En nom de Deu. Sia notori. Que la Señora Cayetana Clará y Pujol, viuda del Señor Francisco Clará y Vilar argenter, ciutadá de Barcelona, no sols com a thenutaria per son dot, espoli y altres drets de la universal heretat y bens de dit son difunt marit, sino també com a usufructuaria, sens perjudici de dita tenuta, de la mateixa universal heretat y bens. Y lo Señor Felip Neri Clará y Pujol, també argenter, ciutadá de Barcelona hereu, dueño y proprietari de la referida universal heretat y bens. A fi y efecte de ocorrer a las precisas urgencias de la casa, y pera exonerar als dits sos bens de algunas obligacions a que están obnoxids. Per çó. De son grat y certa ciencia, per ell y per sos respective hereus y successors qualsevols sian, venen y per titol de venda concedeixen al Señor Anton Nadal y Darrer, comerciant matriculat de la Real Llotja del Mar de Barcelona, en esta ciutat domiciliat, present, y a sos successors, y a qui voldrá perpetuaent.
Primo: Tota aquella pessa de terra campa ab aygua pera regar de tinguda tres quartas poch mes o menos, ab sas entradas y eixidas, drets y pertinencias, que per los titols avall escrits tenen, y posseheixen en la Parroquia de Sant Martí de Provensals, Bisbat y territorio de Barcelona que fou de pertinencia de la torre antiguament nomenada "Ricarda", possehida per los hereus, o successors de Francesch Vilar argenter, ciutadá de Barcelona. Qual pessa de terra termina a solixent ab terras de la Torre de la Comanda de Sant Joan de Barcelona; a mitgdia, y ponent ab honors dels hereus o successors del Noble Señor D. Joseph Bru en Barcelona popular; y a tramontana ab honor dels hereus o successors de Francesch Moodolell pages de la Parroquia de Sant Vicens de Sarriá, Bisbat y territorio de Barcelona. Y se te per dita Comanda de Sant Joan de Barcelona y per son Ilustre Señor Comendador y baix domini y alou de la mateixa Comanda a cens de sis sous barcelonesos tots anys pagadors en lo odia tres del mes de Abril, lo qual cens pagan y deuen pagar los indicats hereus, o successors de dit Francesch Vilar, sens danys no gastos dels pocessors de dita pessa de terra de tres quartas en virtut de la promesa per dit Francesch Vilar feta ab un paper privat per ell mateix firmat, que es del tenor seguent.=
Dich jo Francesch Vilar argenter, ciutadá de Barcelona avall firmat, que per quant ab los capituls matrimonials firmats entre Ignasi Clará també argenter, ciutadá de dita ciutat, y Maria Vilar doncella en poder de Francisco Torres notari publich de Barcelona a deu de Desembre de mil setcents y sis entre altres coses fiu donació a la dita Maria Vilar filla mia per ocasió de dit matrimoni de una pessa de terra campa ab aygua regant de tinguda de tres quartas poch mes o menos, situada en la Parroquia de Sant Martí de Provensals, Bisbat de Barcelona la qual fa de censos al Ilustre Comandador de la Comanda de Sant Joan de Barcelona sis sous barcelonesos, tots anys pagadors, a tres de Abril. Y no obstant que ab dits capitols fou pactat que los dits censos de sis sous tingués de pagar la dita filla mia de dit die, en avant, emperó com jo fassia, y prestia altres censos a dit Comendador per altres pessas de terra dels quals censos dit Comandador, eo son procurador ne feya junt rebuda que importan una lliura quatre sous, y pera evitar totas dificultats ab lo dit Comandador de gaver de fer diferents rebudas de dits censos majorment essent lo partit tant petit del que hauria de pagar la dita filla mia per las ditas tres quartas deterra per lo tant lo dit Ignasi Clará son marit me ha offert donarme y pagarme sis lliuras en recompensa dels dits sis sous en penció a rahó de sou per lliura, junt ab las pencions, y porrata fins vui degudas, ab que jo lo trega, y relleve indemne de la prestació de dit cens al que jo he convingut. Per lo tant ab tenor del present prometo al dit Ignasi Clará que de aquí al devant pagaré los dits censos de sis dous quiscun any a dit Ilustre Comandador, eo a son procurador per rahó de las ditas tres quartas de terra que ell posseheix, y que havia de pagar segons lo pactat ab dits capitols matrimonials, trahentlo, y rellevantlo indemne a la prestació del dit cens, y de las pencions, porrata fins vuy degudas, confessant tenir rebut del dit Ignasi Clará no sols las sobreditas sis lliuras en recompensa dels dits sis sous en penció, sino també divuit sous per las pencions, y porrata dels dits censos discorregudas desde el dia de la firma de dits capitols matrimonials, fins lo die present. Y peraque en tot temps constia de la veritat se fa lo present paper de ma aliena, y firmat de la mia propria en Barcelona als vint y hu de Janer mil setcents y deu.= Francesch Vilar argenter.=
Item, Secundo: Tot aquell cens vuy de penció noranta dos lliuras dos sous barcelonesos francas de tota corresponció, junt ab tot lo domini mitjá, firma, fadiga y demes drets al Señor mitjá competent en quant a la casa que fou de Francesch Rovira argenter, y del aposento de pertinencias de la casa que fou de Jaume y de Joseph Nadal y Creus pare y fill argenters; y en nuda percepció en quant a la casa que fou de Pere Costa, també argenter per trovarse en esta cumpliment de Señors, pero ab empara per la percepció de dit cents, firma per la conservació de sos drets y fadiga pera retenir conforme avall tot se explicará, que tots anys la meitat als disset de mars, y la altra meitat als disset de Setembre Joan Sort, argenter, ciutadá de Barcelona a dits mare y fill clará per los titols avall escrits fa, y presta per rahó de totas aquellas casas (compostar de las sobre indicadas dos causas, y aposento) ab sa botiga, y ab son portal gran obrint en lo infrascrit carrer de la Argenteria, que lo establiment de aquellas que avall se calendará posseheix en la present ciutat de Barcelona y en lo carrer vuy anomenat de la Argenteria, y antes de Mar. Part ab la prorrata y pencions de dit cens en avant devedoras y lo