Saga Bacardí
54431
ESCRITRUA DE TESTAMENTO DE FRANCISCO ROIG Y VIVES. Revocado.


Die Jovis 9 February 1738.
En nom de Deu sia, amen, Jo Francesch Roig y Vives argenter, ciutadá de Barcelona, fill llegitim, y natural de Jaume Roig també argenter, ciutadá de dita ciutat, y Geronima conjuges difunts. Estant ab salut corporal, y ab mon bo enteniment, fas, y orden mon ultim testament, en y ab lo qual elegesch en marmessors Maria Theresa Roig y Gelabert muller mia, Joseph Roig y Gelabert mon fill, Eularia Casanovas, muller de Anton Casanovas botiguer de tall, ciutadá de Barcelona, Marianna Gecsali muller de Pere Gecsalí negociant, ciutadá de Barcelona, Catherina Lleonart muller de Joseph Lleonart botiguer de telas, ciutadá de Barcelona, fillas mias. Lo Rnt. Dr. Ramon Roig Pbre. Beneficiat en la Parroquial Iglesia de Santa Maria del Mar de la present ciutat germá meu, dits Anton Casanovas y Pere Gecsalí y Joseph Lleonart gendres meus, Maria Antonia Roig y Alegra viuda de Francesch Roig y Rovira nora mia, lo Rnt. Dr. Jaume Gelabert Pbre. y Beneficiat de la seu de Barcelona, Geroni Gelabert candeler de cera, ciutadá de Barcelona cuñats meus, Miquel Alegra, Francisco Busquets y Pausa, y Joseph Ros y Juliá argenters, ciutadans de Barcelona, als quals, y a la major part de ells dono ple poder.
Primerament: Elegesch la sepultura al cos meu fahedora en mon propri vas construit en dita Parroquial Iglesia de Santa Maria del Mar, la qual vull me sia feta a coneguda, y disposició de dits marmessors meus, gastant per ella de mos bens lo quels apareixerá.
Item: Vull, y man que encontinent mon obit seguit, a lo mes prest sia possible per salut, y repos de la mia anima, me sian fetas dir y celebrar dos mil missas de caritat sis sous quiscuna ab un responsori a la fi de cada una de ellas, es a saber 300 en dita Parroquial Iglesia de Santa Maria del mar; 100 en la Iglesia del Collegi de Sant Sever; 50 en la Capella de Sant Sepilchre de la Parroquial Iglesia del Archangel Sant Miquei; 35 en la Parroquial Iglesia de Sant Cugat del Rech; 200 en la Iglesia del Convent del P. Sant Francesch de Observancia; 100 en la Iglesia del Convent de Sant Joseph de Carmelitas Descalsos; 100 en la Iglesia del Convent de Nostra Señora del Nonsucces del orde de Servitas; 50 en la Iglesia de la Casa de la Missió; 50 en la Iglesia del oratori de Sant Feliph Neri; 100 en la Iglesia del Convent de Santa Catarina Martir del Orde de Sant Domingo; 100 en la Iglesia del Convent de Nostra Señora de la Mercé; 100 en la Iglesia del Convent de Santa Madrona de Pares Caputxins; 50 en la capella de Nostra Señora de la Pietat del Convent de Sant Agustí; 75 en la Iglesia del Convent de Trinitaris Descalsos; 75 en la Iglesia del Convent de Sant Francisco de Paula; 50 en la Iglesia del Convent de Santa Monica; 25 en la Iglesia de Sant Sebastiá de Clergues Menors; 25 en la Iglesia de Sant Cayetano; 25 en la Iglesia de Pares Agonisants, totas de la present ciutat; 50 en la Iglesia del Convent de Santa Eularia de Pares Caputxins de Sarriá; y las restants 340 en las Iglesias que apareixerá a dits marmessors meus.
Item: Deix, y llegto al Hospital general de Santa Creu de la present ciutat sinquanta lliuras Barcelonesas per una vegada tansolament per subvenció dels pobres malalts en dit Hospital.
Item: Deix, y llego al Hospital de Nostra Señora de Misericordia de la present ciutat vint y sinch lliuras barcelonesas per una vegada tantsolament.
Item: Deix y llego al Hospital de Orfens de la present ciutat vint y sinch lliuras barcelonesas per una vegada tantsolament.
