Saga Bacardí
00072
DISOLUCION DE LA FABRICA DE INDIANAS EN LA QUE INTERVIENE ANTONIO TOMBA.


En nom de Deu amen. Las parts avall escritas: De son grat, y certa ciencia confessan, y en veritat regoneixen la una part a la altra que per rahó de las infrasa pretencions se ha fet, y firmat entre ells la concordia del tenor seguent:
Com los Sors. Anton Tomba perxer, y comerciant, Francesch Thomás, y Pí tambe comerciant, y Joseph Olsina fabricant de indianas, tots de la present ciutat, ab escriptura rebuda en poder del notari baix firmat als quatre de Juny de mil set cents vuytanta quatre haguessen format compañía duradora per tamps de sinch anys en rahó de una fabrica de indianas de la qual anomenaron fabricant a dit Sor. Joseph Olsina posant per capital a saber es los referits Anton Tomba, y Francesch Thomás, y Pí la quantitat de deu mil sinch centas lliuras cada hú, ab diner efectiu, y dit Joseph Olsina la de tres mil lliuras ab lo valor de una casa, generos, y credits que li resultaban de la sua antigua fabrica ab condició de que lo mateix Olsina quadaba de evicció de las partidas continuadas en lo inventari, y balans que presta en lo cas de no conseguirse lo cobro dins lo termini de un any, com en efecte per no haverse pogut cobrar totas las partidas, o credits de referit Joseph Olsina dins dit termini quedá reduhit son capital en la quantitat de dos mil tres centes lliuras de modo que lo primer capitol de la expressada fabrica consistí en vint y tres mil tres centas lliuras, y respecte que est capitol no fou destres suficient per lo curs de la referida fabrica per haver pres establiment de una pessa de terra situada en lo terme de la present ciutat, y cerca la Capella o Hermita nomenada Nostra Sora. de Port, ahont fabricaren una casa, y un prat per blanquejar las indianas en lo que gastaren crescudas quantitats los mencionats Anton Tomba y Francesch Thomás aumentaren dit capital, y añadiren a ell la quantitat de quatre mil tres centas lliuras cada un, y no sent encara est fondo bastant pera cubrir las obligacions de la expressada compañía cada un de dits señors deixa a ella diferents partidas la quantitat de sis mil, y cent lliuras de modo que entre capitals, y diners deixats cada un dels mencionats Anton Tomba, y Francesch Thomás, y Pí tenia en la societat vint y un mil y cent lliuras.
Havent lo referit Joseph Olsina presentat lo balans del primer any de la expressada fabrica segons lo qual havia resultat de perdua dos mil sis centas xeixanta sinch lliuras, onse sous, y dos diners lo mencionat Anton Tomba en lo die trenta de Agost del corrent any reconvingué en lo Tribunal del Comers de esta ciutat a dits Francesch Thomás, y Pí, y Joseph Olsina pretent remourer a est ultim del encarrech de fabricant ab motiu de que no havia cumplert exactament lo convingut en la escriptura de societat de lo que hauria dimanat la expressada perdua, y que en lo cas de no tenir lloch la remoció de dit fabricant fos separada y disolta la compañía, reservanse los drets, y accions pera demanar comptes al mateix Joseph Olsina, y los dañs, y perjudicis que hages ocasionat a la societat, y per lo cas de no tenir tampoch lloch ni la una, ni la altra de ditas pretencions, que los danys, perjudicis, interessos, y despesas que en avant resultasen a la mateixa compañía, y per ultim preten que lo mencionat Sor. Anton Tomba que com a comprador que era de aquella no estigués obligat en haver de comprar genero algun sino per lo diner efectiu que tingués en caixa, a la qual demanda respongueren los referits Francesch Thomás, y Pí, y Joseph Olsina que no tenia lloch ninguna de las pretencions de dit Sor. Anton Tomba. Ho ja primera perque lo mencionat Sor. Joseph Olsina era interesat en la societat, y que com a tal no era presumible, no hagues cumplert son encarrech de fabricant, lo que la perdua debia atribuhirse dels pactes de la citada escriptura de societat no podia ser remogut del referit encarrech de fabricant: Que tampoch tenia lloch la segona pretenció de dit Sor. Anton Tomba relativa a la disolució, y separació de la societat, pues ella hauria de ser duradora per temps de sinch anys dels quals solament havia pasat un any, y alguns mesos; Que tampoch podia dit Sor. Francesch Thomás, y Pí quedar responsable dels danys, perjudicis, y gastos que poguesen resultar de continuació de la compañía per ningun dels motius expressats per lo mancionat Sor. Anton Tomba per conciderar sia aquells molts infundats, y que en quant a la ultima pretenció de no voler lo referit Sor. Anton Tomba comprar genero algun sino per los diners efectius tingué en caixa, tampoch podia tenir ella lloch per los perjudicis que podrian resultar a la societat en cas de necessitarse algun genero, y sino trobarse en aquella ocasió diners en caixa: Y en corroboració de sas respetives pretencions, y exepcions una, y altre de las parts allegaren diferents rahons que constan en los merits de la expressada causa a la qual se refereix.
