Saga Bacardí
44017
ESCRITURA DE APERTURA DE TESTAMENTO Y CODICILOS DE PERE DELAFORGE Y GRAU.


En la ciutat de Barcelona a dinou días del mes de Janer, any del Naixament del Senyor de mil setcents setanta y cinch. Pere Delaforge mercer, botiguer de telas, panys, y sedas, ciutadá de esta ciutat, fill llegitim y natural de Joan de Laforge mercer, Ferrer ciutadá de la mateixa, natural de la ciutat de Ruanne en Forest, Bisbat de Lio, Regne de Fransa, y de Maria Delaforge y Grau, conjuges, difunts. Estant ab perfecta salut de clas enteniment, memoria, y paraula. Entregá a mi Joan Prats, y Cabrer, notari publich de número de Barcelona, infrascrit, aquesta plica closa ab hostia, que digué, esser son ultim testament, escrit, y firmat de sa propria ma. Y volgué, valgues per dret de testament, o de aquella especie de ultima voluntat, que millor de dret pogués valer. Ab lo qual, revocaba tots altres testaments, y especies de postrera voluntat, fets per ell fins al present, no obstant qualsevols paraulas derogatorias continuadas en aquels, Y lo dirmá, dient, volua, que fos guardat en mon poder y despres de sa mort obert, y publicat. Essent presents per testimonis, pregats per lo mateix testador, Sebastiá Prats notari publich de número de esta ciutat, y Fernando Gusí escrivent, habitant en ella.
Pera Delaforge, Sebastiá Prats testimoni, Fernando Gusí testimoni, En poder de mi Joan Prats y Cabrer notari, que fas fe comeixer al testador.

En la ciutat de Barcelona a dinou días del mes de Maig, any del Naixament del Senyor mil set cents vuitanta y set, entre las sis y las set horas de la tarde, havent mort lo sobredit Pere Delaforge testador, cerca las sis horas de la mateixa tarde. Joseph Costa y Canals argenter, ciutadá de aquesta ciutat, cunyat del testador difunt, requirí a mi Joan Prats y Cabrer notari publich de número de la mateixa ciutat, baix firmat, obris la expressada plica, y publicás las clausulas de marmessors, sepultuta, missas y de qualsevols altres puassufragis, compresas en lo testament en clos en ella. A la qual requisició conformantme, manifestí al requirent la referida plica closa. Y vista, y reboneguda esta per aquell, la obrí y llegí las mencionadas cualsulas de elecció de marmessors, sepultura, missas y subseuent de celebració de aniversaris, tant solament, donantne copia al requirent. De la qual obertura de plica, y publicació de clausulas, lo mencionat Joseph Costa y Canals, requirí a mi lo notari baix firmat, formas acte publich, com ho executo. Que fou fet en la ciutat de Barcelona, en lo sobredit dia dinou de Maig mil setcents vuitanta y set. Essent presents per testimonis lo Dr. Caietano Ferran y Texidor notari publich de número de aquesta ciutat, y Jaume Sistachs manyá ciutadá de la mateixa.
Joseph Costa y Canals, En poder de mi Joan Prats y Cabrer notari, qui dono fe coneixer al requirent.

