Saga Bacardí
03700
ESCRITURA DE ESTABLECIMIENTO DE LA GRANJA VELLA Y TIERRAS DEL MONATERIO DE GERONIMOS HACIA JOSÉ MILÁ DE LA ROCA Y SERRA.


En nom de Deu, amen. Sia a tots notori per aquesta publica escritura de establiment, com en lo Real Monastir de Sant Geronim de la Vall de Ebron, Bisbat de Barcelona, vuy que contam als sinch días del mes de Mars any del Naixement del Señor de mil setcents noranta vuit. Los Rnts. P. Prior y demes religiosos del dit Real Monastir que abaix se anomenaran, e individuaran, convocats a so de campana de vidre de dit P. Prior en la celda Prioral del referit Monastir, ahont per tractar semblants y altres negocis de aquell se solen convocar, y congregar, com a major y mes, de las dos parts dels religiosos vocals del indicat Real Monastir haguda rahó dels ausents, impedits, y que en esta convocació no sian pogut intervenir, lo capitol del individuat Real Monastir, tenint y representant en dit nom.
Attenent y considerant que lo dit Real Monastir per los titols que avall se calendaran se troba tenir y posehir tota aquella casa y heretat ab sas terras y pocessions, situada en lo terme y Parroquia de Sant Genis de Agudells alias de Horta de dit Bisbat de Barcelona, y que en la actualitat los es de molt poch producto per trovarse molt deteriorada, y en un estat de la major decadencia, de modo que en breus anys apenas los donaria producto.
Attenent mes avant y considerant que lo referit Real Monastir no se encontra ab algun medi, ni proporció per poder reparar la dita casa que se troba en un mal estat, necessitant de moltas obras, ni menos retornar las viñas de dita heretat que se acaban de perdrer, ni per fer las plantadas no altres milloras que de necessitat exigeixen de prompte sas terras.
Attenent igualment que lo mateix Real Monastir posehjeix altre casa y heretat en la mateixa Parroquia y terme nomenada "La Granja Nova", mes cerca de dit Monastir, e inmediata a aquell y de major concideració y valor, la qual també necesita de alguns reparos y milloras per sa conservació, y entre altres lo compondrer dita casa a fi de poder habitarla los religiosos de dit Real Monastir en lo temps de granjas.
Attenent finalment, y conciderant que en vista de la necessitat que hi ha de reparar esta ultima casa, y heretat, y la imposivilitat que te lo Monastir de executaro per no trovarse ab diner efectiu, ni ab rendas que pugan sufragar per acudir a tant important obgecte, resolgué lo dit P. Prior de comu acord dels demes Religiosos de dit Monastir, que lo unich medi, y expedient que hi havia era lo de establer la primera de ditas heretats ab alguna entrada, y ab un cens proporcionat, a sa estimació ab que se pugues millorar la ultima de las referidas heretats y ab lo import del cens que reddituas lograr una renda major de la que los donaba y encar mes segura. Sens alguna contingencia, a qual fi despues de havero premeditat y reflectit ab lo mes madur, examen, acudiren al Molt Rent. P. Generalde sa religió per obtener la corresponent llicencia al efecte de executarlo present contracte, que ab sas patents lletras emanadas de son Monastir de Avilá als quinse Febrer ultim firmadas de s ama, referendadas per son secretari, y selladas ab son acostumat sello se serví consehirlos la llicencia que se li demaná, y es del tenor seguent.=
Nos el Mo Fra. Fernando Maestro General de la Orden de Nuestras padre San Geronimo. A vos los padres Prior, y Convento del Monasterio de San Geronimo de Val de Ebron salud en Nuestro Señor Jesuchristo. Por vuestra parte mos fue hecha relación que ese vuestro Monasterio tiene una porción de tierra que será de quarenta y ocho a sinquenta mojadas poro mas o menos con una casa en ella edificada, y con algunos utensilios, y desechos de otra. Cuyo contrato cedería en mayor utliidad de ese vuestro Monasterio si se diese a censo al Señor D. Josef Milá de la Roca vecino del comercio de Barcelona que la pretendía obligándose a pagar por ella cada año ochocientas, y quarenta libras de ardites, siendo perpetuas, e irredimibles ochenta y una libras inclusos los censos antiguos, pudiéndose redimir las restantes setecientas cinquenta y nueve libras a razón de a tres por ciento, pagando a mas por una sola vez la cantidad de dos mil y quinientas libras de entrada, y obligandose a cumplir varias condiciones a fabor del Monasterio. Y que pareciéndonos útil y provechoso a esta vuestra casa, queriales parar a otorgar dicho contrato a fabor del citado Milá de la Roca sobre lo qual teneis hecho los tratados, y las otras diligencias y solemnidades que de derecho se requieren, y porque esto no lo podeis hacer sin nuestra licencia, nos pediades, y rogabades os lo mandase dar el. Nos viendo vuestra petición ser justa, y conforme a razón por la presente, y en la mejor forma y manera que de derecho podemos y debemos os damos licencia para que podais hazer, y otrgar la indicada escritura de concesión a censo, y dar y entregar al mencionado D. Joseph Milá de la Roca la casa y tierras mencionadas, y con las condiciones que mejor os pareciere. Y paraqué podais hacer la escritura, o escrituras necesarias, y oportunas, con todas las clausulas y obligaciones de bienes temporales, y con los decretos y sumisiones licitas, y honestas que fueron menester, a las quales ex runo pro tuno, et o converso, inter ponemos nuestra autoridad y decreto, para que sean firmes, validas para siempre jamás. En testimonio de lo qual dimos esta carta firmada de nuestro nombre, refrendada de nuestro secretario, y sellada con el sello de la dicha nuestra Orden. Fecha en nuestro Monasterio de Avila a quinse días del mes de Febrero del año del Señor de mil setecientos y novena y ocho. Ferando Maestro General.= Por mandado de nuestro Reverendisimo padre General.= Fr. Josef Mora secretario.= Lugar del sel+lo. =Concorda ab son original de que certifican.= En seguida de lo que haventsels presentat lo infrit Señor D. Joseph Milá de la Roca del comers de la ciutat de Barcelona, oferintlos acceptar lo establiment de la dalt dita cassa y heretat, y la adquisició de la aygua per lo cens y entrada, y ab los pactes que avall se explicaran determiná lo dit P. prior de acort, y consentiment de tota la dita Comunitat condecendir a sa proposició, estant ben certs per lo dictamen dels payesos que posaren per experts, y que avall se individuaran lo serlos molt ventatjos son oferiment.
