Saga Bacardí
00482
ESCRITURA DE CONVENIO ENTRE LOS CUYÁS Y SALAMÓ Y CUYÁS Y ARTIGAS SOBRE REPARTO DE BIENES DE JOAQUIN CUYÁS Y BURNIACH.


En nom de Deu, amen. Como entre Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas viuda de D. Joaquim Cuyás y Burniach agent Fiscal de la Intendencia General de est Exercit y Principat de Cataluña, de una y D. Joaquim Cuyás y Salamón oficial meritori de la contaduría general de Reals Rendas de dit Exercit y Principat de Cataluña en Barcelona domiciliat, y son curador ab littem Salvador Puig y Catá notari real y causidich ciutadá de Barcelona nomenat de offici per Sa Excelencia y real Audiencia del present Principat ab provisió feta en la causa que avall se mencionará als dinou de Novembre del any mil setcents setanta nou, de part altre vertesca plet, o causa en dita Real Audiencia y Sala en que presideix lo Noble Señor D. Bonaventura de Ferran real oidor, en actes de Francisco Alsina y Cerdá notari publich real collegiat de número de Barcelona. Pretenent dita Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas, que per rahó de las mil sent vint lliuras barcelonesas que ab altre de sos capitols matrimonials firmats en poder de Ramon Borrás y Borrás notari publich y real de la vila de Tarrega, als quatre de Setembre del any mil setcents sexanta sinch, constituhí y aportá en dot, per dot, y en nom de dot sua, a mes de sas calaixeras, robas, y demes apéndices nupcials, a dit D. Joaqnuim Cuyás y Burniach son marit, y de la entera satisfacció del qual dot fet ab tres diferents pagas al mateix Señor son marit, consta ab tres distincts apocas per est firmadas la primera en lo mateis dia y a continuación dels citats capitols matrimonials. La segona en poder de Francisco Comelles notari publich de número de Barcelona als onse de Octubre del any mil setcents setanta sinch, y la ultima en poder del mateix Comelles notari al primer de Octubre del any mil setcents setanta sis. Com y també per rahó de semblants mil cent y vint lliuras que ab altre dels referits capitls matrimonials li feu de creix o esponsalici lo sobredit D. Joquim Cuyás, yBurniach son marit. Ymediat lo inventari fet dels bens de est seguida sa mort, prengué dita Maria Antonia Cuyás y Artigas, junt ab dit D. Joaquim Cuyás y Salamó en poder de Vicens Gibern notari publich de número de Barcelona tots los quals intruments y la partida de son desposori te exhibida lo proces de dita causa. Y sens perjudici ans be ab expressa reserva y salvetat de tots, y qualsevols altres drets, que per la disposició testamentaria de dit son difunt marit, o altrament per qualsevol titol, causa, o rahó li competescan o competir pugan en la universal heretat y bens de aquell. Y en veritat del disposat per la constitució Municipal del present Principat, que comensa: Hac nos –rit. Disolt lo matrimoni, sia per lo interim fins a tant, que altrament li sian enterament satisfets sos rferits dot, y creix, mantinguda, y preservada, y amparada en la universal pacifica possessió seu quasi, o tenuta plena qualificada ab lo benefici de fer enterament seus los fruyts y demes reddits de tots los bens noms, o credits y demes drets, y accions que lo sobredit son marit se trovará tenir, y possehir en lo dia de la sua mort. Y aixi be també de las casas en que habitava y morí situadas en la present ciutat en lo carrer dit Dels Banys, per ser molts y considerables los drets, o credits que aquell en tenia y deixá inviscurats y effectius en ellas, com a molt notable part de sa propria herencia y bens en lo dit dia de la sua mort. A qual institució y pretenció havent comparegut lo sobredit D. Joaquim Cuyás y Salamó, oposá no procehir aquella, ja perque no constaría suficientment del pago obital allegat per dita Da. Maria Antonia, y ja perque encaraque constñas de dit pago, daría no obstante ll dit D. Joaquim Cuyás y Salamó com a fill y hereu unviersal de Marianna Cuyás y Salamó primera muller que fou de lo expressat D. Joaquim Cuyás y Burniach, y en virtut del disposat per la constitució Municipal segona y ultima del sobreditat titol disolt, lo matrimoni, ser preferit en la mateixa universal tenuta plena dels bens y drets de son difunt pare per rahó del dot que en lo discurs de la causa faria constar haver dita sa difunta mare constituhít y aportat per rahó de son matrimoni ab dit D. Joaquim Cuyás y Burniach, y per lo concernent als drets que pretenia dita Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas, en forsa de las milloras que suposava haver fet son difunt marit y pare respectives, D. Joaquim Cuyás y Burniach en las sobrecitadas casas del carrer dels Banys, ni se hagues produhit document algun que cas acreditas n en altra manera justificase. Contra la qual oposicio y pretesa preferencia de dit D. Joaquim Cuyás y Salamó, se replicá per part de la referida Da. Maria Antonia esser aquellas absolutament voluntarias e infundadas. Puig en quant al pago de dit son dot no sols fou efectivament satisfet a dit son difunt marit y rebut per est a sas libres voluntats, conforme se conté en las sobrecalendadas apochas, sino que per redi de estas, y la precedent constitució del tal dot feta en sos citats capitols matrimonials exhibits també en lo proces de dita causa, quedá justificat, lo dit pago en la forma mes cabal, y exacta de quantas se troban prescritas per dit y practica. Y si que al contrari, per lo tocant a la pretesa preferencia de dit D. Joaquim Cuyás y Salamó en la referida tenuta no podría realment justificarse haver la sua difunta mare aportat, y pagat de sa part dot algun al mencionat son marit y pare respective D. Joaquim Cuyás y Burniach, com en efecte no si ha produhit en dita causa ni altrament, manifestat document algun justificatiu de semblant constitució, y pago dotal. Y que encaraque altrament te dita Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas alguna inteligencia de que ans be dit sondifunt marit, en concideració a que la expressada Marianna Cuyás y Salamó sa primera muller no tenia realment dot algun, li señala ell per honra y contemplació de dit son matrimoni la quantitat de mil lliuras de y sobre sos propris bens, ab expressa prevenció de que en ellas se endogués ferli y estipulantse efectivament la mitat de ditas mil lliuras a favor dels fills naixedors de aquell matrimoni, o de modo que en concurs de estos pogués dita sa muller y donataria disposar solament de la mitat de ditas mil lliuras a sas libres voluntats, y de la altre mitat ne hagues de disposar precisament entre dits sos comuns fills. Emperó sería primerament cert, y constant en dret y practica que semblant calitat de dot no gosa del privilegi, y benefici de la constitucional tenuta, del present Principat, per ser esta solament introduhida y concedida a favor del dot verdaderament tal que la muler de son diner, o bens, propris, o de altre tercera persona a ella donat aja aportat y constituhit y effectivament pagat a son marit per ajuda y soportació dels carrechs de son matrinoni no empero a favor del dot que ans be lo marit per no tenirlo realment la suamuller li fa y señala purament de sa part o de sos propris bens no podentse dir que lo marit haja rebut de sa muller, semblant dot com requireix la constitució de la tenuta, sino ans be la muller del marit. Y segonament seria igualment cert que quedarían ja cobradas per la sobredfita Marianna Cuyás y Salamó y per sos fills y fillas respective las sobreditas mil lliuras a ella donadas en la expressada forma per dit son marit, so es la mitat haventse repartidas, entre sos sinch comuns fills, o dos fills, y tres fillas que li sobrevisqueren de aquell matrimoni, en virtut de la expressada prevenció, que o per via y qualitat de esponsalici o per necessaria disposició fahedora fou estipulada a favor de dits fills, y fillas en la mateixa donació de ditas mil lliuras. Y com en efecte entre altres dels drets, que a sas dos fillas majors de aquell matrimoni, Maria Francisca y Cayetana casadas la primera ab lo Magnifich Dr. en drets Anton Folguera y la segona ab lo Magnifich Dr. en drets Joan Cerdá en Barcelona domiciliats sels entengueren pagar y foren effectifament pagats per dit son pare D. Joaquim Cuyás y Burniach en sas respectivas dotacions contengudas en sos respectius capitols matrimonials, foren las respectivas porcions del sobredit creix o esponsalici a cada una de ellas competents. Y la altre mitat de ditas mil lliuras quedaría consumida y cobrada respectivament part ab lo import de gastos del combugar funerals, y demes sufragis de dita Marianna Cuyás y Salamó. Y lo restant per ella, o per son fill y hereu per fia de compensació ab part o concurrent quantitat dels molts majors credits, que ja per rahó del pago de las trescentas lliuras que son y comú pare y sogre respective Sebastiá Salamó deixá y llegá en testament y per aument de dot a la primera filla sua Da. Antonia Garcini y Salamó germana de dita Marianna Cuyás y Salamó y ja per rahó de varias obras necesarias y molt utils, milloras y altres legitimas causas que mes avant se explicaran tenia dit son marit D. Joaquim Cuyás y Burniach deixá efectivament en lo dia de la sua mort invisurats y existents com a positiva y molt considerable part de sa propria herencia y bens en y sobre la casa y demes, bens parafernals que foren de sa difunta primera muller Marianna Cuyás y Salamó. A consequencia de qual replica de dita Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas, havent jutament en ella fet present que ademes de tenir ja tant plena, e irrefragablement justificada a son favor ab tots los erquisits de la lley per rahó dels expresats sos dot, y creix, la universal tenuta plena sobre tots los bens, credits, y demes drets que en lo dia de la sua mort se trobava tenir y possehir lo referit son marit concurría, també la circunstancia de que est ab son ultim y valido testament que feu y firmá en pdoer del sobredit Vicens Gibert notari als set de Janer del any mil setcents setanta vuit, no sols deixá y llegá quatre centas lliuras barcelonesas a cada un de sos fills Joan Anton y Miquel y setcentas lliruas a cada una de sas dos fillas Maria Antonia y Maria Lluisa tots quatre impubers a ell y a dita Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas comuns, y comunas, sino que també constituhí a esta hereva en la mitat de sa universal herencia y bens ab lo carrech o gravamen de haverle de disposar entre dits comuns fills, o fillas. Y ab expressa prevenció de no entendrerla ab tal instituci`´o ni altrament perjudicar en sa tenuta universal, a ella competent per rahó de dits sos dot, y creix, conforme tot era de veurer respectivament per la copa autentica de dit testament exhibida també en lo precis de dita causa. Fou per Sa Excelencia y Real Audiencia ab Real provisió o auto de setse de Febrer del any mil setcents vuitanta provehit y manat no sols a tots los emphiteotas, llogaters, y demes rebotuaris de las casas, terras, censos, y demes honors y reddits que lo mencionat D. Joaquim Cuyás y Burniach en lo dia de la sua mort tenia, y possehia en lo lloch, Parroquia y Terme de Sant Andreu de Palomar, sino també als llogaters o inquilinos de las botigas o entresuelos y demes llogat de las mencionadas casas en que habitava, y moró situadas en lo carrer dels Banys, de esta ciutat. Que per lo interim, y fins a tant que altra cosa fos per Sa Excelencia provehit pagassen y satisfessn a dita Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas, totas las respectivas annualitats, pensions, y altres reddits que en dits noms estiguessen dovent y las que en avant aniriam vencent, no obstant qualsevol solicitut, o pretencios, que per lo expressat D. Jaoquim Cuyás y Salamó sels fessent, o proposasen, y que a dit fi fesi en despactxats ls corresponents mandatos, y sens notificarse fims despres de la execució com realment foren aquells expedits y intimats a tots los sobredits emphiteotas, llogaters, inquilinos y demes reddituaris y notificat tot despres a dit D. Joaquin Cuyás y Salamó o per ell a son curador ad littem Salvador Puig y Catá, conforme tot consta en lo proces de la referida causa.