preu de aquell part que de dit cens pot y falta lluirse. Y se enen totas las expressadas casas ab sa botiga per dits mare y fill venedors al dit cens de noranta dos lliuras dos sous francas de tota corresponció annualment pagadoras la meitat en lo dia disset de Mars, y la altra meitat en lo dia disset de Setembre, a saber en quant a la insinuada casa que fou del indicat Francesch Rovira, y al dit aposento de pertinencias de la casa que fo del memorat Jaume Joseph Nadal y Creus pare y fill, en domini mitjá, y en quant a la dita casa que fou del insinuat Pere Corta en nuda percepció per havershi en esta cumpliment de Señor, conforme en avant, en virtut de la present venda y en lo modo expressat se tindrán per lo nomenat Señor comprador al mateix explicat cens. Deu saberse que en lo indicat acte de establiment que avall se calendaré otorgat per dit Francisco Clará, a favor de dit Joan Sort, de las mencionadas casas y botiga imposa sobre estas, en lo modo dalt explicat lo cens de penció cent sinquanta dos lliuras dos sous annualment pagadoras en los enunciats terminis concedint facultat de poderme lluir y quitar de est cens sinquanta lliuras en penció en nuda percepció per sinch mil lliuras en proprietat. Y com ab acte rebut en poder de Joseph Bonaventura Fontana notari publich de numero de Barcelona als vint y sis de Novembre de mil setcents setanta sinch lo sobre dit Francisco Clará firmá a favor de dit Joan Sors venda y absolució perpetua de seixanta lliuras en penció en nuda perccepció, per dos mil lliuras ex preu inseguint la indicada facultat de lluir, per so queda dit cens, y ho es en el dia reduit a las sobre expressadas noranta dos lliuras dos sous en penció. Dits mare y fill venedors ho tenen com de aquí al devant dit Señor comptador y los seus ho tindán, conforme las mencionadas casas ab sa botiga se tenen a saber, en quant a tota aquella casa, u operadori, ab un portal obrint en lo carrer antiguament denomenat de Mar, y ara de la Argenteria, desde terra fins al cel ab son pou, y cartonera, la qual y sobre la botiga, al temps del establiment otorgat de aquella, a favor de Ignasi Clará argenter, ciutadá de Barcelona, per Francesch Rovira argenter, també ciutadá de essta ciutat ab acte rebut en poder de Esteve Cals notari publich de Barcelona als vint sis de Novembre de mil setcents hu, havia in sostre y era composta, segons se narra en dit establiment, a saber en lo primer piso, de una cuynam, y una sala per manjar, ab ayguera, y una finestra ab barras de ferro per prener llum de la casa gran de Misser Balat, y també una espitllera pera pendrer mes claror de la part de dita casa; una cambra ab dos finestras al dit carrer de la Argenteria. En lo segon piso o sostre, de una cambra gran ab dos finestras en l mateix carrer de la Argenteria, y altra cambra ab una finestra ab barras de ferro per pedrer claror en la dita casa gran que fonch de dit Misser Bulet, y pujant amunt, de un bulló y una estancia per rebostet. Ven lo tercer piso, o sostre, de un porxo ab una finestra ab barras de fusta en vers de dita casa gran de Misser Bulet; y dos finestras en lo carrer de la Argenteria. Y ultimament de son terrat, la qual casa u operatori, (en la que existeixen vuy també las ditas finestras y espitllera que donan al saguant de la casa que fou de dit Bulet, vuy possehida per Joan Prats notari publich de número de Barcelona en part, y de pertinencias de aquellas casas y botigas ab diferents portals obrint aixi en dit carrer de la Argenteria com en lo den Bartoli, que foren de Francisco Coma mercader de las quals fou establerta dita casa, u operatori a Isidro Tiana argenter ciutadá de Barcelona a cens de sinquanta lliuras, per lo Dr. Guillem Bullet ab acte rebut en poder de Rafel Joan Callarés notari publich de Barcelona als setse de Abril de mil siscents sinquanta. Pero después per dit Tiana fou reddida, y restituida als hereus, o successors de dit difunt Dr. Guillem Batet ab altre acte rebut en poder de dit Cellarés, notari als vuit de Octubre de mil siscents sinquanta quatre. Se te per los Rnts. P. Ministre y Convent de la Santissima Trinitat orde de Pares Calsats de la present ciutat com a succehint a Fr. Joseph Queralt religios de dit Convent, que havia succehit al Magnifich Joseph Queralt y Sicart Burges de Vilafranca del Panades y en quiscun dret Dr. en Barcelona popular, y a Magdalena Queralt y Balet conjuges sos pares, la qual Magdalena succehi al sobre dit Guillem Balet, y a Magdalena Balet y los conjuges, a cens de trenta lliuras tots anys pagadoras per meitat al primer de Maig, y primer de Novembre. Qui ho tenen per lo Benefici quart baix invocació de Santa Quiteria fundat en la Capella de las Once mil Verges de la Santa Cathedral Iglesia de Barcelona a cens de un morobati y mitg, a rahó de nou sous per morobati, annualment pagadors en lo dia o festa de tots los sants. Qui ho te junt ab altres, per la Pabrdia del mes de Janer de dita Santa Iglesia, y baix son directe domini y alou a cens de quatre sous y sis diners tots anys perpetuament pagadors en lo dia de Sant Andreu Apostol, que deu pagar tots anys a dita Pabordia lo obtentor de dit Benefici quart de Santa Quiteria, a mes del qual cens lo mateix Benefici y per ell son obtentor deu fer y prestar annualment a la referida pabordia de Janer cent sous per rahó de amortisació per maitat pagadors en los días de Nadal y de Pasqua de Resurrecció del Señor. Se ha de saber que antes la dita casa u operatori se tenia per Francesch Rovira argenter ciutadá de Barcelona a cens de setanta una lliuras tots anys pagadoras per meitat en los días vint y quatre de Setembre, y vint y quatre de Juny imposant ab lo infrascrit establiment, de las quals sols li quedaban francas quaranta una lliuras, las que después per Geroni Rovira fill y successor de dit Francesch Rovira foren venudas, y absoltas a Ignasi Clará pare del referit Francisco Clará y avi del nominat Felip