Saga Bacardí
21506
ESCRITURA DE TESTAMENTO Y APERTURA, DE ESTEVAN CANALS Y GRAU.


En nom de Deu sie, amen, Jo Esteve Canals botiguer de tall, ciutadá de Barcelona, fill legitim, y natural de Jaume Canals, pagés de la Parroquia de Sant Esteve de Riells, Bisbat de Barcelona, y de Eularia Canals y Grau, conjuges, difunts. Estant sa per la gracia de Deu de cos, y enteniment, volent disposar dels bens que Nostre Señor me ha encomanat, fas lo present meu testment, ultima voluntat mia. En, y ab lo qual elegesch en marmessors, y del present meu testament executors a Mariangela Canls y Martí carisima muller mia, a Joan Pau Canals, y Maria Theresa conjuges, fill y nora meus, a Gertrudis Canet y Canals, y a Pere Canet conjuges, a Maria Antonia Vicent y Canals y a Manuel Vicent conjuges fillas, y gendres meus, als quals, y a la major part, y a cada hu de ells en absencia, nomelncia, o defecte dels altres dono ple doter, y facultat de cumplir y executar lo present meu testament convorme en ell trobarán disposat, y ordenat.
Primerament, y antes de todas cosas vull, y man que tots los deutes que lo die de la mia fi deuré sien pagats, y totas las injurias sian esmenadas, y satisfetas de mos bens sens figura de judici, la sola veritat del fet concedirada.
Elegesch la sepultura al cos meu fahedora en la Parroquial Iglesia de santa maria del Mar de la present ciutat en mon vas propri, construhit, devant la Capella del Sepulcre de Nostra Senyora. La qual sepultura vull sia feta de Nostra Señora, y que per ella se gastia lo necesari de mos bens.
Item: Vull, y man, que en continent seguit mon obit per repos de la mia anima sian fetas dir, y celebrar en altars privilegiats mil missas ab absolta a la fi de quiscuna de ellas, de caritat sis sous cada missa, es a saber, cent sinquanta en dita Parroquial Iglesia de Santa Maria del Mar. Cent en lo altar de Nostra Senyora del Roser de la Iglesia de Santa Catharina. Cent en lo Collegi de Sant Pere Nolasco de la Merce. Vuytant aen la Iglesia de Sant Gaetano. Seixanta en la Iglesia Collegiata de Santa Anna en lo altar del Sepulcre. Seixanta en la Iglesia de Sant Joseph. Sexanta en la iglesia de Santa Madrona de P. Caputxins. Seixanta en la Iglesia de la Casa de la Missió dita del Seminari, Seixanta en la Iglesia de Sant Francesch en lo Altar de Sant Antoni de Padua. Seixanta en la Iglesia de Nostra Senyora de la Merce en lo Altar major. Quaranta en la Iglesia de Sant Sebastiá en lo Altar de Sant Magí. Trenta en la Iglesia de Sant Francisco de Paula en lo Altar Major, totas ditas Iglesias de la present ciutat. Quaranta en la Iglesia de Nostra Senyora de Gracia, fora los murs de la present ciutat, totas las ditas missas celebradoras per los Sacerdots de las mateixas Iglesias respective, y las restants cent misas a la disposició de dita Mariangela muller mia.
Item: Deix y llego al Hospital General de Santa Creu de la present ciutat sinquanta lliuras moneda barcelonesa, per un avegada tantsolament per subvenció de las necessitats de dit Hospital.
Item: Vull, y disposo que a Gertrudis Canet, y Canals, y a Maria Antonia Vicent y Canals fillas mias a mes de las doscentas dobles que a quiscuna de ellas jo, y dita mariangela muller mia, y mare sua los donaren quant casaren en paga de sas legitimas paternas, y maternas, a ellas pertanyeots, y espectants en los bens meus, y de dita llur mare, sian donadas, y pagadas a cada una de ellas vuyt centas y vuytanta lliuras moneda barcelonesa per llegat que ab lo present fas a cada una de las dos per suplement de dita sa legitima, y drets paternos, y en augment de dita sa dot ab lo mateix, eo semblant pacte reverencial posat en sos capitols matrimonials pagadoras ditas vuyt centas vuytanta lliuras a la altra de ellas seguit lo obit de dita llur mare, y no abans.
