Saga Bacardí
21431
ESCRITURA Y APERTURA DE TESTAMENTO DE JOAN PAU MARTÍ Y FONT.


Die XXVIII mensis Septembris anno a Nativitate Domini MDCCV.
En nom de Deu, y de la Gloriosa y humilt Verge Maria mare sua, y Señora nostra sie amen. Jo Joan Pau Martí botiguer de draps, ciutadá de Barcelona, fill llegitim y natural de Joseph Martí parayre de la vila de Esparraguera, Bisbat de Barcelona, y de Theresa Martí y Font, conjuges, defunts, detingut en lo llit de una ferida de un casco de bomba de la qual temo morir, estan emperó ab mon bon enteniment, sano e integra memoria, y ferma, lo que la volent disposar de mos bens, fas y orden aquell meu ultim y darrer testament, ultima y darrera voluntat mia. En y ab lo qual elegesch en marmessors y de aquell meu testament exequutors al Rnt. P. Fr. Joseph de la Concepció Prior del Monestir y Convent de Sant Joseph orde de Carmelitas descalsos de la present ciutat. Y a la Señora Mariangela Martí, carissima muller mia, als quals junts, y al altre dells assolas dono ple poder de cumplir, y executar la present mia testamentaria dispossició, si y conforme avall trobaran descrit, y per mi ordenat, y disposat.
Primerament: Y abans de totas cosas vull, ordeno y man que tots los deutes que lo die de mon obit jo deuré, sien pagats, y totas las injurias, a restitució de las quals jo seré tingut y obligat sien satisfetas y esmenadas de mos gens breument, sens est existir figura de judici, simplement sumariament y de plá, segons los Reals deutes e injurias millor mostraer y provar se porán, per testimonis, cartas, albarans, o altras llegitimas provas, la sola veritat del fet attesa e considerada l.
Elegesch la sepultura al dos meu fahedora en la Iglesia del dit Monastir y Convent de Sant Joseph de la present ciutat, la qual vull sem sie feta a conseguda de dits Señors mos marmessors. Y per ella gastat de mos bens lo necessari.
Item: Vull, ordeno, y man, que encontinent mon obit seguit me sien fetas dir y celebrar doscentas missas baras en la Iglesia de dit Convent de Sant Joseph, y per los Religiosos de aquell de caritat quiscuna sis sous barcelonesos.
Item: Vull, orden y man que en continent mon obit seguit me sien fetas dir y celebrar, es assaber en las Iglesias del Monastir, y Convent de Nostra Señora de Monserrat de la Montanya quatre missas, y en lo altre de Sant Anthoni de la Iglesia del Monestir y Convent de Sant Francesch de la present ciutat, sinch missas de caritat quiscuna sis sous.
Item: Vull, orden y man que encontinent mon obit seguit, me sien fetas dir y celebrar per salut y repos de las animas mias sinquanta missas celebradoras per los Pbres. Y en la Iglesia Parroquial de Santa Maria del Mar de la present ciutat, de caritat quinscuna sis sous.
Item: Deix y llego a Francisco Martí, corredor de orella de la present ciutat, mon germá sinquanta lliuras barcelonesas, a sas liberas voluntats per una vegada tantsolament.
Item: Deix y llego a Margarida Sola criada de ma casa, per los bons serveys de ella tinch rebuts quinse lliuras barcelonesas, ultra de la soldada li dech per una fegada tantsolament a sas liberas voluntats.
Item: Vull, orden y man, que a Francesch Rasés botiguer de telas de la present ciutat li sien pagadas setse lliuras y alguns sous que de present nom recorda quants son que ell ja ho dirá, que li dech, a compliment de algunas robas li prenguí.
Item: Vull, odren y man que a Francesch T. botiguer de telas de la present ciutat que está al carrer de la Vidreria le sie pagadas quatre pessas de bocaram li dech, a rahó de quatre lliuras divuyt sous la pessa.
