En la ciutat de Barcelona als vint y sinch del mes de Octubre del any il vuitcents y sinch.
Lo Señor Joan Baptista Cirés, comerciant de la dita ciutat, en virtut de comissió especial encarrach de la Señora Da. Raymunda Nadal y Martí, constituhit en lo estudi de mi Thomas Gibert notari publich de número de Barcelona, me ha exposat que pocas horas antes havia mort lo D. D. Francisco Nadal y Darrer, advocat dels Reals Consells primeri y en consequencia me requirí que obris lo plech que lo dit Dr. D. Francisco Nadal me entregá clos als quinse Febrer del ani mil setcents noranta y quatre, afirmant existir en ell son ultim testament, y que li donás noticia de la decisió de marmessors, funerals y demes concernent als Pios sufragis que promptament degan practicarse. En virtut del qual requiriment certificat jo lo dit e infrit notari de la efectiva mort del nomenat Dr. D. Francisco Nadal abri lo dit plech, lo qual realment se encontrá lo citat testaent, y havent llegit solament las clausulas relativas dels efectes sobre expressats, lo terna a clourer. De tot lo que lo enunciant Señor Joan Baptista Cires, al qual dono fe coneixer, me requirí que formas la present publica escritura, que firmá de sa ma. Essent presents per testimponis lo Dr. Ramon Costa, y D. Miquel Febrer escrivent en esta ciutat habitant.
Joan Baptista Cerés, Thomas Gibert notari publich de número e Barcelona.

Después als vint y nou días del dit mes de Octubre y any mil vuit cents y sinch. Constituhit jo Ramon Costansó notari publich de número de Barcelona. Per ausencia del expressat Thomas Gibert notari, en la casa que fou y en que habitaba lo dit difunt Dr. D. Francisco Nadal, situada en la Plassa de la Veronica, haventse donat eclesiástica sepeultura al cadáver del mateix Dr. Francisco Nadal, la nomenada Señora Da. Raymunda Nadal y Martí, viuda de aquell me requirí que obrís novament lo mencionat plech y publicás tot lo testament en ell inclos. En qual atenció en presencia de la propria Señora, dels testimonis que avall se dirán y de altras personas, obrí en efecte lo dit plech, e inmediatament llegí y publiquí lo testament, que en ell se encontrá, lo thenor del qual precehint la inscripció continuada, en son carpete es com se segueix.=
Testament de mi lo Sr. Francisco Nadal y Darrer per entregar a Thomas Gibibert, notari publich de número de Barcelona als quinse de Febrer de mil setcents noranta y quatre.= Dr. Francisco Nadal y Darrer per entregar a Thomas Gibert notari publich de número de Barcelona als quinse de Febrer de mil setcents noranta y quatre.=
Dr. Francisco Nadal y Darrer.= Melchor Planas y Pujadas testimoni.= Francisco Moner testimoni.= Thomas Gibert notari publich de número de Barcelona.=
En nom de Deu nostre Señor Jesu-Christ, y de la Gloriosa e Humilt Verge Maria Santissima Señora nostra, y mon Patro Sant Francisco de Padua, y deme Sants y Santas de la Gloriosa Celestial de Paradis sie ament.
Jo Francisco Nadal y Darrer Dr. en drets, y advocat dels Reals Concells ciutadá de Barcelona, fill llegitim y natural de Anton Nadal y Casanovas comerciant de la present ciutat, y de Mariangela Nadal y Darrer conjuges, difunts, gozan per la divina gracia de perfeta salut, de libre gust y facultat de totas mas potencias y sentits, y volent disposar de tots mos bens per Deu nostre Señor, a mi encomenats, y fent y executant las cosas avall previngudas, segons drets y conciencia a fi de encontrarme previngut en lo punt y hora en que nostre Señor será servit, portarme a la eterna vida, fas y ordeno lo present meu testament, ultima y postrera voluntat en la forma seguent.=
Primerament: encomano la mia anima al Altissim Señor que la ha criada de no res, y redimida ab sa preciosissima Sanch, suplicarli que en la hora de la mia mort me concedesgeria indulgencia plenaria de totas mas culpas, y pecats dient com dich de tot mon cor que me pesa de haverlo eofer una y moltas vegades ab mos culpas y pecats tenint ferm proposit de no ofendrerlo mes, volent que tots mos deutes sien pagats, y qualsevols e injurias que jo tal vegada estich obligat haver de esmenar y satisfer sien satisfetas y esmenadas de mos bens simple y sumariament sens estrepit, no figura de judici, si la sola veritat del fet atesa y considerada.
