Saga Bacardí
54657
ESCRITURA DE APERTURA DE TESTAMENTO DE JOSEP SIÓ.


Die veneris XV mensis Novembris anno a Nativitate Domini MDLXXXVI.
In Christi nomine, amen. Jo Joseph Sió botiguer de telas, ciutadá de Barcelona, fill legitim y natural de Joan Sió mercader de la ciutat de Gerona y de Maria conjuges deffunts. Estant en lo llit detingut de malaltia corporal de la qual temo morir, emperó per la gracia de Deu ab tot mon bon enteniment, sana y integra memoria y ferma paraula fa y orden lo present meu ultim y darrer testament, ultima y derrera voluntat mia. En y ab lo qual elegesch en marmessors de la mia anima y del present meu ultim testament y derrera voluntat mia exequtors a Elisabeth Sió y Mora charissima muller mia lo Pe. Fr. Jaume Ros Religios del Monaastir y Convent de Santa Catherina martir de la present ciutat lo Magnifich Señor Joan Llinás ciutadá honrat de Barcelonala Señora Catharina Llinás y Farell viuda del difunt Joan Llinas mercader, Gabriel Mora adroguer mon sogre, lo Dr. Gabriel Mora notari publich de Barcelona, la Señora Eularia Mora y Mascaró muller sua, la Señora Maria Alomar y Mora, viuda del Dr. Joan Alomar difunct notari publich de Barcelona Pau Planas botiguer de telas, la Señora Emerenciana Plana y Mora muller sua, tots cunyats meus, Anton Pau Dura y Ildefons Plantí botiguers de telas als quals tots junts eo a la major part de ells dono ple poder de cumplir esta mia ultima disposició si y segons per mi havall trobaran disposat y ordenat.
Primerament y antes de totas cosas vull ordenm y man que tots los deutes que lo die de mon obit jo deuré sian pagats y totas las injurias a restitució de les quals jo seré tingut y obligat sian restituhides y esmenadas de mos bens breument, simplement, sumariament y de pla sens strepit ni figura de judici sola la veritat del fet attesa y conciderada si y segons que los tals dentes y injurias millor mostrar y provar se poran per testimonis, Y altres legitimas claricias.
Eleguesch la sepultura al cos meu fehadora en la Iglesia Parrochial de Santa Maria del Mar de la present ciutat y en lo vas del llinatge de Massana construhit devant la Capella de Sant Serapi de dita Iglesia suplicant per dit effecte al hereu y successor de Massana tinga a be de concedirme llicencia pera ser enterrat en aquell la qual sepultura vull sie feta de Beneficiat de equiem que es de fet covens y catorse atxes y vull sem sie vestit lo habit del glorios Pare Sant Domingo y per dita sepultura sie pagat de mos bens lo que sie menester.
Item: Vull y man que en continent seguit mon obit o lo mes prest sie possible,s em sian fetas dir y celebrar per salut y repos de la mia anima trescentas missa baixes ço es sinquanta en dita Iglesia Parrochial de Santa Maria del Mar de charitat sis sous quiscuna, cent en la Iglesia del Monastir de Santa Catarina martir de la present ciutat, ço es sinquanta en lo altar de Sant Martí y Cegrestabnts, sinquanta en la Capella de Nostra Señora del Roser de charitat sinch sous quiscuna, vint y sinch celebradores per lo dit Pare Fr. Jaume Ros marmessor meu també de charitat sinch sous quiscuna, y les restants cent vint y sinch missas celebradoras en las Iglesias aparexerá a dits Señors marmessors meus donant també lo mateixa charitat de sinch sous per quiscuna.
Item: Vull y man que encontinent seguit mon obit sia donada una dobla en or effectiva al dit Pere Fr. Jaume Ros per que sie servit distribuhirla en lo que li apareixerá.
Item: En satisfacció y esmena de qualsevol faltas mias deix y llego al Hospital General de Santa Creu de la present ciutat vint lliuras barcelonesas una vegada tantsolament per subvenciód e les necessitats de aquella Santa Casa.
Item: Deix y llego a Estafania Casanovas vidua per lo que se ha experimentat de ella en servey de ma casa vint lliuras barcelonesas una vegada tansolament.
