Saga Bacardí
21292
ESCRITURA DE ALQUILER DE TIERRAS DE AMPURIAS Y DEMAS DEL CONDE DE AMPURIAS, HACIA VERDERA Y ANTONIO NADAL DE CASANOVAS. (aparece como fiador Baltasar Baltasar.


Die Decima quinta mensis Desembris anno a Nativitate Domini millessimo septingenessimo quinquagessimo tertio Barcinonae.
In Dei nomine. Noverint universi. Quod nos Domono Joannes Antonius de Caso, et Domino Joannes Antonius de Antuez, et Aguirre Barchinonae domiciliati; Quaestores stanstum, et redditium quos in praesenti Cathaloniae Principatu habet, et possidet Ad modu Illusstrissimus et Excelentissimus Dominus Dominu Ludovicus Antonius Fernandez de Cordova, Spinola, et de la Cerda, Dux de Medinaceli, et Feria, Segorbe, Cardona, Alcalá, et Caminya, Marchio de Priego, et de Aytona, Comes Ampuriarum, uti procutatores generales cum libera, et generali administratione, et ad infra, et alia peragenda legitima constituti, et ordinati abs eodem Excelentissimo Domino Duce. Pro tu de nostra procutatione constat instro recepto apud Eugenium Paris notario publicum, et de número villae Matrit die decima mensis January, proxime praeteriti lab entis que anni millessimi septingentessimi quinquagessimo terty debota forma legalisato. Relato nomine. Per tempus quatuor annorum, qui currere prima incipient prima die mensis Septembris anni proxime venturi millessimo septingentessimi quinquagessimi quarti, et finient ultima die, mensis Augusti anni millessimi septingentessimi quinquagessimo occtavi. Gratis, et ex nostra certa scientia. Per suam Excelentissimum Dominum, et Principalem nostrum, et suos arrendamus, et titulo arrendamenti concedimus vobis Antonio Nadal aromatarius, et Joanni Verdera nautae Barcinonae civibus tu plus dantibus, et offerentibus in publica subhastatione, tabbis infris mediantibus, et infro Petro Constansó curritore colli publico, et jurato presentis civutatis interveniente his praesentibus, et inferius acceptantibus, et vestris per dictum, tempus redditus, jus lecida omnium, granorum sud anomenat de “Arcoratges”, de treta, tascas, census, et alia jura, redditus, et emolumenta latius descripta, et specificata in tabbis inferius in serendis quae dictue Excelentisimus Dominus Dux de Medinaceli, et Cardona, Comes Ampuriarum habet, recipit, ac recipere consuevit, et solet atrendare in villa Castillionis Ampuriarum, et alys villis, locis, et terminis sui camitatus descriptis, et enarratis in dictis tabbis inferius inserrendis. Hoc itaque arrendamenttum facimus dicto nomine sicut melius dici potest, et intelligi cum pactis tamen condittionibus, et praeventionibus expressis in binis tabbis quibus hujusmodi arrendamentum subhastatum fuit, quae una post altera sunt hujusmodi sub thenorre.
Thotom qui vulla entendrer en arrendar per temps de quatre añs, que comensaran a correr lo dia primer de Setembre del any mil setcents sinquanta quatre, y finiran al ultim de Agost del any mil setcents sinquanta vuyt lo dret de lleuda dels grans, eo masuratge de tots los grans que lo Excelentissim Señor Duch de Medinaceli y Cardona Marques de Priego, de Cogolludo, y de Aytona, Comte de Ampurias, te, reb, y cobra, y ha acostumat tenir, rebrer y cobrar de tots los que se venen en la vila de Castelló de Ampurias en los dias de Mercats y firas que tene en ella.
Item: Lo dret anomenat de ancoratgers que toca y pertany a Sa Escelencia en los ports, y platjas del mar de son comptat de Ampurias, y singularment los de Rosas, Cadaques, y la Escala. Per los quals drets aixi de lleuda, com de ancoratges, no pugan los arrendataris exigir, ni cobrar mes del que se ha acostumat fins vuy.
Item: Las tascas dels grans que dit Excelentissim Señor Compte de Ampurias reb, y cobra, y que ha acostumat rebrer, y cobrar en la vila, terme, y Parroquia de San Pere Pescador.
Item: Tots los censos corrents, y que se acostuman annualment cobrar, tant de grans com de diners, ocas, y gallinas, y altres generos que, a Sa Excelencia corresponen, fan, y prestan diferents universitats, y singulars personas per sas terras, y proprietats cituadas, en dit comptat de Ampurias, que estan en feu, alou, y domini directe de dit Excelentissim Señor Compte de Ampurias, y que se troban continuats en los llevadors que se entregaran al arrendatari, dels quals te Sa Excelencia pocessió de cobrar, com fins vuy se han cobrat per medi de sos arrendataris, y administradors de dit comptat, y en quins, y sobre quins noy ha plet alguns, y en los que hi haurá plets, deurá esperarse lo arrendatari, a cobrar quant lincan-las provisions, o sentencias favorables dels tribunals ahont se aportan dits plets. Y també tots los censos nous da que constará per acte de establiments fets fins lo dia sa firmará lo acte del present arrendament dels quals censos se exceptuan, lo cens de sinquanta sinch lliuras, que tots anys al primer de Juny, correspon, y deu satisfer al Patrimoni de Sa Excelencia, Miquel Sabater notari publich de la vila de Castelló de Ampurias per lo establiment a ell fet de totas las curias, y escrivanias, que dit Excelentissim Señor te, y posseheix en dit comptat de Ampurias, del qual establiment consta ab acte rebut en poder de Francisco Font notari publich de número de Barcelona, y escrivá dels negocis de Sa Excelencia als tretse de Agost de mil setcents quaranta y sis. Aixis mateix tot aquell altre cens de penció trenta lliuras que tots anys als dinou de Juny deuhen satisfer, y pagar al patrimoni de Sa Excelencia, la universitat, y part altres personas del lloch de Sant Clemente Sascebas, del referit comptat de Ampurias per rahó del establiment a dita universitat, y particulars fet de la montanya anomenada “la Sureda” de Sant Climent Sascebas, el qual establiment consta ab acte rebut en doder de Joan Bruguera y Rossell notari publich de número de Barcelona, y escrivá dels negocis de Sa Excelencia als dotze del mes de Octubre de mil setcents sinquanta y tres. Y també tot aquell altre cens de penció quinze lliuras que tots anys al primer de Juny al dit patrimoni de Sa Excelencia deuhen satisfer y pagar Joan Pujol y Estrada adoguer, Joseph Gualba corredor de orella, y Francisco Bahí comerciant ciutadans de Barcelona per rahó del molí anomenat de Armentera, que sa Excelencia los ha establer com apar ab altre acte rebut en poder de dit Joan Bruguera y Rossell notari com a escrivá predit als vuyt de Setembre de dit any mil setcents sinquanta tres. Lo qual cens de penció quinse lliuras no deuhen entrar, a pagar dits emphiteotas fins al dia primer de Juny de mil setcents sinquanta y vuyt, que será lo primer plazo, o paga de dit cens. Los quals tres censos sobre expressats no venen compresos en est arrendament, per reservarsals enterament Sa Excelencia.
