En nom de deu, Amen. D. Felip Mercader, y D. Agustí Moreno en Barcelona domiciliats, com a marmessors, y executirs dels testaments, o ultima voluntat de Da. Marianna Ferrer y de Ferrer, lo dia de son obit domiciliada en dita ciutat per ella elegits, y nomenats, ab dit son ultim testament, que en escrits entregá clos al present notari a tretse Abril de mil setcents setanta quatre. Y despres de seguit lo obit de la testadora publicat a tretse Desembre de mil setcents setanta y sinch. De nostra libre voluntat, y certa ciencia per nosaltres en los mateixos noms, y per los hereus, y successors de dita testadora, venem, a la Señora Anna Maria Miquel y Darrer en Barcelona domiciliada, viuda de Joseph Miquel, y Sales botiguer de paños, ciutadá de dita ciutat, present com a mes donant en lo encant publich, mediant la tabbaa que se incertará, y la relació del corredor, que a la fi se continiará, y a qui de dita compradora son dret, y causa tindrá perpetuament.
Primo: Tota aquella casa, Mas y heretat nomenada Casa Deu, antes Cellent ab son molí fariner, y ab totas sas terras, honors, y pocessions, tant cultas, com hermas, aixi de secar, com de regariu, y ab sos masos dirruhits a la mateixa heretat units, y agregats, drets actius, y passius, y pertinencias universals, junt ab la facultat de pendrer aygua per dit molí, y per regar algunas de las terras de la propria heretat, que dita Señora testadora Da. Marianna de Ferrer en lo dia de son obit tenia, y possehia, y nosaltres en dit nom tenim, y possehim en lo terme de la vila de Tarrassa, y Parroquia de Sant Juliá de Altura, y altras Parroquias a ella cercanas, vehinas, totas del Bisbat de Barcelona. Se te dita casa, y heretat, molí, y aygua, y totas las terras de sas pertinencias (compresas las pessas de terra, que se designaran y se trogan establertas a diferents personas) per differents Señros, y a certs annuos censos, que junts importan en diners tres lliuras dinou sous, y sis diners, y en especies dos capons, dos gallinas, y mitja quartera de espelta, quals Señors no se individuan per lo que avall se dirá despres de la designa vint y set. Y termina dita heretat, ab son molí fariner, (junt ab ditas pessas de terra que se designan), de llevant part ab terras de Domingo Oliver, part ab terras de Pau Moragues pages de la Parroquia de sant Vicens de Junqueras de dit Bisbat de Barcelona, y part ab terras de Francesch Ribatallada, y Barba, pages de dita Parroquia de Sant Juliá de Altura; de mitgdia ab terras de Joseph Oriach pagés de la mateixa Parroquia de Sant Juliá; de ponent ab terras de Mariani Villastrell, pagés de la propria Parroquia de Sant Juliá; y de tremontana part ab honors de la Rectoria de la prop dita Parroquia de sant Juliá de Altura, part ab honors de dit Francsch Ribatallada, y Barba, y part ab honor de Joseph Massaguere pagesos de la mateixa Parroquia de Sant Juliá de Altura.
Item: Tot aquel cens en nuda percepció de penció nou lliuras dotse sous, moneda barcelonesa, que tots añs a vint y dos Febrer, Anna Maria Llonch viuda de Francesch Llonch, pagés de la Parroquia de Sant Juliá de Altura terme de Tarrasa, y Pere Llonch pagés de las mateixa Parroquia, mare y fill, fan y prestan deuhen a nostra marmesoria, per una pessa de terra de sembradura vuit quarteras, formant poch mes, o menos que poceheixen en la mateixa Parroquia, y lloch dit La Serra del Pi, en virtut de establiment durant los primers seps, o a rabassa morta a ells ab imposició de dit cens fet, y firmat per Domingo de Golorons, y Deu Cavaller y Señor de Vilardell, y dita Da. Marianna de Golorons y de Ferrer a las horas conjuges, en los noms de usufructuari, y proprietaria, ab acte rebut en poder de Joseph Anton Cassani notari publich de número de Barcelona a vint y dos de Febrer de mil setcents seixanta tres. En lo qual acte se diu confrontava dita pessa de terra, de llevant, mitgdia, ponent y tremontana ab lo restant de dita heretat.
Item: Tot aquell altre cens en nua percepció, de penció quatre lliuras set sous, que tots a´s al primer de Febrer, Isidro Bosch pagés de la vila de sabadell de dit Bisbat de Barcelona fa, y presta deu a nostra marmesoria, per una pessa de terra de sembradura quatre quarteras formant poch mes, o menos que posseheix en dita Parroquia de Sant Juliá de Altura y lloch dit La Serra del Pi, per titol de establiment a rabassa morta a ell ab imposició de dit cens, firmat per lo procurador de la mencionada Da.Marianna Ferrer y de Ferrer, ab acte rebut en poder de Joseph Anton Puig y Gorchs notari publich de dita vila de Tarrasa, a nou Janer de mil setcents setanta dos, en lo qual acte se diu confrontava dita pessa de terra, de llevant ab honors de la mateixa Señora estabilient; de mitgdia ab honors de pertinencias de dita heretat, que se havian de establir a Lluis Miró, de Sabadell; de ponent ab terras de la heretat dita den Vilastrell, mediant torrent; y de tremontana ab honors de pertinencias de dita heretat den Deu, establerts a Ignasi Giralt.
Item: Tot aquell altre cens en nua percepció de penció quatre lliuras, setse sous, que tots añs al primer de Febrer Ignasi Giralt pagés de la Parroquia de Sant Esteve de Castellar Bisbat de Barcelona fa, y prestar deu a nostra marmessoria, per una pessa de terr de sembradura quatre quarteras formant poch mes, o menos, que posseheix en dita Parroquia de Sant Juliá de Altura, y lloch dit La Serra del Pi, per titol de establiment, a rabassa morta a ell ab imposició de dit cens, firmat per lo procurador de la citada Da. Marianna Ferrer ab acte rebut en poder de dit Joseph Anton Puig y Gorchs notari de Tarrassa a nou Janer de mil setcents setanta y dos, en lo qual acte se diu confrontava dita pessa de terra, de llevant ab honors de dita Señora estabilient; de mitgdia ab honors de la mateixa Señora estabilient, que se havian de establir a Isidro Bosch; de ponent ab terras de la heretat dita Den Ullastrell, mediant torrent; y a tremontna ab honors de Pere Llonch, de pertinencias de la referida heretat den Deu.
