En la Parroquia de Santa Maria de Caldas de Estrach, Bisbat de Barcelona, als quatre días del mes de Agost any de la Nativitat del Señor de mil setcents sexanta tres.
En nom de Deu sie. Amen. Jo Maria Angela Canals y Martí, viuda de Esteve Canals, botiguer de paños, ciutadá de Barcelona, filla legitima y natural de Juan Pau Martí, botiguer de paños, ciutadá de dita ciutat, y de Mariangela Martí y Regás, conjuges, difunts, estant en lo llit detinguda de malaltia corporal, de la qual temo morit, emperó per la gracia de Deu sana de entemiment, y ab ma integra memoria, y fer,a paraula, volent disposar dels bens que Nostre Señor me ha encomanat fas lo present meu testament, ultima voluntat mia, en y ab la qual elegesch en marmesors y del present meu testament executors a Joan Pau Canals, ciutadá honrat de Barcelona, y Maria Teresa, conjuges, a Gertrudis Canet y Canals, y Pere Canet, botiguer de paños, conjuges, a Maria Antonia Vicent y Canals y Manuel Vicent, adroguer conjuges, a Maria Eulalia Verdaguer y Canals y Joseph Verdaguer comerciant matriculat mos fills, noras y gendres respective, als quals y a la major part, y a cada hu de ells en ausencia, nolencia, o fefecte dels altres dono ple poder, y facultat de cumplir y executar lo present meu testament, conforme en ell trobaran disposat y ordenat.
Primerament y antes de totas cosas: Vull y man, que tots los deutes, que lo die de la mia fi deuré, sien pagats, y totas las injurias satisfetas de mos bens sens figura de judici, la sola veritat del fet considerada.
Elegesch la sepultura al cos meu fahedora en la Parroquial Iglesia de Santa Maria del Mar de Barcelona, en lo vas de casa construit devant la Capella de Sepulcre de Nostra Señora, la qual sepultura vull sie feta com las de dit difunt mon marit ab set coves y catorce arxas ab tres días de matinas, y absolta general en ma casa de la Rnt. Comunitat de Preves. De la Iglesia de Santa Maria y dels Convents de Santa Catarina y de Sant Francesch de dita ciutat.
Ítem: Vull y man, que luego de seguit mono bit per sufragi de ma anima, y demes de ma obligació sien celebradas mil y doscentas missas de caritat sis sous quiscuna ab absolta a la fi de cada missa, es a saber cent cinquanta en dita Iglesia de Santa Maria del Mar; cent en la Iglesia de Santa Catarina; altras cent en la Iglesia de Sant Francesch; sexanta en la iglesia de Nostra Señora de la Mercé; quaranta las celebria lo P.M. Fr. Ramon Soler, Religiós Mercenari, si viurá, y si no viurá las celebria la Rnt. Comunitat de la mercé; y seixanta en la Iglesia de Sant Joseph; cinquanta en la Iglesia de Santa Madrona de P.Ps. Caputxins; cinquanta en la Iglesia de Sant Sebastiá; quaranta en la de Sant Francisco de Padua; quaranta en la del Bonsucces; vint en la dels P.Ps. Trinitaris Descalsos; cinquanta en la Iglesia de Santa Anna, totas ditas Iglesias de la ciutat de Barcelona; quaranta en la Iglesia de Nostra Señora de Gracia fora los murs de dita ciutat; quaranta las clebria lo P. Mestre Fr. Anton Vicent Religiós de Santa Catarina, y no podentlas ell celebrarlas celebria la Rnt, Comunitat de la mateixa Iglesia; vint y sinch las celebria lo Rnt. Pau Masdeu Pbre. neficiat de la Iglesia de Sant Miquel; altras vint y sinch lo Rnt. Carlos Carós; altras vint y sinch lo Rnt. Matheu Blanch Pre. Beneficats de la Seu de Barcelona; cinquanta lo Rnt. Rector de Caldas de Estrach; y las demes missas se celebrian en las Iglesias, y per los Sacerdots apareixerá dits mos marmessors.
Item: Deix y llego als Hospital General de Santa Creu, y al de Misericordia de dita ciutat de Barcelona, y sinch lliuras a cada un dels dos per una sola vegada per subvenció de las necesitats de aquells.
Item: En nom propri, y usant de la facultat me doná mon marit de disposar de doscentas doblas, deixo y llego a ditas, a Gertrudis Canet y a Maria Antonia Vicent, fillas mias dos mil lliuras moneda barcelonesa, a cada una de ellas, que junt ab lo quals donarem mon marit, y jo, y las vuit centas vuitanta lliuras que aquell los deixá y llegá faran las suma de quatre mil lliuras, y ditas dos mil vull sien pagadas en esta forma, es a saber, la meitat al cap del any de seguit mono bit, y la altra meitat al cap de dos anys de dit dia de mono bit en avant comtador, y alguna de ellas premorta sien per qui será son hereu, o successor universal ab los vincles y gravamens ab que li haurá succehit.