Item: Vull, orden y man que al Rnt. Valentí Roviret Pre. En Barcelona residint, lisien donadas y pagadas sinquanta o sexanta lliuras barcelonesas, o lo que ell dirá segons sa conciencia, perque a mi de present nom recorda coordament, que son la resta del preu de dos pessas de draps li comprí per ma botiga. Y no menos vull se li sie restituida una pessa de drap, vint y quatre colopr musio que me haurá encomanat.
Item: Vull, orden y man que sien restituhidas y tornadas a Ramon Agullol botiguer de la vila de Igualada Bisbat de Barcelona dos pessas de cordellats bnahcs que me havia enviadas per tenyrlas de vert.
Item. Fas memoria que dit Ramon Argullol me deu sis lliuras deu sous barcelonesos per los gastos del tenor de una pessa de drap, cordellats fui tenyir de groch per son orde.
Item. Fas memoria que Felip Aranyo botiguer de la present ciutat me deu sinquanta lliuras barcelonesas las quals dech cobrar per compte de Joan Riera botiguer de la vila de Igualada a compliment de setanta lliuras per la tersas, de la bolla, las quals vull sien entregadas a Diego Llorens mercader de la present ciutat per las terças de la bolla dels messos de Janer, Febrer y Mars del corrent any .
Item. Fas memoria que Joan Barata pagés de Cornellá me deu es assaber, de una part cent treinta nou lliuras barcelonesas, que per ell, y per son compte y de orde seu paguí a Pau Sunyer mercader de la present ciutat com consta ab nota en tinch feta en un paper volant quel posí en nou borrador, de altra part onse lliuras barcelonesas, las quals entregui per son compte, y de son odre, a Ignasi T. fillastre de dit Pau Sunyer, de altre part quatre lliuras barcelonesas per consemblants en paguí y entreguí per compte y odre de dit Barata a Joseph Mirell notari publid de Barcelona. Y de ella a part sis lliuras quatre sous barcelonesos, que per lo dit paguie a dit Sunyer que neu fiu nota de las quals quatitats, o partido tinch rebut de dit Barata a bon compte tretse quarteras de blat, a rahó de tres lliuras la quartera, las quals vull se li passen en cmpte, y que sien passats los comptes ab dit Barata, ab la nota del dit paper, o llibres ahont les trobas aquella, y ab la present declaració.
Item: Fas mamoria que Marcia Rigalt pagés de la vila de Esparraguera me deu tretse doblas de oro de Espanya, es assaber deu doblas per consemblants en aboní per son orde, y paguí a Elene Galceran germá de Mann—no en Barcelona populat, per consemblants lin deuia dit Rigalt, y las restants tres doblas per consemblants nes deixí al mateix Rigalt.
Item: Fas memoria que Joan Guell matalasser de la present ciutat me deu quaranta sinch lliuras barcelonesas per una penció de semblants quantitat del censal fa y presta al Rnt. Joan Baptista Alegre Clergue, cayguda en lo die de Dant Joan de Juny prop passat del corrent any, la qual penció dech cobrar en virtut de cessió o, consigna, a mon favor feta per dit Alegre, y a bon compte de major quaititat que dit Alegre me deu per robas de ma botiga presas, com de dita consigna consta ab altre rebut en poder re Joseh Simón notari publich de Barcelona.
Item: Fas memoria que en virtut de consigna a mon favor feta per dit Rnt. Joan Baptista Alegre es en poder de dit Simon notari dech cobrar quinse lliuras de penció, del cenasl fa a dit Alegre Elene Juliá Pbre. Y Domer de Sant Juliá de Ramis, Bisbat de Gerona.
Item: Fas memoria que dit Elene Julia me deu dos lliuras barcelonesas a compliment de la penció caugut lo any passat de dit censal, las quals dech cobrar en virtut de dita consigna, la qual consigna li feu intimar, si be no se si se es remesa la relació de aquella, y aixi se ha de fer la diligencia en ferla venir en cas no sie tinguda.