Y ab sentencia proferida per los Señors Consuls a quinze de Setembre del corrent any, atenent lo rezel de poca prosperitat en lo curs ulterior de la fabrica especialment si los Sors. Thomás, y Tomba, o altre de ells retiraban com se digué serlos libre lo diner que maurian dexat a la compañía en quant de onse mil lliuras segons resulta del balans produhit en proves declararon que tenia lloch lo disentiment del Sor. Anton Tomba al curs ulterior de la fabrica, per son interes, y que mediant ell tenia també lloch la sua separació de la societat ab intelligencia de que la operacions, y obligacions ja comentadas, o pendents deguesen terminarse ab perill comú de los socis, y de dit Sor. Anton Tomba segons lo contracte. Y al mateix declararen que continuant, o volent continuar los altres dos socios la compañía, y curs de la fabrica ja corrent segons, y per lo temps de son contracte social, la divisió del interes, y part del referit Sor. Anton Tomba degués ferse ab separació dels efectes comodament separables que li toquesen en respecte de ella, y en lo que no permetes semblant separació degués practicarse de modo y forma que fos perjudicial, o impedient a la continuació, y curs de la fabrica declaració, o liquidació de tot pera despres reservada sent perjudici del dret de los socios sobre, la liquidació de comptes.
De la referida sentencia interposaren separadament apellació los dits Francesch Thomás, y Pí, y Joseph Olsina en los dias vint, y sis, y vint, y set del citat mes de Setembre: Pero en lo mateix dia vint y set lo mencionat Anton Tomba antes se li notifiquesen las expressadas apellacions exposá a dits Señors Consuls que los mencionats Francesch Thomás, y Joseph Olsina despues de tenir notificada la sentencia, continuaban a pintar las telas que antes eran blancas, y aq vendrer las indianas ja conclosas, lo que innovaba lo estat que tenia la fabrica en lo temps de la sentencia y burlaria la execució de ella pues sentaijá que en virtut de la mateixa devia dividirse lo que admitis comoda divisió, no se podrian repartir las indianas que tenian los referits Francesch Thomás, y Pí, Joseph Olsina, ni se trobarian en lo mateix estat la tela que antes eran blancas; Per lo que saplicá per la via reservada de incontinents que fos anomenada una persona la qual se encarragues, y tingues a la disposició del tribunal, no solament las indianas ya finidas, si tambe las pessas de tela de la referida societat que encara fosen en blanch y no haguessen rebut operació alguna, y que fos nomenat als mateixos Francesch Thomás, y Pí, y Jopeh Olsina que no notas en cosa alguna en perjudici de la citada sentencia, y ab provissió fet per lo Sors. Consuls enlo referit dia vint y sis de Setembre manaren que sens perjudici de las parts se posassen ab reparació y laica custodia de dos claus las indianas ja finidas, y las pessas que estiguessen en blanch, y no haguessen rebut operació alguna que perdonessen a Anton Tomba a proporció del interes que tenia en la expressada fabrica, y se maná ab pena de vint y sinch lliuras, y de responsabilitat a dit Francesch Thomas, y Pí, y Joseph Olsina que donasen cumpliment a esta providencia dins lo termini de vint y quatre horas.
De la referida provissió tambe apellaren los dits Francesch Thomás, y Pí, y Joseph Olsina, y per altre provissió feta per lo jutge de apellacions als sis de Octubre de dit corrent any en atenció que la apellació interposada per los mateixos Francesch Thomás, y Pí, y Joseph Olsina de la sentencia proferida per los Señors Consuls haver estat admesa en quant a tots dos efectes, declara que no tenia lloch la providencia de la provisió del dia vint y set de Setembre, y a fi de salvar los efectes de la apellació, y evitar los demes perjudicis que podrian causarse a la societat en el intraunque estaba patent aquella debia manar, y maná de una de las parts legitimas dins lo termini de vint y quatre horas anomanés son inspetor expert los quals junts ab lo notari y oficials del Tribunal que fosen necessaris se conferissen en la casa, fabricam prat de dita societat y estimessen tot lo genero, efectiu, utencilis, y demes existents, y per tant de dita casa, fabrica, prat mediant documentacio que debia formar lo referit notari, y oficial las parts per la mencionat a Anton Tomba, se entregues al fabricant Joseph Olsina, y en cas Francesch Thomás, y Pí mediant cautela, responsabilitat, y en efecte un y altre de las parts anomenaren son respectiu exprert, y havent la de Francesch Thomás, y Pí, y la de Joseph Olsina demanat que --- evitar ----y uhidor la descripció se fes per un dels mateixos experts, sens assistencia del notari, y oficials del tribunal, y que despres aquestos fessen relació en poder de dit notari, com se digué en--- lo mencionat Anton Tomba. Los dits Francesch Thomas, y Pí, y Joseph Olsina ----- vint y quatre de Octubre del corrent any dernan---que fos manat a Anton Tomba que en lo termini de vint y quatre horas declares si volia continuar los encarrech que se li havian referit ab escriptura de societat de comprador, y couxer de la fabrica en lo modo que lo havia practicat antes esto es compran al fiar, en particular los cotons, otorgant als venedors los correspondents vales ab la firma de Tomba. Olsina, y Compañía, y assistir a las juntas per tractar ab los demes socis de vendrer las indianas, y demes convenient a la societat, y que en lo cas de respondrer no voler continuar los referits encarrechs fosen concedits al mencionat Francesch Thomás. y Pí, lo qual dagué comprar a fiar, y usar de la firma de Tomba, Olsina y Compañía, y que sempre que vences algun dels vales firmats per lo mateix Francesch Thomás, y no hi hagués diners en caixa degués pagar Tomba la sua part: Que los mateixos Francesch Thomás, y Pí, y Joseph Olsina pagueren per si sols pedrer las resolucions convenients. Y per ultim, que dit Tomba dins lo termini de vint y quatre horas contaderas desde el primo que fes la resposta negativa, degues entregar lo diari, y llibre de caixa que tenia en son poder. Y haventlo manat per lo Jutje de Apellació en la conformitat demanada per dit Francesch Thomás, y Pí, y Joseph Olsina, respongué Tomba afirtmativament a totas las expressadas, y demanan quen especial digué que ----------sempre que fos convenient. Celebraren despues los referits tres socios una ---- cura que debia darse a la fabrica en la que tractaren de comprar cotó al fiar pero no haber diners en caixa pretenent los socios Francesch Thomás, y Pí, y Jospeh Olsina que se comprasen deu sacas de cotó al fias per donar curs a tots los telers que te la societat, y que debe estarles a la resolució de ells dos per ser major la part. Al contrari pretenia Anton Tomba que solament se comprassen quatre sacas de cotó al fiar, y que unicament se fessen contra dits telers, per que lo estat y fondos de la compañía no permetian major empresa, y havent discordat sobre est punt una, y altre de las parts repregueren al Jutje de apellacións apoyant cada una, la sua pretenció ab diferents rahons, y pendent est incident se interposaren algunas bonas personas desitjanse la pau , y quietat de dits litigint per medi de las quals entre parts, Anton Tomba perxer, y comerciant ciutadá de Barcelona de una, y Francesch Thomás, y Pí, y Joseph Olsina los dos tambe comerciants de dita ciutat, de part altre, se ha vingut la present transhacció y concordia ab los capitols, y pactes seguents.
Primerament ha estat pactat y convingut entre ditas parts que per quant ab acte rebut en poder del notari avall escrit als quatre Juny mil set cents vuytanta quatre habian format una bona, y leal compañía sobre fabrica de tota especie de indianas, y altres texits per lo temps de sinch anys, y haverlos aparegut dissoldrer aquella per lo respectiu al interes de dit Anton Tomba, no obstant de no haver finit lo termini per lo que fou firmada per lo motius y causas mencionats en lo exordit. Per tant espontaneament, y de comú concentim en quant al interes del mateix Tomba ---- en la sobre dita compañía, o societat entre ell formada, absolbent las mutuas obligacions que en virtut de la mateixa foren signats a qual efecte cancellan, y anullan lo precalendat acte de compañía, y totas las clausulas fetas, y obligacions en aquella contingudas, si de manera que no pugan aprofitarse donar a dit Tomba, ni als altres dos socios. Mes avant prometen las sobre ditas cosas tenir per fermas, y agradables, y contra ellas no fer, ni venir per causa, o rahó alguna. Per lo que ne obligan la una part a la altre reciprocament tots sos bens, y drets, mobles, e immobles, haguts, y per haver, renunciant a qualsevol lley, i dret que afavorir los puga. Item es estat pactat, y convingut entre las mateixas parts que lo expresat Anton Tomba per lo que los sobre dits Francesch Thomás, y Pí, y Joseph Olsina li donarán y cedirán, en altres capitols en lo modo, y forma que en ells se expressará, y altrament per causa de la present concordia dega donar, y cedir com ab thenor del present capitol de son grat, y certa ciencia dona, y cedeix a dit Francesch Thomás, y Pí, en lo modo, y forma que avall en lo altre pacte de individuará, tots los generos, efectes, milloras, drets, credits, accions, y pretencions que tinga, y puga tenir sobre la expressada fabrica, y especialment tots los vales, a favor de dita compañía contrets, y girats, y endossats a favor, y a la ordre de dit Francesch Thomas, y Pí totas las escripturas dels dits credits, y vales quals son los seguents,= Primo als vuyt Gener mil set cents vuytanta sinch; Pere Carles sobre carrech de la Pollacre la Purisima Concepció del Do. Castellá sinch centas dinou lliuras quinse sous, y tres diners.