Item: Deix y llego al Hospital de Sant Llatzar de la present ciutat deu lliuras barcelonesas per una vegada tansolament.
Item: Vull y man que dit Joseph Roig y Gelabert mon fill tinga obligació de continuar en fer celebrar quiscun any los tres officis que ho fas celebrar annualment ço es un en la Capella de Nostra Señora del Roser de dita Iglesia de Santa Catherina Martyr; Altre en la capella de Sant Antoni de Padua de dita Iglesia del P. Sant Francesch; y lo altre en dita Iglesia de Sant Fracnisco de Paula, y semblanment tinga obligació de donar cada un any lo dia deu de Agost del Cor de la Congrecacio de Seculars de bethlem tres lliuras per lo regats dels malalts de dit Hospital general, y una lliura als Administradors dels Pobres dels Carcers Reals, per lo regal de un dia cada un any, la qual obligació injungesch a ell, y a sos hereus, y siccessors perpetuament.
Item: Deix, y llego a Jaume Ramon y Francesch fills meus, y als demes fills mascles, que lo dia de mon obit tindré y dexaré, dos mil lliuras barcelonesas a quiscun de ells, las quals vull los sian donadas quant pendran estat, y en paga y satisfacció de sa llegitima paterna, y altres qualsevols drets que en mos bens tenir y pretendrer pugan, a mes de las quals vull que als que pendran offici los sia pagat lo gasto de la mestria, y als que voldran agradicarse en alguna facultat, los sia pagat lo grau y en cas empero que algun de dits mos fills sia Religios los adimsch lo dit llegat, y en son lloch los deixo, y llego, y vull li sian pagats los gastos se li ocorreran per enter en la Religió, y que durant sa vida natural li sian donadas en subsidi de habits, y llibres vin y sinch llibras barcelonesas quiscun any, y en cas que lo superior no los dexás posar de dit llegat vitalici vull que aquest nom hereu lo puga convertir en altra cosa pia que benivista li será. Ab lo que se hage lo tal fill meu que será Religiós de acontentar y renunciar a favor dels hereus meus avall escrits tots los dits drets de llegitima paterna, y altras qualsevols que en mos bens tenir, y pretendrer puga. Los quals llegats per mi sobre rspectivament fets, a dits fills meus vull sian pagats del cos, y comú de la mia universal heretat y bens. Y en cas, que lo dia de mon obit hage gastat y expedit qualsevol quantitat per acomodar, o donar estat a algu de dits fills meu, se entenga en quant a aquell adimit, y extinguit lo dit llegat servesca dita quant en llocs de dit lletat y subrogada en ell.
Item: Deix. Y llego a ditas Eularia Casanovas y Marianna Gecselí fillas mias doscentas vuytanta lliuras barcelonesas a quiscuna de ellas, las quals vull los cedescan per suplement de sa llegitima paterna, y de tots, y qualsevols altres drets que en mos bens tenir y pretendrer pugan, y ellas, o la altra de ellas, premorta a sos fills que hereus los seran, y en lo modo y forma que universalment los hauran succehit los quals llegats vull sian pagats del cos, y comú de la mia universal heretat, y bens.
Item: Deix y llego a Theresa Roig y Gelabert donsella, filla comuna a mi, y a dita Maria Theresa segona muller mia, y a las demes fillas que lo dia de mon ovit tindré, y dexaré trescentas doblas, o son valor, a rahó de 5Ll 12S barcelonesos la dobla, y mil lliuras barceloensas per dos bahuls nobials ab sas robas, y vestits a quiscuna de ellas en temps, y per sa vollocació en matrimono carnal, y en paga y satisfacció de sa llegitima paterna, y de tots, y qualsevols drets, que en mos bens tenir y pretendrer pugan, ab pacte emperó, y condició que si ditas fillas mias, o alguna de ellas morirá sens fills un, o molts legitims, y naturals, y de llegitim y carnal matrimoni procreats, en tal cas la tal o tals axí morint pugan testar, y a sas liberas voluntats fer de cent sinquanta doblas tantsolament, y las restants cent sinquanta doblas, junt ab dits bahuls, robas, y vestits tornem y pervingan a mos hereus y successors universals. Y en cas que alguna de ditas fillas mias sia Religiosa admmisch lo dit llegat, y en son lloch llego, y dexo y vull li sia pagat lo dot, gasto de son ingres, y professia, segons consuetut del Convent ahont professará, y a mes en subsidi de habits, y altres cosas necessarias, vull li sian donadas 50Ll quiscun any, durant sa vida natural, y no mes. Y en cas que la superiora de ahont professará, y habitará no li dexás cbrar, y gosar de ditas 50Ll annuals, y citalicias liberament, vull que dits mos hereus las pugan convertir en altra causa pia, que ben vista los será. Las quals li haja de consignar los hereus meus avall escrits sobre la renda mia que a la tal filla millor apareixerá, ab lo que se haja de donar per contenta, pagada, y satisfeta de tots los drets de llegitima paterna, part de creix de dita mare sua, y altres qualsevols, que en mos bens tenir, y pretendrer puga, y haja de renunciar aquells, a favor dels hereus meus avall escrits, en attenció de esser ma voluntat que los dits llegats per mi fets a las ditas fillas mias sian pagats del cos, y comú de la mia universal heretat y bens.
