Saga Bacardí
43984
ESCRITURA DE VARIAS PIEZAS DE TIERRA DE IGLESIAS HACIA PERE DELAFORGE.


En nom de Deu, sia amen. Jo Joan Iglesias hortolá de las hortas de Sant Pau, ciutadá de Barcelona.
Primo: Per lluhir y quitar als Rnts. P. Corrector y Convent de Sant Francisco de Paula, Orde de P.P. Minims de la present ciutat, tot aquell censal de preu quatrecentas sexanta lliuras y penció tretse lliuras setse sous que tots anys als vint y tres de Mars los fas, y prsto.
Item: Per pagar y satisfer als mateixos Corrector y Convent lo que se estiga debent per pencions y prorrata de dit censal, fins al dia de sa qiotació.
Y finalment: Per ocorrer a certas precisions mias. Per so. De ma espontanea voluntat per mi, y per mos hereus, y successors qualsevols que sian vench y per titol de venda concedesh a Pere Delaforge botiguer de telas ciutadá de Barcelona present, y a sos successors, y a qui voldrá perpetuament.
Primo: Tota aquella pessa de terra campa de tinguda una mojada menos vint destres, o alló que en si continga, ab sas entradas y eixidas, drets y pertinencias que per los titols avall escrits tinch y possehesch en lo territorio de Barcelona en lo lloch dit “Lo Carner” prop la Creu Cuberta.
Secundo: Tota aquella altre pessa de terra campa de tinguda tres quartas poch mes o menos, o alló que en si continga, ab sas entradas, y eixidas, drets y pertinencias, que per los titols avall escrits tinch y possehesch en dit territorio de Barcelona sota los Molins y prop la Creu Coberta. Y se tenen ditas pessas de terra junt ab las que avall se designaran per la Priora y Convent de Religiosas de la Compañía de Maria y Enseñament de la present ciutat a cens de trenta set lliuras quinse sous en domini mitjá, y a la prestació de sis lliuras quinse sous per lo pago del Real Catastro corresponent a ditas pessas de terra, y a las dos que mes avall se designaran, que juntas fan ditas partidas quaranta quatre lliuras deu sous tots anys pagadoras en lo dia, o festa de Sant Joan de Juny. Y ditas Prioras y Convent tenen ditas pessas de terra per la Pabordia del mes de Agost de la Seu de Barcelona, y per sos Administradors en nom de aquella, y baix domini y alou dita Pabordia a cens, es a saber, per la sobre en primer lloch designada compresa ab est la decima de quaranta sous tot anys pagadors en lo dia de Sant Miquel de Setembre y per la en segon lloch designada, de una lliura tots anys pagadora en dit dia de Sant Joan. Y se ha de saber que ditas dos pessas de terra vuy, y de molts anys a esta part se trovan unidas, y agregadas, y de ellas feta una sola pessa de terra. Y aixi unida termina a solixent part ab honor de Bernat Hortal negociant, que antes fou de Salvador Serra flaquer, ciutadáns de Barcelona part ab honor de Valentí Sagristá pagés, y part ab honor de Felip Cedó que fou de Miquel Cedó, mestre de fer carros, ciutadá de Barcelona; a mitgdia ab honor de Salvador Coch, celer de la present ciutat que fou de T. Camprubí fuster de la mateixa; a ponent ab honor dels hereus, o successors de Agustí, y Pau Canet pare y fill pagesis de la parroquia de Sarriá que fou de dit Convent de la Enseñansa; y a tramontana ab honor que fou dels Regulars Expulsos del Collegi de Bethlem de la present ciutat mediant un petit camí per lo qual se va dels Molns de Vent, al Monastir dirruit de Valldoncella.