Clará ab acte rebut en poder de Miquel Cabrer notari publich de número de Barcelona als deu de Janer de mil setcents trenta quatre.També deu saberse que la dit casa, u operatori, junt ab las casa botigas, y altres honors de pertinencias de las quals es la referida casa, se tenia antiguament per los hereu, o successors de Antich Montserrat Miró mercader, ciutadá de Barcelona a cens tant per ditas cosas com per altes honors establerts a dit Guillem Balet, a cens de sinch lliuras deu sous tots anys pagadoras per meitat al primer de Abril y primer de Octubre. Pero despures respecte que dita Magdalena Balet y Rifos muller de dit Gullem Balet succehí a dit Monserrat Miró per media persona de Federich Meca y Clascuri y com a tal firmá per rahó de Señoria lo establiment otorgat per dit Dr. Balet al referit Francesch Rovira de altras casas al costat del sobre dit operatori o casa construidas, ab acte rebut en poder de Francisco Pla otari publich de Barcelona als vint y dos de Abril de mil siscents sinquanta. Y después ab un capitol dels matrimonials firmats entre dits Magnifich Joseph Queralt y Sibart y Magdalena Queralt y Balet muller sua, y filla de dita Magdalena Balet y Rifos, en poder de dit Rafel Joan Cellarés notari als nou de Novembre de mil siscents quaranta set, la dita Magdalena Balet y Rifos feu donació universal de tots sos bens a favor de la mencionada Magdalena Queralt sa filla, y de sos fills y desendents del dit, y no altre matrimoni procreadors, y per conseguent de dit cens, y Señoria mitjana, del qual matrimoni nasqué, y fou procreat lo enunciat Fr. Joseph Queralt, que per conseguent fou hereu universal de dita difunta Magdalena Balet y Rifos sa avia materna. Lo qual Fr. Joseph Queralt antes de sa professia, feu donació universal de tots sos bens, en los quals venían compresos lo dit cens, y Señoria mitjana a favor de dit Rnt. P. Ministre y Convent de la santissima Trinitat, ab acte rebut en poder de Joseph Cervera notari publich de Barcelona als sinch de Juny de mil siscents setanta quatre. Per los quals motius la referida Señoria mitjana fou confussa y extinta unida, y consolidada ab lo domini útil que dit P. Ministres y Convent tenían de dit Operatori, o casa antes del establiment que de aquell firmaren a favor de dit Francesch Rovira en poder del sobre dit Cellares notari als once octubre mil siscents seixanta quare, respecte que antes de dit establiment per rahó de la successió sobre mencionada succehiren, y heretaren los bens, de dita difunta Magdalena Balet y Rifos y per conseguent la dita Señoria mitjana, y cens que ella com a succehint a dit Montserrat Miró rebia sobre dita casa y operatori, y finalment per rahó de dit establiment fou confussa dita Señoria mitjana majorment no havernt compraregut altre hereus del difunt Monserrat Miró al temps del mencionat establiment, per lo que no se trova aquell firmat per dits hereus, per trovarse, (com sore se ha dit) fa a les hores la dita Señoria mitjana nou confusa, unida y consolidada ab lo domini útil de dita casa y operatori. Afrontaba enta al temps del establiment que avall se calendará a llevant ab las casas de Pau Cabrer notari publich de Barcelona que foren de Riber, y antes de dit Guillem Balet; a mitgdia pasa ab la botiga de Francisco Pons y Arenas argenter que fou de dit Francesch Rovira y antes de Marianna Fariol viuda y part ab lo dit carrer de la Argenteria; a ponent ab lo mateix carrer; y a tremontana part ab altres casas de dit Rovira, y part ab las ditas casas de Pau Cabrer notari. En quant a tota aquella altra casa ab sa botiga y estancias avall escritas ab son portal en lo infrascrit carrer obrint ab tots sos drets universals situada en la present ciutat de Barcelona en lo dit carrer de la Argenteria, y al costat per la part de ponent de la sobre designada casa, u operatori. La qual casa y botiga en lo temps de la venda de aquella a favor de dit Ignasi Clará perpetuament feta per Pere Costa, argenter, ciutadá de Barcelona ab acte rebut en poder de Bonaventura Galí notari publich de Barcelona als sinch de Febrer de mil setcents vint. Se componía y contenía las estancias seguents, a saber de la dita botiga ab sos taulells devant de aquella, que se te fins al primer piso per lo Benefici de Santa Quiteria, y per la Pabordia de Janer de la Seu de Barcelona, com avall se explicará, y trau porta en lo dit carrer de la Argenteria; de la sala cambra que eran sobre la dita botiga, y en lo primer sostre, y en la dita cambra ho havia una finestra en lo dit carrer de la Argenteria, y altre en la dita saleta que dona al celobert de las casas que possehia dit Pau Cabrer notari que antes foren del referit Guillem Balet, y despres del Magnifich Miquel Riber ciutadá honrat de Barcelona la qual finestra de dit celobert era molt alta ab barras de ferro. Ditas sala y cambra tenen de sobre de ellas los sostres mitjers de la altra casa vehina que també fou de dit Balet, despres de Jaume Nadal y Creus, y posteriorment del referit Francisco Clará, y ara posseheix Joseph Daroca argenter, y no puja mes alt, per que la cambra gran del segon sostre y las cambras y rebost de la porxada, y la mateixa porxada eran de dita casa que fou de Jaume Nadal y Creus. En la mateix primer sostre contenía la estancia de la cuyna ab la ximenea molt gran ab sa finestra, y pou mitjer y reuxa de ferro sobre del dit primer sostre que era itjer ab la casa de dit Nadal. En lo mateix primer sostre hi havia una cambra contigua a dita cuyna a la part de llevant ab una finestra ab sas baras de ferro en lo celobert de las casas de dit Pau Cabrer, y també la estancia de la necessaria a la que se entraba per la mateixa cuyna, la qual necessaria era mitjera ab la casa de dit Nadal y Creus, y las sobreditas cambras y necessaria eran també sobre dit primer sostre mitjer, y en la referida necessaria ho hvia una estitllera per pendrer llum de la casa gran, de dit Pau Cabrer. Al sobre