Item: Se compren ab dit arrendament tots aquells altres censos ab diners de sexanta lliuras, o altre major quantitat, que tots anys fan, y prestan al patrimoni de Sa Excelencia la universitat, y particulars de la vila de Cadaques per rahó de las tascas que antes feyan, a Sa Excelencia. Las quals foren reduhidas a diner en virtut de concordia firmada en poder de Joseph Guell difunt notri publich de Barcelona als tretze Juny mil setcents y tres ben entes, y declarat que Sa Excelencia no vol dar, no cedir als arrendataris mes de quatre pencions dels censos, y tascas compresas ab lo present arrendament, que son las corresponents als quatre anys parque se fa lo arrendament. De tots los quals censos, y rendas se entregará al arrendatari puntual e individua relació per que sapia ab tota distinció, de que y perque causa los fan, y prestan, donant Sa Excelencia per lo referit fin y afectuació de las cobransas de dits censos, y cada un de ells, tot lo poder necessari, y qual de dret se requereix pera compellir als debitoris a la solució, y paga de aquells.
Item: Se li arrendan totas las quartas parts de tots los lluhismes que deuran, per rahó de las transportacions de proprietats subjects al domini directe de Sa Excelencia, y que constará haverse cobrat per la Haxienda de Sa Excelencia en virtut de sas denuncias (no emperó al domini feudal per reservarse enterament Sa Excelencia tots los lluhismes deguts per rahó de feus) durant lo present arrendament, a saber es de totas las vendas, y transoporacions, que causen lluhisme, y denunciará lo arrendatari, no emperó de las que denunciaran los contrahents, ni altre qualsevol persona, primer, y antes que lo arrendatari. Pues de estas no se li donará quarta part, encaraque despues done noticia de ellas dit arrenarari, ab lo ben entes que será de sa obligació denunciar aquellas en la contaduria de Sa Excelencia cada any durant lo arrendament. Y per quant se pot esdevenir ques firmen alguns actes, o escripturas en los ultims dias del any, y per la distancia del paratge ahont seran firmadas, o de la ciutat de Barcelona, no podrá tenir la noticia ni donarla a la contaduria dins lo termini prefigit en un any, se li concedeix també un mes despues de concluhir cada any pera evitar disputas, y que no li falte lo temps necessari per la denuncia Y est mes que se li concedeixa mes del any, se ha de entendrer en tots los quatre anys, que compren son arrendament, pero si pasats los tretse mesos no constrará en dita cntaduria de las denuncias de ditas escripturas, encaraque despues las facia, trobanse las escripturas, o actes firmats en qualsevols dels anys de son arrendament, no se li abonará, ni compensará quantitat alguna, sino que ha de quedar lo total impert ara lo lluhisme per la Hazienda, o patrimoni de Sa Excelencia ab lo ben entes, que si se oferirá algun dipte, o plet sobre la cobransa de un o mes lluhismes, deurá esperar lo arrendatari la declaració, y cobrar si fos favorable la quarta pert a son temps, sensque puga pretendrer durant dit plet (que será de la obligació, y carrech de Sa Excelencia defensarlo) rebassa, ni condonació, o remissió del preu, ni tampoch espera en la paga entera de son total. Y aixi mateix se li arrendan las quartas parts de tots los lluhismes deguts antes dels anys de est arrendament, que no se han cobrat, no se hauran descubert, per persona alguna enaraque aquells sian molt antichs, los quals lluhismes, que ab sa diligencia podrá descubrir lo arrendaari,d eurá també denunciar en la contaduria de Sa Excelencia de la ciutat de Barcelona en los mateixos modo, forma y circunstancias que esta dit, y expressat dels altres lluhismes, que se deuran durant lo present arrendament.
Item: Se li arrendan los forns dits de dalt, y de baix, que Sa Excelencia te y posseheix en la villa de Castelló de Apurias.
Item: Se arrenda per dit temps, lo dret del masuratge del oli, que Sa Excelencia te, percebeix, y cobra, y ha acostumat tenir, percibir, y cobrar en la referida vila de Castelló.
Item: Lo dret de la trompa, y correduria de la mateixa vila de Castelló y compta de Ampurias.
Item y Finalment. Se arrenda per lo referit temps de quatre anys lo pes del quintar que Sa Excelencia te reb, y exigeix, y ha acostumat rebrer, y exigir en la mencionada vila de Castelló de Ampurias. Lo qual arrendament se fará ab los pactes avall escrits, y seguents.
Primerament: Sapia lo arrendatari que lo preu oferirá donar per lo present arrendament, lo haurá de pagar per terzas anticipadas de quatre en quatre mesos, comensat a pagar la primera trerza lo dia primer de Setembre de mil setcents sinquanta quatre, la segona lo dia primer de Janer de mil setcents sinquanta sinch, y la tercera lo dia primer de Maig del mateix any mil setcents sinquanta y sinch, y aixi despures conseutivament en cada un any en semblants dias, o terminis, fins que lo preu de dit arremdament sia integrament pagat, y satisfet, lo qual preu haurá de pagar ab moneda de plata, o or, a les hores corrent, y aportarho, o fer aportar luego de haver caygut ditas pagas, a son risch, perill, y gastos, y fora baanch, y taula en la contaduria de Sa Excelencia que resideix en Barcelona ahont acistirá lo thesorer, que vuy es y per temps será de las rendas de Sa Excelencia pera cobrar aquellas, que donará las corresponents recibos de cada una de ditas pagas, los quals deurán intervenirse per la referida contaduria, sens la qual intervenció, no se li abonaran dits pagos en la fi de dit arrendament.
Item: Sapia lo arrendateri, que será de sa obligació de presentar concluit son arrendament en la contaduria major de Sa Excelencia, lo llevador original que li entregará lo arrendatari antecedent, y una relació clara, y distinta de totas las quantitats que haurá cobrat durant son arrendament per rahó dels censos, dels noms y apellidos de tots los subjectes que lo shaurán pagat, y seran al temps de la entrega de dita relació vius, y actuals pocessors de las proprietats subjectas, a la prestació de dits censos ab la advertencia de que no cumplint lo arrentatari a est pacte se manará firmar la relació, a gastos de ell.
Item: Sapia lo arrentarari, que ames del preu oferirá donar y pagar per rahó del present arrendatemtn haurá de satisfer quiscun any a la Abadesa y Convent de Monjas de Santa Clara de dita vila de Castelló de Ampurias de una part setenta y sinch lliuras y set sous en diner, que tots añs los correspon lo patrimoni de Sa Excelencia y de altre part en blat bo, y rebedor setanta y set quarteras tres cortans, y buyt picotins, pagadors quiscun any dels que dirará dit arrendament per lo dia, o festa de Nostra Señora de Setembra. Y aixi mateix en lo ultim any de son arrendament que cumplirá en ultim de Agost de mil setcents sinquanta y vuyt, deurá pagar a dita Abadesa y Convent de Mojas de Santa Clara aquellas set quarteras y mitja de blat bo, y rebedor, que Sa Excelencia en cada un any ha acostumat donar de caritat a dit Convent. Las quals set quarteras y mitja de blat se troban carregadas als arrendataris, y vuy emphiteotas del moli de armentera, los quals dauran pagar aquellas en los anys de son arrendament fins al ultim de Maig de mil setcents sinquanta y set, en que fineix lo arrendament que prengueren de dit milí de Armentera dels quals pagos deurá lo dit arrendatari cobrar apocas en poder del notari de la arministració de Sa Excelencia del que los haurá pagat, peraque aprofiti dit arrendatari també a dit Excelentisim Señor.
