Die Veneris XXIII mensis Augusti Anno a Nativitate Domini MDCCXXXVII.
En nom de Deu sia, Volent jo Maria Alegra, y Guix viuda de Miquel Alegra comerciant ciutadá de Barcelona, filla legitima y natural de Pere Guix gorroter de agulla, ciutadá de Barcelona, y de Jacintha conjuges difunts. Estant ab salut corporal, y ab mon bo enteniment, sana, e integra menoria, y furma paraula, fas, y orden mon ultim testament ultima, y darrera voluntat mia, en y ab lo qual elegesch en marmessors, y del present meu testalent executors al Rnt. Dr. Diego Guix Pbre beneficiat de la Parroquial Iglesia de Santa Maria del Mar de la present ciutat a Agustí Gibert y Xurrich comerciant ciutadá de Barcelona, y a Maria Antonia Gibert y Alegra muller sua gendre y filla meus, a Francesch Guix clergue en Barcelona residint, y a Francesch Puget botiguer de tall, ciutadá de Barcelona, als quals, y a la major part de ells dono ple poder de cumplir, y executar lo present meu testament, ultima, y darrera voluntat mia, si y conforme avall trobaran escrit, y per mi ordenat.
Primerament: Y antes de totas cosas vull, orden, y man que tots los deutes, que lo dia de mono bit jo deuré, y totas las injurias, a restitució de las quals seré tinguda, y obligada, sian pagats, y satisfets, satisfetas, y esmenadas de mos bens, breument, implement, sumariament, y de pla, segons que diez deutes, y injurias millor mostrar, y provar se poran per actes, albarans, o altras legitimas provas, la sola veritat del fet atesa, y considerada.
Elegesch la sepultura al cos meu faedora en la dita Parroquial Iglesia de Santa Maria del mar en mon propri vas la qual vull me sia feta general de beneficiat, fenesem, ab sota general per la Rnt. Comunitat de Pbres. de dita Iglesia, y la de Religiosos del Convent de Nostra Señora del Bonsucces del orde de Servitas de la present ciutat, gastant per est efecte de mos bens lo que será menester.
Item: Vull y man, que encontinent mono bit seguit, o lo mes prest sia posible per salut, y repos de la mia anima me sian fetas dir, y celebrar mil y sinch centas missas de caritat sis sous quiscuna, ço es trescentas en dita Parroquial Iglesia de Santa Maria del Mar; Doscentas en la Iglesia de dit Convent de Nostra Señora del Bonsucces; Cent en la Iglesia del Convent de Serafich Pe. Sant Francesch; Cent en la Iglesia del Convent de Pares Caputxins de Santa Madrona; Sinquanta en la Iglesia del Convent de Trinitaris Calsats; Sinquanta en la Iglesia del Convent de Santa Catharina Martir; Cinquanta en la Iglesia del Convent de Nostra Señora de la Mercé; Sinquanta en la Iglesia del Convent de Sant Francisco de Paula; Sinquanta en la Iglesia del Convent de Sant Agustí; Sinquanta en la Iglesia del Convent de Sant Joseph; Sinquanta en la Iglesia de la Casa de la Missió; Sinquanta en la Iglesia Parroquial de Sant Pere de las Puellas, totas de la present ciutat; Sinquanta ne la Iglesia del Monastir de Nostra Señora de Gracia construhit en lo territorio de Barcelona, y las restants trescentas sinquanta a la disposició de dits mos marmessors meus.
Item: Vull, y man, que encontinent mono bit seguit, o lo mes prest sia posible per salut, y repos de la mia anima, y demes per qui tinch obligació de pregar a Deu, sia per la hereva mia avall escrita, instituhit, y fundat, conforme de present instituhesch, y fundo un aniversari general tots anys perpetuament celebrador en dita Parroquial Iglesia de Santa Maria del Mar lo dia me estevindrá morir, si impedit no será, y si será impedit lo dia immediadament segut no impedit, dotant aquell de la caritat acostumada.
Item: Deix, y llego al Hospital General de Santa Creu, y al de Nostra Señora de Misericordia deu lliuras barcelonesa a cada un de ells per subvenció dels pobres de dits Hospitals, y per una vegada tant solament.
Item: Deix y llego a Joan Bou negociant ciutadá de Barcelona cent lliuras barcelonesa per una vegada tant solament.
Item: Deix, y llego a dit Francesch Guix clergue cent lliuras barcelonesas per una vegada tant solament.