Item: En virtut de dita consigna he de cobrar de Joan Figarola negociant de la vila de Palafrochs Bisbat de Gerona vint y sinch lliuras per una penció de censal de semblant quantitat fa, a dit Reverent Joan Baptista Alegre, que caurá al primer de Janer del any proxim vinent de mil set cents y deu, la qual consigna se ha de fer intimar a dit Figarola.
Item: Fas memoria que al Bergalló habitant en la present ciutat que ven ollas al portal de mar, me deu vint y na lliura, y alguns sous, com consta ab nota en tinch feta en un llibret que son de resta de un compte de dos jornals de obras li venguí.
Item: Vull, orden y man, que a Joan Cata corredor de orella de la present ciutat, li sien donadas, y pagadas trenta lliuras barcelonesas que li dech de resta de uns resto li prenguí per ma botiga.
Item: Vull, orden y man que tot lo que jo deuré a la bolla per rahó de ma botiga de pagar.
Item. Vull, orden y man que a Joan Bassa parayre de la present ciutat se li sie pagat lo que li quedí a deurer de una fexeda de panyo rafí, li comprí per dita ma botiga a bon compte de la qual, li doní y entreguí quatre doblas vaoent vint y dos lliuras barcelonesas.
Item: Fas memoria que aquellas doscentas vint lliuras que me entregá Joan Riera botiguer de la vila de Igualada, a fi estarle de segurarlas en la taula dels comuns deposits de la present ciutat, las epostí en mon nom, a fi y effecte de complir lo que me havia encomanat dit Riera, las quals vull sien restituhidas a dit Joan Riera, o las que mon hereu de dirlas y serverlas eo, veurerlas, y girarlas a favor del Rnt. Capella Major del Palau de la Compressad e lo present ciutat a fi, y efecte de complir, la obligació tenia dit Riera de pagar aquellas, a dit Rnt. Capellá Major.
Item: Fas memoria que dit Joan Riera botiguer de la vila de igualada me entregá cent setanta sinch lliuras a fi y efecte que las donás y pagás al Rnt. Dr. Hipolit Ordeig Pbre. En Barcelona resident com a procurador del Egregi Compte de Sanallá, y per la terça ultima del arrendament del lloch de Rubio, las quals vull que per dit mon hereu sien entregadas y pagadas al dit Rnt. Dr. Hipolit Ordeig en dit nom de procurador o be altrament restituhidas a dit Riera.
Item: Vull, odreno y man que a T. Torruella veler de la present ciutat se li sien donadas y pagadas nou lliuras barcelonesas, a cumpliment de un compte de quantitat quaranta sis lliuras, y alguns sous que lo abonó per compte de Joseph Riera de Monmaneu.
Item: Vull, orden y man que sien dinadas, y pagadas al Rnt. Dr. Joseph Albiá Pbre. Y Beneficiat de Santa Maria del Mar de la present ciutat, doscentas vuytanta dos lliuras barcelonesas a bon compte de trescentas lliuras per consemblants lin havia de donar y pagar lo Egregi Compte de Santa Coloma, de las quals tenia cosigna dit D. Albiá, feta per dit Egregi Compte, de las quals trescentas lliuras mon entregá Joseph Riera de mon manen, doscentas vuytanta dos lliuras sis sous quedant a deurer disset lliuras catorse sous a compliment de ditas trescentas lliuras sis sous a compliment de ditas trescentas lliuras a fi y efecte que las pagás a dit Egregi Compte a son compte de ditas trescentas lliuras, per consemblants lin devia dit y per haverme jo gastadas ditas doscentas vuyttanta dos lliuras sis sous vull sien aquellas pagadas al dit Rnt. Albiá com a tenint dita consigna es assaber noranta lliuras de consemblants que Joan Riera botiguer de la vila de Igualada me deu per robas per ell prestas de ma botiga, com apar de un compte li tinch entregat, cent lliuras de Joseph Riera botiguer de la ciutat de Balaguer també per robas presas de ma botiga, com també apar del compte li tinch enttregat, y la reastant quantitat a compliment de ditas dos centas vuytanta dos lliuras sis sous vui sien saisfetas de mos bens, com també en cas nos poguessen cobrar, o altrament no las volgués arreglar dit Albiá per quedar jo ab la obligació de satisfer aquellas.
