Tutores et curatores Agnetis Estevanell, contra Bonifacium Nadal aromatarium, et alios.
Nº 22 Originale processus.
B Excelentisime Magnifici et N.C.A. Josephi Dehona V.J. et R. A. D.
Pro collegio S. Martí, J. Brossa notarium.

Patte at universsis quod anno a Nativitate Domini millessimo septingentessimo séptimo, die vero decima tertia mensis July ejusdem anni institulata.
Fuit ab et in scriptis himiliter presentata per infros Raphaelem Figueró, Jacobum Soler, et Petrum Verdaguer civis Barcinone uti tutores, et curators Agnetis Estevanell impuberis suplicatio quaedam thenoris sequentis.
J.C.Y.R. Magt.
De un capitol resultant dels capitols matrimonial fets, y firmats entre Boniefaci Nadal adroguer ciutadá de Barcelona de una part, y Marianna Estevanell y Camps doncella filla de Joan Estevanell difunt taberner, y de Raymunda Estevanell y Camps conjuges de part altra en poder de Esteve Cols notari publich de Barcelona als nou de Setembre mil setcents, apar, y consta que la dita Marianna Estevanell constituhí y aportá per dot, y en nom de dot sua al dit Bonifaci Nadal son esdevenidor marit las universals heretats, y bens que foren de dits Joan Estevanell, y Raymunda Estevanel y Camps conjuges llurs pares, que concistian ab differents partits de censos, y censals, que ella y antes dits sos pares rebian, y acostumavan revrer de differents personas, fant dins la present ciutat com fora della en unas casas scituadas en lo carrer del Portal Nou de la present ciutat en differents mobles, y alajas de casa ques trobaven existir en las mateixas heretats. Y per ultim en dos mil siscentas setanta sis lliuras moneda barcelonesa, com de dita constitució dotal, y altrament de la apocha, o acte de regonexenssa que despres ne firmá lo dit Bonifaci Nadal mes individualment, y ab totas las circunstancias se rará constar. Y com havent tingut effecte en fos de Santa Mare Iglesia dit matrimoni, y de aquell fos nat, y procreat un fill comú als dits Bonifaci Nadal y Marainna llegitim y natural anomenat Jaume. Y moris despres de mort natural, y corporal la dita Marianna Nadal y Estevanell dexant assí sobrevivint lo dit Jaume Nadal impúber. Y solament de edad de uns quinze días, o tres semanas, y moris també poch despres lo dit Juame adal impúber, a tots los quals ha sobreviscut, com encara sobreriu Agnes Estevanell doncella filla llegitima y natural dels dits Jaume y Raymunda Estevanell y Camps, y germana ex otroque latere de la dita Marianna Nadal y Estevanell qui se troba expressament cridada en la successió de dits sos pares en lo cas que ha tingut de morit dita Marianna sa germana, en primer lloch cridada sens fills, y en esta conformitat vuy en dia, y desde la mort de dita Marianna los tudors y curadors de la persona y bens de dita Agner, se troban al goze y pocessió real, y actual, de tots los bens immobles de que se componían ditas heretats paterna, y materna, y per moltas voltas han solicitat al dit Bonifaci Nadal marit que fou de la dita Marianna los restituís, y tornás ab tot effecte no sols las ditas dos mil siscentas setanta sis lliuras que de comptants per ell foren rebudas, entre altras cosas en nom de adot de la dita Marianna difunta llur muler, sino també de altra part vuyt centas lliuras mes moneda barcelonesa, que per causa de lluhició de certs censals, de la mateixa heretat durant, y contant dit matrimoni per ell de fet foren celebradas, y rebudas las quals quantitats juntas, importan la de tres mil quatre centas setanta sis lliurs salvo errore, y azi be dits bens mobles, caxas, y altras alajas de casa, la qual restitució ha recujat fer fins al dia de vuy. Essent axis, que no lo acistex, com no lo pot asistir algun motiu saltim que just, y llegitim sia per retenirsse las ditas quantitats, y bens mobles, dalt expressats. Per tant, y altrament dita Agners Estevanell doncella, eo, per ella dits sos tudors, y curadors qui son Raphael Figueró menor estamper, Jaume Soler carnicer, y Pere Verdaguer tots de la present ciutat firmant dret, y de dret per deu sous y forma a costumada al dit Bonifaci Nadal adroguer, y altres aquó convinga en lo acte de citació nomenadors suplican esserlos dita ferma de dret admesa, com de que en concurs de aquella, y altrament lo dit Bonefaci Nadal sia condempnat en haverlos de donar y pagar, eo restituirlos ab tot effecte de una part las ditas tres mil quatracentas setanta sis lliuras moneda barcelonesa, junt ab sos interessos, y de altra part los dits bens mobles, y alajas de casa, com axis, o de altra manere millor esser fet, sententiat, y declarat, suplica ab reffecció, y esmena de tots danys, gastos, y despesas. Y perço la present causa major de sinch centas lliuras ut ex narraty apparet pretextu pupullari talis suplicantis esser evocada assí y a sa real audiencia y comesa, a altre dels Nobles Magnifichs Drs. De aquella qui de cartells citatiros, y in habitory degudament provehisca, y prosticia, a las parts ministre omni modo melioro offo. Altissimus Pro Garriga, Guell y Guardiola
Qui quidem suprimi fuit facta decretatio sequens, Magnificus Josephus Dehona informet se de valore causae de qua si constiterit evocata causa pretextu quo suplicatur audiat, colligat, et refferat, et si non est major quingentum libras dicidat, et super suptis inter medys et alys debite provideat.
Presensa per Rndum Canonicum die decima tertia July millesimo septinbentessimo séptimo Barcinonae. Texidor.
Recepta dictis die, et anno quia ex supremis thenore constat de valore, et qualitate causae fiant, et expediantur litterae cittatoriae, et inhibittoriae juxta stilum servaty constitutionibus.
Dehona.
Vigore cujus quidem provissionis per dictum Magnificum Cum Relatorem superius proximae factae instante petente et verbo requirente dictis tutoribus, et curatoribus Agnety Estevanell fuit per me dictum prae et infru notario ac hujusmodi procussus et causae scribam ex peditum cartellum cittatorium in hunc qui sequitur modum.
De part de la S.C.Y Real Magnifich del Rey Nostre Señor (que Deu guarde) e per provisió lo die present, y avall escrit feta per lo magnifich y amat Conceller de la Real Magestat Dr. Joseph Dehona enquiscum dret, y de la Real Audiencia, Doctor, jutge, eo relator de la causa, que en dita real audiencia es estada evocada lo die present per lo devall instant, intimau, y notificau a Bonifaci Nadal adroguer ciutadá de Barcelona com dit Magnifich Relator li concent copia de una suplicació per dit devall instant contra ell presentada, al peu de la qual ha provehit, que fossen despedits los cartells citatoris demanats. Perço lo citau, li dieu, y manau conforme ab thenor del present se cita, se li diu, y mana, que dins deu días del apresentació del present en avant coptadors per si, o son legitim procurador comparega en dita Real Audiencia devant dit Magnicich relador pera respondrer, a dita suplicació, y proseguir y continuar dita causa, fins a sentencia diffinitiva inclusive altrament passat dit termini, sino haurá comparegut, será passat avant en dita causa, conforme de justicia será trobat fahedor, sa absencia en res no obstant, mes conshumació exhigint lo qual cartell se fa a instancia de dits tudors y ciradors de Agnes Estevanell dats en Barcelona, als tretze del mes de Juliol any de la Nattivitat del Senyor de mil setcents y set.
Pro collegio Scriba mandati Josephus Brossa notario
Quod quidem castellum fuit intimatum et notificatum Boniphatio Nadal aromatario mediante copia ipsius tradita dicto die. Per Emanuelem Rafols.
Regium portarium sich refferentem.
Articulo ob per Symonem Gallart notario et causidicu, Barcinonae civem ut procuratorem tuturu, et curatororum Agnetis Estevanell.
Pera justificar la intenció de esta part dels tudors, y curadors de la persona y bens de Agnes Estevanell filla y hereva dels conjuges Joan y Raymunda Estevanell y altrament a tots fins, y effectes, a dita esta part mes utils, y necessaris, ab las acostumadas protestacions, y salvetats reproduhint la suplicació introductoria, ab lo acte de intima, o presentación de aquella, ut insserant, seu connusnt, si et quat diu, y posa als cosas seguents omni meliori modo.
Et pro posa, que Joan Estevanell barrater de agulla, y taverner ciutadá de Barcelona contracta matrimoni ab Raymunda Camps y per marit y muller foren tinguts, y reputats, y es ver. Posa que de dit matrimoni, entre dits Joan Estevanell y Raymunda Estevanell y Camps, conjuges foren nats, y procreats un fill anomenat Joan, y tres filles anomenadas, la una Mariagna, la altre Agnes, y la altra Lluysa, y es ver.
Posa, que dita Raymunda Estevanell y Camps morí de mort natural, y corporal sobre vivintli dit Joan Estevanell son marit, y dits Joan, Mariagna y Agnes sos fills y es ver.
Posa, que dita Raymunda Estevanell y Camps ab son ultim y valido testament que feu y firmá en poder de Esteve Cols notari publich de Barcelona al primer de Janer de mil siscentas noranta quatra instituí hereu seu universal, de vida natural tantsolament, al predit Joan Estevanell son marit, al qual substituhí a dit Joan son fill, si a les hores viurá y hereu seu esser voldrá, si emperó no viurá o hereu seu serie mes moririe sens fills llegitims y naturals, y de llegitim y carnal matrimoni procreats, li substituí los demes fills mascles, que lo die de son obit tindré, y dexarie dita testadora, y no tenintne ni dexantne, substituhí y hereva sua universal instituhói, a la dita Marianna Estevanell sa filla, a la qual en dits casos, de no viurer, o viuria, mes morint çots la forma, que tenia dit, y disposat de dit Joan son fil li substituhí, y assí hereva universal instituhí a Agnes Estevanelll altra filla sua, y morint la dita Agnes en la forma sobredita, li substutuhí y assí hereva universal instituhó, a Lluissa Estevanell altra filla sua, y ella premorta a sos fills, com de dit testament, eo clausula hereditaria de aquell es de veurer. La qual se exhibeix, signada de lletra. A ut insserat. Seu conssuatur, si et quaty y es de ver.
Posa, que despres de morta dita Raymunda Estevanell, y Camps mori també de mort natural, y corporal lo dit Joan Estevanell son marit, com també se justificará y es ver.
Posa, que a dit Joan Estevanell, l sobrevisqueren ditas tres fillas, ço es Mariagna, Agners, y Lluisa, essent ja mort dit Joan fill també de dit Joan Estevanel, y es de ver.
Posa, que dit Joan Estevanell barrater de agulla y taberner ab son ultim y valido testament que feu y firmá en poder de dit Esteve Cols notari publich de Barcelona als divuyt de Agost mil siscents noranta vuyt instituhí hereva sua universal a dita Mariagna filla sua, a la qual morint sens fills, un, o molts llegitims, y naturals, y de lelgitim y carnal matrimoni procreats, algu dels quals, no arribarie a edat de poder fer testament li substituhí, y assí hereva universal instituhí la dita Agnes Esevanell altra filla sua, com de la clausula hereditaria de dit testament es de veurer, la qual també se exhibeix, ut insserat, seu conssuatur si, et quat. Signada de lletra B, y es ver.
Posa que despres de Mars dit Joan Estevanell la dita Mariagna Estevanell sa filla y hereva en primer lloch per ell instituhida, y cridada contracá matrimoni, ab Bonifaci Nadal adroguer ciutadá de Barcelona, y per marit, y muller foren publicament tinguts, y reputats, y es ver.
Posa que de dit matrimoni entre dits Bonifaci Nadal y Mariagnna Nadal y Estevanell fou nat, y procreat un fill anomenat Jaume y es de ver.
Posa que la dita Marianna Nadal y Estevanell muller de dit Bonifaci Nadal, morí de mort natural y corporal sobrevivinthi, no sols dit Bonifaci son marit, sino també lo dit Jaume Nadal y Estevanell son fill, comu a ella y a dit Bonifaci son marit, y es ver.
Posa, que poch despres morí de mort natural y corporal lo dit Jaume Nadal y Estevanell fill de dits conjuges Bonifaci, y Marianna Estevanell, lo qua morí en pupillar edat, y que tenia molt pochs mesos, sobrevivintli esta part de dita Agnes Estevanell y Camps doncella sa tia y germana ex ultraque latere de dita Marianna, y es ver.
Posa, que de aquí, es que segons lo referit en los articles antecedents esta part de Agnes Estevanell y Camps, eo per ella sos tudors y curadors han succehit per mort de dita Marianna y de dit Jaume Nadal y Estevanell son fill en pupillar edat, en las universals heretats, y bens que foren de dits Joan Estevanell y Raymunda Estevanell y Camps, sos pares de dita Agnes Estevanell y Camps doncella, segons las sobreditas testamentarias disposicions, de aquells y es ver.
Perquant diu y posa que encaraque aparegués que la dita Marianna Nadal y Estevanell muller de dit Bonifaci Nadal en cas de tenir, y sobreviurerlo dit Jaume Nadal y Estevanell son fill hagués pogut disposar de la heretat, y bens de dita Raymunda Estevanell y Camps sa mare, emperó es cert que no pogué segons la testamentaria disposició de dita Raymunda sa mare, ans be segons ella, vinqué a succehir dit Jaume Nadal y Estevanell son fill, en la universal heretat, y bens que foren de dita Raymunda sa avia, y es ver.
Perque diu, y posa, que segons dalt resta dit, la dita Raymunda Estevanell y Camps, ab lo dit son testament després de ditas institución, y substitucions arribant a las ultimas substituidas que es a LLuysa Estevanell altra filla sua, la substituí, y hereva sua universal instituhí, si a les hores viurie, y ella premorta a sos fills, coma xi de la clausula hereditaria dalt exhibida es de veurer, a la qual si, et quass, se referex, y es ver.
Posa que lo cridar la testadora los fills de dita Lluysa que es de las ultimas substituidas, encaraque aquells se troban criados, sols per vulgarem, infueix vocació dels fills de las primeras herevas instituidas qual fonch dita Marianna, encaraque solament se troban posats, en condició, per la conjectura de la vocació dels fills del remotior substitut comunament abrassada per los Drs. Y admesa en nostre Real Senat, haventsse fet moltas y differents declaracions, per la conocicacio de aquella, y es ver.
Posa, que de aquí es, que havent tingut la dita Marianna Nadal y Estevanell un fill, lo qual li sobrevisque aquest fou, y se entengué cridat per dita Raymunda testadora, y vingué, a succehir, ex propria persona, et uti vocatus, en la universal heretat, y bens, que foren de aquella, per haver sobreviscut, a dita Marianna sa mare, y es ver.
Posa, que dit Jaume Nadal y Estevanell fill de la dita Marianna Nadal y Estevanell es mort com resta dit, en pupillar edat, y despres de pochs mesos havent sobreviscut a dita Marianna sa mare, y es ver.
Posa, que cessa sie ver, que al dit Jaume Nadal y Estevanell fill de dits conjuges Bonifaci Nadal y Marianna Nadal y Estevanell, li haja sobreviscut parent algun de part de dita Marianna sa mare, mes proxim que la dita Agnes Estevanell y Camps doncella sa tia, y germana de la dita Marianna, y es ver.
Posa, que per conseguent dita Agnes Estevanell y Camps segons nostre dret municipal, y per expressa disposició de la constitució los impubers, çots dit de vultar, popilar, y altres substitucions succehí, com a mes próxima parenta de dit Jaume Nadal y Estevanell son Nebot, mort impúber, eo, en pupillar edat, en la universal heretat, y bens, que foren de dita Raymunda Estevanell y Camps, y despres possehits, per dita Marianna Nadal y Estevanell a la qual segons resta dit, sobre visque lo dit Jaume Nadal y Estevanell son fill, y es ver.
Posa, que per las rahons referidas, la dita Agnes Estevanell, y Camps ha succehit y vingut a succehir, y lo toca, y pertany la universal heretat, y bens que antes foren de dita Raymunda sa mare, y despres foren possehits per dita Marianna Nadal y Estevanell, sa germana, y es ver.
Posa, que no menos toca, y pertany, y ha succehit, y vingut a succehir la dita Agnes Estevanell y Camps doncella, en la unuverssal heretat y bens que foren de dit difunt Joan Estevanell son pare, y despres de la mort de aquest possehits, per dita Marianna, segons la mateixa testamentaria disposició de dit Joan Estevanell son pare, y es ver.
Perque diu, y posa, que dit Joan Estevanell, ab lo dit son testament instituí hereva sua universal, y la dita Marianna sa filla, a la qual morint sens fils, ab tals, algú dels quals, no arribas, a edat de poder fer testament, li substituhí, y assí hereva universal instituhí la dita Agnes Estevanell y Cmps, altra filla sua, com de dita clausula hereditaria dalt exhibida es de veurer, a la qual si et quas, se ha relació, y es ver.
Posa, que si be la dita Marianna Estevanell hereva en primer lloch instituhida, per dit Joan Estevanell son pare, sobrevisqué, a aquest, y despres vou casada ab dit Bonifaci Nadal tingé un fill del matrimoni, entre ella y dit Bonifaci contratat sobrevivint lo dit fill anomenat Jaume a dita Mariagna sa mare, emperó lo dit fill morí, en pupilar edat, y de molts pochs mesos y axi molt antes de arribar, a la de poder fer testament, y es ver.
Posa que de aquí es, que havent sobreviscut la dita Agnes Estevanell y Camps doncella, a dit Jaume Nadal y Estevanell son Nebot, mort impúber, y sens arribar a la edat de poder fer testament, segons la matexa testamentaria disposició de dit difunt Joan Estevanell, succehí, y ha vingut a succehir, per mort de dita Marianna sa germana, sens fills que hajan arribat, a edat de poder fer testament en la universal heretat, y bens, que foren del dit difunt Joan Estevanell son pare, que despres tingué, y possehí la dita Marianna Nadal y Estevanell sa germana, y filla de dit testador, y es ver.
Posa que consseguent dita Agnes Estevanell y Camps succeheix, y ha vingut a succehir, en la universal heretat, y bens, tant los que foren de dit Joan Estevanell, com de dita Raymunda Estevanell, y Camps sos pares, y li competeix dret, y acció pera vendicar ditas heretats y bens contra qualsevols detetors, a pocessors de aquells, y es ver.