Item: En lo cas qe dita Maria Antonio filla mia murirá sens deixar fills, no decendents, y no altrament, deix, y llego al hereu, y successor universal del Dr. en drets Joseph Guix popular en la vila de Berga, Bisbat de Solsona mil lliuras barcelonesas.= A Joseph Guix sastre de dita vila, alteras mil lliuras.= A José Guix parayre de la mateixa vila, altras mil lliuras.= A Joan Guix sastre de dita vila altras mil lliuras.= Y a Lluis Guix perayre de la mateixa vila altras mil lliuras, y ells, o algun de ells a les hores premorts, o premort, y no altrament, a aquell, o aquells, que hereus, los serán, y en lo modo y forma, que universalment succehit los haurán. Lo qual llegat fas ab express pacte, y condició, que dits llegataris ab ditas mil lliuras, que llego a cad hi de ells, se hagen de dar per contents, pagats, y satisfets de qualsevols llegats los hage fets dit difunt Pere Guix mon pare ab son umtim, y valido testament.
Tots los altres emperó bens meus mobles, e immobles, hagits, y per haver noms, veus, drets, forsas, y accions, mias universals, qualsevols y ahont se vulla que sian, y que a mi me pertanyen y pertanyeran, ara, y en lo esdevenidor en qualsevol part del mon, per qualsevol rahons, drets, titols, y causas, deix, y atorch, y a mi hereva universal fas, e instituhesch a dita Maria Antonia Gibert y Alegra filla mia, si lo dia de mono bit viurá, y si no viurá, y hereva mia esser voldrá, su emperó la dita Maria Antonia filla mia lo dia de mono bit no viruá, o viurá mes a mi hereva no será, perso que no voldrá, o no porá, eo hereva mia será emperó apres modirá quant que quant, en dits casos, y qualsecols de aquells a la dita Maria Antonia filla mia substituesch, y a mo hereu universal fas, e instituesch a Miquel Roig y Alegra net meu, fill del difunt Francesch Roig y Rovira comerciant, ciutadá de Barcelona, y de la dita Maria Antonia filla mia, si a les hores viurá, y hereu meu esser voldrá, y lo dit mon net premort a sos fills, legitims, y naturals, y de legitim, y carnal matrimoni procreats, ni tots junts, sino lo un despres del altre, preferint los majors als menors, y los mascles a las femellas, de grau en grau, orde de primogenitura entre ells, servant. Si emperó lo dit Miquel Roig y Alegre net meu a les hores no viurá, o viurá mes a mi hereu no será, persó que no voldrá, o no porá, eo hereu meu serua, y despres morirá quant que quant sens fills, liberos, o descendents legitims, y naturals, y de legitim y carnal matrimoni procreats, o ab tals algun dels quals no arribará a edat perfeta de fer testament, en dits casos, y quiscun de aquells substituesch al dit Miquel Roig y Alegra mon net, y a mi hereu universal fas e instituhesch a Mariano Gibert y Alegre altre net meu fill de dit Agustí Gibert y Xurrich y de dita Mariana Antonia filla mia, si a les hores viurá, y hereu me esser voldrá, y lo die mono bit premort, a sos fills legitims, y naturals, y de legitim y carnal matrimoni procreats, no tots junts sino lo un despres del altre, preferint los majors als menors, y los mascles a las femellas de frau en gra, ordre de primogenitura entre ells, servats, so emperó lo dit Mariano Gibert y Alegra mon net a les hores no viurá, o viurá mes a mi hereu no será perque no voldrá o no podá, eo hereu meu será y despres morirá quant que quant sens fills liberos, o descendents legitims y naturals, y de legitim, y carnal matrimoni procreats, o ab tals algun dels quals no arrigará a edat perfeta de fer testament, en dits casos, y quiscu de aquells substituhesch al dit Mariano Gibert y Alegra net meu, y a mi hereus universals, fas e instituhesch als demes nets meus fills de dita Maria Antonia Gibert y Alegra filla mia, que lo dia de son obit forsan deixará y haurá de segon, o altre matrimoni nats, o póstumos, legitims, empero y naturals, y de legitim y carnal matrimoni procreats, ço es del un al altre de grau en gra, preferint los majors als menos, servat entre ells orde de primogenitura, y