la dita cuyna, cambra y necessaria, en lo segon sostre una cambra gran ab dos finestras en dit celobert de las casas de dit Pau Cabrer, y la una de ella ab sas barras de terro. Sobre dita cambra o tercer sostre, y en ell un porxo mlt gran ab sas tres finestras un rebost y estancia. Y finalment sobre dit porxo y rebost, lo quart sobre en lo qual hi havia lo terrat ab una escala de fusta que era dividit entre dit Nadal y Creus, y Pere Costa argenter a les hores pocessor de la mateixa dita casa ab sa botiga. Se te per los hereus, o successors de Joseph Sala assahonador, ciutadá de Barcelona, successeint a Francesch Rovira argenter, ciutadá de Barcelona, a cens de seixanta una lliuras y deduhida la infrascrita corresponció sols de trenta y una lliuras tots anys pagadoras per meitat en los días de Sant Joan de Juny, y Nadal. Qui ho tenen per los dits Rnts. P. Ministre y Convent de la Santissima Trinitat a cens de trenta lliuras, de las quals deduhidas las ingrascritas corresponcions sols le quedaban francas vint y tres lliuras divuit sous, y sis diners, y vuy per poderse lluhir de ellas segons se assereix, deu lliuras en penció en nuda percepcuó per doscentas lliuras en proprietat, sols de penció dinou lliuras divuit sous y sis diners tots anus pagadoras per meitat en los días de Sant Joan de Juny y de Nadal. Qui tenen la dita botiga fins al primer sostre y altres proprietats allí contingudas, per los sobredit Benefici quart de Santa Quiteria fundat en la indicada Capella de las Onse mil Verges de dita Santa Iglesia de Barcelona, a cens de sinch lliuras vuit sous inclosa la infrascrita corresponció, a las quals foren añadits tretse sous sis diners que antes per dit Francesch Rovira se feian, y prestaban a dit Benefici, no obstant de ser cert que est deu rebrer sobre ditas y altras casas, deu lliuras de cens annualment en los días de Sant Joan de Juny y de Nadal, compresas ditas sinch lliuras vuit sous. Qui ho te per la Pabordia del mes de Janer de la sobre dita Santa Iglesia y baix son directe domini y alou a cens de una lliura disset sous y deu diners compres lo cens antich y amortisació, com aixis se explica en la firma per rahó de Señoria feta per lo procurador del Rnt. Ignasi Sagui Pbre. Obtentor de dit benefici en la venda y absolució feta per lo sobre enunciat Joseph Sala, al referit Pere Cortes que avall se calendará, y en altre acte rebut en poder de Mathias Marçal notari y Escrivá del Molt Ilustre Capitol de Señor Canonges de dita Santa Iglesia als deu de Juny de mil setcents dos. Se ha de saber que antes, dita casa se tenia per dit Joseph Sala succehint al dit Francesch Rovira a cens de setanta sis lliuras tots anys en dits terminis pagadoras, pero despres per lo mateix Joseph Sala foren venudas y absoltas de dit cens al sobredit Pere Costa, quinse lliuras en penció en noda percepcuó en poder de Joseph Llaurador notari publich de Barcelona als catorce Agost de mil setcents vuit, en virtut del que sols se feyan, y prestaban ditas seixanta una lliuras, y vuy per rahó de la mencionada facultat de lluhir part de dit cens de dits Rnts. P. Ministres y Convent de la santissima Trinitat, solament se fan, y prestan sinquanta set lliuras a saber es, trenta una lliuras a dits hereus o successors de dit Joseph Sala; a dits rnts. P. Ministre y Convent de la Santissima Trinitat ada dinou lliuras divuit sous y sis diners, y antes vint y tres lliuras divuit sons, y sis diners, que per rah´p de la sobre indicada facultat se trova reduidas a ditas dinou lliuras divuit sous y sis diners; quatre lliuras tres sous y vuit diners a dit Benefici quart de Santa Quiteria; y una lliura disset sous y deu diners a dita Pabordia de Janer. Los quals respective censos y corresponcións han pagat sempre los pocessors de ditas casas, com aixi los paga y deu pagar lo sobre dit Joan Sors en virtut del pactat, y estipulat en lo dits avall calendador establiment a son factor ordenat. Se ha també de saber que las sobre explicadas cosas se tenían antes per dita Magdalena Balet y Rifos succehint a Federich Meca y de Clascari, y est a Montserrat Miró en Señoria mitjana a cens de vint y dos lliuras tots anus pagadoras per meitat al primer de Abril, y primer de octubre, pero respecte de haver succehit (com sobre se ha dit) dits Rnts, P, Ministre y Convent de la Santissima trinitat als indicats Guillerm y Magdalena Balet y Rifos, per so quedaren dit cens y Señoria mitjana consolidats. Igualment se ha de saber que las sobre ditas cosas antes se tenían per lo mateis Guillerm Balet a cens de sinquanta lliuras tots anys pagadoras per meitat en los días de Sant Joan de Juny y de Nadal, de las quals despres per dits P. Ministre y Convent com a successors de dit Balet foren venudas y absoltas al sobre nomenat Francesch Rovira vint lliuras en penció en nuda percepció, ab acte ebut en poder de Bonaventura Torras notari publich de Barcelona als vint y vuit de Agost de mil siscents noranta sinch. Així mateix deu saberse que se tenían antiguament las relatadas cosas per francisco Comas mercader ciutadá de Barcelona a cens de setanta dos lliuras compresas las corresponcions, y aquellas deduidas sols de penció quaranta lliuras. Las quals dit Comas vené y absolgué junt ab la Señoria mitjana a favor de dit Dr. Guillem Balet ab dos actes rebuts en poder del sobre citat Rafel Joan Cellarés notari lo un als tretse Novembre mil siscents trenta set, y lo altre als vint de Desembre de mil siscents trenta vuit. Y afrontaba la ultima explicada casa ab sas botigas, y estancias, en lo temps de sa callendada venda, a llevant ab la dalt predita casa, u operatori, que fou de dt Francesch Rovira, y antes de Isidro Tiana, que en lo temps de dita venda possehia Ignasi Clará argenter; a mitgdia ab lo dit carrer de la Argenteria; a ponent ab las casas y botiga de Jaume Nadal y Creus argenter, que avall se mencionará; y a tramontana ab las casas de dit Pau Cabrer notari. Y en