé dels quals fou convingut, que los mencionats acrehedors deguesen entregar tots los vales, y albarans, que tenian firmats per dit Anton Darrer. Ab lo seté, que est, junt ab la referida sa muller, y lo Dr. Miquel Darrer Pbre. Son germá, degessen entregar un prometari formal firmat per estos de tots sos bens mobles e immobles, credits y debits de aquells. Ab lo octau, que degués dit Anton Darrer dins deu dias lloar y aprobar qualsevol escriptura de alienació, o altrement, que degués firmar per dits Administradors. Ab lo nové, que tots los gastos aixi de dita concordia, com per cobransas de credits, y defeena dels bens de dit Anton Darrer vinguesen a carrech de est. En lo desé se concedí facultat als quatre administradors per elegir un depositari, ço es un dels quatre per tenir estudis los effectes, vales, credits, y demes de dit Darrer. Y per fi en lo onsé, que ni dits Administradors, ni dit depositar per rahó de sas ocupacions com a tals no poguessen exigir salari algun, y ab lo mateix capitol feren gracia del qual pogues pertañer per dit dalari. La qual concordia tingué sa execució en sos principis en los capitols mes substancials de ella, com son lo de la obligació dels nou cessionaris, y lo de la condonació dels quinse per cent dels acrehedors. La segona concordia fou convingura entre los Señors Anton Darrer, y lo Rnt. Dr. Miquel Darrer Pbre. Son germá de una, y los Señors Joan Pau Gispert, y Miquel Girona de altre, y doná moti a esta la primera dalt expresada, y en atenció a ella, y a que posteriorment a la firma de la matexa havian comparegut altres acrehedors de dit Anton Darrer, que no venian compresos en dita primera concordia, y que per so se dubtava, si los quatre administradors dels bens de ell se troban ab faculttat per convenirse ab dits acrehedors, encara que ho fossen en lo temps, que aquella fou concordada, o per pagarlos sos credits, segons lo que ajustaren, a que lo Rnt. Dr. Miquel Darrer y Rigalt Pbre havia renunciat ab aquella concordia a tots sos drets pertañents en la heretat, y bens de sos pares, y señladament tenint mira a que la intenció y animo dels referits Anton Darrer y Rigalt, y del Dr. Miquel Darrer Pbre, son germá havia estat, y a las horas era de que fossen satisfets tots los acrehedors, que se trobassen tals en lo temps de aquella primera concordia, y cessió de bens, ab aquellas condicions, y pactes mas favorables a Anton Darrer, y que lo medi mes proporcioat, o caso per lo logro de esta utilitat, la direcció, govern de quatre administradors referits, dels quals tenia plena confiansa, que prourarian, com fins a las hoas, los mejors avantatges per dits germans, Darrer. Per estas rahóns, y causas convingueren estos en donar llicencia, y facultat als Señors Joan Pau Gispert, y Miquel Girona, y Rigalt, com los donaren pera satisfer no sols als acrehedors, que havian firmat la conordia, sino també a qualsevols altres, que se trobasen esser tals en lo temps, que aquella se firmá en la conformitat que dits administradors y lo mateix Anton Darrer convindrian ab dits acrehedors, de lo que diffinits comptes quedaria debitor lo mateis Darrer y aixis mateix los dos germans Darrer lloaren y aprobaren tota, y qualsevols vendas, alienacions, y empeños, y qualsevol altre cosa per dits Gispert y Girona, que fins a les hores havian practicat, respecte als bens de dit Anton Darrer, y las pagas que dals mateixos haguessen fet, no sols als acrehedors individuats en la primera concordia, sino també a altres no compresos en ella, y expressament lloaren qualsevols vendas, y alienacions de bens mobles y alahas fins ales horas, y las fahedoras dels bens immobles, aixi a carta de gracia, com perpetuament, creacions de censals, y altres qualsevols cosas, fetas y fahedoras per los mateixos Gispert y Girona ab los pactes seguents.
Primo: Que qualsevols ajustos y convenis, que deguesen ferse per dits Gispert y Girona ab los pretessos acrehedors, deguessen ser ab intervencio del mateix Anton Nadal y per fi ab lo pacte que dits administradors no poguesen vendrer los bens mobles, y alajas, que a les horas ell tenia, y despues tingues per la decencia de sa casa. Las referidas dos concordias ab tanta premeditacio ajustadas per exterminar los plets, e inquietuts, que amanassavan a dit Darrer, contra lo fi que los concordants se havian projectat, donaren, y foren causa de differents plets, actualment vertents a saber un mogut per lo mateix Anton Darrer, y los expressats Dr. Miquel Darrer Pbre, y Magdalena Darrer y Pujol, germá y muller de aquell contra los cessionaris dalt explicats en lo tribunal Real ordinari de la present ciutat de Barcelona a vint y tres Agost de mil setcents sexanta tres actuari de ell Joseph Robert y Soldevila, en los quals pretengueren que la primera concordia era enormissimament lesiva a Anton Darrer, per haver cedit sos bens de valor vuitanta mil sinch centas deu lliuras tres sous, y quatre diners, ab la facultat de vendrer dits bens, perque en cara que la cessió no havia estat mes que per administrarlos, y usufructuarlos, no dexava de causarli grave perjudici y lesió una cessió de tant crescut valor per pagar dita quantitat, y que haurian bastat y sobret los credits actius, continuats en dit inventari, important ja per si sols los dits credits actius en vales cobrables dotse mil trescentas vint lliuras uyt sous y sis diners, ab altres credits encara mes cobrablas de trenta dos mil sinch centas trenta una lliura quatre sous y vuyt diners, que digueren resultar del inventari, que posaren en proces, ques lo que formá dit Darrer en consequencia del pactat en forsa de dita primera concordia, als quinse Abril y trenta un Agost de mil setcents sexanta dos en poder de dit Ramon Font y Alier notari, que també era lesiva per las cessions de dret, que havian fit lo Dr. Miquel Darrer y Magdalena Darrer y Pujol en que no se reservaren cosa, aquell de sa llegitima y successió, y esta de son dot, per lo qual motiu haurian estat nullas las referidas renuncias, que no solament tenian que ser per lo referit, sino també per la mala conducta dels quatre administradors referits.
Primo; Per que hauran impedit a Anton Darrer la continació de sos negocis, y comers, ab totl descredit de sa firma.
Secundo: per haver venut alajas de plata, moltas joyas de or, y pedreria proprias de ell, sens necessitat, per fer algunas pagas, que han vingut aterme, bastant epr ellas las sumas, que han cobrat dels debitors continuas en dit inventari, ocasioantli lo gravissim dany de haver de comprar altre vegada dits bens mal venuts ab impendi de molt diner.
Tercio: Per que essent tant excessius, com de trenta dos mil sinch centas trenta una lliuras quatre sous, y vuyt diners, los credits actius continuats en lo referit inventari, no haurian cuydat de exigirlos, y haurian impedit a Darrer lo cobrarlos, perjudicarlo ab la major dificultat de la cobransa anbiquantia dits credits.
Quarto; Per haver expedit tabbas ab di de vendrer las casas del carrer de Gracia Amat, y los censos continuats en lo mencionat inventari, no obstant de subsistir tants credits actius.
Quinto; Per haver passat a tractar de la venda de la botiga de draps per un preu molt inferior. A llogar la casa del carrer de las Caputxeras de pertinencias e dita botiga per espay de sinch anysm y que si ho han practicat, ha estat despues de un any dels tres en que podia durar sa administració.
Sexto: Per que en calitat de tals administradors han fet procura a la part contraria del mateix Anton Darrer, en un plet que havia mogut en la Real Audiencia, per recobrar crescudas quantitats, que ha pagar de orde de differents subjectes, per lo abast de las carns de la ciutat de Barcelona en los anys mil setcents sexanta, y mil setcents sexanta hu, al fi de que se valguesen de ella per cbrar las quantitats que se estan debent de dit abast, despossehint axi a dit Darrer de sos credits, colorant de est modo aquell plet.