Item: Tot aquell altre cens en nua percepció de penció quatre lliuras setse sous, que tots añs al primer de Febrer Pere Llonch pagés de dita Parroquia de Sant Juliá de Altura fa, y prestar deu a nostra marmesoria per una pessa de terra,d e sembradura, quatre quarteras formant poch mes, o menos, que posseheix en la mateixa Parroquia de Sant Juliá y lloch nomenat La Serra del Pi, per titol de establiment a rabassa morta a ell ab imposició de dit cens firmat per lo procutador de la enunciada Da. Marianna de Ferrer ab acte rebut en poder de dit Joseph Anton Puig y Gorchs notari de Tarrassa a nou Janer de mil setcents setanta dos. En lo qual acte se diu confrontava la designada pessa de terra, de llevant ab altres honors de dit adquisidor, de pertinencias de la mateixa heretat den Deu; de mitgdia ab altres honors de la propria heretat, que se havian de establir a Ignasi Giralt; de ponent ab terras de la heretat nomenada den Villastrell, mediant torrent; y de tremontana ab honors de la Señora estabilient.
Item: Tot aquell altre cens en nua percepció de penció quatre lliuras quatre sous que tots añs a onse Octubre Feliu Cruz cirurgiá de la vila de sabadell fa, y prestar deu a nostra marmesoria per una pessa de terra de sembradura tres quarteras, y sis cortans forment poch mes, o menos que posseheix en dita Parroquia de Sant Juliá de Altura, y lloch nomenat La Serra del Pi, per titol de establiment, a rabassa morta a ell, ab imposició de dit confirmat per lo procurador de dita Da. Marianna de Ferrer ab acte rebut en poder del citat Joseph Anton Puig, y Gorch notari publich de Tarrassa a onse Octubre de mil setcents setanta quatre en lo qual acte se diu confrontava la referida pessa de terra, de llevant ab honors de Joseph Oriach, mediant un camí; de mitgdia ab terras de la heretat del mateix Oriach; de ponent ab honor del propri Oriach, mediant torrent; y de tremontana ab terra de dita heretat de casa Deu.
Item: Tot aquell altre cens ab nuia percepció de penció quatre lliuras, set sous, que tots añs al primer Febrer, Jaume Comas moliner de la referida vila de Sabadell del expressat Bistat, per compra que se diu feu de la infra pessa de terra de Lluis Miró pagé de Sabadell, ab acte en poder de la escrivania publica de Sabadell a vint Janer de mil setcents setanta y sinch, fa, y prestar diu a nostra marmessoria per una pessa de terra de sembradura quatre quarteras formant poch mes, o menos, que dit Lluis Miró possehix en la expressada Parroquia de Sant Juliá de Altura, y lloch dit La Serra del Pi, per titol de establiment a rabassa morta a ell ab imposició de dit cens firmat per lo procutador de la referida Da. Marianna de Ferrer ab acte rebut en poder de dit Joseph Anton Puig y Gorch notari de Tarrassa a nou Janer mil setcents setanta y dos. En lo qual acte se diu confrontava dita pessa de terra, a llevant ab honors de la Señora estabilient; de mitgdia ab honors de la mateixa Señora; de ponent ab terras de la heretat dita den Ullastrells mednant torrent; y de tremuntana ab honors de pertineicias de dita heretat den Deu, establert a Isidro Bosch.
Item: Tota aquell altre cens en nua percepció, de pencio quatre lliuras quatre sous, que tots añs al primer Febrer Damiá Sanmiqual pagés de la vila de Sabadell fa, y prestar deu a nostra marmesoria, per una pessa de terra de sembradura tres quarteras, y sis cortans forment poch mes, o menos, que posseheix en dita Parroquia de Sant Juliá de Altura, y lloch nomenat La Serra del Pi per titol de establiment a rabassa morta a ell ab imposició de dit cens dirmat per lo procurdor de la expresada Da. Marianna de Ferrer, ab acte rebut en poder de dit Joseph Anton Puig y Gorch notari de Tarrassa a vint y tres Setembre mil setcents setanta y dos, en lo qual acte se diu confrontava la propria pessa de terra, de llevant y mitgdia ab terras de dita heretat den Deu; de ponent part ab terras de Isidro Figueras, y part ab terras de la heretat den Vilamell; y de tremontana ab honors de Lluis Miró.
Item: Tot aquell altre cens en nua percepció de penció dos lliuras viut sous que tots añs al primer Febrer Vicens Puigvert pagés de dita Parroquia de Sant Esteve de Castellar fa y presta deu a nostra marmessoria per una pessa de terra de sembradura dos quarteras formant poch mes, o menos que posseheix en la referida parroquia de Sant Juliá de Altura, y lloch nomenat la Serra de Sant Juliá per titol de establiment a rabassa morta a ell ab imposició de dit cens firmat per lo procurador de dita Da. Marianna de Ferrer, ab acte rebut en poder del citat Joseph Anton Puig y Gorch, notari de Tarrassa, a tretse Janer de mil setcents setanta y dos, en lo qual se diu confrontava la designada pessa de terra, de llevant ab honor de dita Señora estabilient vulgarment dits La Riba del pal; de mitgdia ab honors de dita heretat den Deu, establerts a Joan Boadella; de ponent ab honors de la mateixa Señora estabilient; y de tremontana ab honors de la exrpessada heretat den Deu, que se havian de establir a Francisco Ribatallada.
Item: Tot aquell altre cens en nua percepció, de penció tres lliuras dotse sous, que tots añs al primer Febrer Jaume Ribalta pages de la Parroquia de Sant Esteve de Castellar fa, y prestar deu a nostra marmessoria per una pesa de terra de sembradura tres quarteras, formant poch, mes o menos que posseheix en dita Parroquia de sant Juliá de Altura, y lloch dit La Serra de Sant Juliá per titol de establiment a rabassa morta a ell, ab imposició de dit cens, firmat per lo procurador de la enunciada Da. Marianna de Ferrer, ab acte rebut en poder de dit Joseph Anton Puig y Gorch notari de Tarrassa a 13 Janer de mil setcents setanta y dos, en lo qual acte se diu confrontava dita pessa de terra de llevant ab honors de la referida heretat den Deu, dits la Riba del Pal; de mitgdia ab honors de la mateixa heretat, establerts a Francesch Ribatallada; de ponent ab honors de la propria heretat, mediant torrent; y de tremontana ab honors de la repetida heretat,r estants ad ita Señora estabilient.
