Saga Bacardí
21522
ESCRITURA DE BALANCE Y DIVISION DE LA MERCANTIL CANALS Y CANET, ENTRE MAGDALENA CANET Y MARIA ANGELA CANALS.


En Barcelona a primer die del mes de Setembre any de la Nativitat del Señor de mil setcents sinquanta nou.
En nom de Deu sie, amen. Nosaltres Mariangela Canals viuda de Esteve Canals botiguer de paños, ciutadá de Barcelona en nom propri, y com a hereca de dit difunt mon marit de una part. Y Madelena Canet viuda de Bonaventura Canet corredor de orella ciutadá de Barcelona en nom propri, y com a tenutaria y usufructuaria de la heretat y bens que foren de dit difunt mon marit, y Jaume Canet ciutadá de Barcelona mare y fill, com a hereu de dit Bonaventura Canet mon pare de part altra. De nostra grat y certa sciencia confessam, y regoneixem la una part a la altra que havem vingut a la divisió de la companya de fabrica de indianas que corria baix nom de Canals y Canet en lo modo infrascrit seguent.
En lo any mil setcents trenta vuyt Esteve Canals botiguer de paños, y Bonaventura Canet corredor de orella ciutadans de Barcelona feren entre si compañía de fabrica de indianas que ha corregut en nom de Canals y Canet, ab igualtat en danys, y beneficis no obstant de esser desigual lo capital que posá cada hu dels dos formada dita compañía compraren casas ahont situaren la fabrica, y prengueren per medi de establiment terreno per Prat ahont blanquejar las telas, acquirinto tot en nom dels dos, y anant per lo temps unint diferents casas a las que habían comprat, moró dit Bonaventura Canet en lo any mil setcents quaranta set, continuant no obstant Esteve Canals en la mateixa forma, la companya ab Madalena Canet viuda de Bonaventura Canet, aumentant de vens immobles que se acquiriren en nom de Esteve Canals y Madalenta Canet per haverse en tot, y per tot continuat en la mateixa forma que de antes, y fins a dinou de Octubre mil setcents sinquanta sis en que morí Esteve Canals, instituhint ab son testament hereva sua vitalicia a Mariangela Canals sa muller, la qual volent conservar dita compañía procurá que la fabrica corregués del mateix modo anant ab igualtat en danys, y beneficis ab dita Madalena Canet conforme desde la administración, y tenint en sa casa la caixa de la compañía, lo que no aparegué be a Madalena Canet ans be manifestá que la que sempre havia estat en casa Canals passas a casa de ella que tindria a son carrech lo cuidado, y aplicaciño que havia tingut Canals, y no havent Mariangels Canals regonegut admisible tal proposició per los motius que feu presents a Madalena Canet passa esta en vint y tres de Mars mil setcents sinquanta set a participar per escrits a Mariangela Canals, haver resolt no voler continuar mes la referida compañía, sino recullir sos effectes a que se aderí Canals fent formar lo balans de la compañía dfins tot lo any mil setcents sinquanta sis que havilitá, y firmá una, y altra de las parts en seguda del que, y a fi de practicarse la divisió, una, y altra part elegí personas peraque tractassen, y disposassen lo modo de la separació en que se sussitá la questió per qual de las dos habían de quedar los bens immobles, y lo que no fos commodament dividible, havent assó estat motiu de recorrer, com recorregué Mariangela Canals al Molt Ilustre Señor D. Francisco Montero oidor Decano de la Real Audiencia del present Principat de Cataluña jutge subdelegat de la Real Junta general de moneda y comers demanant, ab suplica que prestá a dos de Janer mil setcents sinquanta vuyt en actes de Joseph Jaume Creus notari publich real collegiat de número de Barcelona se servis manar (conforme maná) que Madalena Canet dins cert termono destinás lloch y puesto en que se depositaren, o entregasen los efectes movibles que lo competissen de dita compañía, y qe fintament elegís estimadors que ab los que seroan per dita Canals nomenats, estimasen los bens immobles, y demes que commodament no poguessen dividirse a fi y efecte de saberse lo que deuria entregar a Canet. La qual per medi de son procurador comparegué en causa suplicant fos manat, a Canals y demes que convingués, que encontinent se suspengués, y cessias lo curs de la fabrica de indianas, se fes descripció dels generos, y efectes de ella los quals junt ab la casa, y Prat quedasen encarregats a la persona que dit Señor Montero fos servit elegit perque ho tingués, a disposició de sa Señoria y per los que commmodament podrían dividirse nomenará dos estimadors precenent que en quant als bens immobles se degués fer la divisió per medi de licitació, entre los socis. A que se oposá Mariangela Canals nomenant per sa part personas de diferents clases aixi per la divisió del que era comodament divisible, com per la estima dels bens ommobles, y de difícil divisió. Estant en lo estat referit passá una, y altra part, a concedir poder a dit Illustre Señor D. Francisco Montero peraque com a arbitre, y arbitrador y amigable compositor decidis lo que degúes executarse. Y dit Ilustre Señor ab povisió feta a vint y tres de Febrer de mil setcents sinquanta vuyt, se serví arbitrar y declarar lo seguent, es a saber que quedaba extincta y finida la dita companya. Que Canals formas lo balans de aquella fins al die de sa extinció. Que se fes descripció dels efectes, aixi mobles, com immobles de la companya. Que una, y altra part fes nominació de personas peritas per la estima dels bens mobles, e immobles. Que dividissen per iguals parts los movibles entregant la meytat a cada un interessat, y que los immobles quedasen per Canals pagant luego de constar de la estima la meitat del valor de aquells a Canet. En conformitat de esta provisió passaven los experts per ditas parts elegits a fer la divisió del que era commodament divisible, entregantse, com se entregá a Canet la sua meytat, y a fer la estima dels bens immobles discordants en lo tocant al Prat nomenat “La Granota” per lo que fou elegit tercer quí fe usa declaración en conseguencia de la qual dit Señor Montero als quinse de Juny mil setcents sinquanta vuyt, provehí que lo valor del terreno de dit Prat era lo de quatre mil lliuras de las quals devia Canals entregar a Canet dos mil lliuras ab lo ben entes que en qualsevol temps que lo Ilustre Ajuntament de esta ciutat permetia lo us de la porció de Prat de que per tollerancia se serveix dita compañía, degan las duas parts sufrir igualment lo perjuici resercant salvo lo dret a Canals per lo recobro. Y haventse suscitat l dubte del que devia defatcarse de la estima dels bens immobles per rahó dels carrechs de aquells, es a saber dels censos, censals, catastro, y paballons, pretenent Canals que per est motiu devia rebaixarse conforme havia ja rebaixat en lo balancs que exibó en causa, la proprietat dels censals a dos y mit per cent y la proprietat dels censals a tres per cent, y aixi mateix a tres per cent la propietat corresponent al catastro, y pavellons. Y al contrari pretenent Canet que sols podía descontarse la propietat aixi dels censos, com dels censals, a tres per cent, y no cosa alguna per catastrol, y pavellons. Pasiá dit Ilustre Señor D. Francisco Montero en trenta hu de Agost mil setcents sinquanta vuyt a provehir, com provehí, que del valor dels bens immobles se rellevasen los censos y censals a que aquells están subjectes, comptant la proprietat dels censos a dos y mitg per cent, y la dels censals tres per cent que no tenia lloch la baixa de la proprietat corresponent a cans, manant se aumentás al haver de Canet la meytat del que per rahó de catastrol, y pavellons havia Canals en lo balans rebaixat del valor total dels bens immobles lo que unit ab las vuyt mil setcentas seixanta tres lliuras setse sous y nou diners que Canals ab lo balans donava en credit de Canet per resta de son haver dels fondos de dita compañía degúes Canals satisferho, a Canet. Ab la prevenció que per lo tocant, a la seguuretat ab que degúes ferse la entrega del diner, meytat dels credits actius, y demes efectes que Canet tenia en son poder se deguessen convenir las dos parts, y en cas de no concordarse se reservá poderho fer segons procehis en dret perque quedás Canals resguardada aixi per lo que mira als interessos de dita Canet, com per lo pertanyent als fills, y hereus de Bonaventura Canet y juntament maná que Canals degués indemnizar en deguda forma, a Canet de las quatre mil cent quaranta una lliura, catrose sous, y vuyt diners que dels fondos de la compañua se retenia per pagar los credits pasnus que la mateixa compañía está obligada, segons se conté en dit balans, y ultimament maná ab dita provisiò que Canals per haverse servit de tots los bens immobles desde finida la compañía degués pagar y satisfer a Canet un deu per cent de tota la quantitat de diner que efectivament pagarli segons dita ultima provisió. Executá Canals lo pagament de las quantitats y del deu per cent resultant de dita provisió ab diferents partidas fetas a sis de Setembre 1758 , es a saber las pertanyents a la proprietat, a solta dels notari avall escrit, a favor de Madalena Canet, y de Jaume Canet mare y fill per haverse est declarat per idóneo del gobern de sos bens sens intervenció de altre persona, y la porrata del deu per cent, a favor de dita Madalena Canet a solas, y sens solta, qual partida pretengué Canet que segons la provisió de trenta ho de Agost devia ferse del deu per cent integro, y no per porrata, emperó despres fo per dit Señor Montero a vint y sis de dit mes de Setembre declarat per leguitum lo deposit fet per Canals, y que no tenia lloch lo pretes per Canet. Y com per las provisions fetas per dit Ilustre Señor D. Francisco Montero, y de posit fet per dita Canals se haja vingut al estat de haverse de practicar la divisió dels effectes de dita compañía que una y altra part solicitava. Perço Mariangela Canals viuda de Esteve Canals botiguer de panuos ciutadá de Barcelona en nom seu propri, y com a hereca a dit difunt de son marit per aquell instituhida ab son ultim testament que feu en poder de Anton Duran notar ibais firmat als vint y nou de Juny mil setcents sinquanta sinch de una part. Y Madalena Canet viuda de dit Bonaventura Canet en nom seu propri, y com a tenutaria, y usufructuaria dels bens que foren de dit difunt son marit, y Jaume Canet ciutadá de Barcelona son fill, com a hereu universal de dit Bonaventura Canet son pare per esser, com es fill mascle de aquell segons apar de la partida de son batisme en la Parroquial Iglesia de Santa Maria del Mar de la present ciutat als vint y dos Agost mil setcents quaranta,. Y com a tal hereu instituhit ab lo testament que Bonaventura son pare feu en poder de Joseph Cols notari publich de número de Barcelona a vint y sinch de Abril mil setcents quaranta, publicat a 18 de octubre 1747, fa fora de la potestat dels tudors, y ciradors que dit son pare li asigná ab sont estament per haver estat declarat per apte, e idóneo per la administración de sos bens sens intervenció de altra persona, com consta ab provisió feta per lo Magnifich Lloch-thinent de Corregidor en lo civil de la present ciutat als de Setembre 1758 de que fa fe Ramon Alier notari publich de número de Barcelona y escrivá major de la cirua real ordinaria de la present ciutat, registrada en lo sentencia de dita curia novo 14 foli 39 de part altra. Prosseheixen a la divisió dels bens, y efectes de dita compañía ab inserta del balans de ella per despres dividirse entre si lo total de aquella que es com se segueix.=
Balans fet per la compañía de indianas de Mariangela Canals viuda, y hereva vitalicia dels bens del quondam Esteve Canals. Y Madalena Canet viuda y usufructuaria dels bens del quandam Bonaventura Canet, Conciderant desde primer de Janer de mil setcents sinquanta set fins vuy al primer de Mars de mil setcents sinquanta vuyt, y es com se segueix.
1) Per dos mil setcentas setanta duas arobas quatre lliuras cotó fi mediá filat de Malta que se comprá en lo any mil setcents sinquanta set coma par en lo llibre de compra, y compte de cotons de dit any mil setcents sinquanta vuyt en foll 2…………………………..46734Ll 19S 4D.
2) Pagat per diferents frogas, gomas y tinturas coma par en dit llibre en cmpte de drogas de dits anus en fol 8……………………………………………………………………………12707Ll 14S 5D.
3) Pagat per teixir, urdir, devanar, triar canonets y mullar coto per set mil cent setanta vuyt pessas telas de cotó per indians de tir deu canas dos pps apar en dit llibre en fol 22………………………………………………………………………………………..12065Ll 6S 9D.
4) Pagat als homens y alenyons jornalers del Prat, y fabrica apar en dit lliubre en fol 39…………………………………………………………………………………….……6518Ll 17S 11D.
5) Pagat per diferents gastos extraordinaris apar en dit llibre desde fol 49 a 57……………………………………………………………………….……………..…..4311Ll 10S 9D.
6) Pagat a Mariano Ferrusola per son salari desde primer Jamer mil setcents sinquanta set fins a divuyt Mars mil setcents sinquanta vuyt per haver estat empleat per la compañía fins en dit dia a rahó quatrecentas lliuras lo any, apar en dit llibre en fol 120…………..486Ll 13S 4D.
7) Pagat a Baltasar Camarsa per son salari desde primer Janer mil setcents sinquanta set fins a divuyt Mars mil setcents sinquanta vuyt per haver estat empleat per la compañía fins en dit dia a rahó trescentas lliuras lo any apar en dit llibre fol 124….……………....367Ll 15S 6D.
8) Pagat per Fermí Pujol per son salari desde primer Janer mil setcents sinquanta set fins a divuyt Mars mil setcents sinquanta vuyt per haver estat empleat per la compañía fins en dit dia a rahó dos centas seixanta lliuras lo any apar en dit llibre en fol 128…….....….316Ll 6S 8D.
9) Pagat a Pere Conques per son salari desde primer de Janer mil setcent sinquanta set fons a divuyt Mars de mil setcents sinquanta vuyt, per haver estat empleat per la compañía fins en dit die a rahó doscentas trenta lliuras lo any apar en dit llibre en fol 132…….….379Ll 16S 8D.
10) Pagat a Francisco Soler y Martí per son salari desde primer Janer mil setcents sinquanta set fins a divuyt de Mars mil setcents sinquanta vuyt a rahó trescentas lliuras lo any apar en dit llibre en fol 136……………………………………………………………...367Ll 15S 7D.
11) Pagat per diferents pencions de censos, y censals en tot lo any mil setcents sinquanta set per las casas de la fabrica apar en lo llibre de las rebudas, y en lo sobredit llibre fol 138………………………………………………………………………………………..…203Ll 19S 7D.
12) Per las pencions y porratas, que la compañía de Canals y Canet está devent, vuy a primer Mars mil setcents sinquanta vuyt per los censos, y censals que fan ditas casas y Prat de la dita compañía apar en li dit llibre en fol 139………………………………………268Ll 5D.
13) Importan los efectes, que quedaren existents del any antecedent de mil setcents sinquanta sis per los presents de mil setcents sinquanta set, y mil setcents sinquanta vuyt coma par del balans fet als trenta hu de Desembre mil setcents sinquanta sis…………….….63030Ll 15S 9D.
Se continua avant en lo present balans numero 286……………………….…..147659Ll 18S 4D.

