Saga Bacardí
22183
ESCRITURA DE VENTA DE TIERRA, Y DRECHOS SOBRE OTRA DE ARGEMIR, HACIA ANTONIO NADAL Y DARRER.


En la ciutat de Barcelona als nou días del mes de Juny del any mil vuytcents y quinse.
En nom de Deu. Sia notori. Que lo Señor D. Olaguer de Argemir y Lagarza en la present ciutat de Barcelona domiciliat. Per quant D. Olaguer de Argemir y Duran, son besavi, ab son ultim testament que entregá clos al Dr. Manuel Oliva y Viloca, difunt notari publich de número de Barcelona als set Octubre del any mil setcents vuytanta y sis, que después de la mort del testador fou per lo mateix notari publicat als vint y tres Agost del de mil setcents vuytanta y vuyt, entre altres llegats, deixá a D. Francisco de Argemir y Cruells son fill set mil lliuras barcelonesas per sos drets de legitima paterna y materna, y altres que pogas pretendrer en la sua heretat y bens, e instituí hereu universal a D. Olaguer de Argemir y Cruells son fill promogenit, ab vincle Real y perpetuo a favor de sos descendents. Lo qual D. Olaguer de Argemir y Cruells ab son ultim testament, que ordená en poder de D. Felix Veguer y Arelí difunt notari publich també de número de Barcelona als vint y sinch Juny del any mil vuytcents y dos, llegá a Da. Gertrudis, Da. Theresa y Da. Rosa, fillas suas, vuy mullers la primera de Andreu Iglesias, la segona de Geronim Llopart, y la tercera de Joseph Altiber, set mil lliuras barcelonesas a cada una, en paga de sas legitimas paternas y maternas, y demes que poguessen pretendrer en los bens de sos pares. Y habetntse subsitat disputas sobre la percepció dels dits llegats, ab Real auto proferit als vint y set Abril del any mil vuytcents y sinch per la Real Audiencia y sala que presidia antes lo Señor D. Ventura de Ferrán y ultimament D. Pere Anton de Arroquia Reals Ohidors, en merits del plet en la dita Real Audiencia y sala actuari Joseph Anton Pich vertent entre parts del dit D. Francisco Argemir y Cruells y las ditas germanas Da. Gertrudis Iglesias y de Argemir, Da. Theresa Llopart y de Argemir y Da. Rosa Roger y de Argemir, y altres de la una. Y de la altra lo dit D. Olaguer de Argemir y Lagarza, besnet y successor del sobredit D. Olaguer de Argemir y Duran estaban en segrest, fou manat al segrestador, entre altras cosas, que posás en publica subhasta las fincas del patrimoni de Argemir, que fossen menester per cubrir los deutes del mateix patrimoni y del resultat de la venda san fet a D. Francisco de Argemir, y a las ditas germanas las quantitats per estos reclamadas, per la legitima y llegat del primer, y dots y llegats de las altras. Lo qual auto, en grau de suplicació interposada per lo curador ad lites de D. Olaguer de Argemir y Lagarza fou confirmat ab Real Sentencia preferida per la dita Real Audiencia y Sala, als deu Maig proxim passat en quant alas quantitats reclamadas per las germanas Da. Gertrudis, Da. Theresa y Da. Rosa, inclohent los interessos vensuts, y que vencerán fins al efectiu pago. Y per lo que Moira a la demanda proposada per los tudors y curadors dels menors D. Francisco y Da. Maria de Argemir, fills del predit D. Francisco de Argemir y Cruells, ja difunt, condemná a D. Olaguer de Argemir y Lagarza a pagar a aquells la quantitat de once mil setcentas vint y nou lliuras per los credits liquits y competents al referit D. Francisco de Argemir y Cruells, son difunt pare, també ab los interessos vensuts y que vencerán fins a la realisació del pago. Y si be que de la Real sentencia se ha interposat suplicació per part de D. Olaguer de Argemir y Lagarza (la que encara no está admesa) en orde a la segona part, relativa a satisfer als menors, fills de D. Francisco de Argemir, la quantitat de once mil setcentas vint y nou lliuras, punt que no estaba decidit en la Real provisió de vint y set Abril de mil vuytcents y sinch, pues que no se salva a D. Olaguer de Argemir y Lagarza lo dret per recobrar lo que lo expressat D. Francisco deteriora en la hazienda de aquell, en lo temps que la usufructuá, essent aixis que se considera als dits menors lo credit de sinch centas noranta y nou lliuras per obras fetas en la