Posa, que com dalt resta dit la dita Marianna Estevanell y Camps filla de dits conjuges Joan y Raymunda y gernala de dita Agnes doncella contracta matrimoni, ab Bonifaci Nadal adroguer, ciutadá de Barcelona, y es ver.
Posa, que la dita Marianna, quant casá ab dit Bonifaci Nadal, li aportá y constituhí en dit las universsals heretats, y bens, que foren de dits Joan Estevanell y Raymunda Estevanell y Camps sos pares, y es ver.
Posa, que en effecte dit Bonifaci Nadal adroguer rebé la dita a dot, que li fou aportada, y constituida per dita Marianna sa muller, e lo contracte de llur matrimoni, y es ver.
Per quant diu, y posa, que ab acte rebut y testificat en poder de Esteve Cols notari publich de Barcelona als vint y set de Juny mil setcents dit Bonifaci Nadal confessá y regonegué a favor de dita Marianna Nadal Estevanell y Camps sa muller haver hagut y rebut las cosas, eo ditas universsals heretats, y bens, que foren de dits Joan y Raymunda pares de dita Marianna, que li havia aportat, y constituhit, en dot, y que peraque constás en cas de restitució de dita dot, o altrament de la specie, o qualitat de dits bens feya, com feu declaración individual de aquells, que li foren constituhits en dot, y li foren ab tot efecte entregats, expressnt, y specificant los partits de aquells, en dita apocha, com de aquella es de veurer hansupto de la qual se exhibeix ut insserat, seu conssuat, si, et quass signada de lletra, y es ver.
Posa, que dita Marianna Nadal Estevanell, y Camps es morta, com dalt se ha dit de mort natural y corporal, y axi mateix y mort lo dit Jaume Nadal y Estevanell impúber son fill unich de dit matrimoni, y es ver.
Posa, que per consseguent te, y ha tingut lloch la restitució de dita dot, que fou constituida, y aportada per dita Marianna, a dits Bonifaci Nadal son marit, y que axi be deu restituir, y tornar aquell los dits bens, a dita esta part dels tudrs y curadors, eo a la dita Agnes Estevanell, y Camps successora indubitada de ditas heretats, y bens, eo lo valor de aquells, o dels censals que forçan li serna estats lluhits durant dit matrimoni junt ab dits mobles y cosas, en specie, que haurá rebut y tindrá o te en son poder dit Bonifaci, y es ver.
Posa, que cessa sie fer, que dita part altra de Bonifaci Nadal haja restituhit, ni entregat a dita Agtnes Estevanell y Camps, eo a dita esta part dels tudors, y coradors de dita Agnes la quantitat de tres mil quatrecentas setanta sis lliuras salvo jure, axi de las que li foren entregadas de contant, com resultan de lluhismes de censsals, y altrament, com molt bens mobles, que restaven del encant, ques feu de ditas heretats, y bens que rebé ab tot effecte dit Bonifaci, y expressats en la sobredita apocha, que aquell feu y firmá a favor de dita Marianna, sa muller, ni de tal consta, ni por constar, y es ver.
Posa, que perço, y altrament, ha y deu ser dit Bonifaci Nadal adroguer part altra condemptnat, en haver de pagar, y restituir a dita Agnes Estevanell, y Camps, eo a esta part de dits tudors y curadors, de una part las ditas tres mil quatre centas setanta sis lliura smoneda barcelonesa ab son intesessos, y de altra part los dits bens moble,s y alajas, de casa, junt també ab los interessos en son cas, y tot lo demes, a que puga restar obligat, en haver de pagar y restituir ab refcecció, y esmena de tots danys, gastos, y despesas, coma xi ho demana esta part, nedum praemiso, sed etiam als omni meliori modo deducendo ad id omnejus sibi competens, et quomodolibet competiturum y que sie ministrat tot cumpliment de dret, y de justicia, y es ver.
Ponit, quod omnia, et singula sunt vera quae adverat petens insserenda insseri seu conpui et prot.
Garriga.
Duodecima Octobris millessimo septingentessimo séptimo ad tertia insserant in.
Et nihil ominus die decima quarta praedictorum menssis, et anni dictus Gallart dicto ne medio calimptniae juramento per ipsum ad Domonum Deum, et ejus Sanctae quatuor Evangelia manibus suis corporalit tacta praedictos adveraist artículos sive posiciones aperejses, eas et ea esse veros, veras, et vera et in ullo probationum genere non defficere.
Quae fuerunt intimata, et notificata dictis die, et anno dicto Bonifacio Nadal aroatario mediante intimae silleto.
Per Domonum Rafols sich refferentem vigore cujus quidem provisisony per Domonum Magnificum Relatorem Superius proxime factae instante, petente, et verbo requirente Domono Gallart dicto nomone instra desuper exhíbita fuerunt per me dictum prae et infrum notario ac hujusmodi procepus et causae seribam in facte presentis processus conssuta pro ut obi latius est videre.
Fechada ob per Magnificum Jacobum de Llosellas domicellum Barcinonae domiciliatum ut procuratorem Bonivaty Nadal aromatary Barcinonae civis. Salves a esta part de Bonifaci Nadal adroguer de la present ciutat totas, y qualsevols accions y excepcions

Tutores, et curatores Agnety Estevanell, contra Bonifacium Nadal aromataroum et alios.
Instra producto pro parte tutorum et curatorum dictae Agnetis Estevanell cum aro b die 12 octobris 1707.
Magnifici et D.C. R. Josephi Dehona Vj. R.A.D.
Pro Collegio Scribar Mti Brossa notario.

Die vigessima octava mensis Septembris anno a Nativitate Domini millesimo septingentessimo séptimo, Barchinonae.
Nos Raphael Figuero minor olier firografus, Petrus Verdaguer canop, et Jacobus Soler lanio cives Barcinonae tutores et curatores pupillae Agnetis Estavanell filiae, et haeredis Joannis Estevanell difuncto cauporis civis Barcinonae stilicet ego dictus Verdaguer datus, et asignatus ejus ultimo, et valido testamento quod dictus Joannes Estevanell condicdit Barcinonae, apud Doctorum Sthephanum Cols difuncto notario publicum Barcinonae, die decima octava, et nos diti Figuero, et Soler subrogati in locum, et per mortem Doris. Antony Manyer, difuncto Pbri. Et Beneficiato Parroquialis Ecclesiae Sancti Petri Puellarum paesentis civitatis Barcinonae pro ut de nostra subrogatione constat scilicet mei dicti Soler in actis curiae Magnifici Regentis Vicariam Barcinonae die undessima mensis Desembris anni millessimi sexcentessimi nonagessimi octavi de qua Doctorus Antonius Riera notario et unus ex scribis juratis dictae curiae suis literis certificationis in proprio scriptis manu, et litera suas firmatas, et signatis fidem facit et mei dicti Figuero quadam regia sententia per Don Franciscum de Rius, et Bruniquer olim R. Audientiae praesentis Principatis Cathaluneae doctoris pro lata die decima séptima Decembris millessimi sexcentessimo nonagessimi octavi in causa quae in dicta Regia Audientia ducebatur per et intra nos dictos Verdaguer et Soler ex una et me dictum Figuero partibus ex altera actuario Gorina de qua Doctorus Josephus Vila notario publico de C: Barcinonae pro Collegio S.M. ut tenens et stigens processus, et scripturas dicti Gorina fidem facit dicto nomine. Gratis constituimus et ordinamus procuratorem nostrum seu venius dictae tutelae et curae certum, ita quod vos Simonem Gallart notario causidicum civem Barcinonae absentem ad videlicet pro nobis, et nominae nostro seu venus pro dicta tutela, et cura agendum ducendum fiat ad omnis littes sive causas activas et passivas principales, et appellatiroas, motas, et movendas large cum amplissimo solito, et assueto litium, et causaru curssu facultatibus expraessis jurandi de calimpnia, cautiones quasvis tam jutatorias quam fidejussorias praestandi, clama, et retroclama quaevis exponendi exnas, quasvis, instandi, et cum posse substituendi, et demum promito docto quo supra nomine juicio listi et liabere resta et non revocare sub omnium et singulorum bonorum dictae tutelae et curae obligatione actum.
Testes firmae dicti Raphaelis Figuero monoris sunt Raphael Figuero major, et Isidrus Vernet ambo Phipogragi civaes Barcinonae.
Testes firmae dicti Soler qui firmavit et juravit Barcinonae dicto die et quaesi incontinenti sunt Josephus Novellas et Raymundus Domingo juvenis cotonerys Barcinonae degentes.
Testes vero firmae dicti Verdaguer qui firmavit et juravit Barcinonae die trigessima predictorum sunt Franciscus Guell lignarius et Joannus Batllia tintorerius cerica cives barcinonae.
Sig+un Antonis Cassani autoritatibus apostolica at Regia notario publico Barcinonae qui presenta paenes se recepta scripssit, et in fidem die undessima Octobris presenti anni Rausit.

Die 14 Octobris 1709.
Exta. Agnetis Estevanell, cu Bonifacio Nadal aromatariu Barcinonae cive.

A ell competents, y forçan competidoras, qui per ell, compareix exhibeix son poder ut insserat seu conssuatur a fi de que a caetero se li sian dirigidas las intimas, sub decreto nullitatis, y acceptadas totas, y sengles confessions aixi tacitas, com expressas fetas per la part altra ab sos articles com altrament si, et quat et non alias contradiu, a la admissió, y prova de dits artes y demes assí prejudicial, y processats.
J. Corominas.
Vigessima secunda, Octobris millessimo septingentessimo séptimo insserantur instra.
Dehona.
Quae fuerunt intimata, et notificata dictis die et anno dicto Gallart dicto monone mediante intimae filleto.
Per dictam Rafols Regium portarium sich refferentem sequitur potestas dicti de Llossellas.
Die vigessima prima mensis Octobris anno a Nativitate Domini millssimo septingentessimo séptimo Barcinonae.
Ego Bonifatius Nadal aromatarius Barcinonae civis. Gratis constituo, et ordino procuratorem meum certum ita quod vos Magnificum Jacobum de Llosellas domicellum Barcinonae domiciliatum his presentem, ad videlicet pro me, et nomine meo agendum, ducendum, et pro his fiat at omnes littes sive causas jam activas quam passivas principales, et appelatorias, et tam motas quam movendas large cum amplissimo solto, et assueto litium, et causarum curssu facultatibus et potestatibus expressis jurandi de calimpnia cautiones quascumque jam juratorias quam fidejussorias prestandi clama, et retroclama quavis ex ponendi et exmes, quasvis instandi et cum posse substituendi et demum promitto juditio sisti et habere vallm. Et non revocare. Actum.
Testes sunt Anthonius grau aromatarius civis et Joannes Paulus Pintat scriptor Barcinonae.
In quorum propria manu scriptor fidem ego Franciscus Rossell Autoritatibus appostolica atque Regia notario public regia quae Collegio Barcinonae hic me subscribe meum solitum artis nottaricae quo in publicis claudendis instris vestros dicta die appono sig+num.
Sehedicta ob per dictum Gallart dicto nomine.
La contradicció feta per la part altra als aricles per esta part presentats es sens fonament algú demana perço esser rebuts los testimonis ministradors. Y prose.
Garriga.
Vigessima quarta Octobris millessimo septingentessimo séptimo recipiantur instro.
J.Dehona.
Quae fuerunt intimat et notificata dictis die et anno de Llosellas dicto nomine mediante intimae filleto.
Per Domonum Rafols Regium portarium sich refferentem scheda y per Domonum Llossellas dicto nomine.
Per las rahons deduhidas contradiu esta part al demanat, y pretes ex adso, y a tot lo demes assi prejudicial, y prot.
J. Coromines.
Vigessima séptima Octobris millessimo septingentessimo séptimo inst.
J.Dehona.
Quae fuerunt intimata et notificata dictis die et anno dicto Gallart dicto nomine mediante intimae filleto.
Per Domonum Fafols Regium portarium sich refferentem scheda ob per dictum Gallart dicto nomine.
Prcessum portari, et locum esse admitioni, et probationi articulorum pro hac parte obrlatorum declarari, cum adverssontis expenssarum condempnatione petit pars haec et prot.
J. Garriga.
Tertia Novembris millessimo septingentessimo septimo viso inttima. Dehona.
Quae fuerunt intimata, et notificata die quinta predictorum mensis, et anni dicto de Llosellas dicto nomine mediante intimae filleto.
Per Domonum Rafols Regium portarium sich refferenta
Scheda ob per dictum de Llosellas dicto nomine.
Demana esta part, que lo proces ben regulat sia comunicat al Adt. Infrit contradint al demanat, y pretes ex adso, y a tot lo demes assí prejudicial, y protes.
J. Coromines.
Septima Novembris millessimo septingentessimo séptimo comunicet, per tres instro.
Dehona.
Quae fuerunt intimata, et notificata dictis die, et anno dicto Gallart dicto nomine mediante intimae filleto.
Per dictum Rafols regium portarium sich refferentem.
Scheda ob per Domonum Gallart dicto nomine.
Comunicationem parti alteri concessam currere, a die presenti et ad ulterior in causa procedi postulat haec parts, et prof.
Garriga.
Nona Novembris millessimo septingentessimo septimo currat instr.
Dehona.
Quae fuerunt intimata, et notificata dictis die, et anno dictae de Llosellas dicto nomine mediante intimae filleto.
Per Dominum Rafols regium portarium sich refferentem

Scheda ob per Dominum de Llosellas Dicto nomine.
Demana esta part, que lo process ben regulat sia comunicat al Adt infrit contradint al demanat, yu pretes ex adso, infrit contradint al demanat, y pretes ex adso, y a tot lo demes assí prejudicial, y pror.
Corominas.
Septima Novembris millessimo septingentessimo séptimo comunicet per tres int.
Dehona.
Quae fuerunt intimata et notificata dictis die, et anno dicto Gallart nomine Nostre mediante intimae tilleto.
Per dictal Fafols Regium portarium sinch refferentem.
Scedicta ob per Domonum Gallart dicto nomine.
Comonicationem postti alteri concessam aurrere, a die presenti, et ad ulterior in causa procedi postulat haec parts, et prot.
Garriga.
Nona Novembris millessimo septingentessimo septimo currat int.
Dehona.
Quae fuerunt intimata, et notificata dictis die, et anno dictae de Llosellas dicto nomine mediante intimae filleto.
Per dictum Rafols regium portrium sich refferentem.

Scheda ob per dictum de Llorellas doctor nomine.
Comunicationem concessam ante omnia exequu mandati contradicendo cunctis sibi prejuditialibus petit haec pars, et prost.
Pro Coromines, Janer.
Decima quinta Novembris millessimo septingentessimo séptimo exequátur int.
Dehona.
Quae fuerunt intimata, et notificata dictis die, et anno dicto Gallart dicto nomine mediante intimae filleto.
Per dictum Rafols regium portarium sich referentem scheda ob per dictum Gallart dicto nomine.
Si la part altra habues pagada la comunicación, com devia, ja se li hauría comunicat lo proces. Y attes percysteix en las voluntarias contradiccions, demana esser aportat lo proces, y provehit haberse de passar avant en la prosecució de la present causa. Y curs dels terminis probatoris ab condempnació de gastos, de la adsa y prot.
Garriga.
Decima octava Novembris millessimo septingentessimo séptimo viso int.
Dehona.
Quae fuerunt intimata et notificata D.D. et anno dicto de Llosellas dicto nomine mediante intimae filleto.
Per dictum Rafols regium portarium sich refferentem

Saedula oblate per dictum de Llossella dicto nomine.
Esta part días ha que te pagarda la comunicación de proces tesse translato per lo que demana sia dita comunicación ab tot effecte executada contradint formital de manat y pretes exadicto ya tot lo demes assí prejudicial, y prot.
Pdo. Coromines, Janer.
Vigesima quinta Novembris millessimo septingentessimo séptimo exequat.
Dehona.
Quae fuerunt intimata et notificata dictis die et anno dicto Gallart dicto nomine mediante intimae villeto.
Per dictum Rafel regiu portariu sic refferem scedula ablata per dictum Gallart dicto nomine.
La audenssa te a son favor executada dies ha la comisió de proces. Per lo que demana esta part que lo termine de aquella corria del dia present en avant passat lo qual sien despedides les lletres compulsorces y prot.
Garriga.
Secunda Desembris millessimo septingentessimo séptimo curat expedians int.
Dehona.
Quae fuerunt intimata et notificata dictis die et anno dicto de Llosellas dicto nomine mediante intime silleto
Per dictum Rafols regiu portariu sie refferentem

Sedula oblata per dictum de Llosellas dicto nomine.
Antea omnia demana esta part que en virtut del viatge item próvido sia manat a la aduana exhibesca y pose en proces tots los actes que ha fet menció ab sos actes, contradint al pretes y demanat per la part altra. Y demes assí prejudicial, y prot.
Pro Coromines, Ballart y Moragas.
Sexta Novembris millessimo septimgentessimo séptimo mandetur ut petitus inst.
Dehona.
Quae fuerunt intimata et notificata die séptima pto. Mensis et anni dicto Gallart dicto nomine mediante intimae villes
Per dictum Rafols regiu portariu si refferentem.
Scedula oblata per dictum Gallart dicto nomine.
Tots los intruments que esta part avia de exhibir, o ha fet menció en tot altres, y de decicions se trovan produhits y son tots en poces, y axi es de ningun fonament lo que la part altra dedueix en sa ultima scedula y prot.
Garriga.
Duodecima Desembris millessimo septimgentessimo séptimo int.
Dehona.
Quae fuerunt intimata et notificata dutis die, et anno dicto Llosellas dicto nomine mediante intimae villeto.
Per dictum Rafols regiu portarum sic reffm.

Intitumi oblate per dictum de Llosellas dicto nomine.
Pera repellar la pretenció de la part altra dels tudors y curadors de Agnes Estevanell y fundar la intenció de esta part de Bonifaci Nadal adroguer de la present ciutat y altrament, a tots fins y effectes assí mes utils y necessaris ab las acostumadas protestacions, y salvetats, acceptadas, iterum los confessions, fins vius fetas, per la part altra coxlacitas com expressas en quant fan per si, y no altrament diu y posa lo seguent.
