Saga Bacardí
05571
ESCRITURA DE APERTURA DE TESTAMENTO DE MIGUEL ALEGRE.


Die Martis V mensis Juny anno a Nativitate Domini MDCCXXXVI.
En nom de Deu, sia. Amen. Jo Miquel Alegra botiguer de tall ciutadá de Barcelona, fill lletitim y natural de Vicens Alegra texidor de llana de la vila de Esparraguera, Bisbat de Barcelona y de Violant vonjuges difunts. Estant ab salut corporal, y ab mon bo enteniment, sana, y integra memoria, y ferma paraula fas, y ordeno mon ultim testament, ultima y derrera voluntat mia, En, y ab lo qual elegesch en marmessors, y del present meu testament, ultima, y derrera voluntat mia, executors a Maria Alegra y Guix charissima muller mia, Maria Antonia Gibert y Alegra muller en segonas nupcias de Agustí Gibert y Xurrich comerciant, ciutadá de Barcelona filla mia, que en primeras nupcias fou muller de Francesch Roig y Rovira comerciant, també ciutadá de Barcelona, dit Agustí Gibert, y Xurrich mon gendre, al Rnt. Dr. Diego Guix Pbre beneficiat en la Parroquial Iglesia de Santa Miaria del Mar de la present ciutat, Joseph Alegra botiguer de la vila de Reus, Camp y Arquebisbat de Tarragona, Francesch Puget botiguer de tall, y Joan Puget parayre, ciutadans de Barcelona mos nebots, y Francesch Roig y Vives argenter ciutadá de Barcelona, als quals, y a la major part de ells dono ple poder de cumplir, y executar lo preent meu testament, ultima y derrera voluntat mia, com y també avall trobaran escrits, y per mi ordenats.
Primerament, y altes de totas cosas vull, orden, y man que tots mos deutes, que lo dia de mono bit jo deuré y totas las injurias a restitució a las quals jo seré tingut y obligat, sian pagats, y satisfets, satisfeta, y esmenadas de mos bens, breument, simplament, sumariament, y de pla, segons que dits deutes, y injurias millor mostrar, y probar, se poran per actes, albarans, o altres llegitimas provas, la sola veritat dels fets, atesa, y considerada,
Elegesch la sepultura al bos meu fahedora en dita Parroqual Iglesia de Santa Maria del Mar en lo vas del difunt Pere Guix mon sogre, la qual vull me sia feta general de beneficiat fentsem absolta general per la Rnt. Comunitat de Pbres. de dita Iglesia Parroquial, y la de Religiosos del Convent de Nostra Señora del Bon succes del orde de Servitas de la present ciutat, gastant per est efecte de mos bens, lo que será menester.
Item: Vull y mano, que encontinent mono bit seguit, o lo mes prest sia posible per salut, y repos de la mia anima me sian fetas dir, y celebrar tres mil missas de charitat sis sous quiscuna, ço es siscentas en dita Parroquial Iglesia de Santa Maria del Mar.= Cent en la Iglesia del Convent de Nostra Señora de la Mercé.= Doscentas en la Iglesia del Convent de P. Sant Francesch.= Cent en la Iglesia del Convent de Santa Mónica.= Doscentas en la Iglesia del Convent de Nostra Señora del Carme.= Quatrencentas en la Iglesia de dit Convent de Nostra Señora del Bonsucces.= Cent en la Iglesia del Convent de Sant Francisco de Paula.= Doscentas en la Iglesia del Convent de Santa Catarina Martyr.= Cent en la Iglesia del Convent de Trinitaris Calsats.= Cent en la Iglesia del Oratori de Sant Feliph Neri.= Cent en la Iglesia de la Casa de la Missió.= Sinquanta en la Iglesia del Convent de Sant Agustí.= Cent n la Parroquial Iglesia de Sant Miquel Archangel.= Cent en la Parroquial Iglesia del Convent de Nostra Señora de Gracia del territorio de esta ciutat.= Y las restants doscentas sinquanta a la disposició de dits marmessors meus.
Item: Deix y llego al Hospital General de Santa Creu de la present ciutat, sinquanta lliuras.= y al de Nostra Señora de Misericordia vint y sinch lliuras barcelonesas per subvenció dels pobres ded its Hospitals, y per una vegada tantsolament.
Item: Deix, y llego a la Junta del Regalo dels Pobres de dit Hospital General, vuytanta lliuras barcelonesas, las quals vuui sian esmersadas a fi de censal en lloch tuto, y segur, y que la pensió de dit censal servesca per lo regalo dels Pobres de dit Hospital, que vull se fassa cada un any, en lo dia, o festa de Sant Miquel Archangel, lo qual llegat fas a dita junta, en cas jo en vida no los hage donadas ditas vuytanta lliuras, y no altrement.