Item: Sapia lo arrentarari, que si durant lo present arrendament fos cas que las casas de dits forns se cremassen per qualsevol causas, rahò y manera, que lo arrendatari, a sos propris gastos, sie tingut, y obligat en tornar aquellas en son primitiu estat que eran antes ques cremessen. Y sia tingut y obligat en tenir escalfats los dits fonrs en tot lo dit temps a coneguda dels regidors de dita vila de Castelló.
Item: Sapia lo arrendatari, que aixi ell com los forners estaran tinguts, y obligats en courer be, y degudament lo pa, y fer cuorer los forns tots los dias de la semmana en que no hi caurá festa manada sots pena de tres lliuras barcelonesas per quiscuna vegada se trobará fer lo contrari, acplicadoras als cofre de Sa Excelencia.
Item: Sapia lo arrendatari que ell y los forners seran franchs de host, y cavalcada, y lo arrendatari haurá de jurar, que no haurá part ab algun arrendatari de altres forns y semblant jurament garna aquells que hauran part ab ell.
Item: Sapia lo arrendatari, que la mitat dels bans, ques cometran en dita vila per tenir forn las casas de ella durant lo present arrendament, serán del dit arrendament.
Item: Sapia lo arrendatari, que fará seguretat que pendrá son dret de la puja, sens gracia que no fará, ço es de vint pans un per dit arrendatari. Y no menos se obligará çots pena de cent sous barcelonesos de tenir, y servar las cosas sobre ditas aplicadors la tercera part ab acusador, y las altres dos parts als cofres de Sa Excelencia.
Item: Sapia lo arrentataro, que per ocasió de algunas obras, no en altre manera, no serán llevats, no tolts al dit arrendatari los telladors de llenya que per recasitat de dits forns comprat haurá.
Item. Que lo pa ques pactará per lo abast, y provissió de las flecas de dita vila será cuyt igualment en dits fonrs.
Item: Sapia qui arrendará que tindrá obligació de courer en dits forns sens interes algu, tot lo pa, que lasMonjas de Santa Clara de dita vila, a obs del Monastir passaran o enviaran a dits forns.
Item. Sapia lo arrentatari, que si durant lo temps d edit arrendament, se movia guerra en dit comptat de Ampurias (lo que Deu no vulla) y cessassen los lucros y ganancias del arrendament, trobantse impedit lo arrendatari de usar, y ganaicoar aquell, se li fará rebaixa de tot lo temps que així haurá estat impedit, tenint obligació, dit arrendatari de collectar y aportat bo, y lleal compte, del que collectará y exigirá de dit arrendament, sobre de la qual colecta se li fará rebaixa de dit temps ratta per quantitat.
Item: Sapia lo arrendatari, que ell ni ninguna altra persona habitant en dita vila de Castelló de Ampurias podrá traurer oli, a la plassa pera vendrer, sino que dit oli sia de sa propria cullita, y que cobrará y exigirá de quiscun que lo vendrá, a la menuda un diner per quiscuna quarta, y que ningu podrá deixar mesuras pera vendrer oli, a quartas, sino es lo dit arrendatari a pena de tres lliuras barcelonesas exigidoras de quiscu, y per quiscuna vegada que fará lo contrari, aplicadoras la tercera part als cofres de Sa Excelencia, la altre al oficial executant, y la altre al acusador.
Item: Sapia lo arrendatari, que ninguna persona de dita vila de Castelló puga recullir, ni tenir en sa casa oli foraster de ninguna persoa quel aporte en dita vila per vendrer, sens que primer lo hage denunciat y obtingut llicencia del arrendatari, baix la mateixa pena de tres lliuras aplicadoras en la forma dalt expressada. Y aixi mateix ningun habitant de dita vila puga vendrer lo oli que en casa sua deixaran los forasters encaraque aquell sie denunciat, baix la dita pena, per que sols se ha de vendrer publicament en la plassa.
Item: Sapia lo arrendatari, que ninguna persona podrá vendrer en la plassa, ni en dita vila de Castelló de Ampurias ab balanzas, sino es ab las del arrendatari, y del que vendre en dita vila, y plassa ab balanzas tinga de cobrar d equiscuna lliura de fruyta verda, o seca, lo que sempre se ha acostumat, y no mes.
Item: Sapia lo arrendatari que los primers axaus se li oferiran, y prometren donar per lo present arrendament, se li rebaixeran del total preu de dit arrendament, essent de la obligació de aquell y altres qualsevols arrendataris, satisfer tots los segons, y demes axaus oferts, y guanyats per rahó de est arrendament per qualsevols altres personas dins dos mesos comptadors del dia de la firma del acte del arrendament en avant, los quals axaus se li rebaixaran també de dit preu.
Item: Sapia lo arrendatari, que será del present arrendament, y de totas las demes rendas que dit Excelentisim Señor te, y percebeix en dit comptat de Ampurias, y que se acostuman arrendar. Que a mes del preu oferirá per totas las referidas rendas haurá de pagar lo import, y quantitat que actualmente está repartida, y lotoca pagar al patrimoni de Sa Excelencia, per la real impossició de catastro, que es en cada un any dels quatre per que se fa lo present, y demes arrendaments de dit comptat, Doscentas trenta una lliuras quatre sous, y nou diners, moneda barcelonesa per rahó de totas las rendas, que com está dit Sa Excelencia te, y posseheix, y acostuma arrendar en tot lo dit comptat de Ampurias. La qual quantitat haurá de satisfer per tersas segons, y com acostuman cobrarlas los regidors de las villas, llochs,. Y termes de tot lo referit comptat de Ampurias, o altres qualsevols personas destinadas per dita cobranza, y prenent de aquellas los recibos, o apocas corresponents que deurá presentar, a la fi de cada any, o a primers del immediat, seguent en la contaduría de Sa Excelencia en justificació de haver complert, a la obligació del que expressa est pacte, y quedar libre de ella, de la qual no podrá eximirse de altre manera.