quant a tot aquell petit aposento en o segon pis de la casa sobre proximament designada al detrás, y alextrem de ella construit, al qual se baixa ab dos grahons y obra una finestra ab sa rexa de ferro en lo saguant, o celtobert de las casas grans que foren de dit Guillem Balet, despres de dit Pau Cabrer notari, postriorment de Sebastiá Prats notari publich de número de Barcelona, y vuy en dit de Joan Prats y Cabrer notari publich de dit número. Lo qual aposento es part y de pertinencias de aquella casa o hospici ab sos edificis y estancias ab un portal en lo infrascrit carrer obrint que fou de Jaume Nadal y Creus argenter, despres del sobredit Francisco Clará marit y pare respective de dits mare y fill venderods, y al present posseheix Joseph Daroca argenter, ciutadá de Barcelona situada en esta ciutat y en lo carrer nomenat antes de Mar, y vuy de la Argenteria. Se te lo dit aposento /junt ab lo restant de ditac asa possehida per dit Joseph Daroca de pertinencias de la qual es lo dit aposento) per los sobre dits Rnts. P. Ministre y Convent de la Santissima Trinitat succehint a dit Fr. Joseph Queralt, y est a dits Dr. Guillem y Magdalena Balet y Rifos sos avis, y a Joseph y Magdalena Queralt y Balet sos pare
a a cens de dinou lliuras catorce sous tots anys pagadoras per mitat als vint y hu de Febrer, y vint y hu de Agost. Deu saberse que antes se tenían per dits P. Ministre y Convent a cens de sinquanta lliuras de las quals deduida la corresponció del infrascrit Beneficia, sols los quedaban francas quaranta quatre lliuras catorce sous, pero despres foren per ells venudas y absoltas a dit Jaume nadal y creus vint y sinsh lliuras en penció en nuda percepció del sobre dit cens, ab acte rebut en poder de Salvador Pi notari publich de Barcelona als dinou de Febrer de mil setcents setse. Y també se te junt ab una part de aposento unit a dita casa, y dos altres operatoris situats en dit carrer de Mar, o de la Argenteria, per los hereus o successors de Antich Montserrat y Miró a cens de cent deu sous tots anys pagadors per meitat al primer de Abril y primer de Octubre, y a mes a la prestació de sinquanta sous de censal, los quals cens y censal pagan, y han acostumat sempre satisfer los pocessors de dits operatoris. Dits P. Minostre y Convent ho tenen per lo sobredit Benefici quart de Santa Quiteria en la referida Santa Iglesia Cathedral fundat, a cens de once morobatins y set sous, valent sinch lliuras y sis sous, a rahó de nou sous per morobatins tots anys pagadors per meitat en los días de Sant Joan de Juny, y de nadal. Qui ho te per la sobredita Pabordia del mes de Janer de la predita Santa Iglesia, y baix son directe domini y alou a cens de mitg morobatí y per ell quatre sous y sis diners tots anys perpetuament pagadors en lo dia de Sant Andreu Apostol. Los quals censos y corresponció respective paga y deu pagar lo indicat Joseph Daroca argenter en virtut del pactat, y estipulat en lo establiment de la mencionada casa a ell perpetuament fet, y firmat per lo predit Francisco Clará ab acte rebut en poder de Joseph Bonaventura Fontana notari publich de número de Barcelona als trenta de Juliol de mil setcents setanta sis. Se ha de saber que antes lo obtentor de dit benefici quart de Santa Quiteria rebia sobre ditas cosas trenta quatre morobatins, pero despres per lo Rnt. Bernat Plana Pbre. Obtentor de aquel foren venuts, y absolts a Gabriel Miró mercader vint y dos morobatins, y dos sous en penci´p en nuda percepció ab acte rebut en pdoer de Honorat Sacoromina notari publich de Barcelona als deu de Juliol de mil quatrecents seixanta nou. Y lo explicat aposento afronta a llevant ab las ditas casa de dit Joan Prats y Cabrer notari, que foren de dit Sebastiá Prats notari son pare, antes del indicat Miquel Cabré notari y antiguament dels nomenats conuges Balet; a mitgdia ab la segona sobre explicada casa ab sa botiga que fou de Pere Costa; y a ponent, y a tramontana ab la dita casa, u hospici possehida vuy per dit Joseph Daroca que fou del pedit Francisco Clará, y antes del repetit Jaume Nadal y Creus. Deu saberse que las sobre designadas dos casas y aposento de molts anys a esta part se trovan unidas y aglevadas, y de ellas son compostas (com sobre se insinua) las dalt expressadas casas ab sa botiga y portal gran obrint en dit carrer de la Argenteria, antes anomenat de Mar possehidas per dit Joan Sort argenter, las quals al present terminas a solixent ab las ditas casas de dit Joan Prats y Cabrer, notari; a mitgdia part ab la casa de Francisco Pons y Arenas argenter, ciutadá de Barcelona que fou de dit Francesch Rovira, y antes de Marianna Ferriol, viuda, y part ab lo dit carrer de la Argenteria; a ponent ab lo mateix carrer de la Argenteria, y a tramontana ab la mencionada casa, o hospici de dit Josepj Daroca argenter part, y part ab las sobre indicadas casas de dit Joan Prats y Cabrer notari.
Item Tertio y finament. Tot aquell alter cens vuy de penció quatanta nou lliuras setse sous y vuit diners moneda barcelonesa, francas de tota corresponció, junt ab tot lo domini mitjá firma, fadiga, y demes drets al Señor mitjá competents que tots anys la meitat als deu de Desembre, y la altra meitat als deu de Juny Mariano Mestres fuster, ciutadá de Barcelona, a dits mare y fill Clará per los titols avall escrits fa, y presta per rahó de totas aquellas casas ab sa botiga, y dos protals un gran, y lo altre xich en lo infrascrit carrer obrint ab sas entradas y eixidas, drets y pertinencias que per lo establiment de aquellas que avall se calendará posseheix en la present ciutat de Barcelona, y en la Plassa nomenade dels Argenters, junt ab la prorrata, y pencions de dit cens en avant debedoras, y lo preu de aquella part que de dit cens pot y falta lluirse. Y se tenen las ditas casas y botiga per dits mare y fill venedors al dit cens vuy de quaranta nou lliuras setse sous y vuit diners francas de tota corresponció, y en Señoria