Primo: Posa que la part altra de dits tudors y curadors pretenen en la presenc causa que esta part deuria ser condemnat enhaver de pagar y restituir a dita Agners Estevanell eo als dits tudors y curadors, de aquella de una part tres mil quatracentas setanta sis lliuras moneda barcelonesa, junt ab los interessos y de altra part differents bens mobles, y alajas de casa, y en son las oblas interessos coma par de la cloneda dels acreedors per dita adsa, donat, als dotse de Octubre prop passat als quals, se fa relació recitative et impugnativa tantum et si, et quat y es ver.
Posa que per fonament de sa intenció dedueix que Joan Estevanell barreter de agula, y tavarner de la present ciutat contractá matrimoni ab Raymunda Camps del qual matrimoni diu nasquéren un fill nomenat Joan y tres fillas nomenadas la una Marianna, la altre Agnes, y la ultima Lluisa que despres morí dita Raymunda sobrevivintle dit Joan Estevanell son marit y dits Joan, Marianna y Agnes fills de dits conjuges, comuns, y que dita Raymunda ab son ultim y valido testament que fue y firmá en poder de Esteve Cols notari publich de Barcelona al primer de Janer mil siscents noranta quatra instituhó hereu seu universal al dit Joan Estevanell son marit de vida sua natural tantsolament al qual substituhí a dit Joan son fill, si alesores viuria y hereu seu seria mes moriría sens fill llegitims y natirals, y de llegitim y carnal matrimoni procreats, li substithí los demes fills mascles que lo die de son obit vindria, y deixaria dita testadora, y en cas de no tenirne ni deixarne substituhí y hereva sua universal instituhí a la dita Marianna Estevanell sa filla a la qual en los refferits casos expresats, en la vocació y substitució de dit Joan son fill li substituhí y hereva sa universal instituhí a Agnes Estevanell altre filla sua, a la qual morint ab dita forma substituhí y hereva sua universal instituhí a la dita Lluisa Estevanell altre filla sua y ella premorta a sos fills, coma par dels articles hu, dos, tres y quatre de dits posartes, als quals sefa relació reutative tantum, et si et quat y es ver.
Posa que mes avant deduheix que despresd e morta dita Raymunda testadora predita mori aixi mateix lo dit Joan Estevanell son marit, y que a aquest li sobrevisqueren las ditas tres fillas, ço es Mariagna, Agnes y Lluisa essent ja mort dit Joan Estevanell son fill, y que lo dit Joan Estevanell major marit de dita Raymunda ab son umtim y valido testament que feu y firmá en poder de dit Esteve Cols als divuyt de Agost mil siscents noranta vuyt intituhí hereva sua universal a dita Marianna filla sua a la qual morint sens fills, un, o molts, legitims y naturals, y de legitim y carnal matrimoni procreats, algu dels quals no arribará a edat de poder fer testament li substituhí, y assí hereva universal intituhí la dita Agnes altre filla sua com apar dels argigles sinch, sis y set de dit son testament, als quals se fan relació modo predicto et non altia, y es ver.
Posa que semblantment dedueix, que despres de la mort de dit Joan Estevanell major la dita Marianna contractá matrimoni ab Bonifaci Nadal y que del dit matrimoni fou nat, y procreeat un fill anomenat Jaume, y que despres morí dita Marianna sobrevivintli lo dit Bonifaci son marit, y que lo dit Jaume son fill, lo qual diu, que morí poch despres en pupillar edat, tenint molts pochs mesos, sobrevivintli dita Agnes sa tia, y germana de dita Marianna Nadal, y que per conseguent dita Agnes ço per ella dits tudors y curadors hauria succehit per mort de dita Marianna y de dit Jaume Nadal son fill, en pupillar edat. En las universals heretats y bens que foren de dits conjuges Joan Estevanell y Raymunda Estevanell sos pares, coma par desde el article vuyt, al dotse de dits articles, als quals se fa relació, com se ha dit, y es ver.
Posa. Mes avant en justificació del prop dit se dedueix, qeue encaraque aparragues que dita Marianna Nadal per haverli sobreviscut un fill hauria pogut disposar de la heretat, y bensd e dita Raymunda Estevanell, sa mare, a favor de esta part, morint dit Jaume sens fills, emperó, que per quant dita Raymunda Estevanell ab dit son testament despres de haver substituhit y cridat hereva a Lluisa Estevanell, altre filla sua, que era la remotia, y en ultim lloch cridada expressament en cas de premoriencia de dita Lluisa, a sos fills, la qual vocació influhiria la dels fills de dita Marianna, en primer lloch hereva instituhida que foren posat en condició per la conjectura de la vocació dels fills del remohuer substituhit que per conseguent haurua vingut a ser expresament cridat dit Jaume per dita Raymunda sa avia, ab dit son testament, y hauría vingut a succehir ex propria persona uti vocatus en la dita universal heretat, y bens, que foren de dita Raymunda sa avia, epr haver sobreviscut a dita Marianna sa mare, y que perço no hauróa pogut dita Marianna disposar de dits bens, a favor de esta part. En lo cas que mor´s dit son fill, sens fills y sens arribar a la edat de poder fer testament, com apar desde el article tretse ad setse de dits sos articles, als quals modo pto de la relació, y es ver.
Posa, que ajuntat lo sobredit semblant dedueix, que essent mort dit Jaume Nadal, en pupilar edat, despres de la mort de dita sa mare, no haventli sobreviscut al dit Jaume Nadal altre parent mes proxim que la dita Agnes hauria esta subbehit en forsa de la testamento, oos impubers ut, de vulgar y pupilar y altres substituts, al dit Jaume son Nebot, y per mediam personam de aquell en la universal heretat, y bens que foren de dita Raymunda Estevanell y despres provehint per dita Marianna, coma par desde el atricle disset a vint de dit articles, als quals se refereix aixi mateix, y es ver.
Posa, que aixi mateix prraeten justificar sa intenció de dientque dit Joan Estevanell ab son ultim y valito testament com dalt se ha dit, si be instituí hereva sua universal a la dita Marianna filla, sua, empero son ab lo gravamen, que en cas moris sens fills, o ab tals, algu dels quals no arribás a edat de poder fer testament, li sobstituhia la dita Agnes y que perquent lo fill, que timgué dita Marianna anomenat Jaume, com se ha dit miró en pupillar edat, hauria vingut a succehir la dita Agnes, aixi mateix en la universal heretat, y bens, que foren de dit Joan Estevanell son pare en virtut de dita condició los impubers, de tot lo que conclou dita part altre, que havent constituhit y aportat en dot dita Marianna a dit Bonifaci Nadal part esta el mo contracte de llur matrimoni las univerasals heretats, y bens que foren de dit Joan y Raymunda Estevanell, sos pares, las quals heretats y bens diu confessa y regonegué haver hagut, y rebut de dita Marianna sa muller, de tal manera que ab acte rebut y testificat en poder de Esteve Cols notari publich de Barcelona als vint y set de Juny mil setcents, dita esta part feu declaración individual dels bens que li foren constituhits, y aportats, en dot, expressament los partits de aquells, entre los quals partits si troba continuat lo dela quantitat de dos ml siscentas setanta sis lliuras que perço deuria ser esta part condemnat en haver de restituir a dita adsa, dits bens expressats, ab lo dit acte de declaración y regoneisensa que se li foren constituhits, y aportats en dot, per dita marianna com mes llargament apar desde el article vint y hu al trenta tres als quals se fa relació recitative et inpugnative tantum, et fiet quatt, y es ver.
Posa, que cessa ver subsistesca ni subsistía puga la pretenció de la part altra en lo per ella fins assí pretes, y ponderat, per lo que baix se dirá y altrament constada, y es de ver.
Posa, que en primer lloch no substisteix ni pot subsistir en orde de la universal heretat y bens que foren de dita difuncta Raymunda Estevanell, com del que baix se dirá se jusrtificará y es ver.
Per que diu y posa que dita par altra en manera alguna ha succehit ni ha pogut succehir jure vincle a la universal heretat y bens que foren de dita Raymunda Estevanell per lo que en avant se dirá y altrament, y es ver.
Per lo que diu y posa, y se deu suposar quedá Raymunda Estevanell ab dit son ultim., y valido testament com se ha dit, instituhí hereva seu universal a Joan Estevanell son marit de vida sua natural tantsolament, y a aquell substituhí Joan son fill si a les hores viurál, y hereu seu esser voldrá, y sino viurá o hereu seria mes moriría sens fills legitims y naturals, y de llegitim y carnal matrimoni procreats li substituhí los demes fills mascles, que lo die de son obit tendría y deixaría dita testadora, y en cas de no tenirne ni deixarne, substituhí a la dota Marianna sa filla a la qual baix las mateixas condicions, que se ha dit de dit Joan menor substituhí la dita Agnes a la qual morint ab la mateixa forma substituhí la dita Lluisa a ella premorta a sos fills sin tindria y deixats ne auria no tots junts sino de un a altre preferint los mascles a las famellas, y los majors als menors, y faltant dita Lluisa de la mateixa manera que dalt se ha dit de dit Joan menor li substituhí las demes fillas de dita testadora que lo die de son obit tendría, disposant expressament que la ultima de ellas ho tingues a totas sas liberas voluntats, com axí resulta de la clausula hereditaria del testament de dita Raymunda emproces exhibida per la part altra ab dits sos atecedens a la qual se fa relació recetative tantum, et si et quat, y es vert.
Tixique diu, y posa que de la contextura de dita clausula hereditaria resulta que dita Marianna Estevanell en lo cas que tingue lloch sa voació, sols fou gravada per dita Raymunda Estevanell sa mare baix la condició si aquella Maria sens fills legitims y naturals, y de llegitim y carnal matrimoni procreats, baix la qual condició se troba aixi mateix provat lo dit Joan menor primer hereu cridat per dita Raymunda sa mare, despres de la mort de dit Joan major son marit coma par de la dita clausula hereditaria de dita Raymunda a la qual se fa relació si et quat, y es ver.
Posa, que assentat lo sobre dit axi mateix se deu advertir que dita Marianna Estevanell trobantse ja hereva y successora de la universal heretat, y bens de dita Raymunda Estevanell sa mare ob mortem dit Joan Estevanell son marit y de dit Joan Estevanell menor contracta matrimoni en fas de sa mare Iglesia ab Bonifaci Nadal part esta com aixi las parts suntin confesso, y es ver.
Posa, que del dit matrimoni fou nat y procreat un fill, nomenat Jaume y que aquest mori en pupillar edat despres de la mort de dita Marianna sa mare com aixi mateix las parts, sunt in confesso, y es ver.
Posa, que dita Marianna Nadal y Estevanell ab son ultim y valido testament que feu y firmá en poder de Thomas Simó notari publich de Barcelona als vint y sinch de Gebrer, mil setcents y tres instituhí hereu seu universal a Jaume Nadal y Estevanell son fill al qual morint quant que quant sens fils substituhí y assí hereu seu universal instituhí a esta part de Bonifaci Nadal son marit a sas liberas voluntats com aixi constará del dit testament que se exhibirá, y es ver.
Aixi que diu y posa que trobantse dita Marianna gravada per dita Raymunda Estevanell sa mare ab la sola condició si line liberi decesceris y aquella esser morta ab la sobrevivencia de dit Jaume son fill se segueix vingué a tenir libera la universal heretat y bens que foren de dita Raymunda ab defectum conditionis y per conseguent que quedaren desvanescudas totas las substitucions que se dubseguian a la vocació de dita Marianna ab lo testament de dita Raymunda sa mare, y que pogue molt be dita Marianna disposar de dits bens despres de la mort de dit son fill, a favor de esta part, y es ver.
Perque diu, y posa que es constant en dret que lo herereu gravat de restituir la heretat baix la condició si sine libreris decesserit si lo tal hereu mor, ab fills no sols lo fideicommis si també totas las substitucións dels seguents, graus le desvaneixen sino que també se deuhen tenir y reputar los tals substitucions per no fetas y no escritas en lo tal testament, y en consequencia lo tal hereu nos pot tenir y reputar per pravat quia paria sunt nihil fieri, aut fieri sub conditione quae non verificat, y per la altra rahó admesa per lo R.R. que sempre y quant lo testador sub aliqua conditione fideicommissum reliquit sub contraria amesse cencet, et bona libera reliquessa y es ver, y de deret.
Posa, que es forsan dita theorica los R.R: dient que en tant es veritat, per ob existencia filis, tempore mortis heredis grauati expirat fideicommissu, en lo cas que lo hereu se troba gravat ab la condició si sine liberis decesserit quae encara que los tals folls despues mirisen sens fills no reciu lo tal fideicommis ques trobava existent per la existencia de aquells lo die de la mort del dit hereu gravat, y es ver, y de dret.
Posa que no obstaría si deya que la dita regla o teoría se deuria limitar en lo present cas que versamur en lo qual dita Reymunda Estevanell prosegué en fer diffarents, graus de substitucions en dit son testament entre sa filla, y aixi be facere familiae, et gonationis, y per c onseguent ob deffectu condicionis, si sine liberis, ad rectae in vitatione adictae Mariannae no hauria esta pogut disposar liberament de dita heretat y bens ni adium dels demes graus de substitucións fetas a favor de las fillas de dita Raymunda per la presumptio que lo testador no volgué que los bens passassen als estranys, lo ques diu revitatie, et impugnative tantum, et si et quat., y es ver.
Per que diu y posa que quid quid sit que dita Raymunda ab dit son testament fet y disposat diferents graus de substitucions a favor de sas fillas, y aixibe fauture familiae et agnationis ab tot obdeffectum conditionis adjecta ni vocatione de dicta Marianna pogue liberament aquella disposar de dita heretat y bens no obstant la theoria y regla en lo antecedent article allegada per ho trovarse aquella admesa y apoyada per lo R.R. ni corroborada ab sa autoritat de lley alguna com ho afirman los R.R. en termes de dita pretesa theoria y es ver, y de dret.
Posa, que s ecorrobora lo sobredit de que dita Marianna ab existencia filioru, y aisi be de dit Jaume son fill pogué liberament disposar de la heretat y bens de dita sa mare que etiam si que los fills de dita Marianna fossan posat, en condició en lo testament de dita Raymunda y aquells morissen com mori lo dit Jaume fill de dita Marianna despres de la mort en pupillar edat y sens fills ab tot vinqueren aquedir liberos, a favor de dita Marianna dists bens com en semblants termens ho afirman los R.R. y es ver y de dret.
Posa, que no obstaría aixi mateix su deya per la partaltra que lo dit Jaume fill de dita Marianna fou posat en condició per dita Raymunda sa avia ab la vocació de hereva que feu a favor de dita Marianna y que deuria presumirse cridat per dita Raymunda ex propria persona en la successió de dita sa heretat, y bens per la vocació expressa que feu dita Raymunda, dels fills de Lluisa altre filla sua remossior substituida per la cojuntura admesa en lo Real Senat y que per conseguent trobantse cridat dit Jaume en la dita successió y haver mort aquell en pupillar edat avia vingut a succehir dita part altra en dita heretat, y bens per mediam personam de dit Jaume en forsa de la constitució los impubers, per trovarse dita part altra lo mes prop parent de dit Jaume ex parte matris lo ques diu reusatuve et impubnativae tantum, et si et quae, y es ver.
Per que diu y le respongbue quid quid lisquie dit Jaume Nadal fos posat en conduio per dita Raymunda sa avia en la vocaco que feu de dita Marianna llir mare, ab tot nos deuria presumir cridat per dita sa avia en la successi´`o de sos bens quid quid sit quae dicta Raymunda en la covació que feu de dita Lluisa Estevanell remourer substituida crida expressa los fills de aquella per lo que bais se dirá y altrament constará, y es ver.
Perque diu y posa que lo naraque per la conjectura admesa per lo R. S. resultant de la vacació dels fills del remossior substituhit se presumescer cridats, los fills del primer hereu instituhit posan, en condució propter majorem effectionem ques presum habuisse testatorem erga filios primi heredes instituti quam respectu filiorum remossiori instituti seu substituti, emperó lo cert es que dita regla canonixada y admesa per nostre R. P. admet differents limitacions alguna, de las quals se aplican al present cas contencios ex exclusió de la vocació dels fills de dita Marianna, y aixi be en exclusio del dit Jaume Nadal son fill encaraque posasen condició com se dirá, y es ver.
Posa, que segons la opinió dels R.R. se limita dita theoria y regla en lo cas que los fills del remossior substituit no son cridats nomine apellatiuo filioru, tantu ansbe son cridats, proprio nomine comforme en lo cas que digues lo testador substituo cuyo filium meum, et eo premortuo titum illius filium y la rahó es perque en tal cas los fills dels remocior substituhit non diunt volan propter patrem sed propter se met ipsos, y es ver y de dret.
Posa, que aixi mateix limitan dita regla los D.D. quan los fills del remcosior substituhit encaraque cridats nomine appelatiu filio, son empeó cridats limitatae et rettrutae baix de algunas qualitats especials, y causas particulars de las quals se puga coneixer umferir esser estas cridats propter se ipsos et non propter patrem eo, V.G. si lo testador cridat los fills del remossior substituhit, ço es los fills mascles, o lo major nat, primotenit o lo un despres del altre en los quals casos segons la comuna ex inio dels D.D. la vocació dels fills del remossior substituí feta ab ditas causas, qualitats, y restriccuins especials ni influeix la vocació dels fills del present instituhit o substituhit posat, en condició. Y la rahó que donan los D.D. es que semblant vocació feta dels fils del remossior substituhit, se reputa y deu reputarse com si feta sfos proprio nominae filio, et non appellatiu nomine, et proptar se et non prextar patrem et erus contemplationem, y es ver y de dret.
Poso, que dita Raymunda Estevanell en dit son testament quant substituhí y cridá a dita Lluisa no cridá los fills de aquella precisé appellatiu nominae filior sed limitatione et restitutione cum predictis qualitatibus, et causis, spetialibus, et partium laribus coma par de la clausula hereditaria de dita Raymunda que es en proces ib substituesch, y a mi hereu universal instituesch dita Lluisa Estevanell altre filla mia si alesores viurá y hereva mia esser voldrá, y ella premorta a sos fills, sin tindrá y deixats haurá no tots junts si no de un a altre, preferint mascles, a fembres y los majors als menors, a la qual clausula hereditaria se fa relació, si et quat, y es ver.
Posa, que del sobredit resulta que la vocació que feu dita Raymunda dels fills de dita Lluisa remisior substituida no pot influir la vocació dels fills de dita Marianna y aixi be de Jaume Nadal fill de aquella encara que posat en condució per haverse de presumir que los fills de dita Lluisa cridats, ab las qualñitats limitacions, y restriccions foren cridats, proprio nomine propter se et non propter matrem, et euis contemplationem, y es ver.