Item: Sapia dit arrendatari: Que a mes del preu oferirá donar, haurá de pagar en quiscun any de dit son arrendament, per meitat en los días de Sant Joan del mes de Juny, y Nadal, la quantitat de sinch centas noranta y sinch lliuras barcelonesas, que importan los salaris que Sa Excelencia te concedits, y assenyalats, a sos ministres del referit comptat de Ampurias, y de la Baronia de Banyols, es a saber. Dos centas lliuras al procutador jurisciccional, cent vint lliuras al assessor, quaranta lliuras al administrador de las rendas, sexanta lliuras al veguer, sexanta lliuras al procurador patrimonial, trenta lliuras al advocat fiscal, vint y sinch lliuras al notari de la administración, quatre lliuras al metge de pobres, deu lliuras al advocat de pobres, sinch lliuras al procurador de pobres, y dotse lliuras al procutador fiscal, y escurrialler, tots residint en la vila de Castelló, deu lliuras al assessor, deu lliuras al advocatg fiscal, y nou lliuras al procutador fiscal de la baronia de Banyals, residints en lo lloch de Basiyus, los quals ministres gosan en cada un any los dits salaris respective cada hu de ells. Y per la satisfacció de dits salaris lo administrador que vuy es, y per temps será de las rendas del referit comptat de Ampurias en cada mitg any deurá despaxar una libranza contra dit arrendatari en la qual deu continuar tots los referits empleos, y los noms dels subjectes que los obtenen, y serveixan, y la quantitat que cada hu de ells ha de haver, y cobrar. Tots los quals ministres, y empleats deuran firmar son corresponent recibo al peu de la mateixa libranza a fi de que constia del pago de ditas quantitats. Y deurá ser de la obligació del dit arrendatari lo presentar en cada un any de son arrendament en la contaduría de Barcelona las ditas libransas, y recibos en justificació de haver cumplert, y satisfet, a esta obligació, ab la prevenció que la primera paga de dits salaris del primer mitg any de las que li tocan, a pagar en los quatre anys de est son arrendament,d eurá esser en lo dia de Nadal fi del any mil setcents sinquanta quatre, y la del ultim mitg any de los de son arrendament deurá ferla en lo dia de Sant Joan de Juny mil setcents sinquanta y vuyt.
Item: Sapia lo arrendatari, que per la seguretat del preu, de dit arrendament, y demes cosas contengudas en la present tabba, ha de donar bonas e idóneas fianzas a satisfacció, y coneguda dels Señors contadors, y procuradors generals de Sa Excelencia en Barcelona, obligantne aixi lo principal com fianzas sas personas, y bens ab totas cualsilas guarentigias, y rigurosas, y per part de Sa Excelencia se li fará valer, y tenir lo present arrendament ab promesa de estarli de evicció dit Excelentisim Señor, feta emperó per dit arrendatari las degudas diligencias y interpellacions judicials en la curia de dita vila de Castelló y comptat de Ampurias, entenentse també dita evicció, en lo cas que durant dit arrendament hi hagues guerra o peste en lo Empordá (lo que Deu no vulla) y tropas enemigas del Rey Nostre Señor (que Dei guarde) invadissen aquell, demanera que las rendas compresas en lo present arrendament fossen sequestradas, se rellevará també al arrendatari del dit preu ratta, per quantitat lo que no havia pogut percibir, y cobrar devant justificarho en dita curia, y no altrement.
Item y finalment: Sapia dit arrendatari, que aixi mateix a mes del preu oferirá dinar per dit arrendament haurá de pagar luego de haverse lliurat y firmat lo acte de aquell tres diners per lliura de las que importará lo total preu del present arrendament, y demes de tot lo sobre dit comptat de Ampurias, per lo salari del notari, y corredor intervindran en la recepció de dit acte, y subhastació del referit arrendament, sens que del import de dit salari que se comptará, com esta dit, a tres diners per lliura puga pretendrer dit arrendatari gracia, ni condonació de cosa alguna, pues ningun motiu se li fará, y a mes de dit salari haurá de pagar, a dit notari lo paper sellat se haurá menester, tant per lo original, com per la copia authentica, que se haurá de entregar a la contaduría de Sa Excelencia.
Tothom qui vulla entendrer en arrendar per temps de quatre anys, que comensaran a correr al primer de Setembre de mil setcents sinquanta quatre, y finiran al ultim de Agost de mil setcents sinquanta y vuyt. Lo dret de treta que lo Excelentisim Señor Duch de Medinaceli de de Feciá, Segorbe, Cardona, Alcalá, y Caminyá, Marques de Priego, de Cogollado, y Aytona, Comte de Ampurias, te, cobra, y percebeix, y ha acostumat cobrar, y percebir sobre las mercadurias y viutalles, ques trauhen, y exen fora del comptat de Ampurias, lo qual dret acostuma cobrar lo Batlle y collector general de dita treta de la vila de Castelló, y comptat de Ampurias, del que se exceptúan qualsevols grans, blats, y altres vitualles de dita vila de Castelló, los días de mercats, fires, reficas, y los fruyts dels lillores, privilegiats, y ecclesiastich, que serán de sa propria cullita.
Item: Lo estany, delmes, y pesquera que dit Excelentisim Señor Duch te y posseix en la villa de Castelló de Ampurias, y tot lo demes que fins vuy se ha acostiumat, a arrendar, a excepció del terreno anomenat los Salats, en tot lo que es terra cultiva o neta cultivar, y pasturas lo qual se reserva, y queda reservat a la dispossició de Sa Excelencia pero no la persca que ho hage en los aygueros de dit terreno, la qual pesca queda a benefici de dit arrendatari.
Item: Lo delme, y dret de la treta del peix, que lo referit Ecvelentisim Señor Duch te, y percebeix y ha acostumat tenir, y percibir, exigir, y cobrar en los graells del terme de la vila de Castelló de Ampurias.
Item: La tret del dret nou de peix, y coral, que dit Excelentisim Señor Duch te, reb, y cobra, y a acostumat genir, rebrer, y cobrar en lo Castell de Ampurias, y port de la Escala, y sas pertinencias.
Item: Lo dret nou de la treta de peix, y coral, que Sa Excelencia te, cobra, y rb y ha acostumat rebrer y cobrar en la vila de rosas de pertinencias de dit comptat de Ampurias.
Item: Lo dret nou de la treta del peix, y coral, que lo mateix Excelentisim Señor te, cobra, y reb y ha acostumat tenir, cobrar, y rebrer en los llochs de la Selva de Mar, y la vall y Llança, y sas pertinencias.
Item: Los drets de las treta de peix, y coral que dit Excelentissim Señor te, reb, y cobra, e li espectan en la vila de Cadaques, son terme., distinctes, y pertinencias.
Item: Lo delme y treta del peix y coral en lo mar, y vall de Bañuls, del maresma censos, y tascas, que Sa Excelencia te, reb, y cobra, o acostumat rbrer, y cobrar del peix ques pren y pesca en dit mar, vall y terme de Bañuls del maresma si y de la manera que os predecesors, junt ab dits censos, y tascs lo han acostumat exigir, y cobrar. Lo qual arrendament se fará ab los pactes avall escrits seguents.
Primerament: Sapia lo arrendatari, que será de dit dret de treta, mercaduria, y vetualles ques trauhen y ixen fora del dit comptat de Ampiroas, que se li concedeix llicencia peraque ell, o la persona que destinará, puga crear Batlle general, o collector de dit dret de treta sens impediment algun, y que li será licit, y permes confirmar los batlles de la treta ja provehits, o remover aquells, y en son lloch posar los que li apareixerá, per lo qual effecte se li donará lo poder necessari.
Item: Sapia lo arrendatari, que lo Batlle, o receptor de dit dret de treta, no podrá despaxar genero algun de mercadurias menos ab un paper de la persona a qui toca en que se expresse lo dia, mes y any del despaix de la mercaduria. Y que qualsevol persona de qualsevol grau, o condició sia, que fraudará dit dret de treta, aixi per mar, com per terra, caurá en pena de vint lliuras, y la mercaduria, bostiar, barca., o vexell que la aportará será perduda, tant que sia del duenyo de aquella com que la tinga llogada, o que sia ausent lo amo.