Septimo: Lo haver intentat obligar a ell a dexar la habitació de las casas del carrer den Marimon, y portantsen los trastos, y alajas, sens ferse carrech, de que no ha vingut lo cas peresta diligencia, prenent motiu per la suposada mala versació de dits administradors de tobarse parciaris en lo arrendament de las carns en lo any mil setcents sexanta y mil setcents sexanta y hu, y aixi contrary en lo plet d ella Real Audiencia, haventse axecat ab lo nom, y negoci de Anton Darrer, han procurat apearlo ab loemanada de que si no renunciaba a dit plet de la Real Audiencia passarian a la practica de tot lo referit,y conclogueren que fossen deckaradas lesivas, y nullas dita cessió, y firmas, y totas las alienacions conseguents a da ellas ab danys, y gastos, y aixi mateix, que fos manat als quatre administradors ques reduhissen sa administració, per a les hores, altra cobransa dels credis actius, per satisfer lo que faltas, de las cint y vuyt mil sinch centas deu lliuras tres sous, y quatre dners, y que desde luego donassen compte individual del administrat fins a les hores. Com en effecte los fou aixi mateix ab lo cartell en lo mateix dia vint y tres Agost de mil setcents sexanta tres, ab clausula justificativa, y ab altre de est mateix dia, y any, foren citats en la causa dits administradors y Agustí Matas daguer, Francisco Pujol y Pujol, Francisco Clará y Pau Anton Custó cessionaris referits. A la qual pretenció per part de tots los que foren citats en lo plet, havent comparegut en ell al primer de Desembre seguent, aposarem a dits actors la excepció de perjurs, per trobarse robosados ab jurament dita concordia, y en subsidi de los declinatoria del for, per la part del Dr. Llorens Pujol Pbre, de manant, que fos feta declaració sobre ditas excepcións, y nullitat de la instruccio de la causa, repellint a dits actors com a perjurs. No obstant per corroborar las pretencions los actors presentaren arbitres a nou de Desembre citat, y apartarse ab ells, per a les horas, de la pretenció de recindir dita concordia, deduhiren varias circunstancias, y entre ellas, que los administradors referits hauran fet procura, a Ramon Tos y Romá per cobrar tots los credits actius continuats en sos llibres, y unventari dalt calendat, y que havent solicitat est algun dels dits credits, lo havian impedit dits administradors de procehir en justicia, contra los devitors, que havian venut, o be Miquel Girona per ells las alajas de or, pedreria, y plata, que sen portaren de sa casa, y tret alguna porció de capital de la dita botiga, alienat un cens de vint y sinch lliuras que corresponia Joan Prat sobre cosas al carrer Ample, que se pactavan vendrer las casas proprias de Anton Darrer del carrer den Gracia Amat, y altres circunstancias sobre la preciositat de estas casas, respecte lo preu tant infim, com de mil dosceitas lliuras, y aixi mateix repetiren lo carrech de la jactancia de vendrer dita botiga, y de haver cobrat de miquel Antunes mil quatrecentas lliuras poch mes o menos per lo blat que Anton Darrer li havia venut, y das pues a vint y dos del mateix mes de Desembre ab lo motiu de que los administradors haurian invertit lo orde prescrit per lo dret en la venda dels bens de Anton Darrer, comensant las alienacions per los immobles, y elegint los cosos mes utils per lo comers, preferintlos als menos utils en las vendas, a que no se extengueren las facultats que sels havia donat en dta primer aconcordia pera sembrant dispotiques, y que essent lo plet sobre si dits administradors podrian passar a ditas vendas antes de la exacció dels credits, lo qual se garia elusari ab ditas vendas dels immobles, y perque demanaran compte y rahó del administrat, y tenian noticia de que volian dits administradors passar a la venda de ditas casas del carrer den Gracia Amat, , demanaren per insostinenti, quals fos manat que desde luego cessaren lo sobasto de ditas casas, y de las del carrer de las Caputxeras, y botigas, y en effecte los fou aixi manat ab provisió del mateix dia. A totas las quals pretenciosn ab las brevetats de las excepcions oposadas, respongueren los quatre administradors, y demes reos, que sibe aquells no se trobavan obligats a donar compte de sa administració fins passats los tres anys convinguts en dita concordia primera, haventse apartat dit Darrer de la idea de recindirla, los era facultatiu singularment als dits administradors en forsa de ella, pagar als altres acrehedors, añadidos a las de aquella las facultats quels havra concedit ab la segona concordia. Majorment havent confessat jidicialment dit Anton Darrer, quan li ha convingut, que sos beis se trobavan ben asegurats en ma de aquells, com entenian justificarho en cas de convenirlos. Que no obstant pera disvanexar las veus de dit Darrer, que podrian derramar al publich algun mal conte de la administració de ells, se offeriren prompte a donar dits comptes, y per evitar gastos en ma de dos experts comerciants, elegits per sa part al Señor Armengol Gener, que ho es matriculat de la present ciutat, de manant que fos manat a Anton Darrer, que una y altre de las parts deguessen estar al que determinasen dits esperts, regoneixent que presentats los comptes, y constant per ells de lo que havian cobrat, y pagat als acrehedors de Anton Darrer fins lo dia de la segona concordia, axi dels compresos en la primera, com dalt no compresos en ella (los pagos dels quals havia donat per llegitims lo mateix Darrer en la segona concordia) quedaria desengañat est de sas equivocados persuacions, y ressecadas totas las dificulaats, pues per dits comptes constaria que las quantitats pagadas ultimament concistirian en mil sinch centas lliuras al Molt Ilustre Ajuntament de la present ciutat a compte de ella administració de la casa de las carns, que ell dit Darrer havia tingut en mil setcents sinquanta vuyt, y mil setcents simquamta vuyt, y mil setcents sinquanta nou. En set mil setcenta sinquanta set lliuras set sous, y sis diners a D. Joachin Larraya de Zaragoza, per las pagas vensudas de sexanta quatre mil sinch cents noranta dos reals de plata, y onse diners, a rahó de setse quartos cada hun, ab son interes dels dos plasos a les hores vensuts, a que foren condemptants los Señors Joseph Pujol y Pujol ciutadá honrat de Barcelona, y Joan Pau Gispert ab sentencia donada en lo tribunal del Molt Ilustre Consulat de la Llotja del mar de la present ciutat a vint y dos de Setembre mil setcents sexanta tres en lo plet entre aquell vertent (a que també entrevingué lo mateix Anton Darrer) actiaro Vicens Simon, conformada en grau de apellació de vint y quatre Febrer de mil setcents sexanta quatre en lo tribunal del jutge de apellacions de la referida Llotja. En mil noucentas sexanta sinch lliuras un sou y dos diners a D. Francisco Anton Damesain. En cent vint lliuras a Joseph Carabasa corredor de cambis per lo que pagá per la condicció de certa partida de blat. En dos mil sinch centas trenta quatre lliuras setse sous y sis diners a differents altres acrehedors, y en noucentas lliuras al mateix Anton Darrer per lo gasto de las manutencio de sa casa, Las quals forman la suma de catorse mil setcentas setanta set lliuras sinch sous y dos diners que añadidas a la sobre expressada de vint y vuyt mil sinch centas deu lliuras tres sous y quatre diners assandexan a la de quaranta tres mil doscentas vuytanta set lliuras vuyt sous y sis diners, a mes del que falta a pagar a dits acrehedors per lo cumpliment de dits sos credits y que manifestarian, que tots los dias anavan pululant nous acrehedors per llegitimas causas, de credits dels quals son de excesiu interes, e induputables, y que ab la dilifencia de dits comptes y noticia dels acrehedors, que novament han recorregut a dits administradors, no hauria quedat dubte a dit Darrer de que sos bens per mes que fossen de la exegerada quantitat que present de vuytanta mil lliuras, junt ab los credits actuals no bastarian de molt estos pera pagar a dits acrehedors, del que se faria evident, la necesitat en que se troban, per la inexigibilitat de mlt de dits credits actius, de vender, no solament los bens mobles, juyas de or y pedras, alhas de plata, y altres sino també los immobles, entanent justificar la dificultat de la cobransa de dits crdits, entre altres medis ab