Import dels efectes venuts, y existents, com dels beneficis de franquesa, lletras, y altres cosas que se trovan en la present compañía de indianas vuy a primer de Mars de mil setcents sinquanta vuyt conciderentse desde primer de Janer de mil setcents sinquanta set fins en dit dia primer de Mars, y es com se segueix.
14) Per sis mil cent noranta quatre pessas indianas (compresos los cobrallits) que se han venut a diferents individuos en tot lo any mil setcents sisnquanta set fins a primer de Mars del present y corrent any mil setcents sinquanta vuyt coma par al borrador de dits anys desde fol1 a 43 tots inclusive…………………………………………………………………………….….76380Ll 3S 11D.
15) Per los beneficis de franquisias, lletras relaixos, cotó y sacas venudas, y altras cosas, coma par en lo llibre de entradas de dits anys desde fol 82 a 83 inclusive………..…..2107Ll 4S 8D.
Se segueixen pessas indianas a deu canas dos pams existents, y demes cosas.
16) Per vint y vuit pesas indianas finas llestas tir deu canas dos pams pessa son juntas doscentas vuytanta set canas a quaranta quatre sous cana…………………..……631Ll 8S.
17) Per cent sinquanta sis pessas indianas entre finas llessas tir juntas mil sinch centas noranta nou canas a vint y sinch sous cana………………………………………………..…1998Ll 15S.
18) Per mil setcentas sinquanta pessas indianas medianas llestas tir juntas a rahó vint y un sous cana………………………………………………………………………………18834Ll 7S 6D.
19) Per quatre centas quaranta sis pessas indianas ordinarias llestas tir juntas quatre mil sinch centas setanta una cana quatre palms a rahó vint sous cana…………………….4571Ll 10S.
20) Per setse pessas indianas finas estampadas, y bullidas, tir juntas cent seixanta quatre canas a rahó quaranta dos sous cana…………………………………………………344Ll 8S.
21) Per cent sinquanta pessas indianas entre finas estampadas y bullidas tir juntas mil sinch centas trenta set canas quatre palms a rahó vnt y dos sous cana………,………..1691Ll 5S.
22) Per setsentas nou pessas indianas medianas esstampadas y bullidas tir juntas set mil doscentas seixanta set canas dos palms a rahó vint sous cana…………………..2267Ll 5S.
23) Per trescentas vuyttanta quatre pessas indianas medianas estampadas sens bullir tir juntas tres mil noucentas trenta sis canas a rahó dinou sous cana………………………3739Ll 4S.
24) Per noranta vuyt pessas indianas ordinarias estampadas, y bullidas tir juntas mil quatrecentas quatre palms a rahó dinou sous cana……….…………………………954Ll 6S 6D.
25) Per seixanta quatre pessas indianas ordinarias retenydas de blau tor juntas siscentas sis canas a rahço vint sous cana……………………………………………………………656Ll.
26) Per sinquanta quatre pessas indianas finas blancas tir juntas sinch centas sinquanta tres canas quatre palms a rahó trenta sis sous cana……………………………………..996Ll 6S.
27) Per sis pessas indianas no tant finas blancas tir juntas seixanta una canas quatre palms a rahó vint y quatre sous cana…………………………………………………………….73Ll 16S.
28) Per mil doscentas pessas indianas medianas blancas tor juntas dotse mil trescentas canas a rahó setse sous cana……………………………………………………………..……9840Ll.
29) Per vuyt centas deu pesas indianas medianas blancas ab la empesa tir juntas vuyt mil trescentas dos canas quatre palms a tahó setse sous……………………………..6642Ll.
30) Per vint y quatre pessas indianas de tres palms, y mitg llestas tir juntas doscentas quaranta sis canas a rahó dotse sous y sis cana……………………………………………….153Ll 15S.
31) Per trescentas dotse pessas indianas de tres palms y mitg blancas tir juntas tres mil doscentas vuyt canas a rahó deu sous cana……………………………………….1604Ll.
32) Per cent una pessas indianas de tres palms y mitg blancas ab la empesa tir juntas mil trenta sinch canas dos palms a rahó deu sous cana……………………………....517Ll 12S 6D.
33) Per sinch pessas, y mitja indianas que concisteixen en onse cobrellits entre fins grans a rahó vuyt lliuras lo cobrellit……………………………………………………………88Ll.
34) Per dos pessas, y mitja ndianas que concisteixen en sinch cobrellits grans medians a rahó set lliuras cobrellit…………………………………………………………………….…35Ll.
35) Per quatre pessas indianas que concisteixen en tretse cobrellits mediants pichs a rahó sinch lliuras deu sous cobrellit………………………………………………………………..71Ll 10S.
36) Per tres pessas indianas de tres palms y mitg que concisteixen en quatre cobrellits grans, a rahó sis lliuras deu sous cobrellit……………………………………………………..26Ll.
37) Per dos pessas y mitja indianas de tres palms, y mitg que concisteixen en sinch corellits gichs a rahó sinch lliuras cobrellit…………………………………………………….25Ll.
38) Per dotse pessas indianas entre finas, que se trovan en poder dels Señors Joan Solernou, y Joseph Vaquer de Valencia per compte de Canals y Canet de tir juntas cent vint y una canas quatre palms a rahó vint y sinch sous cana apar en lo borrador de mil setcents sinquanta vuyt en fol 43………………………………………………...………………………….151Ll 17S 6D.
39) Per seixanta duas pessas indianas medianas en poder de dits Señors per compte de Canals y Canet tir juntas siscentas trenta quatre canas set palms, a rahó vint y un sous cana apar en lo borrador de mils etcents sinquanta vuyt, y en dit fol 43……….…….666Ll 12S 4D.
40) Per dos pessas indianas entre finas en poder del Señor Joseph Terrafeta de Murcia per compte de Canals y Canet tir juntas vint canas un palm, a rahó vint y sinch sous cana apar al borrador de mil setcents sinquanta vuyt en fol 44…………………………………..25Ll 3S 2D.
41) Per trenta dos pessas indianas medianas en poder de dit Señor Terrafeta per compte de Canals y Canet de tir juntas trescentas vint y vuyt canas set palms, a rahó vint y un sous cana apar al borrador de mil setcents sinquanta vuyt en dit fol 44……………………345Ll 6S 4D.
42) Per divuyt arrobas vint y quatre lliuras cotó fi mediá, que se ha trobat existent, a saber, dotse arrobas vint y una lliura devanat y urdit que concisteix en setanta quatre pessas, o telas urdidas de deu canas dos palms quiscuna per indianas de sinch palms, una a rahó setse lliuras que concisteix en dotse pessas per tres palms, y mitg y quatre arrobas tretse lliuras cotó devanat ab canonets a setanta duas lliuras quintas…………………………………………340Ll 12S.
43) Per vuyt centas vint y dos arrobas vint y quatre lliuras cotó fo mediá filat, de Malta en madeixa a rahó seixanta vuyt lliuras lo quintar……………………………..…13989Ll 13S 8D.
44) Per sis lliuras dos onsas cotó finissim de galipuli en madeixa a rahó quaranta tres sous lliura………………………………………………………………………………………13Ll 5S 2D.
45) Per divuyt arrobas setse lliuras quatre onsas goma dragant a rahó seixanta sis lliuras quintar…………………………………………………………………………………..307Ll 7S.
46) Per seixanta una arrobas dotse lliuraqs goma barbaresca a rahó vint y vuyt lliuras quintar…………………………………………………………………………………..430Ll 4S 1D.
47) Per una arroba setse lliuras goma comuna del pays a rahó catorze lliuras quintar………………………………………………………………………………………5Ll 13S.
48) Per trenta una arroba dotse lliuras galas de alep a rahó vint y tres lliuras quintar…………………………………………………………………………………...180Ll 11S 5D.
49) Per sis arrobas set lliuras graneta de Abinyó a rahó vint lliuras quintar…..31Ll 6S 10D.
50) Per nou arrobas vuyt lliuras graneta groga del pays dolenta a rahó quatre lliuras lo quintar………………………………………………………………………………………9Ll 6S 2D.
51) Per cent setanta nou arrobas duas lliuras gransa fina a rahó trenta sis lliuras quintar…………………………………………………………………………………..1611Ll 13S 8D.
52) Per noranta sinch lliuras vuyt onsas indi fi de Guatimala a rahó sinch lliuras dos sous lliura………………………………………………………………………………………487Ll 18S.
53) Per quatre arrobas dotse lliuras vidriol de Sipre a vuyt lliuras la arroba….35Ll 13S 8D.
54) Per vint y una arroba vidriol Romá a rahó sinch lliuras vuyt sous quintar...28Ll 6S 10D.
55) Per dos arrobas sis lliuras verdet de Monpeller a rahó quaranta vuyt lliuras quintar……………………………………………………………………………………..26Ll 15S 4D.
56) Per sis arrobas tres lliuras vuyt onsas arcemis blancs y grochs a rahó quinse lliuras dotse sous lo quintar…………………………………………………………………………….23Ll 19S.
57) Per deu lliuras sal Saturno primera sort a rahó una lliuras per lliura………10Ll.
58) Per vint y una arroba sal Saturno segona sort a vint y una lliura arroba….411Ll.
59) Per cent seixanta sinch lliuras or piment a rahó sinch sous y sos la lliura….45Ll 7S 6D.
60) Per sinch arrobas deu lliuras alim de roca de Sivitavecha a rahó deu lliuras lo quintar………………………………………………………………………………..…….13Ll 9S 4D.
61) Per sinch lliuras Bresil de Santa Martha a rahó dos sous y sis lliuras…………….2S 6D.
62) Per una arroba deu lliuras sis onsas campecho respat a rahó deu lliuras quintar……………………………………………………………………………………….3Ll 11S 6D.
63) Per seixanta arrobas pega groga a rahó sis lliuras quintar……………………90Ll.
64) Per sinquanta dos arrobas tretse lliuras potage, a rahó dotse lliuras quintar…………………………………………………………………………………….157Ll 10S.
65) Per vint y dos lliuras farina de segol a rahó sis diners lliura………………………11S.
66) Per sis cortans segol a rahó seixanta quatre sous quartera……………………8Ll 12S.
67) Per duas arrobas duas lliuras barrella a nou lliuras quintar………………….4Ll 13S.
68) Per tres arrobas, vint y duas lliuras sosa a rahó tres lliuras quintar…………2Ll 17S 2D.
69) Per dos arrobas vint lliuras sendra gravalea, a rahó quatre lliuras quintar…2Ll 15S 4D.
70) Per divuyt lliuras justet a rahó dos sous lliura…………………………………..1Ll 16S.
71) Per nou arrobas tres lliuras terra de pipas a rahó deu sous quintar………….1Ll.
72) Per una arroba setse lliuras trementina comuna a rahó dos sous y sis lliuras………………………………………………………………………………………..5Ll 5S.
73) Per vint y nou hiuras si sonsas cera nova groga a rahó tretse sous lliura….19Ll 3S 6D.
74) Per sis lliuras arrel dita roja a rahó quatre sous lliura…………………………1Ll 4S.
75) Per sis lliuras sofra a rahó dos sous, y sis diners la lliura…………………………15S.
76) Per deu lliuras aiguacuyt a rahó tres sous, y nou diners la lliura……………..1Ll 17S.
77) Per tres carregas setse mautadellas sich de llimina sis lliuras carrega……..18Ll 15S.
78) Per sinch carregas setse maytadellas vinagre a rahó quatre lliuras vuyt sous carrega……………………………………………………………………………………..22Ll 11S.
79) Per quaranta quintars una arroba ferro vell a rahó dos lliuras quintar…….80Ll 10S.
80) Per vuyt arrobas vuyt lliuras llimadura de ferro a rahó una lliura dotse sous quintar……………………………………………………………………………………….3Ll 6S.
81) Per onse arrobas carbó a rahó duas lliuras quatre sous carrega……………..2Ll.
82) Per dos mil siscents quaranta quatre quintars duas arrobas llenya de pi a rahó tres sous y nou lo quintar…………………………………………………………………………….495Ll 1S.
Instruments trastes, y arreus pertanyents a la fabrica tot usat.
83) Per quatre urdidors a rahó una lliura quiscun……………………………………4Ll.
84) Per quatre guiadoras per ordir, y sis cabassos……………………………………1Ll 2S.
85) Per quaranta dos barretas de ferro per urdir a rahó sis diners…………………1Ll 1S.
86) Per trescentas quaranta quatre rodets per urdir a rahó tres sous dotsena…….4Ll 6S.
87) Per setanta sis torns per devanar cotó a rahó vint sous quiscun………………26Ll.
88) Per sinquanta vuyt peus per devanadoras a rahó tres sous quiscun…………….8Ll 14S.
89) Per viytanta quatre puas de ferro per los torns a rahó tres sous quiscuna……12Ll 12S.
90) Per dos guarniments per fer llistos, y dos maneras de torn per………………….1Ll 8S.
91) Per dos rastells per plegar las indianas a rahó deu sous quiscun……………….1Ll.
92) Per vuyt cavakks de fusta per plegar las pessas, y per fuster a rahó set sous quinscuna……………………………………………………………………………………..2Ll 16S.
93) Per dos bugidors per rodar lo plegador de las pessas……………………………….4S.
94) Per vint bancas per los taixidors a rahó quatre sous quinscuna…………………4Ll.
959 Per disset dotsenas vuyt parxats de sinch palms a rahó sis sous dotxena………5Ll 6S.
96) Per quatre dotsenas vuyt parxats de tres palms y mitg a rahó quatre sous dotzenade………………………………………………………………………………………….18S 8D.
97) Per cent catorce pins o llistos bons, y dolents de diferents números ab los quals ni ha tres de seda per…………………………………………………………………………………114Ll.
98) Per trenta pins o lliszos de fil de carem nous sens guarnir de número catorze a rahó trenta quatre sous quiscun…………………………………………………………………………51Ll.
99) Per onse pins, o llissos dits nous, sens guarnir de número quinsse a rahó trenta sis sous quinscun………………………………………………………………………………………19Ll 16S.
100) Per vuyt pins, o llissos dits nous sens guarnir de número disseté a rahó trenta vuyt sous quinscun………………………………………………………………………………….…..15Ll 4S.
101) Per seixanta quatre puas de canya per teixir de diferents números per…….32Ll.
102) Per catorce currioletas per los talers a rahó sis diners quinscun………………...6S.
103) Per cent nou llums ab dos grasols de ferro estinyats a rahó sis sous quiscun…………………………………………………………………………….………..32Ll 14S.
104) Per duas liuras sis onsas fil de lli a rahó dotse sous lliura…………………….1Ll 10S.
105) Per onse lliuras vuyt onsas fil de cane, tort a rahó deu sous lliura…………..5Ll 16S.
106) Per onse onsas corda de canem dita britonera, a rahó vuyt sous la lliura………7S 4D.
107) Per vint y sis lliuras duas onsas corda dita ninyeta a rahó quatre sous lliura………………………………………………………………………………………….5Ll 4S 8D.
108) Per trenta quatre lliuras corda dita de tabas a rahó tres sous y sis lliuras….5Ll 10S.
109) Per quaranta dos lliuras passols de cotó a rahó dos sous lliura……………..4Ll 4S.
110) Per quatre cents seixanta mitllos de fusta per estampar indianas ab sas rentraduras corresponents ab los quals no ha vint per lo blau, y blanch a rahó quatre lliuras quinscum………………………………………………………………………………...1840Ll.
111) Per trescents vint motllos differents, y dolents sens poder servir…….………18Ll.
112) Per vuytanta sis planxas de fusta per fer motllos a rahó nou sous quinscuna……………………………………………………………………………….….38Ll 14S.
113) Per setse baquets de diferens midas per posar colors per……………………16Ll 10S.
114) Per catorse banquetas per tenir los baquets a rahó quatre sous quiscuna….2Ll 16S.
115) Per vint y tres massas per estampar undianas a rahó quatre sous quinscuna……………………………………………………………………………………4Ll 12S.
116) Per satanta paños per las taulas de estampar a rahó deu sous quinscun….35Ll.
117) Per dotse sombreros vells per fer manetas per tirar colors a rahó dos sous, y sis quinscun……………………………………………………………………………………..1Ll 19S.
118) Per catorce manetas de sombrero per dit efecte,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,3S.
119) Per vint y quatre respalls nous per retajar los motllos a rahó nou sous y sis quinscun………………………………………………………………….………………….1Ll 8S.
120) Per dotze respalls vells per dit efecte a rahó quatre sous quiscun……………2Ll 8S.
121) Per deu calaixos per recullir las pesas de indianas quant se estampan a rahó set sous quicun………………………………………………………………………………………..3Ll 10S.
122) Per deu riscles de capser per los vaquets………………………………………..1Ll 4S.
123) Per dotse espátulas de fusta per remenar los colors………………………………..6S.
124) Per sis tamissos per passar gala, y dos balanzas de pell………………………8Ll.
125) Per vint y quatre sedassos de diferents midas per passar colors……………..3Ll 12S.
126) Per quatre pells de camusa per los vaquets a rahó set sous, y sis quinscuna……………………………………………………………………………………1Ll 10S.
127) Per quatre lliuras esponha comuna a rahó dotze sous lliura…………………2Ll 8S.
128) Per quatre vanchs llarchs de fusta sens espatllers a rahó set sous y sis quinscun…………………………………………………………………………………….1Ll 10S.
129) Per dos tamborets ab citial de pell a rahó sinch sous qa rahó sinch sous quiscun………………………………………………………………………………………….10S.
130) Per una petita sort de ferramenta de graver mitllos per……………………..9Ll 10S.
131) Per dos batadors de fusta per lo gracador per…………………………………….1S.
132) Per tres taulas per estampar induanas quals se reputan per dos a rahó quatre lliuras quinse sous quinscuna……………………………………………………………………9Ll 10S.
133) Per dos tauletas xicas ab sos calaixos per………………………………………….18S.
134) Per dos molas ab sas caixas per esmolar ferros…………………………………..16S.
135) Per setse vidres per allisar indianas a cinch sous quiscun………………….4Ll.
136) Per quaranta conis de terra de different midas bons y dolers, messuras de terra, y dos gerras emvernissadas de vert grans per………………………………………………6Ll 10S.
137) Per vint y vuyt sacas per posar cotó a rahó vint sous quiscuna…………..28Ll.
138) Per catorze xarpalleras a rahó un sou, y sos quiscuna………………………1Ll 1S.
139) Per quaranta vuyt sanallas grans, y mitjanas, a rahó tres sous quiscuna…7Ll 4S.
140) Per cent trenta dos serralletas per los texidors per ………………………….2Ll.
141) Per setse cabassos de espart per posar ferro……………………………………..16S.
142) Per sis sanallas de mitja quartera plenas de canonets de canya per devanar cotó quinse reals quinscuna…………………………………………………………………………..9Ll.
143) Per sis calderas de diferents midas, dos cassolas, un caldaronet, una calderilla, dos cassetas, dos escumadoras, y dos trssos de canó tot de aram de pes junt dos centas quatre lliuras a rahí nou sous lliura…………………………………………………….……91Ll 16S.
144) Per sis calderas de diferents midas, una cassola, dos cassas, una cullera, dos escumadoras, y una cantimplora tot de aram de pes junt cent vuytanta vuyt lliuras si sonsas a rahó nou sous lliura……………………………………………………………………84Ll 14S 6D.
145) Per nou tascons de ferro per estallar llenya de pes junts quaranta vuyt lliuras si sonsas a rahó un sou y sis lliuras…………………………………………………………………3Ll 12S 9D.
146) Per quatre destrals per estallar llenya a quinse sous quiscuna…………….3Ll.
147) Per nou tascons de ferro per dit efecte de pes junts de sinquanta lliuras si sonsas a rahó un sou, y sis……………………………………………………………………………….3Ll 10S.
148) Per in bolant dos tiras, un ganxet, una pala de ferro y un morter de pedra per………………………………………………………………………………………….1Ll 10S.
149) Per un bolant un morter de pedra, y una forqueta ab manech de fusta per……12S.
150) Per una ayxa, un Martell, una dalla, un cobridor, o rampí, una manxa, una palafanga, sinch cavechs, y un filat de ferro per…………………………………………………3Ll 16S.
151) Per una aixa, un ayxol, un Martell, un cubridor, o rampí una canal de ferro ab manech de fusta, un ganxo de ferro, sinch cavechs, y un filat de ferro per…………………..3Ll 12S.
152) Per un fogó de ferro ab quatre peus de pes vuytanta set lliuras a rahó dos sous la lliura………………………………………………………………………………………8Ll 14S.
153) Per un tres peus de ferro, de pes trenta sinch lliuras a rahó un sou y sis la lliura………………………………………………………………………………………2Ll 12S 6D.
154) Per un tros de bomba de ferro de pes cent seixanta set lliuras a rahó dos diners lliura………………………………………………………………………………………8Ll 8S 5D.
155) Per una maneta de ferro per picar colors de pes tretse lliuras a rahó un sou, lliura………………………………………………………………………………………….13S.
156) Per una sort de disenys de paper per…………………………………………3Ll.
157) Per quatre llibres de disenys de paper ab cubertas de pergami…………28Ll.
158) Per dos mitjas canas capsadas de ferro a rahó quatre sous……………….8Ll 8S.
159) Per una grada de fusta per ………………………………………………………..8S.
160) Per una grada de fusta per…………………………………………………………8S.
161) Per dos escalas de fusta…………………………………………………………….12S.
162) Per una caixeta per posar disenys…………………………………………….1Ll 8S.
163) Per catorse ayxugamans a rahó dos sous quiscun………………………….1Ll 8S.
164) Per dotze massas per estallar llenya a rahó vuyt sous quinscuna…………1Ll 16S.
165) Per tres carretons que se reputan per dos a rahó deu sous quiscun……….1Ll.
166) Per deu bayarsm a rahó tres sous quiscun…………………………………….1Ll 10S.
167) Per dos galledas ab cercols de ferro per…………………………………………..14S.
168) Per dos cujols ab cercles de ferro per……………………………………………….8S.
169) Per dos escabells de fusta…………………………………………………………….6S.
170) Per una banca, y un banquet…………………………………………………………6S.
171) Per dos taulas llargas ab sos capitells, a rahó dotse sous quiscun…………1Ll 4S.
172) Per dotse cayxas de fusta per ciquions a rahó vint sous quiscuna…………12Ll.
173) Per quatre banchs llarchs sens espatllers a rahó set sous, y sis……………..1Ll 10S.
174) Per quatre canals de fusta a rahó sis sous quiscuna…………………………1Ll 4S.
175) Per dos citiala de fusta ab tres peus per posar baquets a sis sous quiscun…..12S.
176) Per trenta picadors de Alsina a rahó quatre sois quinscun………………….6Ll.
177) Per vit zuxadoras de salse a rahó quatre sous quiscuna……………………..4Ll.
178) Per dos caixetas per posar agullas………………………………………………….6S.
179) Per dotse devantals de cotonina de velas per lo homens del Prat per………1Ll 4S.
180) Per tres botellas de barraló que se reputan las tres per dos quince sous quiscuna……………………………………………………………………………………1Ll 10S.
181) Per dos cavechs……………………………………………………………………….10S.
182) Per vint palas de fusta…………………………………………………………...1Ll.
183) Per un ganxo, un tiras, y dos forquetas per sis sous, un tirás, y una forquieta per sis sous que junts son………………………………………………………………………………….12S.
184) Per dos xuxos………………………………………………………………………….4S.
185) Per dos capots de buvell per los homens del Prat setimat lo un per sinch lliuras deu sous, y lo altre per tres lliuras que junts importan………………………………………..8Ll 10S.
186) Per deu cadiras de boga milt usadas a rahó quatre sous quiscuna………2Ll.
187) Per sinch galedas, y un bujol…………………………………………………..1Ll 4S.
188) Per un cubell, y una tineta de fusta ab cercols de ferro a saber per lo cubell vuyt lliuras dotse sous, y per la tineta tres lliuras quatre sous que junts importan…………11Ll 16S.
189) Per dos cubells, una portadora, y una casa de fusta ab cercols de ferro, a saber los dos cubells deu lliuras, quinse sous y sis la portadora, y la casa importa junt……11Ll 1S 6D.
190) Per un llit de peu de gall ab sinch pots de alba, un matalas, trasportí y dos cuixins de ploma……………………………………………………………………………………21Ll.
191) Per un taulell de fusta per picar las indianas per…………………………..1Ll 10S.
192) Per dos taulells de fusta mes dolenta per dit efecte…………………………2Ll 10S.
193) Una cabria ab son ferro per tenir la romana, y balanza per………………1Ll 16S.
194) Per una gerlá pa, dos siments, dos adressedors, tres ribots, set ferros de brusekkarm onse enformadors, dos escarparas, dos estanallas, deu barrinas, un compas, un mal, unas estisoras, tres clavias, quatre rossets, una afinadora, dos reglas, dos escauras, un nivel, una taula plom, una prensa de fusta ab Martel de ferro, set serras, sinch barrinas xicas, una cabreta per aiguacuit, dos congrenys, , un pagés, yn banch ab son calaix estimat tot per los experts histerns per……………………………………………………………………………………….31Ll 6S.
195) Per dos pasteras, y una canal de fusta per passar las pessas carmesinas…………………………………………………………………………..……6Ll 10S.
196) Per una tula ab sos capitells per la lina dels blaus per………………...……3Ll 8S.
197) Per un tap de fusta ab dos pessas per la caldera dels blaus per……...….…….18S.
198) Per una prensa ab sos guarniments per premsar llimonas per……...……....3Ll.
199) Per una tina de fusta gran ab cercols de ferro ab sa aixeta de bronze per los blaus estintat la tina trenta lliuras vuyt sous y quatre, y sos lliuras per la aixeta importa junt……………………………………………………………………………………......36Ll 8S.
200) Per un cubell curt y una tina quadrada ab cercols de ferro per……….....…8Ll 10S.
201) Per un cuellet ab cercols de ferro, y una eyxeta de bromse per………....….3Ll.
202) Per una post, y un tros de roure, y un fugó de fusta…………………….....….1Ll 8S.
203) Per una bota de tres carregas ab aixeta de bronze un embut de fusta ab son canó de aram, y dos portadoras rodonas tot ab cercols de ferro……………………………….....…8Ll 5S.
204) Per dos galledas gerradas en lo pou de Sant Magí de la fabrica…….....…..8Ll 10S.
205) Per una curriola, y cadena de ferro per lo dit pou de pes junt noranta una lliura sis onsas a rahó dos sous lliura………………………………………………………………....….3Ll 3S.
206) Per un garbell de fil de llautó…………………..…………………………....…..1Ll.
207) Per un llit, y dos guias de fusta de roura per una calandria…………....…….8Ll.
208) Per un trenca pinyas de alzina……………………………………………...……2Ll.
209) Per im bofet de noguer ab sos ferros……………………………………....…….3Ll 10S.
210) Per una taula de pi ab son valaix per gravar mitllos ab son pany……....…..6Ll.
211) Per una taula de pi ab son calaix, y pany al magatzem del cotó……….....….2Ll 10S.
212) Per una clivilla de fusta per estirar lo cotó……………………………….....….1Ll 4S.
213) Per una taula ivada de noguer ab sos calaixos………………………….....…..3Ll 10S.
214) Per dos tamborets de fusta………………………………………………….....………6S.
215) Per una canal, y una pedra tot de pedra negra per llisar indianas……......…….15S.
216) Per una pedra foguera bona per llisar indianas………………………….....….3Ll 15S.
217) Per tres pedras fogueras, que las tres se reputan per dos per no ser tan bonas per dit efecte……………………………………………………………………………………....…7Ll 10S.
218) Per na campana de bronce ab sos guarniments en la fabrica………….....…..3Ll.
219) Per dos romanas mitjanas y una de xiqueta la una de las mitjanas es ab piló de bronce la qual es estimada per duas lliuras vuyt sous, y las altras duas per tres lliuras divuyt sous importan juntas………………………………………………………………………..…….6Ll 6S.
220) Per dos ganxos de ferro per la corda de la curriola……………………..…………2S.
221) Per unas balansetas de llautó ab sos pesos tot dolent……………………..……….7S 6D.
222) Per dos fanals de vidre en la fabrica…………………………………………..….1Ll 12S.
223) Per una sort de corda, y llivants de espart………………………………………1Ll.
224) Per vint y sis cadiras de boga de quatre respatllers ab las quals ni ha dos de xicas………………………………………………………………………………………..88Ll 14S.
225) Per un cobrellit sis cortinas y sinch sanefas de indianas molt isat en la habitació de Mariano Ferrusola, estimat lo cobrellit per tres lliuras, y las cortinas, y sanefas altras tres lliuras son junt…………………………………………………………………………….6Ll.
226) Per una tauleta de pi ab sos capitells molt dolenta per canas las indianas……8S.
227) Per vuyt escombras de palma………………………………………………………..4S.
228) Per quatre dotzenas manechs de escombra………………………………………..12S.
229) Per nou dotzenas papers de agullas de cap llimat grossas a rahó quatre lliuras dotsena……………………………………………………………………………………36Ll.
230) Per una sort de posts de blada, noguer, pi, barras, currons de fusta dolents, y altres trastos, y una caixa……………………………………………………………………..36Ll.
231) Per altra sort de posts de pi o diferents calitats ab las quals van compresos un llit per esbandir las indianas, y un banquet…………………………………………………..8Ll.
232) Per una caldera de aram per los blaus en la fabrica de pes doscentas trenta quatre lliuras a rahó dotze sous lliura………………………………………………………………140Ll 8S.
233) Per una aixeta, y dos corrioletas de vronze en dita caldera…………………6Ll.
234) Per dos instruments de ferro a modo de salamons plans, que están sobre la tina de fusta, y caldera de aram per los blaus…………………………………………………………10Ll.
235) Per la grua de ferro sobre dita caldera, y sisté un dels dits salomons pes setanta duas lliuras a rahó dos sous lliura…………………………………………………………..7Ll 4S.
236) Por una caldera de aram per preparar lo cotó de pes vuytanta set lliuras si sonsas a rahó onse sous lliura…………………………………………………………………………48Ll.
237) Per una caldera de aram en lo Prat per bullir las indianas de pes cent vint, y quatre lliuras deu onsas, a rahó del sou lliura……………………………………………..62Ll 8S.
238) Per una caldera de aram en dit Prat per lo tint blau de pes cent sinquanta duas lliuras si sonsas a rahó onse sous lliuras………………………………………………………83Ll 8S.
239) Per dos ayxetas de bronce per ditas dos calderas del Prat………………..83Ll.
240) Per una romana gran ab pilo de bronce………………………………………7Ll.
241) Per un canastró ab sas balanzas de aram, y diferents pesos en lo magatsem del cotó…………………………………………………………………………………………6Ll 8S.
242) Per tres curriolas de fusta ab sos guarniments de ferro per pujar aigua….3Ll .
243) Per un cerca pous de ferro…………………………………………………………..8S.
244) Per un ternal ab sa corda de canem per pesar lo cotó y altres cosas……...2Ll 5S.
245) Per un saca puas de ferro……………………………………………………………8S.
246) Per tres escuts de armas reals en los portals de la fabrica, del Prat, y en lo de casa Canals……………………………………………………………………………………..4Ll 10S.
247) Per una prensa torcul de ferro, y en ella una famella de bronce per los motllos……………………………………………………………………………………20Ll.
248) Per dos campanas a modo de garbells per posar a las tinas dels buals…..3Ll.
249) Per catorce varretas, y ferros corresponents per cortinas en la habitació de Mariano Ferrusola………………………………………………………………………………….5Ll 16S.
250) Per quatre barretas, y vuyt ferros de cortina en la qual habita camaraja..2Ll.
251) Per vint y una barreta de fusta per cortinas en ditas habitacions y en la que habita Fermí Pujol……………………………………………………………………………………………..1Ll 7S 9D.
252) Per una guieta de ferro en la capella de Sant Magí de la fabrica per lo fanal…1Ll 11S 6D.
Rica……………………………………………………………………………………………………10S.
253) Per dos currioletas de bronce ab sos ferros per la corda de la campana de la fabrica……………………………………………………………………………………………..10S.
254) Per dos pomets de bronze, lo un en lo passama de la escala que puja al pati de la fabrica, y lo altre en la escala del costat de la tintura…………………………………………….1Ll 2S 6D.
255) Per un quadro ab la imatge de Nostra Señora del Roser ab sa guarnició en la quadra de las donas…………………………………………………………………………..………..….3Ll.
256) Per tretze estoras en la porxada de la fabrica…………………………..………....2Ll 5S.
257) Per tres estoras en lo magatsem del cotó……………………………………………2Ll 5S.
258) Per vint y un quintar duas arrobas vint y duas lliuras garroga a rahó vint y tres sous quintar………………………………………………………………………………………..25Ll 19S 10D.
259) Per una prensa per embalar las indianas…………………………………………28Ll.
260) Per duas ayxetas de bronce en la cuyna de la habitació de Ferrusola……………..8S.
261) Per quatre colls ferros per corrons de calandria………………………………..54Ll.
262) Per un cavall per tirar lo carro…………………………………………………….33Ll 12S.
263) Per los guarniments de dit cavall……………………………………………………5Ll 12S.
264) Per un carro ab dos parells rodas………………………………………………….20Ll.
265) Per una cuberta de cotonina de velas per dit carro……………………………….2Ll.
266) Per un motllo de fusta nou per escampar indianas………………………………..7Ll.
267) Per quatre botas ab cercols de ferro, y aixetas de bronze las duas de quatre carregas, y las altras dos de tres carregas ab las quals se posa lo ferro ab such……………………..30Ll.
268) Per una bota de duas carregas ab cercols de ferro, y aixeta de bronce per posar such de llimona…………………………………………………………………………………………..3Ll 10S.
269) Per duas botas de carregá ab cercols de ferro, y aixetas de bronce per posar lo such de llimona…………………………………………………………………………………………..3Ll 10S.
270) Per dos botas de quatre carregas ab cercols de ferro y aixetas de bronce per lo vinagre…………………………………………………………………………………………10Ll.
271) Per dos quintars palla………………………………………………………………………14S.
272) Per una capella de prespectiva ab atxas de fusta pavelló y angels y lo demes corresponent a ella per Sant Magí…………………………………………………………………………15Ll 10S.
273) Per cent y un talers per teixir indianas estimats per los experts Jacinto Anrich y Pere Campanyá fusters a rahó quatre lliuras quatre sous quiscun………………….…..414Ll 4S.
274) Per tres taulas per llisar indianas ab sos guarmiments estimadas per dits experts a rahó vuyt lliuras quinscun………………………………………………………………………..24Ll.
275) Per vint taulas per estampar indianas estimadas per dits experts a rahó quatre lliuras quinse sous quiscuna……………………………………………………………………….95Ll.
276) Per dos calandrias per calandrar las indianas la una nova, y la altra vella estimadas per dits experts, ço es per lo pertanyent a fuster y manyá……………………………….229Ll 12S.
277) Per lo corró de brons ques en la calandria dita nova estimat per francisco Cot, y Pau Toorrents courers…………………………………………………………………………175Ll 10S.
278) Per los daus, y famellas de bronce de la dita calandria estimat per dits experts courers……………………………………………………………………………………..123Ll 5S.
279) Importan las casas de la fabrica establertas en lo carrers del Protal Nou, y den Cortinas de la present ciutat de Barcelona (compresas en ellas lo solido o tarreno, vidrieras, filats de ferro, ferraments de manyá, y de ferrer, fablados, prestatxas, estanedors, y tot lo demes pertanyent a Mestres de casas, y fusters) estimadas a saber per Ramon Ibern y Francisco Perdinas Mestres de casas per quinse mil sinquanta set lliuras divuyt sous, y nou, y tres mil seixanta tres lliuras disset sous, y sinch per Pere Campanyá y Jacinto Anrich fusters, quals dos partidas fan juntas divuyt mil cent vint y una lliura setse sous, y dos (Consta de la estima feta per dits Mestres de casas, y fusters) y de estas se deuhen relaixar quatre mil cent noranta quatre lliuras per las cent quatre lliuras deu sous per cent mil siscentas trenta tres lliuras un sou, y un diner per quaranta vuyt lliuras dinou sous, y deu diners de censal a rahó tres per cent sinch centas sinquanta lliuras per setse lliuras deu sous de catastro a rahó tres lliuras per cent, y trescentas vuyttanta tres lliuras sis sous, y vuyt diners per onse lliuras deu sous de pavellons que juntas las quatre partidas son sis mil setcentas seixanta lliuras set sous, y nou diners que revaixadas de las mencionadas divuyt mil cent vint y una lliuras setse sous y dos diners quedan liquidas…………………………………………………………………………………...11361Ll 8S 5D.
280) Importa la casa que fou de clota situada en lo Prat dit nou en lo terme de Sant Martí de Provensals conciderant també lo solido, o terreno de dita casa, y demes oficinas, siquia, siquió, y llit consta de la estima feta, y firmada per dits Mestres de casas, y fusters siscentas vuytanta una lliuras dotze sous, y tres diners a saber per los Mestres de casas sinch centas trenta lliuras dos sous, y per los fusters cent sinquanta una lliura deu sous y tres diners dich………………………………………………………………………………………….688Ll 12S 3D.
281) Importan las quatre mojadas y una quarta de terra en lo dit Prat nou a rahó mil lliuras per mujada quatre mil doscentas sinquanta lliuras consta de la estima feta per Joan Batlle pagés de esta de Barcelona y Domingo Oliva pagés, de quals se han de descontar sis centas quatre lliuras per las quinse lliuras dos sous que fan ditas terras de cent annual a rahó duas lliuras deu sous per cent, y dos centas seixanta sis lliuras tretze sous quatre diners per las vuyt lliuras que per ellas se paga de catastro, y fan juntas vuytcentas setanta lliuras tretze sous y quatre diners que rebaixadas estas de las referidas quatre mil doscentas sinquanta quedan liquidas……………………………………………………………………………………3379Ll 6S 8D.
282) Importan las casas, y demes oficinas de la fabrica situadas en lo Prat de la granota (en lo dit terme de Sant Martí de Provensals) dit lo Prat vell, y Portal Vermell compresas en ellas lo solido, o terreno de las casas, oficinas, rechs, excabacions, siquions, llits de las siquias, tancas, bombas, y grita estimadas a saber per dits Ramon Ibern, y Francisco Pardinas Mestres de casas per dos mil vuytcentas noranta tres lliuras dotse sous, y per Pere Campanyá y Jacinto Anrich fusters per noucentas nou lliuras dotze sous quals dos partidas fan tres mil vuytcentas tres lliuras quatre sous consta de la estima feta, y firmada per dits Mestres de casas, y fusters, y destas se deuhen rebaixar noranta lliuras per las duas lliuras sis sous de cens annual que fa la mujada de terra establerta, y propria en lo dit Prat vell a rahó duas lliuras deu sous per cent y detretas estas quedan liquidas……………………………………………………….…..3783Ll 4S.
283) Importa lo terreno del tras escrit Prat de la Granota dit lo Prat Vermell, y Portal vermell estimat per Joseph Capelino segons la previsió feta per lo Ilustre Señor D.Francisco Montero als quinse Juny mil setcents sinquanta vuyt a causa de la discordia que habían tingut los experts per una, y altra part elegits, consta de dita provisió en lo proces actuat en poder de Joseph Jaume Creus…………………………………………………………………..4000Ll.
En la qual per los experts y tercer no se fa menciò del domini directe……….187385Ll 16S 8D.