Item: Sapia lo arrendatari, Batlle, o altre qualsevol que al qui fraudará dit dret no podrá lo concell, ni la audiencia del dit comptat, que resideix en dita vila de Castelló remetrer, o composar, aixi lo incurs de las penas com sobre la perdita de la mercaduria, animals, carros, barcas, o embarcacions, pero deurá denunciarho, o dar rahó del frau, com y també lo veguer, a fi de consultarho al Señor asesor general de Sa Excelencia per determinar lo incurs de part o de tota la pena, o la remissió, o composició, y después que se haurá resilt per Sa Excelencia, o per dit Señor asesor general, y no en altra manera se farán tres parts de la quantitat importará dita pena, o de la en que quedará remesa, las que se aplicaran, a saber, una part entera al patrimoni de Sa Excelencia, altra a dit arrendatari, y la restant tercera part als ministres de Sa Excelencia a proporció de sos drets, y lo administrador de dit comtat deurá cobrar la part docant a Sa Excelencia firmant apoca de ell.
Item: Sapia lo arrendatari, que haurá de entregar als batlles, o collectors de dit dret, llibres per notar per tersas be, y llealment los grans, y demes cosas, que los serán denunciadas, no entenense de las pescas, per que estas se han de satisfer ahont se pendrá lo peix, y no al arrendatari de dit dret de freta, en la extracció del qual dit arrendatari, y los batlles, y collectors de aquell han de observar, y guardar la forma estilada, a saber es, que qualsevol persona de qualsevol grau o condició es, que sia, que traurá blat de dit comtat del que se haurá cullit en ell aixi sia en farina, com en altra manera, hage de patar per cada una mitja quartera quatre diners, y si será blat estranger, que passe per dit comptat, deurá pagar dos diners per cada una mitja quartera, y lo ordó y la sivada lo mateix ço es dos diners per mitjanera, lo mestall, segol, y mil pagará per dit dret de treta, tres diners per cada una mitja quartera, la mel un sou per quintar, las favas, y tot genero de lleguns, patará per lo dit dret de treta quatre diners per la mitja quartera, lo vi de qualsevol qualitat que sia sis diners, per bota, y si lo arros, y oli que se traurá del dit comptat se haurá cullit fora de ell pagará sis diners per bota, y los mateixos per quintar, y per qualsevols altres estrangers pagará la mitat menos y lo vi ques cullirá en dit comtat sis diners per bota. Y se dona facultat al arrendatari pera que puga en qualsevol part del comptat, que trobe fraus de nits del dit dret pendrer aquell junt ab los principals, no podent compondrerso ab aquells serán aportantlos en la vila de Castelló ahont se li coneixerá del frau, y de la pena se haurá de distribuir, com se ha dit de la remissió.
Item: Sapia lo arrendatari, que será de dit dret de treba, que haurá de pasar taula en la casa del moll de Armentera a efecte de pagar los drets de la treta dels grans, que se extrauran del comptat per evitar aixi los fraus, que podrían causarse baix lo pretest de portarlos a moldrer.
Item: Sapia lo arrendatari, que será del estany, delme, y pesquera de la vula de Castelló, que podrá pescar ab totas aquellas axarcias que voldrá en lo millor modo li apareixerá ser de sa utilitat, y que ninguna persona de qualsevol grau, o condició que sia puga pescar en dit estany, sens llicencia del arrendatari, baix la pena de vint y sinch lliuras barcelonesas, aplicadoras ço es las dos parts als cofres de Sa Excelencia, y la restant tercera part al arrentatari, o baix la pena de trenta días de preso, y cent assots, y tot lo peix que trauran, puga lo arrendatari vendrer franch de lleuda. Y de tots altres drets dins lo terme o districte del comtat de Ampurias.
Item: Sapia lo arrendatari, que será de dit estany, delme, y pesquera, que a mes del preu oferirá, haurá de pagar, y entregar, quiscun any dels de son arrendament en lo temps acostumat cent fonchs de peix mitjenser al Señor Abat del Monastir de Sant Salvador de Breda, y vint fonchs a las Damas de Sant Joan Desclosas, o aquí ellas voldrán, sempre que constará.
Item: Que a la fi de dit arrendament de dit estany, delme, y pesquera, tinrá obligació dit arrendatari de deixar lo Pont ab las portas, y demes aparatos, que li serán entregats, y aixi mateix la gola, y poblador nets, y escurats de la manera que ho rebra, emperó no será obligat a mes del preu, si per ventura (lo que Deu no vulla) se rompia lo pont per inundació, o fortuna de Ayguas, o del Mar a compondrer, o fer nou dit pont, y pera prevenir, y evitar dit perill en quant sia posible, jurará dit arrendatari que en cas de ayguas, o fortuna del mar obrirá las portas, o cadiras de dit pont, peraque nos puga romprer, y si será cas, que se rompes per fortuna, o contratemps y no per culpa del arrendatari, avent est obert las portas y cadiras de aquell, o fetas las diligencias concernets a evitar lo perill de romperse dit pont, se li promet que a gastos del patrimoni de Sa Excelencia se compondrá luego tot lo dany ocasionat, tornant dit pont y demes, que se espatllará luego que puga de la mateixa manera que estava antes o millor, a coneguda de experts, ben entes que tot lo temps que se estará a restablirse, o compondrerse dit pont, de manera que durant dita composició, no pogues dit arrendatari pescar en dit estany, en eix cas, y no altrament se li hage de rebaixar del preu de dit arrendament ratta per quantitat lo temps que durará lo impediment.
Item: Sapia lo arrendatari que será del prop dit estany delme. Y pesquera, que será Batlle del dit estany, y en cas de no volerho ser, se li dona facultat de elegir per est carrech persona idónea per exercirlo durant son arrendament, segentant a aquell ab la mateixa forma, que los batlles del comtat lo exerciran, avent de prestar sagrament y homanatge, que la mitat dels bans resceltaran de dita batllia la ha de correspondrer al patrimoni de Sa Excelencia y per sa Axcelencia al administrador de dit comptat, y la altra mitat será del dit arrendatari, qui no podrá fer gracia de aquells sens llicencia del Señor assessor general de Sa Excelencia.
Item: Sapia dit arrendatari, que ningu si nos ell, o altre que tinga llicencia sua podrá anar a buscar plomas de cisne baix la pena de vint y sinch lliuras barcelonesas aplicadoras, ço es las dos parts als cofres de Sa Excelencia, y la restant tercera part a dit arrendatari.
Item: Sapia que a mes del preu prometra´donar tendrá obligació de netejar y tenir en bona forma los paratges acostumats del dit estany, pesquera, y rechs cuydant que en los temps oportunos, y necessaris, se netege y esbalcose, fins arrencar, segar, o traurer los fonchs, y tot lo demes que convinga peque dit estany, y rechs y perquera se mantinga en la millor forma, sens que per lo cas, que en assó tendrá lo arrendatari puga pretendrer paga, gratificació, ni condonació alguna per ser la voluntat de Sa Excelencia, que corre tot a carrech del arrendatari per ser qui te lo principal interes en sa manutenció, durant lo temps de son arrendament.
