En nom de Deu, sia a tots notori com jo Troyano Vallescá en Barcelona domiciliat. Atenent que D. Francisco Vallescá Capitá del Regiment de la Real Artilleria dels Exercits de Sa Magestat (que Deu guarde) en Barcelona domiciliat, ab son ultim testament, que feu en poder de Joseph Duran notari publich de nñumero de Barcelona als nou Setembre de mil setcents sinquanta set, deixá y llegá a sas fillas, y germanas miasem paga de tots sos dretsm de llegitima paterna, y demes que pugan tenir y pretendrer sobre sos bens tres mil lliuras moneda barcelonesa a cada una de ellas, pagaderas venint lo cas de sa collocació en matrimoni, y no abans, qual llegat feu ab lo pacte, vincle y condició, que morint ditas sas fillas, o alguna de ellas quant que quant sens fill, o fills, un o molts de llegitim y carnal matrimoni procreats, en tal cas sols pogues disposar de mil sinchcentas lliuras, y las restants mil sinch centas lliuras haguessen de incorporarse al cos de sa heretat. Atenent també que per mort de dit D. Francisco mon pare quedaren quatre fillas suas germanas mias, las quals pretenen no trobarse congruament dotadas ab la referida quantitat, y menos ab lo referit pacte reversional de la mitat de aquella per pretendrer que los drets de sas legitimas importarian molt major quantitat atés lo valor dels bens que deixá mon pare lo dia de sa mort als vint Abril mil setcents setanta tres, introduiren causa contra mi en la Real Audiencia de est Principat, y Sala del Noble Señor D. Balthasar de Aperregui en actes de Francisco Claramunt notari publich real collegiat de número de Barcelona en la qual pretengueren justificar lo valor del cos hereditari de dit mon pare, y ab est aversels de augmentar sos drets de legitima paterna pero jo intentí justificar, que si be lo valor de los bens deixats per dit mon pare era quantios pero que estban obligats a diferents mals, y carrechs que devian annualment correspondrer, y alguns deutes que de aquells havian de satisfer, pero com per la avinensa entre mi y ditas mas germanas pera terminar amigablement dit plet entrevingueren varias personas noticiosas del estat dels bens de dit mon pare, y que desitjarem entre nosaltres la pau, y quietut nos convinguerem amigablement, y terminarem dita causa mediant un calcol exacto que se feu pera determinar la quantitat que cada una de aquellas tocava, y vist y examinat lo valor del cos hereditari ab los molt carrechs, y obligacións que aquell tenia, y que de altra part se tractava de dotar a unas germanas, que lo major augment de dot podia facilitarlos una millor proporció per colocarse, ates especialment lo estat, y concidió de dit mon pare feu convingut en que lo los donaria venint lo cas de sa colocació en matrimoni la quantitat de tres mil setcentas lliuras a cada una de ellas dels bens de dit mon pare, y estas son quedar subjectes a vincle ni pacte reversional algun com així inseguin dit conveni paguí a Da. Theresa Lledó y Vallescá ma germana tres mil setcentas lliuras, a Da. Margarita Eguiá y Vallescá altra germana mia semblants tres mil setcentas lliuras. Y respecte de que al present Da. Marianna altra germana mia ha contractat matrimoni ab D. Joseph Nandin habitant en la Barceloneta fora las Murallas de la present ciutat, y per consiguent ha vingut lo cas de haverselin de pagar tres mil setcentas lliuras barcelonesas, y per est pago y altres que baix se dirán me encontro fortament instat, y requirit, y no puch encotrar altre medi menos daños a mos bens que lo de la present venda. Per tant per mi per pagar y satisfer a dita Da. Marianna Nandin y Vallescá muller de dit D. Joseph Nandin ma germana, tres mil setcentas per los drets y de legitima paterna, part de creix, y demes que pugan competirli en los bens de dit mon pare, tant per las ditas, com per altres qualsevols causas, y rahons.
Item: Per lluhir y quitar tot aquell censal de preu setcentas lliuras, deu sous,y dos diners que tots añs en son termini dech, fas y prestan al Administrador de la causa Pia del Rnt. Miquel Vidal Pbre. en Barcelona resident.