lo de la confessió de Ramon Tos, y Romá procurador constituit per ells, com confessá Darrer en sos citat articles, tant a satisfació de ell com que es son procurador de plets en differents y causas, y que no restant a dit Darrer altre medi per la satisfacció de sos acrehedors, y cumplir la voluntat de pagarlos, o satisferlos en lo que se ajustassen segons la expressada confessió en la segona concordia, havia precisament de convenir en la venda de tots dits bens, y per metrer que se posás en cumpliment tot lo pactat en ditas concordias, sens las reservas gavorables en la segona. A la qual proposició no volgué concentir dit Anton Darrer, ansbé se valgué de altre improporcionat concepte al de dits administradors pera passar dits comptas. Y trobantse la causa sobre si havia de abrasarse, o no lo medi proposat per aquells, o per est, en dit estat de disputas fou evocat a la real audiencia a vint y quatre de mars de mil setcents sexanta quatre en forma de la petició presentada en dit Real tribunal a nou de Febrer antecedent de mil setcents sexanta quatre a instancia de dits administradors, los quals tenint mira,aque quedás illesa la integritat de sos procehiments, era son anomo presentar individual compte, y rahó ab carrech y dota de sa administració llisa, y llanament y precindint de las cinrunstancias que se alleriavan, en la qual per dit motiu citaren també a Agustí Matas daguer, que comparegué en onse de Maig seguent, pera desvanexarlos vint tres informes, que se li havian suggerit, en forsa dels quals a vint y dos Novembre de mil setcents sexanta tres mogué causa contra la administradors dels bens de dit Anton Darrer, contra los cessionaris dels bens del mateix, y contra tots los acrehedors individuats en la primera concordia en lo mateix tribunal real ordinari de la present ciutat actuari lo mateix Llobet y Soldevila, notari als quals feu citar en dita causa, en que persuadit, encaraque equivocadament, de una collecció entre los primers, y oltims se extraviavan differents quantitats de la administració aplicantse a la paga de differents acrehedors no compresos en dita primera concordia, divertinnt aisi los effectes de Darrer de aquell destino, que ab ellas sels havia donat, comptant entre estos desvios la paga de mil sinchcentas lliuras feta al Dr. Felix Camplloch notari publich de número de Barcelona en calitat de majordom de propris de la mateixa ciutat, que justificá ab apoca de vint y tres Agost de mil setcents sexanta dos, y altre paga feta a D. Francisco Anton Domesair habitant en la ciutat de Zaragosa de dos mil setcents noranta vuyt reals y dos maravedisos moneda de velló, o de doscentas sinquanta nou lliuras dotse sous, y set diners a compte de mil sinch centas sinquanta lliuras quinse sous y sis diners quals estava debent Anton Darrer, que també justificaba apoca de vint y tres Desembre mil setcents sexanta dos, formada per D. Salvador de Goyeneche official de la Real contaduria del present Principat, com aprocurador de dit Domesain, una y altre en poder de Caetano Simon, y Salera notari publich y altre dels jurats de la Cort del Corregidor, demaná sobrecehiment contra dits acrehedors per la contingent a ell dit Matas, en lo que devia contribuir en la paga de estos, segons lo estipulat en la primera concordia, y també per la mala suposada administració dels quatre administradors, debia donarli compte, y rahó del estat de aquella, y obtingué dit sobrecehiment, y que ab differents provisopms formanat a dits administradors, que li donassen compte, y rahó delegat de dita administració, com sels mana, ab la ultima, que fou a trenta un janer mil setcents sexanta quatre en pena de vint y sinch lliuras. En vista de tot lo referit y de que la pretenció de dit Matas era idemptica a la de dit Darrer per lo pertañent a dits comptes, antes de la evocació referida de la causa en la Real Audiencia instaren, y obtingueren la unió dels dos processos, a vint y dos Febrer mil setcents seixanta quatre, y aixi units foren transferits a la real audiencia al fi antes expressat. Pendent las ditas causas sen mogué altre verbal per part del mateix Anton Darrer, y Rigalt en lo dia tritunal real ordinari de la present ciutat actuari Daniel Diumenjó notari contra los expresats Joan Pau Gispert, y Miquel Girona y Rigalt, en lo qual havent intentat lo posessori y remey de espoli contra de aquells, demaná per medi de son procurador, que los fos manat, que pagassen a dit Anton Darrer sinquanta lliuras mensuals dias de dinou Novembre a les hores prop passat, y en vista de las respostas personals sobre la promesa de paraula feta al mencionat Darrer de dita quantitat mensual, foren condempnats com a administradors dels bens de aquell a pagarli doscentas cinquanta lliuras (ab las mensualitats que anirian vensent) que se li debian per los mesos discorreguts desdel dit dia dinou de Novembre mil setcents sexanta tres, per rahó de aliments promesos per dits Gispert, y Girona durant sa administració, de la qual sentencia verbal a dotse de Abril de mil setcents sexanta quatre interposaren apellació a la Real Audiencia, y no obstant esta, la qual, y la evocació de la mateixa a dit Real Superior Tribunal de vint y tres de Maig del corrent any, se insta actualment per part de dit Darrer la execució de dita sentencia verbal en dit tribunal ordinari, pretenent que la apellacio interposada per dits Girona y Gispert no podria tenir effecte suspensius, per la qualitat de dita causa, que com a de aliments, y de espoli era executiva, y per lograr dita execució offerí caució, per ser la causa menor de mil lliuras y esta fent contracicciós en lo plet de apellació en la Real Audiencia per impedir que fossen allí repostats los actes de la primera instancia, a la qual pretenció responian los mateixos Gispert y Girona, que tota vegada, que lo jutge havia deferit a la apellació absolutament, y sens restitució al efecte de voluntat, tenia las mans lligadas, y suspesa la jurisdicció, sens que mediant caució alguna pogué passar a la execució de la sentencia per ell verbalment preferida. Y per fi pendents indicisos estas las referidas causas, fou entaulada altre causa per part del referit D. Francisco Anton Domesain mediant son procurador als setse Maig de mil setcents sexanta quatre, actuari lo referit Vicens Simon notari en lo Consulat de la Llotja del Mar dalt mencionat, en lo qual foren condempnats Joseph Pujol y Pujol ciutadá honrat de Barcelona, y Joan Pau Gispert a pagar a dit Domesain la part de la quantitat de sinchcentas dinou lliuras sinch sous, y dos diners corresponent a ells al thenor de la primera concordia de vint de Mars mil setcents sexanta dos en forsa de la obligats, reservada liquidació per lo decret de execució, ab lo ben entés de la reserva per major deliberació, lo punt de si feta la carta de sis de Mars quedan obligats dits Pujol y Gispert a la paga del que sels demana, salvant també al actor los drets, y accions, que li competescan pera demanarla tant a dits Pujol y Gispert com a Administradors, junt ab lo Rnt. Dr. Llorens Pujol y Miquel Girona, contr alos que li anomenaren administradors en dita concordia, y contra qualsevols personas. Y al altre ven entés de salvetat de drets als mateixos Gispert y Pujol, per demanar la indempnitat, que pugan pretendrer contra Anton Darrer o qualsevol altre obligat a ella. Y havent entrat lo mateix Darrer, y la Señora Magdanela Darrer y Pujol sa muller, junt ab lo Rnt. Dr. Miquel Darrer y Rigalt germá y cuñat respective d ells, en conexement per fert del estat de totas las dependeicias de aquell, de las restas intencions dels quatre administradors de sos bens, que totas no tiran a altre, que a una total utilitat, y profit de ell, y de la restauració, en quant possible sia, de son honor, ab la satisfacció de tots los acrehedors de ell mateix, procurantli los ajustos fets, y fahedors ab estos ab los majors aventatges, y que no podian esser altres sos projectes, y desitgs, acreditats ab la franquesa ab que entraren en la obligació continiada en la primera concordia, manifestativa de un verdader affecte per ell, y sas cosas. Y havent entrat també en lo mateix conexament lo Rnt. Dr. Miquel Darrer y Rigalt Pbre. Y Agustí Matas daguer, desvvanescudas a uns y altres, las malas intencios de que