Saga Bacardí
21363
ESCRITURA DE VENTA EN PÚBLICA SUBASTA DE VARIAS TIERRAS Y PROPIEDADES DE LOS VANDENENT HACIA ANTONIO NADAL Y DE CASANOVAS. 2º


Y confronta a solixent. Ab la dita primera pessa, alou del Ardiacá Major, part y part, ab la dita segona pessa, alou dels Aniversaris Comuns, y del Benefici de Sant Thomas Canturiense; a ponent, part ab la quarta pessa, que avall se dirá, alou també del mateix Benefici tercer de Sant Gabriel, y part ab honor de D. Ramon Dalmases y Ferré en Barcelona popular, y part ab Joseph Sala manyá, mitjensant un caminet que puja de la Creu Coberta a Santa Madrona; y a tremontana part ab honor dels hereus, o successors de Anton Arnau sastre, y part ab dits hereus de Vedruna. La quarta empero contigua, a la prop dita, se deja ser de tres quartas, y es de tinguda de mitja mojada en lo mateix territorio, y Montaña y lloch nomenat “Marge Gros”. La qual se te també per lo dit Benefici tercer de Sant Gabril fundat en la Seu de Barcelona, y baix domini y alou de dit Benefici, a cens de once sous, y tres diners, tots anys pagadors en lo dia de Santa Creu de Maig. Y confronta, a solixent, ab la dita segona pessa, alou de dits Administradors y Benefici de Sant Thomas Canturiense; a mitgdia, ab la quinta pessa, que avall se designará, alou del Benefici primer de Sant Joan; a ponent, ab honor de dit D. Ramon Dalmases; y a tremontana part ab la dita segona pessa desitnada, alou de altre Administradors y Benefici de Sant Thomas, y part ab la dita tercera pessa, alou de dit Benefici de sant Gabriel. La quinta se deya ser, de una mojada y es solament de tinguda mitja mojada, situada en lo mateix territorio y Montaña. La qual se te per lo Benefici primer, baix invocació de Sant Joan fundat en la Iglesia Parroquial de Nostra Señora del Pí de esta dita ciutat, y baix domini y alou del mateix Benefici a cens de once sous y tres diners, pagadors en lo dia de Santa creu de Maig. Y confronta, a solixent, ab la segona de ditas cinch pessas de terra, alou de dits Aniversaris y Benefici de sant Thomas; a mitgdia, ab dit cami real, qui va de Barcelona a Santa Madrona y torrent dit de Canyellas; a ponent ab honor de D. Feliph Mercader en Barcelona popular, mediant un caminet qui puja de la creu Cuberta al antich Monestir de Santa Madrona; y a tremontana part, ab la dita quarta pessa, alou ded it Benefici tercer de Sant Gabriel, y part ab la dita segona pessa alou de dits Aniversaris y benefici de Sant Thomas Canturiense. Y encaraque ab la venda avall calendada son diferents las tingudas, y se expressia, que la una de ellas es franca en alou que altra, se te per lo Benefici de Sant Jaume y Sant Joan fundat en la Iglesia del Monestir de Sant pere de las Puellas de esta dita ciutat, y que altra se te per la Pavordía del mes de Febrer de la Seu de Barcelona sens ferse menció alguna del alou dels Aniversaris Comuns, y Benefici de Sant Thomas Canturiense, del un dels dos alous del benefici primer de Sant Joan Fundat en la Iglesia del Pi. Pero la veritat del fet, segons la confessió avall calendada es, que en dita venda foren equivocadas las designas, y que vista y mirada tota la sobre dita pessa de terra per experts nomenats per las parts interessadas, y segons expressaren aquells, se ha trovada composta de las cinch pessas de terra sobre designadas, conforme es de veurer segons se afirma de la comfessio per dit Joan Vandenant feta, a favor del Illustre Capitol de Canongas de la Santa catedral Iglesia de esta dita ciutat, en poder de Joseph Bonaventura Fontana notari publich de número de esta dita ciutat y escritura de dit M. Illustre Capitol, a sis días del mes de Juny de mil setcents sexanta nou. Y totas las ditas cinch pesssas de terra unidas y agrevadas de las quals se compon la mencionada pessa de