Item: Deix y llego a dita Gertrudis Canet ma filla la correduría de orella, que tinch, de la qual dega disposar entre vius, o en sa ultima voluntat a favor de aquell, o aquella de sos fills, que be li apareixerá, ab los vincles y gravamens modo y forma que voldrá, y si morirá sens disposarne, sie de son fill major ab eblo empero de donar a son germans y germanas la part igual ab ell mateix del lloguer se traurá, si es llogada, o ques trauría si se llogas, qual oblo sie duradora mentres viuran los germans, y germanas de aquell, y no mes, per quant vull, que no disposantne dita ma filla dega son fill major o son hereu de est donar part igual del lloguer als demes fills, y fillas de dita Gertrudis, y no als nets de aquella, si empero dita Gertrudis morirá, sens deixar fills, o fillas, en est cas tornia, y pervinga dita correduría a qui será mon hereu, o sucesor universal, ab los vincles, y gravamens, ab que succehit haurá.
Item: deix y llego a Maria Rosa Vicent y Canals neta y filola mia en cas lo die de mon obit no sie en matrimoni collocada quatre centas lliuras moneda barcelonesa, si empero será en matrimoni collocada, o morirá sens contraurerlo en qualsevol de dits casos sie nullo lo present llegat.
Ítem: De una part deix y llego a Anton Costa, Pere Costa, y a Maria Costa mos nebots cent lliuras moneda barcelonesa a cada hu de ells, pagadoras, es a saber a dits Anton y Pere Costa al cap del any de seguit mono bit, y a dita Maria venint lo cas de sa collocació en matrimoni, y no contrahentlo puga disposarne a sas voluntats. Y de altra part absolch, y remeto a dits ms nebots lo que jo puga pretendrer de ells per qualsevol causa, o rahó, que sie.
Item: Tenint present: Que dit Esteve Canals difunt mon marit prohibi a sos hereus, y successors lo demanar y pretendrer dels hereus, y successors del Molt Rnt. Dr. Geroni Martí Pre. Cabiscol y Canonge de la Iglesia de Santa Anna de dita ciutat mon germá, y dels hereus y successors de sos ascendets quantitat alguna, que hagues pagat per aquells, mentres, que per part dels hereus, y successors de dit Cabiscol mon germá y sos ascendets nos pretenga cosa alguna cotra los hereus de dit mon marit. Y composie com so hereva, y successora universal de dit mon germá, y dels ascendets seus, y meus. Perço prohibesch a mos hereus y successors lo demanar, y pretendrer directe, ni indirectament dels hereus y successors de dit Esteve Canals mon marit cosa alguna per qualsevol causa, o motiu que sie tan constra ab papers privats com ab apocas, y altres qualsevols instruments.
Item: Semblantment per lo molt desitjo, que no hi haja controversia alguna entre lo hereu, y successor meu y no de dit difunt mon marit, y Pere Canet mon gendre per ocasió així de la compañía y botiga de paños, que corregué baix nom de Pere Canet & Cia. fins a vint y quatre de Desembre mil setcents cinquanta tres, en que se disolgué, com de las quantitats de diner pertañets a dit difunt mon marit, que han entrat en ma, y poder de dit mon gendre y de las que est pagá per dit son sogre mentres visqué, ni per altra qualsevol motiu, causa, o rahó, que sie. Perço encarrego a Joan Pau Canals fill y hereu meu, y de dit son pare y als successors de dit ifunt mon marit no pretengan, ni demanian cosa alguna a dit mon gendre, no a sos hereus, y successors, per ocasió del que sobre he dit, a excepció dels credits actius resultants de dita compañía, que lo die de mono bit faltaran a cobrarse, y demes, que competesca, segons la declaración feta per Joan Prat y Francisco Soler als tres Juny mil setcents sexanta hu continuada en lo ultim balans de dita botiga mentres, que per part de Canet, ni de sos hereus, nos pretenga cosa alguna contra los hereus de dit difunt mon marit, per quant vull, que en lo esdevenidor no se suscitian plets, ni questions algunas entre uns, y altres hereus, si que quedia reciprocament condonanrt y absolt lo que la una part puga pretendrer contra la altra, salvo lo resnultant de dita declaración. Y si será cas, que no obstant ma prevenció pasará lo hereu, o successor universal de mon marit a demanar, y pretendrer, cosa alguna a dit Pere Canet, mon gendre, o a sos succesors per rahó del sobredit en tal cas, sino se desistirá a la pretenció, com avall diré.
Item: Deixo y llego a dita Gertrudis Canet y Canals filla mia (a mes del que va expressat en est mon testament) si viurá, y si no viurá a que será hereu, o successor universal de ella ab los vincles, y gravamens, ab que li haurá succehit la quantitat de sis mil lliuras moneda barcelonesa pagadora per mon hereu y successor universal dins un mes del die de la demanda judicial, o extrajudicial, ques fassa a dit canet, o a sos successors si dins lo termini de quinse días comptadors desde el die en que per part de Canet será requirit, no haurá lo hereu, o successor de dit mn marit desistit de sa pretenció en cas de esser extrajudicialment, o de haver renunciat a la causa en cas haja estat judicialment, si empero dit hereu, o successor de mon marit no intentará, ni pretendrá cosa alguna de Canet ni de sos successors, o intentantho desistirá, o renunciará a la causa dins dit termino de quinse días, en qualsevol de estos dos casos vull sie nullo lo present llegat, si empero será cas, que despres de haver desistit, o renunciat entrará lo hereu o successor de dit difunt mon marit en la mateixa, o altras pretencio en est cas vull subsistesca dit llegat en lo modo sobre expressat.