Elejesch la sepultura a mon cadáver fahedora en la Iglesia Parroquial de Sant Miguel Arcangel de la present ciutat y vull que mon enterro siguia de sepultura general ab sis cobes y dotse atxas, y que en la tarde antecedent al dia de ella la Rent. Comunitat de la expressada Iglesia de Sant Miquel vinga a cantar devant de mon cadáver una absolta general, y enseguida altre absolta general lo P. Prior y demes Religisas del Convent de Nostra Señora de la Mercé de la dita ciutat, gastant per aquest efecte de mos bens la quantitat necessaria com y també per las missas que que luego de seguida la mia mort, y lo mes prest se puguia faran dir mos marmessors en altar privilegiat ab una absolta a la fi de cada una de caritat quiscuna de ditas missas set sous y sis diners barcelonesos, per salut y repos de la mia anima per la de mos pares, y demes que jo estich obligat, volent que ditas missas que serán sinchcentas se celebrian en esta forma; Sinquanta en la Iglesia Parroquia de Sant Miquel Arcangel: sinquanta en la Iglesia Parroquial de Santa Maria del Mar; vint y sinch en lo Convent de Santa Catharina; vint y sinch en lo convent de Sant Francesch; vint y sinch en lo Convent de Sant Agustí; vint y sinch en lo Convent de Nostra Señora de la Mercé; vint y sinch en lo Convent de Sant Francisco de Paula; vint y sinch en lo Convent del Caputxins, vint y sinch per los padres de la Iglesia de Sant Felip Neri; vint y sinch per los Agonissants totas ditas Iglesias y Convents de la present ciutat, y las restants cencincuanta en la Iglesia y per los Sacerdots aparexerá als marmessors nomenadors.
Item: Vull y mano que per repós de la mia anima y demes que tinch obligació perpetuament y annualment en lo dia que haurá esdevingut la mia mort, o algre no impedit se me fasse celebrar un aniversari general y solemne en lo Altar de Nostra Señora del Remey de P.P.Trinitaris calsats de la present ciutat de caritat tres lliuras barcelonesas.
Anomeno en marmessors y del present meu testament executirs a Raymunda Nadal y Martí ma carissima esposa, a Anton Nadal y Darrer mon germá, a totas las mias germanas y sos respectius marits, a D. Joseph Anton Martí, a D. Vicens Martí notari de Villanova, a D. Francisco Martí tenent del Real Cos de Ingenyers mos cunyats, y a Anton Nadal y Vicens mon Nebot, als quals y junts y a solas dono ple poder y facultat de executar y cumplir tot lo per mi disposat y ordenat.
Item: Deixo y llego als hospitals generals de Santa Creu, de Nostra Señora de Misericordia, y dels Pobres Infants orfans, tots tres de esta ciutat deu lliuras a cada un de ells una vegada solament, que juntas fan trenta lliuras.
Item: Deixo y llego a auiscun dels fills, fillas y posthumo mascle o fembra que deixare en lo dia de la mia mort, comuns a mi y a Raymunda esposa mia llegitims, naturals y de llegitim y carnal matrimoni, present en paga de tots sos drets de llegitima paterna y materna y demes drets y credits a dits fills, fillas y posthumo expectants en mia heretat y bens y en la de Raymunda Nadal sa mare y carísima esposa mia, la quantitat de tres mil lliuras barcelonesas, quals los siguian donadas, a saber als fills en lo cas de pendrer estat, y a las fillas en cas de esser collocadas en matrimoni y no abans, y si los dits fills y fillas y posthumo moren antes de pendrer estat,o de colocarse en matrimoni, o de después de haver prestat, o de esser collocadas en matrimoni, pero sens fills, o ab tals ningún dels quals arribia en edat de poder testar, en qualcun dels referits casos sols pugan disposar de la quantitat de mil y sinch dentas lliuras y las restants mil y sinch centas lliuras previngan al hereu avall escrit.