Item: Deix y llego a dita Elisabeth Sió y Mora charissima muller mia Señora majora poderosa y usufructuaria de tota la mia universal heretat y bens, tot lo temps de la vida sua natural vivint vida vidual casta y servant mon cognom volent que lo present llegat no sols importe almenos peró encara lo ple y integro us de fruyt per rahó del qual no vull sie tinguda ni obligada en prestar caucio ni satisdació alguna ans be de aquella y de altre qualsevol que de dret o altrament degues prestar len absolch y remet sie emperó tinguda y obligada del dit us de fruyt en alimentar, calsar, y vestir als fills a ella y a mi comuns sans y malalts fins y atant seran encaminats segons mon estat y condició y possibilitat de ma heretat y bens donantli facultat que puga pendrer los mobles y alajas de ma heretat que ella vodrá y li faran menester per la habitació de ella y de sos fills y si acas dita muller mia convolará en alteres nupcias en dit cas cesse lo dit us de fruyt y vull aquell sie aplicat al hereu meu havall serit instituhit haja los dits mobles u alajas en la conformitt que a les hores se trobaran, Y en dit cas de tornarse ella a casar, vull li sie restituhit lo adot me aportá en lo temps del contracte de nostre matrimoni y que foren doscentas y sinquanta doblas en or effectivas y li deixo en dit cas de tornarse a casar set centas lliuras barcelonesas a sas liberas voluntats, haventli de cedir ditas setcentas lliuras en paga del creix y demes drets viduals aixi y de tal manera que ab ditas set centas haja de donarse per contenta y satisfeta ded it creix y demes drets viduals.
Item: Deix y llego a Maria Theresa Sió de edat de nou anys, y a Eulalia Sió de edat de tres anys fillas comunas a mi y a dita Elisabeth Sió charissima muller mia doscentas y sinquanta doblas en or effectivas a quiscuna de ellas y dos caixas novials ab les robas acostumades, les quals los sian dinadas y pagades venint lo cas de la collocació de llur matrimoni carnal, les quals doscentas sinquanta doblas y caixas sian y cedescan a ditas fillas mias en paga y satisfaccio de tots drets, aixi de legtiima paterna part de creix com per altrea qualsevols poguessen tenir, y pretendrer en mos bens per qualsevol causa, o rahó lo qual llegat fas ha ditas fillas mias ab pacte y condicio que si ditas fillas mias moriran o laltre delles morirá antes de ser en matrimoni carnal, collocades o despres sens fills legitims y naturals y de legitim y carnal matrimoni procreat, un o molts mascles o fembres, en qualsevol de dits casos tantsolament pugan disposar y latre dellas puga disposar de la mitat de ditas doscentas sincuanta doblas y la restant mitat en qualsevol de dits casos previnga al hereu meu havall escrit. Si emperó les ditas fillas mias morirán ab tals fils, pugan en dit cas disposar y a llurs liberas voluntats fer y laltra de ellas aixi morijnt puga a ses liberas voluntats fer de totas les ditas doscenta sinquanta doblas donant facultat a la dita Elisabeth Sió muller mia y als infraascrits tudors y curadors que sils apareixerá pugan augmentar de mos bens a ditas fillas mias lo present llegat peraque millor pugan fer en matrimoni carnal collocades donantlos y attribuhintlos per dit effecte lo poder que jo tinch confiant ho miraran ab tota vigilancia deixantho a llur bona disposició per la gran confiansa fas de sas merces. Si emperó les ditas fillas mias voldran ser religiosas eo laltre de ellas en dit cas tant solament deixo y llego a quiscuna de ditas fillas mias mil lliuras Barcelonesas a llurs liberas voluntats pagadoras lo die del Ingres o professió de religiós conforme sie de costum.
