En la ciutat de Barcelona als vint y sinch días del mes de Agost del any de la Nativitat del Señor de mil setcents vuytanta, y vuyt Josef Gibert porter Real, ciutadá de Barcelona, constituhit personalment devant de mi dit notari, y testimonis avall escrits, en virtut del jurament que te prestat en lo ingres de son ofici, ha fet relació a mi dit notari, com lo dia present a instancia de Sebastiá Canet pagés de las Corts de Sarriá territorio de Barcelona, ha presentat a Erasme Gonima comerciant, y fabricant de indianas de esta dita ciutat, un paper de requiriment, que son thenor es com se segueix.=
Molt be sab Vm. Señor Erasme Gonima, y en cas ho ignoriea se posa en sa noticio. Que lo Majordom de la fabrica de Indianas que Vm. te, y posseheix en lo terme de Sans, fa tirar lo llot de la assequia, y atres inmundicias de dita fabrica, en una pessa de terra propria de Sebastiá Canet pagés de las Corts de Sarriá, situada en dit terme de Sans, que afronta, a orient ab honor de Vm; a ponent part ab Joan Cavaller, y part ab T. Sedó; a mitgdia ab D. Francisco Hortis; a tremontana part ab D. Anton Borrás, part ab D. Francesco Novell, y part ab D. Vicens Figuerola.= Per lo tant dit Sebastiá Canet usant del dret que li especta sobre la indivduada pessa de terra requireix e interpella a Vm. que sens demora, ni tardansa alguna facia traurer de la expresada pessa de terra tot lo llot, e inmundicias que se trobian ene lla, procedents de dita fabrica y asequia, com y també peraque donia Vm. los ordres convenients a sos subdits a efecte que de aquó en avant se abstingan de tiran, o ger tiran ningunas inmundicias en la mencionada pessa de terra. Protestantli altrament de usar de son dret, com y també de tots dañs y gastos que per dit efecte se li ocasionian, y de lo dem´`es que licit li sia protestar, et ideo requirens vos notari.= La qual presentación dit Joseph Gibert porter digué hever fet mediant copia del preinsertat requiriment al nomenat Erasme Gonima dirigit y personalment entregada entre las quatre, y sinch horas de la tarde del dia present. De totas las quals cosas lo referit Joseph Gibert porter (al qual jo lo infrascrit notari dono fe coneixer) me requiri formas lo present acte. Que firmá. Essent presents per testimonis Francisco Avellas, e Ignasi Alzedar escrivents en esta ciutat habitants.
Joseph Gibert, En poder de mi Francisco Comelles notari.


ESCRITURA DE RECONOCIMIENTO DE COMPRA DE CASA FABRICA LLORENS CLARÓS & Cia. DE LLINÁS, FIRMA COMO SOCIO ERASMO GÓNIMA Y PASSARELL

Sia notori. Erasme Gónima, comerciant, ciutadá de Barcelona mitgensant lo jurament avall escrit. De mon grat y certa sciencia, confesso y en veritat regonesch al Magnifich D. Joan Llinas y Carreras, ciutadá honrat de Barcelona y en ella popular, encaraque ausent, present emperó y estipulant lo notari avall escrit. Que per titol de venda perpetua a mon favor en lo nom social de Erasme Gonima, Joan Coll y Joseph Farguell, nomenada Llorens Clarós comerciant de esta ciutat, y compañía, ab consentiment de sos companis, ab acte rebut en poder de Manuel Elsa y Viloca notari publich de número de Barceolona als nou de Febrer mil setcents vuytanta vuyt, tinch y possehesch totas aquellas casas antes, ab sa cotxera dos portals fora obrint, y vuy ab un sol portal, en la qual vuy se encontra una fabrica de indianas, y ab son hort clos de parets, tres ditas casas y fabrica contiguo, ab arbres de diferents generos cituadas en la present ciutat, y en lo carrer vuy anomenat de Montalegre, y antes de la Riera , per lo qual se va desde la Plassa dita dels Angels, a la Real Casa de Hospici. Y se ha de saber, que antes las ditas casas y cotxera eran tres distinctas casa ab sos horts, y vuy se trovan unidas, y de ellas fetas unas solas casas ab son hort y aixi unidas confrontan, a llebant ab lo carrer de Montalegra, antes anomenat de la Riera; a mitgdia ab las casas de Jaume Escarbatxeras, fuster, que foren del Mgnifich Dr. en drets Joseph Vedruna; y a ponent ab honors de Sabastiá Salomó comerciant, que fou del Dr. Pere Joan Finestres; y a tremontana ab las casas y fabrica que correrá baix lo nom social de