Saga Bacardí
01383
ESCRITURA DE REDENCIÓN DE PARTE DE CENSO SOBRE CASA EN CALLE MONTCADA, DE PRAT, POR GERTRUDIS Y JAIME PUJOL Y DARRER.


En nom de Deu. Sia a tots notori. Com nosaltres Gertrudis Pujol y Darrer viuda de Jaume Pujol difunt veler, no sols com a thenutaria de la universal heretat, y bens que foren de dit mon marit, per mon dot, y creix, y demes credits dotals, que tinch en los bens de aquell, segons la antigua lloable, y aprobada consuetut de Barcelona, constitució de Cathaluña y general de Perpiñá, que comensa Hac nostra. Sino tanbé com a usufructuaria deixada per dit mon marit ab son ultim y valido testament, que feu y firmá en poder de Carlos Rondó difunt notari publich de número de Barcelona als nou de Janer mil setcents sexanta sinch, Jaume Pujol també veler mare y fill tots ciutadans de Barcelona.
Atenent y conciderant, que nosaltres ab altre acte rebut en poder del notari avall escrit lo dia vint y set de Agost proxim passat establiren y en emphitheosim concediren a Jaume Prats fideuer ciutadá de Barcelona, y als seus perpetuament. Totas aquellas casas ab dos portals obrints situadas en la present ciutat de Barcelona y en lo carrer vulgarment dit de Moncada, que son part, y de pertinencias de unas casas garns possehidas per los hereus, o successors de Joseph Vehils mes llargament designadas, y confrontadas en lo acte de dit establiment, ab pacte y condició, que per lo cens de ditas casas nos hagués de donar y prestar annualment cent quaranta set lliuras, dos sous moneda barcelonesa ab señoria mitjana, de los quals dedtretas las corresponcions nos quedan francas quaranta sis lliuras pagadoras ab dos iguals pagas, la meytat lo dia primer de Octubre, y la altre meytat lo dia primer de Abril, com ditas, y altres cosas son mes llargament de veurer en dit establiment, a que nos referim. Despues de alguns días de firmat dit esgtabliment, ha dit dit Jaume Prat, que havia refleccionat. Lo onus gran, que tenían ditas casas de ser tot lo cens inlluible, motiu que lo obligaría de no fer en ellas sino las obras, a que se havia obligat ab dit establiment. A no ser, que assentissem en donarli facultat de lluir dit cens, o part de ell per nosaltres novament imposart refflectirem dita propossició, y vehenen clar que de no ferse sino las obras precisas en ditas casas, no tenim tant segur lo cens, com nos esperavem antes del establiment, per la certeza teniam, que dit Prat impendiria molta mes suma en obras de ditas casas, de las que se obligá ab ell. Y per conseguent, que nonses tant útil lo quedar dit cens irredimible, com lluible. Pues que de lluirse logram la ocasió de poder extingur censals per nostres credits, a que ditas casas están obnocias. Y per conseguent lo benefici de no enderrerirnos de pencions, a que se está molt exposat. Per quals motius venim a be en concedir la present. Y perso. De grat y certa siencia per nosaltres, y llurs hereus, y successors donam, y concedim a dit Jaume Prats y als seus y a qui ell voldrá perpetuament llicencia, facultat, y plena potestat irrevocable de lluir, quitar, y redimir las ditas quaranta sis lliuras en annua penció, que de dit cens nos quedan francas junt ab tota la señoria mitjana, firma, fadiga, y altre qualsevol dret, a nosaltres competent per preu de mil sinch centas trenta tres lliuras, sis sous, y vuit diners moneda barcelonesa, a rahó de tres per cent ab dos lluicions, la primera de mil lliuras en preu, y trenta en penció, y la segona de sinch centas, trenta tres lliuras, sis sous y vuit diners en preu, y setsa en penció. Entes emperó que per la primera lluició no se disminuesca lo domini, a nosaltres compretent, si merament se detraguia la annua penció de la quantitat lluida. En la ultima emperó lluició tot lo dit cens junt ab la señoria mitjana quedia extinguit, y possehirá ditas casas, a cens solament de cent una lliura dos sous. La qual facultat concedim aixis com millor dir y entendrer se pot. Prpometent que fetas per dits Jaume Prats, o los seus las expresadas lluicions, a rahó de tres per cent, klos farem venda, y absolució de dit cens de la quantitat lluida ab escriptura publica ab totas las clausulas, y obligacions en semblants posar acostumadas. Tot lo que prometem cumplir sens dilació no excusa alguna, ab lo acostumat salari de procurador, y restitució y esmena de dañs, y gastos. Per lo que ne obligam tots nostres bens, y del altra de nosaltres assolas mobles, e immobles, haguts y per haver, renunciant al benefici de novas constitucions divididoras y cedidoras accions, a la Epistola del Divo Adriá y conssuetut de Barcelona que parla de dosl o molts que assolas se obligan. Y jo dita Gertrudis en atenció que dit cens es hipotecat per mon dot renunbcia, a la meytat de ell, esponsalici, y demes drets hipothecaris, volent de dit Prat en quant al present me preferesca y cerciorada de mos drets per lo notari avall escrit renuncio al benefici Valleyá S.C: a favor de las donas introduhit, y a la authentica que comensa. Si alguna dona, y un y altre renunciam a qualsevol lley que valer y ajudar nos puga. Prometent, y jurant que contra lo referit no farem no vindrem per ninguna causa, o rahó. E jo Jaume Prat, a estas cosas present accepto la present facultat, y tot son contengut. En testimoni del que otorgam la present escriptura (de que deu pendrerse la rahó en lo ofici de hipothecas de la present ciutat dins los sis días seguents, al de la firma, que en altre manera no fará fe per los effectes expressats en la Pragmatica Sanció publicada en esta ciutat als disset, y vint y vuit Mars del any proxim passat). En la ciutat de Barcelona als dos días del mes de Setembre any de la Nativitat del Señor de mil setcents sexanta y nou. Essent presents per testimonis Fortia Reverter escrivent y Joseph Ximenes notari real y causidich ciutadans de Barcelona.
Gertrudis Pujol, Jaume Pujol, Jaume Prats, En poder del notari avall escrit que fa fee coneixer als otorgants, y quen firmaren de sa ma. Joan Fontrodona y Roura notari.