Tots los altres empereó bens meus mobles e immobles, haguts y per haver noms, veus, drets, forsas y accions mies universals ahont se vulla que sien y en qualsevol genero o specia concistescan y que a mi me pertanyan y pertanyer pugan ara y en lo sdevenidor en qualsevol part del mon y per qualsevol causas, y rahons dres y titols, finit emperó lo us de fruyt per mi a dita Elisabeth Sió muller mia deixats, deix y atorch y a mi hereu universal fas y instituesch a Joan Sió impuber fill comú a mi y a dita Elisabeth Sió muller mia si lo die de mon obit viurá. Y a mi hereu esser voldrá, si emperó lo dit Joan fill meu lo die de mon obit no viurá o viurá mes hereu a mi no será perço que no voldrá o no porá, eo hereu meu será mes desp´res morirá en pupular edat o apres quant que quant sens fills legitims y naturals y de legitim y carnal matrimoni procreats, un o molts mascles, o fembres o ab tals algu dels quals ni arribará a edat de fer testament en dits casos, y qualsevol de aquells a ell substituhesch y a mi herevas universals fas y instituesch a les ditas Maria Theresa y Eulalia Sió fillas mias si a les hores viurán, per iguals parts y porcións y ellas a les hores premortas o laltre de elles premorta la part de la tal premorta pervinga a llurs fills legitim y natural y de legitim y carnal matrimoni procreats que lo sobreviuran, faltant los fills de la tal filla premorta antesd e arribar algu de ells a edat de testar en tal cas la part de ells pervinga a la altra filla que sobreviurá. Y ella a les hores premorta a sos fills, si emperó les ditas fillas mias quant vinga lo cas de tenir lloch dita substitució en llur favor se trobaran sobreviurer y despres laltra dellas premorira a laltra sens deixar tals fills un o molts o en haurá deixats mes moriran antes de arribar a la dita edat de testar, en tal cas la part de la tal filla premorta vaja a la sobrevivint y ella alleshores premorta a sos fills y faltant totes les ditas fillas mias sens deixar tals fills, un o molts, o ab tals algu dels quals no arribará a la dita edat de testar en dits casos, y qualsevol d ells a ditas fillas mias, y a llur fills substituesch y a mi hereva universal fas y instituesch a la dita Elisabeth Sió y Mora muler mia si ales hores viurá a totes ses liberas voluntats y sino viurá a Nostre Señor Deu Sesuchrist, y a la mia anima, volent y ordenant que en dit cas per los marmessors que a les hores se trobaran, sia distribuhida tota ma universal heretat y bens en los Puis sufragis a ells bens vistos per salut y repos de la mia anima de dita muller mia y parents meus deixantho tot venint dit cas a la disposició de dits marmessors declarant ma voluntat. Y intenció doch y declaro, que encaraque en virtut de la present testamentaria disposició los fills de ditas fillas mias sian cridats en la succesió de ma heretat y bens venint lo cas sobredit. Y que aixi en via de dtet serian cridats los fills de dit Joan Sió fill y hereu meu en primer lloch instituhit per ser aquells posats en condició emperó ma voluntat es que en ninguna manera los fills de dit Joan Sió vingan cridats en dirtut de la present testamentaria disposició en la successió de ma heretat y bens ans be ma voluntat es que morint dit Joan fill meu ab dits fills un, o molts algu dels quals com es dit arribará a edat de testar puga fer y liberament a sas liberas voluntats disposar de ma heretat y bens.
