Sia notori: Que jo Manuel Morera coutadá Honrat de Barcelona, y en ella domiciliat, con a procutador per las infras cosas legitimament constituhit, per Joseph Brenguer, Lluis Capdevila, Llorens Farret, Thomas Torres, Ignasi Roig, Anton Elies, Joseph Puig, Joseph Ballverdú y Joseph Sauch, tots pagesos habitants en lo lloch de Prexana, Bisbat de Solsona y corregiment de Lleyda, consta de uba oricuta ab tres differents actes rebuts en poder de Mariano Terer y Matheu notari publich de la vila de Tarrega, als divuyt dels corrent mes y any. En dit nom, per quant ab acte rebut en poder de Joseph Anton Mallachs notari publich de número de Barcelona als vint y dos de Octubre del any prop passat de mil setcents setanta tres, dos legitims procutadors de dits mos principals, y de tot lo comú y particular del referit lloch de Proxana procehint la corcunstancia y condició de haver de obtenir del Molt Ilustre Intendent de est Exercit, y Principat de Cathaluña o de aquell altre superior que despres se implorará lo carreguement de dret y autoritat, y a fi de librarse tot lo sobre dit comú de Prexana de la predita carga de correspondrer y prestar al Molt Ilustre y Rnt. Señor D. Ramon Tell Pbre. Y Canonge Penitencier de la Santa Cathedral Iglesia de la Seu de Urgell en los noms en dit acte expressat ademes del semillas que de altra part se paga lo vint y quatre de tots los granos que se acostuman del mars y se cullen y cilliran per los habitants del sobre dit lloch de Prexana, totas en las terras de aquell terme con en la que cultivian fora de ell.
Arrendaren a Balthazar Bacardít y Clavell, comerciant, ciutadá de Barcelona, tot ab pacte de haversen ofert pagar las disset mil y doscentas lliuras que foren lo preu del sobredit arrendament, o be depositar aquellas en un dels arxius de las Comunitats ecclesiaticas de las ciutats de Solsona y Cervera, o de la dita de Tarrega ditas y escritas a Carlos Tella en nom de patro de las Capellanias jundadas per lo Molt Sr. Mariano Tellá Pbre. y Canonge de la Santa Iglesia de Solsona al qual fou venut mediant perpetuament carta de gracia lo referit vint y quatre dels grans que se acostuman delmar luego de aprobat, y decretat com se ha dit per est Ilustre Señor Intendent, o per lo Real Supremo Convell dit acte de arrendament.
Primo: La facultat de percibir y cobrar poer lo termino de catorze anys, y catorze cullitas que devian comensar a correr als vint y quatre de Maig prop vinent y del present any mil setcents setanta quatre , un vint y quatre de todos los grand que se acostuman del mars, y de cullir en las terras, que cultivan los habitants del sobredit lloch de Proxana, y altres circunsvehins, expressats en dit acte de venda a carta de gracia, rebut segons se diu en poder de Thomas Sunyer notari publid de la vila de Tora als vint y set Maig mil setcents treinta hu.
Item: La facultat de percibir, cobrar, y arrendar en lo modo que li apareguia las herbas de dit termini desdel dia de Santa Barbara, fins al de santa Creu de Maig, que devian comensar a correr als quatre de desembre del any prop passat de mil setcentssetanta tres, baix los pactes, modo y circunstancias vontinuadas en la tabba que se inserta en dit acte de arrendament. Y en altre acte baix escrit que segons se diu per major declarar de que prestarse firma en poder de dit.