Posa, que semblantment no obstaría si deya que segons dret la qualitat de masculinitat o primogenitura continuada en los fills del remossior substituhit deu tenirse per repetida resputab dels fills del primer hereu instituhit posa en conducio ad influendam vocationem eorum aixi com se deu tenir per repetida respecte dels fills del primer instituhit la qualitat hereditaria continuada en la istació dels fills del remors los substitut lo ques diu recitative et impugnative tantum, et si et qua, y es ver.
Perque diu, y posa que quid quid sit que la qualitat hereditaria continuada en la vocació dels fills del removui substituhuit se dega, o no tenirse per repetida respective dels fills del primer hereu instituhit posat, en condició no emperó segons disposicui dedret se deuhen ne poden tenir per repetidos los qualitats de masculinitat, y de primogenitura continuados en la vocació dels fills del renosior substituhit respective dels fills del primer hereu, instituhit posats en condició per no poder procehir lo dit argument ni la exaritat de un cas a altre per las rahons que baix se diran, y altrament, y es ver.
Perço., que diu y posa que la qualitat hereditaria, continuada en la vocació dels fills del remociu substituhit se presum continuada contemplati9one remoscionis, heredis instituti seu substituti no emperó facure et contemplatione eius filior en consideració de que lo instituhit hereu a un dels fills del remosior substituhit esta en ma y eleció del dit remessiur heredis instituhit lo que nos pot considerar en las qualitat, de masculinitat y primogenitura las quals qualitats, com dalt se ha dit se deuhen presumir continuadas, propter se et contemplatione ipsorum, et non propter partem eorum et eius contemplatione, y es ver.
A mes que diu y posa, que lo que lleva del tot la dificultat es que la qualitat de masculinitat, y primogenitura expresada, y continuada en la vocació expressa dels fills del remossior instituhit no se reputa ni se judica segons disposició de dret, per repetida en los fills posats encondició maxime in materiam ducendi aut extendendi fidei commessum vel quado agitur de filys duiersarce. Personarum, y es ver y de dret.
Posa que del dit resulta, que quid quid sit que dita Raymunda crida expresse los fills de dita Lluisa remocior substituida appelative nomine filiorum abtor com aquells fossen cridats expressament sirutae limitatae ablas ditas qualitas de masculinitat primogenitura, et de uno postaluid locertes que dita vocatio ab ditas qualitats y circunstancias feta dels fills dels remossior substituhit, no pot impluir la vocació dels fills de dita Marianna, y aixibe de dit Jaume son fill posat en condició per haverse de presumir cridats, los fills de dita Lluisa remosior substituida per dita Raymunda propter se et eorum contemplatione, et non contemplatione eorum matres, y es ver.
Posa, que no y ha difficultat que en tot cas nos trobarian en lo present fet contencios ab lo concurs de conjuecturas entre si contrarias, unas que indueixen la vocació dels fills de dita Marianna posan en condició resultants de la vocació dels fills de dita Lluisa remosior instituhida y substituida y de altres conjecturas que exlohian la dita vocació enfessa de las ditas qualitats de masculinitat primogenitura, y demes ques continuaren en la vocació dels fills de dit remosior, substituhit com dalt se ha dit, y es ver.
Posa, que es constant en dret que en semblant cas de concorrer conjectura interse contraria, nespressum esser dispositive cridats, los decendents del testador posats en condició, y la rahó que donan los D.D. es perque las contrarietats de cojecturas fan duptosa la mente del testador, y com en dit cas se deu declarar contra lo fideicomis y vocació dels fills posats en condició se segueix que per la vocació dels fills del remotior substituhit en nostre cas no podría induhirse fideicimmis ni vocació respecte del dit Jaume fill de dita Marianna posat en condició y es ver, y de dret.
Posa, que la altre rahó que ponderan los D.D: en exlusio del dit fideicommis, y vocació dels fills de primer hereu instituhit posat en condició concisteix en que en lo común, o confluise de cojuntura entre si contrarias la una de las quals es negativa, y exclusiva y la altre es afirmative o induphiva del fideicommis se deuhen tenir per mes forta, y deuhen prevaleixer las exclusivas de aquell, y es ver y de dret.
Perque diu y posa que las cojunturas negativas y exclusivas del fideicommis tenen la regla en son favor cum gegant fideicommissus, habeat regulam, et intentionem fundatam in jure prose et in sola negatione sit securus, qua pro libértate bonorum contandit de tal manera que lo que present existir, y concorrer lo fideicommis te obligació de probarlo concluhenter vare, et necesario, per que lo fideicomis com a cosa odiosa, y orrorosa injure non presumitur, et semper epro libértate bono nidubio est facienda interpretatio, y es ver, y de dret.
Aixi que de tot lo sobre dit resulta que los fills de dita Marianna y aixibe lo dit Jaume son fill encaraque posat en condició per dita Raymunda sa avia nos deu presumir per cridat per dita sa avia en la successió de dits bens quid quid sit que dita Raymunda crida, expresse los fills de dita Lluisa remosirir substituida per no, poder com dalt se ha dit y dita vocació influier la vocació dels fills de dita Marianna posats en condició, y que per conseguent essent morta la dita Marianna ab fills sobrecicintli com li sobrevisque dit Jaume son fill vingué a tenir dita Marianna los bens liberos y que pogues milt be disposar de aquells a favor de esta part en lo cas que dit Jaume moris com moró, en pupillar edat y sens fills, y es ver.
Posa, que assentantlo sobredit queda del tot elidida y desvanescuda la presenció de la part altra en orde a la universal heretat y bens, que foren de dita Raymunda y exhonerada esta part de haver de restituir a dita adversa la universal heretat y bens de aquella y es ver.
Posa, que lo mes que podría pretendrer la part altra seria que en forsa de la constitució dels impubers havia succehit en los drets de legitima y trabelliania, y demes que forsan tocassen y espectassen a dit Jaume ha dalt en la heretat, y bens de dita sa avia per esser morta aquell en pupillar edat y aduch dita pretenció deuria deffenr la dita adverssa per despres de la mort de esta part per compeetirli a jure en tot cas lo us de fruyt dels bens y patrimoni de dit Jaume son fill durant sa vida natural, com en son cas, y lloch se dirá, lo ques diu recitariva tantum, et si, et quat, y es ver.
Posa, que presuposat lo sobredit se deu averiguar en que consistía la universal heretat, y bens de dita Raymunda ques trobava y se troba incorporada y unida ab la heretat, y bens que foren de Joan Estevanell marit de dita Raymunda y pare de dita Marianna y aixi mateix en que conssesteix la universal heretat y bens que foren de dita Marianna detret lo es alieno, y demes se degad etraurer per la liquidació y averiguació dels bens, que tocan a esta part com a sucehint a dita Raymunda per mediam persona de dita Marianna sa muller, y a la mateixa Marianna, y es de ver.
Per lo que se diu y posa, que primerament respecte de la heretat, y bens que foren de dita Raymunda que ab los capitols matrimonials fets y firmats per y entre Joan Estevanell major de una y dita Raymunda Estevanell y Camps de part altra rebuts en poder de Joan Naves notari publich de Barcelona als vuyt de Febrer mil siscents vuytanta dos Francesch Camps taverner de la present ciutat pare de dita Raymunda per contemplació del matrimoni contractador entre dits Joan Estevanell, y Raymunda Camps, feu donació a favor de dita Raymunda sa filla de tots sos bens, presents y esdevenidors en lo cas emperó de no tenir dit Francesch Camps fills ni fillas del tercer matrimoni que a les hores tenia contractat ab Agnes tercera muller sua, de altre qualsevols matrimoni y no altrament, y es ver.
Posa, que dit Francesch Camps donador predit feu dita donació a dita Raymunda ab altre pacte ço es de que en cas, que dit Francesch Camps tingues fills, o fillas del dit tercer matrimoni, lo altre que en tal cas la dita donació fos nulla com si feta no fos, y es ver.
Posa que dit Francesch Camps en cas de tenir fills, o fillas del dit tercer matrimonil, o de altre expressament dota ab dits capitols matrimonials, a dita Raymunda de una part en la quantitat de quatrecentas lliuras, y de dos cayxas ab sas robas, vestits, y averias acostumadas y de altre part feu donació a dita Raymunda de altres quatra centas lliuras pagadoras seguit lo obit de dit donador, y es ver.
Posa, que dit Camps feu la dita donació de la meitat de sos bens a favor de dita Raymunda ab altre pacte y condició eo reserva, y facultat de disposar a sas liberas voluntats en y sobre la mitat de dits bens, donats en la quantitat de doscentas lliuras en cas de tenir lloch dita donació, y es ver.
Posa, que asi mateix fou pactat ab dits capitols matrimonials, y donació predita que en cas morir dita Raymunda ab dills legitims y naturals, y de legitim y carnal matrimoni procreats algu dels quals arribas a edat de poder fer testament que en tal cas pogues dita Raymunda disposar a sas liberas voluntats, de totas las ditas cosas donadas, y que en cas moris sens dits fills, y hagues tingut lloch en son favor la dita donació a ella feta de la mitat dels bens de dit Camps donador predit, pogues disposar dita Raymunda de quatracentas lliuras, tansolament, y que enb cas no hagues tingut lloch la dita donació que en dit cas pogues disposar dita Raymunda de la mitat de aquellas cosas, que dita Raymunda hauria rebut en virtut de la predita donació y que los restants bens y demes cosas donadas, previnguessen a dit donador, o a son hereu, o a aquell a favor de que hauria disposat coma par de dits capitols matrimonials, que se exhibiren, y es ver.
Posa, que dit Joan Estevanell ab los sobredits capitols matrimonials feu de creix o donaciò per noces a dita Raymunda en cas tingues lloch en son favor la dita donació de la mitat dels bens y el dit Francesch Camps de la quantitat de quatracentaws lliuras y en cas que motingues effecte la dita donació li feu de creix o donació per noces de la mitat de tot lo que constaría aver rebut dit Joan Estevanell de la sobre dita adot, lo qual creix o donació per noces fou estipulat a favor dels fills naxedors del dit matrimoni, lo que prometé fer y cumplir dit Estevanell ab obligació general de tots sos bens, y demes clausulas y obligacions en senbmants actes posar acostumadas, com aixi mateix constará dels dits capitols matrimonials, y es ver.
Poso, que presuposat lo sobre dit se diu que la dita donació que feu dit Francesch Camps de la mitat de los bens a favor de dita Raymunda sa filla, tingue en son degut effecte, y fou publicada a favor de dita Raymunda per lo que dirá, y es ver.
Perço, que diu y posa que dit Francesch Camps del tercer matrimoni que tingue contraqctat ab la dita Ignes Camps no tingué fill ni filla alguna com de tals flls o fillas no consta ni pot constar y altrament es ver, publich y notori.
Posa, que aixi mateix cessa esser ver consse ni constar puga que dit Francesch Camps tingues ni dexá, algres fills ni fillas de altre matrimoni sino sols la dita Raymunda com de tals no consta, ni pot constar, y es ver.
Posa, que habuent tingut lloch y purificada a favor de dita Raymunda la dita donació feta per dit Francesch Camps de la maytat de tots sos bens presents y esdevenidors, vinguen tenir també lloch a favor de dita Raymunda lo creix, o donació per noces, de la quantitat de quatra centas lliuras que feu en dit cas dit Joan Estevanell, a favor de dita Raymunda sa muller, y es ver.
Posa, que dita Raymunda Estevanell morí de mort natural y corporal sobrecicintli un fill, y tres fillas anomenats Joan, Marianna, Agnes, y Lluisa los quals, eo algun de ells arrobaren a edat perfeta de poder testar y entre altres lo sobredita Marianna Estevanell que contractá matrimoni, com se ha dit ab esta part de Bonifaci Nadal pro ut pacte sunt in confesso, y es ver.
Posa, que per rahó del prop dit en lo antecedent article vingué a tenir dita Raymunda Estevanell a sas liberas voluntats, la maytat dels bens que se li foren donats per lo dit difunt Francesch Camps son pare, ab los sobre calendats capitols matrimonials, menos en la quantitat de doscentas lliuras que dit Camps son pare se reservia pera disposar sobre la meytat de dits sos bens donats, y es ver.
Posa, que constia lo valor de la maytat des dits bens donats en la quantitat de dos mil vint y viyt lliuras y vuyt sous, salvo jure, o de altre major quantitat de las quals detretas las ditas doscentas lliuras que dit Francesch Camps donador predit se reserva sobre dits bens donats pera disposar inportavan dits bens mil vuyt centas vint y vuyt lliuras vuyt sous, salvo jure com aixi constava de la declaración y divisió que dit Joan Estevanell despres de la mort de dita Raymunda sa muler seu com a pare y llegitim administrador de sos fills, y altrament com a hereu de dita Raymunda de sa vida natural ab acte rebut en poder de Joan Naves notari publich de Barcelona als vint y sis Maig mil siscents noranta quatra que se exhibiren, y es ver.
Aixi que diu, y posa que del sobredit resulta que la universal heretat y bens que tenia a sas liberas voluntats la dita Raymunda lo dia que morí inportaven la dita quantitat de mil vuyt centas vint y vuyt lliuras vuyt sous salvo jure, o altre major quantitat, y es ver.
Posa, que avent succehit com succehí dita Marianna Nadal y Estevanell a la universal heretat, y bens que foren de dita Raymunda sa mare y aixibe, esta part per mediam persona de dita Marianna sa muller, se segueix que esta part es acreadora en la universal heretat, y bens que foren del difunt Joan Estevanell en la qual heretat, y bens se trobava annexa, y incorporada la universal heretat, y bens de dita Raymunda Estevanell en la dita quantitat de mil vuyt centas vint y vuyt lliures y vuyt sous salvo jure, y es ver.
Posa, que asentat lo sobredit se deu passar a ponderar y justificar en que concistia la universal heretat y bens que foren de la dita difunta Marianna Nadal y Estevanell, al qual ha succehit esta part en nom de hereu com se ha dit per la veriguació y justificació, dels credits, que competeixen a dita está part en dita heretat, y gens axi de dita Raymunda com de dit Joan Estevanell conjuges, y es de ver.
Posa, que consistía la universal heretat y bens que foren de dita Marianna Nadal en lo dia que morí, Primo: en la universal hertat y bens que foren de dita Raymunda Estevanell sa mare la qual heretat y bens estaban esta en deguda anulesa en la heretat y bens que foren del dit difunt Joan Estevanell son marit, la qual heretat y bens de dita Raymunda consistía com se ha dit en la quantitat de mil vuytcentas vint y vuyt lliuras vuyt sous salva jure, y perquant de la dita heretat, y bens se deu detraurer lo exalieno aque estava obnoveria y obligada, per podere justificar lo que resta liquit en credit de esta part en dit nom de hereu y successor de dita Marianna hereva y successora de dita Raymunda se anirá ponderant y detrahent de dita heretat, y bens lo dit ex alieno, y es ver.
Posa, que en primer lloch se deuhen detraurer y defalcar de la ditas muil vuyt centas vint y vuyt lliuras y vuyt sous com ex alieno la quantitat de cent y una lliuras, sis sous, ço es sexanta lliuras per doscentas misas de caritat sis sous quiscuna que la dita difunta Raymunda Estevanell y Camps se dexá per salut y repos de la sua anima en dit son ultim y valido testament trenta una lliura y setse sous per lo que costça lo gasto de la sepultura y enterro de feu del cos de dita Raymunda y nou lliuras y deu sous per lo que constaren las atxes, y demes será se gastá per dita sepultura, y es ver.
Posa, que detretas las prop ditas quantitats de las ditas mil vuytcentas vint y vuyt lliuras y vuyt sous que da la quantitat de mil setcentas vint y set lliuras y dos sous salvo jure, y es ver.
Posa, que segonament de las ditas mil setcentas vint y set lliuras y dos sous, se deuhen detraurer las porcions de la llegitima que expectaven a Joan, Marianna, Agnes y Lluisa Estevanell fill, y fillas respectiu de dita Raymunda a ells, tocants y espectants en la heretat y vens de dita sa mare, y es ver.
Posa, que la quarta llegitima de ditas mil setcentas vint y set lliuras y dos sous, respartidora entre dit fill, y fillas inporta la quantitat de quatra centas, trenta huna lliuras quinse sous, y sis diners la qual quantitat de pertida per auatra iguals parts entre dit fill, fillas de dita Raymuinda, tocava y espectava aquinscun de dit fills y fillas en llur porció de la llegitima respective, la quantitat de cent set lliuras divuyt sous y deu diners y aixibe per los tres porcions de llegitima de dit Joan, Agnes, y Lluisa, la quantitat de trescentas vint y tres lliuras setse sous, y sis diners, y es ver.
Posa, que detretas las ditas tresxcentas vint y tres lliuras setse sous y sis diners de las sobreditas mil setcentas vint y set lliuras dos sous quedan de patrimoni y bens de dita Raymunda mil quatracentas tres lliuras sinch sous y sis diners salvo jure, y es ver.
Posa, que no obstaría sit deja que lo difunt Joan Estevanell marit que fou de dita Raymunda usant de la facultat a ella atribuida, per la dita difunta sa muller en son ultim y valido testament de poder donar a quiscuna de ditas sas villas en lo cas de collocació de matrimoni o de pendrer estat donas, a quiscu de aquells de la heretat y bens de dita Raymunda, aquella part y porció que lo apareixeria atena dit Joan Estevanell ab son testament dexat y llegat a las ditas Agnes, y Lluisa, per la llegitima materna y demes drets poguessen tenir en la heretat y bens de dita sa mare la quantitat de doscentas lliuras, a quiscuna en fet de casament o engres de religio, Y que per conseguent de las ditas mil setcentas viut y set lliuras y dos sous no sols se aurian de detraurer las ditas porcions de llegitima a quiscuna de ellas, tocants, sino que ans be se aurian de detraurer las ditas quatracentas lliuras que importan los dits dos llegats de doscentas quiscun dexats a ditas Agnes y Lluisa per dit son para lo ques diu recitature et impugnativa tantum, et si et quatt, y es ver.