mateixa hazienda. Es de pensar que no obastant de que puga mereixer alguna consideració la mencionada Real sentencia, sempre se aproximará a deurer a la quantitat adjudicada, y sia per lo tot, o per part es prudent estarse previnguts per la satisfacció a fi de evitar la creació que no deixaria de instarse contra los bens del dit Dr. Olaguer de altra y a est efecte. Se considera no menos prudent prevenirse en esta ocasió en que per evitar la execució, que se li amenassa per las ditas germanas, sas tias, se veu precisat a valerse dels medis que lio corran per satisfer part del credit de aquellas, lo qual credit, no existint, com no existeixen mes bens de D. Olaguer de Argemir y Cruells, que los drets de legitima y altres que pogues tenir sobre los bens vinculats per son pare D. Olaguer de Argemir y Duran, avi de las mateixas germanas, no se dupta que dels propris bens vinculats deuhen eixir las quantitats a aquellas adjudicadas, com a sa regular dotació, e interessos de esta. Y com per efectuar un y altre pago, lo nomenat D. Olaguer de Argemir y Lagarza no te medi menos gravos a son patrimoni que lo de la present venda. Per tant a fi de pagar y satisfer a la sobredita Da. Theresa Llopart y de Argemir, tres mil quaranta y sis lliuras barcelonesas en compte de lo que falta a pagarli, tant en respecte de las set mil lliuras a ella llegadas per son pare, com queda explicat, o sea de la sa comtenent donació, com en respecte als interessos, que degan satiferseli a thenor de la citada sentencia, baix la inteligencia de que de las ditas set mil lliuras deuhen desfalcarse tres mil y sinch centas lliuras, que a compte de sos drets la dita Da. Theresa ja rebí de son pare conforme aquest expressa en lo mateix llegat.=
Item: A efecte de pagar y satisfer als dits menors D. Francisco y Da. Maria de Argemir, de sos tudors y curadors quatre mil setcents vint y nou lliuras en lo cas de confirmarse la referida sentencia de deu Maig proxim passat, o si no admetrerse la suplicació de ella interposada, o be aquella quantitat liquida que resultaría a son favor en cas de lograrse alguna mediació en la sentencia que se preferesca en la causa de suplicació, en lo concepte de que en est cas reste se fará nova delegació en pago de credits legitims, a que estiga afecte lo dit patrimoni vinculat. De son grat y certa sciencia per ell y per los seus hereus y successors, ven y per titol de venda concedeix al Señor D. Anton Nadal y Darrer, comerciant matriculat y thessorer per Sa Magestat de la Real Junta y Consulat de Comers de la present ciutat, present, als seus, y a qui voldrá perpetuament.
Primo: Un tros o pessa de extensió dos mojadas y mitja, poch mes o menos, de terra campa ab aygua per regar. La que al present efecte per medi de fitas se dividirá y separará de la gleba de terra de la Torre y heretat, que lo Señor venedor en pur, libre y franch alou per ls titols que avall se expressadán posseheix en la Parroquia y terme de Sant Martí de Provensals, Bosbat y territorio de Barcelona. La aigua empero, eo dret de regar, se te en alou y domini directe de Sa Magestat, baix lo cens de una lliura y disset sous annualment pagadors en cert termini, qual cens promet pagar lo Señor venedor, sens danys no gastos del Señor comprador. Y afronta la dita pessa de dos mojadas y mitja a solixent part en honor de Francisco Riera y Parellada, pages de la dita Parroquia de Sant Martí de Provensals, y part en honor del Señor Jaume Puigoriol droguer, ciutadá de Barcelona, a est venut per lo dit Señor D. Olaguer de Argemir; a mitgdia ab la carretera que va de la Iglesia de Sant Martí de Provensals a la Riera de Horta; a ponent ab la pessa que luego se designará, mediant la carretera que va de la casa del Señor venedor a la dita carretera que va a la Riera de Horta, la cual carretera que media entre aquesta pessa, y la que luego se designará, se reserva lo Señor venedor, pero de ella concedeix al Señor comprador y a sos successors lo us de transit libre, y plenaent, y en una petita part de ponent afronta en honor del Señor venedor; y a tremontana també en honor del Señor venedor.