Item: Sapia lo arrendatari, que durant lo present arrendament ha de tenir ben custodits aquells paratges que per respecte de venir gros lo riu de la Muga desguassa la aygua de dit estany, per dits paretges, per los quals desguassaderos ocasionats dels ayguats se escapa lo peix, y se aporta la pesca en son degut temps, y tenir ben custodits los ponts que actualmente están construhits de pedra, y rajola en dit estany.
Item: Sapia lo arrendatari, que será del delme, y dret de la treta del peix dels graells, que no podrá cobrar delme dels que pescarán en la platja dels graells, que sian pescadors habitaras en la vila de Rosas, que axugarán en dita platja sino lo dret de treta per averse aixi practicat, per quant estos lo pagan en dita vila de Rosas, ni tampochj en lo cas que se axugassen, o traguessen tuñinas en dita plata del Graells, puga lo arrendatari, exigir, ni cobrar delme, no tretas.
Item: Sapia lo arrendatari que qualsevol persona, que desembarcará en dita platja dels graells, qualsevol genero de peix salat, pagará al dit arrendatari sis diners per barril, y si será peix sech a rahó de un sou per lliura del que haurá costat, y si será en estiva, se hage de judicar, y pagar sis diners per barril, lo qual peix tinga obligació la persona qual desembarcará de denunciarlo al arrendatari baix la pena de deu lliuras barcelonesas aplicadoras, la tercera part al patrimoni de Sa Excelencia, la altra al acusador, y la restant tercera part al arrendatari. Y si dit peix pasará de transit, pagará la mitat de dit dret.
Item: Sapia lo arrendatari, que será de la treta del dret nou de peix, y coral del Castell de Ampurias, la Escala, de la Selva, y Llansá, de las vilas de Rosas, y de Cadaques, que qualsevol persona de qualsevol grau, o condició que sia, que traurá, o fará traurer fora del comptat de Ampurias per mar, o per terra, del Castell de Ampurias. Port de la Escala, de la Selva, y Llansá de las vilas de Rosas y Cadaques, ports, calas o carregadors de aquells, qualsevol genero de peix salat en barrils pagará lo dret, es a saber sis diners per barril, y essent lo tal peix salat, o en estiva, que no sia ab barrils pagará sou per lliura del que haurá costat, ben entes, que los homens de ditas vilas, lloch, platjas, valls, y termes que pescaran dins lo dit comptat sien tinguts, y obligats de correspondrer, y pagar dit dret de aquell peix, que pescarán, y traurán fora de ell, a dit arrendatari o a son collector tant del peux fresch, com del salat.
Item: Sapia lo arrendatari que qualsevol persona, que traurá, o fará traurer en los ports, y carregadors dalt referits, y trasferará, y negociará ab qualsevol genero de peix tant sil muda de fusta, con sil descarrega en terra pagará mitg dret, ço es tres diners per barril, y si será peix sech, pgará sis diners per lliura, del que li haurá costat, e si será en estiva, o en barrils pagará a rahó de tres diners per barril, segons dalt está dit, lo qual trasteix no podrá ferse sens llicencia del arrendatari sots pena de deu lliuras aplicadoras la trecera part als cofres de Sa Excelencia, altra tercera part al arrendatari, o collector, y la restant tercera part al acusador.
Item: Sapia lo arrendatari que qualsevols personas de ditas vilas,llichs, valls, termes, ports, y carregadors de aquells traurá, o traurer fará per mar o per terra fora del dit comptat qualsevol genero de peix fresch, pagará un sou per lliura, del que costat haurá, lo qual dret pagarán los homens de ditas vilas, llichs, vals, y termes, y aixi mateix de qualsevol peix fresch ahont se vulle quel prengan dins dit comptat, y lo tragan fora de ell, pagaran un sou per lliura, del que haurá constat, exceptat la Voga, Gerru, y Revella de que no se pagará dret, emperó se pagará de barat, y sorel triat, y tot altre peix, que se pescará al llum, o foch y que se traurá fora de dit comptat, com y també qualsevol especie de coral ques pescará en dit mar de las referidas vilas, llochs, valls, y termes, que eixirá de dit comptat, lo qual dret deurá satisfer al temps de la eixida.
Item: Sapia lo arrendatari, que qualsevol persona que possará, o descarregará corals estrangers dins las ditas respective vilas, llichs, o termes patgará al temps de la exida sis diners per lliura, y si dit coral, y peix será extret de dit comptat per la mateixa persona, qual haurá tret, y pescat, se hage de estimar, comunament, y segons son valor haurá de pagar lo dret.
Item: Sapia lo arrendatari, que ninguna persona de qualsevol estat, grau, y condició que sia, no podrá de nit ni de dia, publica, ni amagadament traurer, o fer traurer peix y coral, subjecte a dit dret de ditas vilas, llichs, y termes y ports de aquells per eixir fora de dit comptat, sens que primer lo hage manifestat al arrendatari, o collector de aquell, o obtingut, y pres de ell lo albará de despaix, no podent traurer lo que haurá despaxat, ni tenirne quantitat alguna, sens que lo tinga denuncianrt, y pagat dit dret, sots penas de deu lliuras aplicadoras, lo ters als cofres de Sa Excelencia, altre al arrendatari, o collector de aquell, ey altre al acusador, y no haventni sia aquest apñicat al patrimoni de Sa Excelencia, y al dit arrendatari ultra de la qual pena sie dit peix, o coral que en eixida será trobat sens dit albará aplicat, y adquirit al patrimoni de Sa Excelencia per iguals parts ab lo arrendatari la qual pena, tan si es pecuniaria, com en peix, o coral se hage de executar per lo oficial a qui tocará, a sola requisició del dit arrendatari, y si lo tal oficial recusará ferho, o dega pagar del seu.
Item: Sapia lo arrendatari, que ningun patro de nau, llaut, vaxell, o barca podrá carregar quantitat alguna, gran, ni xica de peix, ni coral, sens que primer tinga llicencia del arrendatari sots la dita pena de deu lliuras aplicadoras la meitat als cofres de Sa Excelencia, y la altre mitat al arrendatari igualment poden test entrar en las embarcacions, y veurer, y regoneixer si se trovará mes peix, o coral del despaxat o denunciat, y si sen trovará mes sie perdut, y a mes hage de pagar la pena com dalt es dit. Y aixi mateix que qualsevol per sosta que aportará, o pasará peix fresch, o salat per lo comptat, hage de pendre ralbará del arrendatari, a fi que no hisca del comptat devent també de aportar albará de responció del lloch ahont haurá acabat de vendrerlo, baix la dita pena a fi de evitar tot grau.
Item: Sapia lo arrendatari, que finits dits quatre anys del present arrendament, de tot lo peix, y coral, que restará, a la fi de ells, y que será pescat durant aquell, e que eixirá per tot lo Abril a les hores primer vinent que sie pescat en lo temps del arrendament, hage lo arrendatari o collector la mitat de dit dret.
Item: Sapia lo arrendatari, que será del delme y treta del peix, y coral del maresma, censos, y tascas, que per lo administrador del dit comptat de Ampurias, se li entregará lo llevador de dits censos, y tascas perque dit arrendatari sapia de qui podrá, y deurá cobrarlos, firmant apocas de aquell a dit administrador, y a la di de dit arrendament dexá lo arrendament dega lo arrendatari restituirlo dit llevador al sobredit administrador bens conduhit, y de la manera se li haurá entregat sots pena de sinch lliuras barcelonesas exidiforas per dit administrador a efecte de recuperar dit llevador o ferne de altre si será menester.