ells, o algun de ells premorts, o premort a sons fills, liberos, y descendents legitims, y naturals, y de legitim y carnal matrimoni procreats, y ab los mateixos vincles, gravamens, y condicions tinch dit del sobredit Miquel Roig y Alegra net meu, y hereu per mi en segon lloch instituhit. Y morint tots los nets meus fills, liberos, o descendents de aquells sens dits fills, liberos o descentents com dalt está dit, o morint la dita villa mia sens dits fills mascles de segon, o altre matrimoni nats, o póstumos legitims y naturals, y de legitim y carnal matrimoni procreats, substituesch a la dita Maria Antonia filla mia, y als dits sos fills mascles, y als liberos, o decendents de aquells, y al ultim de ells, aixi morint, y a mi hereva universal fas, e instituesch a la primera filla, que la dita Maria Antona Gibert y Alegra filla mia forsan tindrá de segon o altre matrimoni legitims, y natural, y de legitim, y carnal matrimoni procreada, si a les hores viurá, y hereva mia esser voldrá, y la dita primera neta mia premorta a sos fills legitims, y naturals, y de legitim, y carnal matrimoni procreats, no tots junts, sino del un al altre de grau, en gras, preferint los mascles a las femellas, y los majors als menors, orde de primogenitura entre ells, servat. Si emperó la dita neta mia a les hores no viurá, o viurá mes a mi hereva no será, perso, que no voldrá, o no porá eo hereva mia será, y despres morirá quant que quant sens fills, liberos, o descendents legitims, y naturals, y de legitim y natural matrimoni procreats, o ab tals algun dels quals no arribará a edat perfeta de fer testament, en dits casos y quiscu de aquells substituesch a la dita neta mia, y a mi herevas universals fas, e instituesch a las demes netas mias, fillas de dita Maria Antonia filla mia, que lo dia de son obit forsan tindrá de segon, o altre matrimoni, nadas, o posthumas legitimas, y naturals, y de legitim y carnal matirmoni procradas, no totas juntas, sino de la una a la altra, rpeferint la major a la menor, orde de primogenitura entre ellas servat, y ellas, o alguna de ellas premorta, o premorta a sos fills, liberos, o descendents legitims, y naturals, y de legitim y carnal matrimoni procreadts, y ab los mateixos vincles, gravalens, y condicions, que tinch sobre expressat, del sobre dit Miquel Roig y Alegra net meu, hereu per mi en segon lloch instituit. Y morint totas las ditas netas mias, fills, liberos, y descendents de aquellas sens dits fills, liberos, o descendents, com dalt está dit, en dits casos, y quiscu de aquells al ultim dels fills, liberos, o descendents de las ditas netas mias substituesch, y hereu meu universal instituesch a Nostre Señor Deu JesuChrist, y a la mia anima, volent, y ordenant, que tots mos bens sian convertits, y empleats en aquells Pios sufragis, que disposará, y ordenará lo ultim de mos descendents, que se trobara esser mon hereu. Y declarant ma intenció dich esser ma voluntat, constituir, y ordenar ab lo orde de las institucions, y substitucións per mi sobre disposadas un fideicomis real, y perpetuo, gradual, y decensiu entre tots mos descendents fills, y fillas, liberos, o descendents de la dita Maria Antonia filla mia en lo modo, y forma per mi sobre disposat.
E mes declarant ma intenció dich esser ma voluntat, que la dita maria Antonia filla mia, no obstant lo dit vincle y fideicomis per mi sobre aposat, puga liberament disposar sobre la mia universal heretat, y bens, tant entre vius, com en sa ultima voluntat, de quatre mil lliuras barcelonesas, las quals li cedescan en satisfació, y paga de sa legitima materna, y altres qualsevols drets, que en mos bens tenir, y pretendrer puga. Y mes puga disposar a favor de aquell de sos fills mascles, que Deu Nostre Señor será servit donarli, y que ella voldrá y en defecte de fills mascles, a favor de aquella filla fembra, que li apareixerá, y no altrament, de las manillas de perlas bonas, que ho comprí de mos propris diners.