Item: Per pagar, y satisfer a mi mateix setcentas vuitanta lliuras barcelonesas que acredito contra los bens de dit mon pare per trobarme hereu, junt ab las demes germanas mias, de la difunta Da. Francesca Vallescá y Escarponi ma germana, la qual instituhí hereus seis universals per iguals parts y porcions a mi, yals demes germans meus, ab son testament que feu en poder de D. Carlos Carbonell notari publich de número de Barcelona als tretse Agost mil setcents setanta nou.
Item: Per pagar al Dr. en dret Miquel Carrera y Dou en Barcelona domiciliat trenta tres lliuras a compte de major quantitat que li estich debent per los treballs, y conductas de advocat que ha fet per mi per a defensa de mon patrimoni. Per tant, de mon grat y certa sciencia, per mi y mos hereus y successors qualsevols que sien, vench, y per titol de venda concdesch a Anton Nadal adroguer ciutadá de Barcelona, present, y als seus, y a qui ell voldrá perpetuament. Primo: Tota aquella pessa de terra de tinguda, segons la canació feta per experts en lo corrent any sis mojadas, que per los titols avall calendat tinch, y possehesch en la Parroquia de Santa Eulalia de Provensana "Alias" del Hospitalet, Bisbat de Barcelona al costat de la casa antiguament nomenada "Den Costa", la qual es part, y de pertinencias de aquella pessa de terra part campa, part herma, de tinguda set mojadas, situada en la prop dita Parroquia y lloch. Y se tenen ditas sis mojadas de terra junt ab la restant mojada, y junt ab altre pessa de terra plantada de vinya situada en dita Parroquia del Hospitalet per Longarda Soler y Nin viuda de Joan Soler passamaner ciutadá de Barcelona com a succehint a Da. Anna Maria Llinás y Esquerrer viuda del Magnifich Joan Llinás ciutadá honrat de Barcelona a cens de sinch lliuaras tots anys pagadoras lo dia vint y quatre de Juny. Qui ho te per lo Molt Ilustre Capitol de la Santa Iglesia de Barcelona com a tenint unida la Casa de la Charitat de dita Santa Iglesia a la qual pe authoritat Apostolica se troba unit lo benefici primer de Sant Barthomeu, fundat en la mateixa Santa Iglesia, y baix son domini y alou a prestació del infrascrit cens.Y se ha de saber que encaraque en la baix calendada venda no se fasse menció alguna del domini directe, y cens del referit Molt Ilustre Capitol, pero en la firma per rahó de Señoria feta per aquell en dita venda se troba la clausula, que diu: Y encara que en aquell establiment no se fassa menció alguna del domini directe, alou, y censos del referit Benefici en quant a la pessa de terra de tinguda set, o vuit mojadas allí mencionada es cert que dita pessa de terra se te per lo referit Benefici de Sant Barthomeu, y baix son domini al cens de penció una lliura smet sous pagador en diferents terminis, com se declara en la confessió feta per D. Francisco Vallescá a favor del expressat Benefici en poder del notari, y escriva de dit molt Ilustre Capitol als catorse Maig mil setcents quaranta nou continuada en lo Capbriu de la Charitat y Beneficis units foleo cent vint y dos, y altra firma per rahó de Señoria continuada al peu del establiment fet per Jacintho Casals, y Joan Sagrista pagesos de la referida pessa de terra en poder de Joan Olsina y Cabanas notari publich de número de Barcelona als sis Agost mil setcens quaranta y hu, en la qual se expressa lo referit cens y domini a favor de dit Benefici citant la confessió feta a favor del Molt Ilustre Capitol per lo expressat Joan Sagristá als deu Abril mil setcents quaranta quatre, y continuada en el foleo segon del capbriu nou de la Capbrevació de la casa de la Charitat y Beneficis units a dita Santa Iglesia. Y se ha de saber que antes las referidas cosas se tenian per dita Longorda Soler a cens de divuit lliuras pagadoras en dits terminis, pero ab acte rebut en poder de Daniel Troch notari publich de número de Barcelona als diset Maig mil setcents quaranta nou foren venudas, y absoltas per aquellas a dit D. Francisco mon pare, tretze lliuras en penció y en nuda percepció, així que lo referit cens quedá reduit a ditas sinch lliuras, de las quals al present jo ne dech pagar quatre lliuras vuit sous per la pessa de terra, que ab lo present vench, y los restants dotze sous los dehuen pagar los successors de dit Jacinto Casals per la altre mojada de terra, que allí posseheixen, com així resulta, de la prop calendada venda y absolució. Y terminava antes dita pessa de terra que ab lo present vench, a llevant part ab Jacinto Casals pagés, y part ab Joseph Renom paperer, ciutadá de Barcelona; a ponent ab Joan Casas; y a tremontana ab lo restantd e dita pessa de terra possehida per Joan Casals, vuy empero, afronta a llevant part ab los hereus o successors de dit Jacinto Casals, y part ab los hereus o successors de dit Joan Renom; a mitg dia ab Francisco Monner pagés del Hospitalet; a ponent part ab Lluis Ferran, pagés del Hospitalet, y part ab dit Monner; y a tremontana ab los hereus o successors de dit Jacinto Casals.