Attenent mes avant, y conciderant, que despres de terminada dita causa de tenuta, la qual quedá pendent en lo estat, y merits fins a qui relatats y entara despres de extinguta dita tenuta a dita Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas per medi de la entera satisfacció y cobro respective de sos expressats dot, y creix, podría subcitarse y mourerse entre las mateixas parts, altra nova causa, o plet sobre lo punt de la liquidació, y repartició o divisió de la universal herencia y bens de dit son difunt marit y pare respective D. Joquim Cuyás y Burniach en virtut de la sobrecitada testamentaria disposició, en y ab la qual despres de ordenats sos funerals, y sufragis, y fet, entre altres los llegats dalt expressats a favor de dits sos dos fills y fillas de dit son segon matrimoni. Y haver instituhit al sobredit D. Joaquim Cuyás y Salamó com a fill del referit primer matrimoni hereu universal dels bens que foren de Marianna Cuyás y Salamó primera muller y mare resepctive passña a disposar de la universalitat de sos propris bens, instituhit de estos cohereus seus universals per ibuals parts, so es de la mitat a dit D. Joaquim Cuyás y Salamó fill de dit son primer matrimoni, substituhintli, merament per lo cas de morir sens fills, los sobremencionats fills del segon matrimoni successivament lo un despres del altre, per orde de sexo y edat. Y de la altre mitat a la sobredita Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas sa segona muller, ab lo carrech o gravamen de haverne de disposar entre dits sos comuns fils, o fillas. Podentse talvegada lbectar y pretendrer, com en effecte se ha objectat, positivament en los tractes de la present concordia, per part de dit D. Joaquim Cuyás y Salamó. Que la sobredita disposició testamentaria de dit son difunt pare en quant a haver instituhit hereva de la mitat de sos bens a la referida Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas sa segona muller, seria illegitima e insostenible en molta part com a excesiva y contraria a la prohibició de la lley. Hac edictali códice de secundis muptiis. Per que encaraque en si sola dita mitat de herencia, no sia major, que la altra mitat deixada a dit D. Joaquim Cuyás y Salamó, son fill, seria emperño molt major y excesiva unida ab las mil cent y vint lliuras del esposalici o creix que cent y nt lliuras del esponsalici o creix que en sos respectrius capitols matrimonials havia aquell ja fet, y donat a dita sa segona muller. Y que encara attesa la disposició de la citada lley Hac edictali, la qual no permet que lo pare bínubo deixia a sa segona o ulterior muller major porció de sos bens, que la que ell haja deixat o donat a aquell foll, o filla de son primer matrimonil al qual haja donat, o señalat menos porció ede dits sos bens, deuria lo total de ditas dos ceixas de esponsalici y nitat de herencia fetas a dita Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas reduhirse a solas mil y trescentas lliuras barcelonesas per haver estat esta sola quantitat la que dit son difunt marit y pare respective señalá y doná de sa part en dot a Cayetana Cerdá Cuyás y Salamó la segona filla de primer matrimoni en los capitols y perversió del matrimoni de esta ab dit Dr. Joan Cerdá. Y tot lo demes en que dits esponsalici y mitat de herencia excedissen a la referida quantitat del dot paterno de dita Cayetana deuria cedir y aplicarse enterament a favor de ell dit D. Joaquin Cuyás y Salamó, com a contradictor de ditas respectivas disposicións de dit son pare tinen bo, o que per lo menos seguintse la opinió mes benigna de reduhir las cosas a una entera igualtat, deuría de unas y altres de ditas respectivas deixas forsen un sol cumulo y repartirse despres tot per iguals parts, y de modo que la referida Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas no percivibis dels bens de dit son difunt marit bínubo major porció que caso dels fills o fillas del primer matrimoni de est.
Pero que quant per lo effecte de est computo y repartició, o per qualsevol altre motiu o respecte se degúes de entrar al altre punt de la averiguació, y liquidació del cos de la herencia, y bens propris de dit D. Joaquim Cuyás y Burniach son difunt pare y marit respective, encaraque essent la sobre referida clausula dispositiva de sa universal herencia fes especial attento y suposit de que part de aquella concistiria en alguns credits y milloras, que tindria en y sobre las casas y demes bens que foren proprias de Marianna Cuyás y Salamó sa primera muller y dels bens de esta nomená hereu universal a dit D. Joaquim Cuyás y Salamó son comú fill en virtut de las facultats que dita Marianna Cuyás y Salamó li havia donat en son testament, emperó seria cert, que no las obras y milloras fetas per dit son pare, y marit respective en las ditas casas en que havitava y mirí situadas en lo carrer dels Banys, de esta ciutat proprias de dita sa primera muller, foren tantas, ni de tant import com se suposa y preten en lo estat, o memorial que de aquellas se ha format y presentat en los tractes de la present concordia per part de dita Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas, ni las que realment hi feu podrían servirli de cap credit sobre ditas casas, ni altres bens de dita Marianna Cuyás y Salamó. Y si que en ot cas deurian compensarse ab la habitació propria, y ab los reddits que dels lloguers de las botigas, o entresuelos y part del segon pis de las mateixas casas ne tingué y percebí dit D. Joaquim Cuyás y Burniach son marit, no sols en vida o durant son matrimoni de dita sa primera muller, sino tambpe despres de la mort de esta. Perque essent ditas casas bens parafernals, o cotradotals de dita sa primera muller, no sols foren proprias de esta los fruyts o reddits dels sobredits lloguers, dels entresuelos y demes llogat, sino que també devia dit son marit pagarlin un corresponent llobuer de la principal, havitaci´`o, que per ell y sa familia tingé de dita casa. Y sens que per lo temps de despres de la mort de dita Señora pogues aquell, escusarse de la refedira obligació, per causa de haverlo aquella deixat, o instituhit hereu seu universal, en dit son testament. Perque aquesta institució en los termes y circunstancias ab que fou feta, no podría en via de dret atribuirli a ell las qualitats de verdader herei de dita sa primera muller, y consequent domini de ditas casas, y demes bens de esta, sino merament la qualitat, y encarrech de un pur hereu, fiduciari, o de confianza per anar administrant, interinament ditas casas, y bens y entregarho despures, tot ab sos fruyts o productos al verdader hereu de aquella, so es a aquell, o aquella de sos comuns fils o filla, a que ell tingues a be nomenar per tal hereu y conforme en execució de dita confianza ha nomenat per tal verdader hereu de dita sa primera muller al referit D. Joaquim Cuyás y Salamó son común fill. Aixi que feta com queda dit, la sobredita compensació, tots los credits que a dit son pare y marit respective podrían competirli, o restarli en y sobre las ditas casas y demes bens de dita sa primera muller, se reduhirian a tot mes consta als sols tres partits seguents, setanta sis a la sua cuñada Da. Antonia Garcini y Salamó per rahó del llegat que a esta lin feu en testament son difunt pare y sogre respective Sebastiá Salamó, usan test de als facultats que li tenia dinadas també en testament sa predifunta muller, y mare respective Cayetana Salamó y Teixidor, de las herencia y bens de la qual foren las expresadas casas,
Secundo cent setanta sinch lliuras que li competien per rahó de sa legtitima en los bens maternos de sa comuna filla Teresa que moró impúber Maria Isabel Cuyás y Salamó. Los quals bens concistian en set centas lliuras que sa predifinta mare Marianna Cuyás y Salamó li havia deixat y llegat en son testament.