= Item al vint Mars del mateix any; Joseph Olsina tres centas lliuras.= Item als sinch Abril de dit any, dit Joseph Olsina dos centas lliuras.= Item als vint y hu Juliol del mateix any; Francisco Cortina, y Damení nou centas, y vuyt lliuras, set sous, y sis diners.= Item als deu Agost del sobre dit any; Pujadas, y Cia de Canet ab dos vales mil, tres centas sinquanta sinch lliuras, nou sous, y un diner.= Item als dotse de dit mes, y any; Xiqués Cruz, y Cia; Vuyt centas sinquanta nou lliuras, dinou sous, y deu diners.= Item als dits dias, mes, y any dit Im. De telas sis centas y setse lliuras, setse sous, y tres. Item als vint y sinc dias del mateix mes, y any, Salvador Roca quatre centas trenta una lliuras,q uatre sous, y deu diners.= Item als dits dia, mes, y any a Agustí de Paulí sinch centas vint y tres lliuras diset sous, y tres diners.= Item als dinou de Setembre del mateix any Joan de Brugada vuyt centas noranta sinch lliuras, quatre sous, y nou diners.= Item als quinse Octubre del sobre dit any, a dit Joan de Brugada mil, cent, senquanta nou lliuras, deu sous, y dos diners.= item als vint de dit mes, y any, Joan Moragas dos centas noranta lliuras divuyt sous, y sis diners.= Item als vint y sis dels sobre dit mes, y any Francesch Blai sinch centas, quaranta nou lliuras, un sou y nou diners.= La qual donació y cessió fá ab pacte que dit Francesch Thomás dega encarregarse de pagar las obligacions contretas baix lo nom de Tomba, Olsina y Compañía y son las seguents.= Als vint Dezembre de mil set cents vuytanta quatre, a Miguel Zammit maltés tres mil tres centas vuytanta nou lliuras, un sou, y sis.= Item als sinch febrer, mil set cents vuytanta sinch a Pau Pulí maltes, dos mil quatre centas seixanta y una lliura dotse sous, y set diners.=
Item als dinou Mars de dit any a Palmo Irendo maltés. Tres mil quatre centas vint, y dos lliuras catorse sous, y un diner.= Item als nou Maig del mateix any, a Manso Gris maltés quatre mil dos centas sexanta sinch lliuras, deu sous y sis diners.= Item en dits dia, mes y any a Directoris de la Compañía de filats dos centas quinse lliuras, nou sous, y sis diners. Item als setse Juny del mateix any a dits Directoris, doscentas y quinse lliuras nou sous, y sis diners.= Item als vint, y dos dias de dits mes, y any a Vicens Atard maltés, quatre mil sinch centas noranta tres lliuras, deu sous y tres.= Item als quatre Juliol del referit any, a Francisco Bruguera sinch centas trenta dos lliuras, deu sous, y nou diners.= Item als vuyt Agost del mateix any de mil set cents vuytanta sinch, als Directors de la Compañía de Filats cent vuytanta sis lliuras diset sous, y sis diners.= Y aixi ab dits pactes, y no sens ell fa la present donació, y cessió ab totas clausulas de cessió de drets, y accions pera cobrar dits vales y per los demes efectes que li convingan, constitució de procurador com en cosa propria, intnma, y demés utils, y necessarias, y en semblans posar acostumadas. Per lo que ne obliga tots sos bens y drets mobles, e immobles haguts, y per haver, renunciant a qualsevol lley o dret que afavorir lo puga y ab jurament que en ma, y poder del notari avall escrit fá, y presta.
Item y en seguida, y atenció de lo no comodament divisible, que es lo prat de la mencionada fabrica, y de lo en quant a ell estipulat en lo avall calendat acte de regoneixensa, es estat pactat, y convingut entre ditas parts, que lo expressat Francesch Thomás, y Pí y Jospeh Olsina per lo que lo mencionat Anton Tomba ha donat y sedit a dit Francesch Thomás, y Pí en lo ante capitol, y en lo modo, y forma que en ell está expressat, y altrament per causa de esta concordia a mes de la quantitat que en lo seguent capitol se expressará, y estipulará haverse de pagar, y satisfer al referit Anton Tomba, degan cedir, com en vertut del present capitol. De son grat, y certa ciencia sedeixen al sobre referit Anton Tomba, y als seus las varias parts a dits Francesch Thomás, y Pí, y Joseph Olsina com a altre de dits socios competents. Primo sobre tota aquella pessa de terra campa ab alguns arbres blanchs en ella plantats que vuy es prat de indianas ab sa casa, y demes oficinas necessarias y ab tots los utencilis en la mateixa existants, y continuats en lo inventari que tenen los contractants, de tinguda quatra mojadas, y tres quartas poch, mes o menos situada en lo terme de Barcelona, y cerca la Capella o Hermita de Nostra Sra. de Port que en quant a dos veritas parts tenen, y posseheixen en virtut de regoneixensa per dit Anton Tomba a son favor firmada ab acte rebut en poder del notari avall escrit als trenta Abril del corrent any, y del acte de establiment a favor de dit Tomba fet per Baltasar Bacardí y Clavell en poder de Francisco Mas notari publich real collegiat de numero de Barcelona al primer de Juny del any mil set