Saga Bacardí
32927
CONVENIO DE CONTRUCCION Y REPARTO DE AGUAS ENTRE LOS BORRÁS Y TROYANO VALLESCÁ.


En nom de Deu. Sia a tots notori com las parts avall escrits per rahó de las prerrogativas que avall se diran han vingut a la present transacció, y concordia ab lo modo seguent.
Als setse Abril mil setcents vuytanta set, D. Troyano Vallescá en Barcelona domiciliat com perque en lo tribunal de la Intendencia General de est Principat, demanant que en atenció en la quieta y pacifica possessió, o quasi de la facultat de usar y valerse de las ayguas que exen de ma mina, que se emontra en sa casa de camp de lo terme de Sant Vicens de Sarriá, Bisbat y territori de Barcelona, per lo us de sa casa y riego de sas terras, y persuadit que son antecesors havian obtingut legitim titol de –vis lo Molt Ilustre Señor Intendent en nom de Sa Magestat de concedirli precari. Y nou establiment de dita aigua que discorren de sa mina ab la ampiació de poderli enfondir y formar altre bras a fi de buscar mer—subterraneas dende sas terras fins a la montaña de Collserola segons estas, y demes cosas rexaltant pediment que en dit dia presentá a Sa Señoria, y fou manat per dit Molt Ilustre Señor Intendent pera aquell expedient al Señor assessors que als divuyt de Desembre maná passar al Señor Fiscal de dita Intendencia qui demaná que lo arquitecte Mariano Enrich se conferiu en los paragres designats en la referida instancia, y fer relació jurada de si entonces dirse la referida facultat se seguia perjudici al publich o a tercera eprsona, així ho maná el Señor assessor y haventse comunicat lo dia vint de dit mes esta providencia al expressat arquitecte est als vint, y sis Maig del mateix any, mediant jurament feu relació en dits autos que la ampliació, y facultat demanadas per dit Vallescá no causarian dany no perjudici al publich no a persona alguna ans be regonegué que dita concessió sería util a la Real Hazienda per la entrada de cens que se imposarian y per los lluismes, que de las alienacions resultarian al Real patrimoni.
Als trenta hu del expresat mes de Maig acudí en dit tribunal D Anton de Borras y de Pedroso Regidor perpetuo de la present ciutat y thinent de Dragons dels Reals Exercits agregat a esta plaza, possessor de ma casa de camp y terras en lo terme de Sarriá, y torrent de la Travesera, de manant li fos concedit establiment de la facultat de usar de las aiguas que se encontrasen y buscarlas subterraneament en lo dit torrent de la Travesera, y en los pendents de la montaña de Collserola, y conduirlas a sa casa per son us y riego de las terras, y fou manat que dita instncia passas al Señor assessor y est a primer de Juny inmediat maná passar al Señor Fiscal, qui maná que dit Enrich se conferis en dit lloch, y fes relació jurada de si en concedirse dita facultat resultaria perjudici al publich o a tercer, la qual providencia fou comunicada a dit expert als quatre del mateix mes de Juny y noticiós dit D. Anton de Borras que dit D. Troyano Vallescá tenia proposada a sa Señoria, altre instancia fos unida aquella solicitut a la sua, y haventse oposat dit D. Troyano Vallescá a la unihó de dits expressats, y prevennt la instancia que als deu Maig mil setcents quaranta nou ja feu a dit tribunal D. Francisco Vallescá son pare, capitá y comissari ordinari de la Real Artilleria demanant establiment de ditas aiguas dit Señor assessor als vint y vuyt Octubre de dit any maná unirse dits expedients sobre estos punts y altres en defensa de las pretencions de cada una ditas parts seguia en estas una causa en dit tribunal en la qual cada un alegaba los motius ab que pretenia fundar sa pretenció, y demanada y exclourer respectivament la de son contrari segons mes peri menor son de veurer en dita cuasas, y com en dit estat demanará lo Señor Fiscal que Joan Fabregas arquitecte en ausencia del mestre de obras del Rey, Joan Solar y Faneca se conferis en dits paratges y fes relacio jurada de si las minas quie suposa tenir D. Troyano Vallescá en sa instancia son dins lo tereno que allí se diu, si D. Anton de Borrás en la concesió que solicita podia perjudicar las minas de Vallescá, o sas aiguas, si vallescá en la ampliació que pretenia podia o no perjudicar la pretenció de Borrás. Y finalment si serian o no conseguibles una, y altra convenció, proposant los medis y com se podian superar los inconvenients y perjudicis que se suposavan, qual demanda fiscal fou així provehida per dit Señor assessor als quatre Juny mil setcents vuytanta nou inseguint y adoptant las parts lo mateix modo de pensar del tribunal que manofestá en la quarta pregunta de si serian consiliables una y altre de las pretencions a fi de que cada hu lograren Inter. A major benefici de sos interesos dels del Real Patrimoni, y desitjo aplicar part de ebitar plets per medi de ben intencionadas personas la pau y quietud de una y dit D. Troyano Vallescá de part altre se ha vingut a la present transacció y concordia ab los pactes, y condicions seguents.
