En nom de Deu, amen, Sia a tots notori, com Caietana Clará y Pujol viuda de Francisco Clará argenter difunt ciutadá de Barcelona com a tenutaria per son dot, creix y altres credits de la universal heretat, y bens que foren de dit difunt Francisco Clará, son marit, segons la consuetut de Barcelona, y constitució general de Cathaluña establerta en Perpiñá que comensa. Hc nostra. Y sens perjudici de dita tenuta usufructuaria de la mateixa universal heretat, y bens per dit difunt Francisco Clará dexat, ab son ultim testament que feu en poder de Joseph Bonaventura Fontana notari avall escrit als vint de Abril de mil setcents vuitanta tres, y Felip Neri Clará y Pujol argenter, ciutadá de Barcelona, hereu, y proprietari dels mateixos bens. En los referits noms. A efecte de millorar, y no en manera alguna deteriorar. De son grat y certa ciencia, per si, y los seus respective, establexen, y en emphiteusim donan, y concedeixen als Señors Francisco Comaduran y Rovira, botiguer ciutadá de Barcelona, y a Antonia Comaduran y Delaforja conjuges presents, y avall acceptants, y als seus, y a qui ells voldran perpetuament habils emperó, y capaces de alienar tota aquella casa antes pati, o sol de terra clos, y cubert, a las horas vugarment dit rentador, o fusina de argenter, per trovarse en ell un oporatori, o moli de netejar, o triar or, y plata, vuy ab un portal fora en lo carrer publich avall escrit obrint, ab tots sos drets, y pertinencias universalment, que en los referits noms, y altrament per ls titols avall escrits tenen, y posseheixen en la present ciutat de Barcelona, y en lo carrer antiuament nomenat den Jaume Aymerich, y vuy la Plasseta dels Argenters, entre lo carrer antes dit de Mar, y en lo dia la Argenteria, y lo carrer de Basea, que conte de fondo, ço es desde el portal a la paret de frent nou canas, y dos palms, y desde el pou fins a la paret del enfront que es mitgera ab la infrascrita casa de Bransi, conté enclos lo pou nou canas un palm, y mitg, tot cana de Barcelona. La qual casa junt ab altras a ella contiguas, per la part de mitgdia que vuy posseheix lo Magnifich Señor Bernat Brausi ciutadá honrat de Barcelona, que antiguament eran unidas, y después se divdiren. Se tenen per Sa Real magestat (que Deu quarde) a cens de deu sous tots añs pagadors en dotse de Dezembre. Qui ho ten per lo Benefici quint baix invocació de Santa Catharina en la Santa Iglesia Cathedral de Barcelona fundat y baix son domini, y alou a cens de tres morobatins a rahó de nou sous quiscun tots añs pagadors en lo dia de sant Miquel de Setembre. Los quals censos de Sa Real magestat y de dit Benefici, deurán pagar annualment dits conjuges Comaduran y Laforja adquisidors sens dañs, ni despesas de dits mare y fill Clará estabilients, ni dels seus, no de sos bens, emperó deuhen estos ser salvos, y segurs tant sobre la dita casa que estableix com sobr el la altra allí contigua, que possheix vuy lo dit Magnifich Señor Bernat Brausi. Y se ha de saber que encaraque en lo acte de la venda de ita caa que avall se calendará, com y en lo del establiment que de ella, y la altre que posseheix dit Bransi feu lo mer executor dels bens vacans a Bonaventura Tornaguera argenter ab acte rebut en la escrivania major de la batllia general de Cathaluña als dotse Dezembre mil siscents setanta cinch, no se hace menció del dit cens de tres morobatins, y per ells de una lliura set sous, no de la Señoria directa de dit Benefici quint de Santa Catharina, pero la veritat del fet es que las ditas dos casas aixi la que ab lo present se estableix com la altra que allí posseheix lo referit Bransi están en alou, y domini directe del sobredit benefici quint de Santa Catharina en dita Santa Iglesia de Barcelona