Item: Deix, y llego a la congregació secular sots totil del retixement de Maria Santissima fundada en lo Collegi de Bethem de la Companya de Jesús, de la qual som congretats, vint y sinch lliuras barcelonesas peraque se empeen en ferma delebrar tantas missas, quantas celebrar sen poran en la Capella de dita Congregació lo dia de la mia funeraria.
Item: Deix, y llego a la Congregació de Maria Santissima dels Dolors, findada en la Iglesia del dit Convent de Nostra Señora del Onsucces de la qual som Congregant, vint y sinch lliuras barcelonesas, peraque se empleen en celebració de missas, en dita Capella lo dia de la mia funeraria.
Item: Deix, y llego a dit Agustí Gibert y Xurrich gendre meu en lo cas que a ell li premorirá dita Maria Antonia muller sua, y filla mia, sens haver deixat fils, un, o molts mascles, o femellas, a ell, y a dita Maria Antonia sa muller comuns, y no altrament, ni en altra manera sis mil lliuras barcelonesas, de las quals puga fer, y disposar a sas liberas voluntats, per lo molt apreció fas de ell.
Item: Deix, y llego a dit Joseph Alegra Nebot y Marmessor meu sinch centas lliuras barcelonesas, las quals vull se retinga dels capitals o avansos, que lo dia de mono bit me trovaré tenir en la Companya tinch ab ell formada de una botiga, queste posara, y administra en dita vila de Reus. Y en cas lo dia de mono bit la dita companya si aja finida, vull que ditas sinch centas lliures li sian pagadas per la hereva mia avall escrita del cos de ma heretat. Y en cas lo dit Joseph Alegra lo dia de mon obit no sia viu, deixo, y llego ditas cinch centas lliuras al hereu, y successor univerasal de dit Joseph Alegra mon Nebot.
Item: Deix, y llego a dita Maria Alegra y Guix charissima muller mia Señora majora, poderosa, y usufructuaria de tota la mia universal heretat, y bens, durant sa vida natural, vivine viuda, y mon nom servant. Lo qual us de fruyt no sols comprenga aliments, sino també tot lo ple, e integro usdefruyt del qual dega fer a sas liberas voluntats, per rahó del qual usdefruyt no vull sia obligada en prestar caució alguna, ans be de qualsevol caució que de dret fos obligada prestar, ab lo present la absolch, vull emperó que de di tus defruyt sia obligada en sustentar en mans de dita filla mia en tots aliments a la vida humana necessaris en lo modo, y forma está previngut ab un capitol resultant dels capitols matrimonials entre dit difunt Francesch Roig y Rovira, y dita filla mia firmats en poder del notari avall escrit lo dia 5 de Febrer del any 1729. A mes del qual us de fruyt deix, y llego a dita muller mia per la molta estimació fas de ella, y per los molts serveys, que de ella tinch rebuts, quatre mil lliures barcelonesas, delas quals puga fer, y disposar a sas lbieras voluntats, ab que ab ellas se hage de donar per contenta, pagada y satisfeta feta de tots los credits dotals, que puga tenir y pretendrer en mos bens, donant facultat, y poder a dita muller mia de continuar, y prosseguir lo negoci, y comers, que jo fas, y de empendrer qualsevols negocis, que a ella li aparegan convenients, a major utilitat del us de fruyt, que ab lo present li dexo, exortantla tinga a be de aconsellarse en las empresas de dits negocis, ab aquell, o aquells de mos marmessors, que li aparexerá.
Item: Disposo, y ordeno, que tant dita muller mia, durant son us de fruyt, com la hereva mia avall escrita, tinga obligació de continuar en sustentar, y tenir en ma casa al ditDr. Diego Guix Pre, marmessor meu en la mateixa bona comformitat lo he mantingut jo fins lo dia present.