Tertio: Tota aquella altre pessa de terra campa, de tinguda ina mojada y vint y sinch destres, o alló que en si continga, ab sas entradas, y eixidas, drets y pertinencias que per los titols avall escrits, tinch y possehesch en dit territorio de Barcelona, mlt prop la Creu Cuberta y en lo lloch dit “Lo Coll de la Salada”. Y se te dita pessa de terra perdits Priora y Convent de la Enseñansa al sobre expressat cens. Qui ho tenen per los dos Beneficis baix invocació dels Sants Esteve y Vicens en la Iglesia parroquial de Sant Cugat del Rech de la present ciutat, instituits y fundats, y per sos beneficiats en nom de aquells y baix domini y alou de dits dos Beneficis cominment y per indivis a cens de trenta sis sous tots anys pagadors en lo dia, o festa de Sant Joan de Juny, a mes del qual cens fa, y presta dita pessa de terra decima al Molt Rnt. Ardiacá Major de la Seu de Barcelona la qual decima deurá prestar dit comprador, y sos successors sens danys, ni despesas de dit Convent de la Enseñansa. Y termina dita pessa de terra a solixent ab honor de la Pia Almoyna de Pobres Presos de la presó de la present ciutat; a mitgdia ab lo camí per lo qual se va de la present ciutat a la Capella de Nostra Señora de Port; a ponent ab honor de Ramon Borfas sastre de Barcelona, que fou de Anton Arnau, y antes de Miquel Devesa fuster, ciutadá de la mateixa; y a tramontana, ab lo camí que va de la present ciutat a la Parroquia del Hospitalet.
Quarto y finalment: Tota aquella altra pessa de terra campa, antiguament plantada de vinya de tinguda tres quartas y mitja y vint y quatre destres, o allo que en si continga ab sas entradas, y eixidas, drets y pertinencias que per los titols avall escrits tinch y posseesch en dit territorio de Barcelona, prop lo Coll dels Forcats. Y se te dita pessa de terra per dits Priora y Convent de la Enseñansa al sobre expresat cens. Qui ho tenen per los hereus, o successors de D. Francisco de Puiggener en Barcelona popular succehint als hereus de Francisco Sarta y est al Venerable Francisco de Gualbes a cens de vint y un sous y vuit diners, tots anys pagadors en lo dia, o festa de tots los Sants, a mes del qual cens se pagaban als Administradors dels Aniversaris de la Seu de Manresa, succehint a dit Francisco Sanra, sinch sous en lo dia de Sant Miquel de Setembre, en lloch y compensació de la decima que dit sartá acostumaba rebrer sobre la dita pessad e terra. Los quals sinch sous en penció, segons se assereix, son prescrits, lluits y quitats. Y los hereus de dit Puiggener tenen dita pessa de terra per la Camareria de Nostra Señora de la Vila de Ripoll, y per son Rnt. Camarer en nom de aquella, y baix domini, y alou de dita Camareria a cens, tant per la dita pessa de terra, com per altre honor, que allí se te per los hereus de dit Sarta, que fou de pertinencias de una pessa de terra que Ramon Noguera posseia en dit lloch, de tres morobatins, a rahó nou sous, quiscun, tots anys pagadors en lo dia, o festa de Nostra Señora del mes de Agost. Y se ha de saber que la pabordia de Barcelona reb, tant sobre dita pessa de terra, com sobre la altre que allí se te per los hereus de dit Sarta en compensació de la decima espiritual, un morobati valen nou sous annualment. Los quals tres morobatis de dita Camareria, y un morobatí de dita decima los hereus de dit Francisco Sartá deuen pagar sens danys ni despesas del posesor de dita pessa de terra, que ab lo present se ven. Y termina dita pessa de terra a solixent ab honor de dits hereus o succesors de Joseph Quatrecasas notari publich de Barcelona; a mitgdia ab lo camí que va de la present ciutat al Prat, o a la Capella de Nostra Señora de Port; a ponent dels hereus, o successors de Pau Maurici Adroguer ciutadá de Barcelona; y a tramontana ab lo camí Real per lo qual se va de la present ciutat a la Parroquia del Hospitalet. Y me espectan ditas pessas de terra com a hereu de la universal heretat y bens que foren de altre Joan Iglesias hortolá de ditas hortas, mon pare, per est instituit ab son ultim testament que firmá en poder de Ramon Serra notari publich real collegiat de número de Barcelona a trenta hu Octubre mil setcents sexanta hu, del que fa fe Francisco Just notari publich real collegiat de número de Barcelona per ausencia de Joseph Fuster també notari publich real collegiat de número de Barcelona, regint las