Saga Bacardí
21580
ESCRITURA DE CONVENIO SOBRE LAS AGUAS COMPRADAS A MESTRES EN SARRIÁ, POR CUYÁS Y JOAN PAU CANALS Y MARTÍ.


Sie a tots notori. Com D. Joan Pau Canals y Martí ciutadá honrat de Barcelona, Inspector General del ram de rubia, o Granza, Director General de tints del Regne populat en Barcelona, y lo Señor Joseph Cuiás pagés de la Paroquia de Sant Vicens de Sarriá. Per raó de la mina de la aigua, que dits Señors han fet en lo terme de dita Parroquia, han convingut lo seguent.
Primo: Per quant D. Esteve Mestres assentista general de Real vestuari ha promes a dit Señor Cuiás vendrerli aigua, que al mateix mestres li apareixerá de las li arriba en la casa, que posseeix en dit terme de Sarriá, cerca lo acrh. Es perço convingut, que dit Señor haja de prometer, conforme ab thenor del rpesent promet al dit Señor Canals y als seus, que li vendrá la mitat de dita aigua per la mitat del preu, que dit Mestres li haurá venuda. Y si est la donaba, o cedia al mateix Cuiás, o als seus, la diran y donaran las mitat de dita aigua al mateix Señor Canals, y als seus ab las mateixas circunstancias, que se li haurá cedida, en atenció que dit Señor Canals ha costejat la mitat de la mina, que se ha fet desde ditac asa de Mestres a la de Cuiás.
Item: Per obviar discordias es convingut collocar en lo repartidor de ditas aiguas, que es sobre lo xafreig de dit Cuiás, una porta a costas comunas ab dos claus diferents, una de las quals tindrá dit Señor Canals, y los seus, y la altre dit Señor Cuiás, y los seus, ningú dels quals la podrá obrir sens interessencia del altre, y en cas de espatllarse dita mina, y porta se deurán adobar a costas comunas, y aixi mateix deurá ferse a costa comunas las construccio de la mateixa mina y demes que se oferescan per la conservació de la aigua, y si algu reusas pagarho, podrá lo altre compellir al renitent a satisferho.
Item: Podrán ditas parts a comunas expensas buscar mes aigua de la que los señalará dit Mestres, y si alguna de ellas no hi voldrá convenir, podrá lo altre executarho a sas costas, y la aigua que trobará será epr son propri us, y la podrá conduir per lo mateix conducto sens pagar cosa alguna.
Item: En atenció, que dit Señor Cuiás te una porció de aigua que va a la viá, nomenada “La Hermita” situada en lo terme de Sarriá, podrá a sas costas conduirla a dita mina de Canals, y de Cuiás fins a sa casa, sens pagar cosa alguna de la que se utilizará, solament dit Señor Cuiás, a no ser, que lo que cedirá dit Mestres en lo vender escassejas fins a la mitat, que a las horas deurá dit Señor Cuias cedir la mitad de la sua graciosament, a dit Señor Canals, y si torna la de Mestres, no tindrá Cuiás dita obligació.
Item: Respecte que dits Señors Canals y Cuiás deven costejar per iguals parts la mina, y lo demes se ha fer per ella fins lo dia present, y son total import sia mil quatrecentas set lliuras, deu sous, y tres moneda barcelonesas, confessa dit Señor Cuiás rebrer del expressat Señor Canals en presencia del notari y testimonis infrits la quantitat de setcentas tres lliuras, quinze suos, y dos, que es la part corresponent al dit Señor Canals. E las ditas parts, llohant y aprobant los sobredits pactes, y capitols, y lo en cada hu de ells contengut prometen cumplir los baix obligació, esto es dit Señor Canals de sos bens, y lo expresat Cuiás també de sos bens, un y altre mobles, e immobles, haguts y per haver, ab totas renuncias necessarias llargament. En testimoni del que otorgan la present escriptura. En la ciutat de Barcelona del que deu pendrerse la raó en lo ofici de hipothecas de la present ciutat dins los sis dias seguents al de la firma, que en altre manera no fará fe per los efectes expresats en la Pragmatica Sanció a est fi publicada. En la ciutat de Barcelona als vint dias del mes de Setembre del any de la Nativitat del Señor de mil setcents setanta y sinch. Essent presents per testimonis Francesch Sastre, y Miquel Ignasi Coder escrivents en Barcelona residints.
Joseph Cuyás pagés, Joan Pau Canals y Martí, En poder del notari avall escrit, que fa fee coneixer als otorgants, y quen firmaren de sa ma, Joan Fontrodona y Roura notari.