Posa, que diu y posa y se respon que quid quid sit que dit Joan Estevanell fes lo dit dos llegat, de doscentas lliuras quiscun a ditas Agnes, y Lluisa fillas suas, y que tingues facultat y poder de dita Raymunda sa muller per fer aquel (lo ques diu sens anomo de confesar cosa alguna nihi si et quat) ab tot no deurian detraurerse no defalvar dits llegats de las ditas mil setcentas vint y set lliuras y dos sous per lo que baix se dirá, y es ver.ç
Perque diu y posa, que en tot cas no se aurian purificat las conducions dels dits llegats, quals eran per fer de casament ho de ingres en religió, y es ver.
Perço, que diu y posa, que dita Lluisa Estevanell villa dels dits Joan y Raymunda Estevanell conjuges morí de mort natural y corporal antes de congtractar matrinoni, y de entrar en religió com los par y sunt in confesso, y altrament, es ver publich y notori.
Posa, que per rahó del prop dit se segueix que dita Lluisa no pogue adquirir no transmitir lo integro llegat de ditas doscentas lliuras, ob deffersu purificationis conditionis adpecta al dit llegat si sols en tot cas las ditas cent set lliuras divuyt sous y deu per la porció de la llegitima materna en ella tocant com se ha dit, y es ver.
Posa, que respecte del dit llegat de doscentas lliruas fet a dita Agnes se diuque en tot cas aquell pro nunch no podría detraurerse no defaliarse de las ditas mil setcentas vint y set lliuras y dos sous, per no averse encara fins vuy publicat la dita condició, ço es en fet de casament, o ingres de religió, y es ver.
Perque dou y posa, que dita Agnes Estevanell fins vuy encara no ha contractat matrimoni ni menos a entrat en religió pre us sunt parses ni confesso, y es ver.
Posa, que en tot cas que pro nunne se aguessen de defaliar de la heretat, y bens de dita Raymunda la ditas doscentas lliuras mitgensant emperó com a bon compte de aquellas se aurian de comptar las ditas cent set lliuras divuyt sous y deu diners que de sobre se han donat en credit de dita Agnes per la porció de llegitima a ella tocant en los bens de dita sa mare, se segueix que sols se aurian de defalcar de las ditas mil quatracentas y tres lliuras sinch sous y sis diners la quantitat de noranta duas lliuras un sou y dos diners a cumpliment de ditas doscentas lliuras aixi que feta la dita defalcació quedarían del patrimoni y bens de dita Raymunda liquit la quantitat de mil trescentas onse lliuras quatra sous y quatre diners salvo jure, y es ver.
Posa, que no ostaria sis dera que las ditas mil trescentas onse lliuras quatra sous y quatre se haurian de detraurer y defalcar la quarta traballianua que se suposaria competiría a dit Joan Estevanell marit de dita Raymunda com a hereu per aquell instituhit de sa vida natural tant solament lo ques diu recitativa et impugnativa tantum, et siet quat, y es ver.
Perque diu posa, que dit Joan Estevanell no li competía ni podía detraurer la quarta trabellianica en la heretat y bens que foren de dita Raymunda sa muller com se dirá, y es ver.
Perço, que diu y posa, que quid quid sit si lo hereu instituhit de sa vida natural y gravat despres de sa mort derestituhir la heretat y bens a altre persona pot o no detraurer dita quarta trabellianica emperó lo cert es que quant lo hereu instituhit de sa voda natural y despres, de sa mort gravat de trestituhir la heretat y bens, es assendent, y se troba gravat de restithir dits bens a sos desendents, (com es en nostre cas) no detrau quarta trabellianica, y es ver, y de dret.
A mes que diu y posa, que dit Joan Estevanell fou instituhit hereu per dita Raymunda sa muller per contemplació dels fills, de dits conjuges comuns y esconstant en dret que lo hereu instituhit ab contemplationem alterius no detrau lo quarta trabelianica, y es ver y de dret.
Aixi que diu y posa, que del sobredit resulta que fetas las ditas detractions constia la heretat y bens de dita Raymunda lo dia que moró en la qual succehi dita Marianna Nadal y despres per mort de aquella en força de sa trestamentaria disposició esta part en la dita quantitat de mil trescentas onse lliuras quatre sous y quatra, y es ver.
Posa, que del sobredit se infereix que lo patrimoni de dita Marianna Nadal com a hereva y successora de dita Raymunda sa mare, consistia en la dita quantitat de mil trescentas onse lliuras quatre sous y quatra, y es ver.
Posa, que a mes de la dita quantitat constia lo patrimoni de dita Marianna en altes y differents quantitats per rahó de difarents ceredits, a ella tocans y asenyaladament en la quantitat de setanta sinch lliuras, y quatra diners per lo que baix se dirá y altrament, constará, y es ver.
Per lo que diu, y posa, que Joan Estevanell menor y germá de dita Marianna Nadal y Estevanell morí sens haver fvet testament y en pupilar edat despres de la mort de dita sa mare y es ver publich y notori.
Posa que la heretat y bens de aquell, constia lo die que morí en la quantitat de cent set lliuras diset sous y deu per la porció de llegitima a ell tocant en la heretat y bens de dita difunta Raymunda Estevanell sa mare, com dalt se ha dit, y de altra part en la quantitat de cent lliures que lo competían en y sobre la heretat y bens de Joan Estevanell son pare per rahó del creix de la quantitat de quatracentas lliuras que dit Joan Estevanell son pare feu a favor de dita Raymunda sa muller a vavor dels fills de dits conjuges, naxedors en los sobre calendats capitols matirmonials per haverse de dividir las ditas quatrecentas lliuras ab quatre parts iguals entre los sobre dits fill y fillas, ço es Joan, Marianna, Agnes, y Lluisa, y es ver.
Posa, que las ditas dos quantitats, ço es d ecent set lliures divuyt sous y deu y de cent lliures importan la summa de doscentas set lliuras divuyt sous y deu de las quals detretas set lliuras y divuyt sous, que Joan Estevanell major gastá y pagá per la sepultura y offici de Angels, se feu per lo dit Joan menor son fill, quedan doscentas lliuras y deu diners, y es ver.
Posa, que lo dit Joan Estevnell major sobrevisque al dit Joan Estevanell menor son fill com aixi las parts sunt in vonfesso, y es ver.
Posa, que per rahó de la dita sobrevivencia sia, y espusa a dit Joan Estevanell major, la quarta legitima en los bens de dit son fill, y aixi be en las ditas dos centas lliura sy deu diners y per rahó de aquellas las quantitat de sinquanta lliuras y dos diners, y es ver.
Aixi que diu, y posa, que detretas de las didas doscentas set lliuras divuyt sous, y deu la quantitat dalt referida, per las rahons dalt ponderadas queda la quantitat de cent sinquanta lliuras vuyt diners las quals haventse de repartir per ibuals parts entre dita Marianna Nadal y Agnes Estevanell germanas com a succehint al dit Joan menor son germá per esser mort ab intestat co se ha dit tocaren y espectaren a dita Marianna Nadal las ditas setanta sinch lliures y quatra diners las quals ajustadas ab las sobre ditas mil trescentas onse lliuras, quatra sous y quatra fan la summa de mil trescentas vuytanta sis lliures quatra sous y vuyt, y es ver.
Posa, que embarassa no pot la successió ab intestat, y la divisió del patrimoni del dit Joan menor ab lo modo y forma prop dit lo haverhi agut altre germana de dita Marianna y Agnes, qual era Da. Lluisa perque esta despres de la mort de dit Joan mort ab intestat y sens fills a la qual també vingueren a succehirli dita Marianna y Agnes, sa germanas ex causa intestati, y es ver.
Posa, que mes avant consistua la heretat, y bens de dita Marianna Nadal en lo que importava la part y porció que li tocava ab intestato en la heretat y bens que foren de dita Lluisa Estevanell, sa germana, com baix se dirá y altrament constará, y es ver.
Per lo que diu y posa, y se deu suposar que dita Lluisa Estevanell filla de dits conjuges Joan y Raymunda Estevanell morí de mort natural y corporal, y sens haver fet testament, eo saltim que de tal aparega, y despres de la mort de dits sos pares sobrevivintli ditas Marianna y Agnes sas germanas, com aixi las parts sunt ni confesso y altrament es ver publich y notori.
Posa, que concestia la heretat y bens de dita Lluisa lo dia que moró de una part en la quantitat de cent set lliuras y viut sous y deu per la porsió de llegitima a ella tocan en la heretat y bens de dita Raymunda sa mare com dalt se ha dit, y de altra part en la uantitat de doscentas y sinquanta lliuras per contes que lo difunt Joan Estevanell son pare en son ultim y valido testament li llegá y dexá a sas liberas voluntats, per los drets, de llegitima paterna y porció del creix de dita sa mare com constará del dit llegat que se exhibirá las quals dos quantitats juntas importan trescentas sinquanta set lliures divuyt sous y deu, y es ver.
Posa, que de las ditas trescentas sinquanta set lliuras divuyt sous y deu en que constia la heretat y bens de dita Lluisa, se deu detraurer primerament com ha exalieno diffarens quantitats que Bonifaci Nadal part está paga, y es ver.
Posa, que en conformitat del sobre dit pagá dita ella part per lo enterro, missas, y demes tocant a la sepultura de dita difunta Lluisa Estevanell ço es per lo enterro tretse lliuras, y deu sous per la cantoría que assisti al dit enterro onse lliuras, per las missas se cobraren per la anima de dita Lluisa set lliuras, coma par de tres apochas, fetas y firmadas, ço es la de onse lliuras per Felix Olivellas Prevere mestre de Capella de Nostra Señora del Palau de la Comtesa de la present ciutat als vint y dos de Janer mil setcents y hu, la de tretse lliuras deu sous feta y firmada per Miquel Casanovas, Prevere y beneficiat de la Parroquial Iglesia de Sant Pera de las Puellas, de la present ciutat, y procurador de funeraria de dita Parroquial Iglesia als vint y quatra de Janer de dit any, y la de set lliures feta y firmada per Nocolau Castellet Prevere de la present ciutat per la caritat de trenta sinch missas de caritat quatra sous per quiscuna missa als onse de Febrer de dit any totas rebudas en poder de Esteve Clos difunt notari publich de Barcelona de los quals fa fe Francesc Duran notari publich de dita ciutat ques se exhibexen signadas de número hu ut in eran seu consuant si et quat, y es ver.
Posa, que axi mateix pagá dita esta part a Paula Monfages candelera de será de la present ciutat quatre lliures tretse sous y quatra per lo valor de vuit atxas y quatra siris que serviren per lo enterro de dita Lluisa y foren presos en la botiga de candeller de dita Paula Monfages dexes mou lliures quatra unsas a rahó de deu sous la lliura coma par de una rebuda feta y firmada per dita Paula Monfages y per ella Rafel Manonella jove candeler de tretse de Novembre mil setcents, que se exhibirá, y es ver.
Posa, que la dita rebuda en lo antecedent article menciónada (otendas tessibus) es escrita de ma y lletra de dit Rafel Manonellas la qual fou feta y firmada per dit Manonellas de voluntat y consentiment de dita Paula Monfages com tot ho diran los testimonis ministradors, que tenen en practica la lletra de dit Rafel Manonellas y altrament es ver publich y notori.
Posa, que axi mateix pagá dita essa part a Arcangela Membau als vuyt de Setembre de mil setcents tres lliures dos sous per lo cos de la anrramada de flors y garsolos y demes que serví de adorno per lo enterro de la difuncta Lluisa Estevanell com apar de la rebuda feta y firmada dit dia mes, y any per dita Arcangela Riambau, y per ella per Pau Castella jove adroguer se exhibirá ut inserat, seu consuat, si es quat, y es ver.
Posa, que dita Rebuda mencionada en lo antecedent article (ostendat testibus) es escrita y firmada de ma y leltra de dit Pau Castella jove adroguer y de voluntat y concentiment de dita Arcangela Riambau coma xi ho diran los testimonis menistradors y es ver publich y notori.
Posa, que de la mateixa manera pagá esta part a Esteve Subirachs mestre fuster als setse de Desembre mil setcents, una lliura sis sous per lo cost de la caxa de mort que serví per dita difunta Lluisa Estevanell coma par de una rebuda feta y firmada per dit Subirachs que se exhibirá ut insert, seu consuat, si et qua, y es ver.
Posa, que la dita rebuda mencionada en lo antecedent article, (ostendas testibus) es feta y firmada de ma y lletra de dit Esteve Subirachs, com ho firán los testimonis ministradors, que tenen en practica y coneixen molt be la lletra de aquell y es ver, publich y notori.
Posa, que de altra part gastá y pagá esta part per mortalla y un parell de mitjas que serviren per lo cadáver de dita Lluisa duas lliures y quatra sous com se fará constar, y es ver.
Posa, que finalment gastia y pagá esta part una lliura y dotse sous per vuyt esculars que aporsassen lo cos de dita Lluisa a enterrar com aixi mateix se fará constar, y es ver.
Posa, que las prop referidas quantitats, juntas importan quaranta quatra lliuras set sous y quatra salvo jure et errore las quals deuhen donarse en credit de esta part y de fallarse de las sobreditas trescents sinquanta set lliuras divuyt sous deu diners en que constia la heretat y bens de dita Lluisa y axi defallado restarían francas, per cos de heretat de dita Lluisa trescentas tretse lliuras onse sous, y sis, S.S. las quals repartidas ex causa intestati de dita Lluisa entre ditas Marianna y Agnes Estevanell germanas preditas expectavan a dita Marianna cent sinquanta sis lliura squins esous y nou las quals ajustadas ab las ditas mil trescentas viutanta sis lliures quatra sous y vuyt dalt mencionadas impossan las summa de mil sinc centas quaranta tres lliures y sinch diners salvo errore, y es ver.
Posa, que de altra part a la sobreditas mil sinch centas quaranta tres lliuras y sinch diners heretat, y bens de dita Marianna si deu ajustar la quantitat de doscentas lliures per la particupació que lo competía ab intestat en la heretat, y bens que foren de Maria Theressa Estevanell altre filla de dit Joan Estevanell y germana de las sobreditas Marianna, Agnes, y Lluisa per lo ques dirá y es ver.
Per lo que diu y posa, que lo dit Joan Estevanell major hagues altre filla anomenada Maria Thersa la qual moró en infantil edat, y es ver publich y notori.
Posa, que la heretat y bens que foren de dita Maria Theresa cunyada en lo resultant de un llegat que lo dit difunt Joan Estevanell llur pare li feu en dit son testament de la quantitat de trescentas lliures juntament ab dos caxas ab sas robas, y evarias acostumadas ab passe que si dita Maria Theresa morirá sens fills pogues disposar a sas liberas voluntats, de la meitat del dit llegat coma xi constará de la clausula la del dit llegat que se exhibirá, y es ver.
Posa, que las ditas dos caxas ab sas robas, y evarias acostumadas expressadas en lo antesedent article (legatir destibus) que foren com se ha dit dexadas y llegadas a dita Maria Theresa lo menos que auría en costat si se aguesen agut de fer la quantitat de cent lliures any mes que menos axi en lo any mil siscents noranta vuyt (que feu lo dit llegat dit Joan Estevanell) com despres, y es ver, publich y notori.
Posa, que del dit resulta que essent morta la dita Maria Theresa en pupillar edat y aixi be sens fills vingué a tenir a sas liberas voluntats, la quantitat de dos centas lliures per la meytat del dit llegat las quals repartidas per igual, pars entre ditas Marianna, Agnes tant solament (per esser morta com se ha dit ab intestat la dita Lluisa y averli també succehit per iguals parts ex cause interati las ditas dos germanas), se segueix que la dita Marianna lo tocaren y espectaren de las ditas doscentas lliuras la dita quantitat de cent lliures las quals ajustadas ab las sobreditas mil sinch centas quaranta tres lliuras, y sinch diners vingué a importar la heretat y bens de dita Marianna mil siscentas quaranta tres lliuras, y sinch diners salvo jure, y es ver.
Posa, que no menos se deuhen ajustar a las ditas mil siscentas quaranta tres lliuras, y sinch diners la quantitat de trescentas lliures mes que axi mateix eran del patrimoni heretat y bens de dita Marianna per las causas, y rahons que baix se expressaran, y es ver.
Perço, que diu y posa, que lo dit difunt Joan Estevanell are de dita Marianna ab dit son testament dona expressament facultat a dita Marianna que pogues disposar sobre la universal heretat y bens de dit testador a sas liberas voluntats de la quantitat de trescentas lliuras en cas de morir dita Marianna sens fills hun o molts de llegitim y carnal matrimoni procreats, algu dels quals no arribás a edat de poder fer testament coma par de la clausula hereditaria del dit Joan Estevanell, son pare que es en proces a la qual se fa relació se, et quat, y es ver.
Posa, que dit testador atribuí la dita facultat de disposar de ditas trescentas lliuras a dita Marianna a sas liberas voluntats en paga y satisfació de la llegitima paterna, part de creix y demes drets, pogues tenir en dita sa heretat, y bens, coma par de la dita clausula hereditaria a la qual se fa axí mateix relació, y es ver.
Posa, que del dit resulta que essent morta la dita Marianna ab la sobrevivencia de un sol fill que era dit Jaume Nadal, y aquest mort en pupillar edat, y axi be antes de arribar a la edat de poder fer testament, com dalt se ha dit, se segueix que dita Marianna vingué a tenir a sas liberas voluntats las ditas trescentas lliuras, sobre la heretat y bens del dit difunt son pare y per conseguent deuhen aquellas ajustarse a la heretat y bens de dita Marianna y aixi be a las ditas mil siscentas quaranta tres lliuras y sinch diners que junta, importan la quantitat de mil nouventas quaranta tres lliuras, y sinch diners solico jure, y es ver.
Posa, que finalment consistía la dita heretat, y bens de dita Marianna en altre quantitat quelera de cent quaranta duas lliuras y dos sous y sis diners per las causas y rahons que baix se dirán, y es ver.
Perlo que diu y posa, y se deu suposar que les heretats y bens que foren dels dits conjuges Juan y Raymunda Estevanell, consistían entre altres cosas en differents censos y censals, que als dits conjuges feyan y prestaban differents personas coma par de la apoca feta y firmada per esta part dalt mencionada que es en proces a la qual se fa relació si et quat y es ver.
Posa, que las pencions y porratas dels dits censos, y censals que habían cedit y vingut a terme desde el dia que morí lo dit difunt Joan Estevanell major fins al dia que contractá matrimoni dita Marianna sa filla ab esta part de Bonivaci Nadal importaran la quantitat de ditas cent quaranta duas lliuras dos sous y sis com se fará constar, y es ver.