Se continua avant en lo present balans número 288.
Nota
284) En numero 279 se enclouen mil siscentas trenta tres lliuras un sou, y un diner per lo preu dels censals que sefons se ha vist en sas creacions son sols mil siscentas trenta tres lliuras per lo que ho ha de mes un sou, y un diner que prové de haverse fet lo compte segons lo que se paga per pencions que son quaranta vuyt lliuras dinou sous, y deu diners, quant no deuen pararse sino quaranta vuyt lliuras dinou sous, nou diners.
Nota
285) Se prevé que per poderse presentar estos balansos ab major prestesa se han continiat las casas y Prats ab las bairas de censos, censals, catastro, y pavellons que se expressan en la partidas continiadas en números 279 y subseguents lo que, y demes duptos deurá regularse segons será dicidit per lo Ilustre Señor D. Francisco Montero.
286) Importan los generos comprats, frormals, salaris, maniobras, pencions de censos, y censals, pagadas (y las que se están devent) gastos estraordinaris, com també lo import dels generos que quedaren existents als trenta hu de Desembre mil setcents sinquanta sisa par atrás en lo present cuadern, y balans desde nº 1 a nº 13 tots inclusive………………147659Ll 18S 4D.
287) Per los beneficis, que Deu Nostre Señor es estat servit donarnos desde primer Janer de mil setcents sinquanta set fins a vint y vuyt febrero mil setcents sinquanta vuyt (del que lin donam infinitas gracias) en quals beneficis van compresos los instruments, trastes, y arreos de la fabrica, com també, las casas de dints la ciutat. y las casas y Prats de fora la ciutat de dita compañua de Canals y Canet aparabas en oo present balans y quader…...39725Ll 18S 2D.