De tots altres bens meus mobles e immobles, haguts y per haver, noms, veus, drets y accions mias que me pertanyen, y me pertenyarán hará y en lo esdevenidor en qualsevol part, siguian y en particular de las casas tinch y possehesch en la Plassa de la Veronica y carrers den Aray, y de las Arenas de la present ciutat, instituhesch hereva universal mia durant sa vida natural, y mantenintse viuda y mon cognom conservant a Raymunda Nadal y Martí ma carissima esposa, y si esta a mi hereva no será perso que no porá o no voldrá, o hereva mia será, pero no se mantendrá viuda, o mon cognom no conservará, o be quant que quant se morirá a les hores y en tals casos a ella substituhesch y a mi hereva universal fas e instituhesch al fill primogenit mascle que deixaré comú a mi y a dita ma esposa, llegitim y natural y de llegitim y carnal matrimoni procreat, y si lo dit fill primogenit mascle a mi hereu meu será persó que no porá o no voldrá, o hereu meu será emperó morirá quant que quant sens arribar a edat perfecta de poder testar y sens fills o ab tals algún dels quals no arribará a edat perfecta de poder testar, a les horas, y en tals casos a ell substituesch, y a mi hereus universals fas e instituhesch al fill segon comú, y demes fills mascles que deixaré comuns a mi y a dita esposa mia llegitims y naturals, y de llegitim y carnal matrimoni, no tots junts sino lo un después del altre de grau en grau servat entre ells ordre de primogenitura, y ab los mateixos pactes, vincles y condicions que tinch dit del fill primogenit mascle, y al ultim de dits mos fills mascles substituhesch y hereu universal fas e instituhesch al posthumo que podría ser aportas ma esposa en sas entrañas si mascle será y a llum pervindrá, y si lo tal posthumo a llum pervenint hereu meu no será perso morirá quant que quant sens arribar a edat perfecta de poder testar, y sens fills o ab tals algú dels quals no arribará a edat perfecta de poder testar a les hores y en tals casos a ell substituesch y a mi hereu fas e unstituhesch a la filla primogénita que deixaré comuna a mi y a la dita ma esposa llegitima y natural y de llegitim y carnal matrimoni procreada, y si la dita filla mia primogénita a mi hereva no será perso, que no podrá o no voldrá, o hereva mia será empero morirá quant que quant sens arribar a edat perfecta de poder testar, y sens fills o ab tals algu dels quals no arribará a edat perfecta de poder testar, a les hores y en tals casos a ella substituesch y a mi herevas universals fas e instituesch a la filla segonagenita y demes fillas mias que deixaré comunas a mi y a dita ma esposa llegitimas y naturals, y de llegitim y carnal matrimoni procreadas no totas juntas sono la una después de la altre de grau en grau, servat entre ellas odre de primogenitura, y ab los mateixos pacctes, vincles y condicions que tinch dit del fill primogenit mascle; y a la ultima de ditas fillas substituhesch y a mi hereva universal fas e instituesch al posthumo que podría ser portas ma esposa en sas entrañas, si fembra será y a llum pervindrá; y si lo tal posthumo a llurs pervenint hereva mia no será perso que no podrá o no voldrá o hereva mia será empero morirá quant que quant sens arribar a edat perfecta de poder testar y sens fomms, o ab tals algú dels quals no arribará a edat perfecta de poder testar, a les hores y en tals casos, a ella substitueix en mon hereu universal, fas e instituhesch a Anton Nadal y Darrer comerciant matriculat de la present ciutat mon germá, y ell promert a son hereu y successor ab los mateixos pactes, vincles y condicions que dit Anton mon germá lo haurá instituhit hereu en son ultim y valit testament. Ab la prevenció y advertencia que si fos cas que lo referit Anton mon germá o son hereu y sucesor fundats, en lo que disposá mon amat pare sobre morir ho sens fills en lo testament, que clos entregá a Pere Martir Golorons notari publich de la present ciutat als vint y quatre de Maig mil setcents vuytanta, y seguida la sua mort fou publicat per lo mateix Golorons als tretse Juliol de mil setcents vuytanta tres moguessen en est cas alguna disputa, o dificultat a la dita esposa mia, intentant impedirli el gose y possessió y que ditsfrutás, o se utilas ella de totas las cosas que tinch y possehesch en la Plassa de la Veronica carrer den Aray y de las Arenas de la present ciutat sobre referida (que