Posa, que per conseguent las ditas cent quaranta duas lliuras dos sous y sis era proprias de dita Marianna com a pencions cessas y fruyts deguts desde el dia de la mort de dit Joan Estevanell son pare fins lo dia que casá ab dit Bonivaci Nadal part esta, y es ver.
De tal manera, que diy y posa, que dita Marianna Nadal quant casá ab esta part li constituhí y aporta en dot, entre altres coses las ditas pencions a ella degudas axi del dits censos, com dels dits censals, de las quals quals linfirmá apocha y axi be de las ditas cent quaranta duas lliuras dos sous y sis coma par de la dita apocha que es en procés a la qual se fa relació so es quat, y es ver.
Posa, que assentat lo sobre dit se veu enclarque las ditas cent quaranta días lliuras dos sous y sis se deuhen tenir y reputar per propri matrimoni de dita Marianna y que aquellas deuen ajustarse a la dita quantitat de mil nouventas quaranta tres lliuras y sinch diners que juntas importan dos mil vuytanta sinch lliuras y dos sous y onse salvo jure, et error, y es ver.
Posa, que de las ditas dos mil vuytanta sinch lliuras, dos sous y onse en que constia lo patrimoni de dita Marianna Nadal lo dia que moró, se deu detraurer lo exalieno aque estava obligada dita universal heretat y bens de dita Marianna y axi be differents quantitats que esta part pagá de despesas de la mort de dita sa muller per la sepultura funeraria missas, y altras cosas per dita sa muller com se fará constar, y es ver.
Posa, que en conformitat del sobre dit pagá per los drets de la sepultura del cos de dita Marianna sa muller en la Iglesia Parroquial de Sant Pere de la present ciutat trenta tres lliuras y catorse sous, com constará, y es ver.
Posa, que semblantment per lo dit effecte pagá dita esta part per los drets, de la Parroquial Iglesia de Santa Maria del Mar trenta nou lliures y set sous y per los drets del ardiacá de dita Parroquial Iglesia quatra lliures, y quinse sous com se fará constar, y es ver.
Posa que axi mateix pagá per un habit del bon succes que serví per lo enterro de dita Marianna la quantitat de sinch lliuras com y també pagá duas lliuras, un sous per lo que importá lo gasto del dia que se axí a absoldrer coma xi se fará constar, y es ver.
Posa, que de la mateixa manera pagá tres lliures per lo gasto dels ports dels collans del Hispital de Misericordia com y també als andadors per quatra campanetas setse sous y no menos pagá quatra lliures y sis sous per una caxa embahulada per enterrar lo cos de dita Marianna com de tot se fará constar, y es ver.
Posa, que semblantment pagá vint y una lliuras deu sous y sis per lo cost de las dotse atxas ciris, y candelas, que serviren per lo enterro de dita sa muller coma xi se fará constar, y es ver.
Posa, que no menos pagá esta part al Dr. en medicina Joseph Alsamora deu lliuras quatra sous pedr differents visitas feu en la ultima malaltia de dita sa muller, y axi mateix al Dr. Patrell apotecari de la present ciutat nou lliuras deu sous per diffarens medicinas se gastaren per la ultima malaltia de dita Marianna sa muller, com y també paga a Carlos Arnau sirugiá de la present ciutat quatra lliures un sous per differents, visitas feu en la ultima malaltia de dita Marianna com de tot se fará constar, y es ver.
Posa, que dita marianna ab dit son ultim y valido testament ordena, y disposá que per salut, y repos deb sua anina seu fossen celebradas quatracentas missas, ço es doscentas de caritat sis sous y las altres doscentas de caritat sinch sous per quiscuna missa com constará de la dita disposició testamentaria de dita Marianna que se exhibirá, y es de ver.
Posa, que dita esta part realment y de fet paga la quantitat de cent y deu lliures per la caritat de ditas quatracentas missas que realment foren celebradas per sufragi de la anima de dita sa muller, com constará, y es ver.
Posa, que finalment, pagá esta part vint y nou lliures, y sis sous per lo que importá lo gasto dels vestits de dol y mans de sastre ques feren despres de la mort de dita sa muller per la familia com se justificará totas las quals quantitats, juntas importan doscentas setanta set lliures deu sous, y sis las quals detretas de ditas dos mil vuytcentas sinch lliures dos sous y onse quedan per patrimoni eo heretat y bens de dita marianna la quantitat de mil vuytcentas set lliures dotse sous, y sinch salvo jure, et errore, y es ver.
Posa, que en cas que puga dirse que de las ditas mil vuytcentas set lliures dotse sous, y sinch se anrian encara de fer altres detracions, com serian las quarta de lelgitima y quarta trebellianica, que forsan competessen al dit diffunt Jaume Nadal impúber fill de esta part y dita Marianna los quals quartos pretengués naver succehi la part altra en virtut de la concordia los impubers sit de pupillart y altres substitutuns lo ques diu recitatiu tatum et si et quae lo cert emperó es que en dit cas suposat no deuría esta part restituir a la part altra lo que importarían ditas quarta per que a mes de competirli a esta part sobre ditas quartas differents, drets deuria usufructuar aquellas durant sa vida natural per haver sobreviscut al dit son fill, segons disposició de dret y es ver.
Posa, que en dit cas posat de haverse de fer ditas detraccions de quarta importarían aquellas ço es la quarta llegitima quatracentas sinquanta una lliuras divuyt sous, y un diner las quals detretas de las ditas mil vuyt centas set lliuras, dotse sosus y sinch quedarían mil trescentas sinquanta sinch lliuras catrose sous y tres s jure et errore, de las quals haventse de detraurer axi mateis la quarta trebelliania que importaría trescentas trenta vuyt lliuras dinou sous y hu, quedaría la quantitat de mil setse lliuras disset sous y tres salvo jure et errore, y es ver.
Posa, que del sobre dit resulta que la dita dos quarttas de llegitima y quarta treballianua del dit difunt Jaume Nadal importarían la quantitat de setcentas noranta lliures diset sous y dos salvo jure la qual quantitat pro nunc no deuria restiruhir esta part a dita adversa sino sols despres de sa mort com dalt se ha dit per haver de usufructuar aquella durant la vida natural, segons dret y cediu en dit cas y despres de sa mort no deuria restituir la dita quantitat enterament sino sols aquella que fetas las degudas detraccions quedaría liquida, las quals consisteixen en las que baix se ponderarnan y es ver.
Per lo que diu y posa, que de la dita quantitat de setcentas noranta lliures diset sous y dos se deurian defalen y detraurer trenta sinch lliures un sou y sis per tantas ne paga esta part per lo gasto del enterro y sepultura del dit Jaume son fill com se justificará, y es ver.
Perço que diu y posa, que dita esta part pagá a Joseph Blanch fueter tres lliuras deu sous per lo cos de la caixa que serví per lo enterro de dit Jaume Nadal son fill com par de la reguda feta per dit Blanch als quinse de Agost mil setcents y quatra que se exhibirá ut inverat, seu consuat, su et qua, y es ver.
Posa, que la dita rebuda mencionada en lo antecedent article (ostendat testibus) es escrito de ma y lletra de dit Joseph Blanch com ho diran los testimonis menistradors y es ver publich y notori.
Posa, que axi mateix pagá al Dr. Hipolit Casanovas, Pbre, com a procurador substituhit per Miquel Casanovas Pre, procurador de funerarias de la Iglesia Parroquial de Sant Pere la quantitat de nou lliures setse sous, y sis per la sepultura del dit Jaume Nadal fill de esta part, offici de Angels y Cantoria a la professo coma par de la rebuda feta y firmada als nou de Setembre mil setcents y quatra, per dit Dr. Hipolit Casanovas, en dit nom que signada de número sis se exhibirá ut inserat, seu conuat, si et quat, y es ver.
Posa, que la dita rebuda mencionada en lo antecedent article ossendat desibus es feta y firmada de ma y lletra de dit Dr. Hypolit Casanovas y es ver publich y notori.
Posa, que realment y de fet dit Miquel Casanovas Prevere, en dit temps era procurador de funeraria de la dita Iglesia Parroquial de Sant Pere de la present ciutat com estara de sa procura a ell feta als tres de Janer mil setcents y hu, y de la substitució per ell feta a favor del Dr. Hypolit Casanovas als tres de Juny mil setcents y quatra tot en poder de Rafel Albia notari publich de Barcelona que se exhibirán y es ver.
Posa, que de la mateixa manera pagá a Joseph Alaguer Pre, procurador de funeraria de la Parroquial Iglesia de Santa Maria del Mar de la present ciutat vint lliures y onse sous per tots los drets del enterro del dit Jaume Nadal sonf ill deguts a la dita Parroquial Iglesia coma par de la rebuda feta y firmada per dit Alaguer als dos de Setembre mil setcents y quatra que se exhibrá ut inserat, seu consuat, si et quat, y es ver.
Posa, que la dita rebuda mencionada en lo antecedent article 8ostendat testibus) es feta y firmada de ma y lletra de dit Joseph Alaguer Prevere, y es ver, publich y notori.
Posa, que dit Joseph Alaguer Pre. realment y de fet als dos de Setembre mil setcents y quatra era procurador de funerarias de la dita Parroquial Iglesia de Santa Maria del Mar de la present ciutat com constará de la procura a son favor deta als vint y sinch de Abril de dit any rebuda en poder de dit Rafel Albiá que se exhibirá, y es ver.
Posa, que realment y de fet pagá així mateix esta part a Lluis Serra para pestra de Capella de Santa Maria del Mar una lliura quatra sous per los sis escolars, aportaren las sis atxes en lo enterro del dit son fill coma par de la rebuda feta y firmada per dit Lluis Serra pera als tres de Setembre mil setcents y quatra que se exhibirá ut inserat, seu consuat, si et quat, y es ver.
Posa, que la dita rebuda mencionada es lo antcedent article (ostendats testibus) es escrota de ma y lletra de dit Lluis Serra pera y es ver publich y notori.
Posa, que las sogbreditas detractions que en tot cas deurian ferse de las ditas dos quartas llegitima, y trebellianica importan la dita uantitat de trenta sinch lliuras un sou y sis, las quals detretas quedaría la quantitat de setcentas sinquanta sinch lliures quinse sous y vuyt salvo jure de las quals haventse axi mateix de detraurer la quantitat de vint lliuras per la sobrevivencia de dita esta part segons lo convingut y pactat per y entre las parts ab los capitols matrimonials fets y firmats per y entre dita esta part, y dita Marianna Nadal muller sua rebuts en poder de dit Esteve Cols, als nou de Setembre mil setcents noranta nou, que se exhibirán que daría de las ditas quartas la quantitat de setcentas trenta sinch lliuras quinse sous, y vuyt, salvo jure et errore las quals deuria esta part usufructuar com se ha dit durant sa vida natural y es ver.
Posa, que del fins assí deduhit resulta que a dita esta part en dit nom de hereu de dita Marianna Nadal sa muller li tocan, y espectan en la heretat y bens del sobredit difunt Joan Estevanell y en la heretat y bens de la dita difunta Raymunda Estevanell ques troba unida y enclosa en la de dit Joan major la quantitat de mil setse lliures diset sous y tres de una, part axi mateix en la quantitat de quaranta vuyt lliures quinse sous quatra per lo enterro funeraria y missas que dita esta part pagá per la dita difunta Lluisa Estevanell com dalt se ha dit en lo article, axi mateix en la quantitat de doscentas setanta set lliures dos sous y sis per tantas ne paga a esta part per la sepultura, enterro, y missas de la dita difunta Marianna Nadal muller sua y finalment en las quantitats de trenta sinch lliures un sous, y sis y de vint lliures per las rahons expresadas en lo article cent trenta set totas las quals quantitats juntas importan la summa de mil trescentas noranta set lliures setse sous, y set, salvo jure y es ver.
Posa, que respecte de la universal heretat y bens que foren del dit difunt Joan Estevanell major quid quid sit que aquella lo quia, y espectia a la dita part altra en forsa de la constitució us impúber sit, de pupillant y altre substitucions lo ques diu supontive tantum et si et quat. Lo cert es que esta part se troba acreedor en different quantitats que baix se explicaran en dita heretat, y bens, y es ver.
Posa, que en primer lloch escureadora esta part en dita heretat y bens, en la quantitat de quatracentas sexanta nou lliures diset sous, y vuyt per las rahóns, que baix se diran y es.
Per lo que ditas posa, y se deu suposar que lo difunt Joan Estevanell taverner de la present ciutat en lo temps que vivía y quant morí tenia y possehia dos casas prop del portal Nou de la present ciutat en lo carrer dit den Cortinas, las quals despures de sa mort las tingue y posehí dita Marianna Nadal y Estevanell filla sua, y muller que fou de esta part de Bonifaci Nadal adroguer de la present ciutat, y per tals Señors y possessors de ditas casas foren publicament tinguts, y reputats dits Joan Estevanell major y despres de sa mort dita Marianna Nadal y Estevanell, y es ver publich y notori.
Posa, que las ditas dos casas expressades en lo antecedent artigle foren del tot dirruidas, y espatllades en lo anu mil siscents noranta set per ocasió del siti que las armas francesas posaren en la present ciutat, y es ver publich, y notori.
Posa, que esta part de Bonifaci Nadal feu redificar las ditas casas, en lo any mil setcents, per la qual ratificació gastá per las mans y recaptes, de Mestres de casas la quantitat de quatracentas sexanta nou lliuras diset sous, y vuyt com apar de la apocha feta y firmada per Joseph Serra mestre de casas de la present ciutat als vint y quatra de Agost mil setcents y quatra rebuda en poder de Francesch Duran notari publich de Barcelona que junt ab mi esta del memorial de ditas obras que signada de número nou se exhibeix ut seratur, seu consatut, et quat. Y es ver.
Posa, que semblantment gastá y pagá esta part per la redificació de ditas casas la quantitat de doscentas quatre lliures quatra sous y sis, a Miquel Subirat, mestre fuster de la present ciutat per las mans y recaptas de mestre fuster coma par de la apocha feta y firmada per dit Subirats, als trenta de Mars de dit any mil setcents y quatra que junt ab incerta del compta de ditas obras de mestre fuster, signada de número deu se exhibeix ut inserat, seu consuat, si et quat. Y es ver.
Posa, que semblantment es acreador esta part en la dita heretat y bens de dit Joan Estevanell major en la quantitat de sinch lliures y deu sous per lo ques dirá, y es ver.
Per lo que diu, y posa, que lo dit difunt Joan Estevanell major en dit son ultim y valit testament dexá y llegá consemblant quantitat de sinch lliures y setse sous al Hospital General de Santa Creu com constará de la clausula del dit llegat que se exhibirá, y es ver.
Posa, que realment y de fet pagá esta part a Joseph Pallares Pre, de la Iglesia del Hospital General de Santa Creu de la present ciutat com apar dels administradors de dit Hospital com apar de la apocha feta y firmada per dit Pallares als dotse de Juliol mil setcents y hu, rebuda en poder de Francisco Duran notari publich de Barcelona que signada de número onse se exhibeix ut inserat, seu consuatur, si et quat. Y es ver.
Posa, que dit Joseph Pallares Pre. realment y de fet era per dels dits administradors del Hospital General com constará de altre de dita escriptura rebuda en poder de Rafel Casanyes notari publich de Barcelona als nou de Janer mil setcents y hu, que se exhibirá, y es ver.
Posa, que de la mateixa manera es acreador esta part en la quantitat de vint y sinch lliures en la dita heretat y bens del dit difunt Joan Estevanell major per lo que se dirá, y es ver.
Perço, que diu y posa, que lo dit difunt Joan Estevanell ab dit son ultim y valido testament dexá y llegá a Rosa Maria Vila muller de Joseph Mitjavila pages de Sant Vicens de Serriá Bisbat de Barcelona com constará de la clausula del dit llegat que se exhibirá, y es ver. +
Posa, que realment y de fet pagá esta part a dits Joseph Mitjavila y Rosa Mitjavila cojuges lo dit llegat y per ell la quantitat de vint y sinch lliures coma par de la apocha feta y firmada per dits conjuges dit dia de dotse de Juliol mil setcents y hu, rebuda en poder de dit Duran que signada de número dotse se exhibeis ut inserta, seu consuat, si et qua, y es ver.
Posa, que semblantment es acreador esta part en dita heretat y bens en la quantitat de set lliures per tantes ne pagá al Dr. Joseph Arcidet per rahó de differens treballs y junts per negocis de la heretat de la dita pubilla Marianna Nadal y Estevanell muller sua als vint y quatre de Maig mil setcents, coma par de la rebuda que se exhibirá ut inserat, seu consuat, siet quat, y es ver.
Posa, que la dita rebuda mencionada en lo antecedent article (estendat testibus) es escripta de ma y lletra de dit Dr. Arcidet com ho diran los testimonis ministradors y es ver publich y notori.
Posa, que de la mateixa manera es acreadora esta part en dita heretat y bens en quantitat de vint lliures setse sous per tantas, ne pagá dita esta part a Esteve Cols notari publich de Barcelona als vuyt de Janer mil setcents y hu per lo salari de diferents actes fahedors per la heretat de dit Estevanell, coma par de un compte y rebuda continuada al peu de aquell que signada de número catorse se exhibeix ut interat, seu consuat, si et quat. Y es ver.
Posa, que la dita rebuda continuada al peu de dit compte en lo antecedent article exhibit (ostendats testibus) es escrita y firmada de ma y leltra de dit Esteve Cols, com ho dirán los testimonis miistradors y es ver publich y notori.
Posa, que las sobreditas quantitats, referidas desde el article cent quaranta dos al cent sinquanta set importan la quantitat de setcentas trenta duas lliuras vuyt sous y dos salvo jure que juntas ab la dalt referida quantitat de mil trescentas notanta set lliures setse sous y set venen a importar dos mil cent trenta lliures quatra sous y nou salvo jure, et errore las quals se troba acreadora esta part per las rahons dalt referidas, y es ver
Posa, que aixi mateix se troba acreadora esta part en la dita heretat, y bens de dit Estevanell en diffarents quantitats que juntas importan cent deu lliures setse sous y sis per diffarents pensions y porratas de ensos y censals de dita heretat, y bens cessas, y degudas, desde el dia que contractá matrimoni esta part ab dita Marianna fins als catorse de Aost mil setcents y quatra en lo qual dia moró lo dit difunt Jaume Nadal impúber son fill las quals pencions, y porratas no se han cobrat per esta part sien vui dels debitors censalistas y per dit effecte cedeiz aquellas esta part a la part altra, de dits tudors y curadors a fi de que aquells las reben y cobren de dits debitors en satisfació en part del que dita esta part los puga restar a deurer, y es ver.