187385Ll 8S 6D.

288) Importan las indianas y sacas venudas, franquicias, relaixos, veneficis e lletras, lo lloguer del prat dit nou, com també lo existent que son indianas, cotó, drogas, gomas, tinturas, y altras cosas pertanyents a colors, instruments, trastes, y arreus de la fabrica, las casas de la fabrica de dins la ciutat, las casa, y prat de la granota, y lo que fou de clota dit nou apar atrás en present quadern, y balans desde nº 14 a 283 tots inclisives.......................187385Ll 16S 6D.

Credits que se troban existents en la present compañya de indnanas de Canals y Canet, vuy a primer de Mars de mil setcents sinquanta.
289) Ignasi Soler & Cia. De Olot apar en dit recort de mil setcents sinquanta vuyt en fol 8...............................................................................................................................461Ll 4S.
290) Francisco Montells sastre en dit recort 1.....................................................94Ll 8S 8D.
291) Domingo Garriga sastre en dit recort 2......................................................168Ll 10S 8D.
292) D. Pedro Fernando Laborda de Tortosa 2.....................................................82Ll 11S.
293) Maria y Anton Llansó mare y fill sastres 2..................................................352Ll 17S 1D.
294) Pau Clos botiguer de tellas 2.......................................................................315Ll 2S.
295) Joseph Camplloch & Cia. De Mataró 3........................................................55Ll 8D 8D.
296) Francisco Riera major, y per ell Narcis Riera y Anton Massanes tots de Mataró 3...............................................................................................................................296Ll 13S 4D.
297) Joseph y Joseph Puig pare y fill de Calaf 4.................................................186Ll 19S.
298) Joseph Figueras botiguer de telas 4............................................................297Ll 4S.
299) Anton Riera y Matas argenter 4....................................................................55Ll 10S.
300) Joan Placias & Cia. de Calella 5..............................................................1180Ll 10D.
301) Esteve Cassart parayre de Sant Feliu de Cudinas 5...................................354Ll 4S 7D.
302) Joseph Segura, y Anton Talavera de Copons 6...........................................23Ll 2S.
303) Anton Puig estampador de indianas 6...........................................................11Ll 14S 9D.
304) Joan Flaquer y Pere Cortina de Mataró 7.............................................5530Ll 2S 8D.
305) Joseph Sabater domiciliat en Cadiz per sinch mil sinch centas noranta nou reals plata tres quartas fitg en fol 7...........................................................................................979Ll 17S 3D.
306) Joseph Terrafeta domiciliat en Murcia per cent onse mil vuyt cents vuytanta dos reals catorse maravedises velló en fol 8.......................................................................10401Ll 11S 4D.
307) Joan Busquets, Simeon Segura & Cia. De Copons 9................................868Ll 2S6D.
308) Joan Solernou y Joseph Vaquer domiciliats en Valencia per dos mil cent onse lliuras dotze sous y vuyt valencians en fol 11......................................................................2956Ll 5S 8D.
309) D. Joan Baptista y Siro Raxetto de Valladolid per catorse mil setcents sinquanta dos reals tres maravedises vello 12................................................................................1328Ll 9S 8D.
310) Andreu Casamitjana sastre paller 13...........................................................932Ll 6S.
311) Joseph Sabater domiciliat en Cadiz, y per ell los Señors Anglí y Sabater de esta 15............................................................................................................................6539Ll 4S 3D.
312) Joseph Vallaster sastre, y per ell Joseph Seró revenedor 17.........................25Ll.
313) Serra y Andrey de Marcella per cent catorse lliuras quinse sous y tres diners tornessos a rahó dinou lliuras tres sous per dobla en or 18......................................................41Ll 19S.
314) Joseph Pau sastre 19....................................................................................186Ll 4S.
315) Joseph Brufau & Cia. De Copons 19..........................................................825Ll.
316) Pau Viver y Oller de la Aduana 20.................................................................4Ll 12S 10D.
317) Los Señores Ginesta, y Baró botiguer de telas 20......................................334Ll 1S 10D.
318) Joan Cavalle sastre 21....................................................................................2Ll 19S 6D.
319) Maria Prat ferrovellayre 21............................................................................6Ll 1S 6D.
320) Joseph Muns pagés 21......................................................................................8Ll.
321) Joseph Placias de Calella 24.......................................................................351Ll 19S 1D.
322) Los Señors Beetz Bahz Wensorff domiciliats en Malega per quaranta sinch mil siscents y quinse reals vint y un maravedies velló 28..........................................................4240Ll 16S 6D.
323) Pau Junquosa domiciliat en Barbastro 29..................................................1162Ll 1S 6D.
324) Los Señors Valls y Franques domiciliat en Madrid per vint y quatre mil cent y set reals dos maravedies velló 41...........................................................................................2241Ll 4S.
325) Francisco Colom sastre 35...........................................................................347Ll 6S 2D.
326) Grau Rovira botiguer de telas 35.................................................................329Ll 19S 6D.
327) Joan Fontanals sastre 35................................................................................29Ll 2S 9D.
328) Pere Domenech seller 36.................................................................................82Ll 9S.
329) Ramon Sala y Pere Romeu de Copons 37..................................................616Ll 19S.
330) Lo Dr. Pau Romá 37.......................................................................................87Ll 15S 9D.
331) Salvador Oliver mallorquí en lo Rnt. Fol 37................................................604Ll 19S 9D.
332) Joseph y Joan Thomas & Cia. de Copons 38................................................251Ll 8S 8D.
333) Ignasi Clard perxer 38...................................................................................307Ll 13S.
334) Miquel Girona argenter 37............................................................................127Ll 8S 6D.
335) D. Joseph Sarrat 39.........................................................................................12Ll 6S.
336) Joan Buch, Casalins & Cia. De Calella 40...................................................922Ll 19S.
337) Silvestre Monner de Castelló de Ampurias 42...............................................97Ll 18S 9D.
338) Joan Baptista Imbert botiguer de telas 42......................................................71Ll 11S 6D.
339) Da. Josepha Vilana y Figarola 42..................................................................24Ll 7S 6D.
340) Juan Mandri de Mataró 42...........................................................................193Ll 16S 8D.
341) Juan Brayda pagés 43.....................................................................................67Ll 6S 7D.

46329Ll 17S 3D.

Capitals que se han trobat existents en la present compañía de indianas de Canals y Canet vuy al primer de Mars de mil setcents sinquanta vuyt, com apar en lo balans del present quadern atrás desde nº 14 a nº 283 tots inclusive.
342) Per sis mil quatrecentas trenta tres pessas, y mitha indianas entre pintadas y blancas ab los quals van compresos los cobrellits, y las que son en poder de Solernou, y Vaquer y Terrafeta...............................................................................................................61950Ll 6S 10D.
343) Dos onsas cotó filat urdit y en mateixa.......................................................14343Ll 22S 3D.
344) Per diferents drogas, gomas, tinturas, vinagre, ferro, llenya, y altras cosas corresponents a colors o tinturas..................................................................................................4607Ll 8S 10S.
345) Per los instruments, trastes, y arreus, y altres menudencias pertanyents a la fabrica....................................................................................................................4861Ll 9S 8D.
346) Per las casas y prats tant de dins la ciutat com las de Granota, y lo altre dit lo Prat Nou, que fou de Clota...................................................................................................23135Ll 11S 4D.
347) Per los credits que se han trobat en lo recort de mil setcents sinquanta set, y mil setcents sinquanta vuyt, y apar també per menor atrás en lo present balans desde nº 289 a nº 341 tots inclusive..............................................................................................................46349Ll 17S 3D.

155248Ll 5S 2D.

348) Per lo capital que la Señora Madalena Canet se trobava tenir existent desde primer Janer mil setcents sinquanta set fins a vint y vuyt Febrer mil setcents sinquanta vuyt com apar del balans fet a trenta hu de Desembre mil setcents sinquanta sis........................................................................54128Ll 14S 11,1/4D.
349) Per la mitat dels beneficis tocants a dita Señora Canet desde primer Janer mil setcents sinquanta set fins a vint y vuyt Febrer del corrent de mil setcents sinquanta vuyt, com apar atrás en lo present balans nº 287.......................19862Ll 9s 1D.................73984Ll 14S 9,1/4D.
350) Nostra Canals a la viuda de Francisco Palau & Cia. De Amsterdam per quatre centas trenta sinch florins dinou sous y sis banco a rahó noranta set diners de gros lo ducat com apar en lo recort de mil setcents sinquanta set en fol 3...................................................347Ll 9S.
351) Nostra Canals al Señor Geroni Adlú maltés com apar al dit recort en fol 32.............................................................................................................................352Ll 8S 7D.
352) Nostra Canals per censos, y censals de dita compañía apar en lo llibre de gastos en fol 839...........................................................................................................................266Ll 5S 7D.
353) Per la meitat dels beneficis tocants a nostra Canals desde primer Janer mil setcents sinquanta set fins a vint y vuyt Febrer mil setcents sinquanta vuyt com apar atrás en lo present balans en nº 287.........................................1986Ll 1S 11D.
354) Per lo capital se troba tenir existent nostra Canals vuy al primer de Mars mil setcents sinquanta vuyt segons lo present alans....57258Ll 17S 4,3/4D......................77121Ll 16S 4,3/4D.
Se ha de tenir present las dos notas de números 284 y 285.............................155248Ll 5S 2D.

Ab que quedant com queda reduhit, a suma de diner lo valor de tots los bens aixi mobles, com immobles, y dels efectes, y credits actius de dita compañía segons es de veurer en lo precedent balans se passá a la divisió dels efectes de dita compañía en la forma seguent.