1. Ptimo: Se avaluará per perits un per part de d. Troyano Vallescá, y altre per part de D. Antón de Borras el valor actual de la mista de Vallescá.
2. Item: En presecia o satisfacció de las parts concordants, se ha de mesurar quantas plomas de aigua de Barcelona te D. Troyano Vallescá que baixa a la sua torre de Sarriá el dia inmediat del quinse de Agost del seguent any mil setcents noranta.
3. Item: D. Antón de Borras frá na mina per aigua en lo torrent dit de la Trvesera y desde la casa sua o torre al nivell que li convenga mes fins arribar a dos, tres, sis, o mes casa al indret del pou de la mona de Vallescá, ahont se comensá a trobar aquella aigua, y buscarne eximentes per una part y altre del torrent, tant quant permetia la conseció del establiment que se espera entre los dos conseguir, y se demanará inmediatament a la Real Intendencia a nom de Sa Magestat (que Deu guerdi) ab lo ben entes que sempre y quant se regonega que dit Borrás ab la dita mina puga perjudicar o embelirse las aiguas que dit Vallescá, te ja y disfruta, sia de la obligació de dit Borras lo parar en continent lo allargarla sino que sia mudant de direccio que no puga perjudicar a corregida de dos experts.
4. Item: D. Antón de Borras haurá gastat igual quantitat de diner que te de valor la actual mina de Vallescá arriba o no al indret expresat en lo capitol tercer, se comensará a vuscar aiguas a comunas expensas de lo ultim de la mina de Vallescá, o de la mina baixa, tirant la direcció ahont convenga, profundisant y formant un o mes brasos buscant tota la aigua que puga encontrarse extenense tant quant permetia consesió Real dalt dita.
5. Item: Luego que D. Antón de Borrás hage complert la obligció de fer la mina baixa de igual valor a la que te actualment la de Vallescá se medirá la aigua que tinga o hage produhit, pero respecte que al principi de la consstrucció de unas minas, sempre es ab mes abundacia que queda después, se donará el termini de un any, y después de pasta el dia quinse de Agost per vender a qual quantitat de aigua quedará la dita mina de Borrás, lo qual igualment que la evaluació de la mina de Vallescá, y las mediació y quantitat de aigua que actualment disfruta la casa de Vallescá de deurá fer consttar, reduhintlo a ecripturas.
6. Item: Si la expresada mina de Borrás procuhis pasta lo termini dit en lo capitol quint dalt expressat major quantitat del aigua que la que vull disfruta D. Troyano Vallescá agastos comuns compensarne lo exces a la casa de Vallescá de la mina alta de la qual la primera casa, de la aigua nova, se igualará Vallescá ab la casa de Borrás en cas se trobia fent totas las degudas dilligencias, per si fetas estas no se pogues conseguir quedaria Borrás disfrutant de aquell exces sens compensació alguna, y luego de igualada la aigua de Vallescá ab las de Borrás, continuant a gasos comuns a allargar la mina alta o baixa, com mes los convenga se partirá per iguals parts la aigua que novament se trobará compensada la de una mina, ab la altre com mes los convenga.