terra de vuyt mojadas y mitja quarta, confronta a solixent part ab lo dit camí real, per lo qual se va de esta ciutat, a la dita Capella de Santa Madrona y al Tall de Canyellas, y part ab la pessa de terra en dosé lloch designadora; a mitgdia ab lo mateix camí real; a ponent part ab honor de dit D. Feliph Mercader, part ab honor de dit D. Ramon Dalmases, y part ab dit Joseph Sola manyá mitjensant un caminet qui puja de la creu Coberta, a dita Capella de Santa Madrona, y part ab dits hereus de Anton Arnau sastre; y a tremontana part ab dit hereus de Anton Arnau, y part ab dits hereus de Vedruna. Y pertany la dita pessad e terra de tinguda vuyt ojadas y mitja quarta, a dits tudors y curadors es, a ditas fillas, y a ditJoan Vandenent son pare, com a hereus respective instituhits y substituhits, en son sobre calendat testament. Y a dit Francisco Anton Vendenent pare y avo respective pertañia per titol de venda perpetua a ell, y als seus firmada, per dit D. Joseph de Vedruna Farrer en Barcelona domiciliat, ab acte rebut en poder de Sebastiá Prats notari publich de número de esta dita ciutat a quatre de Juliol de mil setcents cinquanta.
Nono Item: tot lo dret, facultat y poder, y tots altres qualsevols drets, y accions, que a dits venedors los pertany y pugan en avant competirlos pera redimir y recobrar de Christofol Troch notari real y causidich, ciutadá de Barcelona y demes personas que convinga, tota aquella pessa de terra campa de tinguda quatre mijadas y tres quartas, que son part, y de pertinencias de la sobre dita pessa de terra campa, novan adestanda de tinguda vuyt mojadas y mitja quarta poch mes o menos sobre en vuyté lloch llargament designada, que per titol de venda al pacte de redimir, y addició de preu a aquella, a son favor firmats per dit Joan Vandenent ab dos actes rebuts a saber lo de la venda, en poder de Ramon Matheu notari publich de número de esta ciutat a vint y set Agost mil setcents sexanta nou, y lo de la addició de preu en poder de Daniel Troch notari publich de número de esta dita ciutat a sis días del mes de Febrer de mil setcents setanta dos, te y posseeix en dita Montaña de Monjuich, sota y molt prop de la dita Capella de Santa Madrona.
Desé Item: Tot lo dret, facultat y poder y tots altres qualsevols drets, y accions, que a dits vendedors los pertany, y pugan en avant competirlos pera redimir y recobrar de dit Christofol Troch, tota aquella pessa de terra campa de tinguda dos mojadas y una quarta poch mes o menos que en virtut de venda al pacte de redimir per dit Joan Vandenent, a son favor firmada, ab acte rebut, en poder de Jacintho Baramon notari publich de número de esta dita ciutat, a vint y sis de Maig de dit any mil setcents setanta dos, te y posseeix en dita Montaña de Monjuich, cerca lo camí real, qui ca de esta ciutat ahont era construhit dit Convent de Santa Madrona, en lo lloch nomenat “Marge Gros”. Y se te dita pessa de terra, segons se aforma per los Illustres Administradors en los Claustros de la Santa Iglesia Cathedral de esta dita ciutat, y en lo altre de la mateixa invocació baix son domini y alou, a cens de dos lliuras catorce sous, tots anys pagaderas en dos terminis, a tres de Maig y a quince de Agost. Y confronta dita pessa de terra, a solixent, part ab dit camí real per lo qual se va de esta ciutat ahont era dit Convent antich, y dirruhit nomenat de Santa Madrona, y part ab lo hereus de dit D. Joseph de Vedruna; a mitgdia, part ab dit camí real, y part ab la primera pessa de las en seté lloch designadas, alou del Ardiacá major; y a ponent y tremontana ab honor dels hereus y successors de dit D. Joseph Vedruna y Mur. Y pertanyen ditas cosas, a dits tudors y curador seo, a ditas fillas, y a dit Joan Vandenent son pare, com a hereus respective instituhits