Item: Deix, y llego a dit Dr. Ramon Roig Pbre, germá y marmessor meu, durant sa vida natural, y no mes lo fet de la habitació de aquella casa que possehesch en lo carrer dels Bigatans que comprí de Joseph Ros y Arnó, argenter y lo us de las botigas de pertinencias de dita casa en lo cas habite en ella tenint dit Dr. Ramon mon germá obligació de conservarlas tant quant habitarça dita casa, y pagarlos censos, y catastro, y demes mals, y carrechs intrinsechs corresponents a ellas.
Item: Deix y llego a dita Maria Theresa Roig y Gelabert carissima muller mia los fruyts, comoditats de fruyts, y habitació de la casa en que habito en lo dit carrer dels Bigatans de la present ciutat exceptat la casa de la botiga de la argenteria, y los quartos corresponents a dita casa de la botiga. Y mes li dexo, y llego lo fet del us de las alajas y paraments necessaris de la dita casa, a arbitre, y conexement dels marmessors per mi sobre anomenats, o de la major part de ells, volent compendrer entre ditas alajas, y paraments de casa una sotacopa de las ques troban de servey, una dotzena de culleras, una dotzena de forquillas, sis gavinets ab manechs de plata, uns mossets, un parell de escudellas, una escupidora, y una palmatoria, tot de plata. Y mes tot lo ple, e integro us de fruyt y comoditat de tota aquella part, o meytat de ma universal heretat y bens, en que instituiré hereu meu a dit Joseph fill a ella, y a mi comú durant emperó sa vida natural tantsolament, y vivint viuda y conservant mon nom y no altrement. Lo qual es de fruyt no sols vull comprenga los aliments. Sino també tot lo ple, e integro us de fruyt del qual puga a sas liberas voluntats fer, y disposar, per rahó del qual us de fruyt no vull sia obligada en prestar caució alguna, ans be de qualsevol caució, que de dret o altrament fos tinguda, y obligada en prestar caució alguna ans be de qualsevol caució, que de dret, o altrament fos tinguda, y obligada prestar ab lo present lan absolch. Vull emperó que de dit us de fruyt sia obligada, com de present la obligo en tenir en sa vasa, y compañía a tots los fills, y fillas, a ella, y a mi comuns, y de dit us de fruyt prestarlos tots los aliments de menjtar, y beurer, calsar y vestir, tant en sanintat, con en malaltia, educarlos, e instruirlos, y ferlos educar, e instruir en bonas practicas, y costums, com de ella espera, y confia. La qual prestació de aliments comprenga sols lo temps fins que los fills hauran pres estat, o altrament hauran arrobat a la edat de 25 anys, y las fillas fins sian en matrimoni carnal, o espiritual collocadas. Y a mes del referit deix, y llego a dita muller mia no convolant emperó a segonas nupcias dos mil lliuras barcelonesas de las quals puga liberament disposar, y a sas liberas voluntats fer. Las quals (junt ab son dot, y demes credits dotals) vull li sian donadas, y que se detregan del cos, y comú de la mia heretat antes de passar a la divisió de ella. Peró si dita Maria Thereza segona muller mia convolás a segonas nupcias vull, y en eix cas li adimesch los dits llegats de la habitacó, y percepció dels fruyts de dita casa, lo us de dits paraments, y lo us de fruyt de dita part, o meutat de ma heretat, y lo de las dos mil lliures, que sobre li tinch llegat, y dexat cesse, se extinguesca, y finesca encontinent, y tot reste adimit, y com si per mi escrit, ni fet fos estat.