Tots los altres emperó bens meus mobles e immobles haguts y per haver, veus, drets, noms, forças, y accions mias universals ahont resultas que sien, y que a mi pertanyen y pertanueran ara y en lo sdevenidor en qualsevol part del mon per qualsevols rahóns, drets, titols, y causas, deix y atorch, y hereva mia universal fas, y instituhesch a dita Señora Mariangela Martí carissima muller mia, de vida sua natural, tantsolament, vivint emperó casta sens marit,y mon cognom conservant, y no altrament ni de altra manera volent emperó y espresament ordenat que dita carissima muller mia tinga obligació de pendrer inventari de ma universal heretat y bens, y tenir en ma casa a tots mos fills calsarlos, vestirlos, y intentantlos de tot lo que a la humana vidas sie necesari, y que lin des de sa collocaió y aument del millor modo se diu y te obligació com de son bon, y aixi mateix al pacte que entre vius o en sa ultima voluntat hage de disposar de tota ma universal heretat y bens, a favor de dits mos fills, eo del altre de ells, ab los quals vincles y condicions que aposar los voldrá. Adverant emperó a dita carissima Señora, muller mia que en las disposició fará hagé de servar lo orde de primogenitura de dits mos fills, y ab la precedencia de mascle a las famelles, sino que fos cas que ho hagués causa legitima per fer lo contrari dita altrament per inobediencia o mal respective tinguessen dits mos fills a dita Señora Charissima muller mia. Y en cas dita Señora muller mia faltas sens fer dita disposició en dit cas y ara per las horas, a ella substituhesch, y a mi hereu universal fas, y instituhesch a Geronim Martí fill meu si lo die de la mort de dita carissima Señora muller mia viurá, y a mi hereu esser, voldrá, si emperó lo dit geronim mon fill meu, lo die de la mort de dita carissima señora muller mia no viurá, o viurá emperó a mi hereu no será perço que no voldrá, o no podrá, o a mi hereu será emperó morirá quant que quant sens ditfills llegitims y naturals, y de llegitim y carnal matrimoni procreats, o ab tots algun dels quals no arribás a edat perfecta de fer testament en dits casos, y quiscun de aquells substituhesch y a mi hereva universal fas y instituhesch a Mariangela altra filla mia, y a sos fills a la qual, y a dit sos fills faltant ab las formas y modo y manera y ab la especialitat esta dit de dit Geronim fill meu, suubstituhesch, y a mi hereva universal fa y instityuhesch a Geltrudis altra filla mia a la qual y a dits fills seus, faltant ab las cualitat a modo y forma que del sobredit Geronim y Mariangela fills meus tinch dit y expressat substituhesch y a mi hereus meus universals fas, e instituhesch a Nostre Señor Deu solament, y a la mia anima, volent y ordenant, que tenint lloch la present substitució a favor de la anima mia sien venuts tos mos bens en lo encant publich al mes donant y del que fesultará en sien fetas dir y celebradas tantas missas baixas y sufragis quantes quantas celebrar sen poran igualment repartidoras en las Iglesias Parroquials de Santa Maria del Mar, y del Convent de Sant Joseph de la present ciutat, y per los preus y religiosos de ditas respective Iglesias, y Convent y en las animas mias y demes tinch obligació, assignant per caritat de quiscuna missa siss sous barcelonesls.
Mes avant assigno en administradora de las personas, y bens de dits fills y fillas meus, a dita Mariangela Martí carissima muller mia, la qual las personas y bens de dits mos fills regesca, governe y administre, y aquells en vons costhums edoce, y instituhesca com jo de ella plenament confio, donantli y concedintli stach y bastant poder, tal qual se deu y es acostuhumant donar, a semblants administradors testamentaris etiant ab libera y general administració.