Tots los altres emperó bens meus mobles, e immobles, haguts, y per haver, noms, veus, drets, forzas, y accions mias universals qualsevols, y ahont se vulla que sian, y que a mi me pertanyen, y pertanyeran ara, y en lo esdevenidor en qualsevol part del mon per qualsevols rahons,d rets, titols, y causas, deix, y atorch (finit emperó lo dit usdefruyt per mi sobre dexat a la dita Maria Alegra, y Guix charissima muller mia) y a mi hereva universal fas, e instituesch a dita Maria Antonia Gibert y Alegra filla mia, si aquella lo dia de mon obit viurá, y hereva mia esser voldrá. Si emperó la dita Maria Antonia filla mia lo dia de mon obit no virurá, viurá mes, a mi hereva no será, perço que no voldrá, o no porá, eo hereva mia será emperó apres morirá quant que quant, en dits casos, y qualsevol de aquells, a la dita Maria Antonia filla mia restituesch, y a mi hereva universal fas, y instituesch a Miquel Roig y Alegra net meu fill de dits Francesch Roig y Rovira y de dita Maria Antonia filla mia, si a les hores viurá, y hereu meu esser voldrá, y lo dit mon net premort, a sos fills llegitims y naturals, y de llegitim y carnal matrimoni procreats, no tos junts, sino lo un despres del altre, preferint los majors als menors, y los mascles a las famellas de grau, en grau, orde de primogenitura entre ells servat. Si emperó lo dit mon net a les hores no viurá, o viurá mes a mi hereu no será, perço que no voldrá, o no porá, eo hereu meu será, y despres, morirá quant que quant sens fills, liberos, o descendents, llegitim y naturals, y de llegitim y carnal matrimoni procreats, e ab tals algun dels quals no arribará a edat perfeta de fer testament. En dits casos y qunscu de aquells substituesch al dit mon net, y a mi hereus universals fas, e instituesch als demes nets meus fills de la dita Maria Antonia Gibert y Alegra filla mia, que lo dia de son obit forsan dexará, y haurá de segon, o altre matrimoni nats, o posthumos, llegitims emperó y naturals, y de llegitim y carnal matrimoni procreats, ço es al un al altre de grau en grau preferint los majors als menors, servat entre ells orde de primogenitura, y ells, o algun de ells premorts, o premort, a sos fills liberos, y decendents llegitims, y naturals, y de llegitim y carnal matrimoni procreats, y ab los matexos vincles, grabamens, y cedicions tinch dit del sobredit Miquel Roig y Alegra net meu, y jereu per mi en segon lloch instituit. Y morint tots los dits nets meus, fills, liberos, o decentents de aquells, sens dits fills, liberos, o decentents, com dalt está dit, e morint la fita filla mia sens dits fills mascles de segon, o altre matrimoni nats, o posthumos, llegitims, y naturals, y de llegitim, y carnal matrimoni procreats, substituesch a la dita Maria Antonia filla mia, y als dits sos fills mascles, y als liberos, o decendents de aquells, y al ultim de ells axi morint, y a mi hereva universal fas, e instituesch a la primer afilla que la dita Maria Antonia Gibert y Alegra filla mia fsçan tindrá de segon, o altre matrimoni llegitima, y natural, y a llegitim y carnal matrimoni procrreada, si a le shores viurá, y hereva mia esser voldrá. Y la dita primera neta mia premorta a sos fills llegitims, y naturals, y de llegitim y carnal matrimoni procreats, no tots junts, sino del un al altre de grau en grau, preferint los mascles, a las famellas, y los majors, als menors, orde de primogenitura, entre ells servat. SI emperó la dita neta mia, a les hores no viurá, o viurá, mes a mi hereva no será, perço que no voldrá, o no porá, eo hereva mia será, y despres morirá quant que quant sens fills, liberos, o descendents llegitims, y naturals, y de llegitim y carnal matrimoni procreats, o ab tals algun dels quals no arribará a edat perfeta de fer testament. En dits casos, y quiscu de aquells substituesch a la dita neta mia, y a mi herevas universals fas, e instituesch a las demes netas mias fillas de la dita Maria Antonia fIlla mia, que lo dia de son obit forsan tindrá de segon, e altre matrimini nadas, o posthumas, llegitimas, y naturals, y de lelgitim y carnal matrimoni procreadas, no totas juntas, sino de la una a la altra, preferint la major a la menor, orde de primogenitura etre ellas servat, y ellas, o alguna de ellas premortas, o premortam a sos fills liberos, o decendents llegitims, y naturals, y de llegitim y carnal matrimoni procreats, y ab los mateixos vincles, gravamens, y condicions, que tinch sobre expressat del sobredit Miquel Roig y Alegra net meu, hereu per mi en segon lloch instituit. Y morint totas las ditas