Tercio y finalment, cent vuit lliuras quinse sous per sa quarta part a ell tocan tenlos bens maternos de son comú fill Ignasi Cuyás y Salamó per haver est mort intestat major ja de catorse anys quals bens concistian en quatre centas trenta sinch lliuras barcelonesas, so es trescentas del llegat que li havia fet dita sa difunta mare y cent trenta sinch lliuras, que a ell li havia a ell tocat en los bens maternos del intestat de sa mencionada predifunta germana Maria Isabel, pero que com los tres expresats partits de dits credits no forman tampoch junts sino la suma y quantitat de sinch centas vuitanta tres lliuras quinse sous, quedarían ja casi per enter pagats per dit D. Joaquim Cuyás y Salamó a dit son difunt pare, o a la herencia de est per via de compensació ab las sinch centas quaranta set lliuras nou sous, y hu, a aquel com a fill y hereu universal de la sobredita sa difunta mare Marianna Cuyás y Salamó li competiría y hauria altrement de cobrar encara dels bens de dit son pare per resta de las mil lliuras que est señalá y doná a titol de dot y creix en la forma que la dotá complicat a dita sa primera muller y mare respective Marianna Cuyás y Salamó, Perque com los gastos de combregar, funerals, y demes sufragis de dita no importare mes que cent dos lliuras deu sous y onse, segons lo estat que també ha presentat dita Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas, restarían encara cobradoras per ell dit D. Joaquim fill y hereu de dita Marianna tres centas noranta set lliuras nou sous y onse a compliment de las sinch centas lliuras que de las sobreditas mil lliuras tenia ella absolutament libres a sas voluntats. Y de las altras sinch centas lliuras consideradas com a esponsalici o creix, y revartidas per iguals parts entre los dos fills y tres fillas que a ella li sobrevisqueren de aquell matrimoli, ne tocarían cent sinquanta, també encara cobradoras a ell dit D. Joaquim Cuyás y Salamó, so es cent lliuras per la sua peculiar part, o part, vint lliuras que li competiren sobre las iguals cent lliuras de sa difunta germana Maria Isabel, y trenta lliuras en las cent y vint lliuras que semblantment ne habían vingut a tocar del dit creix, a son comú germá Ignasi Cuyás y Salamó, qui com queda ja dalt dit moró també intestat, concloentse a tot lo referit que mingun credit efectiu que cobrar quaderia actualmente als hereus de dit D: Joaquim Cuyás y Burniach en y sobre las relatadas casas ni demes bens que foren propris de la referida Marianna Cuyás y Salamó sa prmera muller. Y que per lo tant tot lo verdader cos de la herencia, y bens propris de aquell concistia merament en los bens mobles, casas, terras, censos, credits, y demes descrits y continuats informement per unas altras parts com a pertinencias peculiars de dita herencia en son dalt calendat imventari que ne prengueren y devent per conseguent recaurer merament sobre estos individuals bens, y no sobre res de la casa y bens que foren propris de la predita Marianna Cuyás y Salamó qualsevol pago propri y legitim repartiment fahedors de la tal herencia y bens del dit son difunt pare y marit respective D. Joaquim Cuyás y Burniach.
Al contrari emperó per part de la sobredita Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas se podría allargar y sostener esser infundats y de ninguna subsistencia tots los sobre esplicats reparos, objeccions y pretencions de dit D. Joquim Cuyás y Salamó, per que primerament en quant a la proposada disputa y pretesa contravenció de la lley Hac e dictali cola de secum, nupt, seria en primer lloch cert y constaen drets, y practica del present Principat no poder entrar en computo, no estar subjecte a res de la disposició de dita lley son dalt expressat esponsalici o creix a ella fet per son difut marit en los capitols de son matrimoni. Perque ademes, de que dit esponsalici pertany en porprietat, y per iguals parts als quatre fills, que a dit difunt li han sobreviscut del tal matrimoni y solament son usdefruyt a dita sa mare y viuda respective Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas. Es generalment cert, y constant en dret que la prohibició de dita lley Hac e dictali unicament compren cas adquisicios merament gratuitas, o de ditol purament lucratiu no emperó las onerosas ni la donacions remuneratorias o per altre especial justa causa fetas per lo pare bínubo a sa segona muller. Y es ja també element cert y sabut y fora de tot dubte en Cataluña esser de aquesta clase onerosa remunetatoria, y ab legalem causam lo creix, o esponsalici fet, per qualsevol marit a la muller no ser capitols matrimonials. Y estar per lo tant exem dit esponsalici no sols de la citada lley Hac edictali, sino també y generalment de totas las disposicions de dret que parlas de la privació, o perdua de lucros per respecto de segonas, o altres nupcias. Aixi que no podem ja recaurer la questió de esta lley sino merament en tot mal cas sobre la mitat de herencia deixada en testament y en la forma dalt expressada pero son difunt marit a dita Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas, quedaría ja ben radicalment exclosa semblant disputa ne respecte o coteix de la altra mitat de la mateixa herencia deisada per dit difunt a dit D. Joaquim Cuyás y Salamó son fill de primer matrimoni, respecte de no ser esta mitat d eherencia en res inferior ans be notariament mes ventatjosa al dit D. Joaquim Cuyás y Salamó tenintla absolutament libre per lo cas de morir ab fills, que no la predita altre mitat deixada a dita Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas. La qual ademes de lo que pots disputarseli de si ne es nerament fiduciaria, es per lo menos literal y cert tenirla ab lo absolut gravament de haverne de disposar entre sos dalt mencionats fills y fillas a ella y al dit son difunt marit comuns. Y en quant a volerse esta mitat de herencia arguix de excesiva y contravencinal a la citada lley hac edictali en coteix de las mil trescentas lliuras donadas per dit difunt en dot de sa part a sa dalt mencionada filla de son primer matrimoni Cayetana Cerdá Cuyás y Salamó ni podría entrar a esta disputa lo dit D. Joaquim Cuyás y Salamó, ni podrían tambpoch ell ni dita Cayetana sa germana trovar o convencer de cap manera en tal coteix sombra alguna del figurat exies o contravenció. Lo primer perque la queixa, o acció de la lley hac costalil, es merament personal de aquell sol fill, o filla de primer matrimoni en que si verificá haverli son pare bínubo ha próvida y competentment dotat, y collocat segons la decencia y possibilitat de son estat y patrimoni, y majorment fetas per aquella las estiladas generals renuncias dels demes, queda exclosa de la disposició de la citada lley hac edictali, encaraque dit son pare haja despres deixat alguna major porció de sos bens, a sa segona muller, per cesar, en tal cas la rahó funtamental y lo objecte de dita lley la qual no estriba en la simple qualitat o absolut major favor dels fills o fillas de primer matrimoni, sino en precaucuinar que son para bínubo no los deixie desacomodats per causa dels alagos instigacions, contemplació y favor de sa segona muller, y seria idea ben estaña, y agena de rahó lo voler suposar que un pare que fou tant cuidados y tant próvido en colocar y dotar tant honistamint, y mes certament del que permetian sas forsas a sas fillas de primer matrimoni, haja despres ni may tingut pensament ni impulsos los mes remots de deixarlas excoriadas o desacomodadas, per causa y contemplació de sa segona muller. Segonament per aue en la questió y cmputo de dita lley hac cosebali, se ha de haver rahó de las causas, per las quals se ha mogut, lo pare bínubo a la disposició per ell feta en cap, o favor de sa segona muller, y dels carrechs y gravamens, o expressos, o tacits que en ella li ha imposat. De manera que sino han estat los alagos, o contemplació afactada de dita sa segona muller, sino algunas altras justas concideracions, las causas per las quals li ha fet dit son marit alguna, deixa major que a algun dels fills o fillas de primer matrimni. O be los carrechs y gravamens continguts en dita deixa son de tal import que feta y detreta la justa estimació de ells no quedar a dita segona muller liquit propri y libre pera si major lucro, o porció de bens que la deixada al fill o filla de primer matrimoni. Es també cert, y constant en dret que en ningun de dits casos pot semblant disposició notarse de excesiva, ni en res contravenciónal a la dita lley hac edictali. Y que seria primerament cert y notori per totas las circunstancias del cas y per la qualitat y modo de la mateixa institució fou feta per dit son difunt marit a dita Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas per algagos contemplació, o lucro personal de esou, sino per contemplacio y algun subsidi de la tant trista situación, y condicions ab que quedavan y quedaren sos quatre comuns fills casi tots encara infants, y ab un llegat tan tenues, e incapassos, no sols de poderlos proporcionar un tal qual acomodo, pero ni siquiera sugragar pera alimentarlos y educarlos en la sola edat de sa impubertat. Y segonament que ademes de que ni tota la referida mitat de herencia, encaraque fos de molt major import del liquit que en si conté bastaría ni podróa bastar tampoch a dita Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas pera suporta rlo tal primer natural e indispensable carrech de alimentar, vestir, y educar en cimpetent decencia a dits sos quatre comuns fills fims a la edat, y situación, o proporció de collocadlos honestament. Queda ja també de altre part, persi res li podía arribar a resvar expressa de disposar també entre dits sos fills repartintlos ho com millo rli apareguia. Aixique y precindint encara, o sens necessitat de entrarse a tractar de si la tal institució de dita mitat de herencia en sos referits termes y crocunstancias es merament fiduciaria o confidencial en qual especie fos lo que fos lo import de aquella, quedaría ja també en via de dret absolutament exclosa tota questió de la citada lley hac edictali, no sols en respecte a la vocació o elegibilitat dels fills mascles sino de las fillas del tal segon matrimoni, majorment quedant ja tamt prevea y honestament collocadas las del primer. Sería ja de totas maneras ben cert ysobradament clar, y evident, que la tal mitat de herencia aix dels sobredits carrechs, y gravamens que en si conté, está ben lluny de poder per cap respecte proporcionar a dita Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas liquida y propria pera si quantitat alguna quant menos excesiva, o major que la de las mil trescentas lliuras donadas en dot paterno y libres a la sobre mencionada Cayetana Cerdá Cuyás y Salamó, y que per conseguent se extaria també ben distant de poderse campoch en tal coteix trovar, fundar, o convencerse sombra la mes leve de excer, o contravenció alguna a la citada lley hac edsetali, deventse per lo tant cumplir inevitablement la sobre expressada constitució y repartició, de herencia no menos que los llegats y demes disposicions del mencionat son difunt marit y pare respective D. Joaquim Cuyás y Burniach en la puntual forma y manera, que per ell queda ordenat en lo dalt calendat son testament.