cents vuytanta quatre, y se te dita pessa de terra per dit Bacardí a cens de cent quaranta sis lliuras deu sous tots anys pagador en lo dia de Sn. Juan del mes de Juny, lo qual cens haura de pagar en avans dit adquisidor, y los dits hereus, o successors de dit Rafel Ballester tenen la pessa de terra per los Illlustres Sores. Administradors de la Casa de la Convalecencia de esta ciutat de Barcleona, com a succehint a Maria Anna Aguspí, y Salabert muller del Magnifich Dor, en drets Baltasar Aguspí difunt an Barcelona, pagadoras tots añs en lo die o festa de Sn. Joan del mes de Juny. Y se ha de saber que la dita pesa de terra antes se tenia per solit Rafel Ballester a cens de trenta dos lliuras pagadoras en dit termini, pero despues per lo mateix Rafel Ballester, y Miquel Ballester, pare y fill ab lo acte rebut en poder de Vicens Simó notari publich de numero de Barcelona lo die vuyt de Abril del any mil set cents trenta sis, faren venudas, absoltas, y difinidas a favor de Magí Serra fuster de dita ciutat quinze lliuras en nuda percepció, de manera que sols quedaren diset lliuras de penció ab señoria mitjana. De las quals respecte que en virtut de acabar concedida ab lo establiment que lo dit Rafel Ballester, y Crillas feu de ditas pessas de terra a favor del expressat Magí Serra en poder de Sever Pujol notari publich de numero de Barcelona als vint, y sis de Abril de mil set cents trenta a ardit; Lo mateix Rafel Ballester vené, absolgué, y difiní las ditas dos lliuras de cens ab altre acte rebut en poder de dit Sever Pujol als vint, y vuyt de Febrer de mil set cents quaranta, y per conseguent lo expressat cens de trenta dos lliuras, quedá reduhit a las ditas quinze lliuras: Y termina la dita pessa de terra a orient ab Dn. Mariano de Carcer en esta ciutat de Barcleona. A mitg dia ab lo camí Real per lo qual se vá desde Barcelona, a la parroquia de St. Pere, y St. Pau del Prat. A ponent part ab honors de la pubilla Serra, y part ab honor de T. Carreras. Y a tremuntana ab la azequia, o corredora major.= Item sobre tot aquell altre tros de terra campa a efecte de construhir una carretera per dit Prat de tinguda de amplaria a saber, es al principi de entrar en ell, per poder girar los carros de trenta palms, y desres fins arribar a la assequia Real vint, y quatre palms, y de llargaria Seixanta passas, y mes, si hi son fins arribar a la expressada azequia real, devent contarse dit tros de terra desde lo capdemunt de aquella pessa de tera de tinguda set quartas de sembradura poch mes, o menos situada en lo expressat terme de Port devant la Capella de Nostra. Sra. de Port, inmediata al Port Gran, fins arribar a la referida pessa de terra.= Item sobre la facultat de pendrer de la azequia corredora major que passa cerca la Capella de Nostra. Sra. de Port la aygua necessaria per lo us, del Prat qual dos vuyts parts de las expressadas cosas possehexen dits Francesch Thomás, y Joseph Olsina en virtut de la sobre calendada regoneixensa per dit Anton Tomba a ells feta, no sols del establiment, a son favor firmat per lo Sor. Gabriel Pagés Baiserán pajes de las Cors de parroquia de St. Vicens de Sarriá, bisbat, y territori de Barcelona ab acte rebut en poder del notari avall escrit als vint y sinch de Juliol mil set cents vuytanta quatre, sino tambe de la facultat de pendrer aygua a dit Anton Tomba establerta per lo Illustre Sor. Intendent de est Exordit, y Principat ab acte rebut en poder de la Escrivania Major de la Intendencia als dos de Octubre mil set cents vuytanta quatre. Y se te lo sobre dit tros de tera per lo expressat Gabriel Pagés a cens de dos lliuras, tots anys pafadoras als vint y sinch de Juliol que lo te junt ab lo restant de dita pessa de terra per Dn. Joseph Pujol Fidel, y Senillosa com a succehint a las Señoras Gertrudis Senillosa, y Maria Antonia Pujol, y Senillosa mare, y filla sens prestació alguna de cens, en virtut de venda que, a favor de las sobre ditas Soras. Mare, y filla otorgá de dita Señoria mitjana a lo Sr. Francisco Timboni ciutadá honrat de Barcleona ab acte rebut (segons se diu) en poder de Joan Francisco Casals difunt notari publich de numero de la present ciutat als vint y sinch del mes de Setembre del any mil set cents trenta vuyt. Se ha de saber que antes la dalt designada pessa de terra, junt ab altre se tenia per la Sra. Violan Geroni Timboni a cens de sewxanta quatre lliuras y de tres parells de gallinas, y un parell de pollastres de las quals deduhidas la corresponcions dels censos dels Sors. alodials, de la casa. Foren de courer cals, y pessas de terra en que está fundada dita casa, y de prestació de tres lliuras deu sous delegadas a Joseph Crest botiguer de telas, ciutadá de Barcelona los quedaban francas quaranta una lliuras barcelonesas, y dits tres gallinas, y un parell de pollastres fou enterament