Saga Bacardí
05315
ESCRITURA DE CREACION DE CENSO HACIA PEDRO, POR SU HERMANO FRANCISCO TUSQUETS, COMADURAN Y DELAFORGE.


En nom de Deu, amen. D. Francisco Tusquets, Comaduran y de Lafroge propietari natural y vehí de aquesta ciutat de Barcelona. Pera millorar y no deteriorar en manera alguna. De ma libre y espontanea voluntat per mi y per mos hereus y successors establesch al Rnt. Dr. D. Pere Tusquets Pbre. Natural y residint en dita ciutat mon germá, adquirint com a laica y privada persona present, y abaix acceptant als seus y a qui ell voldrá perpetuament tota aquella porció de terreno de tinguda cuaranta dos palms de ample per ponent vuitanta cuatre palms de llarch, cual terreno es part y de pertinencias de aquella pesa de terra campa de tinguda una mojada poch mes o menos sita en lo territori de aquesta ciutat en lo lloch dit Granada o la Travesia sota la casa nomenada dde Laforge al costat del camí que dirigeix a San Gervasi. Y se tenen junt ab lo restant de dita pesas de terra per los menors de D. Ignasi Padrell Pedralbes y Estaper del Mas botiguer de telas que fou de aquesta ciutat en domini mitjá al cens de dos diners pagadors tots anys en lo dia set del mes de Abril. Qui ho tenen per la pabordia del mes de Agost de la Santa Iglesia Catedral de la present ciutat y per son Rnt. Paborde y administradors en nom de aquells y baix domini y aloy de dita pabordia, al cens de deu sous pagadors tots anys en lo dia de Sant Joan del mes de Juny. Comfronta lo referit terreno a llebant ab honors de D. Anton Juli hisendat domiciliat en aquesta ciutat; a mitgdia y tramontana ab lo restant de lo sobredita pesa de terra; y a ponent ab un camí que dirigeix a la Travesera. Y me especta la referida pessa de terra a la cual es part lo dit terreno que establesch com a hereu y successor de Da. Maria Francisca Tusquets Comaduran y de Laforge ma difunta mare instituit tal en lo testament que esta entregá clos a D. Jaume Rigalt y Estrada notari que fou de la present ciutat en trenta de Juriol del any mil vuitcents trenta y seguida la mort de la Señora testadora fou obert y publicat en vint y set y vint y nou Novembre del any mil vuitcents trenta dos. A la cual pertañia no sols en la cualutat de hereva universal de Da. Antonia Comaduran y de Laforge sa mare y e co-hereva de D. Francisco Comaduran y Rovira conjuges, este n lo dia de son obit Pbrere. Instituida per ell en son postrer testament que otorgá clos a dit D. Jame Rigalt y Estrada notari en cinch de Juny del any mil vuitcents vint y hu, y despues de la mort del testador fou obert y publicat en vint y sis y vint y vuit de Desembre de mil vuitcents vint y dos, sino que també en virtut de renuncia y cesió feta a son favor per los demes cohereus del prenomenat D. Francisco en un dels pactes del conveni firmat entre estos y dota sa Señora mare rebut en poder igualment de dit notari Rigalt en vint de Juriol del any mil vuitcents vint y sis. Y als nomenats D. Francisco Comaduran y Rovira y Da. Antonia Comaduran y de Laforge sos avis espectava per titol de establiment perpetuo fet a sonf avor entre altres cosas per lo nomenat D. Ignasi Pedrell Pedralbes y Estaper del Mas rebut en poder de D. Francisco Joan Elias y Bosch notari de Barcelona als set de Abril del any mil setcents noranta set. Lo cual establiment fas aixis com millor en dret procedeix baix los pactes y condicions seguents.
Primo; Que eurá dit adquisidor milorar la cosa establerta, fabricant casa dins lo termii de un any contador del dia de abuy invertint alomenos la cuantitat de sisentas lliuras catalanas sens poder reddir dit terreno establert que no hi hagia gastat la indicada partida y en cas contrari deurá pagarla a mi lo estabilient o a mos successors en pena de no haberse cuplert.