Revocant cassant y annullant ab lo present meu darrer testament tots y qualsevols altres testaments y ultimas voluntats per mi fets y fetas fins lo die present en poder de qualsevols notaris, y particularment aquell testament que fiu y ordení en poder de Joseph Simón notari publich de Barcelona die y any en aquell congingut encara que en aquella, aquells, y aquellas ho hagues qualsevols paraulas derogatorias, y altres de las quals ab aquell meu testamemt me hagues de fer expressa menció per quant de aquel, aquells y aquellas me penet, volent que aquell prevalga a tots los altres.
E aquesta es la mia ultima y darrera voluntat, la qual vull que valega y valer puga per dret de testament, y si no valia per dret de testament, almenys vull que valga y valer puga per dret de codicil, o testament nuncipatiu, o per aquella especie de ultima voluntat, que millor de dret consuetut, o observansa valer y tenir podrá de la qual lo obit meu seguit vull en sien fetas y dictadas tantas copias, quantas demanadas en seran per los hereus llegataris, y altres de qui será interés. Fets y firmats fonch lo present meu testament en la present ciutat de barcelona, y en dit Convent de Sant Joseph als vint y nou del mes de Setembre any de la nativitat del Señor de mil setcents y sinch. Sen+yal de mi Joan Pau Martí testador demunt dit, qui lo present meu testament ultima y darrera voluntat mia lloho, aprobo, ratifico y conformo.
Testimonis cridats y per boca propria de dit testador pregats son lo Rnt. D. Jacintho Marquet Prev. En la Iglasia Parroquial de Nostra del Pi de la present ciutat Beneficiat y Domingo Corrcól servent en Barcelona habitant.
Noverint universi, puod cum Joanem Paulus Martí linearius, parary Barcinonae, civis, sium penes me Franciscu Rossell notariun infrum condiderit testamentum die vigessima nona Septembris proxime dimissi. Ipse testator, e vuy migra nerit hinc est quod anno a Nativitate Domini millesimo septingentesimo quinto die vero sexta mensis Octobris ejisdem anni intitulata (Corpore dicti testatoris jan culae sepulturae vadito) testamentum presentum ad instantiam Mariangela Martí viduae disti Joannis Paulo Martí per me duhum eo infru notariu in Monasterio et Comuniti Sancti Josephi presentis civitatis barcinonaee publicatu fuit presentibus pro settibus Joanne Rigolts negotiatore et Ignasio Sola Philosofiae professore commorantibus.


ESCRITURA DE CAPITULOS MATRIMONIALES ENTRE ESTEVE CANALS Y GRAU Y MARIA ANGELA MARTÍ Y REGÁS.

Die prima mensis Februari anno a Nativitate Domini MCCVIII.
In Dei nomine.
En mom de Nostre Señor Deu Jesucrist y a la Gloriosa e humil sempre Verge Maria, mare sua y Señora nostra sie, amen.
Patactat es estat, y mitjensant la divina gracia del Esperit Sant concordat, que matrimoni sie fet, per y entre Esteve Canals botiguer de tall, ciutadá de Barcelona, fill legitim y natural de Jaume Canals pagés de la Parroquia de Sant Vicens de Riells, Bisbat de Barcelona, difunt y de Eularia Canals de aquell muller vivint de una, Y la Señora Maria Angela Martí donzella, filla legitima y natural de Pau Martí, botiguer de tall, ciutadá de Barcelona difunt y de la Señora Mariangela Martí, viuda de aquell, vivint de part altra, de y per rahó del qual matrimoni, per y entre ditas parts son estats fets, pactats, firmats y jurats los capitols y pactes avall escrits, y seguents.