Item: Deix, y llego a Maria Eularia Canals y Martí donzeella, altra filla comin a mi, y a dita Mariangela muller mia. En paga es a saber, y satisfacció de sas legitimas paternas, y maternas, part de creix y de altres qualsevols drets a dita filla mia pertanyents, y espectants en mos bens, y de dita sa mare tres mil lliuras moneda barcelonesa, y duas calaixeras a la moda, ab las robas, vestits, y adornos en semblants posar acostumadas. Tot lo que vull li sie donat en temps, y per collocació de son matrimoni carnal, y no altrament, ab àcte. Vincle, y condició que si dita Maria Eularia filla mia morirá quant que quant sens fills, o fillas, eo liberas, un o mes de legitim y carnal matrimoni procreats, en tal cas puga solament testar, y a sas liberas voluntats fer de mil y sinch centas lliuras, y las restants mil y sinch centas lliuras, calaxeras y rocas y vestits de la manera que a las horas se trobarán exixtir tornarian, y devingan a que será mon hereu successor universal ab los vincles, y gravamens ab que succehit haurá, si emperño dita filla mia no contractará matrimoni, sino que será religiosa, en est cas en paga de dits sos drets vull que de mos bens sie pagat la dot, ingres, y demes gastos de sa professió en lo Monastir que elegirá entrar, y en aquell professar, y que quiscun any durant la vida natural de ella, y un any despres, y no mes se li degan correspondrer, setanta lliuras, moneda barcelonesa per tersas anticipadas, començant a pagarli la primera tersa lo die de sa professió venint lo qual cas del esser religiosa dega dita filla mia, renunciar y cedir a la mia heretat tots los drets, y pretencions pogués tenir, y pretendrer sobre mos bens.
Item. Vull, y man que fins y atant que dita Maria Eularia Canals donzella filla mia sia collocada en matrimoni carnal, o espirutual dega per dita Mariangela Canals muller mia, y mare sua esser matinguda en ma casa en tots aliments a la vida himana necessaria de menjar, y beurer, calsas, y vestir en sanitat, y lalaltia, pagant metges, y medicinas be, y degudament, treballant dita filla mia segons sas forsas a utilitat de dita miuller mia, seguit emperó lo obit de dita sa mare si dita filla mia no habitará ab mon hereu, sino en casa de una de sas germanas, o en algun Monastir. En tal vas vull que qui será mon hereu dega donar, y pagar a dita Maria Eularia filla mia per tersas anticipadas doscenas lliuras moneda barcelonesa per sos aliments de menjar, y beurer, calsar y vestir, en satintat, y tot o que tinga menester en cas de malaltia, fins, y atant que vinga lo dit cas de sa collocació en matrimoni carnal, o espiritual.
Item: En atenció que lo Molt Reverent Doctor Geroni Martin Pbre. Capisco. Y Canonge de la Clllegiata Iglesia de Santa Anna de la present ciutat mon cunyat, havia comunicat, que venint lo cas de la collocació en matrimoni de dita Maria Eularia Canals donzella filla mia, y neboda sua, mentres quel contragues de consentiment de sos majors li donaria mil lliuras, per lo que dita Mariangela muller mia, y hereva de dit Cabiscol son germá me entregá ditas mil lliuras, de las quals li fiu un paper privat als dos de Febrer de mil setcents sinquanta, y quatre. Persó vull, ordeno, y mano, que venint lo cas de las collocació en matrimoni de dita maria Eularia filla mia si aquell contractará de consentiment de dita sa mare si viurá, y si no viurá de consentiment de sos parents li sian donadas, y pagadas ditas mil lliuras moneda barcelonesa, si emperó fos cas de contraurer dit matrimoni sens tal consentiment, o be moris antes de contrarerlo, en qual se vol de dits casos vull que ditas mill lliuras sian per mon hereu pagadas, y satisfetas al herei, o successors unicersals de dit Cabiscol per esser procehodas dels bens de aquell.