Item: Que haurá construir dita casa tant dit hort, pati o passadis baix los-lo plan firmat per lo mestre de obras D. Anton Blanch y aprobat per mi lo estabilient.
Item: Que haurá dit adquisidor fer construir las parets mitgeras de palm y mitg de gruix, y de pedra fins a la altura del primer pis o la del gruix sec onfinguia ab lo vehí, present en palm de cada solar per la construcció de ella de modo que estiguia colocada al dentro de la linea divisoria dels solars.
Item: Que deurá lo adquisidor donar carregament als vehins en las parets que sian mitgeras mediant pagant estos la part que los corresponguia, sens poder fer oberturas que deuguian als dits vehins tant de ditas parets com de la de tanca del hort.
Item: Que dambé deurá lo adquisidor subgetarse en cuant a la construcció de la casa y vertits de las aiguas a lo que disposia lo Excelentisim Ajuntament de aquesta ciutat.
Item: Que vindrá a carrech del propi adquisidor lo arreglar la meytat del carrer del frente del terreno se li estableix en lo modo ho disposia dit excelentisim Ajuntament
Item: Que en lo cas que lo Gobern permetés redimir los censos en vales Reals o altre paper moneda lo adquisidor renuncia per ell y los seus y ara per a las horas la tal facultat en rahó del cens se imposará, y si tal cas que dit Gobern no obstant lo pactat manes la citada redenció deurá esta ferse sempre en diner efectiu, metalic a rahó del tres per cent, en res obstant cualsevols lleys o Reals ordres que permetesen lo contrari tant impposadas com imposadoras.
Item: Que per rahó de la cosa establerta y de las milloras en ella faedoras deurá lo adquisidor y los seus prestar anualment a mi lo estabilient y a mos sucesors, divuit lliuras de cens irredimibles, ab domini mitjá, firma, fadita y demes drets anecsos, ab prohibició de imposarse altre successor, si sols censar nuda percepció, en moneda metalica de or y plata, comensant la primera paga del dia de abuy a un any, y aixis consecutivament en los demes anys, en igual termino, A mes del cual cens vindrá a carrech del adquisidor y dels seus lo haber de pagar las contribucions y demes que exigesquia lo Gobern tant per rahó del terreno li establesch y edifici que en ell se construirá com sobre lo cens novament imposat pues que jo lo estabilient y mos successors deurán cobrar liquit y franch de tot carrech y controbució lo predit cens.
Item y finalment: Que deurá lo adquisidor satisfer lo import de aquesta escriptura, paper sellat, drts de hipoteca y de registre entregantne a sas costas a mi lo estabilient una copia autentica en deguda forma y aprobada també a sos gastos per los Señores dalt expressats. Y ab dits pacts y no sens ells fas lo present estabiliment de la citada porció de terreno en la cual no podrá lo adquisidor ni los seus proclamar altre Señor que a mi y los desobre individuats pero podrá pasats los trenta dias de la fadiga pertocant a cada un de ells vendrer, permutar, establir y altrament alienar la cosa establerta a persona habils y capaces per adquirir. Salfos sempre a mi y als meus lo cens novament imposant junt ab la señoria mitjana y los demes censos y drets per la cual als altres Señors y lo lluisme los correspon poer rahó de aquell contracte. La entrada del present establiment es un parell de pollastres, los que comfeso haber rebut del adquisidor a mas voluntats. Per lo que renunciant a la eccepció del cens y entrada no ser aixis convinguts, a la lley que afavoreix als engañats en mes de la meytat del jus valor, y a cualsevol altre lley o dret de mon favor, prometo al adquisidor y als seus ferli valer y tenir la cosa establerta ab totas las milloras fahedoras en ella y estarli de legal evicción en tot y cualsevol cas, ab restitució y esmena de danys, y gastos, baix obligació de tots mos bens y drets, mobles e immobles, presents y veniders, ab renuncia a cualsevol lleys y drets especials y generals, que pugan afavorirme, y a la que proibeix la general renunciación. Y present a estas cosas dit Rnt. Dr. D. Pere Tusquets adquisidor accepto aquest establiment ab sos pactes en ell contratats, als cuals