Die treita días del mes de Novembre any de la Nativitat de Nostre Señor Jesuchrist de mil setcents sinquanta sis, en Barcelona.
En nom de Nostre Senyor Deu Jesuchrist, y de la gloriosa y humilt Verge Maria mare sua, y Senyora nostra sie, amen. Jo Jaume Pujol sastre, ciutadá de Barcelona, fill llegitim y natural de altre Jaume Pujol també sastre de la mateixa ciutat, y de Mariangela Pujol, conjuges, tots difunts. Estant per la misericordia del Señor sa de cor, e ab tot mon bon enteniment sana, entera memoria, y ferma paraula fas, y orden lo present meu testament en, y ab lo qual elegesch en marmessors y del present meu testament executors a Theresa Pujol y Llunell carissima muller mia, a Joseph Pujol y Vives fill meu primogenit, a Joseph Molera sastre de dita ciutat, al Rnt. Ramon Llunell Pbre. y beneficiat de la Seu, y a Mariano Bruguera sastre de la mateixa ciutat cunyats meus als quals, y a quiscun de ells, y solas, dono ple poder de cumplir, y executar lo present meu testament ultima y darrera voluntat mia si, y segons per mi baix trobaran descrit, y ordenat.
Primerament, y ans de totas cosas vull ordeno, y mano que tots mos deutas, sien pagats, y las injurias, a restitució de las quals jo seré tingut, y obligat satisfetas, y esmenadas, de mos bens breument sumariament, y de pla, si y segons dites deutes, e injurias millor mostrar, y probar se posan per cartas, albarans, o altres legitimas provas y documents.
Elegesch la sepultura al cos meu fahedora en la Iglesia Parroquial de Santa Maria del Mar de la present ciutat, y en lo vas o carner de Vives la qual sepultura vull sem sie feta la que vilgarment se anomena de la Mare de Deu, y per ella gastat lo que será menester.
Item: Vull, ordeno, y mano que en continent mono bit seguit, y lo mes prest será posible me sien fetas dir, y celebrar per salut, y repos de la mia anima, y demes perqui jo tinch obligació de pregar a Deu per ellas trescentas misas de caritat sis sous quiscuna celebradoras en esta forma a saber es, sinquanta en la Iglesia Parroquial de Santa Maria del Mar, sinquanta en la Iglesia y Convent de Nostra Señora de la Mercé, sinquanta en la Iglesia y Convent de Sant Francesch, vint y sinch en la Iglesia y Convent de P.P. Trinitaris Calsats tots de la present ciutat, y las restants cent a coneguda y disposició de dits mos marmessors.
Item: Confesso y regonesch que Raymunda Pujol y Vives primera muller mia me aportá en dot al temps del contracte de nostre matrimoni, segons me apar sinch centas sexanta lliuras, o altra mes certa quantitat coma par dels capitols matrimonials, entre ella, y jo firmats en poder del Dr. Isidro Famadas notari publich de notari de Barcelona en lo any mil setcents vint y hu o altre mes cert termini. Que Paula Pujol y Bruguera segona muller mia me aportá en dot quatrecentas lliuras coma par dels capitols matrimonials entre ella y jo firmats en poder de D. Felix Avellá notari també publich de Barcelona en lo any mil setcents trenta dos. Y que Theresa Pujol y Llunell tercera muller mia me aportá en dot quatracentas lliuras coma par dels capitols matrimonials entre ella y jo firmats en pdoer del Dr. Sabastiá Prats notari publich de número de Barcelona, segons me apar en lo any mil setcents quaranta vuyt, de las quals quantitats ne firmí apochas en poder dels mateixos notaris. Vull emperó que en cas los dits capitols, y apochas no apareguesen la present regoneixença los servesca de apochas.
Item: Deixo y llego a Paula Pujol y Bruguera doncella fimma mia legitima y natural y de dita Paula Pujol y Bruguera segona muller mia en y per lo cas de sa collocació en matrimoni carnal, o espiritual, y no altrament en paga, y satisfacció dels drets de legitima paternal, y altres que en ma universal heretat y bens li puguessen tocar, y espectar per qualsevols motius, o causas mil lliuras moneda barcelonesa una vegada tantsolament, y dos calaixeras la una buyda, y la altra ab la roba blanca, y de color que se trovará dins de ella, que ditas robas, las tinch destinadas per dit effecte. Lo qual llegat li fas ab pacte, vincle, y condicions, que si la dita Paula filla mia morirá quant que quant sens fill, un o molts legitims y natorals. Y de legitim y carnal matrimoni procreats, o ab tals algu dels quals no arribará a edat perfeta de poder fer testament en dits casos, y quiscun de aquells tamsolament puga testar, y a sas liberas voluntats fer y disposar de sinch centas lliuras, y lo restant de dit llegat torne, y pervingue al hereu meu avall escrit si emperó la dita Paula filla mia morirá ab los tals fills que arribaran, a la dita edat de poder fer testament en dit cas puga testar, y a sas liberas voluntats fer, y disposar de totas las cosas per mi ab lo present llegadas com si vincle algu apposat no li fos.