A quals fins y demes, convenients, pasant al punt de la liquidació, y verdadera consistencia de la tal universal herencia y bens propris debit son difunt marit se allegaría y constantment poretendria per part de dita Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas consistir dits bens, no solament en los mobles, robas, joyas, alajas, casas, terras, censos, y dredits descrits y continuats uniformement per una part y altra, com a verdarerament propris y peculiars de dita herencia en son dalt calendat inventari que junts ne prengueren. Y en los tres partits de credits sobre per la part altra de dit Joaquim Cuyás y Salamó individuats junts de import sinch centas vuitanta tres lliuras en y sobre la casa y demes bens qe foren propris o de la dalt mencionada Marianna Cuyás y Salamó sa mare. Sino també en altre credit de la quantitat de sinch mil vuitcentas lliuras que dit son difunt marit y pare respective se trobava en lo dia, de la sua mort tenit també en y sobre la mateixa casa de sa expressada difunta primera muller per rahò de las moltas necesarias obras e importants milloras que en ella ho havia fet y ab que la dexa effectivament millorada en lo dit dia de la sua mort, y conforme actualmente se troba, tot segons y en la manera que va individualment explicat en la nota o memorial que de ditas obras, y milloras y de son just valor se entregá per part de dita Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas al referit D. Joaquim Cuyás y Salamó, per y en lo tracte de la present concordia. Y sens que contra dit credit seguessin obstar, ni tenir lo mes leve fonament, no subsistencia alguna los reparos y pretesas compensacions que dalt se han objetat sobre est particular per dit D. Joaquim Cuyás y Salamó. Per que primerament en quant a la realitat y qualitat de totas las ditas obras y milloras a demes de esser de per su actualmente ben visibles, conegudas y patents y ben individualment abudas de tota la parentela, vehins, y moltissimas altras personas, que ne han estat iguals testimonis de vista per la molta, o continua intervenció que han tingut en dita casa desde antes, y en lo temps y despres de ferse en ella ditas obras per dit D. Joaquim Cuyás y Burniach, so es desde el any mil setcents sinquanta quatre en que hi moró y la deixá a la sobredita filla sua Marianna Cuyás y Salamó son anterior possessor y pare y sobre respective Sebastiá Salamó. Las justificaría també igualment dita Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas per declaración de varios dels mateixos artífices, so es Mestres de casas, fusters, manyans y demes operaris, que respectivament treballaren en la construcción de ditas obras, y milloras per odre y a expensas de son expresat difunt marit D. Joaquim Cuyás y Burniach en vida y despres de la mort de la referida sa primera muller, fent també al mateix temps constar ab la mes exacta justificació, que antes de ferse ditas obras, o en lo temps y dia de la mort de son expressat anterior possessor Sebastiá Salamó, se trobava dita casa en tant diferent, infim y tant mal estat, com que ademes de ser molt podre, e incomoda sa principal habitació, sens estar obrat, res de tot lo ambit del saló del actual quarto principal sino tot vacuo y de solas sens ningun sostre desde baix de la entrada de la casa fins dalt a la teulada. Ser la escala principal molt incomoda estropeada y perillosa per sa villessa, y mala construcción en sa forma, esglahons y barana que era també de pedra. Empleat en mer cap de escala tot lo ambis de las actuals pessas de lestudo, cap de escala, y casi tot lo menjador, a la restant porció del qual estava casi reduhida tota la cuina, sens estar tampoch obrat, res, sino esser tot un unutol pati obert, desde baix del solo del actual soterrani, o llenyer, casá tot lo ambit de la cuyna actual y de son rebost y demes accessori, molt trista y lúgubre tota la casa sens cap balcó exterior ni interior, en molt infima diferent manera de la actual lo terraple, y sens comunicarse al saló, ni al menjador, molt vell, y perillos, y en paratge molt incomodo y perjudical a la casa a diferencia del actual lo carragol de escala pera pujar a la porció del segon piso que actualmente habitan lo fuster Salvador Llonga y sa familia, ni haverhi tampoch lo altre paragos actual que munta al restant segon pis de la part del carrer ni estar tampoch obrat en dita habitació del alter son actual quarto principal y alcova, ni baix tampoc sa actual botiga, cuyna ni pou, essent tot lo ambit de estos baixos com un soterrani o mer deposit de runas y llenyer entreada si per la porteta que encara te dins del saguant de la casa y sens traurer cap porta al carrer, ni estar tampoch obrats la botiga y entresuelos del altre costat de casa, que habitan Benet Frexas y sa familia, en lloch de qual altra habitació hi havia sols emvers la part del carrer un estudi dividit en dos estancias molt incomodo per reumatich y escas de llum, entrantsi per la porteta que encara se conserva mitg paredada, y ab reixa per espiral y claraboya del costat del pujant del primer ram de la escala de la casa, y tot lo restant puesto de dits entresuelos fins al pou era un soterrani absolutament inútil, y perjudicial, ni haverhi tampoch lo aposento per las criadas, que se troba en la porxada ni la escala que desde esta puja al terrat. Que ademes pues de ser a les hores tals com quedan insinuadas la disposició y circunstancias de dita casa, se donase jurament per la sobredita Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas igual exacta justiricació de que se trobavan al mateix temps en malissim estat y ab imminent y consumiment de la fustas y que se habían ja de anar aguantant, com se aguantaban per medi de varios respectius apuntalaments no solo totas las tauladas de la casa, y la major part del terrat, so es en tot lo trast que est cobreix lo saló del segon pis que habita lo fuster. Sino també los major part, o los mes principals dels paviments, trovats, o sostres de un y altre pis. Y de manera que a no haverse renovat dits paviments, terrat, y teuladas com ho renova tot, y ho ha deixat son difunt marit D. Joaquim Cuyás y Burniach havent al mateix temps tingut de reforzar y alsar per los convenient seguiritat, e igualtat de ditas teuladas y terrat varios nectios de sas respectivas parets, o a haverse deixat estar dita csa en lo estat en que en lo sobrecitat any mil setcents sinquanta quatre se trobava y la deixá a sa mencionada filla Marianna Cuyás y Salamó son anterior possessor y pare respective Sebastiá Salamó, no solament no podría ara produhir los tant superiors reddits que per sa nova actual positura y forma pot anar produhint. Pero ni siquiera podría lo habitarsen casi part ni porció alguna a causa de las interiors ruinas que per la fets indicats paviments sostres, terrat, y teuladas, hauria ja anys ha, y en las ocasions menos pensadas anor patint, Y concluuria per ultim sobr est particular dita Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas ab la mes cabol justiricació que ja per medi dels dalt mencionats respectius artífices y ja per altres de la major inteligencia, y pericia. Y enterats de las preditas altres probas y demes convenient donaria de que pera reparar y traurer del sobre demostrat cant infim, y mas anterior estat la expressada casa y obraría amplificarla, y posarla en solida y tant perfita y ventajosa útil manera en que la aná posant y conforme la ha deixada en lo dia de la sua mort dit son difunt marit, y actualmente se troba hagué aquell de menester, e impedir la dalt expressada quantitat de sinch mil vuit centas lliuras barcelonesas, lo que menos, y que en esta quantitat se troba millorada y valer mes que no valdría sens ditas obras, o e son explicat anterior estat la referida casa.
Y en quant a la pretesa compensació de esteredit o import de ditas obras, y milloras ab lo us, o habitació que desde el dalt citat any mil setcents sinquanta quatre, y dia de la mort de son mencionat sogre Sebastiá Salamó tingué de la mateixa casa lo expressat D. Joaquim Cuyás y Burniach per si y sa familia aixi en los restants constiutius deu, o onse anys de vida, y ab compañoa de sa mencionada primera muller successora proprietaria de dita casa Marianna Cuyás y Salamó com també despres de la mort de esta y fins al dia de son proprio bit. Y ab los reddits o lloguers, que al mateix temps, ana percibint ditas botigas o entresuelos, y porció del segon pis de dita casa, seria sobradament manifesta, y notiroa la illegitimitat, y absoluta insubsistencia de semblant pretenció, ja per tot lo mateix que en orde a la importancia, y valor de ditas obras, y milloras y al anterior estar de dita casa, quedá demostrat, y ja per varias altras incontrastats legats rahons que igualment se alliguri un per part de la sobredita Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas, y principalment pe rlas seguents, a saber: per que primerament en quant als fruyts que podrían dirse verdaderament tals de dita casa y sub y cuarse per lo tant, a la questió jurídica de si deu o no lo marit restituirlos com a parafernals a la muller, o a sos hereus, so es en quant als lloguers de las mencionadas botigas, o entresuelos, y porció del segon pis, a demes de haver estat fruyts industrials, o provinguts de la industria, y com a reddits del capital o diner que emplea lo dit D. Joquim Cuyás y Burniach en la obertura y construcción de ditas botigas y entresuelos, pues que antes de fer ell estas obras no hi havia llogater ni se llogava altre cosa que lo simple porció del segon pis, que sens tenir baix botiga, hi traurer siquiera portas al carrer y encara trobantse en la tant incomoda y perillosa manera que dalt se ha manifestat, no sen treya, no podía traurersen sins un lloguer mes modich. Y a demes també de tenirse bastantment en entes de que durant la vida de dita sa primera muller y proprietaria de dita casa, no fou dit son marit D. Joaquim Cuyás y Burniach sino ella que anava cobrant, e invertint, com be li apareixia los talt lloguers de ditas botigas o entresuelos y demes llogat. Que es dit mes pues de estas circunstancias seria com es ja de persi bon constant, y notari que tot lo import annual de dits nous y mes ventajosos lloguers concistents en totas sinquanta nou lliuras, so es quaranta lliuras de la botiga, y porció de segon pis que habita lo fuster y dinou lliuras de la altre botiga, o entresuelos