venuda, y absolta (segons se assereix) a favor de las mencionadas Soras. Mare, y filla Pujol y Senillosa, com a possessoras de dita casa, forn, y glava per lo indicat Magnifich Francesco Timboni ab lo mateix sobre calendat acte de venda, y cessió del domini mitjá segons aixi se expressa en dit acte de part de venda, y absolució, y part venda, y cessió: No obstant de que apar irregular que sie media lo domini de dit Sor. Dn. Joseph Fidel, Pujol y Senillosa respecte de la sobre designada pessa de terra no manifestarse Sor. directe sobre ella ni de las demés que sobre se mencionan en lo prop calendat acte de venda, y cessió, lo que no obstant se ha continuat en la mateixa conformitat per no innovar cosa alguna sobre est particular. Y confronta a llevant ab Francisco Capelá comerciant ciutadá de Barcleona. A mitg dia part ab Dn. Mariano Carcer, y Montaner en Barcleona domiciliat, y part ab dit adquisidor mediant una sequia. A tremuntana ab Dn. Felip de Ortiz. Y a ponent ab Dn. Ignasi Aparici los dos en Barcelona domiciliats, y la facultat de pendrer la aygua se te per lo reg --- Sor. que dega a cobra de tres rals tots anys pagadors als dos de Octubre. Y aixi mateix per ell, y los seus hereus, o successors donan absolen, y remeten al expressat Anton Tomba, y a sos hereus, y successors perpetuament tots los drets, y accions que los competexen, y poden competir en las sobredesignada pessas de terra, y en las --- y mobles sobre individuats, la qual donació, cessió, y absolució fan ab totas clausulas, las de extracció de dominis, constitut, cessió, y mandato de tots drets, y accions, en virtut per lo qual lo sobre dit Anton Tomba tinga y possehesca per si sol las sobre ditas pessas de terra, y de ellas puga fer com en cosa propria, y usar de dits drets, y accions consta en judici , y fora de ell com millor li convinga constituhintlo per est efecte llur procurador com en cosa propria ab clausula de intima, salvant los censos y demes drets dominicals qualsevols que sien als Señors sobre expressats. Prometent las sobre ditas cosas en quant a ell toca, y nomes ferli veler, y tenir, y estarli, de ferma y legal evicció en tot, y qualsevol cas dels contractes, y obligacions proprias dels antecedents, y no mes ab restitució, y esmena de tots dañs, gastos, y despesas, si estos se seguissen dels mateixos contractes, y obligacions proprias dels cedents, y no altrament. Per lo que obligaen tots sos bens, y drets y del altre dels dos a solas mobles, e immobles haguts, y per haver. Renunciant al benefici de novas constitucions divididoras, y cedidoras accions, , a la epistola del Emperador Adria, y constitut de Barcleona, que parla de dos, o mes que a solas se obligan, y a qualsevol altre dret, y lley que afavorirlos puga. Y per major firmesa de tot lo sobre estipulat prometem, y juran a Deu nostre Señor, y a sos sants quatre evangelis en ma y poder del notari avall escrit, no sols que contra las sobreditas cosas no farán, ni vindran a fer, per causa, o rahó alguna, sino tambe que lo present contracte no se ha fet en frau dels Sor. Dominicals, ni de son drets.=
Item es estat pactat y convingut entre ditas parts, que lo dit Francesch Thomás y Pí, per lo que lo mencionat Anton Tomba en lo capitol segon li ha donat, y cedit en lo modo, y forma que en ell esá expressat, y altrament per causa de esta oncordia dega donar, y pagar com en virtut del present capitol de son grat, y certa ciencia promet donar, y pagar al referit Anton Tomba a cumpliment de tots los capitols, y demes interessos que tenia est en la expressada fabrica, y sa societat la quantitat de sinch mil set centas sinch lliuras vuyt sous, y onse diners en esta forma a saber es mil quatre centas lliuras lo die present y las restants quatre mil trecentas setanta sinch lliuras vuyt sous, y onse diners en esta forma a saber es sinch centas lliuras del dia present a un mes, y aixi quiscun mes sinch centas lliuras fins, y a tant que la sobredita quantitat sie enterament pagada, y satisfeta, tot lo que promet atendrer, y cumplir, sens dilació, ni escusa alguna ab lo acostumat salari de procurador, y ab restitució y esmena de tots dañs, gatos, interessos, y despesas. Per lo que ne obliga la persona, y tots sos bens, y drets mobles, o immobles haguts, y per haver. Renunciant a qualsevol lley, o dret que afavorir lo pugan, y per --- a son propri for, sutmetense a ell, y a sos bens al for del Illustre Sor. Corregidor de la present ciutat, y a altre qualsevol tribunal secular tant solament, a la facultat d evariar de judici, fent, y firmant escriptura de ters, baix pena de ters, en los llibres dels tersos de la curia de dit Illustre Sor. Corregidor, y de altre qualsevol superior secular tant solament. Per la qual ne obliga sa persona, y tots sons bens, y drets mobles, e immobles, haguts y per haver.