Item. Deixo y llego a Mariano y Francisco Pujol, y Bruguera fills meus y de dita Paula segona miller mia, y a Miquel Pujol y Llunell, fill meu y de dita Theresa Pujol y Llunell tercera muller, mia comuns legitims y naturals, en paga y satisfació de sa legitima paternal, y altres drets, que en ma universal heretat y bens las pugan tocar y espectar per qualsevols motius y causas siscentas lliuras moneda barcelonesa a quiscun de ells per una vegada tantsolament pagadoras sempre que prengan estat de matrimoni o se possen Mestres de algun offici o tingan alguna facultat lo qual llegat los fas ab pacte, vincle y condició que si los dits mos fills meus, o algú de ells morirá o morirán sens fills un, o molts legitims y naturals y de legitim y carnal matrimoni procreats, o ab tals algun dels quals no arribaran a edat perfeta de poder fer testament en dits casos, y quinscun de aquells lo tal o tals aixi morint tantsolament puga tenir y a sas liberas voluntats fer y disposar de trescentas lliuras de dita moneda de son respective llegat, si emperó los dits mos fills, o lo altre de ells morirá o moriran ab los tals fills, que arribaran a la dita edat de poder fr testament en lo tal cas, lo tal o tals aixi morint puga tratar y a sas liberas voluntats fer y disposar de totas las ditas siscentas lliuras per mi ab lo present a quiscu de ells llegadas com si vincle algú apposar nols fes. Y declarant mes ma voluntat vull que en cas lo dit Francisco Pujol y Bruguera vulguas ser ecclesiastich y lo die de mono bit no obstinguas benefici o Capellania algun pera poderse ordenar, en tal cas li aumento lo llegat de ditas siscentas lliuras fins a la quantitat que será necesaria pera poderli pendrer dit benefici o capellanía no exedint dita quantitat lo numero de mil sinch centas lliuras per quant desitjo no llevarli la vocació en cas de voler ser ecclesiastich. Empero en cas algun parent o personas benevolent lo presentas algun benefidi o capellanía o altre titol ecclesiastich que fos suficient pera poderse ordenar ental cas sols li deixo las ditas siscentas lliuras com als demes dos fills y ab lo gravamen sobredit. Y en cas volgues ser religios de algun Convent en tal cas vull que annualment tant quant naturalment viurá lo sien donadas y pagadas de mos bens per lo hereu o usufructuaria deu lliuras barcelonesas per ello se li oferirá.
Item: Deixo, y llego a dita Theresa Pujol y Llunell carísima muller mia Senyora Majora, poderosa y usufructuaria de tota la mia universal heretat, y bens durant sa vida natural tantsolament vivint emperó viuda, casta y sens marit y lo cognor de Pujol conservant del qual usdefruit puga gosar, y fruir a arbitre de bon baró sens haver de prestar causió alguna, encaraque de dret, y altrament ho fos tinguda, y obligada per quant de aquella las absolch y vull que fruesca liberament de dit usdefruit, del qual usderuit vull sie tinguda, y obligada en haver de pagar los mals, y carrechs, a que ma universal heretat y bens setiga abnorial y obligada, y en haver de prestar los aliments a la vida humana necesaris, aixi en sanitat com en malaltia, a tots los dits mos fills, y filla fins y avant aquells, presigan estat o sien acomodats treballant emperó los dits mos fills y filla a obs, y utilitat de ma casa, y vivint tots junts, y no separadament, y en cas lo hereu meu avall escrit no valgués, o no pugues cohabitar ab dita muller mia, en tal cas vull que se li sie donat y pagat lo dot, y creix que dita Raymunda primera muller mia, y mare sua me constituí y aporta a fi que puga aquell possar sa casa, y viurer ahont lo apareixerá.