Item: Prelego y dexo, a dot Joseph Roig y Gelabert fill meu, tota la roba, trastos, alahas, y paraments de ma casa en recompensa de las quantitats, que lo dit Joseph fill meu haurá de expendir, y detraurer de la sua part, o meytat de ma universal heretat, y bens en que bais lo instituirçe hereu, per pagar los llegats per mi sobre fets a dits Jaume, Ramon Francesch, y Theresa Roig fills, y filla meus y germans seus y a las demes fills y fillas, que forsan lo dia de mon obit tindré, y dexaré. Ben entes, y declarat que ab lo de present llegat en entench compendrer las joyas de or, y plata, y pedras finas, que lo dia de mon obit me trobaré tenir, tot lo que exceptui de est llegat, y vull sia aplicat al cos de ma heretat en la divisió de ella.
Tots los altres emperó bens meus mobles, e immobles haguts, y per haver. Deix, atoch, y a mi hereus universals fas, e instituesch (dividida ma universal heretat y bens en dos parts iguals, o meytats) es a saber en quant a una part, o meytat a dit Miquel Roig y Alegra net meu, fill llegitim y natural de dit difunt Francesch Roig y Rovia mon fill, y de dita Maria Antonia Roig y Alegra, si lo dia de mon obit viurá, y a mi hereu esser voldá, si emperó dit Miquel Roig y Alegra hereu esser voldrá, si emperó dit Miquel Roig y Alegra net meu lo dia de mon obit no viurá, o viurá mes a mi hereu no será perque no voldrá, o no porá, o hereu meu será, mes morirá en pupular edat, o qpres quant que quant sens fills ideo liberis, un o molts llegitims y naturals, y de llegitim y carnal matrimoni procreats, o ab tals algu dels quals no arribará a edat per feta de poder fer testament en dits casos, y quiscu e aquells, a dit Miquel Roig y Alegra net meu substituhesch, y a mi en dita part, o meytat de heretat hereu meu instituhesch a dit Joseph Roig y Gelabert fill meu, si les hores viurá, y a mi hereu esser voldrá, si emperó dit Joseph Roig y Gelabert fill meu les hores no viurá, o viurá, mes a mi hereu no será perço que no voldrá o no porá, o hereu meu será, mes morirá quant que quant en la forma tinch dita de dit Miquel Roig y Alegra net meu hereu en primer lloch en dita part o meytat de ma heretat per mi instituit en dits casos y quiscu de aquells a dit Joseph Roig y Gelabert fill meu substituesch, y a mi hereu en dita part, o meytat de ma heretat fas, e instituesch a dit Jaume Roig y Gelabert altre fill meu, si les hores viurá, y a mi hereu esser voldrá. Si emperó dit Jaume Roig y Gelabert fill meu les hores no viurá, o viurá mes a mi hereu no será perço que no voldrá, o no porá, o hereu meu será, mes morirá quant que quant ene la forma tinch dita de dit Miquel Roig y Alegra net meu, hereu en primer lloch en dita part, o meytat de ma heretat per mi instituit en dits casos, y quscu de aquells a dit Jaume Roig y Gelabert fill meu substituesch, y a mi hereu en dita part o meytat de ma heretat fas, e instituhesch a dit Ramon Roig y Gelabert altre fill meu su a les hores viurá, y a mi hereu esser voldrá. Si emperó dit Ramon Roig y Gelabert fill meu les hores no viurá, o viurá, mes a mi hereu no será persó que no voldrá, o no porá, o hereu meu será mes morirá en pupillar edat, o apres quant que quant en la forma tinch dita de dit Miquel Roig y Alegra net meu, en dits casos, y quiscu de aquells a dit Ramon Roig y Gelabert fill meu substituhesch, y a mi hereu en dita part, o meytat de ma heretat fas, e instituhesch dit Francesch Roig y Gelabert altre fill meu si les hores viurá, y a mi hereu esser voldrá. Si emperó dit Francesch Roig y Gelabert fill meu, les hores no viurá, o viurá, mes a mi hereu no será, perque no voldrá, o no porá, o hereu meu será mes morirá en pupilar adat, o apres quant que quant en la forma tinch dita de dit Miquel Roig y Alegra net meu, en dits casos, y quiscun de