fundat, eo per son obtentor a la prestació del sobredit cens de tres morobatins, y per ells una lliura set sous tots añs pagadors en lo dit dia de sant Miquel de Setembre, conforme aixis consta, y mes llargament se expressa, y es de veurer en la confessió que de dita casa feren los dits mare y fill Clará a favor del Rnt. Dr. Pau Soler Pbre. y obtentor de dit benefici, ab altre acte rebut en poder del notari avall escrit als trenta de Juliol prop passat de est any mil setcents vuitanta vuyt, y en los diferents titols molt antichs en ella calendats a que se refereixen. Y afrontava dita casa a llevant part ab lo carreró de sant Roch, y part ab las casas de Aleix, y Maria Bransi; a mitgdia part ab las mateixas casas dels conjuges Bransi, y part ab altras casas que allí possehia Francisco Clará lapedari; a ponent ab las mateixas casas de dit Clará; y a tremuntana ab la Plasseta dels Argenters. Y vuy afronta també per si sola a llevant part ab lo dit carrer de Sant Roch, y part ab la dita casa de dit magnifich bernat Bransi; a mitgdia part ab la mateixa casa de dit Bransi, y part ab la casa de Mariano Mestres fuster, que fou de Francisco de Mariano Mestres fuster, que fou de francisco Clará argenter; a ponent ab la mateixa casa de dit Mariano Mestres; y a tremuntana ab la dita Plasseta dels Argenters, o carrer antes den Jaume Aymerich. Y especta la dita casa a dits mare y fill Clará establilients,; a saber es a dita Caietana Clará com a tenutaria predita, y usufructuaria dels bens que foren de dit difunt Francisco Clará son marit, per est dexada (com se ha dit) ab son ultim testament sobre calendat, y al referit Felip Neri Clará, com a hereu del mateix Francisco Clará son pare per ell instituhit ab lo mateix referit son testament. Al qual Francisco Clará espectava com a hereu de Ignasi Clará argenter, ciutadá de Barcelona son pare per est instituhit ab son ultim testament que feu en poder de Miquel Cabrer notari publich de número de Barcelona al primer de Abril mil setcents quaranta, y después de la mort fou pubicat als quatre dels mateixos mes y any. Al qual Ignasi Clará pertañia com a hereu de altre Francisco Clará lapidari, ciutadá de Barcelona son germá per est substituhit, e instituhit respective en lo cas que tingue lloch no sols per mort de Madalena Clará conjuges sos pares, y de Eulalia Clará y Cradeny muller de dit Francisco, sino també per haver dita Eulalia Clará essent viuda entrat Religiosa Descalsa, y professat, segons se assereix, en lo any mil setcents quinse en lo Convent de Religiosas Descalsas de la ciutat de Vich hereus per dit Francisco Clará en primer lloch instituhits ab son ultim testament que feu en poder de Joseph Vilamala notari publich de Barcelona als tres de Maig de mil setcents set. Y después de sa mort fou publicat als vint y sis de Juliol del mateix any mil setcents set. Y a dit Francisco Clará lapidari espectava la dita casa en virtut de venta perpetua de aquella a son favor feta per Bonaventura Fonrnaguera argenter ciutadá de Barcelona ab acte rebut en poder de Bonaventura Gali notari pubich de la mateixa ciutat als catorce Dezembre mil setcents tres firmat en part per rahó de Señoria. Y est establiment fan aixis com millor dir, y entendrer se pot ab los pactes seguents. Primerament: que dits adquisidors degan millorar la dita casa establerta, y en res no deteriorarla.
Item: Ab pacte que dits adquisidors, y los seus a mes del cens que avall se imposara degan pagar annualment no sols los censos de una lliura set sous a dit Benefici quint de santa Catharina, y lo de deu sous a Sa Real Magestat a que está obligada dita casa, sino també lo catastro, paballons, y demes carrechs Reals, que per rahó de ella deuhen pagarse y satisferse.