En la ciutat de Barcelona a vint y sis días del sobredit mes de Maig any del Naixament del Senyor mil setcents vuitanta y set havent donat sepultura eclesiástica a cadáver de nomenat Pere Delaforge testador referit en la Iglesia Parroquial de Santa Maria del Mar de aquesta ciutat a vint y un días del mateix mes de Maig. La Señora Antonia Comaduran y Delaforge, muller de Francisco Comaduran, y Rovira jove botiguer de telas, sedas y panys, ciutadá de la mateixa, filla, marmessora y hereva del difunt testador, requirí a mi dit Joan Prats y Cabrer notari infrascrit, llegis y publicás com en efecte conformantme a la requisició publiquí tot lo referit testament lo qual es com se seguieox:
En nom de Deu. Amen. Jo Pere Delaforge, mercer, botiguer de telas, sedas, y panyos ciutadá de Barcelona fill llegitim y natural de Joan Delaforge mercer ferrer, ciutadá de Barcelona natural de la ciutat de Rauanne en forest Obispat de Lyon de France, y de Maria Delaforge y Grau conjuges, difunts. Estant ab perfecta salut, y mon bon enteniment, sana memoria, y ferma paraula, fas y ordeno est mon testament. Ab lo qual elegesch en marmessors, y de est mon testament executors, a Ignes Delaforge y Carrera carísima muller mia, a Francisco Comaduran mon gendre, a Maria Antonia Comaduran y Delaforge conjuges, filla mia. Y a Joseph Costa argenter, ciutadá de Barcelona. Als quals, y als que de ells voldrán ser, dono ple poder de cumplir, y executar est mon testament conforme baix trobaran escrit, y per mi ordenat.
Primerament; y ans de totas cosas vull, y mano, que tots mos deutes que en lo dia de la mia fi tindré sian pagats, y las injurias satisfetas de mos bens breument, segons que de aquells y aquellas llegitimament constaran.
Elegesch la sepultura al cos meu fahedora en la Iglesia Parroquial de Santa Maria del Mar de la present ciutat, la qual vull sem sia feta de la Mare de Deu a disposició dels marmessors.
Item. Vull y ordeno que luego de seguit mono bit o lo mes prest sia posible me sian fetas dir, y celebrar per salut, y repos de la mia anima, y si las personas que tinch obligació a Deu pregar mil y dos centas missas de caritat sis sous quiscuna una vegada tantsolament celebradoras a saber.
100 en la iglesia del Convent dels Caputxins.
100 en la iglesia Parroquial de Santa Maria del Mar.
100 celebradoras a voluntat dels reverents Vicaris de la Parroquia.
50 en la Iglesia del Convent de Nostra Señora de la Mercé.
50 en la Iglesia del Convent de Santa Monica.
50 en la Iglesia del carme.
50 en la iglesia de la Trinitat Descalsa.
50 en la Iglesia de Sant Francisco de Paula.
50 en la Iglesia de sant Francesch.
200 celebradoas a la voluntat del Confes meu.
400 celebradoras a la voluntat dels marmessors.

1200 missas en total.
També sens sigan fets celebrar buit aniversaris en las iglesias se an repartit las missas so es un en cada Iglesia.
També vull que sia donat per caritat dal Hospital general de Santa Creu cinquanta lliuras, dich 50Ll. per una vegada solament al Hospital de Misericordia dit Hospital cinquanta lliuras dich 50Ll, per una vegada solament. També vull sia dinat a Anna Maria Trinxet y Delaforge ma germana cent pesos de buit dich 100 Pesos de 8, per una vegada solament. A Teresa Pi Delaforge germana mia cent pesos de buit dich 100 pesas de 8, per una vegada solament. A Magdalena Gusman y Delaforge altre germana mia cent pessas de buit dich 100 pesas de 8, per una vegada solament, o be per ellas si son mortas a sos fills o fillas sin tindran al major. Vull també que si Ignes Reig y Canals criada mia se encontrará en lo dia de la mia mort enserbei de ma casa li sia pagada la soldada, que tal vegada se li estiga devent, y a mes cent lliuras per una vegada tant solament per lo cas que bulga casarse, pero si no vol contraurer matrimoni, y continuar en lo servei de ma casa, vull que puga isposar de ditas cent lliuras a sas voluntats, y mano que per lo cas de imposibilitarse la dega mon hereu mantener en ma casa sana, y malalta, com he fet dins vui avenla de calsar, y vestir conforme son estat. Finalment vui que sigan repartidas per mon hereu cinquanta lliuras per una vegada tan solament entre las criadas, y tal volta criats ques trobaran del servei de ma casa en lo dia de la mia mort.