Primerament las ditas ditas Madalena Canet ciuda en nom seu propri, y com a tenutaria y usufructuaria dels bens que foren de dit difunt son marit, y Jaume Canet son fill, y hereu unicersal de dit Bonaventura Canet llur marit, y pare resepctive a bon compte de las setanta tres mil noucentas vuytanta quatre lliuras catorse sous que del cumulo total de dita compañía los tocan a mes de las siscentas lliuras que avall ab altre capitol se dirá, elegeixen, prenen, y acceptan per la quantitat de quaranta una mil quatrecentas sinquanta una lliuras vuyt sous y onse diners los infrascrits generos, trastes, instruments, y arreus de dita fabrica, baix la mateixa estima ab que estan continuats en dit balans y son los seguents.
Primo: Per catorse pessas indinas finas llestas tir deu canas dos palms son juntas cent quaranta y tres canas quatre palms, a quaranta quatre sous cana.........................315Ll 14S.
Item: Per setanta vuyt pessas indianas entre finas llestas tir setcentas noranta y nou canas quatre palms a vint y sinch sous cana.....................................................................999Ll 7S 6D.
Item: Per vuyt centas setanta y sinch pessas indianas medianas llestas tor vuyt mil noucentas sexanta vuyt canas sis palms a vint y un sous.......................................................9417Ll 3S 9D.
Item: Per dos censas vint y tres pessas indianas llestas tor dos mil doscentas vuytanta sinch canas sos palms a vint sous cana..........................................................................2286Ll 15S.
Item: Per vuyt pessas indianas finas estampadas y bullidas tir vuytanta dos canas a quaranta dos sous cana..........................................................................................................172Ll 4S.
Item: Per setanta sinch pessas indianas entre finas estampadas, y bullidas tir setcentas sexanta vuyt canas sis palms a vint y dos sous....................................................................845Ll 12S 6D.
Item: Per trescentas sinquanta sinch pessas indianas medianas estampadas, y bullidas tir tres mil siscentas trenta vuyt canas sis palms a vint sous cana..................................3638Ll 15S.
Item: Per cent noranta dos pessas indianas medianas estampadas sens bullir tir nou centas sexanta vuyt canas a dinou sous............................................................................1869Ll 12S.
Item: Per quaranta nou pesas indianas ordinarias estampadas, y bullidas tir sinch centas dos canas dos palms a dinou sous..................................................................................477Ll 2S 9D.
Item: Per trenta dos pessas indianas ordinarias retenydas de blau tir trescentas vint y vuyt canas, a vint sous cana............................................................................................328Ll.
Item: Per vint y set pessas indianas finas blancas tir doscentas setanta sis canas sis palms, a trenta sis sous cana...................................................................................................498Ll 3S.
Item: Per tres pessas indianas no tant finas blancas tor trenta canas sis palms a vint y quatre sous cana....................................................................................................................36Ll 18S.
Item: Per siscentas pessas indianas medianas blancas tir sis mil cent sinquanta canas, a setse sous cana................................................................................................................4920Ll.
Item: Per quatrecentas y sinch pessas indianas medianas blancas ab la empesa tir quatre mil cent sinquanta una canas dos palms a setse sous...................................................3321Ll.
Item: Per dotse pessas indianas llestas tir cent vint y tres canas a dotse sous, y sis diners..........................................................................................................................76Ll 17S 6D.
Item: Per cent sinquanta sis pessas indianas de tres palms y mitg blancas tir mil siscentas quatre canas a deu sous cana...................................................................................802Ll.
Item: Per sinquanta pesass indianas de tres palms y mitg blancas ab la empesa tir sinch centas dotse canas quatre palms a deu sous........................................................................256Ll 5S.
Item: Per sinch cobrellits, grans de indianas de sinch palms ab colors forts a vuyt lliuras..........................................................................................................................40Ll.
Item: Per tres cobrellits grans de indianas medianas de sinch palms a set lliuras...21Ll.
Item: Per dos cobrellits grans de indianas de tres palms y mitg, a sis lliuras deu sous quiscun.........................................................................................................................13Ll.
Item: Per set cobrellits xichs de indianas de sinch palms a sinch lliuras deu sous quiscun.........................................................................................................................37Ll 10S.
Item: Per dos cobrellits xichs de indianas de tres palms y mitg a sinch lliuras quiscun.......................................................................................................................37Ll 10S.
Item: Per nou arrobas dotse lliuras cotó debanat y urdit a saber sis arrobas deu lliuras sis onsas que concisteixen en trenta set pessas telas urdidas de deu canas dos palms quiscuna, y per sinch palms de ample vint y una lliura que concisteixen en sis pessas de telas udridas de ceu canas dos palms quiscuna, y per tres palms y mitg de ample, y dos arrobas sis lliuras, sis onsas ab canonets a setanta dos lliuras quintar en sinch sanallas grans, net.......170Ll 56S.
Item: Per quatre centas onse arrobas dotse lliuras cotó fi dedia filat de Malta en vint y una sacas, y un valot, y mes una saca per igualalr las partidas net de taras a sexanta vuyt lliuras quintar...................................................................................................................6994Ll 16S 11D.
Item: Per tres lliuras una onsa cotó de gallipuli en madexa a dos lliuras tres sous, la lliura............................................................................................................................6Ll 12S 7D.
Item: Per tres sanallas de palma grans plenas de canonets de canya per debanar cotó que se consideran a una lliura deu sous quiscuna.................................................................4Ll 10S.
Item: Per nou arrobas vuyt lliuras dos onsas goma dragant en una saca neta detaras a sexanta sis lliuras quintar.....................................................................................................153Ll 13S 7D.
Item: Per trenta arrobas dinou lliuras goma barbaresca a vint y vuyt lliuras quintar.......................................................................................................................215Ll 2S 4D.
Item: Vint y una lliuras goma comuna del Pahuis a catorse lliuras quintar..............2Ll 16S 6D.
Item: Quinse arrobas dinou lliuras galas de Alep a vint y tres lliuras quintar.........90Ll 9S 2D.
Item: Tres arrobas tres lliuras sis onsas graneta de Abbinyó a vint lliuras quintar..15Ll 13S 5D.
Item: Quatre arrobas disset lliuras graneta groga del pahis a quatre lliuras quintar..........................................................................................................................4Ll 13S 1D.
Item: Vuytanta vuyt arrobas divuyt lliuras granza en dos botas neta e taras a trenta sis lliuras quintar.......................................................................................................................798Ll 4S 9D.
Item: Quaranta set lliuras deu onsas indi fi de Guatimala a sinch lliuras dos sous lliura..........................................................................................................................243Ll 19S.
Item: Dos arrobas sis lliuras vidriol de Sipre a vuyt lliuras arroba..........................17Ll 16S 5S.
Item: Deu arrobas tretse lliuras vidriol xomá, a sinch lliuras, vuyt sous quintar......14Ll 3S 5D.
Item: Una arroba tres lliuras cerdet de Monpaller a dotse lliuras arroba.................13Ll 7S 8D.
Item. Tres arrobas una lliura deu onsas arcenis blanchs, y grochs a quince lliuras dotse sous quintar.........................................................................................................................11Ll 19S 6D.
Item: Sinch lliuras sal saturno de primera sort a una lliura la lliura.........................5Ll.
Item: Deu arrobas tretse lliuras sal saturno de segona sort a vint y una lliuras arroba.........................................................................................................................220Ll 10S.
Item: Vuytanta dos lliuras sis onsas or piment a sinch sous, y sis diners lliura........22Ll 13S 9D.
Item: Dos arrobas divuyt lliuras alum de roca de Sivitavecha a deu lliuras quintar..6Ll 14S 8D.
Item: Dos lliuras sis onsas Bresil de Santa marta a dos sous, y sis diners lliura.............6S 3D.
Item: Divuyt lliuras tres onsas camppecho respat a deu lliuras quintar.....................1Ll 15S 9D.
Item: Trenta arrobas pega groga a sis lliuras quintar...............................................45Ll.
Item. Vint y sis arrobas set lliuras potaje a dotse lliuras quintar...............................78Ll 15S.
Item: Una arroba una lliura barrella a nou lliuras quintar.........................................2Ll 6S 9D.
Item: Una arroba vint y quatre lliuras sosa a tres lliuras quintar...............................1Ll 8S 7D.
Item: Una arroba deu lliuras sendra graxalea, a quatre lliuras quintar.....................1Ll 7S 8D.
Item: Nou lliuras fuster, a dos sous lliura.........................................................................18S.
Item: Quatre arrobas catorse lliuras sis onsas terra de pipas a deu sous quintar............12S 6D.
Item: Vint y una lliuras trementina comuna en una gerreta neta de taras a dos sous, y sis diners la lliura.........................................................................................................................2Ll 12S 6D.
Item: Carotse lliuras nou onsas cera groga a tretse sous la lliura.............................9Ll 11S 9D.
Item: Tres lliuras roja es arrel a quatre sous lliura...........................................................12S.
Item: Tres lliuras sobra a dos sous, y sis diners lliura......................................................7S 6D.
Item: Onse lliuras garina de segol a sis diners la lliura...................................................5S 6D.
Item: Tres quartans segol a sexanta quatre sous quartera............................................. 16S.
Item:Sinch lliuras ayguacuit a tres sous y nou la lliura...................................................18S 9D.
Item: Una bota de dos carregas ab cercols de ferro y aixeta de bronse per lo such de llimona..........................................................................................................................3Ll 10S.
Item: Deu barralons vuyt maytadellas vinagre a una lliura dos sous barraló...........11Ll 5S 6D.
Item: Una bota de quatre carregas ab cercols de ferro y aixeta de vronse per dit vinagre...........................................................................................................................5Ll.
Item: Vint quintars tretse lliuras ferro vell a dos lliuras quintar.................................40Ll 5S.
Item: Dos botas a saber una de quatre carregas, y la altra de tres carregas ab cercols de ferro y aixetas de bronce, per posar lo ferro vell ab such.....................................................15Ll.
Item: Quatre arrobas quatre lliuras llimalla de ferro a una lliura dotse sous quintar...........................................................................................................................1Ll 13S 2D.
Item: Sinch arrobas tretse lliuras carbó, a dos lliuras quatre sous carrega................1Ll 2D.
Item: Mil trescents vint y dos quintars una arroba llenya de pi a tres sous, y nou diners quintar.......................................................................................................................247Ll 18S 5D.
Item: Dos urdidors per urdir las pessas per indianas a una lliura quincun...............2Ll.
Item: Dos guiadoras per urdir, y tres cabassos................................................................11S.
Item: Vint y una barretas de ferro per urdir a sis diners quiscuna..................................10S 6D.
Item: Cent setanta dos rodets per posar lo cotó per urdir a tres sous dotsena..........2Ll 3S.
Item: Trenta vuyt torns per debanar cotó a vint sous quiscun..................................38Ll.
Item: Vint y nou peus per debanadoras a tres sous quiscun.......................................4Ll 7S.
Item: Quaranta dos puas de ferro per los torns a tres sous quiscuna........................6Ll 6S.
Item: Una maneta de torn, y un guarniment per fer llisos...............................................14S.
Item: Un restell per plegar las pessas.............................................................................10S.
Item: Quatre cavalls de fusta per plegar las pessas y per fuster, un bugidor per plegar las pessas...........................................................................................................................1Ll 8S 6D.
Item: Deu bancas per los teixidors a quatre sous quiscuna.......................................2Ll.
Item: Vuyt dotsenas deu partarts de sinch palms per los talers a sis sous dotsena....2Ll 13S.
Item: Dos dotsenas quatre parxos de tres palms per dit efecte a quatre sous dotsena..............................................................................................................................9S 4D.
Item: Sinquanta set pints, o llissos de diferents números ab los quals no ha un de seda...........................................................................................................................57Ll.
Item: Quinse pints, o llissos nous de número catorse, sens quarnir a trenta quatre sous quiscun.....................................................................................................................25Ll 10S.
Item: Sinch y mitg pinto o llissos nous de número quinse sens guarnir a trenta sis sous quiscun......................................................................................................................9Ll 18S.
Item: Quatre pints, o llissos nous de número disset sens guarnir a trenta vuyt sous quiscun......................................................................................................................7Ll 12S.
Item: Trenta dos puas de canya per teixir de diferents numeros, totas usadas a deu sous quiscuna..................................................................................................................16Ll.
Item: Set corrioletas per los talers a dis diners quiscuna.............................................3S 6D.
Item: Sinquanta quatre llums ab dos grasols de ferro estanyats a sis sous quiscun....................................................................................................................16Ll 4S.
Item: Una lliura tres onsas fil de lli a dotse sous la lliura............................................1S 5D.
Item: Sinch lliuras deu onsas fil de canam tort a deu sous la lliura........................2Ll 18S 4D.
Item: Sinch onsas dos quarts corda de canem dita britonera a vuyt sous lliura............3S 8D.
Item: Tretse lliuas una onsa corda dita ninyeta a quatre sous lliura.......................2Ll 12S 4D.
Item: Disset lliuras corda dita de tabal a tres sous y sis diners lliura.....................2Ll 19S 6D.
Item: Vint y una lliuras passols de cotó a dos sous lliura.........................................2Ll 2S.
Item: Dos cens trenta mitllos de fusta per estampar indianas ab sas rentraduras corresponents, ab los quals ni ha deu per los blaus, y blanchs a quatre lliuras quiscun...............920Ll.
Item: Cent sexanta motllos de fusta per estampar dolents sens poer servir..............9Ll.
Item: Quaranta tres planxas de fusta per mitllos a nou sous quiscuna....................19Ll. 7S.
Item: Vuyt baquets de diferents midas per posar colors a una lliura quiscun............8Ll.
Item: Set banquetas per tenir los baquets a quatre sous quiscun..............................1Ll 8S.
Item: Onse massas per estampar indianas a quatre sous quinscuna.........................2Ll 4S.
Item: Trenta sinch paños per las taulas de estampar a deu sous quiscun................17Ll 10S.
Item: Sis sombreros vells per fer manetas per tirar los colors.........................................15S.
Item: Set manetas de solbreros vells per dit efecte...........................................................1S 6D.
Item: Dotse respalls nous per netejar los motllos a nou sous y sis diners quiscun.....5Ll 14S.
Item: Sis respalls vells per dit efecte a quatre sous quiscun........................................1Ll 4S.
Item: Sinch calaixos per recullor las pesas indianas quant se estampan a set sous quiscuna........................................................................................................................1Ll 15S.
Item: Sinch rescas de cabser per los baquets....................................................................12S.
Item: Sis espatulas al gusta per remanar los colors..........................................................3S.
Item: Tres tamissos per posar gala, y una balansa de pell..........................................1Ll.
Item: Dotse sadossos de diferents midas per possar colors.........................................1Ll 16S.
Item: Dos pells de camusa per los baquets a set sous y sis diners quiscuna.....................15S.
Item: Dos lliuras esponja comuna a dotse sous la lliura.............................................1Ll 4S.
Item: Dos banchs llarchs de fusta sens espatllers a set sous, y sis diners quiscun...........15S.
Item: Un tamboret ab citiall de pell...................................................................................5S.
Item: La leytat de una petita sort de ferramenta per gravar motllos..........................4Ll 15S.
Item: Un batador de fusta per lo gravador.............................................................................6D.
Item: Una taula per estampar indianas.......................................................................4Ll 15S.
Item: Una tauleta ab son claix...........................................................................................9S.
Item: Una mola ab sa caixa per esmolar ferros.................................................................8S.
Item: Vuyt vidres per llisar indianas............................................................................2Ll.
Item: Vint cossis de diferents midas bons, y dolents mesuras, y una gerra envernissada de vert tot de terra per...............................................................................................................3Ll 5S.
Item: Catrse sacas per posar cotó a vint sous quiscuna.............................................14Ll.
Item: Set xarpelleras a un sou, y sis diners quiscuna........................................................10S 6D.
Item: Vint y quatre sanallas de palma grans y mitjaneras............................................3Ll 12S.
Item: Sexanta sis sanalletas xicas per los teixidors.......................................................1Ll.
Item: Vuyt cabassos de espart per posar ferro...................................................................8S.
Item: Sis caladeras de diferents midas, dos cassolas, un calderonet, una calderilla, dos cassetas, dos escumadoras, y dos trosos de canó tot de aram de pes junt doscentas quatre lliuras a nou sous lliuras.............................................................................................91Ll 16S.
Item: Nou tascons de ferro per estallar llenya de pes junt quaranta vuyt lliuras sis onsas, a un sou y sis diners la lliura................................................................................................3Ll 12S 9D.
Item: Dos destrals per estallar llenya a quinse sous quiscuna....................................1Ll 10S.
Item: Un bolant, dos tiras, un garxet, una pala de ferro, y un morter de pedra per....1Ll 10S.
Item: Una aixa, un martell, una dalla, un cobridor o rampí, una manxa, una oalafanga, sinch cavechs y un filat de ferro.............................................................................................3Ll 16S.
Item: Un fogó de ferro ab quatre peus de pes vuytanta set lliuras a dos sous la lliura.............................................................................................................................8Ll 14S.
Item: La meytat de una sort de disenys de paper per.….............................................1Ll 10S.
Item: Dos llibres ab disenys de paper y cobertas de pergamí...................................14Ll.
Item: Una mitja cana capsada de ferro............................................................................4S.
Item: Una grada de fusta..................................................................................................8S.
Item: Una escala de fusta.................................................................................................6S.
Item: Una caiseta per posar disenys...........................................................................1Ll.
Item: Sis massas per estallar llenya............................................................................2Ll 8S.
Item: Set aiguamans de drap de sacas.............................................................................14S.
Item: Dos carretons per....................................................................................................10S.
Item: Sinch bayars per ….................................................................................................15S.
Item: Una galleda ab sercols de ferro per lo pon.............................................................7S.
Item: Un bujol ab cercols de ferro....................................................................................4S.
Item: Un escambell per.......................................................................................................3S.
Item; Una banca per...........................................................................................................3S.
Iteem: Una taula ab sos capitells........................................................................................12S.
Item: Sis caixas per siquions..........................................................................................6Ll.
Item: Dos banchs llarchs sens espatllers, e mes altres dos que ja estan notats..................15S.
Item: Dos canals de fusta..................................................................................................12S.
Item: Uns tials de fusta ab tres peus per posar los baquets...............................................6S.
Item: Quinse picadors de alsina per pivar las indianas...............................................3Ll.
Item: Deu pujadoras de salza per.................................................................................2Ll.
Item: Una caixeta per posar agullas.................................................................................3S.
Item: Sis devantals de cotonia de velas per.......................................................................12S.
Item: Un cavech per............................................................................................................5S.
Item: Deu palas de fusta per..............................................................................................10S.
Item: Un tirás y una forqueta per.......................................................................................6S.
Item: Un xuxo per................................................................................................................2S.
Item: Un capot de durell per..........................................................................................3Ll.
Item: Sinch cadiras de boga milt usadas per.................................................................1Ll.
Item: Dos galledas y un bujol per........................................................................................12S.
Item: Dos cubells, una portadora y una cassa de fusta tot ab cercols de ferro per....11Ll 1S 6D.
Item: Un taulell de fusta per picar pessas de indianas................................................1Ll 10S.
Item: Un llit, y dos guias de fusta de rourer per una calandria..................................8Ll.
Item: Un trenca piñas de alsina per..............................................................................2Ll.
Item: Un tamboret de fusta................................................................................................3S.
Item: Una taula de noguera ovada ab sos calaixos.....................................................3Ll 10S.
Item: Una canal, y una pedra rodona negra per llisar indianas per................................15S.
Item: Una pedra foguera bona per llisar indianas per.................................................3Ll 15S.
Item: Una romana mitjana, y una de xiqueta ab pilons de ferro per............................3Ll 18S.
Item: La meytat de una sort de corda, y llibons de espart.................................................10S.
Item: Tres cadiras de boga de quatre respatllers ab las quals ni ha una de xica per..................................................................................................................................5Ll 17S.
Item: Un cobrellit de indianas molt usat que tenia Mariano Ferrusola per.............3Ll.
Item: Quatre escombras de palma.....................................................................................2S.
Item: Duas dotsenas manechs de escombra.......................................................................6S.
Item: Quatre dotsenas y mitja papers de aqullas de cap llimat grossas, a quatre lliuras dotsena.........................................................................................................................18Ll.
Item: La meitat de una sort de posts de blada, noguer, pi, borras, corrons de fusta dolents, buscalls, y altres trossos..............................................................................................18Ll.
Item; Altre meytat de una sort de posts de pi, o diferents qualitats en lo prat ab las quals van compresos un llit per esbandir las indianas, y un banquet per....................................4Ll.
Item: Dos colls ferros soldats per corrons de calandria...........................................27Ll.
Item: Un cavall per tirad lo carro per.......................................................................33Ll 12S.
Item: Los guarniments per dit cavall per....................................................................5Ll 12S.
Item: Un carro ab dos parells rodas..........................................................................20Ll.
Item: Una cuberta de cotonina de velas per dit carro.................................................2Ll.
Item: Quaranta tres arrobas onse lliuras garrofa a vint y tres sous quiscuna..........12Ll 9S 11D.
Item: Un quintar palla per set sous..................................................................................7S.