Item. Deix, y llego a Esteve Canet y Canals net y fiol meu, foll de dits Pere Canet y Gertrudis conjugs, per bon amor, y voluntat li tinch, y aporto quatre centas lliuras moneda barcelonesa. Las quals vull li sian donadas, y pagadas venint lo cas de pendrer estat, o de passarse mestre de algun estament, seguit emperó primerament lo obit de dita Mariangela Canals muller mia, y avia sia, y no abans.
Item: Dexo, y llego a Margarida Argemir y Canals germana mia cent lliuras moneda barcelonesa, a sas voluntats. Las quals vull li sian donadas luego de seguit mon obit, sis trobará viva, y si no vuurá sie lo present llegat nullo, y com si per mi fet no fos estat.
Item: Deixo, y llego a Carlos Argemir nebot y fiol meu int y sinch lliuras moneda barcelonesa, las quals vull li sien donadas, y pagadas luego de seguit mon obit.
Item. Absolch, y remeto als hereus, y successors de Bernat Argemir mon cunyat tot so, y quant jo puga pretendrer per rahó del temps que ell, sa muller, y fills han estat, y habitat en ma casa de Riells, de tal manera que no seosl puga demanar cosa alguna.
Item: Prohibesch a mos hereus, y successors lo demanar, ni pretendrer directe, nindirectament dels hereus, y successors de dit Molt Rnt. Dr. Geroni Martí Pebre- Cabisol, y Canonge de Santa Anna difunt mon cunyat, y dels hereus, y successors de sos ascendents quantitat alguna del que jo paguí y gastí, regint y governant la casa, y familia de Martí, aixi per la dot, y demes gastos del matrimoni de Gertrudis difunta cunyata mia, per las obras fui en la casa, y per lo censal creat per la dotació del Personat ab que permitá la Cabiscalia, Canonicat, com per qualsevols altras causas, o motius, que sian, tant constia ab papers pricats, y apocas, com ab qualsevols altres instruments mentres emperño que per tart dels hereus, y successors de dit Cabiscol mon cunyat, y de sos ascendents nos pretenga cosa alguna cotra dits mos hereus. Per quant vull que en lo esdevenidor no puga suscritarse plets, ni questions algunas entre uns y altres hereus, si que quedia reciprocament condenat, y absolt lo que la una part puga pretendrer contra la altra.
Item: Deix, y prellego a dita Mariangela Canals y Martí, muller mia per von amor, y voluntat per los molts, y agradables serveys qe de ella tinch rebut doscentas doblas a rahó sinquant asis reals quiscuna, las quals vull sien satisfetas a mes de la dot quem constituhí, y del creix li fiu ab nostres capitols matrimonals, rebuts en pored de Rafel Albiá notari publich de Barcelona en lo any mil setcents y nou, de las quals doscentas doblas que li prellego dega disposarne a favor dels fills, y fillas a ella, y a mi comuns, o liberas de aquells, conforme a ella millor li apareixerá, deixantho total, un y res als altres com ben vist li será, si emperó dita muller mia morirá sens haverne expressament disposat, en tal cas sie lo present prellegat nullo, y com si per mi fet no fos estat.