no ho crech; respecte de considerar ells com jo considero de que puch librament disposar de las expressadas casas encaraque moria sens fills atenten que ditas casas quant mon amat pare en lo any mil setcents vuytanta tres me las deixá y llegá eran solament del valor de vint y dos mil doscentas noranta y nou lliuras quinse sous y once diners, segons lo acte de compra y lo de la lloació y aprobació de ella que passaren lo primer als trenta hu Agost mil setcents setanta nou, y lo segon als trenta hu Mars mil setcents vuitanta en poder de Carlos Rondó y Llorens notari publich de esta ciutat, y las apocas de sa edificació firmadas per los Mestres fusters, manyá y albañil que se otorgaren al Setembre del any mil setcents vuytanta dos en poder del Dr. Carlos Carbonell notari publich de la referida ciutat y atenten també que las prenotadas casas me foren deixadas y llegadas per dit mon pare en son testament que dexo dalt calendat, en paga de mas llegitimas parernas y maternas, y demes credits a mi espectants en la heretat y bens de dits mos pares, y en paga també de tot lo que lo referit mon pare administrá y cobrá de la heretat y bens de Jaume Poch de la vila de Pineda a mi pertanyents com hereus instituhit per dit Jaume Poch en son testament que clos entregá als set Maig mil setcents sinquanta dos a Joseph Oliveres notari publich de la dita vila de Pineda, y als nou del referit mes y any publicat per lo mateix Oliveres notari. Attenent aixi mateix que las mencionadas llegitimas importaban crescudas quantitats per ser pingüe lo patrimoni que en lo dia de la sua mort deixá la mia mare, y moltisim mes lo que havia deixat mon pare, no sols per los molts bens rahises e impobles que en ell existían, sino també per las grandiossisomas quantitats de diner fisich y real que deixá y las moltas que ne tenia empleadas en la botiga de adroguer que feya administrar, fabricas de indianas, casa de comers y diferents altres negocis que feya circular y tot era propri y libre seu; quals quantitats de llegitimas unidas a la de los credits oa mi expectants en los parimonis de dits mos pares y als que importaban la heretat y bens de Jaume Poch que cobrá y administrá lo referit mon pare, y de que jo no ne he percivit la mes minima cosa sens dupte ab sorveixen y superan la quantitat de vint y dos mil doscentas noranta nou lliuras quinse sous y once diners que solament valían y eran apreciadas las sobre ditas casas quant mon amat pare me las deixá y llegá en paga de las referidas lelgitimas y demes qual llegat en esta conformitat concebut y estipulat no fou susceptible de algún gravamen). Per lo tant en los referits casos de mourer alguna dificultat o disputa lo referit Anton germá o son hereu y successor a la dita esposa mia intentant impedirli el goze y possessió y que ella se utilia de totas las sobre ditas casas, revoco anullo y no vull tenir per feta, ni escrita la substitució e institucio de dit Anton mon germá o sos hereus y successors al ultim de mos fills o posthumos; sino que en dits casos, al ultim dels expressats mos fills o posthumos en lloch del mencionat Anton mon germá, o son hereu y sucesor posa substituesch, y a mi hereu universal fas e instituech a Deu Nostre Señor y a la mia anima volent que tots mos bens, siguian venuts en encant publich y al mes donant, y de lo que sen traurá, sen siguian instituhits y fundats dos anuiversaris annuals y perpetuament celebradors en la Iglesia Parroquial de Sant Miquel Arcangel lo un, y lo altre en la Iglesia Parroquial de Santa Maria del Mar, totas ditas Parroquias de la present ciutat, de la caritat y en los días apareixerá a mos marmessors, vint y quatre aniversaris annuals y perpetuament celebradors per la caritat de tres lliuras barcelonesas quinscun. Los dotse en lo Convent de Nostra Señora de la Mercé, y los altres dotse en lo Convent de la Santissima Trinitat de Religiosos Calsats y en la Capella del Remey celebradors dits vint y quatre aniversaris en los referits Convents tots de esta ciutat en cada mes del any; y de lo que sobrará se siguiran fundadas tantas quantas missas resadas se podrán fundar de caritat sis sous, y sis, quiscuna celebradora en altars privilegiats y ab una absolta a la fi de cada una en la Iglesia apareixerá a mos marmessors, tot per salut y repos de la mia anima de la de os pares y demes que jo estich obligat.