Item: Ab pacte que dits adquisidors degan entragar a sos propris gastos a dits mare, y fill Clará una copia authentica del present acte de establiment.
Item y finalment: Ab pacte que per cens de dita casa establerta, y de las milloras en ella fahedoras degan dits conjuges Comaduran, y Delaforja adquisidors, y los seus respective para annualment a dits estabilients, y als seus cinch sous barcelonesos franchs de tota corresponció que imposan junt ab tota la Señoria mitjana irma, fadiga, y altre qualsevol dret al Señor mitjá competent, comensant a fer la primera paga del dia present a un any, y aixis consecutivament los demes añs en semblant dia, o termini. Y en ditas cosas establertas no pugan dits adquisidors, ni los seus proclamar altres Señors que a dis estabilients, als seus, y als demes Señors sobre nomenats. Puga emperó passats los trenta días de la fadiga a ells dits estabilients, y als seus, y als demes Señors sobre indicats respective competents, vendrer, establir, y altrament alienar la sobredita casa establerta a personas habils, y capaces de alternar. Salvos en y sobre la mateixa casa dalt establerta lo cens sobre novament imposat, junt ab la Señoria mitjana, firma, fadiga, y altre qualsevol dret a ell annexo. Y salvos també aixi en y sobre dita casa establerta, com en y sobre lo referit cens dalt novament imposat los censos y demes drets dominicals dels Señors sobre notats, y Salvat lo lluhisme a ells respective competent per rahó del present establiment. Lo qual deu contarse, y regularse segons thenor de la clausula del seté per ser lo alou de dit benefici eclesiastich, respecte de hacer succehit també a eclesiastich que ha en lo any mil doscents vuitanta nou, molt antes de la sentencia arbitral possehia, y percibía dit cens y domini directe, que después en vint de Dezembre mil quatre cents sexanta vuyt foren transferits a dit benefici en part de la dotació de la jundació de aquell, que foren los marmessors del testament del Rnt. Pere Thomas Pbre. y beneficiat de la Parroquial Iglesia de Santa Maria del Mar de esta ciuta ab acte rebut en poder de Barthomeu del Bosch notari publich de Barcelona lo dit dia vint Dezembre de dit any mil quatrecents sexanta vuyt, conforme mes llargament se expressa, y es de veurer en la sobrecalendada confessio. La entrada del present establiment son tres mil quatrecentas noranta una lliuras tretse sous, y quatre diners moneda barcelonesa que condessan rebrer de dits adquisidors de comprants realment, y de fet, en presencia del notari, y testimonis avall escrits de que ab lo present los dirmam apoca. Y aixi renunciant a la exepció de la entrada no ser aixi convinguda, a la de dolo, a la lley ultra dimidium, y a tot, y qualsevol altre, dret y lley de son favor donan, y cedeixen a dits adquisidors, y als seus tot lo mes que valer pogués la dita casa establerta del cens, y entrada predits. Mes avant, convenen, y prometen a dits adquisidors, y als seus la mateixa casa establerta, junt ab las milloras en ella fahedoras ferlos valer, tenir, y possehir, y que ells y los seus respective los estarán de erma y legal evicció sempre, y en tot y qualsevol temps, y cas ab restitució y esmena de tots dañs, gastos y despesas estipuladas, segons esstil. Per lo que ne obligan tots sos bens, y drets, y del altre dels dos assolas mobles, e immobles, presents, y veniders, renunciant al benefici de novas constitucions divididoras y cedidoras accions, y a la consuetut de Barcelona que parla de dos, o mes que assolas se obligan. Y dita Caietana Clará cerciorada de sos drets, per lo notari avall escrit renuncia al beneici Valleya S.C. y a la autentica que comensa: siqua mulier. Y los dos renuncian generalment a tot y qualsevol altre dret, y lleu de son favor llagament. Y presents dits Francisco y Antonia Comaduran y Delaforja conjuges adquisidors predits llohant, y aprobant las sobreditas