Tots los altres emperó bens meus mobles, e immobles, aguts y per haver, veus, drets, forsas y accions mias universals ahont se vulla que sian, y en qualsevol genero, y especie consistescan que a mi me pertanyen, y pertanueran ara, y en lo esdevenidor en qualsevol part del mon, y per qualsevols causas, y rahons que dir, y pensar se pugan, deixo, y otoch, y hereva mia universal fas, e instituesch a la dita Antonia Comaduran, y Delaforge filla mia en lo cas de morir jo sens tenir fills mascla del present o altre matrimoni, y ab los pactes reservats, y condicions avall escritas, y no altrament.
Primerament, Que tinga obligació en lo cas de tenir lloch lo dit heretament la dita hereva, de matenir a Ignes Delaforge y Carrera carissima muller mia, sana, malalta, y vestida, segons la decencia se li espectia, y a son igual, y a mes que vivint sia libre a dita muller mia lo servirse de totas las alajas, y abitació de la casa y aposento, que vivint ab lo marit usava, y abitaba, so es abitar la dita casa, y aposento, y servirse de totas las demes alajas, y adornos si encontraran, y eran de usual serveu sua a la sua llibertat lo servirsen o dexar de servirsen sens que dita hereva pugia inpedirli lo us, y servei durant sa vida ans be vull que se li tinga tots respecte, y veneració del mateix modo, que vivint ab lo marit a mes vull que durant sa vida natural, la dita hereva li dega donar annualment per la botxaca cinquanta lliuras dich 50Ll, y setas li sia libre a la dita muller mia donarho, ferne caritats, o be ferne lo que ben vist li sia, y mes deixo facultat a la dita mia muller, que anes del seu dot, y creix pugia sobre mos bens testar de mil lliuras, y las ditas seguida sa mort deguia pagar y satisfer la dita hereva. Pero si per algunas rahons no apareixia be a la dita muller mia lo viurer junts ab la dita filla, y hereva mia, y voler viurer dividida en tal cas vull, que vivint se li sian donadas totas las alajas com es llit, cadiras, cortinas, quadros, imatges, y altres adornes se encontrarían en lo apossento de ahont habitaba vivint ab lo marit, y també sis culleras, sos forquillas de plata, un ganibet, ab manech de plata, la escudella usual se servia, de plata, 12 tovallons, sis estovallas, sis llansols,, sis cuxineras, sis tovallolas, sis axugamans, sis devantals de cuina, dos candeleros, y una lumanera de llautó, totas las robas y alajas de or, y plata, que ivint ab lo marit usaba per vestir, y adornarse, y totas las ditas expressadas cosas vull se li donian libres a ella per servirsen mentres viurá, y sia libre a la dita muller mia, si venia dit cas. De triar se totas las expresadas cosas las millors que en dita ocasió hi haurá de servey. Pero seguida sa mort vull, que retornia tot lo dalt expressat com axi mateix totas las alajas, robas, llit, cadiras, y demes adornos, y cosas explicadas a la hereva, per mi instituida, que tant solament per ser sa decencia sen puga servir vivint, y despres de seguida sa mort deguia retornar tot a la dita hereva conforme se trovará. A mes vull que la dita hereva no vivint junts, mentres que viurá dita ma muller per lo sustento de sa vida, poder viurer decentment no ne extrayent lo seu dot, y creix, li dega donar y pagar annualment ab mitjas añadas anticipadas quatre centas lliuras cada any, pero en cas de traurerlo seu dot, y creix, se li sean dinadas tant solament annualment tres centas lliuras. Totas las ditas cosas se li sian donadas, vivint casta sens tenir altre marit. Pero venint lo cas de contraurer matrimoni, en tal cas se li sia donat tant solament lo seu dot y creix, que en capitols li vaig fer lire podentse fer lo que li apareixa, com y de las mil lliuras que també vull pagar disposarne en est cas ab son testament se li sigan donadas dos centas lliuras tant solament, sens que puga disposar de altre cosa. Y en dit cas totas las alajas, adornos, y altres cosas explicadas degan quedar a la disposició de la dita hereva no sent facultatiy a la dita muller mia lo servirsen com li havia llegat per rahó de contraurer altre matrimoni.