Per lo que de llur grat y certa ciencia, per ells y los seus en dit Real Monastir successors establexen, y en emphiteusim concedeixen al dit Señor D. Joseph Milá de la Roca del comers de dita ciutat, a estas cosas present, y avall acceptant, y als seus, y a qui ell voldrá perpetuament habils emperó y capaces de alienar. Tota aquella casa, y heretqt nomenada vuy "La Granja Vella"; antes "Den Gausachs" y antiguament "Mas Soler", ab totas sas terras, honors, y pocessions, part campas, part de viña y part hermas, de la tinguda que avall se explicará, junt ab totas sas entradas, y eixidas, drets y pertinencias universals de la mateixa heretat, y terras que per los titols que avall se calendaran dit Real Monastir te y poceeix en la dita parroquia de Sant Genis de Agudells alias de Horta Bisbat de Barcelona, compresos ab dita cosas a fabor del adquisidor y dels seus, los autencilis de ceps, prensa, botas, y demes arreus en ella exietents, com y també tota la desferra de pedra, que existex en dita "Granja vella" la qual casa, heretat y terras en part son de pertinencias del "Mas Gausachs", en part de la Torre Jussana o del Ardiacá, y en altre del Mas Casalins, y constitueixen en los horts, y propietat compresos en las designas seguents.
Primo: Tora aquella casa anomenada vuy "La Granja Vella"; antes "Gausachs", y antiguament "Mas Soler", junt ab sa gleba de terra campa en que dita casa se troba fabricada de tinguda dos mojadas y dos mundinas poch mes o menos, no obstant que en la infra venda se digué ser de tinguda de sinch quartas de terra poch mes o menos, ab sas entradas, y eixidas, drets, y pertinencias universals situada en dita Parroquia de Sant Genis de Agudells alias de Horta, qual casa, y gleba de terra se troban compresas en la primera y tercera designas de la venda feta per Joseph y Francisco Gausachs que abaix en primer lloch se calendará. Y confronta vuy dia a orient ab Anton Duran pagés; a mitgdia ab lo torrent dei den Gausachs; a ponent part ab terras de la heretat de Gausacgs, y part ab terras del Monastir, de pertinencias de la Torre Jussana; y a tremontana part ab terras també del Monastir de pertinencias de la Torre Jussana que mes avall se individuarán, y part ab la pesa que en segon lloch se designará. Y en lo temps de dita venda terminab, a orient ab onor de Anton Duran que fou de pertinencias del "Mas Duran"; a mitgdia ab lo torrent de Gaussachs; a ponent part ab honor de Gausach de pertinencias de dit Mas, y part ab honor del Monastir; y a tremuntana part ab terras del Monastir, y part ab una pessa de terra que es la que en lo inmediat segon lloch se mencionará.
Secundo: Tora aquella altre pessa de terra campa al detrás de dita casa en primer lloch designada, situada en veras tremontana de tinguda tres quartas poch mes o menos, ab sas entradas, y eixidas, drets y pertinencias universals, Y termina, a orient ab Anton Duran; a mitgdia ab la gleba de dita casa, en primer lloch designada; a ponent ab una pessa de viñá dita del Pare Thomas propria de dit Real Monastir mediant un marge; y a tremuntana ab altre pessa del Monastir quals dos pessas se estableixen, y son de pertinencias de la torre Jussana. Y al temps de dita venda terminaba a horient ab tonor de Anton Duran pagés de dita Parroquia, que antes fou de Isidro mas, antes de Baltasar Roba, y antiguament de Lluis Alemany; a mitgdia ab la gleba de dita casa; a ponent ab una pessa de terra campa del Monastir, que antes era viña nomenada "La Viña del Pere Thomas", mediant un marge; y a tremontana ab altre pessa del Monastir.
Tercio: Tota aquella pessa de terra nomenada "La Plana", situada, sobre lo torrent dit den Gausachs mediant un gran marge que vuy dia es plantada part de viña, part campa, part herma, y par proureda, en lo dit gran marge de tinguda quatre mojads una quarta y dos mundinas poch mes, o menos ab totas sas entradas, y eixidas, drets y pertinencias universals, la que se compon de aquella pessa nomenada "Lo Torrent den Gausachs" de esta nomenada La Plana, y de part de altre dividida en dos feixas que juntas en las designas de la infra venda componían tres mojadas, y una quarta y son las que anaren compresas ab la quarta, quinta y sexta designa de dita venda, y allí terminadas, separadament, y vuy termina tota la dita pessa a orient ab una pessa campa de pertinencias de la heretat de Gausachs, que es la que en lo acte de venda feta a fabor del Monastir ba designada en sisé lloch, y vuy dia a causa dels aiguats se troba unida part ab esta pessa dita La Plana, y part ab la pessa boscosa que en quart lloch se designará, a mitgdia ab una pessa de terra campa vuy boscosa de pertinencias de la mateixa heretat, y part ab terras de D. Agustí Matheu vuy dels successors de Olaguer Guitart antes Torras, y antiguament Marine; a ponent ab terras del Monastir que foren de Meca que anirán compresas ab est establiment; y a tremontana ab lo torrent de Gausachs mediant lo gran Alarge.
Quarto: tota aquella pessa de terra boscosa de tinguda nou mojadas poch mes o menos, ab totas sas entradas, y eixidas, drets y pertinencias universals, situada en vers mitgdia sobre la pessa que en la antecedent designa se ha dit que a causa dels ayguats está unida en esta, y en la antecedent designa. Y termina a orient ab lo dit Anton Duran; a mitgdia ab terras del Dr. Grases, establerta a Rabasa morta a Jaume y Joseph Puig; a ponent ab terras de D. Agustí Moreni; y a tremontana part ab la pessa en tercer lloch designada. Y está pessa boscosa es la que en la sobredita benda a favor del Monastir va designada en seté lloch, y se digué ser de quatre mojadas. Y llavors terminaba part ab honors de dit Anton Duran que fou de Isidro Mas, y part ab una viña de dit Duran que fou de Baltasar Roba, y antes Lluis Alemany, que fou Señor de dit Mas; a mitgdia part ab honor de dit Duran, y part ab honor de Joseph Grace mercer que fou de Joan Ferrer de la Plasa; a ponent ab honor de D. Joseph Meca y Casador; y a tremontana ab honor del Dr. Agustí Matheu, y part ab terras de Gausachs. Y se tenen totas las sobreditas cosas per lo Excelentisim Señor D. Alvaro Besan y Benavides Marqués de Santa Creu succehint al Illustre Señor D. Joan de Çabastida, y baix son domini, y alou a cens de quaranta quatre sous tots anys perpetuament pagador per la festa de Sant Miquel de Septembre, y a mes de dit cens lo pocessor deu prestar a sa Excemencia dita festa de Sant Miquel tretse sous per una pessa de terra que fou de pertinencias del Mas Gombau, y també sis jornals en lo temps de cavar, y per ells nou sous barcelonesos, y en la festa de Sant Joan de Juny, per una penció de censal deu sous com, y també a mes del sobredit deuhen ser sos pocesors homens propris solidos, y affucats per rahó de dit Mas, a fabor de sa Excelencia, y tenirlo a la servitut, y fidelitat, y los seus a la prestació de sagrament, y homenatge, y tenirlo hábitat, y affocat, com en dita venda se expressa.