quedavan preocupats, per medi de personas ben intencionadas, que presedita, que ab los plets dalt referits se anavan suplicant las dependencias de dit Darrer, y encaminat a una total perdició de sos interessos, imposibilitantse ab los gastos dels mateixos plets, aixi actius com passius (que premovian differents acrehedors, y amanassavan mourer) no sols de que quedás per ell alguna cosa satisfets dits acrehedors, pero en cara de la satisfacció dels mateixos, mediant qualsevol gracia ab la experiencia de la instancia executiva, que le havia instat D. Anton Montaner, que lo havia precisat a ausentarse del present Principat. Conciderant dit Anton Darrer, quel medi unich per restabir son honor, miran per sa propria utilitat, y satisfer a dits acrehedors, eran dexar correr dita administració, fins a lograr lo terme totas las dependencias de ell. Y consciderant també los dits administradors, junt ab los demes obligats en la referida primera concordia, y no menos los acrehedors, que la Señora Magdalena Darrer y Pujol per las hipothecas en los bens de Darrer per son dot y creix tindria notoria preferencia a ells a lo menos en quant a la mitat de son dot, y en tot lo escreix, sempre que volgués, com podria obtenir absolució del jurament que havia prestat en la mateixa primera concordia. Perso per medi de personas ben intencionadas, ben bolents, y que desitjan la pau entre personas tant conjunctas, com son los litigants ab dit Anton Darrer, y lo profit, y quietut de ell en sa casa sens molestias dels acrehedors, ha vingut dit Anton Darrer en fer, y atorgar procura a favor de Martí Creus matalasser ciutadá de Barcelona pera transigir, y concordar tots los refetits plets y altrement pera practicar en nom seu altres diligencias, lo qual avall se calendará, e inscretará. Per lo que dit Martí Creus com a procurador de dit Anton Darrer per las infrascritas cosas llegitimament constituhit y ordenat com de sa procura consta ab acte rebut en poder de Aleix Conte notari puvlich, y collegiat de la vila de Perpiñá, Regne de Fransa a vint y un de Juny del corrent any, que per lo mateix notari fou traduit del idioma francés al español, de que lo mateix Conte notari, en fa fe, en la deguda forma legalisat, lo qual es del thenor seguent.=
L'any mil setcents sexanta quatre als vint y un Juny en Perpiñá.= En presencia del notari publich real collegiat, y testimonis devall escrits, y firmats, fonch present lo Señor Anton Darrer y Rigalt familiar del Sant Offici del Inquisició, y mercader matriculat de la ciutat de Barcelona, y residint actualment en esta vila, lo qual de son ben grat, av thenor del present ha creat, y constituit per son procurador, ab libre, y general administració especialment, y generalment per lo baix anomenat Martí Creus matalasser residint en dit Barcelona de assi absent. Per en nom de dit Señor Darrer, proseguir no solament tots y qualsevols processos ja intentats, mes encara a intentar si hi ha lloch, y aixo per totas, y qualsevols pretencions al dit Señor Darrer compctents, per devant tots, y qualsevols tribunals, y per tota via de justicia deguda, y rahonable fins a sentencia, o ajust difinitiu, y real execució, elegit domicili, atorgar a ditas sentencias, o be en apellar, rellevar los apells, faher, procehir a la venda dels bens seus fins a la concurrencia de lo que se li trobará degut, donar la ma llevada en cas de solució faher, regonexer tots, y quals censsals lo concernen, tots las penas acostumadas, vendrer y alienar sie a perpetuitat, sie a empeño total y quals mobles y censals, aixi be com tots drets y accions baix la clausa de constitut y baix promessa de guarantida a las personas que dit Creus trobara a be, y per los preus, clausa, y condicions que ell voldrá firmar als uns, y altres en consequeicia del sobredit, y per rahó del sobredit totas apocas, y descarrechs utils, y necessaris, ab cessió de drets si lo cas, o mane, acceptar en consequencia totas obligacions baix tals penas y terminis que ell oldrá, cobrar, exigir, o retirar icurar de tots depirar totas las quantitats, o sumas de diners li poden ser degudas, transigir, y passian concordias ab que li aparexerá, tant en consequeicia dels sobredits plets intentats, o a intentar, com ab tots y quals sian debitors, o adversaris, lo tot a la mes gran utilitat, o abantatge del dit Señor Darrer en eix fet, revocar, y renunciar a tots plets, anomenar si menester es advocat, y procurador per lo s plets tant solament, volent emperó expressament que per rahó de tot lo sobredit lo mateix Martí Creus procurador constituit agencia, o fassia, y tinga dret de fer ell sol no obstant, totas altres procuracions, o poders que podrian se trobar encontrari, y en fi vol, y enten lo dit Señor Darrer que dit Creus fassia, y agencia per rahó de tot lo dit ell sol aixi mateix com faria, y tiindria dret de fer lo dit Señor Darrer, si hi fera personalment present, be que lo cas demanas un poder mes especial que no es assí exprimit, y que no hauria pogut preveurer, o prevenir, volent encara expressament que la present procuració continguia tots, y sengles poders tant generals que especials, dels quals lo dit Señor constituit podria tenir menester per la seguida, y per rahó dels quals la present procuració podria ser empresa de algun deffecte, no entenent en nonguna manera que la present procuració sie subjecte a sobre annatir ans be valer fins revocació expressa. Prometent lo tot tenir per agradable no ho revocar, ans encontrari sempre lo rellevás del carrech del present acte, y aprobar, y ratificar lo tot, baix, o sot obligació general, o especial de tots y sengles sos bens presents y esdevenidors, ab totas renunciacions a tots drets, lleys, y excepcions a ell favorable, y contrarios a la disposició del present com també al dret diuhen general reninciació no valer, ab jurament, fet, y possat en presencia del Señor Felix Coder apothecari, y del Señor Felix Augné exconsol en orde quint testmonis requirits resitents en esta vila, baix firmats, ab dit Señor Darrer de aixo requirits per lo notari devall escrit, firmats en la minuta. Antonio Darrer y Rigalt familiar del Santo Oficio de Inquisicion de Barcelona, Fr Coder, Augne, Conte notari.= Inquorum fidem ego Alexius Conté regia autoritate notarius publicus collegiatus opidi Parpignianenis, qui presens mandati vel procurationis instrumentum Galliis recepti sicut mor est, et poster ex Galius ad linguam vvulgarem conversi, sive traduxi et manu mea propria scripsi hic me subscribo, solitumque meum artis notariae appono Sig+num.= Nos notaris regis publici, et vollegiato opido Perpiniani atestamur, et fidem facimus praenominatum Alexium Conte qui recepit supradictum procurationus instrumentum et tracuxit ex Gallices, ad singuam volgarem, esse notarium publicum regium ejusdem et collegis quirum scriptis fides plenaria adhibetur papirum sigilliatum, non esse invru in hac provintia Rusinonensi, in quarim fidem nostra apposuimus signa datum Perpiniano die vigesima secunda Juny millessimo septingentessimo sexagessimo quarto.= Sig+num Francisci Dosnech Aute Regia notari publici collegiati oppido Perpiniani praedicta attestantis.= Sig+num.= Thome Diego Cademante, notari publici collegis regis teoterirum Perpiniani praedicta attestanti.= En dit nom la Señora Magdalena Darrer y Pujol y lo Rnt. Señor Dr. Miquel Darrer y Rigalt Pbre. Beneficiat de la parroquial Iglesia de Sant Just y Sant Pastor de esta ciutat muller, y germá respective de dit Anton Darrer de una part, y Caetana Pujol viuda, Lo Rnt Dr. Llorens Pujol Pbre. Beneficiat de la Parroquial Iglesia de Sant Cugat del rech de esta ciutat, Joseph Pujol y Pujol ciutadá honrat de Barcelona, Joan Pau Gispert comerciant matriculat, Francisco Clará argenter, Pau Anton Bertran y Custó apothecari, Francisco Pujol y Pujol adroguer, ciutadans de Barcelona (junt ab Miquel Girona y Rigalt comerciant matriculat, ciutadá de esta ciutat, ausent per indisposició corporal, y Agustí Matas daguer de dita ciutat en altres sos negocis pcupat, que despures lloaran, y aprobaran las presents concordias, y sos pacitols) en nom de administradors y cessionaris respective dels bens de dit Anton Darrer de part altre, han vingut a be en la present transacció, y concordia ab los pactes, y avinensas seguents.