escripturas de dit Serra. Al qual Joan Iglesias mon pare espectaban en virtut de establiment de aquellas a ell, y a sos successors perpetuament firmat per ditas Priora y Convent de la Enseñansa ab acte rebut en poder de Felix Avellá notari publich de número de Barcelona a vint y hu de Maig de mil setcents sinquanta tres, firmat en part per rahó de Señoria clos y subsignat per Joseph Mariano Avella també notari publich de número de Barcelona com a regint las escripturas de dit Felix Avellá son pare. Y se ha de saber que ab lo prop calendat establiment lo dit cens de trenta set lliuras quinse sous imposat per ditas Priora y Convent de la Enseñansa sobre ditas pessas de terra fou per estas dividit en esta forma, so es vint y una lliuras per las en primer y segon lloch designadas, que es feta una sola pessa de terra com sobre se expressa. Vuit lliuras per la en tercer lloch designada. La qual venda fas aixi com millor dir y entendrer se pot, extrahent ditas cosas venudas de mon poder y domini, posant aquellas en ma y poder de dit comprador, prometent entregarlin possessió de ditas venudas donantli facultat que de sa propria autoritat se la puga pendrer y presa retenir, ab clausula de constitut y precari, cedint per dit efecte a dit comprador y a sos successors tots los drets y accions que me competescan pera usar de ells en judici, y fora de ell com millor los apareixerá, constituintlos procuradors meus com en cosa propria. Salvats los censos y altres drets deguts als Señors respective sobre anomenats, y lo lluhisme que sols dega pagar lo qual sedeurá comprar segons la clausula del quint. Lo preu de la present venda es sinchcentas y set lliuras moneda barcelonesa del qual preu de voluntat mia y en virtut de facultat que ab lo present concedesch a dit comprador se retinga vers si quatrecentas noranta nou lliuras set sous, a efecte de pagarlas, als acreedors en lo preludi de la present venda anomenats, per las causas y rahons allí expressadas, dels quals en lo temps de la paga cobre apoca difinició y cessions pera defensar la present venda contra qualsevols acreedors, volent que fetas ditas pagas succeescan dit comprador, sos successors en los mateixos llich, dret estat y condició, y los competescan las mateixas preeminencias, y prerrogativas que competirían a dits acreedors sino sels satisfessca ditas respective quantitats, ab constitució de procurador com en cosa propria. Y aixi renunciant a la excepció de dit preu aixi no convingut, no hagut, ni rebut, y a la lley ultra dimidium, y a tot altre dret, y lley que me puga afavorir dono, y remeto a dit comrpador, y a sos successors lo millor valor que poguesen tenir ditas cosas venudas del preu sobre dit. Prometent a dit comprador y a sos successors la present venda ferlos tenir y valer y possehir ditas pessas de terra venudas, y estarlos de ferma y legal evicció sempre perpetuament y en tot, y qualsebol cas pensat, o no pensat de dret, o de fet de qualsevol modo que esdevinga ab restitució, y esmena de tots gastos, y despessas. Y per cumplir la sobre dit ne obligo a dit Pere Laforge y a sos successors ttos mos bens mobles e immobles, presents y veniders. Renunciant a qualsevol lley o dret que me puga afavorir, y a la que prohibeix la general renunciació, ab jurament que presto a Nostre Señor Deu, y a sos Sants quatre Evanglis en ma, y poder del notari avall escrit, ni sols de no contravenir al sobedit per pretext algún causa, o rahó, sino també que lo present contracte no fas en frau, ni perjudici dels Señors sobre anomenats ni de sos respective drets dominicals. Y aixi firmo lo present acte (del qual se deu pendrer la rahó en lo ofici de hipotecas de la present ciutat dins sis días del dia present en abant comptadors, segons tenor de la Real Pragmatica Sanció a est fi publicada) en esta ciutat de Barcelona als vint y set días del mes de Janer del any de mil setcents setanta y vuit. Y per dit lo mateix otorgant, (al qual jo lo infrit notari dono fe coneixer) que no sabia de escriurer en sa presencia de son consentiment, y voluntat ho firma un dels infrits testimonis. A lo que hi foren presents Pau Roure mitger de taler ciutadá de Barcelona, y Martí Thomas Huguet escrivent y Francisco Calvo Forner en esta ciutat habitants.
Per dit Joan Iglesias firmo Francisco Calbo testimoni, En pdoer de mi Manuel Oliva y Viloca notari.