Sia a tots notiro, con jo Vicens Piera pagés de la Parroquia de Sant Vicens de Sarriá, Bisbat de Barcelona, de mon grat y certa ciencia confesso, y en veritat regonesch a D. Joseph Gironella, ciutadá honrat de Barcelona, y en ella domiciliat, absent, y per ell lo notari avall escrit present y estipulant, pagant per D. Antón de Borás y de Pedroso thinent de Dragons agregat a esta plassa, y Regidor perpetuo de ella, y de aquellas mil siscentas sinquanta lliuras moneda catalana y metalica que foren la entrada del establiment fet per dit Señor a Sebastiá Canet pagés de la mateixa Parroquia de Sarriá, primo de tota aquella pessa de terra de tintura una mojada poch mes o menos situada en lo terme de Sarriá, y en lo paratge dit "Detrás de la Torre de Sant Saver" llargament designada y confrontada en lo acte de dit establiment, rebut en poder del notari avall escrit als vint y nou del corrent, del qual establiment lo mateix Sebastiá Canet ne ha fet regoneixensa y agnició de bona fé, ab acte rebut en poder del notari avall escrit dit dia al mencionat D. Joseph Gironella. Y en virtud de facultat ab dit acte de establiment concedida que en lo modo mencionador y baix pacte de la cesio que se expressará me ha donat, y pagat la quantitat de mil siscentas sinquanta lliuras moneda catalana, que son a cumpliment de major quantitat, y esta per diferents obras, mans y recaptes, que de ordre y comissió de dit Señor D. Antón de Borrás y de Pedrolo, he fet fer, posar y convertir en la torre y casa de campo que dit Señor posseheix en dita parroquia de Sarri.a,c onforme de ditas obras apar en lo compte per mi format, al notari avall escrit entregar, que es del tenor seguent.=
Compte de lo que jo Vicens Piera pagés del terme, y Parroquia de Sant Vicens de Sarriá, he gstat, y empleat en la casa o torre del Señor D. Antón de Borrás, sita en dita parroquia, sobre el camío dit "La Travessera", de ordre sua axi de mestre de casas, y fuster, com per lo demes necesari per remandar las tauladas de dita casa, o torre, establa, y pallisa, y fer un rebasado divedit ab quatre per aprofitar la aigua vera interim se fará el sabréis que per regar té dit Señor proyetat.
Per lo rebaixador dividit en quatre, pres a preu fet
y asegurat. Dos centas vuytanta cinch lliuras, deu sous........................285Ll 10S
Per lo preu fet de escabació ahont ha de ferse lo safreix
y se han fet los rebaixadors. Setenta sinch lliuras.................................75Ll
Per catorze mil siscents sinquanta mahons, vuyt mil
rajolas, y quatrecentas divuyt teulas per lo terrat y
feginas. Doscentas trenta sis lliuras un sou.......................................236Ll 1S
A Joan Notó pedras de fogainas. Dotse lliuras....................................12Ll
Per trenta quatre carretadas pedra per fonaments.
Quaranta y tres lliuras sis sous, y tres diners.......................................43Ll 6S 3D
Per dos mil mahons mes y sinchcentas rajolas.
Quinse lliuras set sous y sis diners....................................................15Ll 7S 6D
Un quartá de oli. Dos lliuras un sou y tres diners..................................2Ll 1S 3D
Per trenta vuyt jornals de carro per arenas y demes.
Cent catorze lliuras.......................................................................114Ll
Per golfos, frontissas, y demes de mañá. Trenta quatre
lliuras disset sous y dos diners..........................................................34Ll 17S 2D
Al vidrié de vidres,y treballs. Set lliuras nou sous y tres diners................7Ll 9S 3D
Per doscents quarantados quintars de cals y tres de
guix. Cent tres lliuras, setse sous y sis diners.....................................103Ll 16S 6D
Per deu y tres quarts de jornal de mestre de casas a
una lliura, sis sous y tres diners. Tretse lliuras
quinze sous y set diners...................................................................13Ll 15S 7D
Per setanta dos, y tres quarts jornal a una lliura dos
sous, y sis diners. Vuytanta y una lliura..............................................81Ll
Per cinquanta y un, y un quart de jornal de manobra a divuyt
sous, y nou. Quaranta vuyt lliuras, sinch sous y set diners.....................48Ll 5S 7D
Per cent cinquanta y tres, y dos quarts a setse sous.