Secundo y finalment: Lo dret y facultat de redimir y recuperar de Francisco Mariner pagés de la referida Parroquia de Sant Martí de Provensals, tota aquella pessa de terra campa ab aygua pera regar, de tinguda dos mojadas poch mes o menos, que també es part y de pertinencias de la sobredita heretat, y lo dit Francisco Mariner en virtut de venda a carta de gracia, eo baix lo pacte de redimir a ell feta per lo expressat Señor D. Olaguer de Argemir, ab acte rebut en poder del Dr. Francesch Portell notari publich de número de Barcelona, als vint y un Juny del any mil vuytcents y tretse posseheix igualment franca en alou en la dita Parroquia y terme de Sant Martí de Provensals. La aygua o dret de regar la qual, se te no menos en alou y dorecte domini de Sa Magestat al dit cens de una lliura y disset sous, que pagará com está dit lo Señor venedor. Y afronta a solixent ab la pessa sobre designada, mediant la expressada carretera, que va a la casa del Señor venedor; a mitgdia ab la dita carretera, que va de la Iglesia de Sant Martí de Provensals a la Riera de Horta; a ponent en honor del Señor D. Mariano Alegre y de Aparici Baró de Castellet, mediant una regadera mestre; y a tremontana en honor restant al Señor venedor. Y espectan al Señor venedor las designadas dos pessas de terra (antes que lo dret de redimir la ultimament designada li correspon per la naturalesa, y pacte expres de la citada venda a carta de gracia) con a successor universal del Señor D. Olaguer de Argemir y Duran difunt, son besavi per haverse verificat a son favor lo fideicomis per aquest ordenat a son favor lo fideicomis per aquest ordenat ab son ultim testament sobre en o proemi calendat, a causa de haver premor los Señors D. Olaguer de Argemir y Cruells, y D. Olaguer de Argemir y Camps, sosa vi y pare respective, fill y net del dit D. Olaguer de Argemir y Duran, al qual espectaban, aixi com la casa y demes terras de que se integra la hazienda, de pertinencias de la qual son las preditas dos pessas, com a succehint per medi de sos predecessors a Joan Pau Creixeill difunt apotecari de esta ciutat. Y al dit difunt Joan Pau Crexell espectaban per titol de venda perpetua de tota la dita heretat y terras a son favor feta per los Magnifichs Miquel Onofre Mohfar y Sorts, y Joaquim Monfar y Sorts, ciutadans honrats de Barcelona, germans, de la que consta ab acte rebut en poder del Dr. Jacintho Borrás difunt notari publich de Barcelona als vint y nou Mars del any mil siscents cinquanta y quatre. La present venda otorga lo dit Señor D. Olaguer de Argemir y de Lagarza així com millor de dret tinga lloch, extrahent la primera designada pessad e terra ab sas entradas y eixidas, drets y pertinencias, y lo dret de revendicar la designada en segon lloch de son domini y proprietat, tot lo que passa y transferit al domini y proprietat del Señor comprador y de sos successors, prometent entregarli possessió o quasi de las ditas cosas, demanantli facultat peraque de propria authoritat se la puga pendrer y retenir, ab clausula de constitut y precari, volent que en virtut de la lley se entengatransferida la possessió com si per lo mateix venedor li fos realment entregada, cedintli tots sos drets y accions en virtut dels quals puga usar del insinuat pacte de redimir la dita pessa venuda a carta de gracia, y en conseqüencia aquella ab tots sos drets y pertinencias revendicar y recobrar del nomenat Francisco Mariner o de qualsevol que la possehesca, satisferli las ditas tres mil lliuras, preu de la propria venda a carta de gracia, y las demes quantitats que per salari de escrituras, o altrament, juntament degan restituirse, y al efecte solicitar y obtener las corresponents escrituras de revenda, apocas, y demes necesarias, y altrament puga usar dels dits drets y accions, en judici y fora de ell, com millor lu convinga, acerca de tot lo qual lo constituheix procurador com en cosa propria. Dient e intimant al predit Francisco Mariner y a qualsevol possessor, o detentor de la referida pessa venuda a carta de gracia, que a la sola estenció de esta escriptura revengan y restituhescan la mateixa pessa de terra venuda a carta de gracia al expressat Señor D. Anton Nadal, o a qui son dret y causa tendrá, satisfets que sian en son preu y en lo demes que legitimament acrediten, aixis com deuran al dit Señor D. Olaguer de Argemir, a no esser la present venda, altra intima, ni diligencia no esperant. Salvos sempre los censos, y demes drets dominicals, a Sa Magestat competents en rahó de la aygua eo dret de regar las ditas pessas de terra com també lo lluhisme que sia degut per ocasió de esta venda. Lo preu de la qual es set mil setcentas setanta y sinch lliuras moneda barcelonesa y metalica, las que de voluntats del Señor venedor, se reté lo Señor comprador, y en virtut de delegació, que ab lo present li fa las donará y pagará respectivament a la dita Da. Theresa Llopart y de Argemir, y als menors D. Francisco y Da. Maria de Argemir, eo a sos tudors y curadors per los motius y baix los termes sobre en lo prohemi explicats. Dels quals acrehedors en lo temps de la paga obtindrá las corresponents apocas, ab cessió de drets per la major seguretat de la present