Primerament: La dita Señora Maria Angela Martí viuda, mare de la dita Señora Maria Angela Martí donzella, tant en nom propri, com també com a hereva universal de dit difunt son marit, durant sa vida natural, ab facultat de collocar los fills, y fillas dita Señora Maria Angela y a dit difunt son marit comuns, y ditribuir sos bens en tals aquells del modo y manera,q ue a dita Señora millor aparexerá per aquell instituida ab son ultim y valit testament que feu y firmá en poder del Dr. Joan Francesch Rossell notari publich collegiat de la present ciutat als vint y tres de Setembre 1705. En ddits respective noms. Per lo molt amor maternal, que te y aporta vers la dita Señora Maria Angela Martí donzella filla sua, y desitjant que aquella sie en matrimoni collocada. Per favor y contemplació del present matrimoni, lo qual dita Señora Maria Angela donzella, de voluntat, y concentiment de dita Señora sa mare fa, y contracta, y fer y contractar deu ab lo dit Esteve Canals (Deu volent) estevenidor marit seu. Y en paga y satisfacció de tota part de heretat, y legitimas suas paternal y maternal, y suplement de aquellas. Y generalment en paga y satisfacció de tots, y qualsevols altres drets pugues tenir, y li competessen en las heretats, y bens de dits Señors sos pares, tant per las ditas, com per altres qualsevols causas, y rahons, que dir y pensar se pugan. De llur grat y certa ciencia. Per donació es a saber purar, perfecta, simple, e irrevocable ques diu entre vius, dona y per titol de dita donació atorga, y convent a la dita Señora Maria Angela Marti donzella filla llur com a ben merexent present, y avall acceptant y als seus, y a qui ella voldrá perpetuament doscentas doblas en or effectivas y en especie, a son just valor en moneda barcelonesa corrent, y cos caixas novials, ab las robas y avarias en semblants posar acostumadas, es a saber, vint doblas en paga de la legitima y demes drets maternals, y las restants vuytanta doblas , caixas y robas, en paga de las legitimas y demes drets paternals. Pagaderas ditas doscentas doblas caixas y robas en esta forma, ço es ditas dos caxas ab sas roas y avarias per real tradició, lo die de las esposallas entre dits esdevenidors conjuges, en fas de Santa Mare Iglesia celebradoras. Y per las ditas doscentas doblas insolitum dona, assigna y consigna a dita Maria Angela Martí donzella sa filla consemblants doscentas doblas en or efectivas, o son just valor en moneda barcelonesa corrent havederas, y cobradoras de aquellas quatre centas doblas en or effectivas, que dita Señora Maria Angela Martí viuda, en nom de capital te, y es particip en la botiga de draps, ques troba parada en lo carrer dels Cambis de la present ciutat, entre dita Señora Maria Angela Martí y “Esteve Canals y Compañia”, de la qual es administrador dit Canals, com consta ab altre rebut com se assereix en poder del discret Joseph Amat notari publich de Barcelona als vint y quatre del mes de Desembre prop passat, juntament ab tots los lucros y avansos a dita doscentas doblas corresponents, desde dit die vint y quatre de Desembre prop passat fets y en avant Deu volent fahedors. E la dita donació, e insolutumdació, y consigna fa la dita Señora Maria Angela Martí viuda a dita Señora Maria Angela donzella llur filla axi com millor dir, y entendrer se pot a sa y ben enteniment de ella, y dels seus soltsalen, pereparte vincle y condició, que si la dita Señora Maria Angela donzella filla sua, morirá quant que quant ab fills, o liberos un o mes legitims y naturals, y de legitim y carnal matrimoni procreats, en tal cas puga testar, disporar, y altrament a totas sas liberas voluntats fer de totas las sobreditas cosas a ella per dita Señora sa mare donadas, y pagar promesas. Si emperó será cas (lo que Deu no vulla) que la dita Señora Maria Angela morirá quant que quant, sens los dits fills, o liberos, un o mes legitims y naturals, y de legitim y carnal matrimoni procreats en dit cas puga tant solament testar, y altrament a sas liberas voluntats fer de cent doblas en or effectivas, o son just valor en moneda barcelonesa corrent, las restants emperó cent doblas en or effectivas, o son just valor en dita moneda barcelonesa corrent, caixas, y robas del modo que a les horas se trobaran existir, en tal cas sien tornen y previnguen, a ella dita Señora donadora si viurá, y si no viurá, a son hereu, o successor universal, eo al que a les horas se trobará hereu, o successor universal de dit difunt Pau Martí son marit. E ab dits pactes, vincles y condició y no sens aquells cedeix a dita Señora Maria Angela sa filla tots los drets y accions que li competexen a effecte de demanar, cobrar, y exhigir las ditas doscentas doblas del capital de dita botiga, lucros y avansos sobredits, ab constitució de procurador con en cosa propria, clausula de intima, y altres en semblants posar acostumadas. Prometent y jurant corporalment, y solempne la present donació insolutumdació y consigna, y totas y sengles cosas en aquellas contengudas haver per fermas y agradables, y aquellas no revocar per rahó de ingratitut, inopia, necessitat, o offensa ni per altre qualsevol causa, o rahó, renunciant quant en asso a tot dret, y lley tal revocació permetent, y a tot y qualsevol altre, que valer y ajudar li pogues llargament. E la dita Maria Angela Martí donzella donataria predita present, accepta la dita donació, insolutundació, y consigna a ella per a Señora sa mare de sobre feta, ab lo pacte, vincle y condició sobredits, als quals expressament concent, ab referiment de moltas gracias que lin fa.