aquells, a dit Francescgh Roig y Gelabert fill meu substituhesch, y a mi hereus en dita part o meitat de ma heretat fas, e instituhesch los altres fills meus mascles lo dia de mon obit tindré y dexaré no tots junts, sino un despres altre de grau en grar, sensat entre ells orde de primogenitura, ab los mateixos pactes, vincles, y condicions que de dit Miquel Roig, y Alegra net meu tinch dit, y disposat. Si emperó altres fills mascles lo dia de mon obit no tindré, ni dexaré, o los tindré y dexaré emperó tots moriran en la forma tinch dita de dit Miquel Roig y Alegra net meu. En dits casos y quiscun de aquells, y al ultim de ells axi morint substituhesch, y a mi herevas en dita part, o maytat de ma heretat instituhesch ditas Eulalia Casanovas y Marianna Gecsalí fillas mias per iguals parts, y porcions, entre ellas, y a totas llurs voluntats liberament fahedoras, y ellas o la altra de ellas premorta, o premortas, y no altrament a lluirs fills, que hereus los serán en lo modo, y forma que a llur mare universalment hauran succehit.
En quant emperó a la altra part, o meytat de ma universal heretat, y bens hereu meu fas, e instituhesch a dit Joseph Roig y Gelabert fill comú a mi, y a dita Theresa Roig y Gelabert segona muller mia, su lo dia de mon obit viurá, y a mi hereu esser voldrá, si emperó dit Joseph Roig y Gelabert fill meu lo dia de mon obit no viurá, o viurá, mes a mi hereu no será, perque no voldrá, o no porá, o hereu meu será mes morirá quant que quant sens fills ides liberis, un o molts llegitims, y naturals, y de llegitim y carnal matrimoni procreats, o ab tals algu dels quals no arribará a edat perfeta de poder fer testament. En dits casos, y quiscun de aquells a dit Joseph Roig y Gelabert fill meu substituhesch, y a mi en dita part, o meytat de heretat hereu meu instituesch a dit Jaume Roig y Gelabert fill meu si les hores viurá, y a mi hereu esser voldrá. Si emperó dit Jaume Roig y Gelabert les hores no viurá, o viurá, mes a mi hereu no será perço que no voldrá, o no porá o hereu meu será mes morirá quant que quant en la forma tinch dita de dit Joseph fill meu hereu en primer lloch en dita part, o meytat de ma heretat per mi instituit en dits casos, y quiscun de aquells a dit Jaume Roig y Gelabert fill mey substituesch, y a mi hereu en dita part, o meytat de ma heretat, fas, e instituesch a dit Ramon Roig y Gelabert, altre fill meu si les hores viurá, y a mi hereu esser voldrá, si emperó dit Ramon Roig y Gelabert fill meu les hores no viurá, o viurá mes a mi hereu no será perço que no voldrá, o no porá, o hereu meu será mes morirá en pupilar edat, o apres quant que quant en la firma tinch dita de dit Joseph Roig y Gelabert fill meu. En dits casos, y quiscun de aquells a dit Ramon Roig y Gelabert fill meu substituesch, y a mi hereu en dita part, o meytat de ma heretat fas, e instituesch dit Francesch Roit y Gelabert altre fill meu si les hores viurá, y a mi hereu esser voldrá. Si emperó dit Francesch Roig y Gelabert fill meu les hores no viurá, o viurá, mes a mi hereu no será perque no voldrá, o no porá, o hereu meu será, mes morirá en pupillar edat, o apres quant que quant en la forma tinch dita de dit Joseph Roig y Gelabert fil meu. En dits casos, y quiscun de aquells, a dit Francesch Roig y Gelabert fill meu substituesch, y a mi hereus en dita part, o meytat de ma heretat fas, e instituhesch los altres fills meus mascles, que lo dia de mon obit tindré, y dexaré no tots junts, sino un despres altre de grau en gran servat entre ells orde de primogenitura ab los mateixos pactes, vincles y condicions, que de dit Joseph Roig y Gelabert fill meu tinch dits y disposat. Si emperó altres fills mascles lo dia de mon obit no tindré, ni dexaré, o los tindré, y dexaré emperó tots morirant en la forma tinch dita