Quinto: Tota aquella pessa de terra hortiva de tinguda dos mojadas dos quartas y dos mundinas poch mes o menos y en la venda de Gausachs que mes avall se calendará se digué tenir una mojada y motxa poch mes o menos ab totas sas entradas y eixidas, drets y pertinencias de aquella universals, situada en dita Parroquia sobre lo torrent dit den Gausachs, y segons la dita venda a favor del Monastir, ab ayguas per regar de la que naix al capdemunt de la pessa y vuy logra catorse plomas de aygua conforme mes avall se expresará. Y termina a orient ab terra del Monastir de pertinencias de Gausachs que mes avall se individuarán; a mitgdia ab Meca, mediant un gran marge; a ponent part ab Meca y part ab Rialp y Çafont; y a tremuntana ab viñas del Monastir que la una fou del Dr. Grases que mes avall se calentadán. Y está pessa hortiva, es la que en dita venda va en octau lloch designada, y llavors terminaba, a orient ab honor del Monastir; a mitgdia ab honor de Dr. Joseph Meca y Casador mediant un gran marge; a ponent part en honor de Da, Francisca Rialp y Çafont, y part ab honor de Meca; y a tremuntana part en honor del Dt. Gaspar Grases notario y part en honor del Monastir: Y se te dita pessa de terra nortiva a exepció de la aygua que se te per Sa Magestgad a cens de un sou per dits Rnts. P. Prior y Real Monastir de Sant Geroni de la Vall de Hebron en nom del Altar de Sant Gnis de la Parroquial Iglesia de Orta, y de son Rt. Rector queho es habitual lo P. Prior de dit Rt. Monastir, y baix son domini, y alou a cens de nou sous tots anys pagadors en lo dia de Sant Joan del mes de Juny. Com aixi se despren de la firma de domini feta per lo Rnt. Economo y Procurador de its P. Prior y Monastir continuada al peu de la venda perpetua de dita pessa de terra otorgada per Pere Gombau de dita Parroquia de Orta a fabor de Pere Pallejá ab acte rebut en poder de Nicolau de Mediona notari public de Barcelona a quinse Abril de mil quatrecents quaranta.
Sexto: Tota aquella pessa de terra campa de tinguda una mojada y dos mundinas poch mes o menos no obstant en lo acte de venda que en segon lloch se individuará se digué de una mojada poch mes o menos situada en la prop dita Parroquia de Sant Genis, al costat de la pessa campa de sinch quartas, que fou de Gausachs compresa en la primera designa de est establiment, ab totas sas entradas, y eixidas, drets y pertinencias unuversals. Y termina, a orient ab los hereus de Juan Duran; a mitgdia ab dita pessa campa que fou de Gauxachs; a ponent ab viñas proprias del Monastir de pertinencias de la torra Jussana dita del P. Thomás que mmes avall se designará; Y a tremuntana ab altre viñá del Monastir de pertinencias de dita torre que també se designará.
Séptimo: Tota aquella pessa de terra plantada de viña, ab totas sas entradas, y eixidas, drets y pertinencias universals situada en la mateixa Parroquia en vers mitgdia del camí que va de Orta a Sant Genis, de tinguda nou mojadas tres quartas, y dos mondinas de terra poch mes, ho menos, fins a trovar lo espiral, en las quals nou mojadas se inclou la viña del P. Thomas. Y termina, a orient part ab los hereus de Joan Simón mediant dit camí, y part ab los hereus de Joseph Torelló, tot de pertinencias que fou de la Torre Jussana, y part ab los hereus de Joan Furan, y antes Mas, y antiguament Alemany; a mitgdia ab la terra campa en sisé lloch designada, y part ab lo olivará y part ab viñas que luego de sesugnaran, de pertinencias de dita torre; a ponent ab viñas del Monastir, que foren de Casalins, que també se establexen ahont hi ha un espiral, y es la de la permuta, conforme en son lloch se explicará, y part ab viñas també de Casalins; Y a tremontana ab la pessa dita de Hombau, mediant lo camó de Sant Genis de pertinencias de ita torre Jussana, y part ab terra de D. Anton Amat antes Rosell, y antes Xinxola, y part ab terras de Vicens Pau Gras antes Rosell, mediant lo camí de Sant Genis, y part ab los hereus de Joseph Simó, que fou de pertinencias de la torre Jussana, mediant lo mateix camí.
Octavo: Tota aquella pessa de terra de oliverá de tinguda sinch mojadas y tres quartas poch mes o menos, ab totas sas entradas y eixidas, drets, y pertinencias universals junt ab la margenada, fins a trovar la pessa hortiva que fou de Gausachs, situada en la expresada Parroquia al costat de la casa de Gausachs. Y termina, a orient part ab la viña dita del P. Thomas, y part ab terra campa de Gausachs; a mitgdia ab lo dit hort; a ponent ab la viña del Monastir que fou del Dr. Grasas que avall se designará, part en una viña que en nové lloch se calendará dita la Viña Llauradera; y a tremontana, ab la pessa de viña de nou mojadas en seté lloch designada.
Nono: Tota aquella pessa de terra de viña de tinguda una mojada y mitxa dita La Llauradora, situada sobre la pessa en octau lloch designada ab totas sas entradas, y eixidas, drets y pertinencias universals. Y termina a orient part ab las nou mojadas de viña en seté lloch designadas, y part ab lo olivará; a mitgdia ab la viña que fou del Dr. Grasas, y part ab la viña del Monastir que fou de Casalins que també se designaran mes avall; a ponent part ab terras de Casalins, antes Meca, y viy del Monastir, y part ab la pessa permutada que en son lloch se mencionará; y a tremontana ab las pesas de la setena designa.