Primerament: Es estat transigit, convingut y concordat, que los dits Señors Rnt. Dr. Miquel Darrer y Rigalt y Anton Darrer y Rigalt son germá, y per est Martí Creus son procurador. Per quant dits Señors administradors Rnt. Dr. Llorens Pujol Pbre. Joan Pau Gispert, Joseph Pujol y Pujol, y Miquel Girona en nom de tals, y demes cessionaris dels bens de aquells en pagar a la Señora Magdalena Darrer y Pujol muller de aquell tres mil lliuras mojeda barcelonesa per son dot, y mil sinchcentas lliuras per son excreis, y ab altre capitol pagar al Señor D. Anton Montaner la quantitat de dos mil quatrecentas quinse lliuras totse sous y un diner, y gastos fets en la instancia executiva, que ha intentat contra ell dit Señor Anton Darrer, y altrement en augment del conegut Benefici que han sobre dits Señros administradors, y demes parents obligats en la citada primera concordia, y ab la esperansa seguura de que continuaran los bens officis, que fins vuy, a utilitat de dits Anton Darrer, Magdalena Darrer, y Dr. Miquel Darrer, y profit dels bens de Darrer, que per ço no sols hagen de ratificar, lloar, y aprobar, com en forsa del present capitol. De son grat, y certac iencia lloan, aproban, ratifican, y confirman pera que respectivament mira a cada un de ells, las dos concordias, la una de vint de Mars de mil sectencs sexanta dos, y la altre de vint y set Janer de mil setcents sexanta tres, en lo preludi de esta mencionadas, y tots y cada un dels pactes en ellas convinguts desde la primera linea fins a la ultima. Perço, y encara tot ó, y quant per dits Señors administradors en seguida de ellas se ha fet, y practicat fins lo dia de la present, y també lo dit Rnt. Dr. Miquel Darrer Pbre, ara per despues lloa, y aproba totas las vendas alienacions, y demes escripturas per los dits e infraxscrits Joan Pau Gispert y Miquel Girona en nom de administradors fahedoras dels bens de dit Anton Darrer son germá mobles e immoble, y demes credits, ab los sobre calendados dos concordias, y que avall los cediran pera pagar als dits acrehedors. Las quals lloació, aprobació, y ratificació prometer tenir sempre per ferma, y valida, y que contra de aquellas ells, no los seus no faran, ni vindran en temps algun, ni tampoch los revocaran per ninguna causa, ni rahó baix obligació esto es dit Rnt. Dr. Miquel Darrer de sos bens propris, y dit Martí Creus dels de dit Anton Darrer (no emperó dels seus propris per tractar negoci ageno) mobles, e immobles haguts y per haver, ab renunciació de tots drets necesaris, y que valer, y ajurad ho pugan, y ab jurament llargament.
Item: Per quant en la segona concordia de vint y set de Janer de mil setcents sexanta tres fou continiat lo pacte, y condició de que tots, y qualsevols ajustos, convencions, y concordias ab los prestesos heredeors dels bens de Anton Darrer deguessen ferse ab intervenció y concentiment de dit Anton Darrer, y no de altremanera. Perço amplificant ab la present concordia als dos administradors Joan Pau Gispert, y Miquel Girona y Rigalt per lo que te mira a dit particular las famcultats en aquella concedidas. Es estat pactat transigit, y concordat entre ditas parts, que pugan dis Joan Pau Gispert, y Miquel Girona firmar qualsevols ajustos, convencions, y concordias qualsevols que vuy son, y en avant se desmostrian, firmar ab aquells qualsevols escripturas, y fer los pagos convenients segons lo que entre ells quedia pactat, y convingut, ab expressa reserva y salvetat de que dits dos administradors no pugan ajustar, convenir, no concordar sens la intervenció y concentiment de dit Darrer, la causa que este segueix contra Joseph Bricfeus ciutadá honrat de Barcelona en lo tribunal de la Inquisició, ni pretenció, accio, ni demanda alguna de las proposadas, y que en avant volguessen proposar, asi lo dit Anton Darrer contra Joseph Bricfeus major, y Joseph Bricfeus menor de dias, no menos pugan los dits Señors Joan Pau Gispert y Miquel Girona pagar, ajustar, convenir, tractar, ni altre manera cedir en las pretencions proposadas, y que se propossaren en la causa que lo mateix Anton Darrer segueix en la Real Audiencia contra los administradors de la caxa de las canrs, notari Joseph Serch, y que puga lo dit Anton Darrer ajustar, y seguir, y altrement fer, com li aparega util persi sol las ditas dos causas, y pretencions, sens intevenció de dits Joan Pau Gispert, y Miquel Girona, y ab expressa declaració, y salvetat, de que en lo ajust, o conveni fahedor, o en la paga del credit pretes per D. Anton de Montaner degan salvar a favor de dit Anton Darrer los drets, y accions, si competescan per dir de nullitat de la execució provehoda a instancia de dit D. Anton Montaner contra la persona y bens de dit Anton Darrer, e instar lo resarciment de la injuria que preten haverseli fet ab dita executiva intancia. Y ab dits pactes, condicions y salvetats, y no sens ells convenen, y en bona fe prometen la una part a la altre vicitudinariament que las ditas cosas cumpliran, guardaran y observaran conforme a quiscuna de ellas toca cumplir, guadrar y observar, sens dilación no escusa alguna ab refecció y esmena de totas micions y expensas que poguessen ocasionar la una part a la altre, u qie contra las ditas cosas, no alguna de ellas, no faran, no vindran, no tampoch las revocaran, ans be prometen tenirlas sempre per fermas y validas, baix obligació de sos respective bens, y lo dit Martí Creus des de dit Anton Darrer, mobles e immobles, presents y veniders, ab renunciació de tots drets necesaria, degudas, y pertañents, y ab jurament llargament.