Cent vintidos lliuras setse sous.......................................................122Ll 16S
Mes de fadrí a una lliura, quatre sous, per onze y tres
quarts. Tretze lliuras setse sous........................................................13Ll 16S
Idem, vint y tres a una lliura. Vint y tres lliuras..................................23Ll
Al fusté per vint y nou quadrats també per lo terrat, y
fogainas a dotse pesos. Cent trenta lliuras, deu sous...........................130Ll 10S
Per set dotsenas llata a nou lliuras. Seixanta nou lliuras......................69Ll
Per unas portas grans. Trenta vuyt lliuras.........................................38Ll
Per un bastiment, y porta usada. Tres lliuras
onze sous, y tres diners.....................................................................3Ll 11S 3D
Per dos bastiments, y portas de finestra. Vuyt lliuras quinze sous............8Ll 15S
Per dos solas, una biga de sis palms y mitg y altre de deu.
Dos lliuras divuyt sous y nou diners....................................................2Ll 18S 9D
Per dos bastiments, y portas, y portas. Quinze lliuras.
disset sous y sis diners....................................................................15Ll 17S 6D
Per un bastiment y finestra petita. Dos lliuras dinou
sous y sis diners..............................................................................2Ll 19S 6D
Altre bastimenta b sa porta. Tres lliuras
disset sous, y sis diners....................................................................3Ll 17S 6D
Per dos solas de deu palms, y altre de set palms y mitg.
Tres lliuras quinze sous...................................................................3Ll 15S
Per setcents sinquanta claus dublés y trescents dinal y mitg.
Vuyt lliuras un sou y sis diners..........................................................8Ll 1S 6D
Per fer una finestra y portas de balcó ab sas vidrieras.
Vint lliuras, dotse sous...................................................................20Ll 12S
Per unas portas grans per lo cubert. Divuyt lliuras.............................18Ll
Per batiment de rajola de pla ab sa porta. Onze lliuras sinch sous.........11Ll 5S
Per tescents sinquanta claus dubles trescents mayols.
Sinch cents de quatre y cent sinquanta dinals.
Sinch lliuras divuyt sous y nou diners.................................................5Ll 18S 9D
Per altre dastiment y porteta. Tres lliuras quinze sous..........................3Ll 15S
Per unas vidrieras de balcó de la part de debant. Tres lliuras................3Ll
Per sinch trossos de cabiró0. Una lliura disset sous.............................1Ll 17S
Per dos marchs de alcoba. Quinze lliuras.........................................15Ll
Per cent sinquanta claus mayals, doscents sinquanta de
quart y sinch dinals y mitg. Nou lliuras deu sous..................................9Ll 10S
Per dos fullas lindria per la escala. Tres lliuras quinze sous..................3Ll 15S
Pert renta dos jornals de fuster y mitg. Trenta dos lliuras deu sous........32Ll 10S
Per vuyt quadrats per la estable. Trenta lliuras..................................30Ll
Per sis per las tauladas de la casa. Vint y dos lliuras deu sous..............32Ll 10S

Total. Mil siscentas noranta una lliuras.........................................1691Ll

El modo de la paga de la referida cantidad es que aquellas confeso rebrer del mencionat Señor ab diner comptant realment y de fet, en presencia del notari y testimonis mencionadors- Y Aixa en testimoni de ditas cosas no sosl firmo la present apoca, sino també cedesch tots los drets y accions, a mi competents per rahó de ditas cosas al mencionat Señor a fi que Puga defensar lo calendat establiment contra qualsevols personas, y altrement calerse de dits drets, y accions, en judici y fora de ell, com millor li convenga, constituhintlo per dit efecte en mon procurador com en cosa propia. En testimoni del que otorgo la present apoca en esta ciutat de Barcelona a los trenta hun dias del mes de Juliol del any mil vuyt cents y sis. Y dit otorgant (conegut del infrit notari) ho firmá. Essent presents per testimonis Pere Brullet escribent y Jaume Molinari criat en Barcelona ambos residents.
Vicens Piera, En poder de Joseph Ubach.