Item: Vench perpetuament a dit Nadal tota aquella pessa de terra campa ab alguns arbres de gavia, de tinguda (segons la canació feta per experts en lo present any) dotse mojadas, nomenada "La Solbareda de Baldiri Oliver", o "Canyar", que per los titols avall calendats tinch y possehesch en la Parroquia de Sant Baldiri de Llobregat, Bisbat de Barcelona, en lo lloch nomenaat "Lo Malpas" o "Maspineda". Y se te per los hereus, o successors del Magnifich Joan Ferre doncell en Barcelona domiciliat, y baix son domini y alou a cens de una quartera, nou cortans de ordibó, net y rebedor a recta mesura de Barcelona, tots anys pagador lo dia de Sant Pere, y Sant Feliu el mes de Agost. Y se ha de saber, que encaraque en lo baix calendat acte de venda se diga que dita pessa de terra se te per lo referits hereus, o successors de Joan Ferré a cens de dos quarteras, nou cortans de oroi, lo cert es que fou continuat per equivocació lo referit cens, pues sols es de una quartera nou cortans com, així resulta no sols del establiment fet de dita pessa de terra per Estasia Pineda viuda del Dr. en dret Pere Pineda ciutadá honrat de Barcelona a Joan Amat de Sant Baldiri de Llobregat en poder de Anton Joan Fita notari publich de Barcelona als vint y vuit Febrer mil siscents vint y sinch, si també de la venda y absolució feta per lo Dr. en medicina Joan Martí ciutadá honrat de Barcelona, en poder de Lluis Subirana notari publich de Barcelona als diset Janer mil siscents setanta vuit, del cens imposat del prop calendat establiment, quals dos actes se troban firmats per rahó de Señoria per los successors de la casa de Ferré, en los quals se diu, y expressa que lo referit son cens es unicament de una quartera, nou cantons de ordí quals deurá pagar dit comprador, y per lo cas de que compareguessen alguns altres titols moderns ab los quals se justificas que dita pessa de terra está obligada a las referidas dos quarteras nou cortans de ordí. Prometo a dit comprador, que li refaré y esmenaré en diners lo capital corresponent a dita quartera de ordí que excedesca. Y se ha de saber que antes la referida pessa de terra se tenia per dit D. Joan Martí a cens de quinse lliuras, pero ab la sobrecalendada venda, y absolució fou venut, y absolt per aquell lo dit cens a Llorens Amat pagés pocessor de dita pessa de terra. Y termina esta, a llevant part ab Domingo Puig, pages, y Eulalia Puig, y part ab Maria Farrer y Cardona; a mitgdia ab lo Camí publich que va de la Barca del Prat a las Freixas, fonsó rajolas, y antiguament se anava a Castell de Fels; a ponent part ab T. Oriols, y part en la major part ab T. Corts que fou de Gaspar Corts, pagues de Sant Visens de Sarriá, y antes den Pineda pagés de la prop dita Parroquia mediant un camí publich per lo qual se va de dita vila de Sant Baldiri de Llobregat en vers al Mar; Y a tremontana ab D. Anton de Balaguer en Barcelona domiciliat, que fou de Jaume Puig de la devallada de la prop dita vila, y vui afronta dita pessa de terra a llevant part ab dit Domingo Puig, y part ab Baldiri Janer pagés; a mitgdia ab dit Camí publich; a ponent ab lo Camí Real que va de Sant Baldiri de Llobregat a Mar, dit a Africa; y a tremontana ab D. Lluis Drouhot Capitá del Regiment de Reals Guardias Infanteria Walona dels Reals Exercits. Y me espectan las ditas dos pessas de terra que ab lo present vench com a hereu universal del referit D. Francisco Vallescá mon pare per est instituit ab lo sobre calendat son testament. Al qual espectaban a saber, la pessa de terra en primer lloch designada en virtut de venda perpetua a son favor feta, y firmada per Joan Sagristá pagues del territori de Barcelona, ab acte rebut en poder de Pere Pau Pujol Pbre. y notari publich de número de Barcelona als quatre Desembre mil setcents quaranta set, firmat per rahó de Señoria. Y la pessa de terra en segon