netas mias, fills liberos, y decendents de aquellas sens dits fills, liberos, o descendents, com dalt está dit. En dits casos, y quiscu de aquells al ultim dels fills, liberos, o decendents de las ditas netas mias substituesch, y hereu meu universal instituesch a nostre Señor Deu Jesu Christ, y a la mia anuma, volent, y ordenant que tots mos bens sian convertits, y empleats en aquells pios sufragis, que disposará, y ordenará lo ultim de mos decendents, que se trovará esser mon hereu. Y declarant ma intenció dich esser ma voluntat constituir, y ordenar ab la orde de las institucions, y substitucions per mi sobre dits posadas un fideicomis real, y perpetuo, gradual y accensiu, entre tots mos decendents fills, y fillas, liberos, o descendents de la dita Maria Antonia filla mia en lo modo, y forma per mi sobre disposat. E diesitjant que los nets, y netas meus que forsan tindrá la dita Maria Antonia filla mia de segon, o altre matrimoni llegitims, y naturals, y de llegitim y carnal matrimini procreats, y procreadas, quedian congruament dotats, y dotadas casant emperó las netas de concentiment, y voluntat de la dita Maria Antonia sa mare, y filla mia y dels mes proxxims parents, no obstant lo vincle y fideicomis per mi sobre disposat. Assenyalo a cada un, y cada una de ells, y ellas ço es als nets quant pendran estat, y a las netas per collocació de son matrimoni, casant en la conformitat antes expresada, y no altrament quatre mil lliuras barcelonesas, a cada un dels nets, y de cada una de las netas quatre mil lliuras y dos bahuls, novials ab sas robas, y vestits. Donant facultat a la dita Maria Antonia filla mia de aumentar lo present llegat a dits fills, y fillas seus nets, y netas mevas, fins a la quantitat de sinch mil lliuras. Tot lo que los servesca en satisfació, y paga de sa llegitima materna, y de qualsevols drets tinguessen, y los poguessen competir sobre ma heretat, y bens, y de la dita sa mare. Volent que dits nets, y netas meus, fills, y fillas seus pugan disposar liberament a totas sas voluntats tant de las ditas quatre mil lliuras, bahuls, robas, y vestits, com del augment que forçan la dita Maria Antonia mare sua, en virtut de la facultat que ab lo present li dono, los fará morint ab fills, algun dels quals arribé a edat perfeta de poder fer testament, morint emperó sens dits fills a edat de testar no pervenint, sols pugan testar, y a sas liberas voluntats fer de la meytat de ditas quatre mil lliuras, y del augment, que dita mare sua forsan los fará, y la restant meytat junt ab dits bahuls, robas, y vestits, en la conformitat, que les hores se trobaran, tornen, y pervingan al que les hores se trovará esser hereu, y successor meu universal. Si emperó algun de dits nets meus voldrá esser ecclesiastich, en tal cas vull, y es ma voluntat que puga disposar de las ditas quatre mil lliuras, a effecte de pendrer ab ellas alguna dignitat, o titol ecclesiastich, y no altrament. E declarant esser ma voluntat disposo, y ordeno, que en lo cas tinga llich lo vincle, y fideicomis per mi apossat a favor de Nostre Señor Deu Jesu Christ, y a la mia anima per falta de descendencia de dita Maria Antonia filla mia, en dit cas, deixo, y llego a dit Joseph Alegra mon Nebot las casas y heretat, que possehesco en lo termini de la present ciutat, ab totas las terras, honors y possessions de pertinencias de ditas heretats, y ell premort a sos fills, que hereus li serán, y en lo modo, y forma que succehit li haurán. Y en lo mateix cas deix y llego a dits Francesch Puget, y Joan Puget nebots, y marmessors meus mil lliuras barcelonesas a quiscu de ells, y ells, o algun de ells premorts, o premort a sos fills, que hereus los serán, y en lo modo y forma que succehit los haurán. Y aixi mateix deix, y llego a Joan Puget jove botiguer de tall, fill del difunt Thomas Puget parayre Nebot meu mil lliuras barcelonesas, y ell premor a sos fills que hereus li serán, y en lo modo, y forma que succehit li hauran en cas dexats ne hage y sino al germá o germans seus, que hereus, o successors universals serán de dit Thomas Nebot meu en lo modo y forma que succehhirli hauran. Y en lo mateix cas deix, y llego a Jacintha Rosell muller de Barthomeu Rossell assahonador, ciutadá de Barcelona, y a Rosa Trias muller de Francisco Trias argenter, ciutadá de Barcelona nevodas mias, sinch centas lliuras barcelonesas, a quiscuna de ellas, y ditas nebodas mias, o la altre de ellas premortas, o premorta, a sos fills que hereus los seran, y en lo modo y forma, que a dita mare sua hauran succehit.