Mes abant, declaro que si venint lo cas de la substituciós antecedents algú de dis fills, fillas y posthumos meus hagues premor y deixat fills o descendents, en est cas vull que lo fill o descendent de aquell o aquella que se trovará hereu de la aixis morint entr´ñe en lloch de dit mon fill o filla, y representant sa persona se entenga cridat en ma heretat y bens, com si aquell o aquella de dits mos fills visques.
També declaro ser ma voluntat que ningún de dits mos hereus puga traurer de dita ma heretat y bens quarta trabellina mea ni llegitima, per expressament privarlos de qualsevol detracció de quartas; pues es ma voluntat que la mia heretat y bens possia integrament per tots los hereus cridats, havent estos de contentarse dels sols fruits y productos de ells. Y tinguian obligació dits mos hereus de pendrer fiel y legal inventari de tots mos bens.
Igualment declaro que no vull que siguia successor o possessor de dita ma heretat y bens qualsevol que se encontria constituhit en sagrats ordres, y en Religió Profess o Professa y així mateix qualsevol que cometia crim de Lesa Magestad Divina o Humana, pues vull que tres días antes de reverlo comes se entreguia per éxitos de la mia heretat y bens y que en quiscun de los referits casos la dita ma heretat y bens fassen transit al immediatament cridat.
Anomeno en tutors y en son cas y lloch curadors de las personas y bens dels fills, fillas y posthumos mascles y fembras que en lo dia de la mia mort dexaré comuns a mi y a dita Raymunda ma esposa llegitima y natural y de llegitima y carnal matrimoni procreats, a Raymunda Nadal y Martí ma carissima esposa, a Anton Nadal y Darrer mon germá, a Anton Nadal y Vicent mon nevot, y als cunyats meus que sobre tinch nomenats marmessors, los quals essent la major part las personas y bens de dits mos fills regesquian, governian y administrian y aquells en bonas platicas y costums instruesquian com jo de ells plenament confio demanantlos y aribuintlos a cerca ditas cosas mas veus y accions ab tota plenitut de poder.
E aquesta es la mia ultima voluntat, la cual vull valga per testament y sino per codicils o per aquella especie de ultima voluntat que millor en dret valer y tenir podría. De la qual mono bit seguit vull ne siguian fetas y donadas las copias que demanadas serán per qualsevol sia.
Fet y firmat fonch lo present meu testament en la present ciutat de Barcelona als catorce de Fabrer de mil setcents noranta quatre.= Se+nyal de mi dit Francisco Nadal y Darrer, que lo present testament tot compost per mi y escrit de lletrra mia, lloho, aprobó, ratifico y confirmo de la mia propria ma. Francisco Nadal y Darrer Dr. en drets y advocat dels Reals consells, ciutadá de Barcelona. De totas las quals cosas la nomenada Señora Raymunda, a la qual jo lo dit Ramon Constansó notari dono fe coneixer, me instá que formas la present publica escriptura Essent presents per testimonis D, Miquel Febrer practicant y Silvestre Oms mercer en Barcelona habitants.
Raymunda Nadal Martí, Per ausencia del Señor Thomas Gibert, Ramon Constansó notari.