Pero venint lo cas que jo tinga altres fills, o fillas del present, o altre matrimoni vull sia hereu meu universal lo fill mascle major com si asa de enteniment abil, y capas per regir, y gobernar mos bens, y tenint est fill que arribian a edat de fer testament dega disposar de dits mos bens a fabor de dit sos fills o fillas del modo millor li aparexerá donanto tot al un, y res als altres, ab plenísima llibertat, y per lo cas de morir lo primogenit sens fills o fillas de llegitim marimoni, o ab tal ningún dels quals aribará a edat de fer testament, o be no será sa de enteniment abil, y capas per regir, y gobernar mos bens vull sia hereu lo secundugenot ab las mateixas sincunstancias tinch expresat del primogenit, y morint lo secundu genit en lo modo tinch dit, del primo genit, vull que succeescan a ma universal heretat, y bens los demes fills maeclas mats o póstumos que en lo dia de la mia fi dexaré, y hau no ots junts sino quardat entre ells lo orde de primojenitura ab lo mateix modo y forma dal tinch espresat, y per lo cas de morir tots los fills mascles en lo modo tinch dalt esplicat vull sua hereva mia universal dita Maria Antonia Comaduran y Delaforge filla mia, y sent esta hereva ja sia perque no deixia jo en lo dia de la mia mort fill mascle algu o be ne dexerá o auré y no obstant tendrá lloch la successió a son fabor es ma voluntat que morint ab fills dega disposar a fabor de aquells com aribian a edat de fer testament del mateix modo, y forma tinch esplicat del fill primogenit, y morint dita Maria Antonia en la forma tinch dalt esplicada del fill primogenit, y secundu genit vull li succescan las demes fillas que nadas o postumas en lo dia de la mia mort dexaré, no juntas sino gurdant entre ellas lo orde de primojenitura del mateix modo tinch esplicat dels fills mascles.
Pero cas de moror tots los dits mos fills o fillas sens fills o fillas ab tals ningu dels quals aribar a edat de testament vull, y disposo siga hereva mia vitalicia la muller, que dexaré viuda com se mantinga tal, y que per lo cas que tornas a casar, y encara que no tornia a casar,seguida la sua mort vull que de la mia heretat, y bens sian fetas 3 parts iguals la una de las quals detret empero primerament de ella los llegats que tinch fet com, y lo import de enterro funerals, y missas lo que resterá vuy se supdividesca en dos parts iguals entre lo Hospital General de santa Creu y Hospital General de Misericordia, vui nomenat Hospici, tots de la present ciutat, la segona part vull sia donada a Anna Maria Trinxet y Delaforge germana mia si viurá ab la obligació de abero de repartir entra sos fills o fillas del modo voldrá ab amplísima facultat, y per lo cas de ser morta vull que dita segona art sig repartida igualment entre tots sos fills y fillas.
La tercera empero part de dita ma heretat y bens, vull siga repartida igualment entra Teresa Pi, y Delaforge y Madalena Gusman y Delaforge germanas mias si viurán, devent repartir la porció quels tocará entre sos fills, o fillas del mateix modo está espresat, de Anna Maria Trinxet, y en lo cas de trovarse morta sa respectiva mare se repartesca entre tots sos fills, y fillas per iguals parts, y porcions com está dit de los fills, y fillas de Anna Maria Trinxet.
Per lo mateix cas que dexaré fills o fillas del present o altre matrimoni vull, y mano que los fills o fillas que nos trobaran ser hereus o serán germans segons sian compatenment dotats y dotadas segons las forsas de mon patrimoni, y si la pocrió corresponent que tocas al fill o filla secundujenita que no será hereu exsedis al dot, que tinch donat a Maria Antoria Comaduran filla mia vul li sia aumentat dins a la cantitat que tocará al fill, o filla secundujenits, que auré dexat sent de la obligació e mon hereu de averlas de alimentar sans, y malalts, fins, y atant que prengan estat com, y lo cumplir lo que tinch disposat a favor de Ignes Delaforge muller mia.