Assigno en tudor y en son cas lloch y tmps curadors deles personas y bens de dits fills meus a dits Magnifich Señor Joan Llinas ciutadá honrat de Barcelona y a Gabriel Mora adroguer, ciutadá de Barcelona mon sogre, los quals las personas y bens de dits fills meus regescan governen, y administren y en bonas praticas y costums instituescan com jo de ells plenalemt confio donantlos, y atribuhintlos cerca de ditas cosas mas, veus y forças ab plenissima facultat y undeficient potestat. Y per quant per rahó de la companya tenim jo y dit Joan Llinas podrian obstar lo ser dit Joan Llinas tudor y curador de mos gils. Perço ma determinada coluntat es que no obstant la companya tenim feta los dos dit Señor Joan Llinas sia tudor y curador de mos fills per ser de sa marcé tota confiansa, y tenintlo ben experimentat en tot genero de negoci donant també express poder y facultat a dits Señor tudor y curadors de dits fills meus que pugan en nom de tudors y curadors y sens precehir ninguna llicencia, decret de jutje ni informació causa cognita ni altre diligencia o causa que lo dret disposar fer y effectuar qualsevols companyas tant ab ell dits tudors y curadors o laltre delss en nom propri com entre altres qualsevols personas ab los capitals y ab lo modo y forma los aparexerá negociar en qualsevol genero de cosas, deixar a cambi qualsevol patidas de diner deixantho tot a llur bona disposició y direcció y com a cosa propria per la gran confiansa fas de ells y premorint lo dit Gabriel Mora mon sogre a dit Señor Joan Llinas vull y es ma voluntat que no puga subrrogar altre tudor y curaor en lloch de dit Gabriel Mora mon sogre ans ge vull que lo dit Señor Joan Llinas sie y preste tudor y curador assolas y premorint lo dit Señor Joan Llinas a dit Gabriel Mora mon sogre en dit cas en concideració de las moltas ocupacions y edat ja te dit mon sogre elegesch en tudor y curador a dit Dr. Gabriel Mora notari publich de Barcelona mon cunyat y es ma voluntat que mentres ni haja un de vius no sen puga subrrobar de altre y que lo ultim sobrevivint al altre puga entre vius o en sa ultima voluntat elegir y anomenar, un o mes personas en tudors y curadors de les personas y bens de dits fills meus los quals aixi mateix y també lo dit Gabriel Mora notari mon cunyat venint lo cas de esser ell tudor y curador assolas tingan y tinga dit Gabriel Mora mon cunyat lo mateix poder y facultat que he donada, y concedida a dits Señors Joan Llinas y Gabriel Mora mon sogre acerca de poder fer companyas, negociar y deixar a cambi. Revocant, cassant y annullant ab lo present meu ultim testament tots y qualsevols altres testaments, eo specie de ultimas voluntats per mi fins lo die present fets y firmats eo fetas y firmadas en poder de qualsevol notaris encaraque en aquells ho aquelles y hagues qualsevol paraulas derogatorias de les quals ab lo present meu testament hagues de fer expressa menció, volent que aquest prevalega a tots los altres.
E aquesta es la mia ultima y derrera voluntat la qual vull que valega y valer puga per dret de testament e sinó valia o valer no podia per dret de testament almenys vull que valega, y valer puga per dret de codicil o testament nuncupatiu i per aquella specia de ultima voluntat que millor ded ret valer y tenir porá.
De la qual mia testamentaria disposició lo obit meu seguit vull en sien fetas y ordenadas una y moltas copias y tantas quantas demanades nes eran per lo hereu llegataris y altres de qui será interés.
Fet fonch y firmat lo present meu ultim testament en Barcelona divendres als quinse del mes de Noembre any de la Nativitat del Señor mil siscents vuytanta sis. Se+nyal de mi Joseph Sió testador predit qui lo present meu ultim testament ultima y derrera voluntat mia lloho, appovo y rattifico y confirmo.
Testimonis cridats y per boca propria de dit testador pregats son Jaume Crest botiguer de telas, ciutadá de Barcelona y Francesch Bruguera jove botiguer de telas habitant en Barcelona.

Noverint universali quod cum Josephus Sió botigerius telarum civis Barcinona apud me Josephum Ferran notariu publicu Barcinona infrum condiderit sum ultimu testamentum die decima quinta mensis Noembris anno a Nativitate Domini millessimo sexgentessimo octuagessimo sexto ipsequo testator ab hac vita decessent. Hinct est, quod die lunae decima octava predictor mensis et anni testamentu predictum instantibus Magnifico Joanne Llinas cive honorato Barcinona et Gabriele Mora aromatario cive Barcinona pretensis tutoribus et curatorbius personas et bono pupilloru et heredum dicti difuncto testatoris publicatu fuit per me dictu et infrum notrarium, in quoda cubiculo domo pppropriae habitationis dicti testatoris futaru in presenti civitate Barcinona in vico dels cambis presentibus pro testibus Joanne Baptista Morell et Anthonio Oliva ferystoribus Barcinona degentibus.
Paene me Josephus Ferran notario.