Item: La dita Señora Maria Angela Martí donzella fent estas cosas, y lo present matrimoni de voluntat, y concentiment de dita Señora sa mare, y de altres parents y deutes seus. De llur grat, y certa ciencia dona, constituheix, y aporta en dot, per dot, y en nom de dot sua al dit Esteve Canals (Deu volent) esdevenidor marit seu, las ditas doscentas doblas en or effectiva, o son just valor en moneda barcelonesa corrent, caixas, y robas, que per la dita Señora sa mare ab lo precedent capitol de donació y ab lo modo, y forma que en aquell se conté li son estadas donadas, y pagar promesas. Volent y concentint que lo dit esdevenidor marit seu en virtut de la present constitució dotal, demane, exhigesca, reba, cobre, tiga y possehesca tota la dita sua dot, y los fruyts, o quasi de aquella provenients seus propris fasse, durant entre dits esdevenidors conjuges lo present matrimoni per los carrechs de aquell suportadors. Lo qual finit, y altrement en tot cas lloch y temps que restitució de dot sie, y hage lloch ella dita Maria Angela y los seus, hagen y recobren la dita sua dot sens impediment, no contradicció alguna de dit esdevenidor marit seu, ni de alguna cort, jutge, o persona. E promet y jura corporalment, y solempne la present constitució dotal, y totas y sengles cosas en aquella contengudas haver per fermas y agradable, y contra aquellas no fer, ni venir per alguna causa, o rahó. En virtut del qual jurament assereix esser menor de vint y sinch anys major empero anys, renuncia pera al benefici de sa menor edat, lesió, ingratitut e ignorancia y a tot altre dret, y lley que valer, y ajudar li pogues llargament.
Item: Lo dit Esteve Canals (Deu volent) esdevenidor marit de la dita Señora Maria Angela Martí donzella, fa y firma carta dotal, y de espoli a la dita Señora Maria Angela Martí donzella, Deu volent, esdevenidora muller sua de las ditas doscentas doblas en or effectivas, caixas, robas a ell per ella ab lo prop precedent capitol constituhidas, y aportadas. De y per las quals lin fa de creix, augment, o donació per nosces de cent doblas en or effectivas, a son just valor en moneda barcelonesa, corrent, las quals dos quantitats de dot creix que juntas prenan suma de trescentas doblas li salva y assegura, assigna y consigna en, y sobre tots, y sengles bens y drets seus mobles, e immobles haguts y per haver. Prometent la dita dot, y creix restituhir y tornar, pagar y satisfer, sempre y en tot cas, que restitució de dot, y solució de creix sien y hagen lloch, sens dilació ni escusa alguna, ab salari de procurador dins Barcelona deu sous, y fora dita ciutat vint sous barcelonesos, ab restitució y esmena de tots danys, interessos, y despesas. Volent y concentint que la dita Señora Maria Angela esdevenidora muller sua hage, reba, tingue y possehesca tota la dita sua dot, y creix tot lo temps de la vida sua matural ab marit, y sens marit, ab infant y sens infant, sens empediment, no contradicció alguna del dit esdevenidor marit seu, ni dels seus, ni de alguna cort, jutge, o persona. Lo die emperó del obit de la dita Señora Maria Angela la dita sua dot seguesca los pctes y vincles ab que li pertany. Lo dit emperó creix augment, o donació pertinga, ab infant o sens infant legitims, y naturals, que al present matrimoni procreats serán, als quals en cas de existencia de aquells los en fa donació pura, perfeta, simple e irrevocable, ques diu entre vius, en