7. Si la expresada mina de Borrás produhis pasta lo termini dit en lo capitol quint dealt pasta igual quantitat de aigua a la que vuy dia disfruta la casa de D. Troyano Vallescá estarna igualment a gastos comuns, allargant la mina alta o baixa com millor los convenga, patint també per iguals parts la aigua que novament se trobará.
8. Item: Presa la mina de Borrás producir pasat lo termini dit en lo capitol quint dalt expressat menos quantitat de aigua estant la mina de Borrás en lo estat de igual valor de la que vuy dia disfruta D. Troyano entraran desde luego a gastos comuns per lo paratge, y mina que mes los convenga, y las aiguas que novament se trobará ser´ña de la obligació de dit D. Troyano compensar la primera casa y de la primera aigua se trobará a dit D. Antón de Borrás firmá, y después continuant los gastos comuns sé partirá per igual parts la que en avant se trobia conpensantse de la mina alta o baixa com millor los convenga, essent de la intenció de un altre dels contractants que dit D. Antón no tinga menos aigua que la casa de Vallescá, pero si fent totas las dilligencias entre los contrahents en las minas alta y baixa no se pogues conseguir la igualtat de las aiguas cesará tota mutua compensació.
9. Item: Si en cas de esterilitat de aigua se disminuyen estas, tant vellas com novas y seon y altre se mesuraran las aiguas de quals prové a la casa de Vallescá la disminució. Si proviengues de las aiguas vellas de la casa de Vallescá deurá sufrit esta dens compensació y las altras novas serán las compesadoras a qualsevol dels dos que dega compensarse.
10. Item: Per llevar tota disputa se farán y tinran claus diferents cada un dels interesats y se posaran ahont se concideria mes convenient per asegurar que un ni altre no puga fer entrar sens concurrencia del altre.
11. Item: Que será de la obligació de la casa de Vallescá mantenir en son degut y millor estat corrent a sas expensas la mina que actualment disfruta, com també així mateix del carrech de D. Antón de Borrás mantenir en son degut y millor estat corrent a sas epensas la que dit Borrás deu fer de igual valor que la que vuy té la casa de Vallescá, sens que ni un ni altre pugan netejar, innovar, ni fer obra alguna sens conoxament de tots dos interesats, y lo restant a expensas iguals y comunas.
12. Item: Per millor utilitat de uns y altres dels interesats cada mes de Janer de cada any, y respectivament particular segons expllicat en lo capitol onsé antecedent se deurá fer un regoneixament y recompondrer lo que se trobia que reparar. De modo que sempre Estigia en lo millor estat per no exposarse que dintra per poch cuidado se perdia la menor cuantitat de aigua que perjudicuia.
13. Item: En tot temps y qualsevol dia será facultatiu de qualsevol de las parts contractants, lo medir la aigua del altre, per lo qual se faran ab tota seguretat dels dos iguals y conformes a la mida de plomas de aigua de Barcelona de que se val la ciutat, o lo mestre de obras de ella.
14. Item: Si per rahó de esterilitat de aigua general (lo que Deu no vulla) se abaxaren estas, y se disminuiesen de la mina alta las aiguas novas, será de la obligació de D. Antón de Borrás contribuir com sempre si la casa de Vallescá ho voldrá, y a gastos comuns allargar la mina alta per buscar, y recomensar la casa de Vallescá perque no tinga Vallescá menos cantitat de aigua que li correspongui; pero s i fent tots los medis no se pogues conseguir no tindrá obligació, la casa de Borrás de indemnisar cosa alguna a la casa Vallescá.