Item a estat pactat, y convingut, entre las sobre ditas parts qie lo referit Francesch Thomás, y Pí, per lo que el expressat Anton Tomba, al segon capitol li ha donat, y cedit enlo modo, y forma que en ell se conté, y altrament per causa de la present concordia dega traurer indemne com ab thenor del present capitol. De son grat, y certa ciencia convé, y promet al referit Anton Tomba rellevarlo indemne dels vales te firmats baix lo nom de Tomba, Olsina y Compania, que sobre se troban individuats y de son interes; Prometent a dit Tomba que si per rahó de ells nagués de pagar alguna quantitat, o suportar alguns dañs.gastos, o perjudicis o se li intentas per part dels referits acrehedors questió, o demanda judicial, o extrajudicial per causa de dits vales, lo llevaran indemne de un tot aixi en dret, com en despesas com danys, y li referá tot lo, que quant per rahó de aquell haura patit, pagat, y suportat tot lo que promet cumplir sens dilació, ni escusa alguna ab lo acostumat salari de procurador, y ab restitució y esmena de tots danys, gastos, interessos, y despesas, per lo qu ene obliga la persona, y tots sos bens, y drets mobles, e immobles haguts, y per haver. Renunciant a qualsevol lley, o dret que afavorirli puga, y ab jurament que en ma, y poder del notari avall escrit fá, y presta.
Item es estat pactat, y convingut entre ditas parts que lo sobredit Anton Tomba najé e cedir com en veritat cedeix al dit Francesch Thomas, y Pí, y als seus, per lo termini de un any comptador del dia catorse de Nohembre prop passat a un any lo goso, y us de tot aquell prat de indianas ab sa casa, y totas sas oficinas, y ayguas que te, y posseheix en lo terrritori de Barcleona y cerca de la Capella anomenada de Nostra Sora. de Port. La qual cessió fa aixi com millor dir, y entendrer se pot ab los pactes, y condicions seguents, a saber en quant als sis primers mesos sens never de pagar cosa alguna per ell, lo dit Francesch Thomás, y Pí, y per los altres restants sis mesos baix la obligacio de haver lo expressat Francesch Thomas, y Pí de pagar per ell, al mencionat Anton Tomba la quantitat de cent sinquanta lliuras.= Item que dit Francesch Thomás dega concervar lo prat, y los arreus que se troban en ell, y deixarho corrent, a la fi de dit temps, del modo se li haurá entregat lo dia de la firma del present acte de ventse elegir dos expeerts per part anomenador pera mirar lo prat del modo se encontra, y deixarlo del mateix modo a qual efecte se elegixen dits experts, y han fet la relació ques del thenor seguent.= Als vint y vuyt Novembre de mil set cents vuytanta sinch nosaltres los baix firmats Esteve Gramatjes, y Francisco Ribas experts elegits lo dit Gramatjes, per part del Sor. Anton Tomba, y lo dit Ribas per la dels Sors. Francesch Thomás, y Pí, y Joseph Olsina, comparaguerem junts los de una, y altre part avizat que dits interessats als tenen constituhit per la fabrica de indianas prop la Ermita de Nstra. Sora. de Port a fi de mirar del modo que dit Prat se encontra al present, per los fins, y efectes que als mencionats Sors. los convinga. Declaram y diem que está lo Prat construhit, y arreglat en lo modo, y forma seguent.= Primo una casa ab sas parets, finestras, tencaments, y oficinas corresponents, lo propri edifici, y mobles que construhiren dits Sors. a la planificació de la sua fabrica a qual casa, y oficinas se encuantran los utencilis a saber.= En la cuyna, vint armaris de fusta ab sos pañs, y claus, per lo us dels treballadors, y unas graellas.= A la quadra de dormir la gent un tablado de trenta, y dos pots.= A la entrada una taula, y dos banchs per menjar la gent.= Als magatsems vint y tres pots de pí, y dos llistons de igualar la sarra a las indianas; Un vastiment de fusta de la finestra de sobre lo portal de la casa, sinch cindrias las que serviren per la obra de la casa.= A las quadras de las calderas de aram las tres ab sas aixetas de coure, la una sens ella, y totas ab sos torns, y peus drets de fero corresponents, una caldera de plom sens aixeta, tambe ab son torn, y peu dret de fero corresponent.= A la sala una taula ab dos banchs,= Al porxo una menjadora de fusta per lo cavall, un enportissat per tenir la palla, uns pots per pujarhi.= Uns estenedors de tota la tirada de la casa.= Seixanta y set estacas de pi de dotse a catorse palms, una bomba corrent ab sa canal y demes guarniments corresponents.= A la necessaria sinch petitas parts.= Tres taulells de pedra ab trempadors, lo un de ell al empostisat ab pis, y son corresponent llit a la siquia, los altres dos ab coverts llits corresponents, palancas y tancas de fusta.= Una estacada ab son pastissat sota los expressats rebajadors fins tota la tinguda del Prat a la part de dintre.= Dos andanas ensorradas, y corresponents tancas de fusta, y tot lo restant terreno del Prat comot.= Barcelona ut supra .= Esteve Gramatjes, Francisco Ribas.=