Decimo: Tota aquella gleba de terra de tinguda de per junt tres monadas dos quartas y mitza poch mes o menos ab sas entradas, y eixidas, drets y pertinencias universals situada en la referida Parroquia que consisteix en una mojada, y tres quartas terra campa, y de regadiu dividida en dos feixas de hort ab alguns arbres, y ab aygua pera regar dels torrents de Sant Cipriá y Cantallops, y una mojada y tres quartas y mitxa, part de secá, y part torrentera compresos los ulstigis antichs de la casa o torre dirruhida que fou del Ardiacá, y una gran bassa ahont era lo molí y un safareix y en la feixa de terra hotriva que se troba a la part del torrent, y hi ha alguns albas plantats y la maitat de dit torrent es de pertinencias de la torre Jussana que també va compres ab lo present establiment, y un traveser de paret molt fort dintre lo torrent, lo qual fa fluir las ayguas, y a la bora de la riera, si troban molts pollanchs. Y se ha de saber que si be de la maitat de la aigua del torrent major de Sant Cipriá lo Prior y Monastir ne feu establiment a Joan Terrida per lo cens de deu sous encarregantli lo de tres sous a Sa Magestat, ab acte rebut en poder de Joan Batista Plana notari als vint y un Septembre mil setcents sinquanta hu, emperó en virtut de ratiment fet per Antonia Tarrida y Moragas filla y hereva de dit Joan Tarrida en poder de Ignasi Plana altre dels notaris infrits al primer del corrent mes lo dit establiment quedá extinch y cancelat. Y termina dita gleba a orient, ab Miquel Iglesias y ab los hereus de Jaume Iglesiasm mediant lo torrent, y part ab terras de Gaspar Gausachs establertas a ell, a rabassa morta per lo Monastir, que foren de dita torre Jusana; a mitgdia part ab la viña de dit Gausachs, y part ab terras del mateix Gausachs estabelrtas perpetuament per lo Monastir que foren de la meteixa torre Jusana, mediant lo camó de Sant Genis en quant a estas ultimas; a ponent ab la casa que dit Gaspar Gausachs, poseheix, y part ab terras del mateix, y part ab los successors de Joseph Garriga tot de pertinencias de la torre Jusana; y a tremontana part ab terras de D. Anton Amat part ab Gaspar Campmany antes Rosell, mediant lo torrent, y part ab Olaguer y Gaspar Ribó y Anton Ribó que fou de Aroles.Totas las quals cosas compresas desde la sexta fins a esta decimad esigna inclusive, son part y de pertinencias de aquella casa o torre dita del Ardiacá eo torre Jusana, situada en dita Parroquia de Sant Genis, y de part de las terras compresas en la primera, segona y tercera designas de la venda feta per lo mer executor de Dr. Onofre Lentorn que mes avall se parlará que llavors se trovaban aglevadas, y juntas terminabas, a orient part en honor del Noble Rafael de Josá, y part ab lo Magnifich Carlos Bartrola; a mitgdia ab honor de T. Mariné y part T. Ribas que antes fou den Alemany; a ponent part en honor de Jaume Gausachs, part en honor del Magnifich Dinas Çafont y part ab lo Noble Anton Casador, y de Bolea; y a tremontana ab honor del Magnifich Pere Joan Rosell.
Undecimo: Tot aquell tros de terra campa ab sas entradas, y eixidas, drets y pertinencias universals (que antiguqament fou plantat de pins ab un tros de viña molt dolenta) anomenada la Gombau situada en dita Parroquia al costat del torrent de Cantallops de tinguda quatre mojadas y una mondina y mitja poch mes o menos que en la venda a fabor del Monastir se digué tenir quatre mojadas poch mes o menos qual tros fou de pertinencias també de las terras compresas en la prop citada venda de D. Onogre Lentorn y en lo item sisé de ella y buy dia termina a horient ab terras de Vicent pau Gras antes Rosell, part ab terras de Dr. Anton Amat antes també Rosell y antes Xinxola; a mitgdia ab la viña del Espirall mediant lo camí de Horta a San Genis. Y se adverteix que en esta designa se inclou un petit torrent que aná compres ab dita venda a fabor del Monastir y també se compren ab lo present establiment; a ponent ab terras campas del Monastir que foren de Casalins que mes aball se designaran; y a tremontana part ab Joseph Mariné com a rabaser del Monastir mediant lo torrent de Cantallops, y part ab Maria Serra rebase de D. Anton Amat. Y dita pessa en lo temps de la venda terminava a horient ab honor del Magnifich Pere Joan Rosell y part ab Pere Xinxolá; a mitgdia ab honor del mateix Rosell; a ponent ab honor de Pau Galceran que antes fou de Francisco Miux, y part ab onor del Noble Anton Casador y de Bolea; y a tremontana ab honor de dit Pere Xinxolá. Y se tenen totas las ditas terras desde lo numero sexto al undécimo segons se digué en la infra venda feta pe rlo Mer executor en lloch y per renuncia del Ardiacá D. Onofre Delentorn, per pur, libre, y franch alou y a mes constá del transumpto authentich de la venda feta, per lo procurador de la Señora Comptesa de Benavent a Miquel Llunell, de la casa, torre, y heretat de pertinencias de la qual son ditas terras als vuyt Juny mil sinch cens vuyanta sinch en poder de Lluis Jorva notari de Barcelona qual idemptitat se despren de la narrativa feta per D. Onofre Delentorn, en la petició que presentá al Batlle General de Cataluña quant demaná lo establiment que se li concedí de las ayguas del torrent de la Coma als vint Desembre mil siscents vuyt, ahont expressá que las ditas tersas eran totas las que poseía Miguel Llunell, a excepció de las ditas ayguas dels torrents de Sant Cipriá, y Cantallops, que se tenen per Sa Magestat al cens de tres sous lo de Sant Cipriá y un sou lo de Catallops.
Duodecimo tota aquella pessa de terra campa dividida en dos,feixas situada en la prop dita Parroquia de Sant Genis cerca la Granja nova del Monastir de tinguda quatre mojadas y mitja poch mes o menos, no obstant que en la venda feta per los conjuges Casalins al Monastir digué quatre mojadas poch mes o menos, ab totas sas entradas, y eixidas, drets y pertinencias universals, Y termina a orient ab la pessa campa dita Gombau; a mitgdia ab terras de Casalins, vuy del Monastir, mediant lo camí que de Horta a Sant Genis; a ponent ab terras del mateix Monastir que també foren de Casalins, mediant un marge prop dita casa de la Granja Nova; Y a tremontana mediant lo torrent de Cantallops part ab lo Señor Pere Martir Golorons, y part ab terras del Monastir que foren de Rosell establertas a rabassa morta, a Joseph Mariné.