Item: Tot aquell altre cens en nua percepció de penció tres lliuras dotse sous, que tots añs al primer Febrer Franch Ribatallada pagés de la Parroquia de Sant Esteve de Castellar fa, y pestar deu a nostra marmessoria, per una pessa de terra de sembradura tres quarteras forment poch mes, o menos que posseheix en dita Parroquia de Sant Juliá per titol de establiment a rabassa morta a ell ab imposició de dit cens firmat per lo procurador de la enunciada Da. Marianna de Ferrer, ab acte rebut en poder de dit Joseph Anton Puig y Groch notari de Tarrassa a tretse Janer de mil setcents setanta y dos, en lo qual acte se diu termenava la mateixa pessa de terra, de llevant ab honors de la referida Señora estabilient dits La Riba del Pal; de mitgdia ab honors de dita heretat den Deu, estblerts a Vicens Puigvert; de ponent ab honors de la mateixa heretat, mediant torrent; y de tremontana ab honors de la propria heretat que se havian de establir a Jaume Ribatallada.
Item: Tot aquell altre cens en nua percepció de penció tres lliuras dotse sous que tots añs al primer de Febrer Jaume Cadafalch fuster de la Parroquia de Sant Esteve de Cstellar fa, y presta deu a nostra marmessoria per una pessa de terra, de sembradura tres quarteras forment poch mes o menos, que posseheix en dita Parroquia de Sant Juliá de Altura, y lloch nomenat La Serra de Sant Juliá, per titol de establiment ar abassa morta a ell ab imposició de dit cens firmat per lo procurador de dita Da. Marianna de Ferrer, ab acte rebut en poder del citat Joseph Anton Puig y Gorch, notari de Tarrassa, a nou Febrer de mil setcents setanta y dos, en lo qual acte se diu confrontava la refrida pessa de terra, de llevant ab la Riba del Pal; de mitgdia ab honors de Jaume Ribatallada, de pertinencias d edita heretat den Deu; de Ponent ab honors de dita Señora estabilient, en part mediant torrent; y de tremontana part ab honors de la mateixa Señora estabilient, y part ab terras de la heretat dita den Ribatalla.
Item: Tot aquell altre cens en nua percepció de penció tres lliuras, que ttos añs al primer Febrer Francesch Llonch pagés de la vila de Tarrassa fa, y prestar deu a nostra marmessoria per una pessa de terra de sembradura dos quarteras, y sis cortans foment poch mes o menos, que posseheix en dita Parroquia de Snt Juliá de Altura, y lloch dit La Serra de Sant Juliá, per titol de establiment a rabassa mrota a ell ab imposició de dit cens firmat per lo procurador de la dita Da. Marianna de Ferrer ab acte rebut en poder de dit Joseph Anton Puig y Groch, notari de Tarrasa a dotse Janer de mil setcents setanta y dos, en lo qual acte se diu termentava la explicada pessa de terra, de llevant part ab honors de dita Señora estabilient, mediant la Riba del Pal, y part ab terras de la heretat dita den Massaguer; de mitgdia ab altres honors de la mateixa Señora estabilient; de ponent ab honor de la propria Señora estabilient, mediant torrent; y de tremontana ab altres honors de la referida heretat den Deu, que se havian de establir a Joseph Boadella.
Item: Tot aquell altre cens en nua percepció de penció quatre lliuras setse sous, que tots añs al primer Febrer Joseph Boadella pagés de la Parroquia de Sant Esteve de Castellar fa, y prestar deu a nostra marmessoria per una pessa de terra de sembradura quatre quarteras forment, poch mes o menos, que posseheix en dita Parroquia de Sant Juliá per titol de establiment a rabassa morta a ell ab impossició de dit cens firmat per lo procurador de la enunciada Da. Marianna de Ferrer, ab acte rebut en poder del citat Joseph Anton Puig y Gorch, notari de Tarrassa a tretse Janer mil setcents setanta y dos, en lo qual acte se diu terminava dita pessa de terra,d e llevant part ab honors de dita Señora Da. Marianna, mediant la Riba del Pal, y part ab terras de la heretat dita den Massaguer; de mitgdia ab honors de pertinencias de la referida heretat den Deu, establerts a Francesch Llonch; de ponent ab honors de la mateixa Da. Marianna de Ferrer estabilient, mediant torrent; y de tremontana ab honors de la propria Da. Marianna, que se havian de establir a Joan Boadella.
Item: Tot aquell altre cens en nua percepció de penció quatre lliuras, setse sous, que tots añs al primer Febrer Joan Boadella pagés de la Parroquia de Sant Esteve de Castellar, fa, y prestar deu a nostra marmessoria, per una pessa de terra de sembradura quatre quarteras forment pochm mes o menos, que posseheix en dita parroquia de Sant Juliá de Altura y lloch nomenat La Serra de sant Juliá, per titol de establiment a rabassa morta a ell ab impossició de dit cens firmat per lo procutador de la citada Da. Marianna de Ferrer ab acte rebut en poder de dit Joseph Anton Puig y Gorch notari de Tarrassa a tretse Janer de mil setcents setanta y dos, en lo qual acte se diu confrontafva la nomenada pessa de terra, de llevant ab honors de dita Señora Da. Marianna, mediant la Riba del pal; de mitgdia ab honors de pertinencias de la expressada heretat den Deu establerts a Joseph Boadella; de ponent ab honors de la mateixa Señora, mediant torrent: y de tremontana ab honors de dita heretat den Deu, establerts a Vicens Puigvert.
Item: Tot aquell altre cens en nua percepció de penció tres lliuras deu sous que tots añs al primer Febrer Isidro Figueras pagés de la Parroquia de Sant Pere Parforana de la vila de Tarrasa fa, y presta deu a nostra marmessoria per una pessa de terra de sembradura tres quarteras froment poch, mes o menos, que posseheix en dita Parroquia de Sant Juliá de Altura, y lloch nomenat La Serra Mitjana, per titol de establiment a rabassa morta a ell, ab imposició de dit cens, firmat per lo procurador de la referida Da. Marianna de Ferrer, ab acte rebut en poder de dit Joseph Anton Puig y Gorch notari de Tarrassa a nou Janer de mil setcents setanta y dos, en lo qual acte de siu termentava dita pessa de terra de llevant ab honors de dita Señora estabilient, mediant torrent; de mitgdia ab honors de la propria Señora estabilient, que se havian de establir a Simeon Font; y de ponent y tremontana ab terras de la heretat nomenada den Ullastrell.