y substituhits en los sobre calendats testaments. Y a dit Francisco Anton Vandenent pertañia, no sols per titol de venda, a carta de gracia de dita pessa de terra firmada per dit D. Joseph de Vedruna y Mur, al Magnifich Salvador Cervera y de Ferrer Dr. en drets en Barcelona domiciliat, ab acte rebut, en poder de Joseph Bosom difunt notari publich real collegiat de número de esta dita ciutat, a vint y set de Janer de mil setcents trenta nou. Y de la venda de la mateixa pessa de terra, a dit difunt Francisco Anton Vandenent firmada per la Sra. María Anna Cervera y Mans viuda de dit D. Salvador Cervera y de Ferrer y per Salvador Cervera y Mans batxiller en lo dret civil y advocat de la Real audiencia de est Principat ab acte rebut en poder de Isidro Augirot notari publich real collegiat de número de esta dita ciutat, a tretse de Janer de mil setcents quaranta quatre. Pero també, en virtut de venda y absolució perpetua del dret de lluhir y quitar la mateixa pessa de terra per dit D. Joseph de Vedruna y Mur firmada, al referit francisco Anton Vendenent, ab acte rebut en poder de dit Isidro Augirot notari, a quince días de Febrer de dit any mil setcents quaranta y quatre.
Oncee Item y finalment: Los mobles existents en dita casa y Capella, y son los seguents.
Primo. Una prensa de fusta, de tres caragas
Item: Sis botas de set carregas.
Item: Tres botas de dos carregas ab cercols de ferro.
Item: Dos botas de una carrega ab sercota de carrega.
Item: Una bota de carrega.
Item: Altra bota de mitja carrega ab cercols de ferro.
Item:Un altar de fusta que consisteix en mesa, gradas y guarnició, un quadro pintat, ab lo redempor en la agonía, la Madalena en los peus, y Maria Santissima y Sant Joan en los costats.
Item: Sis candeleros de fusta ab perfils dorats, vuyt floreras de paper ab quatre peus de pisa, y quatre de fusta ab perfils.
Item: Las sacras y un Sant Christo.
Item: Un faristol, canpaneta y canadellas de vidre, dos estovallas de la mesa del altar.
Item y finalment: Una calaxera de fusta de pi en la Sagristía, y una escala de fusta.
Y espectan ditas cosas a dits rehedors, per dos titols sobre calendats. Y la present venda fan, com millor en dret tinga lloch, ab los pactes empero insertats en la tabba que es del tenor seguent.
ENCANT Y AL PUBLICH ENCANT, al mes donant lliurau.
Primo: tot aquell ambit, que ocupava lo antich Convent de P.P. Caputxins nomenat de Santa Madrona situat al peu de la Montaña de Monjuich, territorio de esta ciutat de Barcelona, en lo qual se trova construihida una gran habitació, ab sa Capella, correst y Sagristia, seller, ab son cup de pedra, prempsa, algibras, botas de posar vi, y demes oficinas, sisterna, hera, y corral de bestiar vulgarment dit, ahont si recull lo bestiar de la Canonja, y altres, devant dita habitació. Dos horts ab diferents arbres en ells plantats, lo un gran ab sa galería de arcadas de pedra, y lo altre petit, ab sa aygua viva y safareitx en quicun de dits dos horts, tots murellats de pedra, y cals. Junt ab tota aquella Font, antiguament nomenada de “Sant Juliá”, eo lo dret y facultat de valerse de la aigua que dimene de aquella.
Dos Item: aquella pessa de terra part rocosa, y part campa, de tinguda una mojada y mitja, y nou dertres, poch mes o menos, situada sobre la Mina, de la qual va la aigua, a las fonts de dita habitació, la qual junt, ab altra pessa de terra que posseexen los hereus, o successors de Don Ignasi de Quintana, de tinguda junt ab la propdita, sis mojadas, está subjecta segons se afirma, ala prestació de delme y cens de tres lliuras sis sous y sis diners, per dit cens, lo pagan dits hereus o successors per lo restant de la dita pessa de terra, encaraque deu ser salvo y segur, tant sobre la una, com sobre la altra de las ditas pessas de terra.