Decimotercio: Tora aquella pessa de terra plantada de viña molt vella, dita Lo Espirall de tinguda tres mojadas, una quartam, y una mundina, y mitjam poch mes o menos, y que en la prop dita venda se difué ser de dos mojadas poch mes o menos, situada en la referida Parroquia ab totas sas entradas, y eixidas, drets y pertinencias universals. Y termina a orient part ab terras del Monastir que foren de Casalins que se estableixen, mediant dit camí y part ab la viña, mencionada en la séptima designa; a mitgdia part ab la pessa de setanta dos canas, que mes avall se calendará y part ab Çafont; a ponent ab la pessa de las tres puntas, que inmediatament se designará; y a tremontana ab terras del Monastir, que foren de Casalins que també se estableixen mediant lo sobre relatat camí.
Decimoquarto: Tota aquella pessa de terra campa dita de las tres pauntas situada en la mateixa Parroquia de tinguda dos mojadas dos mondinas poch mes o menos, y en lo acte de la venda de Casalins, se digué tenir set quartas poch mes o menos, ab totas sas entradas, y eixidas, drets y pertinencias universals, y termina a orient ab terras que se han establert mencionadas en la dotsena designa, mediant lo camí de Sant Genís, y part ab la viña del Espirall y Rialp, y part ab terras del Monastir, mediant dit camí; y a tremontana part ab lo Monastir y part ab terras establertas mediant lo relatat camí. Y se adverteix que estas nou mojadas, tres quartas, y tres mondinas y mitja poch mes o menos, mencionadas en las tres ultimas designas son part, y de pertinencias de la pessa de terra de onse mojadas compresas en la primera designa de la venda feta per los conjuges Felix y Clara Casalins, a favor de dit Monastir que mes avall en son degut lloch se mencionaraá, y llavors de per junt terminaban a orient part ab terras del Monastir, y part ab teras del Magnifich Mariano Rosell, mediant un torrent; a mitgdia part ab terras de la casa, o torre del Monastir dita La Granja, que fou de Gausachs, y part ab terras de D. Ramon Rialp y Çafont; y a ponent, y tremontana, ab terras de dit Rialp, y Çafont.
Decimo quinto: Tota aquella pessa de terra plantada de viña, antes part herma siguada en lo Pla de la Parroquia de Sant Genis, de tinguda dos mojadas poch mes o menos ab totas sas entradas, y eixidas, drets y pertinencias universals. Y termina a orient ab terras del Monastir, que las unas foren del Dr. Grases, y las altres de Casalins antes Meca; a mitgdia part ab las mateixas terras que foren de Grases, y part ab Rialp y Çafont; y a ponent y tremontana ab lo mateix Rialp, y esta pessa es la que en dita venda de Casalins va en tercer lloch designada. Y terminaba a orient part en honor del Monastir, y part en honor del Discret Gaspar Grases notari; a mitgdia part en honor de dit Grases, y part en honor de Rialp, y Çafont; a ponent y tremontana ab terras de dit Rialp.
Decimo sexto: Tota aquella altre pessa de terra plantada de viá, y en lo marge ho ha roures, y antes la mitat viña y la altre herma, unida a la plana dita den Gausachs, mencionada en la tercera designa de est establiment, de tinguda dos mojadas, una quarta, y dos mondinas, y en la prop dita venda se digué dos mojadas, y que en la qual, o en son costat ho habia alguns roures, ab totas sas entradas, y eixidas, drets y pertinencias universals, y termina a orient a lo hort, y terras establertas que foren de Gausachs, mediant lo hort; a mitgdia ab Carlos Llopart, vuy Guitart; a ponent y tremontana ab Rialp y Çafont y esta es la que en la venda de Casalons va en quart lloch designada, y llavors terminaba a orient ab lo hort y terras de la casa de la Granja del Monastir que fou de Gausachs; a mitgdia ab terras de Carlos Llopart fustar, que foren del Dr. Agustí Matheu Pbrere; y a ponent y tremontana ab terras de Rialp y Çafont.
Decimo Septimo: Tot aquell tros de terra plantada de viña, situada en la mateixa Parroquia, ab totas sas entradas y eixidas, drets y pertinencias universals, de tinguda una mojada poch mes o menos, y en la referida venda de Casalins duiser de llargaria setanta dos canas poch mes o menos y de amplaria a la part superior vnt y tres canas y a la part inferior vint y set, en lo qual tros se troba fitat en la part inferior, ab una pedra de Monjuich ab contra fita de pedra de llicorellas, y dos replas per fiolas a la part de migdia de dit Monastir, es fitat de pedra de llicorellas. Lo qual tros de terra es part y de pertinencias de una pessa de terra herma nomenada la Viña Gran, que está situada a la part occidental, entre dos espiralls, de la mina de aygua, que baxaba a la torre del Monastir anomenada del Ardiacá, y lo un espiral es en terras de Çafont, y lo altre en terras del Monastir, que foren de Casalins qual tros de terra es franch en alou de pertimencias de la torre Josana, o del Ardiacá y está obligat a prestar delme de tots los fruits al Monastir. Lo qual tros fou permuitat, per lo Monastir, ab lo Dr. Joseph Casalons pare de Felix Casalins, qui despues la vengué al Monastir ab la mencionada venda que baix se relatará. Y terminá vuy dia a orient ab la restant pessa de terra, de qual pertinencias es, a mitgdia ab la casa y heretat dita La Granja Nova propria del Monastir que antes fou de Meca, y part ab terras de Rialp; a ponent part ab Rialp y Çafont y part ab dita casa; y a tremontana part ab una viña del Monastir nomenada La Viña Llauradora prop la qual se troban los dos espiralls qual viña va compresa en est establiment, ab la novena designa. Y dit tros de terra de setanta dos canas, en lo temps de dita venda terminaba a orient ab la restant pessa de terra de qual pertinencias es a migdia ab honor de dita casa y heretat sobre venuda que fou de Meca y Casador part, y part en honor de Rialp y Çafont; a ponent part en honor de Rialp y Çafont, y part en honor de la mateixa casa y heretat sobre venuda dita Meca; y a tremuntana part ab honor de la mateixa casa, y part ab una viña del Monastir dita la Llauradora prop la qual se troba un deos dos espiralls. Y antes de possar a la esplicació del domini directe y censo de las terras compresas desde la designa numero dotse a la present designa que foren de Casalins se ha de advertir.