Item: Tot aquell cens en nua percepció de penció tres lliuras dotse sous que tots añs al primer Febrer Simeon Font parayre de dita vila de Sabadell, fa y prestar deu a nostra marmessoria per una pessa de terra de sembradura tres quarteras forment poch mes, o menos, que posseheix en la expressada Parroquia de Sant Juliá de Altura, y lloch dit La Serra Mitjana, per titol de establiment a rabassa morta a ell ab impossició de dit cens firmat per lo procurador de la nomenada Da. Marianna de Ferrer ab acte rebut en poder de dit Joseph Anton Puig y Gorch notari de Tarrassa a nou Janer mil setcents setanta y sis, en lo qual acte se diu confrontava la mencionada pessa de terra, de llevant y mitgdia ab honors de dita Señora estabilient, mediant torrent, a la part de llevant;de la part de ponent ab terras de la heretat den Ullastrell: y a tremontana, ab terras de la mateixa Señora estbilient, en lo referit dia establertas a Isidro Figueras.
Item: Tot aquell altre cens en nua percepció de penció tres lliuras dotse sous, que tots añs al primer Febrer Pau Nimó traballador de dita vila de Sabadell fa, y presta y deu a nostra marmessoria, per una pessa de terra de sembradura tes quarteras jorment poch, mes o menos, que posseheix en dita Parroquia de Sant Juliá de Altura, y lloch dit la Serra Migjana, per titol de establiment, a rabassa morta a ell ab impossició de dit cens firmat per lo procutador de la referida Da. Marianna de Ferrer, ab acte rebut en poder de Joseph Anton Puig y Gorchs, notari de Tarrassa a vint y quatre Janer de mil setcents setanta y tres. En lo qua lacte se digué termenava la propria pessa de terra, de llevant, y mitgdia ab honor de dita Señora estabilient; de ponent ab terras de la heretat dita Den Ullastrell; y de tremontana ab honors de Francesch Figuera de pertinencias de dita heretat den Deu.
Item: Tot aquell altre cens en nua percepció tres lliuras dotse sous que tots añs al primer de Febrer Joan Romeu pages de la Parroquia de Sant Quirse terme de dita vila de Tarrassa fa, y prestar deu a nostra marmessoria per una pessa de terra de sembradura tres quarteras forment poch mes o menos, que posseheix en la citada Paroquia de Sant Juliá de Altura, y lloch dit la Serra Mitjana per titol de establiment, a rabassa morta a ell ab imposició de dit cens firmat per lo procurador de la enunciada Da. Marianna de Ferrer, ab acte rebut en poder de dit Joseph Anton Puig y Gorch notari de Tarrasa a viut y vuit Mars mil setcents setanta y tres en lo qua lacte se diu confrontava la referida pessa de terra, de llevant ab terras de la referida heretat dita den Deu; de mitgdia ab honors de Joan Grara de pertinencias de la prop dita heretat; de ponent ab terras de la heretat de den Ullastrells; y de tremontana ab terras de Simon Font de pertinencias de la mateixa heretat den Deu.
Item: Tot aquell altre cens en nua percepció de penció tres lliuras dotse sous, que tots añs al primer de Febrer Francesch Berenguer, pages de dita Parroquia de Sant Juliá de Altura fa, y prestar deu a nostra marmessoria, per una pessa de terra de sembradura tres quarteras forment poch mes o menos que posseheix en la mateixa Parroquia de Sant Juliá y lloch dit Serra Mitjana, per titol de establiment a rabassa morta, a ell ab imposició de dit cens firmat per lo procutador de dita Da. Marianna de Ferrer, ab acte rebut en poder del citat Joseph Anton Puig y Gorch notair de Tarrasa al primer de Janer mil setcents setanta tres, en lo qua lacte se diu terminava dita pessa de terra, de llevant, y mitgdia ab altras terras proprias de la mateixa Señora estabilient: de ponent ab terras de la heretat dita den Ullastrells; y de tremontana ab honors de Joseph Griera de pertinencias de dita heretat den Deu.
Item: Tot aquell altre cens en nua percepció de penció quatre lliuras, quatre sous, que tots añs al primer de Febrer Joan Griera troballador de la vila de Sabadell fa, y prestar deu a nostra marmessoria per una pessa de terra de sembradura tres quarteras, y sis cortans forment poch mes o menos, que posseheix en dita parroquia de Sant Juliá de Altura, y lloch nomenat La Serra Migjana per titol de establiment, a rabassa morta, a ell ab imposició de dit cens firmat per lo pprocutador de la expresada Da. Marianna de Ferrer ab acte rebut en poder de dit Joseph Anton Puig y Gorch notari de Tarrasa a setse Febrer de mil setcents setanta y dos, en lo qua lacte se diu confrontava la dita pessa de terra, de llevant, mitgdia y tremontana ab terras de dita Señora estbilient, y de ponent ab terras de la heretat dita den Ullastrell, mediant aregall.
Item: Tot aquell altre cens en nua percepció, de penció quatre lliuras setse sous que tots añs al primer de Febrer Francesch Figueras pagés de dita Parroquia de Sant Juliá de Altura fa, y prestar deu a la nostra marmessoria per una pessa de terra de sembradura quatre quarteras forment poch mes o menos que posseheix en la prop dita Parroquia y lloch dit Serra Migjana per titol de establiment a rabassa morta a ell ab imposició de dit cens firmat per lo procutador de la repetida Da. Marianna de Ferrer, ab acte rebut en poder de dit Joseph Anton Puig y Gorchs notari de Tarrassa, al primer de Febrer de mil setcents setanta y tres en lo qua lacte, se diu termenava la dita pessa de terra, de llevant ab terras de dita heretat den Deu proprias de dita Señora estabilient; De mitgdia ab honors de Pau Mimó, de pertinencias de la mateixa heretat den Deu; de ponent ab terras de la heretat den Ullastrell; y de tremontana ab honors de Francesch Berenguer, de pertinencias de dita heretat den Deu.
Item: Tot aquell altre cens en nua percepció de penció tres lliuras que tots añs a setse Octubre Joan Brutau corder de dita vila de Sabadell fa, y prestar deu a nostra marmessoria, per una pessa de terra de sembradura dos quarteras, y mitja forment poch mes o menos, que posseheix en la citada Parroquia de sant Juliá de Alturas, y lloch dit La Serra Mitjana, per titol de establiment a rabassa morta a ell ab impossició de dit cens firmat per lo procutador de la citada Da. Marianna de Ferrer, ab acte rebut en poder del referit Joseph Anton Puig, y Gorchs notari de Tarrassa a setse Octubre de mil setcents setanta y quatre en lo qua lacte se diu confrontava dita pessa de terra de llevant ab honor de la referida Señora estabilient, mediant torrent; de mitgdia ab honors de Pau Aymerich; de ponent ab terras de la heretat den Oriach; y de tremontana ab honors de Pau Miró.