Item: Vull y odeno, que mon hereu, que se trovará esserho també de mon marit, dega continuar dos quinquenis alomenos la compañía de botiga de paños, que tinch feta ab Salvador Golart ab los pactes, modo, y forma, ab que está concebuda la compañía corrent.
Tots los altres empero bens meus, mobles e immobles, drets y accions, que tinch y me pertañeran en qualsevol part del mon, deix y atorch a dit Joan Pau Canals mon fill instituhint dit mon fill a mi hereu univerasl, si lo die de mono bit viurá, y a mi hereu esser voldrá, si empero dit mon fill lo die de mono bit no viruá o viurá, mes a mi hereu no será perque no voldrá, o no podrá, o hereu me será mes morirá quant que quant sens fills, fillas, o liberas un o mes de legitim y carnal matrimoni procreats, o ab tals ningún de ells pervindrá a edat perfecta de fer testament en dits casos, y quiscun de aquells a dit mon fill substituhesch, y vull, que de mos bens sian fetas quatre iguals parts, en las duas de las quals hereva mia instituhesch a dita Gertdudis Canet y Canals, en altra quarta part instituhesch hereva a dita Maria Antonia Vicent y Canals, y en la restant quarta part hereva mia instituhesch a Maria Eulalia Verdaguer y Canals fillas mias, si a les hores viurán y a mi herevas en ditas respective parts esser voldrán, si empero ditas fillas mias a las horas no viurán, o viurán mes a mi herevas no serán perque no voldrán o no podrán, o herecas mias serán empero mororán, o alguna de ellas morirá quant que quant en la conformitat referida de dit Joan Pau mon fill, en dits casos y quiscun de aquells a la tal, o tals de ditas fillas mias aixi morint substituhesch y a mi herevas de las ditas duas o una part instituhesch las sobrevivints de ellas igualment, y faltant totas las ditas fillas mias en la forma referida de dit Joan Pau mon fill a ellas, y a la ultima de ellas així morint substituhesch, y a mi hereus universals instituhesch a dits Anton Costa, Pere Costa y Maria Costa mos nebots per iguals parts, y porcions entre ells fahedoras, si a las horas viuran, y a mi hereus esser voldrán, si empero dits mos nebots a les hores no viuran, o viuran mes a mi hereus no serán, perque no voldrán o no podrán, o hereus meus serán empero roriran, o algún de ells morirá, quant que quant en la forma, que he expressat de dit Joan Pau mon fill, en dits casos, y quiscun de aquells al tal, o tals de dits mos nebots aixi morint substituhesch, y a mi hereus instituhesch los sobrevivint de ells en la mateixxa forma. Y declarant ma voluntat dich, y declaro, que en cas de ser premort dit mon fill, o alguna de ditas mas fillas o nebots en lo temps de tenir lloch la succesió de mos bens en llur favor, havent deixat y sobrevisquent fills, fillas a liberas un o mes de legitim y carnal matrimoni procreats, algún dels quals pervindrá a edat perfecta de fer testament, en tal cas vull succehesca en mos bens los fills del tal premort en lo modo y forma, ab que succehit hauran a aquell, volent que esta clausula per cmpatura alguna de dret no induesca fideicomis ni votació a favor de mos nets, y renebots, si sols prasicencia en lo dit cas de premoriencia y no altrament.
Revoco y anullo ab lo present meu testament lo que a dos del corrent mes de Agost fiu en poder del Rnt. Rector de dita Parroquial Iglesia de Caldas de Estrach, y generalment, tots y qualsevols altres testaments, codicils y demes especies de ultimas voluntats, que fins vuy haja fet en poder de qualsevol notaris, encaraque hi hagues continuadas qualsevols paraulas derogatorias de las quals ab lo present hagues de fer expresa menció, per quant men penedesch, y vull que lo present meu testament a tots los altres prevalguia.
E aquesta es la mia ultima voluntat, que vull valga per dret de testament o altrament per dret de codicillis, o de aquella especie de ultima voluntat que millor de dret valer y tenir podrán. De la qual mia testamentaria disposició lo obit meu seguit. Y manan vull ne sian fetas las copias que demanadas ne serán, per qui pretendrá tenirhi causas.
Testimonis cridats y pregats de dita testadora pregats a la firma del present seu testament sen los Rnts. Pau Masdeu Pbre. Beneficiat de la Parroquial Iglesia de Sant Miquel de dita ciutat de Barcelona y Dr. Miquel Puigbo Pbre. Beneficiat de la Iglesia de Sant Joan de Jerusalem de la mateixa ciutat de Barcelona. Y per dita testadora (a la qual jo lo notari infrit fas fe coneixer) que ha dit no poder escriur per indisposició firma.
Pau Masdeu Pbre. testimoni, En poder de mi Anton Duran notari.