Primerament: Que la vasa y heretat compresa ab la venda que se calendará feta a dit P. Prior y Monastir per Felix Clará Casalins, están obligadas a la prestació de setanta sinch lliuras barcelonesas, ab señoria directa tots anys sen lo infrascrit termini pagador, qual cens per titol oneros adquiró lo mateix Monastir, ço es ab la venda perpetua que li feu lo Illustre Señor Marqués D. Anton Meca de Cardona en poder de Sever Pujol notari als deu Febrer mil setcents vint, y nou en virtut de qual venda, rep sobre dita casa, heretat y terras lo mateix cens dit Monastir, pero per quant en la dita venda no se explicaren per olbit las quantitats que se aplicaren a la paga de son preu, a saber de quals fundacions provencian, a fi de corretgir lo ovlit que se tingue y evitar lo dupte que pogues ocasionarse sobre si lo dominis adquirit ab dit cens, fou o no consolidat ab dita heretat. Per lo tant pera manifestar ab evidecia, que lo dit cens y dominis, no fou ni está aplicat, ni deu ser aplicador, a la proprietat de dita heretat, se digué y declará que lo dit cens de penció setanta sinch lliuras y dominy directe no podrían consolidarse ab data proprietat a causa que lo dit cens ab son dominy, segeux las fundacions, de qual dotació fou pagat lo preu de sa adquisició, y la natural pocessió de dita heretat, sobre la qual se rep dit cens segueix altres fundacions de qual patrimoni, o dotació lo preu de la mateixa venda quedá pagat y aixi tacitament y de per si, deu considerarse dit Monastir Señor directe y revedor de dit cens y pocessió natural de dita heretat no obstant que in y altre dominis se administraría y regesquia per la comiitat de dit Monastir, respecte que dit cens y dominis directe nos confongué per la proprietat adquirida, ab la rahó poderosa que lo dit Monastir representa lo protector y administrador de qualsevol de las fundacións allí fetas, de ahont qualsevol fundació, deu haver sens mescla ni confusio sa dot, o patrimoni, separat o desunit del altre, y regirlo, y gobernarlo en esta conformitat. Y per las explicacións de la omisió, tinguda se digué que lo preu de la compra de dit cens procehia de las fundacions, y cosas seguients: A saber en quant a cent lliuras de la fundació de missas celebradoras en dit Monastir per la anima de Geronima Bruguera, y de Guimerá. En quant a quatrecentas noranta set lliuras de la fundació de Nicolau Bertran. En quant a doscentas lliuras de la fundació de aniversaris feta per lo Magnifich Ignasi Dou per la anima del Doctor Jaume Solá. En quant a noranta lliuras de la fundació de aniversaris de Marina Soldevila. En quant a doscentas vuytanta set lliuras, catorse sous de diferents fundacións petitas, qual diner facilment no se pot individuar, y en quant a las restants cent lliuras sis sous de diners llibres de dit Convent. Per lo que las ditas pessas de terra, junt ab las demes de dita heretat de Casalins, y pessa permutada se tenen per lo mateix P. Prior y Monastir, y baix son domini y alou al dit cens de setanta sinch lliuras sobre explicat com a protector o administradors de las explicadas fundacions.
Decimo octau y finalment: Tota aquella pesa de terra plantada de viña, situada en la mateixa Parroquia, ab totas sas entradas, y eixidas, drets y pertinencias universals vers als de tinguda sinch quartas, y mitja poch mes o menos. Y termina a orient a lo oliverá en vyté lloch designat; a mitgdia ab la pessa de terra hortiva en quint lloch designada; y a ponent y tremontana ab altres teras del Monastir, que van compresas en est establiment quals honos la rodeijan.
Y se te per lo Dr. Joan Francisco Grasa a cens de deu sous tots anys pagadors en lo dia, o festa de la Pasqua del Esperit Sant, qual cens ab lo infrascrit establiment se imposaá ab tot lo domini directe, firma, fadiga y altre qualsevol dret al Señor directe competent. Y espectan totas las sobreditas cosas al dit Reverent P. Prior y Real Monastir de Sant Geroni del Ebron, a saber la casa y pessas de terra, compresas ab los sinch primeras designas y per titol de venda perpetua a son favor feta per Joseph Gausachs pages de dita Parroquia y Francisca Gausachs y Canals conjuges, ab acte rebut en poder de Sever Pujol notari de Barcelona a catorse Juny mil setcents vint y dos, firmat per rahó de señória. Las pesas de terra compresas desde la sisena a la undécima insclusive de las antecedents designas junt ab las ayguas, que discorren del torrent de Sant Cipriá, per titol de altre venda perpetua a son favor feta com a mes donant en lo encant publich, vi et districtu curriae per lo mer executor seus lluirne y quitarne setcentas sinquanta nou lliuras de penció en nuda percepció per lo corresponent preu, a rahó de tres per cent ab las lluicions que vulla ab tal emperó que cada una de ellas no sia menor de dos mil lliuras en preu, y sexanta lliuras en penció, quedant emperó las restants buytanta una lliudas ab tota la señoria directa sobre imposada irredimible, y de estas quedaran redicadas a saber, sinquanta lliuras sobre las terras, de pertinencias de la heretat que fou de Casalins que junt ab altres de major tinguda que poseheix lo Monastir están subjectes a la prestació del cens de setanta sinch lliuras de penció que lo mateix Real Monastir rep com a administrador de las fundacións sobre explidadas, en quant a sinch lliuras en penció sobre totas las pessas de terra que se tenen en domini directe del Señor Marquies de Santa Cruz, una lliuras sobre la pessa de terra hortiva que se te en domini de dit Real Monastir per rahó del altar de la Parroquial Iglesia de San Genis de Horta, una lliura sobre la pesa de terra que fou establerta per lo sobre exrpessat Dr. Grases y las restants bint y quatre lliuras sobre totas las terras y demes de pertinencias de la expresada torra Jusana sobre las quals se ha de nou imposat Señoria directa. Prevenint expresament que en lo cas de executarse ditas lluicions, deurá son preu depositarse en la taula del comuns deposits de la dit ciutat de Barcelona o en algun arxiu dels aprobats de la mateixa a solta de algun notari de ahont no puga eixir sino per via de resmers faedor en lloch tutó y segur en nom y a obs de dit Monastir, ja sia en compras de fincas, o be en redificació de nou las que convinga, com y també esmersar ditas quantitats a for de censal quedant sempre subjechte a la perpetua clausula de resmers, y prometent que executadas ditas lluicions o cada una de ellas li firmaran la corresponent venda y absolució ab acte publich ab totas clausulas estilars.