Tercer Item: Aquella altra pessa de terra campa, que era, la que inclohia, tot lo terreno de la Clausura de dit Convent de Santa Madrona, y fora de ella, de tinguda tres mojadas y mitja poch mes o menos, ab alguns arbres de garrofers, moreras, y altres en ella plantats, part ab lo dret de fadiga, sobre un tros de terra, que lo M. Illustre Ajuntament de esta ciutat prestan contra Da. Cipriana de Gaver, per lo cas de lograr sentencia favorable y puguia vendrerlo.
Quart Item: Aquella pessa de terra campa de tinguda dos mojadas y una quarta poch mes o menos, situada en dita Montaña de Monjuich y sota, ahont antes era dit Monestir de Santa Madrona, fa de cens anual catorce lliuras.
Quint Item: Aquella altra pessa de terra campa de tinguda una mojada poch mes o menos, situada al peu de dita Montaña de Monjuich sota lo “Tall den Ametller”, en la qual hi ha la “Font dita del Gat”, fa de cens anual quatre lliuras nou sous.
Sesé. Item: Tota aquella altra pessa de terra, antes campa vuy de vinya plantada, de tinguda tres mojadas poch mes o menos, situada en lo territorio de Barcelona en lo terme del Castell de Port, al peu de dita Montaña de Monjuich, sota la “Llengua de Serp” en lo lloch antiguament dit “Coll de Fraga”, y después lo “Camp del Castanyer”, fa de cens anual vuyt lliuras.
Seté Item: Tota aquella altra pessa de terra campa de tinguda tres mojadas y una quarta poch mes, o menos, situada endita Montaña de Monjuich, cerca dit Monestir de Santa Madrona, fa de cens anual vint tres lliuras dos diners.
Vuyté Item: Tota aquella pessa de terra campa de tinguda tres mojadas y una quarta, que es part, y de pertineencias de aquella pessa de terra campa novament adatada, de tinguda vuyt mojadas y mitja quarta poch mes o menos, situada en la dita Montaña de Monjuich, sota y molt prop de la Capella de Santa Madrona.
Vuité Item: Tot lo dret de redimir y poder de tots altres qualsevols drets y accions que en lo interés rencador pertany y pugan en avant competirlo pera redimir y recobrar de Christofol Troch notarireal y causidich y demes personas que convinga, tota aquella pessa de terra campa, de tinguda quatre mojadas y tres quartas, que son part y de pertinencias de la sobre dita pessa de terra campa novament adentrada, de tinguda vuyt mojadas y mitja quarta poch mes o menos, que per titol de venda ab pacte de redimir y administrar de preu a aquella, a son favor firmat per Joan Vandenent comerciant matriculat, ciutadá de Barcelona te, y posseheix, en dita Montaña de Monjuich, las quals vuyt mojadas y mitja quarta fan de cens anual juntas vuyt lliuras, sis sous y vuyt diners y malla.
Nono Item: Tot lo dret, facultat y poder, y tots alters qualsevols drets y accions, que als infrits Vandenent, los pertany y pugan en avant competir los pora redimir y recobrar de dit Christofol Troch, tota aquella altra pessa de terra campa de tinguda dos mojadas y una quarta poch mes o menos, que en virtut de voluntat, ab pacte de redimir te, y posseheix en dita Montaña de Monjuich, cerca lo camí real, qui va de esta ciutat, ahont antes era construihit dit Convent de Santa Madrona, en lo lloch nomenat “Marge Gros”, fa de cens anual dos lliuras, catorce sous.