Item: Sapia lo arrendatari, que per la seguretat del preu de dit arrendament, y demes cosas contengudas, en la present tabba, ha de donar bonas, e idóneas fianzas, a satisrfacció, y coneguda del Señor contadors, procuradors generals de Sa Excelencia, en Barcelona, obligantne aixi lo principal, com fianzas, sas personas, y bens ab totas clausulas guarentigias, y rigurosas. Y per part de Sa Excelencia se li fará valer, y tenir lo present arrendament ab promesa de estarli de evicció Sa Excelencia en lo cas que durant dit arrendament, hi hagues guerra, o pesta en lo Empordá (lo que Deu no vulla) y tropas enemigas del Reu Nostre Señor (que Deu guarde) invadissan aquell, demanera que las rendas compresas en lo present arrendament fossen sequestradas, y privat lo arrendatari de percebir, y cobrar los drets, se li arrendan, Sali rellevará a dit arrendatari del preu de son arrendament ratta per quantitat, lo que no haurá pogut percibir, y cobrar ab la obligació de haver dit arrendataro de aportar bo, y leal compte y --- curia de la vila de Castelló, y comptat de Ampurias.
Item: Sapia lo arrendatari que los primers axaus, se li oferiran, y prometran donar per lo present arrendament se li rellevaran del preu de aquell, essent de la obligació de dit arrendatari, satisfer tots los segons, y demes axaus oferts, y guanyats per rahó de est arrendaments per qualsevols altres personas dins dos mesos comtadors del dia de la firma del acte del arrendament en avant, los quals se li rebaixeran també de dit preu.
Item: Sapia lo arrendatari, que lo preu oferirá donar per lo present arrendament lo haurá de pagar per tersas amtocoàdas de qiatre em qiatre mesos, comensant a pagar la primera terza lo dia primer de Setembre, de mil setcents sinquanta quatre, la segona lo dia primer de Janer de mil setcents sinquanta sinch, y la tercera lo dia primer de Maig del mateix any mil setcents ssinquanta sinch, y aixis despres consecutivament en cada un any en semblants días o terminis fins que lo preu de dit arrendament sia integrament pagat, y satisfet. Lo qual preu haurá de pagar ab moneda de plata, o or, a las hores corrent, y aportarlo, o fer aportar luego de haver caygut ditas pagas a son risch, perill, y gastos y fora banch, y taula en la contaduría de Sa Excelencia, que resideix en Barcelona, haont asistirá lo thesorer que vuy es, y per temps será de las rendas de Sa Excelencia pera cobrar aquellas, que li donará los corresponents recibos de cada una de ditas pagas, los quals deuran intervenirse per la referida contaduría, sens la qual intervenció, no se li abonaran dits pagos en la fi de dit arrendament.
Item y finalment: Sapia lo arrendatari, que a mes del preu oferirá donar per dit arrendament haurá de pagar luego de haverse lliurat, y firmat lo acte de aquell tres diners per lliura de las que importará lo total preu del present arrendament, y demes de tot lo sobre dit comptat de Ampurias per lo salari del notari, y corredor entrevindran en la recepció de dit acte, y sibhastació del referit arrendament, sens que del import de dit salari, que se comptará, com esta dit, a tres diners per lliuras, puga pretendrer dit arrendatari gracia, ni condonació alguna, pues per ningun motiu se li fará, y a mes de dit salari haurá de pagar, a dot notari lo paper sellat se haurá menester tant per lo original, com per la copia authentica, que se haurá de entregar a la contaduría de Sa Excelencia.
Et sub dictis pactis et conditionibus et non sine illis cedimus dicto nomine, manamus, ac transferimus vobis et vestris omnia jura omnesquae actiones cujusvis spedies sint eidem Excelentissimo Domoni Principali nostro competentia et competentes in praedictis emolimentis dessapen arrendavis adversus quovis personas, et vona ratione, et occasione eorindem. Quibus teribus et actionibus possitis vos, et vestro praedictos reddius, jura, et emolumenta arrendata petere, exigere, et relipere, et de recaptis apochas chirographa, et alias oportunas scripturas firmare et pro eorum exactione, clama, et retroclama, exponere, exequutiones instare, et omnia alia facere quae idem Excelentisimus Dominus principalis noster ante homoi arrendamentum exercere poterats. Et alia uti ipsi juribus cessis in omni casu vobis, et vestris utili, et opportuno, et omni modo melior. Nos enim antedicto nomine ponendo, et siddiendo vos, et vestros in his Dominos et procuratores ut in rem vestram et ollorum propriam ad praedicta exequenda. Reddictuarys, et personis quibus oporteat. Quatenus vos ut arrendatarios praefatos recognoscant, vobisque dae dictis redditibus, juribus, et enomumentis arrendatis respondeant, et ea vobis ssolvant, pro ut ante praesens arrendamentum illa solvere et corresponderé tenebantur mentionato Domino principali nostro alias notificatione minime expectata. Pretium hujus arrendamenti pertetium dictum tempus est terdentum mille et viginti librae monetae barchinonae ex quibus dedictis bis mille sexcentum, et quinquaginta libris, quae datae, et concessae fuere de axaus in subhastatione dicti arrendamenti, nimirum quatuorcentum librae Josepho Francisco Saguí commertiatori Barchinonae civi, et Joanni Palau carrucario fabro villae Castilionis Ampuriarum Gerunden Dig. Quingentum librae Magnifico Doctori Josepho Negre Barcinonae domiciliato. Docentum et quinquaginta libra Jacobo Tervosa agricolae loci de Lledó, et restantes mille, et quingentum librae Balthazari Becardí pellario Barchinonae civi, qui nomine vestro et uti habens commissionem per vos illi tributam dicta praedictam obtulit cum relatis axaus. Remanet franchae pro sua Excelentia decem mille tercentu, septuaginta librae, ad rationem bis mille quingentum nonaginta duarum librarum, et dcem solidorum pro quolibet anno solvendarum tribus terminis, sive aequalibus solutionibus anticipatis itaquod quaelibet earum, erit quantitatis octingentu, sexaginta quatuor librarum, trium solidorum et quatuor denariorum faciendis modo, et forma, et cum moneta expresis in tabbis superius insertis. Incipiatisque primam facere solutione de dictis octingentu, sexaginta quatuir libris, tribus solidos, et quatuor denarys die prima mensis Septembris anni venturi mullessimi septingentessimo quinquagessimo quarto. Secundam die prima January anni millessimo septingentessim quinquagessi quinti; et tertiam die prima mensis may ejusdem anni. Et sic deinde annuatim de quatuor in quatuor mensibus simile quantitatem, quousque dictum, pretium sit integer satisfactum. Et ideo renuntiando exceptioni pretty praedicti sie non contiventi, et non recepti reique ita non esse, et sic in veritate non consistere, doloque malo, et action in facum omniquae alu juri, et exceptioni nobis dicto nomine, seu suae Excelentiae quiquimoda juvanti., Donamus seienter antedicto nomine, et gratis