compra. Volent que fetas las pagas, y obtinguda la respectiva cessió succehesca lo Señor comprador en lloch y dret dels dits acrehedors, y lo competescan las mateixas prioritats de temps, milloria de dret, y las demes preeminencias y prerrogativas que a aquell competirían, a no esser satisfets en las quantitats a ells respectivament delegadas, a cerca del que lo constituheix procurador en causa propria. Y aixis renunciant a la excepció de no esser lo preu en la dita quantitat convingut, a la lley ultra dimidium, y a altre qualsevol de son favor, absol y remet al Señor comprador tot lo que las cosas venudas podrían valer mes del preu sobredit. Y consent y promet al Señor comprador y a sos successors que la present venda los fará tenir y valer y las cosas en ella compressas los fará tenir y possehir, y ne estará de ferma y legal evicció, en tot y qualsevol cas ab restitució y esmena de tots danys y gastos, per lo que obliga tots los bens y drets seus mobles e immobles presents y venidors, renunciant a la lley si duobus S. cod. Común deegatis, y a la si fundum cod. De evicctionibus, a son privilegi militar monició y citació de vint y sis días que se concedeixen a las personas de sa clase, y a altre qualsevol lley u dret de son favor. Y present a est contracte la Señora Da. Maria de Argemir y de Altuber muller del nomenat Señor D. Olaguer de Argemir y de Lagarza, llohant y aprobant la present venda, y quant en ella se expressa. De son grat y certa sciencia convé y promet al Señor comprador, y a qui convinga baix obligació de sos bens y drets, que contra la mateixa venda no alguna de sas parts no proposará ni moruá demanda no controversia alguna, juicial no extrajudicialment ab motiu de son dot, esponsalici, y drets de hipotecas que li competescan en los bens del dit Señor son marit, no per altra causa o rahó. Antes bé instruida de sos drets per lo notari estipulant, y ab coneixement de la preferencia que li correspon en la hipotheca dels dits bens de son marit per rahó de sos credits dotals, renuncia per lo que mira al present contracte, en quant a la mitat al mateix son dot, esponsalici, y drets de la hipoteca, en que vol y consent que la preferesca lo Señor comprador en quant li convinga per la seguretat y eficacia de esta venda, y a uberior cautela cerciorada com está dit per lo ntoari estipulant renuncia també al benefici Valleyá, a la authentica si qua mulier, y a tot y qualsevol altre dret y lley de son favor. Y present no menos la Señora Da. Gertrudis Mathias y de Argemir muller de Agustí Mathias y germana del referit Señor venedor concorrent en estas cosas, be que sens la intervenció de son marit per estar de ell voluntariament, y de comú consentiment, separada, y altrament per tractar aquí de bens extradotals, aprobant y confirmant la present venda en totas sas parts. De sa espontanea voluntat y certa sciencia convé y promet al Señor comprador, y a qui son dret y causa tendrá, baix la obligació de sos bens y drets, que a la mateixa venda, ni en part alguna dels que conte aquesta escriptura, se opondrá no contra ella intentará questió alguna judicial, no extrajudicial per rahó de son interés en lo fideicomis ordenat per son bsavi lo Señor D. Olaguer de Argemir y Duran ab son testament sobre calendat, ni per rahó de la legitima paterna y materna o dotació que li competesca en los bens que foren de sos pares, o altres assendents com hi per altre motiu, antes be cerciorada plenament per lo notari authorizant dels intitulats sos drets, y del consentiment del citat testament de son besavi per lectira y explicació que li ha fet del mateix testament, renuncia al expressat fideicomis, substitucions y altres qualsevols drets, que pugan afavorirla en oposición de la present venda y sa estabilitat, renunciant igualment a la lley que diu, que lo pacte sobre futura successió no val a la lley de his. ff. De transactionibus, y en quant puga contribuir a la dita estabilitat, renuncia també al benefici Valleyá, y a qualsevol altre dret y lley de son favor. Finalment acor lo Señor venedor com las ditas Señoras sa mller y germana per la major eficacia de la present venda y demes cosas sobreditas, juran aquellas tenir sempre per fermas y agradables y contra las mateixas no fer ni venir per alguna causa, o rahó, baix del qual jurament afirma lo Señor venedor que lo present contracte no se ha fet en frau del Señor alodial sobre expressat, ni de sos drets. Y quedan advertits los Señores contrahents, que de est acte deu haversen rahó en lo registre de hipothecas de la present ciutat dins sis días proxims, peraque tinga sa corresponent firmesa. En testimoni de tot lo qual fou feta la present publica escriptura. Essent presents per testimonis Cayetano Albiá practicant de causidich, y Pere Rodrigues de Alcantara practicant notario, los dos en esta ciutat habitants, Y los nomenats Señors D. Olaguer de Argemir y Lagaza, Da. Maria de Argemir y Altuber, y Da. Gertrudis Mathias y de Argemir, als quals lo infrascrit otari dono fe coneixer ho firman de propria ma.
Olaguer de Argemir y Lagarza, Maria de Argemir, y Altuber, Gertrudis Matias y Argemir, En pdoer de mi Thomas Gibert notari publich de número de Barcelona.