Posa: que los dits debitors censalistas, ques troban debitors consisteixen en los que se individuaran com son per Salví Vilar espardanyer per lo cens de penció annual vint y quatra lliuras que fa per unas casas situadas en lo carrer del Portal Nou deu vint y vuyt lliures deu sous y vuyt per una penció y porrata discorreguda fins dit dia de atorse de Agost mil setcents y quatra. Secundo: Salvador Fontanellas, retorsedor de llana tres lliures set sous y dos per la porrata discorreguda de quatra mesos y un dia fins dit dia de catorse de Agost mil setcents y quatra de aquella penció annual de deu lliures, que tots anys fa y presta als tretse de Abril als hereus y successors de dit Estevanell, per unas casas situadas en lo carrer den Cortinas. Tertio:Joseph Nadal taverner sexanta tres lliures vuyt sous y dos per tres pencions y porrata que han discorregut per lo termini de tres anys ssinch mesos y quatra días finit dit dia catorse de Agost de aquell cens de pencio anual divuyt lliures y deu sous que tots anys fa y presta per unas casas situadas en lo carrer de Sant Pere mes Baix, y es ver.
Posa, que lo quart debitori censalista era Grau Truch pagés del Mas Nou en la quantitat de vuyt lliures tretse sous y deu per una penció y porrata discorreguda per lo termini de un any deu mesos y dos días fins dit dia catorse de Agost per aquell censal que feya y prestava de preu y proprietat cent lliures, y pera altres tants sous. Quinto: la quantitat de quatra lliures deu sous y quatra per lo lloguer eo porrata de aquell deguda desde divuyt de Maig mil setcents y quatra fins dit dia catorse de Agost de la casa -tua situada en lo carrer den Cortines de la present ciutat a rahó de dinou lliures de lloguer quiscun any. Sexto y finalment: Lo Dr. en medicina ----------- Casalins dos lliures sis sous y quatra per tantas que dita esta part ne pagá per compte de dit Casalins a D. Joseph Aguilar per la corresponció de dos lliuras catorse sous que dit Casalins fa, y presta a dit de Aguilar quiscun any de aquell cens de penció quinse lliures que dit Casalins reb tots anys sobre unas casas de la heretat y bens de dit Estevanell en lo carrer del Portal Nou de la present ciutat las quals quantitats, juntas importan la summa de cent y deu lliures, setse sous y sis las quals ajustadas ab la dita quantitat de dos mil cent trenta lliures quatra sous y nou importan lo credit de esta part dos mil doscentas quaranta una lliura quatra sous, y tres salvo jure, et errore, y es ver.
Posa, que havense de compensar las ditas dos mil doscentas quaranta una lliura un sou y tres en ques troba acreador esta part ab las ditas dos mil siscentas setanta sos lliures per consemblants, queda esta part confessá haver rebut per partida de taula ex causa doi de la dita Marianna Nadal y Estevanell sa muller que se supon eran de la heretat y bens que foren del dit difunt Joan Estevanell major en forsa de la apocha rebuda en poder de dit Duran als vint y set de Juny mil setcents ques troba en proces hibida unidra a quedar sols debitor esta part en quatracentas trenta quatra lliures dvuyt sous y nou salvo jure retenintse emperó durant sa vida natural lo us de fruyt li competeix segons dret la quartas de llegitima y trebelliania de dit Jaume Nadal impúber son fill, y es ver.
Majorment attes que diu y posa, que esta part días ha que ha entregat a la part altra los censos, y censals que cobrava de ditas heretats, y bens de dits Joan Estevanell y Raymunda sa muller y los actes y instruments que feyan per aquells com negar non pora la part altra, y es ver.
Posa, que perço, y altrament hay deu esser declarat tocar, y espectar a esta part la universal heretat y bens que foren de dita difucta Raymunda Estevanell en dit nom de hereu y successor de dita Marianna com y també la heretat que foren de dita Marianna per las rahons dalt ponderadas imposant silenci perpetuo en quant a est particular a la part altra, y axi mateix esser declarat esser acreador en la hertat y bens de dit Joan Estevanell major, (en lo qual está compresa la heretat y bens de dita Raymunda) en las quantitats dalt referidas coma xi ho demana esser declarat ab refericio, y esmena de tots danys, gastos y despesas implorant per dit effecte tot complement de dret y de justicia neidu, premisso set als omni modo, meliori, y es ver.
Posa, que totas las sobreditas cosas son verdaderas, las quals advera, y demana que sian insertadas las productos y mana a la part altra responga personalment per verbu, credit vel, non credit cum juramento en la forma acostumada, sobre los presents articles contradint a tot lo assi prejudicial y prot.
Pro Coromines, Balart y Morgades
Tertia February millessimo septingentessimo octavo Barcinona interant mandet ut peti in.
Dehona.
Et nihi omnius die decima séptima predictoru mensis et anni dictus de Llosella dicto nomine medio calimnie juramento in animam dicti principalis addominum peru et erius Sancta quatuor Evangelia manibus meis corporaliter tacto predictos adveravit artículos, et omnia, et singula in eis et eorum contenta dicem, et asserem ese vero veras et vera, et mi aliquo probatione non deficere.
Quae fuerunt intimata et notificata dicti die et anno dicto Gallart dicto nomine mediante intimae dilleto.
Bernardinum Rafols Regiam Portalius sureffem saedula oblata per dictum Gallart dicto nomine
Acceptadas totas y sengles confessions tant tacitas com expressas fetas per la part altra ab sos articles en quant fan per esta part, y no altrament contradiu a la admissió y prova de aquells y prot.
Garriga.
Nona Martis millessimo septingentessimo octavo in.
Dehona.
Quae fuerunt intimata et notificata dicti die et anno dicto Llosellas dicto nomine mediante intimae nilleto.
Per dictum Rafols Regiem Portarius sui refferum
Sie dula oblate per Domimun Gallart dicto nomine
La part altra en diffarents instruments que no ha exhibit. Perço demana esta part esserli manat que procuesca dits instruments en virtut del usatge stam procurada y demes aplicables contradient a tot lo assí prejudical y prot.
Garriga
Decima quarta martis millessimo septimgentessimo octavo mandatur ut petis int.
Dehona.
Quae fuerunt intimata, et notificata dictis die et anno dicto de Llosella dicto nomine mediante intimae filleto.
Per dictum Fafols regiam portariu sic reffererum, scedula oblata per dictum Gallart dicto nomine fittes que la part altra no ha obtemporat al qual fonch manat ab scedula de catorse del corrent demana esta part que sots alguna mesuenda pena abtempore al provehit y prott.
Garriga.
Vigesima tertia Marty millessimo septingentessimo octavo mandest sub pena rum librarum inst. Dehona
Quae fuerunt intimata et notificata dictis die et anno dicto de Llosellas dicto nomine mediante intimae silleto.
Per dictum Rafols regium portarium sureffum.
Saedula dolata per dictum de Llosella dicto nomine.
Attes quaele post altra no ha respon personalment sobre los articles per esta part donats comforme se li fou manat ab la provisió de tres de Febrer prop passat feta al peu de aquells demana ante omnia sub aliquo metuenda paena fasse dicta refestas personals sobre los articles tretse, catorrse, quaranta dos, quaranta tres, quaranta quatra, quaranta sinch, quaranta sis, quaranta set, quaranta vuyt, quaranta nou, sinquanta, sinquanta hu, sinquanta dos, sinquanta tres, ssexanta set, setant, setanta nou, vuytanta dos, vuytanta set, vuytanta vuyt, noranta, noranta hu, noranta tres, niranta sinch, noranta set, noranta vuyt, vent hu, cent y dos, cent y tres, cent y setse, cent diset, cent divuyt, cent vint y tres, cent vint y quatra, cent vint y nou, vent trenta hu, cent trenta quatra, cent trenta set, cent quaranta tres, cent quaranta quatra, vent quaranta vuyt, cent sinquanta, cent sinquanta dos, cent sinquanta quatra, cent sinquanta sis, cent sinquanta set, cent sexanta y cent sexanta hu, dels dits articles ab la forma acostumada las quals respectos per una deuhen fer dits tudors y curadors primerament antes de instar ni demanar cosa aquells en la present causa attes que ab dita provisió de tres de Febrer sels mana fer aquellos per lo que contradiu al demanat y pretes per la part altra y a tot lo demes as´si prejudical y prot. Coromines.
Vigesima octava Marty millessimo septingentessimo octavo mandet ut petits sub pena trium libraru, inst.
Dehona.
Quae fuerunt intimata, et notificata dictis die et anno dicto Gallart dict nomine mediante intimae dalleto.
Per dictum Rafols regium portarium jure saedula oblata per dictum Gallart dicto nomine.
Deu la part alter ante omniae ex liberis los instruments que ha mencionat en los articles segons, lo disposat ab nostre dret municipal, y asenyaladament en forsa del estatge. Item próvida y esta doligencia es primera y mes privilegiada que no la de las respostas personals, que la adversa solicita, y la rahó es, per que en vista dels instruments se prenen las resoluicuins, o deliberacions, que apareixen mes proporcionadas, y convenients ha pera sagisfer a ells, com y per tot lo demes que pot conduhir o al proseguir o dexar la litte. Per tot lo que, y altrament en concideració de tant voluntaria renitencia demana esta part sia aportat lo proces, y declarat formiter tenir lloch la produció dels instruments que esta part solicita, com hi la extracció dels executorials, per las penas, con que sia mior regut per no havea optam perat ab condemnació de tots danys gastos, y despesas de la mateixa part altre, aut alio quivis modo meliore y prott.
Pro Garriga, Aragones y Rams.
Decima séptima Aprilis millessimo septingentessimo octavo, viso int.
Dehona.
Quae fuerunt intimata, et notificata dictis die et anno dicto de Llosella, dicto nomine mediante intimae tilleto.
Per dictum Rafols, regium portarium su reffm
Saedula oblate per doctum Gallart dicto nomine.
Per evitar tot genero de altercats, y allarchs esta part se offereix en fer las respostas personals que se lid emanen ab que a un mateix temps producía la adveria tots los autes que ha mencionat en los articles, y no altrament ni de altra manera, y que corria lo resituo dels testimonis probatoris e intructoris y prot.
Garriga.
Vigesima séptima Aprilis millessima septingentessimo octavo currat inst.
Dehona
Quae fuerunt intimata et notificata dictis die et anno dicto de Llosella dicto nomine mediante intimae dulleto.
Per dictum Fafols regium portarius sic refferum.
Die vigesima quinta mensis Marty anno a Nativitate Domini millesimo septingentessimo octavo Barcinonae.
Jacobus Soler sanior Barcinonae, civis uti tutor et suis casu loco et tempore curator Agnetis Estevanell parendo procesis per Magnificus Lucius causa relatorem decima séptima die mensis Aprilis nuper devoluti respondiari personaliter per vestrum cdedit vel non credit medio juramento ad dominum Deum, et eris Sancta quatuor Evangelia in manibus suis coporaliter tacio, absque instructora, et in forma, solita super sequentibus arti ex oblatis per legitimum prorem Bonivatis Nadal aromataris Barcinonae civis oblatis tertia die mensis Februaris etiam nupper devoluti, in hunc qui sequitur modum.
Et Em. Quo ad deumun tertiu.
Dix it que creu que contractá matrimoni ab dit Bonifaci Nadal
Quo ad cecumum quartu.
Dixit queu creu.
Quo ad quadragesimo secndum.
Dixit que sen remet als capitols
Quo ad quadragesimum quartum
Dixit que ell respondent sen remet als capitols quo ad quadragessimum quantum.
Dixit que ell respondent nou sab
Quo ad quadragesimum sextum,
Dixit quae sen remet als capitols
Qui ad quadragesimum septimum
Dixit que ell respondent noy sabres
Quod quadragesimum octavum
Dixit que noy sabres
Quod ad quadragessimum nonum
Dixit quaen creu
Quo ad quinquagessimum
Dixit que non creu perço que ell respondent ohia
Dit moltas vegadas al dit Camps que tenia un fill que se li era anat per lo mon.
Quo ad quinquagesimum primum
Dixit que ell responent sen remet al que será declarat.
Quod quinquagessimum secundum
Dixit quen creu
Quod ad quinquagessimum tertium
Dixit que sen remet al que será declarat
Quod sexagesimum septimum
Dixit quen creu
Quod septuagesimum Dixit quen creu.
Quocu septuagesimum nonum
Dixit quen creu.
Quocu octuagesimum secundum
Dixit quen creu
Quocu octuagesimum septimum
Dixit quen creu.
Quocu octuagesimon octavum
Dixit que sen remet al que sera declarat.
Quocu nonagesimum
Dixit que sen remet a las apochas.
Quocu nonagesimum primum
Dixit quae non sab res.
Quocu nonagesimum tertiu.
Dixit que non sab res.
Quocu nonagesimum quantum
Dixit que non sab res.
Quocu nonagesimum septimum
Dixit que non sab res.
Quocu nonagesimum octavum.
Dixit que non sab res.
Quocu centum etxm.
Dixit quen creu y que era del ultim matrimoni.
Quocu centum et secundum.
Dixit que sen remet al llegat.
Quocu centum tertium.
Dixit que nois sab res,
Quocu centum decimum et sextu.
Dixit que nos sab res.
Quocu centum decimum septimum
Dixit que non sab res.
Quocu centum decimum octavus.
Dixit que nos sab res.
Quocu centum decimum nonum.
Dixit que non sab res.
Quocu centum, vigesimu.
Dixit que non sab res.
Quod centum et vigesimu primum
Dixit que non sab res
Quocu centum vigesimum secundu.
Dixit que non sab res.
Quocu centum vigesimum tertiu.
Dixit que non sab res.
Quocu centum vigesimum quartu.
Dixit que non sab res.
Quocu centum vigesimu nonum.
Dixit que non sab res.
Quocu centum trigesimum primu
Dixit que non sab res.
Quocu centum trigesimum quartu.
Dixit que non sab res.
Quocu centum trigesimum septimu.
Dixit que non sab res.
Quocu centum quadragesimum tertium.
Dixit quen creu si be eran casalots de una casa, y vuy son divididas en dos estars o casas.
Quicu centum quadragesimum quartu.
Dixit quen creu.
Quocu, centum quadragesimum quintu.
Dixit quen creu en quant a sinch lliures y deu sous.
Quocu centum quinquagesimu.
Dixit que non sab.
Quocu centum quigentesimum secundu.
Dixit que creu li deixá vint y sinch lliures en paga de la soldada de haverlo sercerit.
Quocu centum quinquagesimu quartum.
Dixit que non sab res.
Quocu centum quinquagesimu sextu.
Dixit que non sab res.
Quocu centum quinquagesimu septimu.
Dixit que encara que ell responent ha vist la rebuda continuada al peu de dit ompte no pot dir si es escrit de ma y lletra de dit Esteve Cols per no tenirli en practica sal letra.
Quocu centu sexaginta.
Dixit que ell responent creu que dit Salví Vilar y Salvador Fontanills devian las quantitats mencionadas, y que en quant a Joseph Nadal, ell responent non sab res.
Quocu centu sexaginta primum.
Dixit que ell responent non sab res.
Quocu ultimu.
Dixit quod cedet de credits et negat de negatis.
Fuit sibi lectid et pertecieravit.
Dicto die Barcinonae.
Petrus Verdaguer caupo Barcinonae civis uti hitor et suis casu loco, et tempore curator Agnetis Estevanell parendo provitis per Magnificu hujus causae relatorem decim séptima die mensis Aprilis nuper devoluti respendi dit personaliter per verbum credit vel non credit medio juramento ad domenum Deum et erius Sancta quatuor evangelia in manibus suis corporaliter tacto absquae instructore et in forma solita super sequentibus artículos ex oblatis per legitimus procurator enim Bonifatis Nadal aromataris Barcinonae civis tertia die mensis Februaris etiam nuper devoluti in hunc qui sequitur modum.
Et pm quocan decimum tertius.
Dixit que creu contracta dit matrimony ab Bonifaci Nadal.
Quocu decimum quartum.
Dixit quen creu.
Quocu quadragesimum secundu.
Dixit que sen remet als capitols.
Quocu quadragesimu tertiu.
Dixit que non sab res.
Quocu quadragesimu quartu.
Dixit que sen remet als capitols.
Quocu quadragesimu quintu.
Dixit que non sab res.
Quocu quadragesimu sextu.
Sixit que sen remet als capitols.
Quocu quadragesimu septimu.
Dixit que remet a dits capitols.
Quocu quadragesimum octavu,
Dixit que non sab res.
Quocu quadragesimum nonum.
Dixit que creu.
Quocu quinquagesimu.
Dixit que non creu, per haver sutcedit tenia un fill mascle que sen aná per lo mon.
Quocu quinquagesimu primu.
Dixit que non sab res.
Quocu quinquagesimum secundu.
Dixit quen creu.
Quocu quinquagessimum tertiu.
Dixit que non sab res.
Quocu sexatesimu septimu.
Dixit quen creu.
Quocu septuagessimu.
Dixit quen creu.
Quocu septiagessimu nonum.
Dixit que creu.
Quocu octuagesimu secundu.
Sixit quen creu.
Quocu octuagesimu septimu.
Dixit quen creu.
Quocu octuagessimu octavum.
Dixit que non sab res.
Quocu nonagessimu.
Dixit que ell respondent no sab lo que ha pagat.
Quocu nonagesimu primu.
Dixit que no sab lo que ha pagat.
Quocu nonagesimu tertiu.
Dixit que no sab res de la quantitat ha pagat.
Cuocu nonagesimu quintum
Dixit que no sab o que ha pagat.
Quocu nonagesimum septimu.
Dixit creu ha pagat emperor no sab quant.
Quocu nonagesimu octavum.
Dixit que creu ha pagat, y no sab quant.
Quocu centum primum.
Dicit quen creu que la tingut del ultim matrimoni.
Quocu centum secundu.
Dixit que sen remet al testament.
Quocu centum decimu sextu.
Dixit que non sab res del que ha pagat.
Quocu centum decimum sestimum.
Dixit que non sab res.
Quocum centum decimum octavum.
Dixit que non sab res.
Quocum centum decimum nonum.
Dixcit que non sab res.
Quocum centum vigesimum.
Dixit que non sab res.
Quocum centum vigesimu primu.