llogats a Benet Freixas lluny de haverne pogut restar may res liquit al dit difunt D. Joaquim Cuyás y Burniach, no li bastaren, ni pogueren bastar ni en vida, ni despues de la mort de dita sa primera muller pera igualarsi quiera, y pagar, conforme aná soportant los annuals carrechs intrinsechs, y real catastro de dita casa Font esta sinquanta dos lliuras de mals o de pensió annual de sols censos y censals ja desde el temps de son mencionat anterior possessor Sebastiá Salamó, so es vint y vuit lliuras de cens a la Rent. Comunitat de Pbres. de la Iglesia del Monastir de Monjas de Sant Joan de Jerusalem de la present ciutat, tres lliuras de altre cens als hereus, o successors de N. Codina y Cancer, y vint y una lliuras de pensió de un censal de preu setcentas lliuras que dit Sebastiá Salamó vienc y originalment creá, sobre dita casa a favor de D. Pere Gouce Real Ingenier per causa, y pago del dot que aquell señalá y doná a sa primera filla Da. Antonia Garcini per ocasió y contenplació del matrimoni de esta ab D. Jaume Garcini, qual censal se fa y presta molts anys ha als Rnts. P. Preposit y Congregació de P.P. Sacerdots de Sant Cayetano de la present ciutat per cessió que en dotació de certa fundació pia los ne feu dit D. Pere Gouce. Y essent també carrech propri de dita casa las vint y quatre lliuras de part de aquella pensió annual de trenta sinch lliuras dotse sous y tres, que desde el dia set de maig del any mil setcents sinquanta sis se fa y presta als Majorals de la Confraria del Cordó de Sant Francesch de la present ciutat per rahó de aquell censal de preu mil cent vuitanta set lliuras un sou y deu que ab acte rebut en dits dia y any, en poder de Felix Avellá notari publich de número de Barcelona veneren y originalment crearen a favor de dita Confraria lo sobredit D. Joaquim Cuyás y Burniach, y sa menconada primera muller Marianna Cuyás y Salamó, y obliganthi esta ambé expressament tots sos propris bens, per haverse dit censal pres y servit, son preu entre altres destinos, pera pagar a sa primera comuna filla Maria Francisca Folguera Cuyás y Salamó las vuit centas lliuras de dot que de sa part li feu y doná dita sa mare en los capitols, y per contemplació de son matrimoni, ab lo Señor Dr. en drets Anton Folguera. Y essent aixi mateix y per consemblant respectiva a causa carrech propri de dita casa desde el dia de sa original creació, en quant al capital de setcentas lliuras y sa respetiva annual pensió de vint y una lliura aquell altre censal de preu mil doscentas lliuras y pensió annual trenta sis lliuras, que ab acte rebut en poder de Ramon Font y Alier notari publich de altre dels escrivans jurats de la curia real ordinaria de la present ciutat als sis de Mars del any mil set cents setanta, fou venut, y originalment creat per dit D. Joaquim Cuyás y Burniach a favor de Joan Sivina pagés del lloch de Sant Andreu de Palomar, pera pagar y satisfer, entre altres cosas a sa dalt altra mencionada filla de son enunciat primer matrimoni Cayetana Cerdá Cuyás y Salamó casada ab lo Señor Dr. en drets Joan Cerdá, las set centas lliuras que dita sa difunta mare Marianna Cuyás y Salamó li deixá y llegá per dot de sa part en son ultim y valido testament que otorgá en poder de Jaume Mas y Navarro notari publich real collegiat de número de Barcelona als vint y dos de desembre del any mil setcents sexanta quatre. Encaraque se te alguna ultelligencia de haverse per posterior conveni entre los sobredits Joan Alsina y D. Joaquim Cuyás y Burniach otorgada escriptura de difiinició de dit censal, y convertit en altre qualitat de deute be que sempre procedent, y causat per los referits sos respectius oritginals motius y destinos. Y conforme totas estas cosas ademes de constar per sos enunciats y demes respectius instruments no las ignora tampoch la part altra de dit D. Joaquim Cuyás y Salamó. Y vehentse clarament per tot lo mateix que entre lo que dits annuals carrechs intrinsechs y real catastro de dita casa importaren mes que lo resultat dels lloguers de sas mencionadas botigas, o entresuelos, y porció del segon pis, y los interessos lo que menos de tres per cent, que dit son difunt pare y marit respective D. Joaquim Cuyás y Burniach se hauria pogut facilment proporcionat pera si, y pera sos hereus perpetuament ab altre esmer distinct del dalt expressat capital de la sinch mil vuit centas lliuras, que tingué de gastar y emplear en las dalt explicadas obras y milloras de dita casa, vingué ha no sols a compensar, pero a pagar un crescut lloguer de sa propria personal habitació y la de sa mateixa primera muller y de sos comuns fills y demes familia, no sols en vida, sino també y major despres de la mort de dita sa primera muller, encaraque ni per un ni altre temps se conceptua, ni estigué el lobligat a pagar cap especie de lloguer, ni altre cosa especial per rahó de semblant habitacióp majorment deventse a sa industria y com a única comoditat interina recompensativa dels corresponents fruyts o interessos del capital, o diner que ell emplea en dita casa, y anant al mateix temps suplint lo que als dalt mencionats productos o lloguers de las botigas, o entresuelos y demes llogat anava faltant pera igualar y pagar las respectivas annualitats, que en dits temps anavan vencent dels sobredits carrechs intrinsechs y real catastro de dita casa, conforme a demes de ser tant equitatiu y fácil de considerar per la naturalesa y circunstancias de la cosas, se passaria també a corroborar o demostrar positivament per part de la sobredita Maria Antonia Cuyás y Artigas ab los seguents legals motius, a saber, per que primerament en quant a la referida habitació, que dit son difunt marit tingé en la dita casa, de sa mencionada primera muller per durant, los dalt indicats deu, o onse anys ultims de la vida de esta, y en companya de la mateixa y de sos comuns fills, y familia, ni fou algun fruyt propriament tal y effectgiu que ell percebit de la tal casa, o que ell lo pogues gastar y emplear en altre cosa, sino una mera cohabitació conjugal accessoria, y dependent de la que dita sa muller y proprietaria de dita casa, tingué a be fer en ella per son major cntento y comoditat sua y de sos comuns fills, ni encara se volgues dita cohabitació suposar y reputar com a un fruyt propriament tal percibit per dit son marit, no estarían, tampoch el, ni sos hereus en cap sombra de obligació de haerne de fer restitució, ni cap especial pago a dita sa muller, ni als uereus de esta, per esser cert y constant en dret tot lo seguent. Primero, que lo marit no está obligat a restituir, ni altrament pagar a sa muller ninguns fruyts industrials que dels bens parafernals de aquella haja ell percigit, y gastat, o consumit de voluntat, o ab ancia y paciencia de la mateixa muller. Segundo, que lo mateix proceheix en quant als fruyts naturals de dits bens parafernals, si aquells no foren de molta concideraciò, o si essentho, serviren empeñro o foren gastats o consumits per lo marit ab la tal aincia, y paciencia de la muller en usos y comoditats ereciprocas, y rpomiscuos a ella y a sos comuns fills y familia y per son major reciproch contento lustre, y decoro. Tertio, que lo marit no está tampoch obligat a restituir ni pagar a la muller ni a sos hereus cap genero de fruyts que dalt bens parafernal de aquella haja ell percibit ab cencia y connivencia de la mateixa muller en lo cas que esta no li ha portat dot de sa part per subrogarse en tal cas per ministerio del dret los talt fruyts parafernals en lloch dels dotals que competirían al marit pera ajudarlo a suportar los carrechs del matrimoni y de manera que en tal cas queda totalment exclosa, y sens poder entrar si quiera la questió jurídica, de si lo marit deu, o no deu restituir a la muller los tals fruyts parafernals per ell en qualsevol quantitat y calitat percibits. Y seria ben clar que esta disposició de dret ha de procehir ab molt superior y duplicada rahó en repecte a una simple cohabitació de la calitat correch y demes circunstancias com la de que se tracta y quant admes de no haver la muller portat de sa part dot algun al marit, lin habían be ells señalat y fet de sos propris bens pera honrarla, conforme ja se ha advertit dalt sobre lo punt de tenuta haver estat estas las circuntancias del matrimoni del mencionat D. Joaquim Cuyás y Burniach ab sa expressada primera muller. Y en quant al temps de despres de la mort de esta pertanueren al dit son marit en ple y absolut domini, y sens haverne de fer tampoch, cap genero de restitució, o compensació a ningu no sos sa tal habitació en dita casa, sino també totas y qualsevols altres comoditats, utilitats, y reddits, que aquella hagues pogut donar, o produhir, sino com a hereu universal vitalici, de la mateixa casa y demes bens y drets de dita sa difunta primer amuller per esta instituhit ab son dalt calendat ultim y valit testament per volerse cuposar com dalt per part de dit D. Joaquim Cuyás y Salamó se ha objectat merament fiduciaria, o confidencial dita institució, a lo menos a lo menos y sens ningun dubte e incontrovertiblement com a pare de dit son comú fill D. Jaoquim Cuyás y Salamó y hereu per aquell nomenat dels bens de dita sa difunta mare, y primera muller respective Marianna Cuyás y Salamó, essent com es element expres, y constant en dret, y practica que lo pare com a tal es no sols legitim administrador universal de tots los bens maternos, y demes adventicis de sos fills constituhits en sa patria potestat. Aixi que y avent de alta part dit difunt D. Jaoquim Cuyás y Burniach ja sempre en vida, y ja també expresament en son propi testament, y ultima volntat tingut, y declarat lo mes positiu y constant animo de no voler, ni haver may entés cedir donar, o condorar a dita sa difunta primera muler,ni als hereus dels bens de ella las sobreditas obras y milloras per ell fetas en la expressada casa de aquella, ni res del cost y just valor de ellas, y si, que ans be havia sempre entes, y volgut y volia, y entenia que ditas obras, y milloras (de la necessitat de la major part de las quals y de las grans perpetua utilitat de totas no se pot tampoch legalment dubtar per esser de si demasiadament coneguda, patint, y manifesta y per lo que en orde al anterior estat, de dita casa se ha dalt referit y expressat) li forssen y servissen a ell y a sos hereus per altre u lo mes principal de sos verdaders, y possitius credits en y sobre