E declarant mes ma intenció dich esser, ma voluntat que los fills, o fillas d ella dita Maria Antonia ma filla liberos, o decendents de aquells, o aquellas, que pofessaran en alguna religió encaraque sia de las que son capaces de succehir, en lo mateix instant, que lo dit fill, o folla, liberos, o decendents de aquellas professará en qualsevol religió que sia, quedia privat com ab lo present meu testament lo privo de succehir a ma universal heretat, y bens, volent que en dit cas tota la mia universal heretat, y bens fassia transit, y succehesca lo immediat cridat, o cridada, segons las institucions, y substitucions per mi sobre disposadas. Lo que semblantment previnch ordeno, y disposo, per en cas que algun, o alguns dels fills, o filas liberos, o decendents de la dita Maria Antonia ma filla cometes, o conetessen crim de lessa Magestat Divina, o Humana (lo que Deu per sa infinita misericordia no permetia) per quant en dit cas, ab tal, o als tals un dia antes de perpetrar, y cometrer lo dit crim, los privo de la dita ma heretat, y bens y vull que ipso jure fassia transit al immediadament cridat, y aquest succehesca a ma heretat, y bens de la mateixa manera que hauria succehit, si lo dits culpats de crim de lesa Magestat Divina o Humana fos sen estats nats, ni procreats.
E mes avant en major explicació de ma voluntat, e peraque ma heretat, bens se conserven enterament en tots mos descendents, fills, y liberos, y decendencia de la dita Maria Antonia filla mia, expressament prohjibesch a qualsevol dels per mi sobre instituits, o substituyts, no solament la detracció de quarta trabellianica, o altre qualsevol dret de hereu. Sino també lo poder vendrer alienar, empenyar, o obligar a censals, violaris, ni altrament los dits mos bens, de tal manera que si algun dels per mi sobre hereus cridats passa a vendrer, alienar, empeñar, o obligar a censals, o altrament los dits mos bens, en tot, o en part de aquells, privo al sobredit de ma universal herencia, y bens, y es ma voluntat que en lo mateix instant que erá feta la dita venda, alienació, empeño, o obligació fasse ma heretat transit al inmediatament cridat, y a sos successors, per esser la prohibició de alienar per mi antes expressada en major declaración, y explicació del vincle real, y perpetuo, gradual, y decensiu per mi sobre disposat en tots mos decendents.
Revocant, cassant, y anullant ab aquest meu derrer testament tots, y qualsevols altres testaments y ultimes voluntats per mi fins lo dia present fets, y fetas en poder de qualsevols notaris, encaraque en aquells y aquellas hi hagues qualsevols paraulas derogatorias, y altres de las quals ab lo present se hagues de fer expressa menció, per quant de aquells, y aquellas me penit volent que aquest prevalega a tots los altres.
E aquesta es la mia ultima, y derrera voluntat, la qual vull que valega, y valer puga per dret de testament, e sino valerá, o valer no porá per dret de testament, a lomenys vull que valega per dret de codicil, testament nuncupatiu, o per aquella especie de ultima voluntat, que millor de dret valer, y tenir porá. De la qual lo obit meu seguit, vull ne sian fetas, y lliuradas tantas copias, y tresllats, quants, y quantas demanadas ne serán per la hereva, llegataris, y altres de qui será interés. Fet y firlat fonch lo present meu testament en Barcelona Dimars a sinch días del mes de Juny del any de la Nativitat de Nostre Señor de mil setcents trenta sis. Se+nyal de mi Miquel Alegra testador predit, qui lo present meu testament, iltima, y derrera voluntat mia lloho, aprobó, ratifich, y confirmo.
Testimonis cridats, y per boca propria de dit testador pregats son Joan Bou negociant ciutadá de Barcelona, y Joseph Texidor pages natural de la vila de Sant Hipolit Bisbat de Vich en Barcelona habitant.
Paenes me Michaelem Cabrer notarium.


Noverint universi, quod cum Michael Alegra botiguerius talli civis Barcinonae suum ultimum condiderit testamentum paenes me Michaelem Cabrer notario publicum Barcinonae infrum, die quinta mensis Juny proximae praeteriti dictusque testator vitam, cum norte commutavesit, et ejus cadáver Ecclesiae sit treditum sepulturae. Honc est quod anne a Nativitate Domini millessimo septingentessimo trigésimo sexto die vero decima tertia mensis Bovembris institulata testamentum praedictum ad inatentiom Mariae Alegra, et Guix viduae dicti testatoris lectum, et publicatum fuit per me dictum et infrum notario in quadam aula demorum dicti testatiros, quas fovebat dum videbat in praesenti civitate Barcinonae in vico dicto de Moncada. De quibus. Quae fuerunt acta Barcinona praesente me dicto, et infro notario, et praesentibus pro testius Venci Francisco Guix Pbr. In Sede Barcinona Beneficiato, et Joanne Bou negotiatore cive Barcinonae.