Dixit que non sab res.
Quocum centum vigesimus secundu.
Dixcit que creu dexá ditas quatracentas misas, emperó no sab de quina caritat.
Quocu centum vigesimu tertum.
Dixit que non sab res.
Quocum centum vigesimum quartum.
Dixit que non sab res.
Quocu centum vigesimu nonum.
Dixit que non sab res.
Quocu ventum trigesimum primum.
Dixit que non sab res.
Quocum centum trigesimu quartum.
Dixit que non sab res.
Quocum centum trigesimum septimum.
Dixit que non sab res.
Quocum centum quadragesimum tertium.
Dixit que creu si be antes era una casa.
Quocum centum quadragesimum quartu.
Dixit que creu que a las horas era una casa tantsolament.
Quocum centum quatragesimo octavo.
Dixit que creu dexá sinch lliures devedoras.
Quocu centu quinquagesimu.
Dixit que non sab res.
Quocu centu quinquagesimo secundo.
Dixit que creu se dexá vint y sinch lliures per la soldada del temps lo havia Servet.
Quocum centum quinquagesimu quartu.
Dixit qe non sab res.
Quocu centu quinquagesumo sextu.
Dixit que non sab res.
Quocu centu quinquagesimu septimum.
Dixit que no coneix la lletra de dit Cols.
Quocu centu sexagesimu.
Dixit que creu de Salví Vilar y de Salvador Fontanelles y del altre ell responent non sab res.
Quocu centum sexagesimu primu.
Dixit que ell responent creu librá dita quatra lliuras y deu sous y quatra, y en lo restant del article non sab res.
Quocu ultimu.
Dixit que credit de creditis et negat de negatis.
Fuit sibi betum et perseveratur.
Die prima mensis JUny anno a Nativitate Domimi millessimu septinbentessimu octavo Barcinonae.
Raphael Figueró natu minor Barcinonae civis uti tutor, et suis casu loco, et tempore curator Agnetis Estevanell parendo provisos per Magnificu hujus causae relatorem diecima septima die mensis Aprilis nuper develuti respondidit per verbum credit vel et elis Sancta quator Evangeliam manibus, ssuis corporaliter tanta apastolola instructore et informa solita super sequentibus ara ex obllatis per legitimum procuratorem Bonifatis Nadal aromataris Barcinonae civis tertia die mensis Februaris etiam nuper devoluti in hune qui sequetur modum.
Et primo quocu decimum tertiu.
Dixit quen creu.
Quocu decimum quartum.
Dixit quen creu per haverho ohit a dit.
Quocu quagrabesimu secundu.
Dixit que sen remet als capitols.
Quocu quadragesimum tertium.
Dixit que sen remet als mateixos capitols.
Quocu quadragesimum quartum.
Dixit que sen remet als mateixos capitols.
Quocu quadragesimum quantum.
Dixit que sen remet als mateixos capitols.
Quocu quadragesimum quantum.
Dixit que sen remet als mateixos capitols.
Quocu quadragesimum sextum.
Dixit que sen remet als mateixos capitols.
Quocu quadragesimu septimum.
Dixit que sen remet a dits capitols.
Quocu quadragesimum octavum.
Dixit que sen remet al de justicia.
Quocu quadragesimum nonum.
Dixit que non creu puix ha ohit a dir a personas que ho haurian ohit a dir a dit Francesch Camps que tenia un fill y que sen era anat per lo mon, y que non sabía res.
Quocu quinquagesimum.
Dixit que non creu per lo que te dit en la antecedent resposta.
Quocu quinguagesimu primum.ç
Dixit que non creu.
Quocu quinquagesimu secundu.
Dixit quen creu de la Marianna tantsolament.
Quocu quinquagesimu tertium.
Dixit que sen remet al de justicia.
Quocu sexagesimu septimu.
Dixit quen creu.
Quocu septuagesimum.
Dixit quen creu.
Quocu septuagesimu tertum.
Dixit quen creu.
Quocu octuagessimu secundu.
Dixit que non crei o ho deixá de creurer per no sabero certament.
Quocu octuagesimum septimu.
Dixit que creu que la dita Lluisa es morta emperó no sab si feu testament, y creu també que miró despres de la mort de sos pares sobrevivintli dita Marianna e Agnes sas germanas.
Quocu octuabesimu octavum.
Dixit quen sen remet al testament.
Quocu nonagesimu.
Dixit que sen remet a las apochas y al de justicia.
Quod nonagesimu primum.
Dixit que sen remet al de justicia.
Quocu nonagesimu tertiu.
Dixit que non creu.
Quod nonagesimu septimu.
Dixit que non creu.
Quocu nonagesimum octavu.
Dixit que non creu.
Quocu centum primum.
Dixit que no la ha coneguda.
Quocu centum secundu.
Dixit que non creu.
Quocu centum tertiu.
Dixit que non creu.
Quocu centum decimum sextu.
Dixit que non creu.
Quocu centu decimu septimu.
Dixit que non creu.
Quocu centum decimu octavum.
Dixit que non creu.
Quocu centum decimum nonum.
Dixit que non creu.
Quocu centum vigesimu.
Dixit que non creu.
Quocu centum vigesimu primu.
Dixit que non creu.
Quocu centum vigesimu secundum.
Dixit que sen remet al testament.
Quocu centum vigesimu tertiu.
Dixit que non creu.
Quocu centum vigesimum quartu.
Dixit que non creu.
Quocu centum vigesimu nonu.
Dixit que non creu.
Quocu cantu trigesima primum.
Dixit que non creu.
Quocu centum trigesimu quartu.
Dixit que non creu.
Quocu centu tribesimu septimum.
Dixit que non creu.
Quocu centum quadragesimu tertiu.
Dixit quen creu.
Duocu centum quadragesimu quartu.
Dixit que creu que foren espalladas, pero no del tot.
Quocu censu quadragesimu octavum.
Dixit que sen remet al testimoni.
Quocu censu quinquagesimu.
Dixit que non creu.
Quocu centum quinquagesimu secundo.
Dixit que sen remet als testimonis.
Quocu centum, quinquagesimo quartu.
Dixit que non creu.
Quocu centu quinquagesimu sextu.
Dixit que non creu.
Quocu centum quinquabesimum septimum.
Dixit que non creu.
Quocu centum sexagesimu.
Dixit que creu que los debitors censalistas deuhen pero no sab quant, petix la dependencia de las cobranssos corre per los demes contudors.
Quocu centu sexagesimum primu.
Dixit que non vreu.
Fuit sibi lestum et perseveratut
Sedula oblate per dictum Llosellas dicto nomine.
Ante omnia demana esta part esser aportat lo proces, y provehit lo voluntari altercat sicuetat per la part altre declarant dita part altra sobre los articles per esta part donats ab refferciò y esmena de tots danys gastos, y despesas, de la part altre contradint al pretes y demanat per la part altra, y a tot demes así prejudical, y protestat.
Coromines.
Decimaquarta July millessimu séptimo octavo ilo inti.
Dehona.
Quae fuerunt intimata et notificata dicti die et anno Domino Gallart dicto nomine intimae ville.
Per dictum Rafols regium portarium sic referidum.
Sie decto oblata per dictum Gallart dicto nomine.
Provessum portavi, et inter causas majores summarias denntiari per parrihac et prott.
Pro Garriga, Roca.
Decima octabu millessimo septingentessimo octavo uvis int.
Dehona.
Quae fuerunt intimaa et notificata dicti die et anno dicto Llosella dicto nomine mediante jontmiae silleto.
Per dictum Rafols regem portarium suire.
Scedula oblate per doctum Gallart dicto nomine.
Iterum processum portari, et denuntiari ut pertitus est per hanc partem postulat, et prot.
Garriga.
Decima septima Octobris millessimo septingentésimo octavu viso int.
Dehona.
Quae fuerunt ntimata et notificata dicas die et anno Dominu Llosellas dicto nomine mediante intimae villeto.
Per dictum Rafols regium portarius sui reffem.
Scedila oblate per dictum de Llosellas dicto nomine.
Acceptadas totas, y sengles confessions axi tantas com expressas fetas per la part altra en sas respostas, personals en quant per si fan y no altrament, y ejustant esta part als articles per ella donats diu y posa lo seguent.
Primo: Posa, que lo difunt Joan Estevanell tavarner de la present ciutat marit que fou de Raymunda Estevanell en lo temps que vivía y quant moró estava devent la quantitat de vuytanta vuyt lliuras dotse sous y sis per rahó de una partida de vi que per son compta li avia comprat lo patro Joan Oliver de Bilanova com aixi ho tenia notat dit Estevanell ab un llibre que jal i troba en sa casa lo die que morí y es ver publich y notori.
Posa: que despres de la mot de dit Joan Estevanell la part altre de Jaume Soler y Pere Verdaguer tudors y curadors dels pubills fills y hereus de dit Joan Estevanell ordenaren a esta part de Bonifaci Nadal que paga las ditas vuytanta vuyt lliuras dote sous y sis resultan en la dita compra de vi a Esteva Basea adroguer de la present ciutat, coma xi o confesará y negar non porá la part altre ab las respostas personals medio juramento fahedores y altrament es ver publich y notori.
Posa: Que en vista del sobre dit orde expresat en lo entere dentar que legatur testibus realment y de fet pagá esta part a dit Esteva Roca las ditas vuytanta vuyt lliures dotse sous y sis, per las rahons sobreditas y es ver publich y notori.
Posa: Que per rahó del prop dit se troba esser aix mateix acreador esta part en lo universal heretat y bens que foren de dit Estevanell en la dita quantitat de vuytanta vuyt lliures dotse sous y sis y es ver.
Posa: que axi mateix se troba esser acreador esta part com a here de dita sa muller y per medi de aquella de la universal heretat y bens que foren de la difuna Raymunda Estevanell sa muller, y per medi de aquella de la universal heretat y bens que foren de la difunta Raymunda Estevanell y Camps en la quantitat de cent lliures junt ab son interes descorregut per lo que dirá, y es ver.
Per lo que diy y posa: Que la dita Marianna Nadal com a filla y hereva de dita Raymunda Estevanell y Camps constituhí y aportá en dot quant casá ab esta part entre altres cosas un cels a le shores de penció divuyt lliuras y deu sous francos de corresponción, que feya y presava Joseph Nadal tavarner de la present ciutat per rahó de una casa situada en la present ciutat en lo carrer Baix de Sant Pere coma par de la apocha feta y firmada per esta part als vint y set de Juny mil setcents, exhibida per la part altre a la qual se fa relació si et quat. Y es ver.
Posa: Que lo dit annuo cens antecedentment y si be als vint y sis de Maig mil siscents noranta quatra era de annua penció de vint y tres lliures y deu sous coma par de un acte de devisió o declaración fet y firmat dit die mes y any per lo difunt Joan Estevanell marit que fou de dita Raymunda Estevanell, y Camps rebut en poder de Joan Naves difunt notari publich de Barcelona com a tenint y regint las escripturas de dit Naves que se exhibeix ut inserat seu consuat en poraecia y justifiano no sols del present article si y també dels articles sinquanta quatra del donats per esta part com primer lloch y demes aplicables y es ver.
Posa: Que despres que dit Joan Estevanell feu la dita declaración mencionada en lo antecedents capitols dit Joan Estevanell com a pare y llegitim administrador de las personas, y bens dels fills a ell, y a dita Raymunda primera muller sua común feu venda absolució y difinició a favor de dit Joseph Nadal de sinch lliures barcelonesas de penció del sobre dit cens de vint y sinch lliures y deu sous per preu de cent lliures las quals, realment y de fet foren pagadas per dit Joseph Nadal per partida de taula a dit Joan Estevanell, com tot apar del dit acte de venda y apocha continuada al peu de aquell rebut en poder de dit Joan Naves als quinse de Setembre mil siscents noranta y sis del que fa fe Joseph Vilamala notari publich de Barcelona com a regint las escripturas de dit Naves als trenta de Octubre mil setcents y vuyt que se exhibeix tot interat. Seu consueat si et quat, axi que en forsa del sobredit queda disminuit lo dit cens de penció vint y tres lliures y deu sous a la de divuyt lliures y deu sous y es ver.
Posa: Que semblantment es acreador esta part en dit nom de hereu de dita sa muller en la quantitat de noranta una lliures quatra sous y dos per lo ques dirá, y es ver.
Per lo que diu y posa: y es deu suposar que dit Joan Estevanell mrí als vint y quatra de Agost mil siscents noranta vuyt, com constara, y es ver.
Posa, que seguida la mort de dit Estevanell y caxode als divuyt de Setembre mil siscents noranta vuyt los tudors y curadors de las pubilas fillas y herevas de dit Joan Estevanell llegaren a Pere Verdaguer tavarner altre dels dits tudors y curadors la casa gran de la taberna situada al carrer del Portal Nou de la present ciutat que era propria de dit Joan Estevanell la qual abitava quant vivía y fins lo dia que morí a rahó de sinquanta sinch lliures lo any, la qual habita dit Verdaguer no sols desde divuyt de Setembre mil siscents noranta vuyt fons als quinse de Maig de mil setcents, pero també despres ha abitat aquella fins viy a la mateixa rahó de sinquanta sinch lliures lo any de llogues com aixi, o confessará la mateixa part altra de dit Verdaguer y Jaume Soler par altra ab las respostas personals fahedores, y altrament es ver publich y notori.
Posa: Que del dit resulta que los lloguers, y porrata ditcorregudas desde divuyt de Setembre mil siecents noranta vuyt fins als quinse de Maig de mil setcents, que importan un any set mesos, y vint y set días eran propris, y tocant a la difunta Marianna Nadal y Estevanell muller que fou de esta part, y es ver.
Posa: Que cessa esser ver consta no constar puga que dit Verdaguer no altre per ell ni menos dits tidors y curadors donassen satisfacció a dita Marianna Nadal quant vivía ni despres de sa mort a esta part dels dits lloguers y porrata discorregudas en dit temps com de tal cosa constar no pot, y es ver.
Posa: Que perso y altrament ha y deu esser declarat si y conforme se ha demanat per esta part ab dit sos primers articles, y aixi mateix esser acreador en las ditas quantitats a mes de las rferidas ab dits, primerament ab refferició y esmena de tots danys gastos interessos y despesas omni modo meliori, y es ver.
Posa: Que totas las sobredits cosas son verdaderas las quals aduera, y attes que la part altra de Jaume Soler altre de dits tudors y curadors totas respecto, personals no ha respost, sobre los articles quaranta tres y cent quaranta y vuyt dels donats per esta part en primer lloch demanada esta part que lo sia manat que sobre de aquells respongue mediant jurament en la forma acostumada y aixi mateix esser manat a dit Jaume Soler y Pere Verdaguer part altra respongan mediant jurament y sens intructor en la forma acostumada sobre los presents articles, y que sian rebuts los testimonis ministradors axi sobre los presents articles, com sobre los per dita esta part donats en primer lloch contradint al pretes, y demanat per la part altre, y a tot lo demes assi prejudical, y prett.
Coromines.
Trigesima prima Octobris millessimo septingentessimo octavo ad tertiam inserant mander ut pesis.
Dehona.
Et mihil omnius die quinto Novembris praedictis anni medio calimnia juramento ad dominum Deu, et erus Sancta quatuor Evangelia manibus suis corporaliter tacta ptos, aduevaut artículos sive, pontimes et emnza et singula in eis, et cori quelibet constat, divens, et asserens esse veros derogat vero et in illo preban onem genere non defuere
Quae fuerunt intimata et nogificata dictis die et anno dicto Gallart dicto nomine mediante intimae silleto.
Per dictum Rafols regium portarios surefrom.
Vigore cujus quedem percusionis per dictam Magnificus Potatores superius prozimae facte instante pateniae et verbo requirente dicto de Llosellas dicto nomine instro desuper exhibita fuerunt per me dictum pre et infrum notariu cu hujusmodu processus et causae in facie presentis processus consuta pro ut latius est videre.
Scedula oblata per dictum Gallart dicto nomine
Demana esta part que no obstant tot lo en contrari deduhit sia aportat lo proces, y denunciat en lo modo y forma demanat en antecedents contradient a tot lo assí prejudicial, y prot.
Pro. Garriga, Garriga Junior,
Quo decima Novembris millessimu septingentessimo octavo coio int.
Dehona.
Quae fuerunt intimato et notificato die decima quarta prot mensis et anni dicto de LLosellas dicto nomine mediante intimae villeto.
Per dictum Rafols jure in.
Scedula obla per dictum de Llosellas dicto nomine.
Attes que la part altra no ha obtemperat al per um produhit als trenta hi de Octubre prop pasat respecte de als respostas personals per esta part demanada, demanan perço que bais alguna part li sia manat fasce a aquellas y que sian rebut lo stestimonis per esta part ministradors com se ha demanat contradient a la instada denunciació de proces, y demes assí prejudicial y prot.
Coromines.
Decima sexta Novembris millessimo séptimgentessimu octavo mandet ut petis sub pena vicu oblar, recipians int.
Dehona.
Quae fuerunt intimata et notificata die vigesima tertia pro mensis et anni dicto Gallart dicto nomine mediante intimae cileto.
Per dictum Rafols regium portariu.
Sic reffm.
Scedula oblate per dictum Gallart dicto nomine.
Nono ostantibus ni contrariu de dictis quibus expresse contradiut haec pars processum portari et denunciari ut petitum est per hanc partem et prot.
Garriga.
Vigesima sexta Novembris millessimo septimum octavo viso int.
Dehona
Quae fuerunt intimata et notificata dictis die et anno dicto de Llosellas preenti de Nadal mediante intimae silleto.
Per dictum Rafol su refm.
Scedula oblata per dictum de Llosellas dicto nomine. Attentes lo voluntari alteruat suscetat per la part altra ab las contradictions per ella fetas ab differents scedulas al demanat tant justament per esta part demana esser aportat lo proces, y declarat com se ha demanat per esta part ab sos articles en ultim lloch donats ab refecció y esmena de ots danys, gastos, y despesas de la part altra contradint a la instada denunciació de proces y demes así prejudical y prot.
Pro Coromines. Balart y Morgades.
Vigesima nona Novemgris millessimus septingentessimo octavo vero inst.
Dehona.
Quae fuerunt intimata et notificata dicti die et anno dicto Gallart dicto nomine mediante intimae tilleto.
Per dictum Rafols regium portariu sic refferm.
Sol sal ven X pro ex Vi fol process et XIV in parcte Bonifaty Nadal.
Salomó.