la mateixa casa y demanera que est credit fos altra y molt notable part constitutiva del cos de sos propris bens y herencia, conforme se eu expressament per lo tenor de dit son testament en sa clausula principal, y dispositiva de dita sa mateixa universal herencia. Seria per lo tant de totas parts y maneras visible y notoria la certeza e incontroversibilitat legal del tal credit y en son dalt manifestat import de sinch mil vuit centas lliuras a favor de dit difunt D. Joaquim Cuyás y Burniach y del cos de sa universal herencia no menos que las cinch centas vuitanta tres lliuras dels tres altres partits de credits dalt prenotats en y sobre la mateixa casa y demes bens que foren propris de sa mencionada difunta primera muller, y que ditas dos quantitats que juntas importan la de sis mil tres centas vuitanta tres lliuras, deuria per tot lo mateix y per lo que se ha dalt exposat sobre lo punt y uterial pendent plet de tramita fer las efectivas, y apromptarlas la part altras de D. Joaquim Cuyás y Salamó, al cos de dita universalherencia de dit son difunt pare, y marit resepctive D. Joaquim Cuyás y Burniach pera poder entrar a la efectiva possessió, y constituirse dueño univ, y per enter de la expressada casa y demes bens de sa mencionada difunta mare, y primer amuller respective Marianna Cuyás y Salamó. Y com lo de allino de dit difunt code dita sa universal herencia, enclosas també en ell, las dos mil doscentas quaranta lliuras dels dalt manifestats dot y creix de la sobredita sa segona muller y actual viuda Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas no importa tot junt sino unas sinch mil vuit centas quaranta sinch lliuras sis sous, y sis diners salvo error concistents en los partits siguents, so es,
Primo: un censal de preu quatre centas sinquanta lliuras, y pensió annual despres dela Real Pragmatica tretse lliuras deu sous, que ab acte rebut en poder de Joseph Vilamala notari publich de número de Barcelona als vint y tres de Setembre del any mil setcents quaranta dos fonch originalment creat y venut per dit D. Joaquim Cuyás y Burniach a favor del Rnt. Domingo Barrera Pbre. y que desde el dia de la mort de est se fa y presta a sa cessionaria y successora la Rnt. Comunitat de Pbres. de la Parroquial Iglesia de Sant Just y Sant Pastor de esta ciutat.= Secundo: vint lliuras per una pensió y mitja que del dit censal estava dit difunt devent en lo dia de la sua mort.=
Tercero: trescentas vuytanta set lliuras un sou y deu de part del capital de aquell censal de preu mil cent vuitanta set lliiras un sou y deu y pensió annual trenta sinch lliuras dotse sous y tres, que ab altre acte rebut en poder de Felix Avellá notari publich de número de la present ciutat als set de Maig del any mil setcents sinquanta sis fou originalment creat y venut per dit D. Joaquim Cuyás y Burniach, y per sa dalt mencionada primera muller Marianna Cuyás y Salamó a favor dels Majorals de la Confraria del Cordó de Sant Francesch de esta ciutat, per haverse de concederar las restants vuit centas lliuras del preu de est censal, com y per las causas que dalt se haja advertit a carrech de la casa y demes bens de dita sa primera muller, y convenedora de dit censal respective Marianna Cuyás y Salamó.=
Quarto: doscentas lliuras quinse sous y set que per pensions y porrata vensudas del proxim referit censal estave devent dit difunt Joaquim Cuyás y Burniach en lo dia de la sua mort.=
Quinto las sinch centas quaranta set lliuras nou sous y un diner que a dit D. Joaquim Cuyás y Salamó se ha dalt vist espectarli per resta a son favor refundida de aquellas mil lliuras que it son difunt pare feu de ddot y creix a sa mencionada difunta primera muller y mare respective Marianna Cuyás y Salamó.=
Sexto: las dalt expressadas dos mil doscentas quaranta lliuras del dot y creix de sa sobredita segona muller, y actual viuda present y otorgant Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas.=
Septimo: sinchcentas lliuras de part del capital de aquell altre censal de preu mil doscentas lliuras, y pensió annual trenta sis lliuras que ab acte rebut en poder de Ramon Font y Alier notari publich y altre dels escrivans jurats de la curia real ordinaria de la present ciutat als sis de Mars del any mil setcents setanta fou originalment creat y venut per dit D. Joaquim Cuyás y Burniach a favor de Joan Sivina pagés del lloch de Sant Andreu de Palomar, per tocar las setcentas lliuras restants de dit preu de est altre censal com y també per las causas que igualment dalt se ha advertit a carrech de la sobredita casa y demes bens de la herencia de la mencionada difunta primera muller de dit D. Joaquim Cuyás y Burniach Marianna Cuyas y Salamó, qual censal, com sobre se ha dit se te inteligencia de haverse per posterior conveni entre dits Sivina y D. Joaquim Cuyás y Buruach lluit y quitat, y convertit en altre calitat de deute.=
Octavo: unas trescentas quaranta quatre lliuras per pensions atrassadas que en lo dia de la sua mor tapar estava devent dit D. Joquim Cuyás y Burniach dels censos y censals passius distincts dels dalt expressats, aixi de la referida casa de sa mencionada difunta primera muller, com també dels pertocants a sos propris bens, segons, o conforme quedan ditas respectivas pensions atrassadas individuadas distinctament ab expressió del respectiu numero e import, de ellas y del respectiu cens o censal del qual derivan en lo paper, o nota, individual, que del cos dels bens y dels alieno de la herencia de dit son difunt marit, se dona per la sobredita Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas a dit D. Joaquim Cuyás y Salamó per y en los tractes dels ajust de la present transacció.=
Nono: trescentas setanta dos lliuras divuit sous y tres per lo import dels gastos del conbregar funerals, missas, y demes sugragis que se disposá dit difunt vestuari del dol de sa familia, y visitas del metge conforme ya també tot indifidualment notat en lo prop citat paper.=
Decimo y finalment; unas setcentas vuitanta tres lliuras un sou y nou per rahó de varios vales, y altres deutes plans, que en lo dia de la sua mor tapar tenia firmats, y contrets dit difunt D. Jaoquim Cuyás y Burniach, conforme van també individuats en lo sobredit paper. Essent pues tals com y quals quedan explicats los partits del dels alienos de la dita universal herencia del dit difunt D. Joaquim Cuyás y Burniach, y que junts importan salvo error, com queda dalt expresat sa suma y cantitat de sinch mil viut centas quaranta sinch lliuras sis sous y sis diners seria consequent, y vist, que per la extinció, pago, y satisfacció de tot lo tal dels alieno, no solament bastarían sino que encara aserian sobradas en la notable resta de sinch centas trenta set lliuras tretse sous y sis diners, fentlas com dalt se ha dit, o haverlas de fer, y apromptar effectivas lo sobre dit D. Joaquim Cuyás y Salamó, com a hereu de la casa y demes bens de sa mencionada difunta mare Marianna Cuyás y Salamó las dalt prenotadas sis mil trescentas vuytanta tres lliuras dels sobre demostrats credits, que dit son difunt pare y marit respective D. Joaquim Cuyás y Burniach tenia, y en lo dia de sa mort deixá inviscerats y existents com a especial, y notble part de sos propris bens y herencia en y sobre la dita casa y demes bens de sa expressada difunta primer amuller. Y que per conseguent quedarían liquits en lo cos de dita universal herencia per la satisfacció dels llegats, y pera repartirse tot lo demes per iguals parts, o mencitats, entre la sobredita Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas y lo referit D. Joaquim Cuyás y Salamó, com a cohereus y a tenor, y en cumpliment de la dalt relatada disposició testamentaria de dit son difunt marit y pare respective D. Joaquim Cuyás y Burniach no sols tots los bens moble,s e immobles, noms, o credits y demes drets descrits, y continuats informement per una part, y altra com a propris de dit difunt y de dita sa universal herencia en lo dalt calendat inventari que juntas ne prengueren, sino també las expressadas cinch centas trenta set lliuras tretse sous, y sis diners que satisfet tot lo sobredit dels alieno se ha vist quedarían liquidas de las sobreditas sis mil trescentas vuitanta tres lliuras del import dels credits de dit difunt sobre la casa y demes bens de sa mencionada difunta primera muller. Y generalment tots y qualsevols altres bens y drets que ara, o en lo esdevenidor, o en qualsevol temps se descobrien, y verifiquien espectar y pertanyer a la mateixa universal herencia de dit difunt D: Joaquim Cuyás y Burniach, conforme serian, entre altres cosas las favorables resultas que o per sentencia difinitiva o per via de transacció, o amistosa composició (que fa en vida de dit D. Joaquim Cuyás y Burniach se havia comensat a tractar formalment per medi de certs arbitres componedors) vinguesen o vinguen a tenir las varias y molt importants demandas, o pretencions que dit D. Joaquim Cuyás y Burniach tenia y dexá de debudas y pendents en varios respectius plets contra del Dr. en drets Jaume Colomer y Cuyás mitg germá seu habitant en la vila de Granollers. Y aixi mateix la cantitat de trescentas noranta lliuras barcelonesas, que dit difunt D. Joaquim Cuyás y Burniach, com a pare y legitim usufructuari dels bens amternos de dit D. Joaquim Cuyás y Salamó aceditaria també contra del dit mitg germá seu D. Jaume Colomer o contra los hereus, y successors dels bens de la muller de est, quefou Maria Theresa Colomer y Teixidor per rahó de las tretse pensions que en los tretse anys que dit D. Joaquim Cuyás y Burniach sobrevisque a sa dalt mencionada difunta primera muller Marianna Cuyás y Salamó hereva universal instituhida de son predifunt pare Sebastiá Salamó anaren vencent, y no consta se li pagasen, de aquell censal de preu mil lliuras barcelonesas, y pensió annual trenta lliuras, que dit Sebastiá Salamó en son ultim y valido testament otorgant en poder de Jaime Mas y Navarro notari publich real collegiat de número de Barcelona als nou de Mars del any mil setcents sinquanta quatre, suposa y positivament expressa ferli, y prestarli dita Maria Thersa Colomer y Teixidor neboda que era sua, havent fet a esta condonació, o llegat de totas las pensions que del dit censal li estigues fins a les hores devent, conforme es de veurer en dit testament, y no constant que se haja encara lluit, o quitat, o altrament extinguit lo tal censal.