Decé Item y finalment: Tots los mobles existents en dita habitació, o casa, y Capella continuats en un memorial, qual es en poder del dit notari de la present tabba per fer lo present, a qui vulga coneixer de ells.= Totas las ditas terras se tenen per los Señors, que en lo acte de la venda de aquellas se individuaran, a cens junt de sexanta lliuras quatre sous, dos diners y malla, inseguint los actes de las espectancias, que son en poder del notari de la present tabba, que junt ab sos dependents, y tots los que corresponguia se entregaran en lo temps de la venda.= Sapia lo compredor que Don Fernando Franco oficial segon de las Reals Rendas del Tabaco, y Contador del Sant Tribunal de la Inquisició de est Principat, y, Francisco Riera comerciant matriculat, y Baldiri Albareda candeler de cera, ciutadá de Barcelona, com a tudors y en son cas, lloch y temps curadors, de las personas y bens de las fillas de dit Joan Vendenent difunt comerciant matriculat ciutadla de Barcelona y perpetuos Administradors de sa herencia, y bens nomenats, ab son testament. Y los Señores Consultors també nomenat en dit testament y precehint en consell, junt ab las fillas de dit testador, que sigan majors de dotse anys y la dita Sra. Da. Rosa Franco y Vandenent muller de dit D. Fernando Franco, per lo interés quepogués tenir en dits bens, firmaron venda perpetua b totas las sobreditas cosas, al qui major preu oferirá, decretant aquella lo jutge competent, a gastos del comprador, en lo cas lo aparegua necessari, ab lo pactes seguents.=
Primo: sepia lo comprador, que dits venedors faran venda perpetua de tot lo que conte las tres primeras designias de esta tabba, laix drets incert, a saber si ditas cosas son francas est alou se entendran venudas, com a tals, y si están subjectas a Señoría directas, o mediana, se entendrán venudas, com a tals, pues vindrá a carrech del comprador tot lo que sia tocant a dita Señoría.
Secundo Item: Sapia lo comprador, que en cas dit Christofol Troch o qualsevols possessor de resistir en dimitir las set mojadas de terra sobre designadas coba pretenguessen milloras, o credies sore ellas vindrá a carrech y gastos dels venedors, per totas las doligencias e instancias necesarias per sa indicació de ditas set mojadas, no deurá diportar altre gasto que satisfarli, la quantitat que avall se li deligaran que es lo que se encontra per ser venudas al pacte de remir y pagar lo comprador del preu oferirá.=
Tercer Item: Sepia lo comprador, que en lo temps de la venda dits venedors entregaran al comprador, no sols los actes se encontran en poder del notari de la present tabba y tots los que sian corresponents, a lo que serán, si també el que dits actes sian firmats per los Señors que corresponguia, y pagar los lluismes se deguian per rahó de aquells.=
Quart Item: Sepia lo comprador, que del preu oferirá deurá primerament lluhir y quitar dis censals junt de preu nou mil vuytanta lliuras y se li delegaran en lo acte de la venda y perpetuament paga totas las preditas porratas que en lo dia se firmará dita venda se deuran a dits referits censals y cens. Y així mateix pagará de dit preum a dit Christofol Troch mil noucentas quaranta set lliuras once sius, y once diners, per la revenda firmadora de las ditas set mojadas de terra, a favor del comprador. A Olaguer Verdaguer y Ros comerciant, tres mil lliuras. A Carlos Armengol Armar, com a hereu de la universal heretat y bens de Da. María Antonia Bellvitges, dos mil setcentas cinquanta lliuras. A Magí Pujadas, comerciant, per la revenda firmadoda, a favor de dits tudors, y curadors, eo a ditas fillas de dit Joan Vandenent, no sols de totas aquellas casas ab tres portals obrint, situadas en dita ciutat en lo carrer den Gimnas; es també de totas aquellas altras casas situadas en lo arrabal maritim de esta ciutat, en los carrers de Paredes, y los Almacenes, frente del canal de Sant Fernando, com lo restant del preu se delegará a altres acrehedors, que se mencionaran en lo acte de la venda de las sobreditas cosas firmadiras.