Item: Tot aquell altre cens en nua percepció de penció quatre lliuras, setse sous, que tots añs al primer Febrer Pau Aymerich moliner de dita Parroquia de Sant Esteve de Castellar fa, y prestar y deu a nostra marmessoria per una pessa de terra de sembradura quatre quarteras forment poch, mes o menos que posseheix en la referida Parroquia de Sant Juliá de Altura, y lloch dit La Serra Mitjana per titol de establiment a rabassa morta a ell ab impossició de dit cens firmat per lo procutador de la refrida Da. Marianna de Ferrer, ab acte rebut en poder de dit Joseph Anton Puig y Gorchs notari de Tarrassa a tres Febrer de mil setcents setanta y tres, en lo qua lacte se digué confrontava esta pesa de terra, de llevant, mitgdia y tremontana ab terras de la referida heretat den Deu; y de ponent ab terras de la heretat den oriach, y part ab terras de la heretat den Ullastrell.
Item: Tot aquell altre cens annua percepció de penció deu lliuras y dei sous, que tots añs als onse Octubre Joseph Pagés, pages de la Parroquia de Sant Vicens de Junqueras fa, y prestar deu a nostra marmessoria per una pessa de terra de sembradura quatre quarteras forment poch mes o menos dita Lo Camp del Gramanet, situada en la referida Parroquia de Sant Juliá de Altura, y de pertinencias de la expresada casa y heretat den Deu, per titol de establiment a rabassa morta, durant las vidas dels arbres plantadors en la mateixa pessa, y no mes a ell ab imposició de dit cens firmat per lo procutador de la enunciada Da. Marianna de Ferrer, ab acte rebut en poder de dit Joseph Anton Puig y Gorch notari de Tarrassa, a onse Octubre de mil setcents setanta y quatre en lo qua lacte se diu confrontava esta pessa de terra, de llevant ab terras de dita Señora estabilient de pertinencias de la expressada sa heretat; de mitgdia ab lo torrent de Colobrans; de ponent ab lo Riu Ripoll; y de tremontana ab terras de la mateixa Señora estabilient de pertinencias de dita sa heretat mediant un aregall.
Item: Tot aquell altre cens en nua percepció de penció sis lliuras que tots añs a quinse Juliol Ignasi Galí y Francesch Galí pare y fill, fabricants de paños de dita vila de Terrassa fan, y prestan deuhen a nostra marmessoria per un tros de terra de sembradura dos quarteras forment poch mes o menos, (en lo qual vuy se troba fabricat en moli de Bacan, de pertinencias de las terras de dita casa, y heretat nomenada Mas Deu, antes Cellent, per titol de establiment perpetuo a ells ab impossició de dit cens firmat per la nomenada Da. Marianna de Ferrer ab acte rebut en poder del present Joseph Ponsico notari de Barcelona a disset Octubre de mil setcents setanta tres. En lo qua lacte se diu confrontava dit tros de terra, de llevant ab terras del mateix Mas Deu, que possehia dita Señora estabilient; de mitgdia part ab lo molí fariner vulgarment nomenat Den Collent, propri de dita Señora, y part ab lo torrent que allí es; de ponent ab dit torrent part, y part ab terras del mateix Mas den Deu antes Cellent; y de tremontana ab terras del propri Mas den Deu.
Item: Tot y qualsevol dret, y acció, que com a marmesors predits nos especta, y en lo venider pertaner puga a nostra marmesoria pera recobrar las pessa de terra sobre las quals estan radicats dits censos venuts, e impugner en tot, o en part son calondats establiments ab que foren impossats.
Item y finalment: Tots y qualsevols drets, y accions que nos pertañen, y especar nos pugan per fer deixar vacuas y desembarassadas no sols la pessa de terra que de dos quarteras sembradura ocupa Isidro Clausell, sino també la pessa que de extenció dos quarteras, y mitja reté Anton Gambús, ab pretex de que a son respective favor quedarían establertas a rabassa morta, esto es, a Clausell a cense de dos lliuras y vuit sous, y a Gambos de tres lliuras totas annuals, y dels quals establiments diuhen harian pagar la entrada o be per percibir, y cobrar los mateixos dos censos, y acabadas las primeras rabassas recobrar ditas terras, cas que subsistir degan los mencionats pretesos establiments. Es de saber que per no tenir plena noticia individual, y segura de tots los Señors alodials per qui se te la rerferida heretat, nomenada Den Deu, antes Cellent, y molt menos de la part, y pocrió de aquellas que corresponga a cada un de sos alous, perso, y per no perjudicar a ningú de ells en son repective dret ab alguna expressió, o individuació, que aquí se continuás se omiteix individuació ninguna de ells, persiadits que entre si faran la deguda divisió de sos citats respective alous. Y pertañen a nostra marmessoria las cosas que ab lo present venem, es a saber a nosaltres com a marmessors, y executors sobre expressats del testament de dita Da. Marianna de Ferrer calendat en lo exordó del present acte. Y a dita Da. Marianna de Ferrer, esto es, en quant als censos sobre designats desde el número dos al número vint y sis tots inclusius en virtut dels mateixos establiments per ella, y per son procutador respectivament firmats fa sobre calendats, y en quant a las proprias terras establertas per las quals se cobran, y cobrar deuhen dits censos, y aldamés sobre expressats, com a filla y hereva de D. Emanuel de Ferrer, y Ciges en Barcelona domiciliat son pare, per est instituhida, en son ultim testament, que otorgá en poder de Francisco Rossinés notari publicu real colegiat de Barcelona a disset Febrer de mil setcents divuit, publicat a vint y hu Mars de mil setcents vint y quatre, per lo cas que se verificás de haver al mateix testador premort sens fills D. Joseph de Ferrer, fill del testador, y hereu en primer lloch instituhit en la edat de disset añs, y mesos, als dos Abril de mil setcents divuit, segons la partida de son enterro signada, y firmada per lo Rector de la Parroquial Iglesia de Sant Cugat de esta ciutat, y també per haver dita Da. Marianna sobreviscut a Da. Emanuela de Ferrer, sa germana viuda que era de D. Silvestre Descallar domiciliat en la vila de Puigderdá Bisbat de Urgell, y haver esta mort sens fills a quinse Octubre de mil setcents setanta hu, en la present ciutat de Barcelona, com de son obit consta ab la partida de son enterro, signada, y firmada per lo arxiber dels Rnts. Domers y Comunitat de Pbres. de la Parroquial de Sant Pere de la mateixa ciutat a favor de la qual Da. Emanuela quedaba gravada Da. Marianna per lo cas de morit com ha mort sens fills. A dit D. Emanuel de Ferrer y Ciges espectavan, es a saber, en quant a una pessa de terra en lo any mil siscents noranta vuit, part herma, part boscosa de alsinas, y altres arbres plantada, y part conreu, y de regadiu ab diferents arbres fruiters, en la qual antiguament hi solia haver molí draper, y paperer, y Farga, ab sos edificis, que eran ja arruhinats, situada en la Parroquia de Sant Vicens de Junqueras, terme de la vila de Tarrassa, cerca la cova del Riu Ripoll, qual pessa se troba embilida en la primera designa del present acte, en virtut de venda, a ell com a mes donant en lo encant publich, y als seus perpetuament feta, y firmada per los marmessors y executors del testament de Genano Bover calderer, ciutadá de Barcelona, lo dia de son obit habitant en la vila de Caldes de Mombuý, Bisbat de Barcelona ab acte rebut en poder de Miquel Palaudarias, y Coll, notari publich reguint la escrivania publica de la vila de Tarrassa a disset Setembre de mil siscents noranta y vuit. En quant a la facultat de usar, y valerse de la aygua per moldrer en dit molí fariner en la primera designa, y altres usos de ella per titol de establiment de la tal facultat al mateix D. Emanuel de Ferrer, y Ciges concedida per la Batllia General de Cathaluña en nom del Señor Rey, ab acte rebut en poder del escriba major de la mateixa Batllia a setse Juny de mil setcents dos.