Asigno y anomeno en tudors, y en son cas y lloch curadors de las personas, y bens dels fills, y fillas que tal olta nats o póstumos dexaré, y auré als marmessors dalt nomenats, junt ab sa mare muller mia que me sobrebiurá mantenintse viuda, y guardant mon nom.
Mes declaro que si be es veritat que molt temps la mia firma que he pracricat desde los primers anys he comensat a firmar fins tot lo any mil setcents setanta tres he firmat per lo apellio de Pera Laforge, pero desde el primer dia del any mil set cents setanta quatre, per aver averiguat que la firma o nom de mon pare y avi es escrit Delaforge per axo totas mas firmas del dia espressat en avant van fir,adas per Pera Delaforge, ab axo la mia intenció es de subjecrar al dit testament tots, y qualsevols bens, y afectes tinga jo per rahó de una firma, o be del altre, avent espresat dita cosa en lo dit testament a fi de evitar disputas, y no ser causa de ningún plet ni discordia.
Eta es la ultima y derrera voluntat mia la qual vull e cuple, y guarde com a testament, codicil, o aquella altre especie de ultima boluntat, que mes en via de dret tinga lloch, fet y firmat fonch lo present testament en Barcelona a divuit del mes de Janer del any mil setcents setanta cinch.
Pera Delaforge.

De la qual publicació de testament la nomenada Señora Antonia Comaduran y Delaforge (advertida per mi lo notari baix firmat, haversen de pendrer la rahó en lo ofici de hipotecas de esta capital dins sis días proxims, al present, y en los demes, que convinga dins lo termini de un mes consecutiu al despuig de cada qual de ells, ineguint la Real Pragmatica Sanció publicada aquí a disset mars mil setcents seixanta vuit, y las declaracions subseguents. Ha requirit a mi dit notari formas acte publich. Que fou fet en la ciutat de Barcelona en lo sobredit dia vint y sis de Maig del any mil setcents vuitanta y set. Essent preents per testimonis Jaume Rialt y Estrada escrivent, y Joseph Mercer, jove botiguer de telas, sedas, y panys, habitants en aquesta ciutat.
Maria Antonia Comaduran y de la Forge, En poder de mi Joan Prats y Cabrer notari, qui afirmo coneixer a la requirent.

En la ciutat de Barcelona a vint y quatre días del mes de Juny any del Naixament del Senyor mil setcents y vuitanta. Pere Delaforge, mercer, botiguer de telas, sedas, y panys ciutaá de aquesta ciutat, fill llegitim y natural de Joan Delaforge mercer ferrer, ciutadá de la mateixa, y de Maria Delaforge y Grau, conjuges difunts. Constituit en lo llit, per ,malaltia corporal, pero ab clar enteniment, memoria y paraula. Tenint entregat a mi Joan Prats y Cabrer notari publich de número de la propria ciutat son ultim testament clos, en dinou Janer mil setcents setanta cinch. Entregá a mi lo mateix notari infrascrit, aquesta plica closa ab hostia que digué, contenir sos postrers codicils, escrits de ma agena, y firmats de la sia propria. Volent que valgan per tals, en lo millor modo, que e ret tinga lloch. Confirmant ab ells tot lo compres en lo citat testament. La qual plica irmá, dient volia, que fos guardada en poder meu y despres de son obit, oberta y publicats los coicils enclosos en ella. Essent presents per testimonis pregats per lo mateix codicillant lo Dr. Mariano Isalguer escribent, y anton Ravella y ordeñes jove botiguer de elas, y paños, habitants en esta ciutat.
Pera Delaforge, Dr. Mariano Isaquer testimoni, Anton Ravella y Ordoñes testimoni, En poder de mi Joan Prats y Cabrer notari, qui dono fe coneixer al codicillant.