Item: Per quant a instancia del mateix Anton Darrer se troba fet embarch a differents debitoris de la caxa de las carns del que se ha fet menció en lo capitol antecedent, y de dit embarch se segueixca gran perjudici aixi a dit Darrer, com y també pretenen que sels segueix los interessats en dit arrendament o caxa de las carns, aixi per no cobrarse, subsistint dit embarch, dits credits actius, com y son també perque en o temps se podrian fer alguns credits inexigibles, e incobrables, es perço convingut, y concordat que dit Anton Darrer, y per ell dit Martí Creus son procurador hage de alsar com a thenor del present capitol. De son grat y certa ciencia en nom de dit Anton Darrer son principal alsa, cancella, y anulla dit embarch a fi de que pugan cobrar dits credits actius, ab la condició emperó que perço no enten renunciar, apartarse, no cedir dels drets, y accions a dit Anton Darrer son principal competents en dita causa, aixi per lo respective a estas quantitats, com altrement. Y ab dita condició, y reserva, y no sens ella fa, y feren en ditas cancellació peraque pugan los sobedits Señors administrados de la caxa de las carns, ço son cax en actual cobrar las ditas quantitats degudas, y firmar las escripturas corresponents. Dicent, e intimant al notari, y escriva de dit emparch que de son registre lo cancelle, y anulle, y a la sola ostenció del present capitol lo tinga per cancellat, y anullat, y també intimant a dits debitoris que a la ssola ostenció de est capitol donen, y paguen a dits Señors administradors las respective quantitats per ells degudas a la sobr referida casa, respect de quedar, com queda lo dit embarch, revocat, y cancellat. Prometent las ditas cosas tenir sempre per fermas y validas, y contra de ellas no fer, no venir en temps algun per ninguna causa, no rahó, baix obligació dels bens de dit son principal (no emperó dels seus propris) ab renunciació de tots drets que valer, y ajudar li pugan llargament.
Item: Aixi mateix, per quant en dita segona concordia de vint y set de Janer mil setcents sexanta tres, fou convingut, que dit Anton Darrer se pogué sreservar los bens mobles y alajas per la decencia de sa casa, y en atenció, que sobre esto se podria sucitar algun dubte de quals de dits mobles, y alajas se havia de entendrer, per evitar estas disputas passan ditas parts a nomenar lo expert, ço es per part de dit Anton Darrer a Francisco Creus mestre sastre paller, y per part de dits administradors a Pere Joan Casals matalasser, los quals de conformitat, y en cas de discordia de ells, un tercer nomenador per los mateixos experts, hagen de fer, relació a assignació de las alajas y mobles ab arancel. Perso es pactat, convingut y concordat, que dit Anton Darrer en lo dia de la firma de la present concordia haja de entregar, com ab thenor del present capitol lo dit Martí Creus en lo referit nom de procurador promet entregar a dits Sñeors administradors tots los mobles, alajas, y trastos de la casa de dit Anton Darrer son principal, a excepció dels que seran continiats en dita aranzel, a fi de vendrerse, y aplicarse son producto en satisfacció dels acrehedors de dit Anton Darrer. Ab lo ben entes emperño, que si dits experts trobaran util variar alguns de dits mobles ab altres que no se trobaran entre los ded it Señor Anton Darrer, que los que faltaran pera competar dit aranzel, se dega competar de lo que resultará de los que se vendran, y ab dita declaració, y no sens ella promet en lo referit nom las ditas cisas attendrer, y cumplir sens dilació, no scusa alguna ab lo avostumat salari de procurador, y ab refecció de totas missions, y despesas, y que contra de ellas no fará, ni vindrá, no tampoch las revocará en temps algun, per ninguna causa, o rahó baix obligació de tots los bens de dit son principal (no emperó dels seus propris) mobles, e immobles, presents y veniderrs, ab renunciació de tots, y qualsevols drets y lleys, que a dit son principal valer, y ajudar li pugan, y ab jurament llargament.
Item: Per quant la Señora Magdalena Darrer ab los caputols matrimolians que feu y firmá en pdoer de Anton Duran y Quatrecasas notari publich de número de Barcelona a set dias del mes de Abril de mil setcents sinquanta sinch, per rahó del matrimoni que contractá ab Anton Darrer y Rigalt, portá en dot a est, y Anton Darrer son sogre la quantitat de tres mil lliuras, ab lo pacte que morint sens fills, sols pogués disporar de la mitat, y que la altra mitat degues retornar a la Señora Caetana Pujol, y Joseph Pujol y Pujol mare y germá respective, y que ab los mateixos capitols matrimonials dits Anton Darrer major y menor, li feren de esponsalici mil sinchcentas lliuras, ab lo pacte que morint sens fills haguessen de retornar a dits pare y fill Darrer, o a sos hereus. Y en attenció que dita Señora Magdalena Darrer y Pujol per lo cobro de son dot y esponsalici no vol obtar bens alguns, si que vol cobrar ab diner effectiu, y com en lo cas de morir sens fills dega responder de la mitat de son dot, y de las mil sinchcentas lliuras del esponsalici. Es perço pactat, transigit, y concordat, que dita Señora Magdalena Darre, dega assegurar, com ab thenor del present capitol. De son grat y certa ciencia conve, y en bona fe pronet a dits Señors mare y germá seus, y administradors dels bens de dit son marit, que assegurará ab idoneas fiansas la referidas quantitats sujectas a dita restitució, y en altre manera esmersantlas en lloch tuto, y segur, y cedir com en effecte cedeix los interesos y gruyts de dit dot, y creix a dits administradors cm a propris de dit Anton Darrer en virtut de lo estipulat en los citats capitols matrimonials, a fi de que venint lo cas de dita restitució pugan sens impediment algun recobria las mateixas quantitats. Tot lo que promet atendrer y cumplir sens dilació, ni secusa alguna, ab lo acostumat salarid eprocurador, y ab rstitució y esmena de ttoas missions, y despesas, e ab obligació de tots y sengles bens y drets seus mobles e immobles presents, y venidrers, renunciant a qualsevols obligacions per ella fins vuy per la seguretat de dit son dot fetas. Dient, e intimant al notari o notaris, de ditas obcions, y oposicions dotals, que estas cancellen, y anullen, y a la sola ostenció del present capitol las tingan per cancelladas y anulladas, ab promesa de tenir los ditas cosas per fermas, y validas, y contra de ellos, o alguna de ellas no fer, ni venir, ni tampoch revocarlos per alguna causa, o rahó, baix obligació de tots y sengles bens y drets seos, obles e immobles, presents, y veniders, renunciant a tot, y qualsevol dret y lley que valer, y ajudar li puga ab jurament llargament.
Item: Per quant Anton Darrer y Rojas ab son ultim y valido testament que feu, y firmá en poder de Domingo Rojas notari `publich de número de Barcelona a deu de Juliol del any mil setcents sinquanta un, instituhi hereu seu universal a Anton Darrer y Rigalt, ab lo gravamen que morint sens fills passasen los bens al Rnt. Dr. Miquel Darrer altre fill seu, ab que se veu que venint dit cas te dret en los bens de dit testador lo dit Rnt. Dr. Miquel Darrer, y que concent a que se vengan los bens de dit testador en cas sia menester, mediant lo haver lloat, y aprobat los sobrecalendadas dos concordias en lo primer capitol de la present y firmant esta. Per lo que es en son cas, que si resta alguna cosa, pagats dits acrehedors, quede a son favor venint dit cas. Es estat pactat, transigit, y concordat, que los bens, y quantitats, que restian, pagats los acrehedors quedian subjectes a la dita restitució en cas de mirir sens fills dit Anton Darrer, copm a subrogat en lloch dels bens que dexá dit Anton Darrer major subjectes a ditas restitucio, y fideicomis, tot lo que prometen ditas parts vicisitudinariament attendrer, y cumplir, sens dilació no escusa alguna, ab restitució, y esmena de tots danus, misions y despesas, e ab obligació, esto es dits administradors dels bens de dita administració, y dit Martí Creus dels bens de dit son principal(no emperó dels seus propris) mobles e immobles, presents y veniders, ab renunciació de tots y qualsevol dret, y lley que valer, y ajudar los puga llargament.