Item: Deix, y llego a dit Joan Pau Canals mon fill la casa, y terras que possehesch en la Parroquia de Sant Vicents de Rierlls. Lo qual llegat fas a dit mon fill ab pacte, vincle, y condició que si dit mon fill morirá quant que quant sens fills, o fillas, eo liberos, un o mes de legitim y carnal matrimoni procreats, o ab tals, ningun de ells pervindrá a edad perfecta de fer tstament, en dits casos, y quiscun de aquells vagen, y devingan totas las cosas a ell llegadas a mas fillas en lo modo, y forma, y ab los vincles, y gravamens que explicaré en la clausula hereditaria, en cas que ellas vingan a succehir a mas universals heretat, y bens per quant vull que lo present llegat corria en tot, y per tots, lo que ab dita cualsula hereditaria disposaré desde la inscritució de dit Joan Pau mon fill inclusive en avant.
Item. Si dit Joan Pau Canals fill meu no viurá junt ab dita Mariangela muller mia, y mare sua, en tal cas vull que a dit mon fill li sian donadas per la manutenció de ells, y de sa casa quatre centas lliuras moneda barcelonesa, cada any pagadoras per terças anticipadas tot lo temps que tardará a possehir ma universal heretat, y bens.
Tots los altres emperó bens meus, mobles, e immobles, haguts y per haver, drets, y accions que tinch, me pertanyeran en qualsevol part del mon, deix y atoch a dita Mariangela Canals y Marti muller mia, instituhuint dita muller mia a mi hereva universal dirant sa vida natural tantsolament, cicint emperó viuda de mi deixada, y mon cognom sercant, y no altrament, y sens que puga pretendrer quarta trabrellina, ni altre dret de hereu, vull emperó, y expressament ordeno que dita muller mia dega pendrer inventari de ma universal heretat, y bens. Y seguit lo obit de dita muller mia, o tornant a casasm en qualsevol de dits caos a dita mariangela muller mia substituhesch, y a mi hereva universal instituhesch a dit Joan Pau Canals mon fill si a las horas viurá, y a mi hereu esser voldrá. Si emperó dit mon fill a las horas no viurá, o viurá, mes a mi hereu no será perque no voldrá, o no podrá, o hereu meu será, emperó morirá quant que quant sens fills, o fillas, eo liberos, un o mes de legitim, y carnal matrimoni procreat, o ab tals ningun de ells pervindrá a edat perfeta de fer testament, en dits casos, y quiscun de aquells a dit mon fill sobstituhesch, y vull que de mos bens sian fets quatre iguals parts, en las duas de las quals hereca mia instituhesch a dita Gertrudis Canet, y Canals, en la altra quarta aprt a dita Maria Antonia Vicent y Canals y en la restant quarta part a dita Maria Eularia Canals donzella, fillas mias si a las horas viurán, y a mi herevas en ditas respective parts esser voldran. Si emperño ditas fillas mias a las horas no viurán, o viuran, mes a mi herecas noserán perque no voldrán, o no podràn, o herecas mias serán, emperño mirirán, o alguna de ellas morirá quant que quant en la conformitat referida de dit Joan Pau mon fill, en dits casos, y quiscu de aquells a la tal, o tals de ditas fillas mias aixi morint substituhesch, y a mi herecas de las ditas das, o una part instituhesch las sovre vivints de ellas igualment, Y faltant totas las ditas fillas mias en la forma sobre referida d dit Joan Pau mon fill, a ellas, y a la ultima de ellas aixi morint substituhesch, y a mi herecus universals unstituhesch a nostre Señor Deu, y a la mia anima, volent y ordenant que venint est cas sien tots mos bens venuts en lo publich encant al mes donant, y del que de ells resultará se fundian dotse aniversaris annuals celebradors en cada mes en la Iglesia Parroquial de sant Vicent de Riells, per lo Rector de dita parroquia, assignant per cad aun la caritat tatxada en las sinodals de present Bisbat de Barcelona, aixi mateix se fundian en dita Iglesia de Riells vint y quatre missas baixas de caritat sis sous quiscuna, tots anys clebradoras, la una en lo primer dissapte de