de dit Joseph Roig y Gelabert fill meu. En dits casos, y quscu de aquells, a ells, y al ultim de ells axi moriunt substituesch, y a mi hereu en dita part o meytat de ma heretat, instituesch a dit Miquel Roig y Alegre net meu, si les hores viurá, y a mi hereu esser voldrá. Si emperó dit Miquel Roig y Alegra net meu les hores no viurá, o viurá mes a mi hereu no será per que no voldrá, o no porá, o hereu meu será, mes morirá en pupilar edat, o apres quant quant en la forma tinch dita de dit Joseph Roig y Gelabert fill meu. En dits casos, y quiscu de aquells a dit Miquel Roig y Alegra net meu substituesch, y a mi hereva en dita part, o meytat de ma heretat fas, e instituesch ditas Catherina Lleonart, y Theresa Roig y Gelabert fillas mias, y las demes fillas mias de segon matrimoni nadas, o postumas que lo dia de mon obit tindré, y dexaré per iguals parts, y porcions entre ellas, y a totas sas voluntats liberament fahedoras, y ellas, o alguna de ellas premorta, o premortas y no altrament, a llur fills que hereus los serán, y en lo modo, y forma, que a llur mare universalment hauran succehit.
Declarant ma voluntat disposo, y ordeno que dit Miquel Roig y Alegra net meu, per la part o meytat de ma heretat que lo instituesch hage y dega de pendrer en compte y paga las dotze mil lliuras de que fiu donació a dit difunt Francesch Roig y Rovira mon fill y pare seu ab los capitols matrimonials entre ell, y dita Maria Antonio muller sua firmats y jurats rebuts en poder del notari avall escrit a-----, mes las 1879Ll 15S 6S. Que costaren las joyas que li doni al temps del contracte de dit matrimoni, y las 1054Ll 8S que gasti per ell en diffrerents apendices nipcials que li compri en lo mateix temps del contracte de son matrimoni, quals tres quantitats juntas fan la suma de 1493Ll 4S 5D y que hage plenament de renunciar, y donarse per pagat y satisfet de qualsevols quantitats que li pertangan y pugan espectar per rahó de la successio de la difuncta Eularia Roig y Rovira sa avia, sa avia, y primera muller mia, axi per rahó del dot que dita Eularia me constitui en lo temps del contracte de nostre matrimoni, part del creix, o esponsalici que jo li fas, com per rahó de la pessa de terra de quatre mujadas, situada sobre lo fortí dels Tallers, que Francesch Roig y Rovira argenter dexá, y llegá a dita Eularia Roig y Rovira sa neta primea muller mia y avia de dit Miquel Roig y Alegra.
Mes declarant ma voluntat dich, y declaro, que per las referidas institucions, y substitucions no entench, ni vull fer ni disposar ningun vincle, no fideicomis, real, y perpetui, si sols que los substituyts y fills de aquestos tantsolament vingan ab lo orde tinch dit cridats en los casos de las substitucions vulgar, y pupilar dels hereu, o hereus instituhits y substituits y no altrament yq ue ditas substitucions excloguen als pares que sobreviuran de tot y qualsevol dret de legitima, o de sobrevivencia que per rahó de la patriapotestat com altrament de dret los pogués competir.
Y axi mateix disposo, y ordeno que qualsevol de dits fills, y fillas meus que será en sagrat ordes constituit, o profes en alguna religió que impedesca contractar matrimoni carnal sia exclos conforme lo excloch de la successió de dits bens meus y aquells vull que passen, y fassen transit al immediatament cridat apres de ell, segons lo orde de las substitucions per mi dessobre posadas. Y privant a qualsevol que sia hereu en tot, o en part, de traurer alguna detracció, o sia per rahó de la quarta trabelinica e falcidia comqualsevol altre que de darlo competeix pues expresament la prohibesch.
Revocant. Fet fonch.
Testimonis cridats, y per boca propria de dit testador pregats son Joseph Simon y Sebastiá Prats escrivents en Barcelona habitants.
En poder de Miguel Cabrer notario.