41451Ll 8S 11D.

Item: En segon lloch dits Madalena Canet y Jaume Canet, mare y fill en los noms sobre expressats a bon compte de la part, a ells pertanyent en lo total de dita compañía y del que se conté en lo capitol antecedent, elegeixen, prenen y acceptan per la quantitat de sinch centas noranta quatre lliuras nou sous y vuyt diners, la meytat de las pessas de indianas que troban cexhistents en ma y poder de las personas que se expressan en las partidas infras, y seguents.
Primo: De las dotse pessas indianas entre finas de tir cent cint y una canas quatre palms que se troban exhistents y en poder dels Señors Joan Solernou y Joseph Vaquer de Valencia, per compte de Canals y Canet com apar –tras son número 38 prenen sis pessas tir sexanta canas sis palms, a vint y sinch sous cana......................................................................75Ll 18S 8D.
Item: De las sexanta duas pessas indianas medianas tir sis centas trenta quatre canas set palms que se troban exhistents en poder de dits Señors Solernou y Vaquer per compte de Canals y Canet apart en lo balans número 39 prenen trenta una pessas tir trescentas disset canas tres palms y mitg a vint y un sous cana............................................................333Ll 6S 8D.
Item: De las ditas pessas indianas, entre finas, tir vint canas un palm exhistents en poder del Señor Joseph Terrafeta de Murcia per compte de Canals y Canet ques diu en nº 40 del valans prenen una pessa tir deu canas mitg palm a vint y sinch sous casa................12Ll 11S 7D.
Item: De las trenta duas pessas indianas medianas, tir tres centas vint y vuyt canas set palms exhistents en poder de dit Señor Terrafeta per compte de Canals y Canet com se diu en lo balans nº 41 prenen setse pessas tir cent sexanta quatre canas tres palms y mitg a vint y un sous cana...........................................................................................................................172Ll 13S 2D.

594Ll 9S 8D.
Item: En tercer lloch dits Madalena Canet y Jaume Canet mare y fill, en los referits noms en descarrech, del que los competeix en los efectes de dita compañía conforme se ha dit en los dos antecedents capitols elegeixen prenen, y acceptan per la quantitat de vint y tres mil cent setanta quatre lliuras divuyt sous, y set diners, la meytat de cada un dels credits actius que te dita compañía (part dels quals vuy son cobrats com se dirá avall en la ultima apoca que firmaran dits Canet) y se troban individuats desde nº 289 a nº 341 tots inclusive del balans sobre insertat.
Item: En quart y ultim lloch dits Madalena Canet en nom propri y com a tenutaria, y usufructuaria dels bens de dit difunt son marit, y dit Jaume Canet son fill, , y hereu de dit son pare per cumpliment de las setanta tres mil noucentas vuytanta quatra lliuras, y catorse sous que en números 348 y 349 de dit balans sels repartexen dels fondos de dita compañía y pe rlas siscentas lliuras que en virtut de provisió per dit Ilustre Señor D. Francisco Montero feta a trenta hu de Agost mil setcents sinquanta vuyt se devian anyadir a son haver per rahó de la meytat de a proprietat corresponent a catastro, y pavellons que Canals havia rebaixat de la estima dels bens immobles com es de veurer en números 279 y 281 del balans, lloan y aproban, y en cuant menester sie acceptan las sinch partidas juntas de suma nou mil trescentas sexanta tres lliuras setse sous, y nou diners que lo die sis de Setembre de mil setcents sinquanta vuyt a solta del notari baix firmat los foren fetas una es a saber, en lo deposit de la Sagristia de la Capella de Sant Sever de la Seu de Barcelona per los Ilustres Administradors del Collegi de Sant Sever de dita Seu de la quantitat de tres mil doscentas vint y nou lliuras deu sous, y las altras quatre en la taula dels camuns deposits de dita present ciutat ço es una de dos mil cent sinquanta lliuras per Anton Duran notari, altra per Joan Pau Canals de mil vuyt centas vuytanta quatre lliuras sis sous, y nou dines, y la altra de sis centas lliuras per lo mateix Joan Pau Canals.
Item: En primer lloch la dita Mariangela Canals en nom seu propri, y com a hereva de dit Esteve Canals son marit difunt en descarrech de las setanta set mil cent vint y una lliuras setse sous, y sinch diners que li competeixen sobre lo total de dita compañía com es de veurer en números 353 y 354 en dit balans, y també en descarrech dels tres credits passius que dita Canals ha de satisfer per la compañía es a saber a la viuda de Francisco Palau & Cia. De Amsterdam trescentas quaranta set lliuras, y sis diners, a Geroni Adlei tres mil sinch centas vint y sis lliuras, vuyt sous, y set diners, y per censos y censals dos centas sexanta vuyt lliuras sinch sous, y set diners y son continuats en nçumeros 350, 351 y 352 del referit balans, com també del diner que ha dit, y escrit, a dits Canet, elegeix pren, y accepta, eo se reté, y reserva per la quantitat de quaranta tres mil cent vint y dos lliuras vuyt sous, y quatre diners tots los generos, trastos, instruments, y arreus de dita fabrica que dits mare y fill Canet no han pres per sa part dels continuats en la precedent balans desde nº 16 a nº 28 tots inclusive exclosos los números 38, 39, 40 y 41 dels quals en lo Item seguent se parlará, los quals generos, y demes que ab lo present elegeix, y pren, eo se reté dita Canals son de sima ditas quaranta tres mil cent vint y dos lliuras vuyt sous, y quatre diners.
Item: En segon lloch dita Mariangela Canals en dits noms en part de paga del que lo competeixen dita compañía com se ha dit en lo Item Segon antecedent, elegeix preu, y accepta per la quantitat de sinch centas noranta quatra lliuras nou sous, y nou diners la meytat de las pessas de indianas que estan exhistents en ma y poder de las personas que se expressan en las partidas infras y seguents.
Primo: De las dotse pessas indianas entrefinas de tir cent vint y una canas quatre palms que se troban exhistents en poder dels Señors Joan Solernou y Joseph Vaquer de Valencia per compte de Canals y Canet com apar a tras en nº 38 prenen sis pessas tir sexanta canas sis palms a vint y sinch sous cana....................................................................................75Ll 18S 9D.
Item: De las sexanta duas pesas indianas medianas tir siscentas trenta quatre canas set palms que se troban exhistents en poder de dits Señors Solernou y Vaquer per compte de Canalss y Canet a par de lo balans nº 39 prenen trenta una pessas tir trescentas disset canas tres palms, y mitg a vint y un sous cana.......................................................................................333Ll 6S 2D.
Item: De las duas pessas indianas entreginas tir vint canas un palm exhistents en poder del Señor Joseph Terrafeta de Murcia per compte de Canals y Canet ques diu en nº 40 del balans prenen una pessa tir deu canas mitg palm a vint y sinch sous cana..............12Ll 11S 7D.
Item: De las trenta duas pessas indianas medianas tir trescentas vint y vuyt danas set palms exhisten en poder de dit Señor Terrafeta per compte de Canals y Canet com se diu en lo balans nº 41 prenen setse pessas tir cent sexanta quatre canas tres palms, y mitg, a vint y un sous cana................................................................................................................172Ll 13S 8D.

