Saga Bacardí
04911
ESCRITURA DE VENTA DE CASAS EN CALLE ARGENTERIA Y AYMERICH DE RODOREDA Y PERE DELAFORGE.


En nom de Deu. Sie notori. Com lo Señor Anton Rodoreda y Costa comerciant matriculat ciutadá de Barcelona. Per pagar, y satisfer al Excelentisim Señor D. Caetano Maria de Sancliment, Olim de Pignatelli,. Rubí y de Corbera, Marques de Rubí Baron de Llinás, Talavera, y Pavia, Cavaller del Orde de Alcantara, Comendador de la Comanda de Bellvir, y Navarra en lo mateix orde y Thinent General dels reals exercits, la quantitat de vuit mil doscentas y sinquanta lliuras, a von compte de onze mil siscentas seixanta, y sis lliuras tretse sous y quatre diners que deuhan servir, per lo preu de la venda, y absolució, per dit Excelentisim Señor a favor de dit Señor Rodoreda firmadora de semblant quantitat en preu, y tres centas sinquanta lliuras en penció de aquell cens de penció sinc centas lliuras que tots anys en dos terminis li fa y presta per rahó de totas aquellas casas que dit Señor Rodoreda te, y poseheix en la present ciutat en lo carrer Ample, y part en lo carrer den Gimnas. Espontaneament per ell y per sos hereus y successors ven y per titol de venda concedeix al Señor Pere Delaforge comerciant ciutadá de la mateixa present, y als seus y a qui ell, y estos voldran perpetuament.
Primo: Totas aquelals casas compostar dels quatre estars designats, y confrontants en lo acte de establiment que baix se chalendará que per los titols infrits te, y posseheix en la present ciutat ab tres portals obrints, un en lo carrer de la Argenteria, antiguament anomenat de Atar, altre en lo carrer den Aymerich, y altre en un carreró que no te transit al qual se entra per lo dit carrer de la Argenteria, ab totas las entradas, y eixidas, drets y pertinencias de las mateixas, que com a hereu de Madrona Rodoreda y Costa sa mare li pertañen en ditas casas. Las que se tenen per los hereus y successors de las pobillas fillas y hereas de Ignasi Soler difnt argenter, ciutadá de Barcelona a cens de una lliuras pagador tots anys la mitat lo die divuit Juriol, y la altra mitat lo die divuit de Janer. Que ho tenen a saber en quant a tres estars dels quatre de que se componen ditas casas, per lo Monastir de Sant Pere de las Puellas de la present ciutat, eo per la Illustre Abadesa en nom de aquell, y baix domini, y alou de dit Monastir a cens de setse morabatins, y mitg, a saber sis, y mitg per lo primer estar, sis per lo segon, y quatre per lo ters, tots pagadors per lo die, o festa de Sant Miquel del mes de Setembre. Y lo quart estar se te per lo obtentor dels beneficis baix invocació de Sant Joan y Sant Bernat en la Seu de la present ciutat fundats y baix domini, y alou de dits Beneficis a cens de sinch morobatins pagadors en cert die, a saber dos al obtentor del Benefici de Sant Joan, y los restants tres ab obtentor del benefici de Sant Bernat. Y se fa saber que antes ditas casas sete nian per los tudors, y curadors de las pobillas fillas y herevas de dit Ignasi Soler a cens de cent quaranta lliuras, sis sous y sis sdiners francas de corresponció, pero ab acte rebut en poder de Bonaventura Galí difunt notari publich de número de Barcelona als tres Febrer mil setcents vint, los dits tudors y curadors firmaren venda y absolució a favor de Pere Costa difunt argenter de sinquanta y sinch lliuras en penció del sobre dit cens. Y Pau Soler jove cirurgiá ciutadá de Barcelona ab altre acte rebut en poder del mateix Galí notari als vint y set Juriol mil setcents trenta y quatre, feu venda y absolució al mateix Pere Costa de vuitanta y quatre lliuras, sis sous, y sis diners del sobre dit cens de cent quaranta lliuras, sis sous y sis diners, aixi que queda est reduhit al sobredit cens de una lliuras. Y confrontan ditas casas compostar dels quatre estars, y unidas com vui se trovan, a solixent part ab un carreró que no te transit, part ab altres casas del mateix Señor Rodoreda que baix se designaran, y part ab lo dit carrer de la Argenteria; a mitgdia ab lo dit carrer den Aymerich; a ponent part ab las casas dels hereus de Pere Molas, part ab los hereus y successors de Francisco Puxet que antes foren de T. Lledó, y part ab las casas dels hereus o successors de Magí Pou; y a tremontana part ab los hereus de Pere Pasqual, y part ab las casas del Dr. D. Jaume Sanpere Rector de Senmanat, part obrint al carreró, y part ab las casas bais designadas. Y en lo temps del axcte de establiment que baix se chalendará confrontaban a solixent ab lo dit carrer de Mar, y vui de la Argenteria; a mitgdia ab lo dit carrer den Aymerich; a ponent part ab honor de Francisco Nadal taberner, que fou de Da. Paula de Avallaneda y part ab altres casas que foren de dita Maria Eularia Telló y Garrrigá viuda de D. Joan Telló difunt en Brcelona popular; y a tremontana ab honor de Bernat Fornas argenter part, y part ab honor que fou de Joseph Mars mercader, que antes fou de Miquel Joan Avellá argenter.