Tots los altres emperó bens meus, mobles, e immobles, haguts y per haver, drets, veus, noms, forsas, y accions mias universals ahons se vulla que sien, y en qualsevol genero, y especie competescan y que a mi me pertanyen y pertenueran en qualsevol part del mon hara, y en lo esdevenidor en qualsevols noms, y per qualsevols drets, titols, causas, y rahons que dir y pensar se pugan. (finit emperó lo usdefruit per mi dalt llegat, a dita Theresa Pujol y Llunell tercera muller mia). Deixo y aporch y a mi hereu universal fas, e instituhesch al dit Joseph Pujol y Vives fill meu primogenit, y de dita Raymunda primera muller mia, y ell a mi premor a sos fills, y liberos legitims, y naturals, y de legitim y carnal matrimoni procreats, no tots plegats, sino a aquell o aquells que hereu, o hereus, meus serán, y que en sa universal heretat, y bens succehiran lo en apres del altre servat entre ell, orde de primogenitura, y preferint los mascles a las famellas, y ab los pactes, y condicions que aposar los avoldrá si a las horas viurá, y a mi hereu esser voldrá si empeó lo dit Joseph Pujol fill meu a las horas no viurá, o viurá, mes a mi hereu no será perso que no voldrá o no podrá eo a mi hereu será emperó apres morirá quant que quant sens fills un o molts legitims y naturals y de legitim, y carnal, matrimoni procreats, o ab tals algu dels quals no arribará a edat perfeta de poder fer testament en dits casos, y quiscu de aquells al dit Joseph Pujol fill meu substituhesch, y a mi hereu universal fas, e instituhesch al dit Mariano Pujol y Bruguera altre fill meu, y de dita Paula Pujol y Bruguera segona muller mia, y ell a las horas premort a sos fills, y liberos, que en sa universal heretat, y bens haurá succehit no tots plegats, sino lo un apres del altre servat entre ells ordre de primogenitura, y preferint los mascles a las famellas, y morint lo dit Mariano Pujol y Bruguera ab lo modo, y forma tinch disposada del dit Joseph Pujol a ell substituesch, y a mi hereu universal fas e instituhesch al dit Francisco Pujol y Bruguera, altre fill meu y ell a las horas premort a sos fills, y liberos legitims y naturals, que hereus seus serán, y que en sa universal heretat, y bens succehiran no tots plagats sino lo un apres del altre servat entre ells odre de primogenitura, y preferint lo smascles a las famellas, y morint lo dit Francisco ab lo modo, y forma que tinch dit y disposat del dit Joseph Pujol, a ell substituhesch, y a mi hereu universal fas, e instituhesch al dit Miquel Pujol y Llunell altre fill meu, y de dita Theresa Pujol y Llunell tercera muller mia, y ell a las horas premor a sos fills, y liberos legitims y naturals, y de legitim y carnal matrimoni procreats, y que hereus seus serán o que en sa universal heretat, y bens succehiran no tots plegats, sino lo un apres del altre servat entre ells orde de primogenitura, y preferint los mascles a las famellas. Y morint lo dit Miquel Pujol y Llunell en lo modo y forma tinc dit y disposat del dit Joseph Pujol hereu en primer lloch instituhit a ell substituhesch y a mi hereva universal fas e instituhesch a la dita Paula Pujol y Bruguera doncella filla mia a totas sas voluntats per ella liberament fahedoras, y ella a las horas premorta a sos fills, y liberos, letitims y naturals, y de legitim y carnal matrimoni procreats no tots plegats, sino a aquell o aquells que hereu o hereus seus serán, y que en sa universal heretat, y bens haurá o hauránb succehit y ab los pactes, y condicions que ella los haurá apposat. Y per quant desitjo la conservació de ma heretat y bens y que aquella face transit de lo un hereu al altre segons la institució y substitucións, per mi dalt detas prohibeix y vedo als dits mos fills tota venda alienació, o empenyo de part, o porció de ma universal heretat bens, sino per pagar los llegats, per mi de sobre fetas y restitució dels dits, y creix de ditas tres mullers mias, y en cas aquella se face vull que sie nulla, y de ninguna forsa, nivalor, y mos bens exonerats de las vendas alienacions empeños, o censals que forsan se hauran fet de mos bens, y perqaque en tot temps constia de la existencia de mos bens vull que encontinent mono bit seguit per dita Theresa Pujol y Llunell usuructuaria predita ab intervenció del hereu meu que a las horas se trovará eo per lo dit hereu sol en cas de morir dita Theresa usufructuaria se hage de pendrer legal inventari continuant en aquell tots mos bens mobles, e immobles, cabals, diners, credits, y altres qualsevols effectes que jo hauré y deixaré lo dia de la mort peraque de esta manera nos puga fer frau ni dol a ma universal heretat, y bens.
Revocant, cessant, y anullant ab lo present meu testament tots y qualsevols testaments, codicils, y altres especies de ultima voluntat per mi fins lo die presents fets y jurats, en poder de qualsevols notaris encaraque en aquells, o aquellas ho hagues posar qualsevols paraulas derogatorias de las quals ab lo present meu testament sen hagues de fer exrpessa menció per quant de aquellas me penit, y vull lo present meu testament a tots los altres rpevalega.
E aquesta es la mia ultima y darrera voluntat la qual vull que valgua y valer hage per dret de testament o codicil nuncupatiu, o per aquella especie de ultima voluntat la qual vull que valega, y valer hage per dret de testament o codicil nuncupatiu, o per aquella especie de ultima volntat que millor de dret valer, y tenir podrá.
De la qual mia testamentaria disposició lo obit meu seguit vull ne sien fetas y lliuradas al hereu llegataris y altres personas de qui será interes tantas copias quantas demanadas ne serán, per lo notari avall escrit substancia emperó del fet en res no midada.
Fet fonch, y firmat lo present meu testament, ultima y darrera voluntat mia en la present ciutat de Barcelona als trenta días del mes de Novembre any de la Nativitat del Nostre Señor Deu Jesuchrist de mil setcents sinquanta sis. Seny+al de mi Jaume Pujol testador demunt dit qui lo present meu testament ultima y darrera voluntat mia lliho, aprobó, ratifico, y confirmo, firmo de ma propria ma, y juro.
Testimonis cridats, y per boca propria de dit testador pregats son Joseph Ricart y Domingo Banus escrivents en dita ciutat habitants.
Jaume Pujol, Paene me Thomas Guasquí et Brull notari.