mitjana annualment pagadoras en los citats terminis per meitat, conforme en avant en virtut de la present venda se tindrán per lo nomenat Señor comprador al mateix explicat cens. Deu saberse que en lo indicat acte de establiment que avall se calendará otorgat per dit Francisco Clará a favor de dit Mariano mes tres de las referidas casas y botiga imposá sobre esta lo cens de penció cent divuit lliuras setse sous y vuit diners en domini mitjá annualment pagador per meitat en lo enunciat terminis. Concedint facultat de poder lluir, y quitar de est cens, dovuit lliuras set sous y vuit diners en penció en nuda percepció per tres mil noucentas quaranta sis lliuras sis sous y vuit diners en proprietat. Pero com posteriorment per dit Francisco Clará foren venuds y absoltas a favor de dit Mariano Mestres seixanta nou lliuras en preu en nuda percepció, per dos mil trescentas lliuras en preu inseguint la indicada facultat de lluir, segons consta ab tres distincts actes rebuts en poder, a saber los dos primers, de Joseph Bonaventura Fontana notari publich de número de Barcelona, so es, lo un als deu de Desembre de mil setcents setanta quatre, y lo altra als vint y vuit de Juny de milsetcents setanta sinch; y lo ultim de Daniel Troch notari publich de dit número als vint y sis de Setembre de mil setcents setanta set. Per çó quedá dit cens, y hi es en el dia redit a las sobre expressadas quaranta nou lliuras setse sous y vuit diners. Dits mare y fill venedors ho tenen, y de aquí al devant dit Señor comprador, y los seus ho tindrán, conforme las mencionadas casas y botiga se tenen per lo Benefici baix invocació de Sant Pau y Santa Paula fundat en la sobre dita Santa Iglesia Cathedral y baix directe domini y alou de dit Benefici a cens de vint y set sous tots anys pagadors en lo dia de Sant Miquel del mes de Setembre. Se ha de saber que antes ditas casas se tenían per D. Joan de Claresvalls a cens de dotse lliuras de las quals deduida la dita corresponció de la referida una lliura set sous, sols li quedaban francas deu lliuras tretse sous, las quals per dit D. Joan de Claresvalls foren después venudas, y absoltas junt ab la Señoria mitjana a ellas annexa a favor de Francisco Clará lapidari, ciutadá de Barcelona ab acte rebut en poder de Bonaventura Gali notari publich de Barcelona als catorce Maig de mil setcents hu. Y afrontan ditas casas y botiga a solixent ab honors dels hereus o successors de Pere Delaforge, botiguer, que foren del predit Francisco Clará, y antes de Bonaventura Fornaguera, argenter ciutadns de Barcelona; a mitgdia ab honors de Bonaventura Font Real Corredor de Cambis, ciutadá de Barcelona, que foren del Magnifich Ramon Picó, coitadá honrat de Barcelona, y antes de Francisco Potau mercader, o successors del Magnifich Dr. en drets Felipe Neri Portell en esta ciutat domiciliat, que antes foren de T. Vilamajor y Masalvo; y a tramontana part ab dita Plassa, o Plasseta dels Argenters y part ab honor de dits successors Delaforge, que antes fou de dit Fornaguera. Y espectan la predesignada pessa de terra y los dos explicats partits de censos a dits mare y fill venedors a saber, a la dita Señora Cayetana Clará com a thenutaria y usufructuaria predita dels bens del nomenat son difunt marit per est deixada no sols ab la donació, y heretament universal que otorgá a favor de dit Señor Felip Neri Clará son fill ab lo primer capitol dels matrimonials fets, y firmats per, y entre lo mateix Señor Felip Neri Clará de una, y la Señora Maria Magdalena Casas y Costa, a las horas doncella sa esdevenidora muller de part altra, rebuts en poder del sobredit Joseph Bonaventura Fontana notari als setse de Febrer de mil setcents vuitanta hu, sino també ab lo ultim, y valido testament que lo nominat Señor Francisco Clará y Vilar feu y firmá en poder de dit Joseph Bonaventura Fontana notari als vint de Abril de mil setcents vuitanta tres. Y al referit Señor Felip Neri Clará y Pujol com a donatari, y hereu respective universal (finit lo usdefruit de dita Señora sa mare) dels mateixos bens que foren del dit Señor Francisco Clará y Vilar son pare, no sols en virtut de la dalt calendada donació, y heretament universal, si que també en forsa del citat testament del mateix Señor Francisco Clará son pare. Al qual pertañian com a hereu de la universal heretat y bens que foren de Maria Clará y Vilar, viuda de Ignasi Clará argenter, ciutadá de Barcelona sa mare, per esta instituhit ab son ultim y valido testament que feu y firmá en poder de Sebastiá Prats notari publich de número de Barcelona en lo primer dia del mes de Maig del any mil setcents sinquanta sinch, qual después de la mort de dita testadora fou publicat per lo mateix dit notari als vuit de Abril de mil setcents seixanta sinch. A la dita Maria Clará y Vilar pertañia la dalt en primer lloch designada pessa de terra en virtut de donació de aquella entre altras cosas a son favor perpetuament feta per Francesch Vilar argenter, ciutadá de Barcelona son pare ab lo primer capitol dels matrimonials per rahó de son matrimoni firmats y jurats per lo sobredit Ignasi Clará de una, y dita Maria Vilar a les horas doncella de part altra, rebuts en poder de Francisco Torres notari publich de Barcelona als deu de Desembre de mil setcents sis. Al dit Francesch Vilar pertañia con a hereu de la universal heretat y bens que foren de Onofre Vilar també argenter, ciutadá de Barcelona son pare per est instituhit ab son testament que feu, y firmá en poder de Bonaventura Vila notari publich de Barcelona als set de Octubre de mil siscents vuitanta. Y al dit Onofre Vila respectaba dita pessa de terra en virtut de venda de aquella, entre altras cosas, a ell, y a sos successors perpetuament feta y firmada per D. Joan de Olmera en Barcelona popular ab acte rebut en poder de dit Bonaventura Vila notari als vint y vuit de Abril de mil siscents setanta, firmat per rahó de Señoria. Y los dos partis de censos