Y en quant al restant de dita heretat den Deu en virtut de adjudicació de la universal heretat, y bens que foren de D. Joseph Ferrer y Viñals, son pare, oidor que fou de esta Real Audiencia de Cathaluña, ab provisió a son favor feta per lo veguer de Barcelona, a setse Desembre de mil siscents norana quatre, en la información a est fi rebuda, y de que ne dona fee Balthasar Pros notari y escribá major del tribunal de la Vegueria de Barcelona. Y a dit D. Joseph Ferrer y Viñals, pertanian, no sols en virtut de venda a ell y als seus perpetuament feta, y firmada del dret de lluir, y quitar, la referida heretat den Deu, antes Cellent, per Eularia Umbert y Cellent viuda de Isidro Umbert pagés de la Parroquia de Sant Esteve de Castellar, Bisbat de Barcelona ab acte rebut en poder de Francisco Daguí notari publich--------de tres Juny de mil siscents setanta y tres, sino també en virtut de revenda del mateix Mas Deu, antes Cellent, ab tots sos drets, al referit D. Joseph Ferrer y Viñals, perpetuament feta, y firmada per la propria Eularia Imbert y Cellent viuda, y per los tudors, y curadors de las personas, y bens dels impubers fills de dit difunt Isidro Umbert y de la mateixa Eularia, ab altre acte rebut en poder de dit Daguí notari en lo referit dia tres Juny de mil siscents setanta y tres. Y per ultim lo Patronat actiu dels dos beneficis dels quals se fa merit en lo capitol primer de la tabba se incertará especta al hereu, o pocessor de dit Mas Deu, ante Cellent, en virtut de la institució dels mencionats dos beneficis feta per Guillem de Orta notari publich de Barcelona ab son ultim testament que otorgá en poder de Berenguer Armengol notari publich de dita ciutat a catorce Mars de mil tres cents noranta y dos, en y ab lo qual disposá que lo Patronat actiu de dits dos beneficis, lo un baix invocació de Santa Catharina en lo altar de Sant Martí, y lo altre baix invocació de Santa Barbara en lo Altar de Sant Miquel de la Parroquoal Iglesia de Sant Pere de esta ciutat, fos del hereu o pocessor de dit Mas Cellent, y lo Patronat passiu fos a favor de Prebenes de genere suo, y no trobantse estos sdins quatre mesos de la vacant, fos a clergues de genere suo, ab obligació que dins sinch añs del dua de la vacació, deguessen pendrer lo Presbiterat, y en defecte de dits clergues, a qualsevol altre preveré prohibint a cada un dels obtentors de dits dos beneficis, que no pugan obtener a un temps altre benefici. Despres ab acte rebut en poder de Guillem Andreu notari publich de Barcelona a vint y vuit Juliol de mil quatre cents quatre los marmessors y executora del testament de dit Guillem Orta fundador dotaren los referits dos beneficis ab authoritat, y dret del Ilustre Vicari General de Barcelona. Y en conclusió se nota, que en la curia Eclesiastica de Barcelona se seguía plet, o causa, entre lo Rnt. Joan Carner Pbre. de una, y lo Rnt. Gabriel Genera, també Pbre. y altres de part altra, en lo qual ab difinitiva sentencia de catorce Juliol de mil siscents setanta sis fou declarat que dit benefici baix invocació de Santa Catharina presentat per dit D. Joseph Ferrer, y Viñals com a pocessor del expressat Mas de Casa Deu, a favor del nomenat Rnt. Gabriel Gras, per legitima y en son cas y lloch, en res obstant la pretenció del citat Rnt. Joan Carner, y pretificacions de esser est de la parentela del fundador, supossat que unicament maná lo fundador que fossen preferits las de genere suo, ab qual expressió sols venen compresos los decendents del mateix fundador, o de son pare y per so no basta a dit Rnt. Carner esser de la parentela del fundador, si que subsciti la presentación feta a dit Rnt. Gras, encara que estrany, o no ser de dita parentela. Es de saber, que dit D. Joseph Ferrer y Viñals, Eularia Umbert, y Cellent viuda y los tudors, y curadors dels pubills fils de dits Isidro Umbert, y Eularia, ab decret, y autoritat de son competent jutge, eo Batlle de Castellar, firmaren concodria ab Ramon Deu, y Cellent, en y ab la qual dit Ramon Deu y Cellent reninciá a favor de dit D. Joseph Ferrer y Viñals tot lo dret que a ell pertocas en dita heretat, y en consequencia renuncia també al plet que contra la viuda y pubills Umbert, y lo mateix D. Joseph Ferrner y Viñals seguía en la Real Audiencia de est Principat, actuari de dita causa Anton Fabra notari com mes extensament es de veurer en la referida concordia, rebuda en poder de dit Francisco Daguí notari publich de Barcelona, quinse Mars mil siscents setanta quatre, a la que acompaña no sols la assignació, y nominació de curadors a dits pubills Umbert, feta per lo Batlle del Castell de Castellar, en actes de la escribanía de la curia de dit Batlle a dos Juny de mil siscents setanta y tres, sino també la llicencia que per dit btlle fou concedida a dits tudors, y cudadors pera firmar la calendada concodria, ab provisió formiter de vint y tres Febrer de mil setcents setanta y quatre en la informació a est fi rebuda en actes de ditas sar curia. Pero als dos de Juliol de mil setcents quatre Isidro Deu, y Cellent en res obstant las sobre mencionada concordia firmada per son pare Ramon Deu, y Cellent instroduhí plet en dita Real Audiencia, actuari Francisco Rosell notari demanant la adjudicació de dita heretat, den Deu, contra lo citat D. Joseph Ferrer y Viñals, lo qual plet continuará Joan Casanovas parayre y Eularia Casanovas, Deu y Cellent sa muller y filla de dit Isidro Deu, fins