ma y poder del substitut del notari dels present capitols, com a publica persona per los dits infants naxedors acceptant, y estipullant. Si emperó tals infants, no sobreviuran (lo que Deu no vulla) en tal cas lo dit creix, augment, o donació per noces sie, torne, y previngue a ell dit donador si viurá, y sino viurá a son hereu y successor universal, o a aquell, o aquells al qual, o als quals ell haurá volgut, ordenat, y disposat entre vius, o en sa ultima voluntat, de paraula en escrits, o en altre qualsevol manera. E per attendrer, y cumplir totas las sobreditas cosas en obliga a la dita Maria Angela Martí donzella, esdevenidora muller sua, y als seus, tots y sengles bens y drets seus universals, mobles e immobles, haguts, y per haver. Renunciant quant en assó a tot, y qualsevol dret y lley que valer y ajudar li pogues lalrgament, y ab jurament.
Item: La dita Señora Maria Angela Martí donzella, tenintse per contenta, pagada, y satisfeta de tota part de heretat y legitimas suas paternals, y maternals, y suplement de aquellas, y generalment de tot y qualsevols altres drets pugues tenir, y si competissen en las heretats y bens de dits sos pares, tant per las ditas, com per altres qualsevols causas, y rahons, que dir y pensar se pugan ab las ditas doscentas doblas, caixas, y robas que per la dita Señora sa mare li son estadas donadas, y pagar promesas. Fent emperó estas cosas de voluntat, y concentiment, y en presencia de dit Esteve Canals (Deu volent) esdevenidor marit seu. Cerciorada plenament de sos drets per lo substitut del notari avall escrit. De llur grat y certa sciencia dona, absol, diffineix, y remet a la dita Señora Maria Angela Martí, sa mare, y als seus successors perpetuament tota part de heretat y legitimas suas paternal y maternal, y suplement de aquellas, y tots y qualsevols altres drets a ella dita Señora Maria Angela competents, y espectants en las heretats, y bens de dits sos pares, y de la altre de ells, tant per las ditas com per altres qualsevols causas y rahons, que dir y pensar se pugan. Salvas emperó y vers si se reserva tots vincles, institucions, de substitució fideicommissos, y altres successions ab testament, o ab intestat de dita sa mare, y mes si aquella donar lin voldrá. Tot lo que venint lo cas puga domaner, rebrer, y cobrar la present donació, ab solució, diffinició, y renisió en res no obstant. E vol y concent que la present donació absolució, diffinició y remisió, sie dictada y allargada a tota lluició y seguretat de dita Señora sa mare, y dels seus successors ab totas clausulas, y tutelas en semblants actes posar acostumadas llargament, y ab jurament. En virtut del qual jurament assereix esser menor de vint y sinch anys, major emperó de anys, com de sobre esta dit, renuncia perço al benefici de sa menor edat, lesió, facilitat, e ignorancia, y a tot altre dret y lley que valer y ajudar li pogues, llargament. E lo dit Esteve Canals esdevenidor marit de la dita Señora Maria Angela Martí donzella, concent a las sobre ditas cosas, com a fetas en sa presencia, y de sa voluntat, y concentiment.
E ideo nos dictae partes laudantes.
Testes firmarum omnium praedictorum simul formantum et urantium sunt Rndi. Dr. Valentinus Vilalta et Dr. Joachinus Ros Pbri. In Parrochiali Eclesia Beatae Mariae de Mari presentis civitatis beneficiati ac Bonaventura Olsina scriptor Barcinonae qui en his.
Paene me Rapahelis Albia notarium.