en segon, y ultim llochs dalt explicats pertañian al dit Señor Francisco Clará a saber lo cens vuy de penció noranta dos lliuras dos sous en virtut de establiment de las casas y botigas en segon lloch designadas per dit Francisco Clará perpetuament fet, y firmat a favor del nominat Joan Sorts ab la imposició del dalt explicat cens, ab acte rebut en poder del sobredit Joseph Bonaventura Fontana notari als disset de Setembre de mil setcents setanta quatre, firmat per rahó de Señoria. Y lo altre cens vuy de penció quaranta nou lliuras setse sous y vuit diners, en forsa de establiment per lo mateix Francisco Clará de las casas y botiga en tercer y ultim lloch explicadas a favor de Mariano Mestres fuster, ciutadá de Barcelona y de sos successors perpetuament ab la imposició del dalt relatat cens, ab altre acte rebut en poder de dit Joseph Bonaventura Fontana notari als deu de Desembre de mil setcents setanta quatre, firmat per rahó de Señoria. Al dit Francisco Clará espectaban totas las cosas compresas en los sobre dos calendats actes de establiment com a hereu de la universal heretat y bens que foren del memorat Ignasi Clará argenter son pare per est instituhit ab son ultim testament que feu y firmá en poder de dit Miquel Cabrer notari publich de Barcelona al primer de Abril de mil setcents quaranta, qual despres de sa mort fou publicat als quatre dels mateixos mes y any. Al dit Ignasi Clará pertañian las casas y aposentos establertas per lo referit Francisco Clará son fill, al dit Joan Sorts, a saber la en primer lloch designada en lo citat acte de son establiment en virtut de establiment de aquella a favor de dit Ignasi Clará perpetuament fet y firmat per lo dalt mencionat Francesch Rovira argenter ciutadá de Barcelona ab acte rebut en poder de Esteve Cols notari publich de Barcelona als vint y sis de Novembre de mil setcents, firmat per rahó de Señoria. La casa y hospici en segon lloch del dit establiment de Joan Sors expressada per titol de venda a favor del mateix Ignasi Clará de aquella perpetuament feta y firmada per lo sobre indicat Pere Costa argenter ab acte rebut en poder de Bonaventura Gali notari publich de esta ciutat, dos, sinch de Febrer de mil setcents vint firmat també per rahó de Señoria. Lo aposento explicat y confrontat en tercer y ultim lloch de precalendat establiment del repetit Joan Sorts, junt ab la casa y hospici de pertinencas del qual es lo expressat aposento) en forsa de venda perpetua a favor del propri Ignasi Clará, y de sos successors feta y firmada per lo depositari elet, y administrador dels bens de Jaume y Gabriel Nadal y Creus, pare y fill, argenters, ciutadans de Barcelona ab acte rebut en poder de Joseph Vasia notari publich real collegiat de número de Barcelona als quinse de Desembre de mil setcents trenta hu, igualment firmat per rahó de Señoria. Y las casas de sa botiga situadas en dita Plassate dels Argenters, establertas per lo relatat Francisco Clará al enunciat Maximo Mestres, espectaban al nominat Ignasi Clará com a hereu universal de Francisco Clará lapidari, ciutadá de Barcelona son germá per est substituhit, e instituhit respective en lo cas que tingue lloch no sols per mort de Magí y Magdalena Clará conjuges sos pares, y de Eularia Clará y Cordeny muller de dit Francisco, sino també per haver dita Eularia Clará essen viuda entrat Religiosa Descalsa, y professat, segons se assereix, en lo any mil setcents quinse, en lo Convent de Religiosas Descalsas, de la ciutat de Vich, hereu per dit Francisco Clará en primer lloch instituhits ab son ultim testament que feu, y firmá en poder de Joseph Vilamala notari publich de Barcelona als tres de Maig de mil setcents set, qual después de sa mort fou publicat als vint y sis de Juliol del mateix any. Y al dit Francisco Clará lapidari espectaban las mencionadas casas en virtut de venda perpetua de aquellas a son favor com a mes donant en lo Encant publich feta per los marmessors del testament de Maria Angela Torner viuda de Joseph Torner espaser, ciutadá de Barcelona als vint y vuit de Juny de mil siscents noranta. Y esta venda fan dits mare y fill Clará aixi com millor dir, y entendrer se pot, extrahent ditas cosas venudas de son poder y domini, posantlas en ma, poder y domini de dit Señor Comprador y dels seus. Prometent entregarlos pocessió de ditas cosas venudas, donantlos facultat que de sa propria autoritat se la pugan pendrer, y presa retenir ab clausula de constitut, y precari. Cedint per dit efecte a dit Señor comprador, y a sos successors tots los drets y accions de auqlsevol especie sian que competescan a dits mare y fill venedors, en virtut dels quals pugan dit Señor comprador y sos successors tenir y pacificament possehir, com y també rebrer, y cobrar las prorratas, y pencions que respectivament dels sobre expressats dos partits de censos del dia de vuy en avant disorreran, y los preus de aquellas parts que de dits dos respective partits de censos poden, y faltan quitarse, en cas de lluhició, y del que cobraran firmar apocas recibos, y demes cautelas necesarias, y per lo efecte de la cobranza exposar clams y reclams, instar execucions, com y en la ocasió de la lluicio, o lluicions de las parts dels mencionats dos censos, absoldrerlas y definirlas segons estil. Y aixi mateix firmar per rahó de Señoria en qualsevols vendas, establiments transportacions, alienacions y altres contractes que se hajan fet, y se faian de las dalt designadas casas o de parts, o porcions de ellas. Cobrar los lluismes corresponents, deguts y debedors, usar del dret de prelació, y fadiga, y practicar tot lo demes que dit Señor mare y fill venedors podrían fer antes de la present venda valentse dit Señor comprador, y los seus dels sobredits drets, y accions cedits en judici, y fora de ell com millor los convinga. Constituhintlos en procuradors de dits venedors com en cosa propria, ab clausula de intima dirigida als debitors de dits