594Ll 9S.
Item: En tercer lloch la mateixa Mariangela Canals en los noms sobre expressats en descarech del que li pertany en lo total de dita compañía per los motius que se insinuan en los dos precedents Intems elegeix, pren, y accepta per la quantitat de vint y tres mil cent setanta quatre lliuras divuyt sousm y set diners la meytat de cada un dels credirs actius que te dita compañía (part dels quals vuy son cobrats com se dirá avall en la ultima apoca que firmaran dits Canet), y se troban individuats desde nº 289 a nº 341 tots inclusive del balans tras insertat.
Item: En quart y ultim lloch dita Mariangela Canals per cumpliment de las setanta set mil cent vint y una lliuras setse sous, y sinch diners que per sa part li competeixen en lo total de dita compañía, y de las quatre mil cent quaranta una lliuras catorce sous, y vuyt diners que quedan a son varrech haver de satisfer als acrehedors de dita compañía com tot se conté desde nº 350 a nº 354 de dit balans, com també de las vuyt mil setcentas sexanta y tres lliuras setse sous y nou diners que ha donat de comptants a dits mare y fill Canet a mes de las siscentas lliuras per refecció de la meytat de la proprietat corresponent a catastro, y pavellons segons tot se mencioná en quart lloch del que dits Canet han pres per sa part, per la quantitat es a saber de vint y tres mil cent trenta sinch lliuras, onse sous, y quatre diners, se reté los bens immobles que tenia, y possehia dita compañía, y se troban valuats en dit balans desde nº 279 a nº 283 tots inclusive, los quals bens immobles que se reté son las casas de la fabrica situdas em ña `resemt coitat de Barcelona en los carrers nomenats lo un del Portal Nou, y lo altre den Cortines, y las terrras, y prats ab sas casas situadas en la Parroquia de Sant Martí de Provensals territori de Barcelona tot lo que se designa en la forma seguent.
Primo: Totas aquellas casas ab eixidas, y ab una botiga sota de aqeullas construhida desdel sol de terra, fins al cel ab dos portals fora obrints lo un en la casa, y lo altre en la botiga, que contenint las mididas seguents, es a saber, la casa sexanta sinch palms de llarch, y casa y botiga trenta sinch palms de ample, y las eixidas vvint y set palms de llarch, y trenta vuyt de ample tot a cana de Barcelona, y exclos lo gruix de las parets se te dita casa ab botiga, y aixida junt ab lo hort avall en segon lloch designat per los hereus, o successors de Maria Eularia Casalins y Busquets muller del Sr. en medicina Joseph Casalins en Barcelona populat a cens per tot lo sobredit de set lliuras sis sous moneda barcelonesa francas de corresponció lo qual cens en quant a casa botiga, y eixida es en nuda percepció, y en quant al hort es en Señoria mitjana pagadoras per meytat a quinse de Janer, y a quinse de Juliol. Qui ho tenen per los hereus, o successors de Diego y de Joan Baptista Monfar germans ciutadans de Barcelona succehint als hereus, o successors del Dr. Pau Valls qui havia succehit, a Isabel muller de Pere Salvador Valls sa mare a cens de sis morabatins a rahó nou sous quiscun pagadors per meytat en los dies de Nadal y de Sant Joan del mes de Juny, Y dits Mongar ho tenen per los hereus, o successors de Margarida muller de Hugo Brancá cuitadá de Barcelona a cens de quatre morabatins pagadors lo die de Nadal que dehuen satisfer dits Monfar. Y dita Branscá ho te per los hereus de Catharina muller de Berenguer Vaster ciutadá de Barcelona. Qui ho tenen per lo Monestir de Sant Pere de las Puellas de la present ciutat, y per sa Rnt. Abadessa en nom de aquell, y baix domini, y alou de dit Monastir. Afrontavan ditas casas ab botiga, y eixida en lo temps de la venda avall calendada, a llevant ab la casa que designará en tercer lloch; a mitgdia ab lo carrer del Portal Nou; a ponent ab honor de Joan Subirats fuster; y a tremontana ab lo hort ques dirá en segon lloch. Item: Secundo tot aquell hort que es tras ditas casas, y eixidas (en lo qual fou construhida caseta portal obrint en lo carrer den Cortinas) situat en dita present ciutat en dit carrer den Cortinas, lo qual hort conté vuy vuytanta palms de llarch, y noranta quatre palms de ample a cana de Barcelona del qual hort, o casa en ella construhida fou per Joan Estavanell establerta una casa ab portal obrint en lo carrer den Cortinas, a Salvador Fontanellas torcedor de llana a cens de deu lliuras ab acte rebut en poder de Esteve Cols notari publich de Barcelona a tretse de Octubre mil siscents noranta set. Y se te dit hort junt ab la casa botiga, y eixida sobre ditas, y junt ab la casa, y eixida establerta, a Fontanellas per los hereus, o successors de dita Eularia Casalins, y Busquets al sobre dit cens de set lliuras sis sous que en quant al hort es en Señoria mitjana, es de saber que ditas casas, y hort en primer, y segon lloch designadas se tenian per dits Casalins a cens de quaranta dos lliuras del qual ab acte rebut en pdoer de Esteve Cols notari publich de Barcelona a nou Juny mil siscents vuytanta sis foren per dits Dr. Joseph Casalins, y Maria Eularia Casalins y Busquets conjuges venudas, y absoltas a Joan Estevanell, y altre Joan Estevanell pare y fill possessors de ditas casas, vint y set lliuras en penció en nua percepció quedant los solament grancas de corresponció, ditas set lliuras sis sous ab Señoria mitjana en quant a dit hort. Y dits hereus de Casalins tenen lo dit hort per los hereus, o successors de Francisco Font ciutadá honrat de Barcelona a cens tant per dit hort com per una caseta construhida al costat de aquell en cers mitdie que possehian dits Casalins a cens de sinch lliuras pagadoras epr meytat en los dies de Nadal y de Sant Joan del mes de Juny, y deu esser salvo, y segur tant sobre dit hort, com sobre la casa y eixida de Fontanellas. Afrontava dit hort a llevant part ab lo pati de la casa ques designará en tercer lloch, y part ab honor de D. Andreu de Contí (que es lo nº 9); a mitgdie part ab lo pati, o eisida de la primera designa, part ab honor de Joan Subirán, part ab honor de Barthomeu Cayá hortolá que fou de Fustagueras, y part ab honor de Joan Mirallas hortolá (que es lo nº 4) a ponent ab honor de Jaume Mestres pagés que fou de dit Salvador Fontanellas (que es lo nº 5); y a tremontana part ab honor de Joseph Vinyes (que es lo nº 8) y part ab honor de Paula Bolois( que son en nº 6, y foren de dits conjuges Casolins, y Busquets. Item: Tercio tota aquella casa al costat de la designada en primer lloch a la part de llevant situada ab un portal fora obrint en lo carrer dit del Portal Nou ab eixida y pati tras dita casa contiguas, y ab un passadis, o corredor tras dita casa, sixida, y pati, portal petit obrirá en lo carrer den Cortinas, la qual casa conté sexanta palms de llarch, y de ample es a saber a la part del carrer del Portal Nou vint y tres palms y a la part de la eixida trenta un palms, la eixida cont e trenta palms de llarch, y trenta un palms de ample, lo pati te quaranta quatre palms de llarch, y trenta un palms de ample. Y lo passadis, o corredor te sexzanta sis palms de llarch, y sinch palms, y mitg de ample tot a cana de Barcelona y exclos lo gruix de las parets se tenen ditas casas junt ab lo que lo Dr. en medicina Joseph Borí y Ignes Borí, y Estevanell conjuges) com se diu en la avall calendada venta (havian establert a Demiá Gelí, a D. Andreu Contí, a Joan Peris, y a Joseph Seró) per Anton Duran notari publich de Barcelona avall escrit hereu de Francisco Duran notari publich de Barcelona son pare succehint, a Catharina Xifré y Janer que havia succehit al Rnt. Fr. Jacinto Mnclus Prior del Monastir de la perxa a cens de deu lliuras francas de corresponció pagadoras per meytat a set de noembre, y a set de Maig. Qui totas las ditas cosas te (junt ab un censal, o cens de tres morabatins ab domini que a dos de Febrer los hereus, o successors de Joanna Busquets reben sobre casas ab retro cortal que los hereus, o successors de Joan Palet posseheixen al costat de las sobreditas) per dit Monastir de sant Pere de las Puellas, y per sa Rnt. Abadessa, y baix domini, y alou de dit Monastir, a cens de tres morabatins a rahó nou sous morabati, pagadors lo die dos de febrer, es de saber que antes las ditas casas se tenian per dit Fr. Jacinto Monclus a cens de vint lliuras, emperó despres foren per Francisco Janer succehint a dit Monclús venudas, y absoltas vuyt lliuras trentse sous en nuda percepció es a saber setse sous a Joan Moreig possessor de ditas casas ab acte, en poder de Bernat Lentisda notari publicu de Barcelona a vint y sis de Mars mil siscents sexanta nou, y vuyt lliuras a Joan Estevanell ab dos actes en poder de dit Esteve Cols notari a tres Febrer mil siscents vuytanta y vint y vuyt de Juliol mil siscents vuytanta sis, per lo que de dit cens de vint lliuras sols quedan onse lliuras set sous ab señoria mitjana de las quals rellevada la corresponció restan las sobreditas deu lliuras que son salvas, y seguras tant sobre tot lo en tercer lloch designat com sobre lo terreno de dit Geli, casa de D. Andeu Conti, de Joan Peris, y de Joseph Seró y dit cens del Monestir sobre lo censal, o cens de tres morabatins que reben los hereus de Joana Busquets Afrontava lo sobredit es a saber la casa, y eixida a llevant ab honor de Joseph Saró; a mitgdia ab lo carrer del portal Nou; a ponent ab las casas, en primer lloch designadas; y a tremontana ab lo pati de esta tercerad esigna. Y dit pati afrontava a llevant ab honor de Demiá Gelis; a mitgdia ab la eixida de esta designa; a ponent ab lo hort en segon lloch designat; y a tremontana part ab honor de Joan Peris, y part ab honor de D. Andreu de Conti que es en nº 9 totas las quals cosas sobredesignadas doren per lo Rnt. Joan pau pasques Pbre, com a marmessor del testament de Joan Estevanell pepetuament venudas a Anton Serra negociant, ciutadá de Barcelona qui de la compra de ellas feu regoneixensa, y agnició de bona fe, a dits Esteve Canals y Bonaventura Canet com de ditas venda, y regoneixensa consta ab dos actes rebuts en poder de Joseph Cols notari publich de nº de Barcelona a dos de Mars mils setcents trenta noucents trenta nou.
Item: Quatro, totas aquellas casas ab un portal fora obrint que contenen cent y set palms de llarch, y de ample a la part de miotgdie disset palms, y mitg, y a la part de tremontana vint palms situadas en la present ciutat, en lo carrer del Portal Nou, se tenen per lo Monastir y Convent de Nostra Señora dels Angels de la present ciutat succehint a D. Pau Poll y altres, a cens de sis lliuras pagadoras al primer de Abril. Qui ho tenen per los hereus, o successors de la ciuda Castells a cens de divuyt sous, pagadors per meytat en los dies de Nadal y de Sant Joan del mes de Juny. Es de saber que antes ditas casas se tenian per Raymunda Galsareny y Braquet, antes Pujadas muller en primeras nubcias de Geroni Pujadas, y en ultimas de Thomas Galsareny a cens de vint lliuras quatre sous de las quals se pagavan las sis lliuras al Convent dels Angels, y a la confraria del Cordó de Sant Francesh quatre lliuras quatre sous per lo censal que rebian de que feren difinició a Joan Mirallas possessor de ditas casas, y despres dit Thomas Galsareny y Francesch Pujadas com a hereus de dita Raymunda feren venda, y absolució al mateix Joan Miralles de las deu lliuras, en penció quels restavan de dit cens, junt ab la Señoria mitjana com de la difició de dit censal, y venda y absolució de cens ab sa Señoria consta ab dos actes rebuts en poder de Joseph Bosom notari publich Real collegiat de número de Barcelona a vint y sis de Juliol y vint de Noembre mil setcents quaranta y hu. Afrontavan las ditas casa a llevant ab honor de Jaume Rovira hortolá; a mitgdia ab lo carrer del Portal Nou; a ponent ab casas dels hereus de Joan Pau Morera hortolá; y a tremontana ab honors de Esteve Canals, y de Bonaventura Canet, las quals casas en est quart lloch designadas foren per dit Joan Miralles perpetuament venudas a dits Esteve Canals y Bonaventura Canet ab acte rebut en poder de dit Bosom notari a vint y tres de Janer mil setcents quaranta sis.
Item: Quinto, totas aquellas casas ab un portal obrint, y ab eixida tras de ella en vers mitdie situadas en lo carrer den Cortinas, las quals se tenen per los hereus, o successors de Joan Estevanell taverner, ciutadá de Barcelona a cens de deu lliuras tots anys pagadoras per meytat a tretse de Abril y a tretse de Octubre. Qui ditas casas, junt ab altras tener per Eularia Casalins, y Busquets muller del Dr. en medicina Joseph Casalins a cens de quinse lliuras pagadoras per meytat a quinse de Janer, y quinse de Juliol la qual te ditas casas (junt ab un honrt, y caseta al costat de dit hort construhida) per los hereus, o successors de Francisco Font ciutadá honrat de Barcelona a cens de las sinch lliuras expressadas en nº 2. Afrontavan a llevant ab honors de dits Canals y Canet; a mitgdie part ab honors dels hereus de Anton Morera, part ab honors de Joan Miralles (que es lo nº 4), y part ab honors de dits Canals y Canet; a ponent ab honors de las Beatas de Sant Agustí de la present ciutat; y a tremontana part ab lo carrer den Cortinas, y part ab honors de dits Canals y Canet. Las quals casas de esta quinta designa foren per Joseph Tastás pages ciutadá de Barcelona com a pare y legitim administrador de sos fills, y per los mateixos fills successors de Jaume Mestres foren perpetuament venudas, a dits Esteve Canals y Bonaventura Canet ab acte rebut en poder de Joseph Jaume Creus notari publicu Real collegiat de nº de Barcelona a trenta hu de Octubre mil setcents quaranta sinch.
Item: Sexto, totaa quella caseta ab un portal fora obrint contenint de llargaria, a fondo vint y tres palms y mitg, y de ample vint y vuyt palms a cana de Barcelona, no compres lo gruix de las parets sunada en dit carrer den Cortines. Y se te dita caseta junt ab la ques designará en seté lloch per los hereus, o successors de la sobredita Eularia Casalins y Busquets a cens de vint y una lliuras pagadoras per meytat a dotse de Janer y a dotse de Juliol, la qual ho te junt ab altras cosas per los hereus de D. Miquel de Clariana acens de sinch lliuras que es lo expressat en nº 2 pagadoras pe meytat en los dias de Nadal y de Sant Joan del mes de Juny. Afrontava a llecant ab la caseta de nº 7; a mitgdia ab honor de dits Canals y Canet que fou de Estevanell; a ponent ab honor que fou de Jaume Mestres que es lo nº 5; y a tremontana, ab lo carrer den Cortinas, la qual casa de esta designa epr los Administradors dels bens de Maria Antonia Boloix y per la mateixa Maria Antonia fou perpetuament venuda a dits Esteve Canals y Bonaventura Canet ab acte en poder de dit Joseph Cols notari a vint y dos de Noembre mil setcents quaranta quatre.
Item: Septimo, tota aquella caseta ab un portal fora obrint que te de llarch, o fondo vint y quatre palms, y de ample vint y sis palms a cana de Barcelona sens lo gruix de las parets situada en lo carrer den Cortina, se te junt ab la del nº antecedent per los hereus de dita Casalins y Busquets al dit cens de vint y una lliuras la qual ho te junt ab altras cosas per dits hereus de Clariana a dit cens de sinch lliuras. Afrontava dita caseta a llevant ab honor de dits Canals y Canet, antes de Joseph Vinyes, y antes de Felip Mensa que es en nº 8; a mitgdie ab hort eixida y pati de dits Canals y Canet que fou de Estevanell; a ponent ab la caseta de nº6; y a tremontana ab lo carrer den Cortinas. Y la caseta de est nº fou perpetuament venuda a dits Canals y Canet per Francesch Cols notari dit die vint y dos de Noembre mil setcents quaranta quatre.
Item: Octau, tota aquella caseta ab un portal obrint contenint en si de llargaria, o fondo vint y sinch palms, y de almpe quaranta dos palms sens lo gruix de las parets, situada en lo carrer den Cortinas , se te per dits hereus de Maria Eularia Casolins a cens de quinse lliuras pagadoras per meytat a dotse de Janer, y a dotse de Juliol, los quals la tenen (junt ab altras cosas) per los hereus de dit Clariana al sobredit cens de sinch lliuras. Afrontava a llecant, y a mitgdie ab honors de dits Canals y Canet que foren de Estevanell; a ponent ab la de nº 7 que fou de Paula Boloix, y antes de Esteve Casademunt; y a tremontana ab lo carrer den Cortinas. La qual caseta fou per Joseph Viñes, y altres perpetuament venuda, a dits Canals y Canet ab acte rebut en poder de dit Joseph Cols notari a nou de Agost mil setcents quaranta y quatre.
Item: Nono, tota aquella casa, o caseta ab un portal obrint contenint sexanta sis palms de llarch compres lo gruix de las parets, y de ample lo que media entre las parets de un y altre costat, situada en lo carrer den Cortinas, se te per los domers y comunitat de Pbres. De la Parroquial Iglesia de sant Pere de las Puellas de la present ciutat succehint a Joan Estevanell a cens de deu lliuras pagadoras per meytat al primer de Maig, y primer de Noembre que ho tenen junt ab altras cosas per Anton Duran notari, y est per lo Monestir de Sant Pere com se ha dit sobre en la tercera designa. Afrontava dita casa a llevant part ab casa dirruhida de pertinencias de las casas y hort de dit Canals y Canet, y part ab honor de dits Canals y Canet; a mitgdie ab lo pati de las mateixas casas; a ponent part ab lo hort de las casas de dits Canals y Canet y part ab lac aseta de nº 8 que fou de Anna Mensa; y a tremontana ab lo carrer den Cortinas, y esta casa de nº 9 fou per Anton Pau Rovira com a procurador del P. Fr. Andreu de Contí perpetuament venuda a dits Esteve Canals y Bonaventura Canet, ab acte rebut en poder de Pere Martir Torres notari publich de Barcelona a vint de Dezembre mil setcents quaranta hu.
Item: Decimo, un tros de terreno que era cuyna y establa contenint de llargaria quaranta nou paalms de tou, y de amplaria disset palms de tou y de alçada desdel sol de terra, al sostre ço es a la part del vassant de la taulada disset palms, y tres quarts de tou, y a la part mes alta vint y dos palms y tres quarts sens tenir eixida en lo carrer per que se havia ceparat de las casas sobre en tercer lloch designadas, y se uní a las casa que Damiá Geli possehia en lo ccarrer del Portal Nou y den Cortinas, se te dit terreno per la grandaria y alçada sobre dita per los hereus o successors de dit Joan Estevanell a cens de quatre lliuras deu sous pagadoras a donou de Mars. Qui ho tenen junt ab altras cosas per dit Anton Duran y est per la Abadessa de Sant Pere conforme se conté en dita tercera designa. Afrontava dit terreno a llevant ab lo hort de las casa de Estevanell ; a mitgdie ab lo hort de las casa que foren de Casalins; a ponent ab las casas de Canals y Canet que foren de Moretg; y a tremontna ab lo pati y casas de Joan Geli. Del qual terreno fou feta venda perpetua per Juan Geli hortolá a dit Esteve Canals y Madalena Canet viuda de dit Bonaventura Canet ab acte rebut en poder de dit Joseph Cols notari a sis de Dezembre mil setcents quaranta set.
Item: Undecimo, tota aquella part de casas, y pati portal obrint en lo carrer den Cortinas contenint en si cent vint y nou palms de llarch, y de ample sinquanta sis palms, en algun lloch, y en altres solament disset palms que es part y de pertinencias de las casas grans ab dos portals fora obrints que dit Joan Gelis possehua en los carrers del Portal Nou, y den Cortinas, se te dita part de casas, y pati junt ab lo restant de aquellas que possehieix Eularia Serinyach y Geli per los hereus, o successors de Francisco Soler pagés de la vila de Moyá a cens de vint y duas lliuras pagadoras ço es deu lliuras a nou de Abril, del qual cens dita Serinach ha de pagar deu lliuras per las suas casas, y las restants dotse lliuras las deu pagar lo possessor de esta designa. Qui ho tenen per la Rnt. Comunitat de Pbres. De Sant Just y Sant Pastor de la present ciutat a cens de deu lliuras pagadoras, al primer de Janer quies paga del cens sobre dit per parcte ques feu quant se estagbliren las casas que del cens de vint, y dos lliuras se pagassen a Soler, a nou de Abril, dotse lliuras, y las restants deu lliuras a dit de Sant Just en primer de Janer. Y dita Comunitat de Sant Just ho te per lo Hospital General de Santa Creu de Barcelona a cens de onse sous pagadors lo die de Pentecostes per ditas casas tantsolament. Y dit Hospital ho te junt ab altre cens cens de penció setse sous que reb sobre altras casas que foren de dit Soler per lo Monestir de Sant Pere de las Puellas, y per sa Rnt. Abadessa y baix domini, y alou de dit Monestir a cens de sis sous, y vuyt diners pagadors lo die primer de Agost. Es de saber que ditas casa junt ab altras que foren de dit Soler se tenian per Francesch Gibert pagés de Sant Boy a cens de quaranta sinch lliuras, eo de vint y sinch lliuras francas de corresponció, emperó despres ab dos actes rebuts en poder de Gervasi Verdera notari publich de Barcelona a tres de Abril mil siscents quaranta nou y a sinch de Dezembre mil siscents sinquanta, Monica y Francesch Gibert mare y fill, feren venda, y absolució de dit cens ab sa Señoria a favor de Anton Verdeguer possessor que era de ditas casas. Afrontava dita part de casas a llevant ab honor de Joseph Marinon Rejoler, a mitgdie part ab honor de Victoria Priu viuda de Baldiri Priu hortolá, part ab honor de madalena Bal succehint a Joan Dunyó, y part ab lo restant de ditas casas que posseheix Eularia Serinyach y Geli; a ponent part ab honor de Joseph Seró taverner, part ab honor de Canals y Canet, y part ab honor de Joan Peris; y a tremontana ab lo carrer den Cortinas. La qual part de casas compresa en estad esigna fou per Maria Quadreny, y Gelis y altres venuda perpetuament, a dit Esteve Canals y Maria Madalena Canet ab acte rebut en poder de dit Joseph Cols notari a vint y tres Febrer mil setcents sinquanta tres. De totas las quals cosas sobre designadas se han fet unas solas casas en las quals está plantada dita fabrica de indianas.