espresament consento, y de ma libre voluntat prometo al indicat D. Francisco Tusquets mon germá que cumpliré los dits pactes comforme estan transcrits, y qu elo que venen a mon carrehc que pagaré lo concebut cens de divuit lliuras en son degut temps y que cumpliré tots los demes que sia a mon carrech en virtut de aquest establiment sens dilació ni escusa alguna, ab lo salari estilat de procurador y ab restitució y esmena de tots danys, y gastos. Per lo cumpliment de las cuals cosas hipoteco especialment la cosa establerta, o lo dret emfiteutich util domini y pocesió natural que me competen en ells, y generalment sens perjudici de dita especial hipoteca, ab renuncia a las lleys de ella, obligo tots los altres mos bens y drets, mobles e immobles, presents y veniders, ab renuncia a cualsevol lley, o dret de mon favor, y a la que prohibeix la general, renunciació. Y per pacte a mon for propi, me sommeto als tribunals de primera instancia de aquesta ciutat, y als demes que convinga, del Regne pera que me apremien al cumpliment de lo referit per tot rigor de dret y via executiva com per sentencia difinitiva pasada en autoritat de cosa judicada y consentida, per mi mateix, firmant al efecte escriptura de ters, baix pena de ell, en las curias de dits tribunals, y demes superiors com queda referit. Baix obligació de dits mosn bens. Prometent finalment y jurant tant estabilient com adquisidor no sols no contravenir a estas cosas en temps ni per motiu algun sino també que lo present contracte no se ha fet en frau dels dominos dalt referits ni de sos drets. Quedant advertits haberse de pendrer la rahó de aquesta escriptura en la contaduria de hipotecas ae la present ciutat dins lo termini competent inseguint lo previngut per Real Pragmatica previo lo pago dels drets imposats per Reals odres seus cuals requisit resria de ningun valor. En testimoni de las cuals cosas coneguts del infrascrit notari aixis ho otorgan y firman en la ciutat de Barcelona als dinou de Febrer de mil vuitcents cincuanta. Essent presents per testimonis D. Mariano Riera y D. Narcis Gifré y de Bahí vehins de la mateixa.
Francisco Tusquets Comaduran y Laforge, Dr. Pere Tusquets Pbre. En poder de mi Jaume Rigalt y Alberch notari.



D. Anton Blanch mestre de obras, Francisco Bosch fuster, naturales de Barcelona, Anton Raich mañá natural de Ferran Joaquim Monteriol vidrier natural de Barcelona y Joan Binet pintor natural de Canet de Mar, vehins de aquesta ciutat de Barcelona. De nostra libre y espontanea voluntat confesam y regonexem a D. Francisco Tusquets Comaduran y de Laforge hisendat natural y vehí de la mateixa ciutat, a est acte present. Que en diners contants realment y de fet a voluntats nostras nos ha donat y pagat cinch mil cent trenta tres lliuras deu sous y onse diners moneda catalana a saber, a mi dit D. Anton Blanch dos mil noucentas vuit lliuras, onse sous: a mi Francisco Bosch mil trescentas setanta una lliuras, tretse sous y dos diners: a mi Anton Raich cuatrecentas noranta lliuras setse sous y un diner: a mi Joaquim Monteriol cent cincuanta sis lliuras cinch sous y vuit diners: y a mi Joan Visset las restants docentas sis lliuras cinch sohs, las cuals respective partidas son y nos serveixen en total pago de lo que han importat las obras, vestrets, materials, y recaptes de nostres respectius oficis que ferem de desde lo mes de Febrer a ultim de Setembre del any mil vuitcents cuaranta nou, en una casa situada al carrer den Aymerich cantonada al de la Argenteria de aquesta ciutat propia de dit D. Francisco Tusquets, cuals obras que eran enterament necesarias consisteren en derribar los embants del segon, tercer y cuart pis, contruhitlas de nou deixantlas arribosats y anblamats, derribar la paret que divideix la casa xica, propia de dit Señor situada en un carreró que no te transit ab la sobredita del carrer den Aymerich, y de la Argenteria, construida de nou la citada paret y lo terrat de la casa xica, fer cihch minas novas y las necesarias ab tots sos conductos. Desenrrajolar los dits tres pisos y enrajolarlos de nou, ab rajolas finas