15. Item: Si per lo cas que havent complert D. Antón de Borrás en fer la mina a sas costas de igual valor de diner que lo que val vuy dia la de casa Vaallescá, y la aigua que esta hage produhit fos menos en cantitat com expresa lo capitol vuyt y allargant la mina alta y baixa no se trobes aigua per compensar a dit Borrás se fará també a gastos comuns totas las diligencias imaginables per conseguiro, pero sino obstant no se pogues lograr no tindrá tampoco obligació dit Vallescá de compensaro ab altre cosa a la casa de Borrás.
16. Item: Per poder conexer en cas de dimanacio de aiguas de la mina altas si será de las actuals o de las novas se fará al capdemunt de las actual mina de Vallescá un posit, repartiment del modo mes segur que los perits disposaran.
17. Item. En quant a la part de diner que correspondrá satisfer a cada un, y per seguretat de un y altre dels gastos o obras comunas se faran los ajustos o preus fet, o per los dos interesats Borras y Vallescá ab tabbas correspontivos y publich subast.
18. Item: Convenent los dits contractants que qualsevol dupte que ocorria per rahó de la present concordia y la sola unica dupla que se propasas que se tractes y disidesca posanti dos perits, y un tercer en cas de no acordar aquells.
19. Item: Deurá cuidar D. Troyano Vallescá per la corresponent validitat que la present concordia sia trovada, y aprobada per la sia germana Da. Theresa Lladó y Vallescá viuda de D. Antón Lladó, per rahó de ser administradora dels bens de dit son germá com consta del nombrament de poder del notari avall escrit als onse Abril mil setcents vuytanta y tres.
20. Item: Ha estat convingut y concordat que ditas parts degan renunciar com en virtud del present renuncian a la causa vertent en dit tribunal de la Intendencia sos merits, y prosecució; volent que a la sola ostenció del present capitol lo notari de aquella tinga lo dit protes y demes dependents per resibit y annullat.
E las ditas parts llohant y aprobant tot lo sobre convingut, y estipulat prometen la una a la altre vicitudinariament cumplir y observaro en tot lo que a ellas, y a cada una de ellas corresponda conforme queda dalt previngut, sens dilació no escusa alguna, ab lo acostumaat salari de procurador y ab restitució y esmena de tots dañys y gastos. Y per cumplir lo referit ne obligam la una part a la altre, tots sos respective bens, mobles e immobles, haguts y per haver, renunciant al privilegi militar, monició cotació de vint y sis dias que se donan, y consedeixen als Cavallers y altres que gosan de dit privilegi, y a tot y qualsevol altre dret y lley que a dits contrahents afavorir puga. Y per pacte a son propi for, sotmetent a ells y a sos bens al for a saber, dit D. Antón de Borrás al del Ilustre Señor Auditor de Guerra de esta ciutat, y dit D. Troyano Vallescá al del Ilustre Señor Corregidor també de la present ciutat, y de son tribunal, y de altre qualsevol secular solament ab facultat de variar de judici yna y mes vegadas, fent y firmant escriptura de ters baix pena de ters, en los llibres dels tersos de la curia de dits Ilustre Señor Corregidor de la present ciutat, y de sos respective tribunal, y que de altre qualsevol secular solament, com es dit. Per lo que ne obligan tots sos respective bens, mobles e immobles haguts y per haver, ab totas renuncias necesarias. Y se ha de saber que la present escriptura deu registrarse en o ofici de hipotecas de esta ciutat dins sis dias proxims, y en los demes ahont convenga, dins lo termini competent, segons Real Pragmatica Sanció. En testimoni del que otorgan la present escriptura en esta ciutat de Barcelona als vint y dos dias del mes de Desembre any del Naixament del Señor de mil setcents vuytanta y nou. Y dits otorgants (coneguts de mi lo infrit notari) ho firmaren. Essent presents per testimonis D. Diego de Chia, y Boxó, y Antón Ferreter escrivents en dita ciutat habitants.
D. Antón de Borrás y de Pedroso, D. Troyano Vallescá, Ante mi Ramon Matheu y Smandia notari.