Item: Es pactat, transigit, y concordat entre ditas parts que los dits Rnt. Dr. Miquel Darrer y Anton y Magdalena Darrer conjuges, hajan de desocupar la casa en que habitan, propria de dit Anton Darrer, com ab thenor del present capitol. De son grat y certa ciencia prometen desocupar aquella, y entregarla en ma y poder de dits Señors administradors dels bens de dit Anton Darrer. La qual cessió y entrega fan aixi com millor dir, y entendrer se pot, ab tal emperó pacte y condició que los dits Señors administradors degan pagar a dit Anton Darrer lo lloguer que est deurá pagar per la comoda, habitació de ells, y sa familia, a saber es, aquella quantitat que señalaren los experts sobre nomenats, y lo tercer en son cas per la designa dels mobles y fins que dits Señors administradors hauran presentat los comptes de sa administració. Y ab dit pacte, y condició, y no sens ell fan, y feren tener la dita entrega, cedint a dits Señors administradors Joan Pau Gispert, y Miquel Girona y Rigalt tots sos drets, y accions, en virtut dels quals pugan llogar y arrendat, vendrer y alienar perpetuament, o a carta de gracia la dita casa, y cobrar los preus de lloguers, o venda de ella, o be de legarlos com millor los aparega per satisfer a dits acrehedors,f irmar los actes de venda, y alienacións ab las clausulas de extraccio de domini, entrega de posessió, promesa de evicció, obligació dels bens de dit Anton Darrer, jurament y demes estiladas, y del que cobraran puga firmar qualsevols apocas, y demes escripturas necessarias. Y altrement usar de dits dretts, y accions en judici y fira de ell, com millor los convinga, constituhihntlos y respective substituhintlos procuradors com en cosa propria. Prometent la present cessió, y entrega y totas las cosas en ella contengudas tenir sempre per fermas, y agradables, y contra de ellas no fer, no venir, ni tampoch revocarlas per alguna causa o rahó, baix obligació de ttos, y sengles bens, y drets seus, y dit Martí Creus dels de dit son principal (no emperó dels seus propris), y de quiscun de ells, mobles e immobles, presents y veniders. Renunciant al benefici de novas constitucions, divididoras y cedidoras accions, a la epistola del divo Adriá, y consuetut de Barcelona que parla de dos, o mes que a solas se obligan, y la dita Señora Magdalena Darrer, cerciorada plenament de sos drets per lo notari infrit renuncia al benefici valleyá S.C. En favor de las donas introduit, y a la autentica que comensa si alguna dona, y a son dot, creix, y demes credits dotals que li espectan en los bens de dit son marit, volent que dits Señors administradors la preferescan en ells, y tots renuncian a tit, y qualsevol altre dret, y lley que valer, y ajudar los puga, y a la que prohibeix la general renunciació, y ab jurament llargament.
Item. Es estat pactat, transigit, y concordat que lo dit Anton Darrer hage de lloar, aprogar y emologar, no sols la present transacció, y concordia y tots los pactes y capitols de ella, sino també totas las vendas, alienacions, y altres qualsevols escripturas per dits Señors Joan Pau Gispert, y Miquel Girona administradors predits fahedoras com ab la present capitol lo dit Martí Creus en lo expressat nom de procurador lloa, aproba, ratifica, y confirma totas, y qualsevols vendas, y alienacions dels bens de dit Anton Darrer son principal, y demes escripturas que dits Señors Joan Pau Gispert, y Miquel Girona com a administradors predits farán, y firmaran per pagar a dits acrehedors, y en lo modo, y forma que en la lloació, y aprobació per dit Darrer fahedora se contindrá, y promet que dit Anton Darrer son principal los lloará, y aprobará ab escriptura publica que fará y firmará ab escritura de ters obligació de sa persona, y bens y demes guarentigias en semblants posar acostumadas. Tot lo que en dit nom promet atendrer y cumplir sens dilació, ni escusa alguna, ab lo acostumat salari de procurador, y ab restitució y esmena de totas missions, y despesas, e ab obligació de bens y drets de dit son principal (no emperó dels seus propris) mobles e immobles, presents y veniders, ab renunciació de tots drets necessaria, deguda y perteñent llargament.
Item: Es estat pactat, transigit y concordat que en attenció que dit Anton Darrer te ja cedits tots los bens al expressts administradors, y que inseguint lo estipulat en lo antecedent capitol se obligará ab escriptura de ters, obligació de sa persona, y bens, y demes guarentigias al cumpliment de la present concordia, y a tots los pactes en ella, y que per lo present se troba regugiat en Sagrat, per lo motiu de la execucio instada contra sa persona y bens a instancia de D. Anton Montaner, es perço tractat, transigit, y concordat, que dits Señors Joan Pau Gispert, y Miquel Girona, com a administradors predits hagen de librar a dit Darrer de la dita obligació per manera que al temps de la firma de la present concordia, y de la entrega de dits mobles, y alajas quedia dit Darrer libre de la expressada obligació, lo que prometen atendrer, y cumplir sens dilació, ni escusa alguna, ab lo acostumat salari de procurador, y ab restitució y esmena de totas missions y despesas. Al cumpliment del que obligan dits Señors administradors tots, y sengles bens, y drets seus, y del altre de ells, mobles e immobles, haguts, y per haver, renunciant al benefici de novas constitucions divididoras y cedidoras accions, a la epistola del divo Adriá, y consuetut de Barcelona que parla de dos, o mes que assolas se obligan, y a tot altre dret y lley que valer, y ajudar los puga, y a la que prohibeix la general renunciació, y per part a son propri for, submetentse al for, y jurisdicció del Ilustre Señor Corregidor de esta ciutat, y de altre qualsevol tribunal secular solament, ab facultat de variar lo judici, fent y firmant escriptura de ters, baix pena de ters, en los llibres dels tersos de la curia de dit Señor Corregidor, o de altre qualsevol superior secular predit, per la qual obligan sos bens solament, y de quiscun de ells assolas, mobles e immobles, presents, y veniders, ab la solita constitució de procurador a tots los escrivans jurants de ditas curias, y quinscuna de ellas, presents, y veniders, junts y assolas per firmar la dita escriptura de ters en dia no feriat ab las obligacions preditas per ser vuy dia de diumenge, y feriat ab promesa de tenir per valit lo que per ells, y quiscun de ells, sera obrat, y ab jurament llargament.
Item: Es estat pactat, transigit, y concordat que interim se effectua la venda dels bens, aixi mobles, com immobles de dit Anton Darrer, y del resultants de ells, se puga a sos acrehedors, dits Señors Joan Pau Gispert, y Miquel Girona en lo predit nom de administrador. De son grat y certa ciencia prometen donar, y pagar per los aliments de dit Anton Darrer y sa familia sinquanta lliuras barcelonesas mensials dels bens propris de dit Anton Darrer. Las quals sinquanta lliuras prometen pagar mensualment ab pagas anticipadas, comensant a fer la primera lo dia que dit Señor Anton Darrer lloará, y aprobará lo present concordia, pactes, y capitols de ella. Luego emperó que dits Señors administradors cessarán en dita administració presentant los comptes de ella del que hauran cobrat, y pagat desdel dia de la firma de la present concordia, cessia també la paga ded itas sinquanta lliuras mensuals. Tot lo que prometen attendrer y cumplir sens dilació, ni escusa alguna, ab lo acostumat salaride procurador, y ab restitució y esmena de totas misions y gastos, al cumpliment dels que obligan tots, y sengles bens, y drets de dita administració (no emperó los seus propris, per tractar negoci ageno) mobles e immobles, presents y veniders, renunciant a qualsevol dret y lley que valer, y ajudar los puga, y a la que prohibeix la general renunciació, y per pacte a son propri for, submetentse al for, y jurisdicció del Ilustre Señor Corregidor de la present ciutat, o de altre qualsevol superior secular solament, ab facultat de variar lo judici, fent y firmant escriptura de ters, baix pena de ters, en los llibres dels tersos de la curia de dit Señor Corregidor, o de altre superior secular solament per la qual otorgan los bens de dita sa administració tantsolament (no emperó los seus propris) mobles e immobles, presents y veniders, y per ser vuy dia diumente, y feriat, y no poder firmar dita escriptura de ters, constituexeen en procuradors seus tots los escrivans juratns de ditas curias, y de quiscuna de ellas presents, y veniders, junts y assolas per firmar dita escriptura de ters end ia no feriat ab las obligacions sobreditas, prometent tenir, per valit lo que per ells, y quiscun de ells será obrat. Llargament.