Joan Gallisá & Cia., que foren de Joan Serra dit Locayo, tots ciutadans de Barcelona. Y se tenen ditas casas ab son hort per lo referit Magnifich Joan Benat Llinas, francas de corresponció, tot añs en Señoria mitjana pagader als nou de Setembre del qual cens en virtut de facultat concedida ab lo avall chalendat acte de establiment se poen lluhir cent sis lliuras en penció, y en nuda percepció per preu de tres mil sinch centas trenta tres lliuras, sis sous, y vuyt diners barceloneas aplicadoras per lluhició dels censals a que ditas cosas están obligadas, y se prestan ço es un de preu dos mil lliuras, y penció setxanta lliuras a la causa Pia fundada per Francisco Darder, altre de proprietat tres centas lliuras y annuo reddit nou lliuras als administradirs de la olla de caldo, o en former dels pobres malalts de la presos Reals de esta ciutat, al extre de capital mil trenta tres lliuras sis sous y vuyt diners, y annualitat trenta una lliuras a la Reverenda Priora de insigne Monastir de Religiosas Cavalleresas de Nostra Señora, y Sant Joan de Alguayre de la Sagrada y Militar Religió de Sant Joan de Jerusalem de esta ciutat, y lo altre de preu doscentas lliuras y penció sis lliuras als Rnts. Superior y Saccerdots de la Casa de la Congregació de la Missió de la present ciutat, de las pencions de la qual part de cens lluhible deuhen satisferses las dels sobredits censals, fas sas respectives lluhicions. Y se la de saber, queditas casas se tenían per lo mateix Magnifich Joan Bernat Llinás a cens de trescentas trenta sinch lliuras, francas de corresponció tots añs en Señoria mitjana pagadoras en lo referit termini, imposat ab lo acte de establiment de las mateixas casas per aquell firmat a favor del sobre anomenat Llorens Clarós & Cia. en poder de Thomas Casanovas y Seres notari publich Real collegiat de número de Barcleona als nou Setembre mil setcents vuytante quatre, peró respecte que ab altre acte rebut en poder de dit Thomas Casanovas notari en lo mateix dia foren per lo referit Magnifich Joan Llinás venudas y absoltas al mencionat Llorens Clarós en dit nom cent y sinch lliuras en penció, y en nuda percepció per preu de tres mil sinch centas lliuras barcelonesas, inseguint la facultat ab lo prechalendat establiment concedida, quedá lo mateix cens reduhit a las sobredita dos centas trenta lliuras en penció en lo referit termini pagador. Y lo mateix Magnifich Joan Bernat Llinas te las ditas casas que antiguament eran tres diferents ab sos respective horts, com sobre queda expressat, ço es la una de ellas ab son hort per los Aniversaris Comuns de la Santa Iglesia de esta ciutat y bais son domini y alou succehint a Anton Pistar Lahich después de la sentencia Arbitral, a cens de divuyt sous barcelonesos annualment pagador als vint y quatre de Juny. La altra casa ab son hort, y un pou, per lo benefici primer baix invocació de Sant Martí en la Parroquial Iglesia de Sant Pere de las Puellas de la present ciutat instituhit y fundat, y baix son domini y alou a cens de divuyt sous barceloneosos tots añs pagador, al primer de Agost. Y la altra de las mateixas casas també ab son front y pou, per los Rnt. P. Prior y Comunitat del Real Monastir de Sant Geroni de la Vall de Ebron construhit fora las murallas de esta ciutat a cens de una lliuras qinse sous annualment pagador als vint y quatre Juny. Y dits Rnts. P. Prior y Comunitat tenen la mateixa casa per lo Benefici segon baix invocació de Sant Antoni Abat en la expressada Santa iglesia de Barcelona fundat, y baix son domini y alou a cens de divuyt sous tots añs paador en dit dia vint y quatre de Juny. Y confesso, que ditas cosas son verdaderas en virtut del jurament que fas y presto a Deu, Nostre Señor y als seus Sants quatre Evangelis, en ma y poder del notari avall escrit. Tot lo que fou fet en la ciutat de Barcelona a sis días del mes de Setembre del any mil setcents vuytanta vuyt. Essent presents per testimonis Manuel Olzina y Martí, y Agustí Ferrer y Roig escrivents en Barcelona habitants.
Erasme Gonima, En poder de mi Cayetano Olzina y Massana notari qui aformo coneixer a dit confessant, y que ha firmat de sa ma.