que se proferí sentencia difinitiva als nou de Noembre de mil setcents sexanta y tres ab la qual imposá silenci perpetuo a dita demanda, ab lo Hoc intelecto que se salvava dret a dita Eularia Casanovas y Deu pera usar de ell ahont, y com millor li convingues acerca lo censal de preu cent quinse lliuras, y sas pencions, creat per dit D. Joseph Ferrer y Viñals a favor de Ramon Deu y Cellent en altre dels capitols de la citada concordia del any mil siscents setanta quatre. Y havent suplicat de dita sentencia la nominada la nominada Eularia Casanovas, y Deu, fou aquella en tot y per tot confirmada, ab acta publicada a vuit Noembre de mil setcents seixanta y sinch, en y ab la qual fou concemnada a fastos la mateixa Eularia. Y es de notar que lo motiu que se tingue ab la primera sentencia, de haver reservat dret a la citada Eularia Casanovas y Deu acerca del censal ja explicat fou per no haverse produhit en proces la lluició de aquell per esser ja feta la difinició de dit censal en poder del referit Daguí notari de Barcelona a dotse Febrer de mil siscents vuitanta ydos per lo citat Ramon Deu y Cellent, a favor del qual lo havia creat dit D. Joseph de Ferrer y Viñals. La qual venda fem com millor en dret tinga lloch, baix los pactes continuats en la tabba que se ha subhastat, y lliurat y es del thenor seguent.
Publicau, y al mes donant veneu y lliurau. Primo: Tota aquella casa, mas y heretat nomenada Casa Deu, y antes Cellent, ab son molí fariner y ab totas sas terras, honors y pocessions, tant cultas, com hermas, aixi de secar com de regadiu, y ab sos masos dirruhits a la mateixa heretat units, y agregats o drets actius, y passius, y pertinencias universals junt ab la facultat de pendrer aygua per dit molí y per dit molí, y per regar algunas de las terras de la propria heretat, que Da. Marianna de Ferrer y de Ferrer en Barcelona domiciliada tenia y possehia en lo die de son obit, en lo terme de Tarrassa, y Parroquia de Sant Juliá de Altura, y altras Parroquias a ella circunvehinas totas del Bisbat de Barcelona. La qual casa, molí, y heretat se te per diferents Señors, y a certs annuos censos que junts importan en diner tres lliuras, dinou sous, y sis diners y en especie, dos capons, dos gallinas, y mitja quartera de espelta. Segundo: Tots los partis de censos que en lo acte de venda fahedor se individuaran emposats ab diferents actes de estabiliments de porcions, de terra de dita heretat, durant las primeras rabassas en ellas, vulgarment dits a rabassa morta (a excepció de un de penció sis lliuras, que es perpetuo, y altre de penció deu lliuras deu sous, que es durant las vidas dels arbres) que diferents particulars feyan, y prestaban a dita Da. Marianna y vuy fer y prestar deuhen als infrits marmessors, y junts importan cent catorce lliuras, quatre sous, be que a mes de dits censos pretenen Isidro Clausell tenir establerta a rabassa morta una pessa de terra de dos quarteras a cens de dos lliuras, y vuit sous. Y Anton Gambas altra pessa de dos quarteras, y mitja, a cens de tres lliuras y diuhem haver pagat la entrada, sens que tingan escritura de establiment. Tercio y finalment: Tot y qualsevol dret, y accio que als infrits venedors especta, y en lo venider pertañer los puga pera recobrar las pessas de terra, sobre las quals están radicats dits censos, e impugnar en tot, o en part sos estabiments ab que foren impossats, y se designaran ab individuació en la venda fahedora de ditas cosas que los Señors D. Felip Mercader y D. Agustí Moreno, en qualitat de marmessors, y executros del testament de dita Señora Da. Marianna de Ferrer y de Ferrer firmarán al qui mes preu oferirá mediant los pactes seguents.
Primerament; sapia lo comprador que lo dueño, y possessor de dita heretat tendrá també lo Patronat nou de dos beneficis, fundats en la Parroquial Iglesia de Sant pere de esta ciutat de Barcelona, esto es lo un baix invocació de Santa Catharina en lo altar de Sant Martí, y lo altre baix invocació de Santa Barbara en lo Altar de Sant Miquel.
Item: Que deurá estar als arremdaments actualmente fets per lo temps per lo qual se trovan respectivament concebuts, y formats de dita heretat, y terras desella, com y també del molí fariner, y aiximateix deurá estar a la observancia dels convenis, y pactes ab que algunas de las terras de dita heretat están convedidas per bohigas, porrata fant los fruits de estas, com y los lloguers de las teras llogadas, y també lo prei del arrendament del molí, y no menos las pencions dels censos de las terras establertas, no empero la paga que per Octubre de est any ha de fer lo arrendatari de la casa ab sas terras arrendadas, com presas en son arrendament y declaración de ell per haver de quedar esta paga a favor dels tenedors per tenir mira, y relació a temps passat.
Item: Que lo preu oferirá deurá entregarlo en oro, o plata a dits Señors marmessors en lo termini de tres días despures de lliurada dita venda.
Item: Que a mes del preu, oferirá, deurá pagar los censos a que está obligada dita heretat, ja expressats, y si fos cas que fossen mes, o de major quantitat sols se li indempnisará de lo que excedesea de tres lliuras, penció lo aument, y també deurá pagar lo catastro, y demes carrechs reals, y locals, a que estiga obligada dita heretat, y no menos per la venda fahedora lo corresponent lluisme del qual se ha conseguit gracia de la sexta part, encara que sie forsosa la cenda.