Y finalment: La facultat de percibir dels sobre dits Joseph Vallverdu, Anton Elies, Joseph Puig cent quarteras de martall o segalós entregadora al temps de la cullita considerant que lo nomenat Balthasar Bacardít y Clavell en atenció de no haver tingut per ara efecte dit acte de arrendament per no haverse pogut contregir fins vuy lo decret y autoritat que ab aquell se imploraba no ha volgut entregar la quantitat que venia a son carrech. Attenent també que ab la venda a carta de gracia feta al Dr. Mariano Tella sobre calendada fou pacte express que se hagues de recordar lo preu sempre que se volgues recobrar dit vint y quatre de grans antes del dia setse de Maig y en altre manera no se li pogues privar, rebrer ell o sos successors la cullita de aquell any. Atenent igualment que no fentse esta entrega antes del referit dia y desde luego quedarian dits mos principals gravats en haver de sufrir la contribució del vint y quatre de grans per un any mes del que aquells tenian pensat. Y considerant estos que ningú millor podría desempenyarlos per est adelantement y besterta que lo expressat Bacardit, li han eficazment (que tingues) demanat que tingues a be vestraurer y adecentar dita partida. Prometent tornarli en cas que no se logras lo dret y autoritat de dit acte de arrendament de sos propris bens, a lo que ha convingut dit Baltazar Bacardit, ab tal, que dits mos principals se obligasen junts y assolas en nom de parsientas a la entrega y remplas de dita partida en cas que no arribas a decretarse dit acorde arrendament. Y que entre tant que se retardás a tornar dita quantitat se obligassen dits mos principals ab tots sos bens a ferli percibir, y cobrar lo mateix vint y quatre de grans que recullia dit Ilustre Canonge Tellá, o be lo import de aquells. Lo que premeditas y reflectit ab tota braduras per los nomenats mos principals y personas a aquells efectes se ven clarament lo benefici que es aquells resulta de aquet contracte puig se deu prendrer de est modo de una contribució y carrega tant pesada, y adecentant per un any la llibertat esperant com esperan obtenir segurament la aprobació del supremo Concau de Cretilla. Per tant en nom de dits mos principals, convinch y prometo al nomenat Balthazar Bacardit y Clavell present y baix acceptant que en cas de no poderse lograr que se interpossia per lo Real y Supremo Consell de Castilla la Autoritat y decret al sobre dit acte de arrendament on se ha dit demanat, li satisfarán y pagaran dits mos principals las expressadas dotse mil y dos centas lliuras que ha offert adelantar en lo modo que baix se expressará, de llurs propris bens, y de cada un de ells assolas mobles, e immobles, presents y veniders. Y en lo entretant que se retardará a tornar dita quantitat de dotzse mil y doscentas lliuras, li pagaran y contribuiran quiscun any lo mateix vint y quatre de grans que percibir y cobrar lo referit Ilustre Canonge Tellá, o be son import sens dilació, ni escusa alguna, ab lo acostumat salari de procurador, y ab restitució y esmena de tots danys, gastos, interesos y despesas estipuladas, segons estil. Per lo que ne obligo tots los bens dels sobre dits mos principals y de quiscun de ells a solas, mobles e immobles presents, y veniders, drets y accions, Renunciant al benefici de novas constitucions divididoras y cedidoras accions, a la Epistola del Emperador Adriá, Consuetut de Barcelona que parla de dos o mes que assolas se obligan, y a qualsevol altre dret o lley que afavorir los pogués. Y per pacte al propri for de dits mos principals submetent a aquells y a llurs bens y al de quiscun de ells a saber al for dels Ilustres Señor Corregidors de Barcelona y Lleyda, y de altre qualsevol superior secular solament, ab facultat de variar de judici,f irmant escriptura de ters, baiz pena de ters en los llibres dels tersos de las curias de dits Ilustres Señors Corregidors y de altre qualsevol secular predit. Obligant per so, tots los bens dels sobre dits mos principals, y de quiscun de ells assolas, sobre referits, y ab jurament que en anima de aquells fas y presto llargament. Y jo lo sobre dit Balthazar Bacardit accepto la referida promesa ab los pactes dalt expresats. En testimoni del que firmam lo present acte del qual se ha de haver rahó en lo offici de hipotecas de esta ciutat dins sis dias proxims, y dins un mes en lo offici de hypotecas corresponent al domicili de dits Joseph Berenguer y altre dalt referit que alorament no fará fe per los efectes expressats en a Real Pragmatica Sanció. En Barcelona als vint y set dias del mes de Abril del any del naxament del Señor de mil setcents setanta y quatre. Essent presents per testimonis Francisco ârellada comerciant, ciutadá de Barcelona, y Joan Llongret jove comerciant en la matexa ciutat habitant.
Manel Moreras, Baltaza Bacardi y Clavell, En poder de mi Joseph Vilamala y Cassani notari que certifico coneixer als contrahents que firmaren de sa ma.