Item y finalment: Ven y per titol de venda concedeix a dit Señor Pere Delaforge, totas aquellas casas ab dos portals obrint, un gran en lo carrer de la Argenteria, antiguament anomenat de Mar, y altre petit en dit carreró que no te transit, junt ab tots sos drets, y pertinencias que per los titols avall escrits te, y poseheix en la present ciutat en los carrers sobredits. Las que se tenen per los hereus de Sebastiá y D. Carlos Costa pare y fill en Señoria mitjana, pero sens prestació de cens algún. Qui ho tenen per lo dit Monastir de Sant Pere, eo per sa Illustre Abadesa en nom de aquell, y baix domini y alou de dit Monastir a cens de dos lliuras divuit sous, y sis diners, pagadors tots anys en la festa de Sant Miquel de Setembre. Y se fa saber que antes ditas casas se tenían per dits Sebastiá y Dr. Carlos Costa a cens de vint y set lliuras un sou, y sis diners. Pero ab acte rebut en poder de Damiel Troch notari publich de número de Barcelona lo die setse Mars mil setcents seixanta y un, lo dit cens en quant a sa percepció, pero no en quant a la Señoria mitjana fou cenut, y absolt als administradors de la persona y bens de dit Señor Rodoreda per lo Rnt. Francisco Fabrega, y Vilar Pbre. y Canonge de la Colegiata iglesia de Sant Feliu de Gerona, per D. Manuel Costa Cavaller en la present ciutat popular, y per la mare Maria Ignasia Costa Religiosa del monastir de Nostra Señora de Montosió. Las que confrontan, a solixent ab lo dit carrer de la Argenteria; a mitgdia y ponent ab las casas en primer lloch designadas; y a tremontana ab lo dit carreró que no te transit. Y en lo temps del acte de venda que baix se calendará confrontan a solixent ab dit carrer de la Argenteria; a mitgdia y ponent ab las ditas casas en primer lloch designadas; y a tremontana ab dit carreró que no te transit. Y espectan a dit Señor Rodoreda las sobre designadas casas, com a hereu universal de Madrona Rodoreda y Costa sa mare, per esta instituhit ab lo untim y calido testament que feu y otorgá en poder de Joan Costa notari publich real collegiat de número de Barcelona als vint y nou Juriol mil set cents sinquanta y vuit. A la qual pertañian y espectaban, a saber las casas en primer lloch designadas con a hereva de Pere Costa difunt argenter, ciutadá de Barcelona son pare, per est instituhida ab lo ultim, y valido testament que feu, y otorgá en poder de dit Bonaventura Galí difunt notari als vuit Setembre mil setcents trenta y quatre. Al qual pertañian y espectaban en virtut de establiment det y firmat a favor de dit Pere Costa per los tudors, y curadors de las pobillas fillas, y herevas de Ignasi Soler difunt argenter, citadá de Barcelona ab acte rebut en poder de dit Galí notari als divuit Janer mil setcents y vint. Las casas enperño, en segon lloch designadas per titol de venda perpetua feta y firmada a favor de dita Madrona Rodoreda y Costa per Esteve Fornes també argenter, ciutadá de Barcelona, y Josepha Fornes doncella fermans ab acte rebut en poder de dit Joan Costa notari als tretse Juriol mil setcents sinquanta y set. La present venda fa així com millor dir y entendrer se pot. Extrahent las ditas cosas de son domini, y poder, y aquellas posa en lo de dit comprador, ab promesa de entregarli possesió corporal, real, actual al seu quasi de dita sa cosas venudas, ab facultat que de propria authoritat se las prenga, ab clausula de constitut, cesió y mandato de tots drets, y accions, constitució de procurador com en cosa propria, Y altres en semblants contractes segons sa natiralesa posar acostumadas. Salvos los censos y denes drets dominicals als Señors per qui ditas cosas respecte se tenen. Y salvo també lo lluhisme per rahó de la present venda degut. Lo qual segons