Item: Que a mes del preu oferirá deurá pagar a Joseph Ponsico notari publich de número de Barcelona (en poder del qual, y no de altre se deurá firmar lo acte de dita venda, y los dependents de ells9 sos justos y acostumats salaris, y lo valor del paper sellat corresponent. Y al corredor lo quern diner, que per sos drets li especta, be que la gracia del ters de son import per subastar, y lliurar las cosas sobre expressadas. Y per so diga qui dirhi voldrá, que al mes donant se lliurará pretehint concentiment de dits venedors. Barcelona y Mars quatre de mil setcents setanta y sis.
Y ab dits pactes, y no sens ells extrahent en dit nom las cosas sobre venudas del dret, y domini de nostra marmessoria, y las transferim a dita compradora, a la qual prometem entregarli pocesió corporal, real, y actual, o quasi de aquellas, li donam facultat pera que de sa propria authoritat, y sens ministerio de justicia se la puga pendrer, y retenir, y entre tant tardará enpendrerla constituhint a nostra marmesoria, y nosaltres en dit nom per ella tenirlas, y possehirlas per ella, y en son nom, y per ultim com a marmessors sobre expressats, y li cedim tot los drets, y accions que pertañen, y en avant competir pugan a nostra marmessoria en ditas cosas venudas, pera que puga valerse de ellas judicial y extrajudicialment com millor li convinga, per lo qual efecte la constituhim procuradora de nostra marmessoria, com en cosa propria, ab clausula de intima a qui confinga, y demes oportunas, salvant en y sobre las mateixas cosas venudas los censos, y demes drets dominicals dels Señors per qui se tenen, y per ocasió de est contracte, lo competent lluisme. Lo preu de esa venda es vint y dos mil y sinch centas lliuras moneda barcelonesa, de la quals baixadas sinch centas lliuras, que ha guañat de axaus, o premis dita compradora, per medi de terceras personas, en la subhastació de dota heretat, ab son molí, y terras, restan per ella pagadoras vint y dos mil lliuras solament, las quals confessam haver rebut de la mateixa compradora, en esta forma es a saber, catorce mil lliuras ab diner comptant en presencia del notari y testimonis avall escrits. Y las restants vuit mil lliuras, se las reté de voluntat nostra la propria compradora qui deurá pagárnoslas sempre, y quant per nosaltres se li serán demanadas. Per lo que renunciant a la excepció de no haver comptat lo diner, y a tota lley, y dret de nostre favor condonam a dita compradora tot lo que podrían valer mes del referit preu las cosas sobre venudas, que prometem en dit nom ferli perpetuament valer, y tenir y estarli de ferma, y legal evicció, y legitima defensa en tot, y qualsevol temps, y cas pensat y no fensat enqualsevol manera esdevinga, aixi de dret, com de fet, y de esmena de tots dañs y gastos que per lo referit se li segescan. Y per cumplir las ditas cosas obligam tots los bens mobles, e immobles, drets y accions presents, y esdevenidors de nostra marmsssoria (no emperó los nostres bens, y drets propris, per tractar negoci de altres) y renunciam a tota lley, y dret de nostre avor, y no menos juram a Deu nostre Señor las referidas cosas tenir sempre per fermas, y agradables, y que lo present contracte no se ha fet en frau dels Señors per qui se tenen aquellas, ni de sos drets. Y jo dit D. Felip Mercader en nom propri, atenent que las nomenadas Da. Marianna Ferrer ab lo calendat son testament entre altres cosas disposá, que en la venda se faria del referit Mas Deu, antes Cellent se imposás la obligació al comprador de que tots aquells beneficis, o titols Eglesiastichs, de que com a dueño, y pocessor de dit mas, seria patró, deguessen ell, y sos successors en lo mateix mas perpetuament, y sempre que vindran lo cas de haverse de presentar tots y cada un de dits beneficis Eglesiastichs de haverlos de presentar a aquell, o aquells a qui jo voldria, y despues de la mia, mort a aquell, o aquells a qui voldrian los que serian mos hereus, y successors. Perso enterat del contengut a mon favor en ditas particulars disposició ja antes de la publicació de la sobre incerta tabba en la que expressament fou omitida posar aquella obligació al comprador, y persistent en esta, de ma libre voluntat remuincio, cedesch, y transporto a dita compradora, y als seus successors en dit mas perpetuament tot lo dret possin dels referits beneficis o titols Eglesiastichs, que competeiixen, y pugan competir ara y en lo veniders a mi, y a mos hereus, y successors en virtut de dit testament, per lo qual efecte li cedesch tots mos drets, y accions adquirits, y poguts adquirir per dita testamentaria, duisposició en lo particular a dits beneficis, o titols Eglesiastichs, y la constituesch en estas cosas ma procutadora com en cosa propria, ab promesa de tenirlas sempre per ferlas, y agradables, baix obligació de tots mos bens, y drets, ab totas renuncias necesarias. Y jo dita compradora present acepta la precedent venda, y prometo cumplir tot lo estipulat en ella, com y pagar a dits Señors marmessors las vuit mil lliuras que faltan per lo cumpliment del preu de ella, sempre y quant per los mateixos Señors marmessors se me serán demanadas, sens dilació ni escusa alguna, ab esmena de dañs, y gastos, y ab obligació de tots mos bens, y drets y renuncias a las lleys de mon favor. Y se declara quedar advertits per lo infrit notari que de esta escriptura se ha de pendrer rahó dins sis días seguents al present en lo offici de hipotecas de esta ciutat, y despres en qualsevol altre offici de hipotecas ahont especten dins un mes consecutiu al de cada un de ells per los efectes en la Real Pragmatica de Hipotecas. Y present geroni Susany corredor publich, y jurat de esta ciutat de Barcelona fas relació, que las cosas sobre venudas, foren de orde de dits Señors venedors, posadas al publich subhast, en los llochs acostumats de la present ciutat, y per no haver comparegut altra persona que haja sofert tant preu com dita compradora rematí a son favor aquellas als divuit del mes de Abril proxim passat. Ho atorgan tots en Barcelona als vuyt días del mes de Maig any del Naixament del Señor de mil setcents setanta y sis, essent presents per testimonis Fortiá Torrent, y Feliu Casanovas joves botiguers en dita ciutat habitants. Y los atorgants coneguts per mi lo infrit notari, ho firman.
D. Felip Mercader, D. Agustí Moreno, Anna Maria Miquel y Darrer, Geroni Susany corredor, En poder de mi Joseph Ponsico notari.