Item: Es estat pactat, transigit y concordat entre ditas parts que sempre, y quant dit Anton Darrer per pretext o motiu algun se oposia a la present concordia, o a qualsevol capitol de ella cessió desde luego quen oposará la paga de ditas sinquanta lliuras mensials que per los aliments, y de sa familia ab lo antecedent capitol han promes donar, y totas, y qualsevols altres promesas per dits Señors administradors en la present concordia fetas, podent en est cas los mateixos administradors y cessionaris dels bens de dit Darrer valersed e la mateixa concordia per obligarlo al cumpliment de ella, y de la lloació y aprobació que fará, y firmará en virtut de las obligacions, y clausulas guarentigias que en ella serán estipuladas. Tot lo que prometen atendrer, y cumplir sens dilació, ni escusa alguna, ab refecció de missions, y despesas, y ab oblitacio dels bens de dit Anton Darrer (no emperó dels propris) mobles e immobles, haguts y per haver, ab renunciació de tots drets necesaria llargament.
Item: Es estat pactat, transigit y concordat, que si dit Anton Darrer se oposás, com se ha dit, a la present transacció, y concordia, o a algun dels capitols de ella, a mes del estipulat en lo capitl antecedent, quedan desde luego, com ara per a les horas quedan dits Señors Joan Pau Gisper, y Miquel Girona com a administradors predits en lo lloch de dit Anton Montaner, y los competescan las mateixas accions per lo pago que a dit Montaner haurán fet, y aixi be pugan valerse de la causa executiva que a dit Montaner competia antes de dit pago, y de las mateixas primitivas obligacions ab que dit Montaner seguia dita instancia contra la persona, y bens de dit Anton Darrer sens contradicció, ni obligació alguna de ells dit Darrer, ni de altre ninguna persona. Las quals cosas lo dit Martí Creus en lo nom de procurador referit promet tenir per ferma y validas, y contra de ellas no fer ni venir, ni tampoch revocarlas per ninguna causa, o rahó, baix obligació dels bens de dits son principal (no emperó dels seus propris) mobles, e immobles presents, y veniders, ab totas renunciacions necesarias,y que valer, y ajudar li pugan llargament.
Item: Es estat pactat convingut, y concordat, que al temps que deurá cessar la administració de dits bens degan anomenarse dos comerciants matriculats per cada part, ço es dos per part de dit Darrer, y dos per part de dits administradors a fi de finalisar y diffinir los comptes de dita administració, sens intervenció alguna de judici, y en cas de discordia de estos, pugan dits comerciants elegir un tercer pera divvedir lo pint, o punts que ells no hauran pogut terminar, a la qual declaració de dits experts, y en son cas del tercer dega estarse per ditas parts sens poder imputnar aquella, ni dit Darrer, ni dits administradors, la qual nominació deurá ferse luego que dits administradors la demanen, y manifesten tenir los comptes promtes. Tot lo que prometen attendrer, y cumplir sens dilació ni escusa alguna, ab lo acostumat salari de procurador, y ab restitució, y esmena de totas missions, y despesas, e ab obligació de tots y sengles bens y drets seus, y dit Martí Creus dels de dit son principal (no emperó dels seus propris) y de quiscun de ells assolas mobles, e immobles presents, y veniders, ab renunciació de tots, y qualsevols drets, y lley que valer, y ajudar los puga llargament.
Item: Per quant lo Señor Agustí Matas daguer com a fiansa del arrendament de las carns de mil setcents sinquanta vuyt, y mil setcents sinquanta nou ha pagat differents partidas al Ilustre Ajuntament de esta ciutat, de que est era acrehedor, es perço pactat que en lo cas mencionat en lo capitol preantecedent de impugnar dit Darrer algun, o alguns capitols de la present concordia tinga salvos, e illesos las accions que li competexen per lo recobro de ditas quantitats pagadas contra la persona, y bens de dit Anton Darrer, del mateix modo y forma que si no hagues firmat la present concordia, tot lo que dit martó Creus promet en lo referit nom de procurador tenir per ferm y agradable, y no revocarho en temps algun, per ninguna causa, o rahó baix obligacio dels bens de dit son principal (no emperó dels seus propris) mobles e immobles, presents y veniders, renunciant a qualsevol dret, y lley que valer, y ajudar li puga llargament.
Item: Es estat pactat, transigit y concordat entre ditas parts que detan renunciar com a thenor del present capitol renuncian, als dits plets, y causas que entre si aportan, merits, y prossecució de ellas, imposantse así, y als seus silenci, y callament perpetuo en las pretenciosn en ellas deduidas, compresas en la present concordia, ab pacte firmissim de no demanar cosa alguna mes per rahó de ditas pretencions, volent que se estiga, y dega unicament observarse vicitudinariament lo estipulat, y convingut en la present transacció, y concordia, cancellant, y anullant lo proces de ditas causas, presecució, y merits de ellas. Dient, e intimant als notaris de aquellas los cancellen, y anullen, y a la sola ostencio del present los tingan per cancellats, tot lo que prometen ditas parts vicitudinariament atendrer, y cumplir, tenir per ferm, y agradable, y no revocarho baix obligació de tots los bens mobles, e immobles, presents, y veniders, y ab renunciació de ttos drets necesaria deguda y perpetañemt llargament.
Y aixi las ditas parts lloant, y aprobant, retificant, y confirmant tots los dits pactes, y capitols y las cosas en ells y quiscun de ells contingudas, converen y prometen aquellas attendrer, y cumplir, guardat, y servar segons que a daca una de ditas parts espera cumplir, y guardad, baix las mateixas obligacions, renuncias, y clausulas en aquells, y en quiscun de ells continuadas, a que se refereixen y volen tenir aquí per repetidas. En testimoni del que aixi ho firman en la ciutat de Barcelona a divuit dias del mes de Agost del any de la Nativitat del Señor de mil setcents sexanta quatre. Essent presents per testimonis lo Rnt. Dr. Jaume Carreras Pbre, Beneficiat de la dita Parroquial Iglesia de Sant Cugat, y lo Dr. Daniel Troch notari publich de número de Barcelona, y los dits Señors contrahents, coneguts per mi lo notari onfrascrit se subscrigueren de sas proprias mans, a excepció de ditas Señoras Caetana Pujol y Magdalena Darrer y Pujol, que digueren no saber escriurer, y que donavan facultat a un de dits testimonis per que firmás per ella.
D. Miquel Darrer Pbre. Martín Creus en dit nom, Dr. Llorens Pujol Pbre. Joan Pau Gispert, Pau Anton Custó, Joseph Pujol y Pujol, Francisco Pujol y Pujol, Francisco Clará, Per ditas Señroas Gayetna Pujol y Margarida Darrer , Daniel Troch testimoni, En poder de mi Pere Pages notari.