cada mes en lo Altar, y Capella de Nostra Señora del Roser, y la altra en lo primer dilluns de cada mes en lo Altar, y Capella de Sant Gaetano. Y en cas no tingues lloch la elebració en ditas diadas, quedia a la direcció del Rector de dita Parroquial Iglesia lo elegir die en que mes prest pugan ditas missas, y aniversaris celebrarse per repos de la mia anima, y dels meus, vull també que venint dit cas, y no altrament se fundian en la Parroquial Iglesia de santa Maria del Mar de la present ciutat dotse missas de caritat sis sous quinscuna celebradoras una cada primer dissapte de mes en lo Altar, y Capella del Sepulcre de Maria Santissima dita dels Pallers, devant la qual tinch la mia sepultura. Y de tot lo que restará de mos bens, fetas estas tres fundacions, vull sian fetas quatre parts iguals, la una de las quals se apliquia per lo que sie millor per la conservació, y lluhiment de dita Iglesia de Riells, la altra se apliquia a obs de la Iglesia y Convent de sant Gaetano de la present ciutat, la altra sie per lo Hospital General de Santa Creu de dita present ciutat per las necessitats que pateixen los pocres de la pressó de esta ciutat. Y ultimament declarant ma voluntat dich, y declaro, que en cas de esser premort dit mon fill, o alguna de ditas mas fillas en lo temps de tenir lloch la successió de mos bens en llur favor, haven deixat, y sobre vivint fills, o fillas eo liberos, un o mes de legitim y carnal matrimoni procreats, algu dels quals pervindrá a edat perfeta de fer testament. En tal cas vull succehescan en mos bens los fills del tal premort en lo modo, y forma ab que succehit haurán a aquell. Volent que esta cuausula per conjectura alguna de dret no induhesca fideicomis, ni vocació a favor de mos nets, si sols providencia en lo dit cas de premoriencia, y no altrament.
Revocamt, y anullant ab lo present meu testament especialment lo que fiu en poder de Joseph Cols difunt notari publich de numero de Barcelona als nou de Juliol de mil setcents sinquanta y dos. Y generalment tots, y qualsevols altres testaments, codicils, y demes especies de ultimas voluntats que fins lo die present hage fet en poder de qualsevols notaris encaraque hi hagués continuadas qualsevols paraulas derogatorias, de las quals ab lo present hagués de fer expressa menció, per quant de aquells, y aquellas me penedesch. Y vull que lo present meu testament, a tots los altres rervalga.
E aquesta es la mia ultima voluntat, la qual vull que valga per dret de testament. Y si no valia per dret de testament, a lo menos vull que valga per dret de codicils, o de aquella altra especie de ultima voluntat que millor de dret caler, y tenir podrá. De la qual mia testamentaria disposició, lo obit meu seguit, y no abans vull que en sian fetas las copias que demanadas en serán per qui ho pretendrá interes.
Fet fonch y firmat lo present meu testament ultima voluntat mia en la present ciutat de barcelona, vuy que comptam als vint y nou dias del mes de Juny, any de la Nativitat de Nostre Señor Deu Jesu-Christ de mil setcents sinquanta y sinch. Se+nyal de mi Esteve Canals testador demunt dit. Qui lo present meu testament ultima vountat mia lloho, approbo, y ratifico.
Testimonis cridats, y per boca propria de dit testador pregats a la firma del present seu testament son Mariano Roquer aguller, y Joan Sala sastre ciutadans de Barcelona.
Y despres als vint y dos de Octubre de mil setcents sinquanta y sis, per haver mort dit Esteve Canals, y haverse ja enterrat son cadaver lo precedent son testament a instancia dels marmessors en aquell nomenats, fou publicat per mi lo notari avall escrit en las casas en que habitava dit testador situadas en la present ciutat de Barcelona en lo carrer dir dels Agudells, Essent presents per testimonis Magí Negrevernis comerciant, y Balthasar Camarosa gravador, ciutadans de Barcelona.
En poder de mi Anton Duran notari.