Attenent, empero, y conciderant una y altra de ditas parts la tardansa, e incertitut del bo exit dels plets, los crescuts gastos, molestias y disgustos que aquells aportan y lo molt que per causa de ells pot quedar ofesa, y trastornada la bona pau, amistat, y armonía, que espectalment deu mantenerse y regnar entre personas tant propmquas y comjunctas. Perso y altrament preferint, la seguritat de aquellas a tots interessos, persi, y per medo de intelligents y ben intencionadas personas dita pau y bona armonía zelants, han vingut ditas parts no obstant las rahons y merits sobre relatats y altres que podrían allegar y deduhir en abono de sas dalt explicadas respectivas pretencions y qualsevols altres, que en y sobre los bens y respectivas herencias dalt mencionats podrían o puguessen la una contr de la altra tenir per qualsevol causa, titol, o raho a otorgar y firmar la present transacció y concordia baix y ab los pactes seguents.
Primerament: Se ha convingut, y pactat entre ditas parts, que dit D. Joaquin Cuyás y Salamó, per lo que la mencionada Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas baix ab altres dels seguents capitols se encarregará, prometrá., cedirá y vrenunciará respective, haja de cedir y entregar conforme ab tenor del present capitol, y per causa, y ocasió de esta concordia. De son grat y certa ciencia, no sols cedeix, y promet entregar, sino també a uberior cautela delega a avor de dita Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas librement tot lo preu resultará de la venda fahedora per los dos junts o lo altre de ells per los preus, modo y forma que ben vistos sian a dita Señora dels bens aixi mobles, com immobles, censos, y demes bens y vendas que lo sobredit D. Jaoquim Cuyás y Burniach en lo dia de son obit tenia, y possehia en lo terme y Parroquia de Sant Andreu de Palomar Bisat de Barcelona. Tot lo qual preu y lo demes que baix en altres capitols, lo mateix D. Joaquim Cuyás y Salamó li prometrá y cedirá, sia y servesca a la referida Señora Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas en paga y satisfacció no sols de son dot y creis dalt en lo preludi de la present concordia expressats, y de tots y qualsevols bens y drets que lo espectian y pogues pretendrer com a cohereva deixada e instituhida de dit D. Joaquim Cuyás y Burniach son difunt marit, sino també en paga y satisfacció de las llegitimas, o llegats fets per dit son difunt marit y pare respective en son calendat testament als dos fills y dos fimmas a ell y a dita Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas comuns y comunas, ab tal que la mateixa Señora Da. Maria Antonia per la seguretat e indemnitat del cobro e import de ditas llegitimas, o llegats haja de obligar las pessas de terra y demes bens que te y posseheix en lo terme de Almenareta Bisbat de Urgell. Las quals cessió, promesa y delegació respective vol y enten fer dit D. Joaquim Cuyás y Salamó ab totas las obligacions renuncias, y clausulas necesarias y en semblants posar acostumadas largament, y aixi ho firma.
Item: Se ha pactat convingut y concordat entre ditas parts, que en lo interim que tardará a verificarse la venda expressada en lo antecedent capitol, continuo dita Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas en tenir y usufructuar libre y enterament tots los mateixos bens, y rendas de dit terme y Parroquia de Sant Andreu de Palomar mencionats en dit antecedent capitol, ab la sola obligació de haver de satisfer de dit usdefruyt las annualitats, que al mateix temps vajan discorrent de llas pensions y demes mals y carrechs a que los mateixos bens estigan obligats, sens haver de donar part no altre rahó alguna de di tusdefruyt al expressat D.Joaquim Cuyás y Salamó. Y aixi ho firman.
Item: Se ha pactat, convingut, y concordat enter ditas parts, que dit D. Joaquim Cuyás y Salamó, pera mes facilitar la venda expressada en los dos precedents capitols haja de donar y otrogar, conorme ab tenor del present capitol, y per causa y ocassió de esta concordia. De son grat y certa ciencia dona, y otorga poder y facultat ample y bastant a la referida Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas present, peraque en nom de dit otorgant y representant sa persona, acció, y dret, puga vendrer y alienar aixi en encant publich com fora de ell perpetuament, o a carta de gracia, a qualsevols personas, y per lo preu modo, y forma que ab lo comprador podrá convenir, tots los sobredits bens, aixi mobles, com immoble,s casas, terras, censos, y demes proprietats, que com se ha dit, lo expressat D. Joaquim Cuyás y Burniach, en lo dia de son obit tenia y possehia en dits termes y Parroquia de Sant Andreu de Palomar, designar la possessió cedir sos drets y accions, prometrer la evicció y per ella obligar sos bens, cobrar lo preu, y sel retinga dita Señora Da. Maria Antonia en paga y satisfacció de son dot, y creix y llegitimas o llegats en lo primer dels antecedents capitols explicats, y fer tot lo demes que en los contractes de compra y venda se requireix. Y per rahó del sobredit frimar qualsevols vendas, apocas y altres escripturas necesarias, ab los pactos, estipulacions, obligacions, remuncias de drets, jurament y altres clausulas de dita Señora Da. Maria Antonia sa procuradora ben vistas. Y generalment, executar en rahó del sobredit tot quant dit D. Joaquim Cuyás y Salamó personalment podría fer. Prometent tenir per ferm y agradable tot lo que dita Señora sa procuradora obrará en virtut de est especial poder y no revocarho en temps algun, baix obligació de sos bens, y renunciació de drets necessaria. Y aixi ho firmá.
Item: Es estat pactat, convingut, y concordat entre ditas parts. Que lo sobredit D. Joaquim Cuyás y Salamó haja de encarregarse conforme ab tenor del present capitol, y altrament per causa y ocasió de esta concordia. De son grat, y certa ciencia, per ell, y sos hereus, y successors se encarrega sobre si y soss bens vuit centas lliuras en preu y vint y quatre lliuras en penció de aquell censal de preu, y proprietat mil cent viutanta set lliuras, un sou deu diners que los sobredits D. Joaquim Cuyás y Burniach y Da. Marianna Cuyás y Salamó conjuges venerem y originalment crearen a favor dels Majorals de la Confraria del Cordó de Sant Francesch de esta ciudad ab acte rebut en poder de Felix Avellá notari publich de número de Barcelona als set de Maig del any mil setcents sinquanta sis dalt en lo exordi de la present concordia, expressat. Prometent a dita Señora Da. Maria Antonia, y als Majorals de la referida Confraria lluir, y quitar las mateixas vuit centas lliuras, y que en lo interim que tardará a lluir aquellas pagará las pensions corresponents, a dita quantitat desde el dia de la firma de esta concordia en avant devedoras. Y de la prestació de ella y de las referidas vuit centas lliuras, traurá y rellevará indemne a la expressada Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas, y a sos bens, y per attendrer y cumplir totas las sobreditas cosas ne obliga tots sos bens mobles, e immobles haguts y per haver. Renunciant a tot y qualsevol dret y lley, que valer, y ajudarli puges, y a la que prohibeix la general renunciació y per pacte a son propri for, sobmetent a esta y a sos bens al for o jurisdicció del Illustre Señor Corregidor de la present ciutat, o de altre qualsevol jutge, o fiscal secular solament, ab facultat de variar lo judici. Fent y firmant escriptura de ters, baix pena de ters, en los llibres dels tersos de la curia de dit Illustre Señor Corregidor o de altre qualsevol superior predit. Per la qual obliga tots sos bens predits tantsolament, mobles, e immobles presents y veniders. Y aixi ho firmá.
Item: Es estat pactat, convingut y concordat entre ditas parts. Que lo mateix D. Joaquim Cuyás y Salamó haja de prometrer, conforme ab tenor del present capitol, y per causa y ocasió de esta concordia. De son grat y certa ciencia promet a la referida Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas, no sols que donará y pagará a esta la quantitat de mil lliuras barcelonesas per una vegada tantsolament sino lo termini de quatre anys consecutius a rahó de doscentas sinquanta lliuras cada any cobradoras per consigna dels lloguers de la sobremencionada casa que te, y posseheix en lo carrer dels Banys, de esta ciutat. Comensant a fer la priemra paga de doscentas sinquanta lliuras del dia de la firma de la present concordia a un any. Y aixi despres las demes pagas en los tres anys immediats seguents, en semblant dia. Sino també pagará y satisfará a Joan Sivina pages de la Parroquia de Sant Andreu de Palomar, o a son hereu la quantitat de setcentas lliuras barcelonesas a compte de aquellas mil doscentas lliuras que dit D. Joaquim Cuyás y Burniach son pare en la manera y per las causas, que dalt en lo preludi de la present concordia se ha dit, estava devent a dit Joan Sivina. Y a mes pagará totas las pensions, y deutes plans existents, y que se estigan devent lo dia de la firma de la present concordia, a excepció de las pensions que avall ab altre capitol prometrá pagar dita Señora Da. Maria Antonia. Tot lo que promet attendrer, y cumplir sens dilació, ni escusa aalguna, ab lo salari de procurador dins Barcelona deu sous y fora de ella vint sous respective barcelonesos. Ab restitució y esmena de tots danys, y gastos. Per lo que ne obliga tots sos bens mobles e immobles, haguts y per haver. Renunciant a tot y qualsevol dret y lley que valer y ajudar lo puga, y a la que prohibeix la general renunciació. Y per pacto a son propri for, submetent a ell y sos bens al for y juriscicció del Illustre Señor Corregidor de la present ciutat, o de altre qualsevol jutge u oficial secular solament, ab facultat de variar lo judici, fent y firmant escriptura de ters, baix pena de ters en los llibres dels tersos, de la curia de dit Illustre Señor Corregidor, o de altre qualsevol superior predit. Per la qual obliga tots sos bens predits tantsolament, mobles e immobles, presents y veniders llargament, y aixi ho firmá.