lloch designada en virtut de venda perpetua a son favor feta, y firmada per Maria Theresa Amat y Molví viuda de Joan Amat pagés de dita vila de Sant Baldiri de Llobregat, y Baldiri Amat mare y fill, ab acte rebut en poder de Lluis Xammar notari publich, y altre dels escrivans jurats de la curia Real ordinaria de Barcelona als tres Juny mil setcents quaranta vuit. La qual venda fas aixi com millor dir, y entendrer se pot, extrahent las ditas cosas de ma, y poder meu, y aquellas posant en la de dit comprador, y dels seus. Prometent entregarli pocessió corporal, real, actual, o cuasi de aquellas, donantli facultat pera que de sa propria autoritat se la puga pendrer, ab clausula de constitut, y precari, cedintli tots los drets y accions que en ditas cosas me cometeixen pera usar de aquell en judici, y fora de ell, com millor li convinga, constituintlo procurador meu com en cosa propria. Salvats los censos, lluismes y demes drets dels Señors perqui ditas cosas se tenen, y lo lluisme a ells competent per rahó del present contracte.Lo preu de la present venda es sinch mil cent lliuras barcelonesas, a saber, per la pessa de terra en primer lloch designada dos mil cent notanta lliuras, y per la en segon lloch designada dos mil nousentas deu lliuras, del qual preu,e n virtut de facultat, que ab lo present dono a dit comprador se retindrá est quatre mil trescentas sinquanta lliuras a efecte de pagarlas a dits mos acrehedors per los motius dalt expricats, y que en las respectives apocas se expressaran ela quals, y de cada un de ells en lo temps de la paga recobre las correspondents apocas, y absolucions pera defensar la present venda contra qualsevols acrehedors meus, y altres qualsevols personas que en mos bens pretengan tenir interes, volent que fetas ditas pagas succehesca en lo mateix lloch, y dret de dit mos acrehedors, y li competescan las mateixas prioritat de temps, milloria de dret, y demes preheminencias, y prerrogativas, que competirian a aquells, no fencels ditas pagas, constituintlo procurador meu com en cosa propria. Y las restants setcentas lliuras confesso rebrer de dit comprador en diner comptant realment y de fet en presencia del notari y testimonis avall escrits. Y així renunciant a la excepció de dit preu no ser així convingut ni rebut, a la cosa no ser així, a la que afavoreix als enganyats a mes de la mitat del just valor y a la general del dret. Dono y de grat remeto a dit comprador, y als seus tot lo que mes podrian valer ditas cosas venudas del preu sobre referit. Mes avant prometo a dit comprador, y als seus la present venda ferli valer, y tenir, y estarlin de ferma, y legal evicció en tot, y qualsevol cas ab restitució y esmena de tots danys, y gastos, per lo que ne obligo tots mos bens mobles e immobles, haguts y per haver, renunciant a qualsevol lley o dret de mon favor. Y peraque las ditas cosas tingan major validitat, y firmesa espontaneament juro a Deu Nostre Señor y a sos Sants quatre Evangelis no sols aquellas tenir per fermas, y agradables, y contra aquellas no fer ni venir per algun dret, causa, o rahó, si que lo present contracte no se ha fet en frau dels Señors per qui ditas cosas se tenen, ni de sos drets. Y se ha de saber que la present escriptura se deu registrar dins sis dias en la escrivania de hipotecas de la present ciutat, y demes ahont conving dins lo termini competent, segons Real Pragmatica Sanció. En testimoni del que otorgo la present escriptura en esta ciutat de Barcelona als vint y tres de Febrer, del any de la Nativitat del Señor de mil setcents vuitanta y tres. Y dit otorgant (al qual jo lo infrit notari dono fe coneixer) ho firmá. Essent presents per testimonis Francisco Solanich, ciutadá de Barcelona, y Antoni Llobregat escrivent en esta ciutat habitants.
D. Troyano Vallescá, En poder de mi Ramon Matheu y Smandia notari.