thenor de la Sentencia arbitraria feta entre lo clero, y ciutadans de Barcelona es la séptima part de preu en las vendas, y en los estabilients la quarta part de la entrada. Lo preu de la present venda es vuit mil doscentas y sinquanta lliuras moneda barcelonesa, a saber es sinch mil lliuras per las casas en primer lloch designadas, y las restants dos mil doscentas y sinquanta lliuras per las designadas en segon lloch. Qual preu en virtut de facultat que ab lo present li dona vol sel retinga a effecte de pagarlos y satisferlo al acreedor en lo preludi de la present venda delegat per las causas y rahons allí explicadas. Del qual en lo temps de la paga deurá recobrar venda, y absolució de dita part de cens a favor de dit Señor Rodoreda y apocha ab cesió de drets a favor del mateix comprador dirigidoral, a fi de defensar la present venda contra qualsevols altres acrehedors. Volent que feta per dit comprador la paga succehesca, y se repose en lo lloch de dit acreedor, y li competescan las mateixas prioritat de temps, milloria de dret, preeminencias, yu prerrogaticas que a qaquell competeixen y competirían no fentseli la paga de son credit, constituhintlo al expresat di dueño, y procurador con en cosa propria. Y renuncian a la excepció del preu no ser aixi convingut. Y a tota excepció de dolo, y frau y altre qualsevol que caler y ajudarli puga, y a la lley ultra dimidium. Dona dit venedor al expresat comprador, tot lo que podrían valer mes ditas cosas venudas que lo preu sobredit. Y coné y en bona fé promet la present venda ferli tenir y valer y estarlin de ferma y legal evicció, sempre y en tot y qualsevol cas de qualsevol modo que estevinga, ab restitució y esmena de tots danys, y gastos expresats segons estil. Y a son cumpliment obliga tots sos bens, mobles e immobles presents, y esdevenidors. Renunciant a qualsevol dret y lley de son favor, llargament y a la que prohibix la renuncia general en forma. Y peraque las ditas cosas tingan major forsa y valor jura a Deu nostre Señor, y sos Sants quatre Evangelis en ma y poder de mi lo infrit notari, no sols que las ditas cosas tendrá per fermas, y agradables, uy no contravnidrá a ellas per pretext algún causa, o rahó, si també que lo present contracte no se ha fet en frau, ni perjudici dels Señors perqui ditas cosas se tenen. Y confesan las citas parts quedar advertidas per mi lo infrit notari que del present acte deu pendrerse rahó en lo offici de hypothecas, ni podrá usarse judicialment de ell pera perseguirlas en virtut del manat per Sa Magestat. Ab la Real Pragmatica publicada en esta ciutat. Fet fonch en la ciutat de Barcelona als tretse días del mes de Abril any del Naixament del Señor de mil setcents setanta y quatre. Essent presents per testimonis lo Señor Anton Riera y Matas argenter, y familiar del Sant Tribunal y Anton Pagés escrivent en esta ciutat residints., a ditas cosas cridats.
Item: Ab altre acte dit Señor Anton Rodoreda venedor predit, firma apocha a dit Señor Pere Delaforge comprador predit de ditas vuit mil doscentas y sinquanta lliuras Barcelonesas que son lo preu de la antecedent venda. Lo modo de la paga es que aquellas dit comprador, en virtut de la facultat a ell donada, per dit venedor, se las reté en efecte de donarlas, y pagarlas al acrehedors en lo preludi de dita venda delegat, per las causas, y rahons que allí se expresan. Y aixi renunciant a la excepció de la non numerata pecunia, y demes de son favr otorga, y firma la present en lo lloch die, mes y any sobredits, , estant presents per testimonis los mateixos dalt anomenats.=
Anton Rodoreda, Pere Delaforge, Paene me Petrum Martyrum Golorons notarium asserentem cognocere dictas contrahentes proprusquae manibus firmare.