Item: Ab pacte que a mes del cens sobre imposat deuran dit Señor adquisidor y los seus satisfer a dits P. Prior y Real Monastir lo delme y primicia de ditas terras establertas en la conformitat se acostuma pagar en dita Parroquia de Sant Genis.
Item: Ab pacte que no venen compresos ab est establiment los Albas Blanchs y Pollans que se troban en la bra del torrent de la torre Jussana, pues estos los cedeixen a dit Señor adquisidors als seus per lo valor que diran dos experts un per part.
Item: Ab pacte, que degan dit Señor adquisidor y los seus pagar las pencions del cens sobre imposat, y executar ditas lluicions ab diner efectiu y en cas de practicarho ab vales Reals dega rfer, y esmersar lo dany que llars tinguian en la plaza de Barcelina.
Item: Ab pacte que deuran lo Señor adquisidor y los seus mantener vint plomas de aygua en la dita heretat, y terras que foren del Ardiacá o de la torra Jussana essent libre de disposar, y fer lo que lla de la demes aygua que hage, o se enquantria.
Item: Ab pacte, que no podrían lo Señor adquisidor no los seus restablir, vendrer o alienar ningu tros de terra de dita heretat que no sia a lo menos de tres mojadas.
Item: Ab pacte que a mes del cens sobre imposat deuran lo Señor adquisidor y los seus pagar lo Real Catastro corresponent a dita casa y heretat y demes talls y tatxas del terme, com y també lo salari del present acte entregant una copia autentica als estailients.
Item y finalment: Ab pacte que per quant ab dos actes rebuts en la escrivania Major de la Intendencia principal de est Principat y per ella de Vicens Somon son notari lo un als bint y sinch Jener mil setcents setanta tres, y lo altre a onse Agost mil setcents setanta quatre se establiren per lo Molt Illustre Señor Intendent a dits P. Prior y Monastir ab lo primer la facultat de fer minas buscar ayguas supterraneas en lo torrent nomenat de la Coma y demés paratyxes a la distancia de mitg quart de ora de las casas nomenadas la una torre Jussana y la altre Gausachs, menos per lo paratxe que mira y ahont lo difunt Joseph Arimon tenia consedida la facultat de buscar ayguas subteranes en aquells peratxes y sens perjudici de est. Y ab lo segon la facultat per fer minas y conductos en terras propias del Monastir y encara agenas desde el paatxe en que se uneixen los torrents de Cantallops y San Sipriá fins a trovar la inteta de Meca o a la distancia de un quart de hora desde dit paratxe ahont se uneixen los torrents en vers a dalt pera buscar las ayguas que discorren per dits torrents a fi de regar las terras de la torre Jusana y aixi mateix ab las concordias que firmá lo Monastir ab lo Dr. Joan Francisco Grasas la una als bint y quatre Agost mil setcents sexanta sis, en poder de Daniel Troch notari, y la altre als bint y hu Mayg mil setcents setanta nou en poder de Cayetano Alsina notari se sediren a dit Real Monastir y als seus catorse plomas de ayguia continuas en lo modo que allí se expresa, lo qual dret pretenia dit Dr. Grases en virtut de altre establiment a fabor de son pare fet per lo dit Illustre Señor Intendent de est Principat en poder del nomenat Vicent Simón notari als diset Octubre mil setcents sexanta quatre. Y com en dits establiments se donsedis la facultat de poder vendrer o alienar ditas facultats o ayguas no empero establertas, y com no servirían las referidas ayguas al dit Monastir, separadas de dita heretat. Per zo dits Reverents estabilients en virtut de expres pacte fan cessió y transportació al expresat Señor adquisidor y a sos successors de la facultat de regar que especta a dit Real Monastir en virtut dels precalendats establiments y concordias, com y també del dret de buscar ayguas y fer conductos y de tots y qualsebols altres drets y accions que a cerca las predita cosas los competescan, respecte que lo valor que en si tinguian j asen ha ajut la deguda rahó ab lo cens y entrada impsoat en esta escriptura. Y aixi ab dits pactes, y no sens ells li fan lo present establiment en estas cosas emperó, no proclame altres Señors que a dits Rnts. Estabilients y als seus, y als demes Señors sore individuats puga emperó despues de asats trenta días per la fadiga de dits Rnts. Estabilients, y dels seus, y altres trenta días per la fadiga dels demes Señors sobre nomenats, vendrer establir, permutar, o altrement alienar las ditas coas a ell establertas, a personas habils, y capaces per alienar. Salvo emperó lo cens sobre imposat ab tota la Señoria directa a ells respective competent, y salvos los censos dels demes Señors sobre indicata ab tot lo domini y firma, fadiga y altre dret a ells annexo, y salvo lo lluhisme als mateixos Señors competent per rahó del present estaliment. Per la entrada de est establiment confessan haber rebut de dit Señor adquisidor dos mil sinch centas lliuras, moneda barcelonesa en diner comptant, realment, y de fet en presencia dels notaris y testimonis infrits, so es doscentas vuytanta sinch lliuras per semblants que importaqn la pedra que fou de la casa o torre del Ardiacá junt ab lo valor del cup prensa, y sinch botas que se troban dins la casa de la Granja Vella, mil lliuras per las terras que se tenen en domini de dit Real Monastir y las restants mil doscentas quinse lliuras per totas las demes cosas establertas, y en part cedidas. De tot lo que lin firman la corresponent apoca, y prometen aplicarhi en millorar la casa y terras de la Granja Nova, com sobre en lo preludi se ha explicat. Per lo que renunciant a la excepció de la entrada, no ser aixis convinguda, ni rebueda, a la lley ultra dimidium, a la de dolo malo, y a tot altre dret y lley de son favor. Donan, y remeten a dit Señor adquisidor, y als seus lo que mes poguésen valer ditas cosas establertas, y en part cedidas del cens y entrada predits. Mes avant convenen y en bona fe prometen al referit Señor adquisidor, y als seus lo present establiment ferli valer y tenir y de ditas cosas establertas y cedidas, y sas milloras estarlosne de ferma y legal evicció sempre y en totas de qualsevol manera, evenient y contingent, ab restitució y esmena