Quint Item: Sepia lo comprador, que anes del preu oferirá, deurña pagar lo referit cens de sexanta lliuras quatre sous, deu diners, y malla, y lo castasno y demes imposicions reals, a que estigan obligadas las cosas que se tenan desde el día se li firmará lo acte de la venda en avant.=
Sisé Item: Sapia lo comprador, que ames del preu oferirá deurá pagar lo quarn diner per lliura, y demes gastos del paper sellat, y sallaris de tots los dependents de ella, a Magí Artigas notari publich de número de Barcelona en poder del qual, y no de altre, se deuran fer y firmar aquells, al corredors son corresponent salari per subastar y lluirar ditas terras y casa. Per so diga, que dir hi volorá, que al mes donant se lliurará.=
Y ab dits pactes sobre continuats y no sens ells. Extrauhen dits venedors, totas las ditas cosas venudas de son dret, domini y propietat, y las transfereixen en lo de dit comprador, peraque las tinga, perpetuament posseesca, y de ellas fasse, a sas libres voluntats, sens contradiccio alguna de dits venedors, no de sos respective successors, ni de altra persona alguna. Prometent entregarli possessoó corporal, real y actual o quasi, de ditas cosas venudas, donantlu facultat, peraque de sa propria autirotat se la puga librement pendrer, y presa licitament retenir, constituhintse dits respective venedors tenor y possehir per ell las ditas cosas venudas, entre tant, que tardará en perdrer dita possessió, cedintli tots sos respectives drets y accions, que los competescan sobre las ditas cosas venudas, peraque puga, no sols usar de ells juicial y extrajuicialment com millor li convinga, y dits respectives venedors podrían fer antes de la present venda; sino tambñe, peraque pugia recobrar de dit Christofol Troch, y de altres qualsevols personas que convinga, en quant, a las sobre designadas pessa de terra, que posseeix, a carta de gracia, y obtener revenda y restitució de ellas y feta la recuperació perpetua pacificament, possehirlas, y altrament valerse dels mateixos drets sobredits, en judici y fora de ell, constituhintlo per tot lo sobre referit, son procurador com en cosa propria. Salvat empero lo cens, y demes drets dominicals espectants, a cada un dels Señors sobre expressats, y Salvat també lo lluisme als mateixos competent, lo qual en quant, a la pessas de terra de la segona, quarta, sexta, y séptima designias, y primera, segona, tercera, quarta y quinta de las en octau lloch designadas, qe venen també compresas las declaradas en nove lloch, segons se afirma, es la clausula del quint. Y en quant a las pessas de terra, de la quinta y decima designias, per succehir son respective Señor a lahich despdes de la sentencia arbitral es la clausula del desé.
Lo preu de la present venda es vint y quatre mil y cinch centas lliuras, moneda barcelonesa, de las quals detretas sinch centas lliuras, que guaña lo mateix comprador en lo subhastació de las ditas cosas, ab la dita que ogerí de las referidas vint y quatre mil y cinchcentas lliuras, restan francas y pagadoras a dits venedors vinty quatre mil lliuras, es a saber, vint y tres mil siscentas tres lliuras y dotse sous per las cosas designadas desde el primer, fins al desé llochs, tots ininclusive de la present venda. Y las restants trescentas noranta sis lliuras y vuyt sous per los mobles designats en noche lloch de esta venda. Tot lo qual preu, en virtut de facultat y poder que donen, dits respective venedors, ab lo present als compradors dea retenirsel, no sols per lluhir y quitar los censals sobre expressats; si també per pagar y satisfer als demes acrehedors sobre nomenats sas respective quantitats. Dels quals acrehedors al temps de sas respective pagas, demania y recobria sa respective revenda, apocas ab cessió, y definició de dits censals, per la defensa de la present venda, contra qualsevols altres acrehedors, que pretendran dret en ella, per qualsevols causas o rahóns, y pera demamar en qualsevol cas de evicció, si esta esdevindrá seguirse, volent y consentint, que fetas, per dit comprador en lo lloch dret, de dits acrehedors, y que lo competescan, las mateixas prioritat de