Item que dit Francesch Thomas, y Pí no puga deixar estendrer en lo sobre espressat Prat, ni vullir en las calderas, a altre persona alguna sens expressa llicensia de dit Tomba.= Item que sie facultatiu a dit Tomba lo poder murallar lo referit Prat durant dit temps, no causant perjudici a dits Thomás, y Olsina. Y aixi ab dits pactes, y no sens ells fa la present cessió prometent las sobre ditas cosas tenir per fermas, y agradables, y a ellas no contravenir en temps ni per causa, o rahó alguna. Per lo que ne obliga tots sos bens, y drets mobles, e immobles, haguts y per haver. Renunciant a qualsevol lley, o dret que afavorirli puga. Y presents los sobre nomenats Francesch Thomás, y Pí, y llohant las sobre ditas cosas, y acceptant la present cessió per lo temps, pactes, modos, y forma que en los capitols sobre expressats se conté als quals expressament consent. De son grat, y certa ciencia promet al sobre dit Anton Tomba que los pactes predits cumplirá, y per lo cas de tenir lo eferit principal mes de mitg any las ditas cent y sinquanta lliura pagará, y atenderá, y tot lo demés que en virtut de la present cessió –plir sens dilació, ni escusa alguna, ab lo acostumat salari de procurador, y ab restitució, y esmena de tots danys, gastos, interessos, y despesas. Per lo que obliga tots sos bens y drets, mobles, e immobles haguts y per haver renunciant a qualsevol altre dret y lley que afavorir li puga.
Item es estat pactat entre las sobre ditas parts, que per quant lo sobrenomenat Francesch Thomás, y Pí, ab altre capitol de la present concordia na promés rellevar en indemne a dit Tomba de las obligacions contretas per diferents vales, dega est entregar los vales arxius, y demes papers concernents a la mencionada compañía persó de son grat, y certa ciencia, convé, y promet a dit Francesch Thomás, y Pí entregarli tots los vales actius, papers concernents per la referida compañía a exepxió de los que li toquian per rahó del Prat, y lot lo que promet atendrer, y cumplir sens dilació, ni escusa alguna, ab lo acostumat salari de procurador, y ab restitució, y esmena de tots danys, y gastos, interessos, y despesas. Per lo que ne obliga tots sos bens, y drets, mobles, e immobles, haguts, y per haver. Reenunciant a qualsevol lley, o dret que afavorir li puga.
Item es setat pactat, y convingut entre las mateixas parts que estas najen de renunciar com ab thenor del present capitol per causa de la present concordia, y altrament, De son grat y certa ciencia renuncian al sobre dit Plet, y causa en lo exordi de esta concordia expressat mentre, y prosecució de aquell, y a sas mutuas respectius pretencions. Prometent las sobre ditas parts la una es a saber a la altra reciprocament que la mencionada causa no continuaran, ni per rahó de las referidas sas pretencions abstre de nova intentaran, abdicarse, y cedintse mutuament tots los drets y accions que a la una de ditas parts poguessen cometir contra la altre per demanar, o pretendrer cosa alguna mes del que está convingut, y pactat en esta cancellan y anullan lo proces de dita causa, y tot lo declarat, y allegat en ella volent que lo actuari de aquella a la sola ostencio de est capitol tinga lo proces de la mateixa causa per cancellat, y anullat. Prometent las sobre ditas cosas tenir per fermas, y agradables, y contra ellas no fer, ni venir per causa, o rahó alguna. Per lo que ne obligan la una part a la altre recipracament tots sos bens, y drets, mobles, e immobles haguts, y per haver. Renunciant a qualsevol lley, o dret que afavorir los puga. Y aixi ab dits pactes las sobre ditas parts llohant, y aprobant los precedents capitols, y tot lo en ells continguts, prometen la un apart a la altra reciprocament cumplirho com en cada un de aquellas se conté baix las mateixas obligacions, declaracions, renuncias, y clausulas en ells expressadas a que se refereixen, quedant advertits per mi lo notari avall escrit que de la present concordia na de haver la rahó en la oficina de hipothecas de esta capital dins sis dias proxims, altrament no ha de donar fe en judici per los efectes expressats en la Real Pragmatica Sanció publicada en esta ciutat de Barcelona als tres dias del mes de Desembre del any de mil set cents vuytanta sinch. Essent presents per testimonis Llorens Moreta, y Andreu Castel escrivents en Barcelona habitants.
Anton Tomba, Francesch Thomás, y Pí, Joseph Olsina, En poder de mi Francisco Joan Elias y Bosch notari qui afirmo coneixer a dits otorgants y que han firmat de sas mans.