En la ciutat de Barcelona a dinou días del mes de Maig any del Naixament del Senyor mil setcents vuitanta y set, entre las sis y set horas de la tarde. Havent mort poch antes lo sobre dit Pere Delaforge, codicillant. Joseph Costa y Canal argenter, ciutadá de aquesta ciutat son cuñat, altre de sos marmessors. Requirí a mi dit Joan Prats y Cabrer notari publich de número de la mateixa ciutat, infrascrit, obris la expressada plica, a fi de examinarli en los codicils enclou en ella existía alguna disposició respectiva a marmessors, sepultura, missas y altras pias sufragi. Y condecendint a la requisició, manifestí al reqquirent la referida plica closa. La qual vista, y regoneguda, per aquell, la obrí, e inspeccioni si en lo context de dits codicils existía cosa alguna de las faents en la actualitat. Y no havent advertit disposició relativa al cas, retorni la dita plica en lo modo que antes se trovaba. De la qual obertura de plica lo enunciat Joseph Costa y Canal requirí a mi lo notari aix firmat formas acte publich, com ho executo. Que fou fet en la ciutat de Barcelona en lo sobredit dia dinou de Maig mil setcents vuitanta y set. Essent presents per testimonis lo Dr. Caietano Ferran y Teixidor notari publich de número de aquesta ciutat, y Jaume Sistach manya, ciutadá de la matixa.
Joseph Costa y Canal, en poder de mi Joan Prats y Cabrer notari, qui dono fe coneixer al requirent.

En la ciutat de Barcelona a vint y sis días del referit mes de maig any del Naixament del Senyor mil setcents vuitanta y set. Havent donat sepultura eclesiástica al cadáver del enunciat Pere Delaforge, codicillant expressat en la Iglesia Parroquial de Santa Maria del Mar de aquesta ciutat, a vint y un días del mareix mes de Maig. La Señora Antonia Comaduran y Delaforge muller de Francisco Comaduran y Rovira, jove botiguer de telas, sedas, y panys, ciutadá de la mateixa, filla marmessora, y hereva del codicillant, difunt. Requirí a mi dit Joan Prats y Cabrer notari baix firmat, llegis, y publicas com en efecte conformantme a la requisició, publiqui los mencionats codicils, que son del tenor seguent.

En nom de Deu. Amen. Jo Pere Delaforge mercer, botiguer de telas, sedas, y panys, ciutadá de Barcelona, fill llegitim y natural de Joan delaforge mercer Ferrer, ciutadá de aquesta ciutat, y Maria Delaforge y Grau conjuges difunts. Trobantme en lo llit per malaltia corporal, pero ab clar enteniment, memoria, y paraula. Despres de tenir entregat clos mon postrer testament al Dr. Joan Prats y Cabrer notari publich de número de dita ciutat, en dinou Janer mil setcents setanta y cinch. Ordeno mos ultims codicils, ab los quals, a mes de tot lo que tinch disposat en lo citat mon testament a favor de Agnés Delaforge y Carrera ma estimada esposa. Disposo, y previnch, que si dita muller mia no vol cohabitar ab ma hereva, tinga y gose durant sa vida la habitació, y ple usdefruit de la casa, que possehesch en lo carrer condal de aquesta ciutat en lloch de la habitació, que li dexada a sa eleccio en las casas mias situadas en lo carrer de la Argenteria.
Y confirmant ab los presents tot lo ordenat per mi en dit testament, vull, que estos codicils valgan per tals, en lo millor modo, que de dret tinga llich. Barcelona vint y quatre Juny mil setcents y vuitanta.
Pere Delaforge.

De la qual publicació de codicils la nomenada Señora Antonia Comaduran y Delaforge, ha requirit a mi lo notari baix firmat, dones publich testimoni com ho executo. Que fou fet en la ciutat de Barcelona en lo sobredit dia vint y sis de Maig mil setcents vuitanta y set. Essent presents per testimonis Jaume Rigalt y Estrada escrivent, y Joseph Mercer jove botiguer de telas, sedas, y panyos, habitants en aquesta ciutat.
Maria Antonia Comaduran y de la Forge, En poder de mi Joan Prats y Cabrer, notari, que certifico coneixer a la requirent.