Item: Duodecimo, tot aquell prat de tinguda una mujada de terra poch mes o menos ab casas en ell construhidas situat en lla Parroquia de Sant Martí de Provensals territori de Barcelona ab la facultat de usar per la fabrica de indianas de las ayguas allí detingudas conforme se conté en los dos establiments fets per lo Ilustre Señor Intendent General de Cahtalunya a Anton Serra ab dos actes rebuts en la escrivania de la Intendencia a onse de Agost, y a tretse de Dezembre tots de mil setcents trenta vuyt, se te per lo Señor Rey a cens per lo primer establiment de dos lliuras pagadoras, a onse Agost, y per lo segons a cens de sis sous pagadors, a tretse de Dezembre. Del qual prat Rosa Serra viuda de dit Anton Serra, y los tudors dels fills de aquell feren venda perpetua, a dit Esteve Canals. Qui de esta compra feu regoneixensa a Bonaventura Canet com de tot consta ab dos actes rebuts en poder de dit Joseph Cols notari a onse, y a vint y set de Abril mil setcents quaranta..
Item: Decimotercio, tota aquella pesa de terra cultiva ab la aygua corresponent pera regar, y ab casas construhidas de tinguda de quatre mujadas, y una quarta de terra poch mes o menos nomenada “Lo Clos· situada en dita Parroquia de Sant Martí de Provensals prop lo “Pont de la Llacuna”, essent la entrada a dita terra aixi ab carretas y animals com altrament per las terras que foren de Miguel Garreta pagés de dita Parroquia en virtut de pacte contuinuat en la venda de dit clos feta per lo mateix Garreta a D. Francisco de Clota ab acte en poder de Francisco Albiá notari publich de Barcelona a primer de Febrer mil setcents quaranta vuyt, se te dita terra nomenada “Lo Clos” par dit D. Francisco de Clota a cens de quinse lliuras pagadoras, a set de Mars. Qui ho ten junt ab la terra que quedá als hereus de dit Miquel Garreta, y junt ab lo mas, o casa fins a las olas del Mar per lo Prior, y Convent de Montalegre succehint, a Geronima Trias a cens de quaranta tres lliuras pagadoras per meytat en los dias de Sant Joan del mes de Juny, y de Nadal lo qual cens pagan los dits hereus de Garreta, emperó es salvo y segur tant sobre lo que posseheixen los hereus de Gerreta, com sobre ditas quatra mujadas, y una quarta. Y dits Prior y Convent ho tenen per Hugo de Santjoan donsell en Barcelona domiciliat, y baix domini, y alou seu a cens de tres lliuras deu sous pagadoras al primer de Agost per reducció y compensació de la decina, y de una quartera, y mitja de forment, ques feya per dita pessa de terra. Es de saber que Olim las sobreditas, y altras cosas que possehia dit Miquel Garreta se tenian en Señoria mitjana per Catharina Roig viuda en segonas nubcias de Jaume Tudó emperó despres dita Señoria fou (com se creu) venuda, y absolta. Afrontava dita pessa de terra a llevant ab honor de Da. Clara Subirana viuda; a mitgdie ab honor dels hereus, o successors de dit Miquel Garreta; a ponent ab honor dels hereus, o successors de Onofre Negre veler; y a tremontana part ab honor de Caldoni Plaxats revendedor, ciutadá de Barcelona que fou de Joan Serra pages de dita Parroquia de Sant Martí y part ab honor de Ignasi Hospital també pagés de dita Parroquia. La qual pessa de terra ab sas casas fou per dit D. Francisco de Clota establerta, a dits Esteve Canals y Maria Madalena Canet ab acte rebut en poder de Joseph Cols notari a set de Mars mil setcents sinquanta quatre.
Item: Decimo qurto y ultimament, la facultat de usar, y valerse de las ayguas que passan per lo Pont dit den Guitó, y van directament a la Real siquia dita de la Madriguera, y també de las del Circuit de dita sequia, y a la distancia de mitg quart de hora per totas sas parts en aquell terreno pera blanquejar las pessas de indianas, prenent ditas ayguas quant passan pe devant de las terras o prat de tinguda quatra mujadas, a poca diferencia. Per la qual facultat se fan, y presta al Señor receptor del Real Patrimoni antich dos sous pagadors tots anys a onse de Juliol en virtut del establiment que de dita facultat fou fet per lo Señor Intendent de Cathaluña, a dits Esteve Canals y Maria Madalena Canet ab acte rebut en pdoer de Vicens Simon notari y escrivá major de la Intendencia, a onse de Juliol mil setcents sinquanta dos.
En conformitat de la precedent divisió deu ferse la cessió de drets, y traslació de domini corresponents, pero com se pateixen los censals avall expressats per los quals, y per las provisions fetas per dit Señor D. Francisco Montero, han las ditas parts despecivament de indemnizarse, perço se passa a las promesas de indemnitat que se contenen en los capitols, o items seguents.
Item: La dita Mariangela Canals en nom propri, y com a hereva de dit Esteve Canals son marit difunt. Per quant com sobre se conté, se ha restingut per sa part los bens immobles de dita compañía del valor dels quals segons es de veurer en lo nº 279, del balans sobre transcrit, se rebaixan mil siscentas trenta tres lliuras un sou y un diner ab lo error de un sou, y un diner, de mes provingut del ques diu en mº 284 per lo preu dels tres censals a que dits bens estan subjectes per lo que ha, y deu dita Canals en avant pagar per si sola los dits censals. Y com a estos estigan obligats no sols los bens dividits sino també en quant a dos de ells los bens que foren de dit Bonaventura Canet. Y en quant al altre los bens propris de dita Madalema Canet per las obligacions que a cerca de dits censals ham contret com resulta del que avall se dirá. Perço, dita Mariangela Canals de son grat, y certa sciencia se encarrega, e imposa sobre si, y sos bens, y pren a son carrech. Primo; Tot aquel censal de preu setcentas setanta tres lliuras y preu antes trenta vuyt lliuras tretse sous, y vuy sols de vint y tres lliuras tres sous, y deu diners que Anton Serra negociant ciutadá de Barcelona vené y creá a favor del marmessor del testament de Joan Estevanell barrater de agulla en part de paga del preu de la venda que dit marmessor li havia fet de unas casas situadas en lo carrer del Portal Nou de la quals dit Serra feu regoneixensa a favor de dits Esteve Canals y Bonaventura Canet, qui acceptaren dita regoneixensa encarregantse lo dit censal, com de ditas venda, creació de censal, y regoneixensa consta en poder de Joseph Cols notari publich de número de Barcelona a dos Mars mil setcents trenta nou.
Item: Tot aquell censal de preu dos centas sexanta lliuras, y preu antes tretse lliuras, y vuy sols set lliuras, setse sous que dits Esteve Canals y Bonaventura Canet veneren y crearen a favor dels administradors dels bens de Maria Antonia Boloix ab acte en pdoer de dit Cols notari a vint y dos de Noembre mil setcents quaranta quatre.
Item y finalment: Lo censal de preu siscentas lliuras y preu divuyt lliuras per dits Esteve Canals y Maria Madalena Canet venut, y creat a favor de Margarida Torrent y Gelis ab altre acte rebut en poder de dit Cols notari lo die vint y tres de Febrer mil setcents sinquanta tres, convenint y prometent a dits Madalena Canet y Jaume Canet mare y fill, que ella dita Canals y los seus del die primer de Mars de mil setcents sinquanta vuyt en avant pagaran, y satisfaran los dits tres censals, y cada un de ells, y tots sos accessoris rellevant indemnes de la presació de aquells a dits mare y fill Canet, y a sos bens demanera que si per rahó de dits censals esdevindrá patir cosa alguna ho refaran enterament dita Canals y los seus encontinent que constará, com també que lluirá y quitará los dits tres censals dins sinch anys del die present en avant comptadors, tot lo que attendrer, y cumplir promet sens dilació, ni escusa alguna, ab resticució de totas missions, y despesas y ab obligació de tots, y sengles bens, y drets seus ab totas renunciacions necessarias llargament.
Item: La dita Mariangela Canals en nom propri, y com a hereva de dit difunt son marit en atenció que en los numeros 350, 352 y 352 de dit balans se troban continuadas tres partidas juntas de suma quatre mil cent quaranta una lliuras, catorse sous, y vuyt diners que han de satisferse a las personas, y per las rahons que allí se mencionan. Y en atenció que dita quantitat queda en ma y poder de ella a fi, y efecte de satisferlas a sos legitims dueños acrehedors que son de dita compañía. De son grat y certa siencia convé, y promet a dits Madalena Canet y Jaume Canet mare y fill que ella y los seus pagaran y satisfaran las ditas quatra mil cent quaranta una lliuras catorse sous, y vuyt diners ço es trescentas quaranta set lliuras, sis diners a la viuda de Francisco Palau & Cia. de Amsterdam durant lo beneplacit de ells puga solicitar, y cuydar de la cobrança de tots los dits deutes, y de cada un de aquells, y per lo efecte de la cobrança puga firmar las apocas necessarias. Y la present llicencia, y facultat concedeixen a dita Canals ab pacte, y condició que de dos en dos mesos dega donarlos compte, y rahó del que haurá cobrat, y entregarlos la meytat de son import rellevant los parts de cassas. Y ab est pacte, y condició, y no altrament prometen y juran las cosas sobreditas tenir per fermas, y agradables, y contra aquellas ni alguna de ellas no fer ni venir per auqlsevol causa, o rahó. Y la dita Mariangela Canals acceptant las ditas llicencias, y facultat convé y promet a dits mare y fill Canet que durant lo beneplacit de ella procurará la cobrança de dits credits actius com si fossen propris de ella assolas, y que de dos en dos messos los donará compte, y rahó de tot lo que haurá cobrat aixi de la dort principal, com del cambi de lletras que per centura en resultará, entregantlos efectivament ab diner de comptant la meytat del que restará, rellevat del total de la cobrança los ports de cartas, y danys de lletras en cas que y sien, tot lo que attendrer y cumplir promet sens dilació, ni escusa alguna ab restitució de despesas, y ab obligació de sos bens, y drets ab totas renunciacions necessarias.
Item: Los dits condividints en consequencia de la antecedent divisió, y del convingut ab aquella cedeixen la una a la altra visitudinariament tots los drets, y accions que la una de ella tinga, y li competescan contra la altra, en vritut de la qual cessió de drets, y accions puga cada una de ditas dos parts los efectes que de dita compañía ha pres, y elegit, eo acceptat a sa part, tenir, y possehir librement conforme dalt son dividitsd, y podian fer las duas parts juntas antes de la present divisió, constituhintse perço procuradors la una part a la altra com en cosa propria. Prometent los dits condividints vicisitudinariament estregarse possessió de las cosas que ha pres, y elegit per real tradició que fan la una a la altra reciprocament. Y dits nare y fill Canet prometen a dita Canals entregarli pocessió dels bens immobles que sobre ha pres per sa part donantli faculltat que de sa propria autoritat se la puga pendrer ab clausula de constitut, y ab cessió de drets, y accions perque puga usarne en judici y fora de aquell com millor li convinga, constituhintla perço procuradora, com en cosa propria. Salvats los drets dels Señors per qui dits bens se tenen, y salvat també lo lluisme en son cas, y lloch devedor. Y prometen dits mare y fill Canet, a dita Mariangela Canals que los dits bens immobles que se ha retingut en quant es a saber a la meytat tantolament (que es la part que ells dits Canet han tingut en la referida compañía) li faran tenir y possehir, y que li estaran de ferma, y legal evicció sempre, y en tot, y qualsevol cas, ab restitució y esmena de tots danys, interessos, y despesas, y ab obligació de tots y sengles bens, y drets seus mobles, e immobles haguts y per haver ab totas renunciacions necesarias llargament.
Y aixi las ditas parts lloant, aprobant, y ratificant la precedent divisió entre ells feta, y tot lo en aquella convengut, convenen y en bona fe prometen la una part a la altra , ad invicem, et vicissim no demanar per rahó de dita compañía, ni per ocasió de aquella convenirse la una part a la altra en judici, ni fora de aquell imposantse sobre qualsevol pretenció que la una contra la altra de ditas parts pogués tenir per rahó de dita compañía silenci perpetuo ab pacte firmissim de no demanar cosa alguna, sino en lo cas tantsolament que trobas haverse comes alguns error de calcol, aixi en lo sumari, com en lo computo de las partidas, y que per los Ministres reals se pretengué scobrar los drets que han deixat de satisferse ab motiu de la franquicia morial del tenor seguent.= Memorial de las quantitats cobradas dels credits actius de la compañía esxtincta de Canals y Canet segons los números del balans que per facilitar la combinació se continuan essent los que han pagat los seguents.
291) Domingo Garriga sastre ha pagat tretse lliuras deu sous a bom compte del que deu..............................................................................................................................13Ll 10S.
296) Francisco Riera major y per ell Harus Riera y Anton Massanes tots de Mataró cent sinc lliuras quinse sous, y sis diners a bon compte del que deu.................................105Ll 15 6D.
298) Joseph Figueras botiguer de telas vint y tres lliuras set sous a bon compte del que deu.............................................................................................................................23Ll 7S.
303) Anton Puig estampador de indians onse lliuras catorse sous devia..............11Ll 14S.
304) Joan Flaquer y Pere Cordina de Mataró sinch mil sinch centas trenta lliuras, dos sous y vuyt diners que devian.........................................................................................5530Ll 2S 8D.
305) Joseph Sabater de Cadiz sinch centas, y quatre lliuras a bon compte........504Ll.
306) Joseph Terrafeta de Murcia las deu mil quatrecentas una lliuras, onse sous y quatre diners que devia...................................................................................................10401Ll 11S 4D.
308) Joan Solernou y Joseph Vaquer de Valencia mil vuytcentas setanta quatre lliuras, dos sous y deu diners a bon compte.............................................................................1874Ll 2S 2D.
309) D. Joan Batista y Siró Rasetto de Valladolid mil doscentas sexanta quatre lliuras onse sous, y deu diners a bon cmpte..............................................................................1264Ll 11S 10D.
311) Joseph Sabater de esta las sis mil sinch centas trenta nou lliuras quatre sous y tres diners que devia........................................................................................................6539Ll 4S 3D.
312) Joseph Vallaster sastre y per ell Joseph Saró revenedor las vint y sinch lliuras estava devent..........................................................................................................................25Ll.
313) Serra y Antreu de Marcella las quaranta una lliuras dinou sous devian.......41Ll 19S.
314) Joseph Pou sastre cent lliuras a bon compte del que deu...............................100Ll.
315) Joseph Brufau & Cia. Cent vint y sinch lliuras devia...................................125Ll.
317) Los Señors Ginesta y Baró botiguers de telas las trescentas trenta quatre lliuras un sou y deu diners que estavan devent................................................................................334Ll 1S 10D.
318) Joan Cavaller sastre dos lliuras dinou sous y sis diners que devia.................2Ll 19S 6D.
321) Joseph Placies de Calella trescentas quaranta sis lliurs quatre sous, y sis diners a bon compte.......................................................................................................................346Ll 4S 6D.
322) Los Señors Beetz Bahz Wendorff de Malaga las quatre mil doscentas quaranta lliuras setse sous, y sis diners que devian.........................................................................4240Ll 16S 6D.
323) Pau Juncosa de Barbastro mil cent sexanta dos lliuras un sou, y sis diners que estava devent.....................................................................................................................1162Ll 1S 6D.
324) Los Señors Valls y Franques de Madrid las dos mil doscentas quaranta una lliuras quatre sous que devian......................................................................................................2241Ll 4S.
325) Francisco Colom sastre trescentas quaranta set lliuras sis sous, y dos diners que devia........................................................................................................................347Ll 6S 2D.
326) Grau Rovira botiguer de telas las trescentas vint y nou lliuras dinou sous y sis diners que estava devent......................................................................................................329Ll 19S 6D.
327) Joan Fontanals sastre vint y nou lliuras dos sous y nou diners que devia.....29Ll 2S 9D.
328) Pere Domenech celler dotse lliuras nou sous que devia.................................12Ll 9S.
329) Ramon Sala y Pere Romeu de Copons las siscentas setse lliuras dinou sous que devian........................................................................................................................616Ll19S.
330) Lo Dr. Pau Romá sinquanta una lliuras, a bon compte del que deu...............51Ll.
331) Salvador Oliver malorqui siscentas quatre lliuras dinou sous y nou diners.........................................................................................................................604Ll 19S 9D.
333) Ignasi Clará parxer trescentas set lliuras tretse sous que devia...................307Ll 13S.
334) Miquel Girona argenter cent vint y set lliuras vuyt sous, y sis diners que estava devent........................................................................................................................127Ll 8S 6D.
335) D. Joseph Serrat dotse lliuras sis sous que devia...........................................12Ll 6S.
336) Joan Buch Casanils & Cia. De Calella las noucentas vint y dos lliuras dinou sous que devian........................................................................................................................922Ll 19S.
337) Silvestre Monner de Castelló de Ampurias noranta lliuras a bon compte del que deu...............................................................................................................................90Ll.
338) Joan Batista Imbert botiguer de telas las setanta una lliuras onse sous, y sis diners que devia............................................................................................................................71Ll 11S 6D.
339) D. Joseph Vilana y Figarola las vint y quatre lliuras set sous y sis diners que devia............................................................................................................................24Ll 7S 6D.
340) Joan Mandri de Mataró cent noranta tres lliuras setse sous y vuyt diners que estava devent........................................................................................................................193Ll 16S 8D.
341) Joan Brayda pagés sexanta set lliuras sis sous, y set diners que devia..........67Ll 6S 7D.

38696Ll 10S 6D.

Y las ditas dinou mil trescentas quaranta vuyt lliuras sinch sous, y tres diners confessan haver rebut ab diners de comptant realment, y de fet es a saber, vuyt mil sinch centas trenta vuyt lliuras disset sous, a onse de Setembre mil setcents sinquanta vuyt, sinch mil cent sexanta set lliuras vuyt sous, y sinch diners a tretse de Dezembre de dit any mil setcents sinquanta vuyt de las quals quantitats feren recibos que volen vingan compresos ab la present per que de una mateixa quantitat no aparegan duas pagas, y las restants sinch mil siscentas quaranta una lliuras dinou sous, y deu diners en presencia del notari y testimonis avall escrits. En testimoni del que firman la present apoca. A tot lo que han estat presents per testimonis Joan Aloy jove comerciant y Anton Pagés també jove comerciant en Barcelona residints, y de dits condivicints als quals jo lo notari infrit fas fe conech se han sotaescrit.
Jaume Canet, Y per dita Madalena Canet que debilita de sa malaltia no ha pogut sota escriurerse firmo Joan Aloy testimoni, Mariangela Canals, En poder de mi Anton Duran notari.