de totas missions, y despesas estipuladas, segons estil. Per lo que ne obligan tots los bens, drets, reddits, y emoluments de dit Real Monastir, mobles e immobles, haguts y per haver. Renunciant a qualsevol lley o dret d eson favor, y a la que prohibeix la general renunciació. Y present lo Señor D. Joseph Milá de la Roca, llohant y aprobant, ratificant y acceptant lo antedit establiment a son favor fet ab los pactes dalt continuats, qa que expressament concent. De son grat y certa ciencia convé y en bona fe promet a dits Molt Rnts. P. Prior y demes Religiosos del individuat Real Monastir de Sant Geroni del Ebron y a sos successors, que millorará y en manera alguna no deteriorará las ditas cosas a ell establertas, gastant las ditas deu mil lliuras en milloras de dita heretat, dins lo termini que se li ha prefigits, que per lo cens de las mateixas y sas milloras los pagará y donará annualment las ditas vuytcentas quaranta lliuras ab dos pagas, iguals com sobre se ha explresat, comensant a fer la primera lo dia sinch Setembre prop vinent. Y tots los pactes y demes que en virtut del present establiment sia de sa obligacio atendrá y cumplirá, y los seus cumplirán sens dilació ni escusa alguna, ab los acostumats salaris de procurador, y ab restitució y esmena de tota missions y despesas estipuladas segons estil. Per lo que ne obligo, y especialmente hipoteca a ditas Rents. P. Prior y Real Monastir de Sant Geroni del Ebron, y als seus las ditas cosas a ell establertas, y en part cedidas, eo tot lo dret emphiteotich que lo competeix en virtut de est establiment. Y generalment sens perjudici de dita hipoteca ne obliga tots sos bens y drets mobles e immobles, presents y veniders. Renunciant a las lleys de la hipoteca, y demes de son favor y a la que prohibeix la general renunciació per pacte a son for propri, sosmetentse al for y jurisdicció del Illustre Señor Corregidor de Barcelona y de altre qualsevol jutge o superior ecclesiastich o secular ab facultat de variar lo judici, una o mes vegadas, fen y firmant escriptura de ters, baix pena de ters en los llibres dels tersos de la curia de dit Illustre Señor Corregidor y de altre qualsevol superior com se ha dit, obligantne tots sos bens, y drets, no emperó la persona per pacte mobles e immobles, haguts y per haver, ab totas renuncias necesarias, sens que per dita escriptura de ters, se fasse per judici als dits Reverents estabilients. Y per quant es ausent de dita curia, constituheix en procuradors als escrivans jurats de aquesta, pera firmar dita escriptura de ters, ab promesa de rato habender, y per major firmesa de ditas cosas, jurant una y altre de las parts espontaneament es a saber, dits P. Prior y Monastir more sacerdotali y dit Señor adquisidor, en poder dels notaris infris en sas animas a Deu Nostre Señor, y a sos Sants quatre Evangelis aquellas atendrer y cumplir, y contra ellas no fer ni venir pera algun motiu. Y no menos faran segons la constitució de Monsó que lo present contracte no se ha fet en frau dels Señors directes sobre dits, ni de sos drets. Volent que de est acte sen fassen dos copias authenticas, y que sen entregue una a cada una de las parts. Declarant quedar advertidas per los notaris infris que del present acte sen deu pendrer rahó en lo ofici de hipotecas de la ciutat de Barcelona dins lo termini de un mes, per los fins previnguts ab la Real Pragmatica de Hipotecas. Y presents també a esta escriptura Joseph Mariner, y Joseph Sabadell pagesos, lo primer de Sant Genis y lo segon de Sant Joan, tots del terme de Horta, visors y experts que han estat elegits per los dits P. Prior y Real Monastir, a fi de examinar valorar, y medir las terras de dita heretat, los quals mediant lo jurament que prestan voluntaria y extrajudicialment fa relaciuó que lo present contracte, cedeix a millor utilitat y profit de dit Real Monastir, nosalament per la entrada que respective, sino també per lo cens, delme y primicia sobre devinguts, y aixi mateix per los lluhismes que en lo succesiu li poden tocar, y altres motius que han tingut presents y refleccionat tot ab la major consideració y examen que una y moltas vegadas han fet ab la mes madura, havent calculat, medit, y validad ditas terras y trobarque contenen la tinguda que cada una de las designadas expresa, pero que de estas sen deuhen detraurer unas sinch o sis mojadas, respecte que en sa medició, hi comprengueren los marges, torrents, rieral, y altres trossos de terra totalment inutils, y atesas totas las ditas circunstancias, y motius de que en lo preludi se ha partlat, cedeix com tenen di test contracte en evident, utilitat, benefici y mollora del referit Real Monastir de modo que a no gastarse moltas quantitats en retornar las terras de dita heretat, en breus anys, servintta de poch o ningun profit. Y esta es la relació que fan segons la pericia en lo art de pagés que professan, y llarga experiencia que tenen en semblants assumptos. Tot lo que fou fet com se ha dit, en lo mateix Real Monastir dia, mes y any sobre continuat. Essent presents per testimonis Onofre Pinell pastor, y Miquel Benet treballador los dos empleats en dit Real Monastir. Y aixi los Rnts. Estabilients, convocats com sobre se ha dit, y los enunciants Señor Adquisidor com y dit experts coneguts tots de nosaltres los infrascrits notaris, ho firman de sas respective ma y lletras proprias de que donam fe.
Fr. Joan Arnó Prior, Fr. Ignasi Puidollers Vicari, Fr. Carlos Castellá, Fr. Miquel Viñals, Fr. Andres Cantallops, Fr. Manuel Moliner, Fr. Anton Ferrer, Fr. Lluciá Font, Fr. Mariano Palmarola, Fr. Jayme Gomar, Fr. Joseph Faldi, Fr. Joan Puntí Joseph Milá de la Roca, Joseph Mariné, Jospeh Sabadell, En poder de Ignasi Plana y Fontana notari publich real colegiat de número de Barcelona mon pare, simul estipulant y a solas cloent ab Francisco Ferrus notari publich de número de Barcelona intervenint com a substitut del sobre dit mon pare jo Joan Plana y Mauran també notari publich Real coleciat de número de Barcelona, Francisco Ferrús notari, Joan Plana y Mauran notari.