remittimus vobis si quid presenta supra arrendata plus modo valent, seu valebunt pretio praefato. Insuper convenimus, et bona fide promittimus vobis quod idem Excelentissimus Dominus principalis noster presenta supra arrendata, faciet vos habere, et percipere, quid quae tenebitur vobis, et vestries de firma, et legali eviction, modo, et forma scilicet contentis, pactatis, et praeventis in binis tabbis se perius insertis. Et de restitutione ómnium missionum, sumptuum, expensarum, et damnorum quae vos, seu vestros facere, et pati contigerit pro pretis super quibus oredatur vobis, et vestris verbo, aut solo juramento presenta sustinenti, quod deferimuis ex pacto nullo aelia provationum genere requisito. Et pro praemissis ómnibus attendendis, et complendis obligamus vobis, et vestris omnia, et singula bona, et jura dicti Excelentissimo Domini principalis nostro mobilia, et immobilia presentia, et futura, non autem bona nostra propria obligare intendimus cum in his negotium geramus alienum. Renuntiantes eodem nomine privilegio militari, et omni aly, et cuicumque legi, et juri Suae Excelentiae principali nostro quiquimodo juvanti, et legis generalem renuntiationem pprohibenti. Ad haec nos dicti Antonius Nadal, et Joannes Verdera arrendatary praefati his praesentes laudantes presenta. Gratis, et ex nostra certa scientia acceptamus hujusmodi arrendamentum per vos dessuper nominatos procuratores relati Exccelentissimi Domini Ducis de Medinaceli, et Cardona, Comitis Ampuriarum de praedictis nobis factum cum pactis, et conditionibus modo quae et forma prae expresis quibus consentimus, et convenimus, et promittiomus dicto Excelentissimo Domino Duci, et pro eo vobis dictis procutatoribus quod pretium praedictum exsolvemus thezayrio generali Suae Excelentiae in hac Barchinonen civitate in terminis, et solutionibus, ac modo, et forma sursum annotatis. Quodque omnia pacta, et conditiones quod per nos attendenda sint juxta thenorem hujus arrendamenti complebimus, et observabimus sine aliqua videlicet dilatione, excusatione, et compensatione, et absque omni damno, sumptu, et missione Suae Excelentiae et suorum cumquae assueto salario procutatoris intus civitatem barcinonae decem, et extra viginti silidorum, ultra quos promittimus solvere, et restituere omnes missiones, sumptus, expensas, et damna, quae vos dicto nomine feceritus, et pati contigerit pro praedictis. Super quibus credatur Suae Excelentiae et suis, seu vobis dicto nomine verbo, aut solo juramento praedicta sustinenti. Et ut de praemissis vobis relato nomine, seu Suae Excelentiae, tutius cautem sit donamus vobis in fidejussores, et principales solutores principaliterquae tentos, et obligatos Salvatorum Subirats gectinis ferres, et Hamati opificem, vulgo carder, et Marianum Cane nautam Barcinonae cives his praesentes,e t inferius aceptantes, qui una nobiscum, et sine nobis, ac in solidum adpta omnia firmiter tenebunter. Ad haec nos dicti Salvatorus Subirats, et Marianus Cane fidejussores praefati gratis, et ex nostra certa scientia acceptamus onus hujus fidejussionis, et promittimus dicto Excelentissimus Domino Duci, et pro eo vobis nominatis procutatoribus. Quid una cum ditis principalibus nostris, et sine illis, ac insolidum ad presenta, et infra firmiter tenebimur. Et pro praemissis ómnibus adimplendis nos omnes tam principales, quam fidejussores obligamus Suae Excelentiae, et suis, ac vobis dictis procutatoribus omnia, et singula bona nostra, et cujuslibet nostri insolidum mobilia, et ommobilia praesentia, et futura etiam a jure privilegiata. Renuntiantes benefitio novarum constitutionum, et dividendaru, ac cedendarum actionum epistolaequae Divi Adriani, ac consuetudine Barcinonae loquenti de duobus, vel pluribus insolidum se obligantibus. Et nos dicti fidejussores renuntiamus legi dicenti Quod prius conveniatur principalis, quam fidejussor, et aly dicenti quod sublato principali tollatur accessorium, et omnes principales scilice4t, et fidejussores renuntiamus quibusvis alys auxilis, benefitys, et legitus nobis, ac aulibet nostril quoquimodo juvantibus, et legi generalem renuntiationem prohibenti. Foro quae nostro proprio, et jasusfori privilagio. Submittentes, et supponentes nos, et bona nostra quo ad haec foro jurisdictioni, et examini perilliris Domini praetoris Barcinonae, et alterius cujusvis judicis superioris, et tribunalis secularis tantu, coram quo nos, et bona nostra convenire volueritus in quam ut judicem nostrum competente, consentimus, et ejus jurisdictionem in nos, et nostros prorrogamus de certa scientia quamvis sciamus corum jurisdictione aliter non subesse. Renuntiamus etiam legi si convenerit, de jurisdictione ómnium judicum, et juris revocandi Domum volumsquae, quod una curia electa possitis illam dimittere, et ad aliam recurrere, et variare juditium pro libito voluntatis. Renuntiantes cuicumquae legi, et juri presenta fiero prohibenti. Et facimus, et firmamus scripturam terty sub paena terty in libris tertiorum curiae dicto Domini praetoris barcinonae, vel alterius cujusvis superioris, et tribunalis secularis tantum ut ptaefertur obligantes proinde dicto Excelentissimo Domono Duci, et suis, et vobis dictis procutatoribus personas nostras, et omnia, et singular bona, et jura nostra, et cujuslibet nostril insolidum mobilia, et immobilia praesentia, et future. Colentes quod perdictam terty scripturam huic instro, vel e converse nullum fiat praejuditium, novatio, seu derogation illo modo, imo positis uto ipsis ambabus cautionibus, et obligationibus, seu illa ex eis quam malueritis. Haec igitur omnia dessuper contenta facimus, et promittimus una parte nostrum alteri, et nobis ad invicem nec non notario subcripta publicae personae pro omnibus quibus intersit recipient, et stiplanti. Ad haec ego Petrus Cosntansó curritor colli publicus, et juratus presentis civitatis Barcinonae medio juramento per me praestito in ingressum eo offity refero me publicae subhastattae per loca solita presenti civitatis, et in diebus assignatis praefatum arrendamentum mediantibus tabbis sua sum insertis mullumque in subhastatione aparuisse quitantum pretium oferet, quantum obtulit dictus Balthasar Becardi nomine, ac ex comissione dictorum arrendamentorium sicquae illi ut plus danti tabbas praedictas liberavi. Actum ut supra.
Testes firmarum omnium desuper nominatorum, dempta firma dicto Pedri Constansó, qui simul firmarunt barchinonae citata die sunt D. Paulus Miró et Josephus Lacoma barcinone residentes ofitiales primus et tertius quaestoriae Suae Excelentiae.
Testes vero formae, seu relationis dicti Petri Constansó quisllam facit barcinonae die vigessima corundem mensis, et anni sunt Josephus Ribas, et Stephanus Martí scriptor in eadem civitate degens.
Apud me Joanne, Bruguera, et Rossell notario.