cosas, y acceptant com acceptan lo present establiment ab los pactes, y condicions sobre mencionats a que expressament concenten. De son grat y certa ciencia convenen, y en bona fe prometen a dits Caietana y Felip Neri Clará mare y fill estabilients sobedits, y als seus que compliran los pactes sobre continguts, que pagaran lo cens sobre imposat en lo modo, y termini sobredits, y que cumplirán tot o demes a que per rahó del present establiment sian tinguts, y obligats, sens dolació, ni escusa alguna ab lo acostumat salari de procuradors dins Barcelona deu sos, y fora vint sous, y ab restitució y smena de tots dañs, gastos, y despesas estipuladas, segons estil. Per lo que especialmente ne obligan, e hipotecan a dits estabilients la referida casa a ells sobre establerta, eo tot lo dret emphiteutich que en ella los competeix. Y generalment sens perjudici de dita hipoteca obligan tots sos bens, y drets, y del altre dels dos a solas mibles e immobles, presents y veniders. Renunciant a las lleys de la hiporeca, al benefici de novas constitucions, divididoras y cedidoras accions, y consuetut de Barcelona que parla de dos, o mes que assolas se obligan. Y dita Antonia Comaduran y Delaforja cerciorada de sos drets per lo notari avall escrit, renuncia al benefici valleyá S.E. y a la autentica que comensa: Si qua mulier. Y en quant a la obligació de dit Francisco Comaduran son marit renuncia a son dot esponsalici, y altras drets que lo competescan en los bens de dit son marit, colent que dits estabilients, y los seus li preferescan en aquells, y los dos renunciant generalment a tot, y qualsevol altre dret, y lley de son favor llargament. Y per pacte a son propri for submetentse al for del Illustre Señor Corregidor de Barcelona, o de altre qualsevol jutge, o superior secular, tantsolament ab faculta de variar lo judici y fan, y firma escriptura de ters, baix pena de ters en los libres dels tersos de la curia de dit Ilustre Señor Corregidor, o de altre qualsevol superior secular tantsolament., Per lo que ne obligan tots sos bens y drets y del altre dels dos a solas solament per pacte expres aixi entre ditas parts convinguts, mobles, e immobles presents y veniders. Y aixi las mateixas parts esto es dits estabilients, y los referits adquisidors juran solemnament, y en forma a Nostre Señor Deu, y a sos Sants quatre Evangelis no sols que las sobreditas cosas tendrá sempre per fermas, y agradables, y contra aquellas no faran i vndran en temps algún per ninguna causa, o rahó sino també que lo present contracte no se ha fet en frau ni perjudici dels Señors dominicals sobre nomenats, ni de sos rets. Y volen ditas parts que del present contracte se fassan doscopias autenticas, y que se entreguen a cada una de ellas, per mi lo notari avall escrit. Y declaran las mateixas parts quedar advertidas per mi lo dit e infrascrit notari, que lo present acte deu registrarse, y de ell haverse la deguda rahó en lo ofici de hipotecas de esta ciutat en los sis días seguents als de sa firma per los fins, y efectes expressats en la Real Pragmatica de hiporecas, y en lo edicte sobre ella novament publicat. Y aixi en testimoni de veritat ho firman dictas parts en esta ciutat de Barcelona als divuyt días del mes de Agost any del Naixament del Señor de mil setcents vuytanta y vuyt. Essent presents per testimonis Pau Plana y Font, y Joseph Palou y Far escrivents.
Per dita Señora Caietana Clará, que digué no saber de escriurer, y de sa voluntat firmo jo Felip Neri Clará y Pujol, Francisco Comaduran y Rubira, Maria Antonia Comaduran y Delaforje, En poder de mi Joseph Bonaventura Fontana notari publich de número de Barcelona, qui aformo coneixer a dits otorgants, y que tots firmaren de ma propria, a excepció de dita Señora Caetana Clará, y que per ella, que digué no saber de escriurer, firmá dit Joseph Palou escrivent altre dels sobredits testimonis.