Item: Es pactat convingut y concordat entre ditas parts: Que lo sobredit D. Joaquim Cuyás y Salamó haja de cedir, conforme ab tenor del present capitol, y per causa, y ocasió de esta, concordia. De son grat y certa cienciac edeix a la referida Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas, la mitat dels trastes robas, joyas, alajas y demes mobles de la unviersal herencia de dit D. Joaquim Cuyás y Burniach, eo que com a tals, o propis y peculiars de dit difunt foren descrits y continuats uniformement per una y altra de las mateixas parts, otorgants en lo inventari feren en dita casa del carrer dels Banys. Reservantse ell la restant mitat de dits trastes, robas, joyas, alajas, y demes mobles, no entenentse emperó compresas ab dita cessió, y reserva las dos calaixeras nupcials ab tots los vestits y robas, que en ella se encontraban en lo dia de la mort de son dalt mencionat difunt marit, ni lo relotge y safateta que regalá a dita Sañora Da. Maria Antonia la Excelentissima Comtessa de Aranda, per considerarse lo referit propri de la mateixa Señora Da. Maria Antonia. La qual cessoó fa aixi com millor dir y entendrer se pot, prometent tenirla per ferma y agradable, y a aquella no contravenir per motiu algun, baix obligació de sos bens mobles, e immobles, haguts y per haver, ab totas las renunciacions necesarias degudas, y pertanyents llargament, y aixi ho firmá.
Item: Es estat pactat, convingut, concordat entre ditas parts, que dita Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas, per lo que lo expresat D. Joaquim Cuyás y Salamó ab los antecedents capitols se ha encaregat, li ha promes y cedit resepctive, haja de encarregarse, y prometrer, conforme ab tenor del present capitol, y per causa, y ocasió de esta concordia. De son grat, yc erta ciencia, per ella, y los seus hereus, y successors, no sols se encarrega sobre si, y sos bens. Primo; Tres centas vuytanta set lliuras un sous y deu diners en preu y onse lliuras dotse sous, y tres en pensió del sobre expressat censal de preu y proprietat mil cent vuitanta set lliuras un sou y deu diners, y pensió trenta sinch lliuras dotse sous y tres diners, venut y originalment creat com sobre se ha dit per los mencionats D. Joaquim Cuyás y Burniach y Da. Marianna Cuyás y Salamó conjuges, a favor dels Majorals de la referida Confraria del Cordó de Sant Francesch dalt calendat.= Item: Tot aquel censal de preu quatre centas sinquanta lliuras, y pensió trenta lliuras deu sous venut y originalment creat per dit D. Joaquim Cuyás y Burniach a favor del Rnt. Domingo Barrera Pbre. ab acte rebut en pdoer de Joseph Vilamala notari publich de número de Barcelona als vint y tres de Setembre del any mil setcents quaranta dos, qual censal despres fou per dit Rnt. Domingo Barrera cedit al Rnt. Vicari perpetuo, y comunitat de Pbres. de los Parroquial Iglesia de Sant Justo y Sant Pastor, de esta ciutat. Sino també promet al mateix D. Joaquim Cuyás y Salamó, que pagará y satisfará al sobredit Joan Sivina, o a son hereu, la quantitat de sinch centas lliuras, que son part y a cumpliment de las mencionadas mil doscentas lliuras que en la manera y per las causas que dalt en lo preludi de la present concordia se ha dit estava devant al referit Sivina lo expressat D. Joaquim Cuyás y Burniach. Prometent al nomenat D. Joaquim Cuyás y Salamó y als acreadors dalt individuats a saber a dit Majorals de la referida Confraria, y al Rnt. Vicari parpetuo y Comunitat de Pbres. de la Parroquial Iglesia de Sant Juast y Sant Pastor, que lluirá, y quitará sos respective censals, en quant y per la part que de aquell ab lo present, se encarrega y en lo interim que tardará a lluiros pagará las pensions desde el dia present en avant devedoras, junt ab las pensions corresponents als mateixos capitals encarregats de dits dos censals vensudas, y que se deuran en lo dia de la firma de esta concordia. Y al sobredit Joan Sivina o a son hereu que li pagará y satisfará las referidas sinch centas lliuras. Y que de la prestació dels mencionats dos censals, en quant a ella quedan encarregats, y pago de las expressadas sinch centas lliuras respective, traurá y rellevará indemne al mateix D. Joquim Cuyás y Salamó y a sos bens, conforme aixi ho promet. Y per atendrer y cumplir totas las sobreditas cosas, ne obliga la meitat de son dot, y tots los demes bens seus extradotals mobles, e immobles haguts, y per haver. Renunciant (cerciorada desde sos drets per lo notari avall escrit) al benefici Valleyá S.M. com a favor de las donas introduhit y a la autentica que comensa: Si qua muller y a tot y qualsevol altre dret y lley que valer y ajudar li puga. Y per pacte a son propri for submetent a ella, y sos bens al for, o jurisdicció del Illustre Señor Corregidor de la present ciutat, o de altre qualsevol jutge, y oficial secular solament, ab facultat de variar lo judici, fent y firmant escriptura de ters, baix pena de ters, en los llibres dels tersos de la curia de dit Illustre Señor Corregidor, o de altre qualsevol superior predit. Per la qual obliga dita mitat de son dot, y tots los demes bens seus extgradotals predits, tantsolament nobles, e immobles presents y veniders. Y aixi ho firma.
Item: Es estat pactat, convingut y concordat entre ditas parts. Que la mateixa Da. Maria Antonia Cuyás y Artigas haja de obligar y prometrer resepctive conforme ab tenor del present capitol, y per causa y ocasió de esta concordia. De son grat y certa ciencia, per la seguretat e indemnitat de las llegitimas o llegats de dits dos fills y dos fillas, a ella, y al referit D. Joaquim Cuyás y Burniach comuns y comunas, obliga y vol tenir obligats com a especial hipoteca, totas las pessas de terra y demes bens que te y posseheix en lo sobre dit terme de Almenareta Bisbat de Urgell, respecte que del preu de la venda dalt mencionada la expressada Señora Da. Maria Antonia rebia, y cobrará lo import de ditas llegitimas o llegats del pago de las quals promet traurer, y rellevar indemne a dit D. Joaquim Cuyás y Salamó y a sos bens. La qual obligació, y promesa respective fa aixi com millor dir y entendrer se pot, prometent tenirlas sempre per fermas, y agradables, y contra aquellas no fer no venir en temps, ni per motiu algun, aix obigació de la meitat de son dot y de tots los demes bens seus extradotals, mobles e immobles haguts y per haver, renunciant (cerciodada de sos drets per lo notari avall escrit) al benefici Valleyá sen. Con, a favor de las donas introduhit y a la autentica que comnesa: Si qua Mulier, y a tot, yq ualsevol altre dret y lley que favorirla pogués llargament y aixi ho firmá.
Item: Es estat pactat, convingut, concordat entre ditas parts, que la referida Da. Maria Antonia Cuyas y Artigas, haja de renunciar, cedir, absoldrer, conforme ab tenor del present capitol, y per causa y ocasuó de esta concordia. De son grat y certa ciencia, per ella, y los seus renuncia, cedeix, absol, difinex y remet a dit D. Joaquim Cuyás y Salamó present y als seus perpetuament totasparts de heretat y altres ualsevols drets, que pogués tenir y pretendrer en la universal heretat y bens que foren de dit D. Joaquim Cuyás y Burniach son marit, aixi com a cohereva predita dels mateixos bens com per rahó de dits son dot, y creix, y dels llegats o llegitimas dels mencionats sos dos fills, y dos fillas, tant per las ditas, com per altraes qualsevols causas, y rahons. Las quals renuncia, cessió, y difiniciò fa aixi com millor dir y entendrer se pot, cedintli tots sos drets y accions, en virtut dels quals puga possehir dit D. Joaquim Cuyás y Salamó las referidas cosas cedidas y absoltas, y altrament usar de dits drets decits en judici y fora de ell com millor li convinga. Constituhintlo per so, `procurador seu com en cosa propria. Prometent que per rahó de las demunt ditas cosas no las convindrá en judici, ni fora de ell, ans be sobre aquellas se imposa silenci perpetuo ab pacte firmissim de no demanarli cosa alguna mes, sino lo convingut, y pactat ab la present concordia, baix obligació de la mitat de son dot, y de tots los demes bens seus extradotals, mobles, e immobles, haguts y per haver, drets, y accions. Renunciant (cerciorada de sos drets per lo notari avall escrit) al benefici Valleyá Sen. Con. y a tot y qualsevol altre dret y lley que favorirlos pogués llargament. Y aixi ho firmá.
Item: Las ditas parts. De son grat y certa ciencoa. Renuncian a la causa en lo preludi de esta concordia mencionada, merits y pressecució de ella. Cancellant, y anullant tots los procehiments en la mateixa causa deduhits per una y altra de las referidas parts. Intinant al actuari de dita causa, que en virtut del present tinga per cancellat y anullat tot lo actuat en lo proces de aquellas. Lo que prometen, respectivament attendrer y cumplir baix obligació de sos respective bens, y ab las renuncias de dret necesarias.
Y las mateixas parts, lloant, y aprobant los sobre insertats capitols, y lo en cada un de ells estipulat. Prometen la una a la altra cumplir y observar aquells baix las mateixas obligacions, renuncias, y clausulas en dits capitols continuadas, a que se fa relació. Y declaran ditas parts quedar advertidas per lo notari avall escrit, que de la present escriptura se ha de pendrer la rahó en lo ofici de hipotecas de esta ciutat dins los sis días seguents a sa firma, per los efectes previnguts ab la Real Pragmatica Sanció a est fi publicada. En testimoni del que otorgan la present transacció y concordia en la ciutat de Barcelona als primer dia del mes de Febrer del any del Naixament del Señor de mil setcents vuytanta sis. Essent presents per testimonis D. Felix Teixidor ciutadá honrat de Barcelona, y Agent Fiscal de la Intendencia General del present Exercit y Principat de Cataluña en Barcelona domiciliat y Sebastiá Solans y Serra escrivent en la mateixa ciutat resident per ditas cosas cridats, y pregats. Y dits otorgants (als quals jo lo notari avall escrit fas fe coneixer) han firmat de sas mans.
Maria Antonia Cuyás y Artigas, Joaquim Cuyás y Salamó, En poder de mi Joseph Fuster y Corriols notari.