temps, pocioritat de dret, y atlres qualsevols prerrogaticas, que espectan, y pertañerian a aquells sino sels fos satisfetas las ditras sas respective quantitats; constituhintlo son procurador per dit efecte con en cosa propria. Y renunciant a la excepció del preu no ser axí convingut, a la llei, que favoreix als lesiats en mes de la mitat del just valor, y a qualsevol altre dret y llei, que favorir los puga, donan y remeten en dits respective noms al comprador, y als seus, si alguna cosa mes vvalen, o en avant caloran, las cosas venudas, del sobre dit preu. Prometent aquellas ferli tenir, perpetuament possehir, y estarli de ferma y legal evicció, en tot y qualsevol cas, pensat e impossat, en qualsevol manera edevinga, tant de dret, com de fet, y de restitució, y esmena de tots danys y gastos, si per dita evicció, se seguirán al comprador, sobre los quals volen sia cregut de sa simple paraula, o sol jurament que li difereixen, sens altre genero de prova. Y per cumplir ditas cosas, ne obligan, a saber dits tudors y curadors, y dita Da. Rosa Franco y Vandenent, tots los bens, mobles e immobles, drets y accions presents y venidors de dits Francisco Anton y Joan Vandenent (no empero los seus propris, per tractar negoci ageno) Y ditas Ramona y Francisca Vandenent germanas, tots sos bens, obles e immobles presents y veniders, renuncnant a qualsevol dret, y llei, que ajudar y favoror los puga, y a la que prohibeix la general renunciació sens precahir, o subseguirse la especial, roborantho ab jurament, que en sas animas fan y prestan. En virtut del qual jurament ditas Ramona y Francisca Vandenent per ser menors de vint y cinch anys, majors empero dita Ramona de vint y dos anys, y dita Francisca, de tretse anys prometen no contravenir, a ditas cosas, per rahó de sa menor edat, ans be renuncian al benefici de la menor edat, lesió decepció, facilitat e ignorancia, y a altre qualsevol dret y lley, demanant, y que contra las ditas cosas, no faran no vindran, y que lo present contracte, no se ha fet den freu dels Señors dominicals, no de sos drets. Y lo Rnt. P. Joan Pons Clergue menor de Sant Sebastiá, y Joan Gabriel Dr. en drets en esta dita ciutat residints, consiltors, junst ab lo Rnt. P. Fr. Joseph Vandenent, presentat en Sag. Theologia, y regent de estudis en lo Collegi de Nostra Señora de la Mercé de esta dita ciutat, absent. Nomenats per estas cosas per dit Joan Vandenent en lo sobre calendat calendat testament, en atenció de tenor madurament examinat los motius han incluhit a la present venda, y que los medis se han practicat son los mes beneficiosos podrán ferse, a favor de dits menors, per só y altrament consenten, a ella. Y Thomas Alarest corredor publich, y jurat de esta ciutat, fa relació a mi lo infrit notari haver de lo hasta la sobre insertada tabba per los llochs publichs y acostumats de esta dita ciutat per la c—de mes de trenta días, y que no ha trobat major de eta, que la de lo sobre mas relatat comprador, y axícom a mes donant en lo encant publich, li lliuran la present ventaper lo preu referit, y lo mencionat comprador acepta la present venda en lo modo sobreestipulat. Declaran quedar ditas parts advertits per lo infrit notari, que de est acte se ha de pendrer la rahó en lo ofici de hipotecas de esta ciutat, dins los sis días seguents al present per los efectes de la Real Pragmatica de hipotecas. Y en testimoni de veritat ho aceptan en esta ciutat de Barcelona, a vuyt días del mes de Mars, any del Señor de mil setcents setanta sis. Essent presents per testimonis Llorens Via passamaner, y Pere Vila xocolater ciutadans de Barcelona per estas cosas cridats
Fernando Franco, Francisco Riera, Baldiri Albareda, Rosa Franco y Bandenent, Ramona Bandenent, Juan Pons de los Clavios Menores, D. Juan Gabriel Compillas, Thomas Alcovet, Anton Nadal, Per expresar dita Francisca Vandenent, no saber de escriurer, en sa presencia y de sa voluntt, firmo jo, Pera Vila, En poder de mi Magí Artigas, notari, que fas fe coneixer als venedors, y que per dir dita Francisca Vandenent no saber de escriurer firma per ella dits Pere Vila altre dels testimonis.