dos partits de censos, y demes personas aquí convinga llargament. Salvats los censos, y demes drets dels respectius Señors dalt individuats. Y Salvat també lo lluisme que per rahó de esta venda a aquells se dega para, lo qual se deurá comtar a saber en quant a la pessa de terra dalt en pdimer lloch designada, segpns la qualitat de son domini, per no trovarse en son titol real, que es la sobrecalendada venda otorgada, per dit D. Joan de Olmera, al enunciat Onofre Vilar, per rahó de dita epssa de terra continguda, clausula alguna per lo lluisme. Y en quant a las dalt en segon y ultim llochs designadas casas supjectas als dos expressats partits de censos, segons la clauasula del seté. Lo preu de la present venta son sinch mil sinch centas lliutas moneda barcelonesas a saber, per la pessa de terra dalt en primer lloch designada mil doscentas lliuras, per lo vns de penció noranta dos lliuras dos sous en segon lloch explicat dos mil vuitcentas lliuras; y per lo cens de penció quaranta nou lliuras setse sous y vuit diners en tercer y ultim lloch individuat las restants mil sinch centas lliuras. Per lo que renunciant a la excepció de dit preu no ser així convingut, no hagut no rebut a la lley qe favoreix als engañats en mes de la mitat del just valor, y a tot altre dret y lley de son favor. Donan dits venedors, y remetent a dit Señor comprador, y a sos successors lo major valor que poguessen tenir ditas cosas venudas del preu sobre dit. Prometent a dit Señor comprador, y a sos successors la present venda ferlos tenir, y valer, y possehir y cobrar los sobre dits dos partits de censos, y estarlos de ferma y legal evicció, sempre perpetuament en tot, y qualsevol cas, ab restitució y esnema de tots danys y gastos. Per cumpliment del que ne obligan dits Señors venedors tots sos bens y del altre dels dos a solas, mobles e immobles presents y venidoers. Renunciant al Benefici de novas constitucions divididoras y cedidoras accions, y a la consuetut de Barcelona que parla de dos o mes que per lo total a solas, se obligan. Dita Señora Cayetana cerciorada de sos drets per lo infrascrit notari, renuncia al Benefici Valleyá Senat Consult a favor de las donas introduit, a la authentica que comensa. Si alguna dona. Y a la meitat, de son dot esponsalici, y a altre dret que te, y li competeixen sobre los bens de dit son difunt marit, volent que dit Señor comprador y sos successors li sian preferits a aquells. Y junts dits Señors mare y fill venedors, renuncian a tot, y qualsevol altre dret, y lley que los puga afavorir, t a la que prohibeix la renuncia general en deguda forma. Y present la indicada Señora Maria Magdalena Clara y Casas muller del sobre dit Señor Felip neri clará altre de dits venedors, llohant y aprobant la precedent venda, ab las circunstancias, modo, y forma sobre referits, a tot lo que expressament consent. De sa espontanea voluntat conve, y en bona fee promet al dit Señor Anton Nadal y Darrer comprador predit, y a sos successors perpetuament que contra la dita venda, y cosas en ella expressadas, ni sos successors oeroetyament que contra la dita venda y cosas en ella expressadas, ni sos adherents y dependents, ella ni los seus en ningún temps farán, ni vindran, no las que quedan obligats per la evicció de dita venda impugnaran, y ni menos intentarán acció, questió, petició, litigi, ni demanda alguna, en judici, ni fora de ell, per rahó de son dot, esponsalici, y altres drets, que te, y li competeixen sobre los bens de dit son marit, y sabent que las sobre ditas cosas venudas, y los demes bens de dit son marit que quedan obligats per la evicció de dita venda, son primerament obligats, e hipotecats a ella dita Señora Maria Magdalena per dit son dot, esponsalici, y demes drets seus. Per çó cerciorada de sos drets per lo infrascrit notari. Renuncia als dits son dot, esponsalici, a las indicadas obligacions, hipoteca, y demes drets seus, exonerant, y desobligant de aquells, totas las cosas expressadas y compresas en la precedent venda, cedint, y traansferint al dit Señor comprador tots los dits sos drets y accions, per qual motiu li sie sempre preferit, y puga valerse de ells judicial, y extra judicialment com millor li convinga. Constituhintlo son procurador com en cosa propria. Per lo que ne obliga al dit comprador y a sos successors, tots sos bens mobles, e immobles presents y veniders, renunciant també al benefici Valleyá Senat Cosuetut a favor de las donas introduit, y a la autentica que comensa; Si alguna dona. Y a tot, y qualsevol altre dret y lley de son favor llargament. Y juran dits Señors venedors, y consecient a Nostre Señor Deu, y a sos quatre Sants Evangelis en ma y poder del notari avall escrit, no sols que contra las sobre ditas cosas no faran, ni vindran, ni las impugnaran en ningún temps per pretext algún, causa, o rahó, si que també lo present contracte no se ha fet en frau no perjudici dels Señors dalt mencionats, ni de sos respectives drets dominicals. Y declaran quedar advertits per lo infrit notari que de est acte se ha de pendrer la rahó en lo offici de hipotecas de la present ciutat dins sis días proxims per los efectes expressats en la Real Pragmatica de hipotecas. En testimoni del que així ho otorgan, y firman en la ciutat de Barcelona als vint y dos días del mes de Abril del any del Naixament del Señor de mil setcents noranta set. Essent presents per testimonis Martí Thomas Huguet y Francisco Roig escrivents en dita ciutat habitants.
Felip Neri Clará. Maria Madalena Clará y Casas, Per dita Señora Cayetana Clara y Pujol que ha dit no saber de escriurer de sa voluntat, y en sa presencia firmo jo Francisco Roig testimoni, En poder de mi Joseph Francisco Mas y Vidal, notari publich de número de Barcelona que certifico coneixer a dits otorgants dels quals dits Felip Neru y Maria Magdena Clará firmaren de s ama y per dita Cayetana Clará firmá lo referit Francisco Roig altre dels testimonis.