E declarant mes ma intenció dich esser ma voluntat, que los fills, o fillas de la dita Maria Antonia ma filla liberos, o descendents de aquells, o aquellas, que professaran en alguna religió encaraque sia de las que son capaces de succehir, en lo mateix instant, que lo dit fill, o filla, liberos, o descendents de aquella professará en qualsevol religió que sia, quedia privat, com ab lo present, meu testament lo privo de succehir a ma universal heretat, y bens, volent, que en dit cas tota la mia universal heretat, y bens fassia transit, y succehesca lo immediat cridat, o credada, segons las institucions, y substitucions per mi sobre disposadas. Lo que semblantment previnch, ordeno, y disposo per en cas, que algun o alguns dels fills o fillas liberos, o decendents de la dita Maria Antonia ma filla cometés, o conetessent crim de lesa Magestat Divina, o humana (lo que Deu, per sa infinita misericordia no permetia) per quant en dit cas al tal o ab tals un dia antes de perpetrar, y cometrer lo dit crim, los privo de la dita ma heretat, y bens, y vull, que ipso jure fassa transit al immediantament cridat, y aquest succehesca a ma heretat, y bens de la mateixa manera, que hauria succehit, su los dits cupats de crim de lesa Magestat Divina, o humana sie fossen estats nats, ni procreats.
Y mes avant en major explicació de ma voluntat, e perque ma heretat y bens se consercen enterament en tots mos descendents, fils, y liberos, y descendencia de la dita Maria Antonia filla mia, expressament prohibesch a qualsevols dels per mi sobre instituhits, o substituhits, no solament la detració de quarta trebellianica, o altre qualsevol dret de hereu, sino també lo poder vendrer, alienar, empeár, o obrigar a censals, violaris, no altrament los dits mos bens, de tal manera, qe si algun dels per mi sobre hereus cridats passa a vendrer, alienar, empeñar, o obligar a censals, o altrament los dits mos bens en tot, o en part de aquells, privo al sobredit de ma unviersal herencia, y bens, y es ma voluntat, que en lo mateix instant, que será feta la dita venda, alienació, empeño, o obligació fasse ma heretat transit, al immediatament credat, y a sos successors, per esser la prohibició de alienar per mi antes expressada en major declaración, y explicació del vincle real y perpetuo, gradual, y desxcensiu per mi sobre disposat en tots mos descendents. Y no res menys previnch, que per quant part de ma heretat constisteix en alguns censals, que persó en lo cas de lluició de algun, o alguns de ells, lo preu, o preus de dits censals degan precisament resmersarse en comprar de censos, terras, o altras proprietats no subjectas a carta de gracia y assó en confirmació del molt desitjo la conservació de dita ma universal heretat.
Revocant, cassant, y anullant ab aquest meu darrer testament tots y qualsevols altres testaments, y ultimas voluntats per mi fins lo dia presents gets, y fetas en poder de qualsevols notari encaraque en aquells, y aquellas hi hagues qualsevols paraulas derogatorias, y altres de las quals ab lo rpesent sen hagues de fer expressa menció per quant de aquellas me penit, volent que aquest meu testament de tots los altres prevalega. E aquesta es la mia ultima, y darrera voluntat, la qual vull, que valega, y valer puga per dret de testament, o sino valdrá o valer no porá per dret de testament, alomenys vull que valega per dret de codicil, testament nuncupatiu, o per aquella especie de ultima voluntat, que millor ab dret valer y tenir porá, de la qual lo obit meu seguit vull ne sian fetas, y llevadas tantas copias y trasllats qunats y quantas demanadas ne serán, per la hereva, llegataris, y altres de qui será interes. Dit y firmat fonch lo present meu testament en Barcelona divendres a vint y tres días del mes de Agost de any de la Nativitat de Nostre Señor Deu Sesuchrist de mil setcents trenta y set. Seny+al de mi Maria Alegra y Guix testadora rpedita, que lo present meu testament, ultima y darrera volultat mia lloho, aprobó, ratifico, y confirmo.
Testimonis cridats, y per boca propria de dita testadora pregats son Peu Presencia y Domingo Amat joves hortolans en Barcelona habitants.
Paenes me Miquel Cabrer notario.

Noverint universi. Quod cum Maria Alegra et Guix vidua Michaelis Alegra comerciatoris civis Barcinonae suum ultimum condicerit, testamentum, paenes Soctoru Michaelem Cabrer difuncto notarium publicum de número Barcinonae die vigessima tertia mensis Augusti anni millessimi septingentessimi trigessimi septimi, diciaque testatrix ab hac vita decesserit, et eius cadáver ecclesiasticae sit traditum sepulturae hnc est, quod anno a Nativitate Domini millessimo septinbentessimo quadragessimo séptimo die vero Mercuris tertia mensis May intitulata testamentum praedictum ad instantiam Mariae Antoniae Gibert, et Alegra uxoris Augustini Gibert et Xurrich comerciatoris Barcinonae civis filiae, et haeredis dictae testatricis lectum, et publicatum fuit per me Sebastianu Prats notarium publicum de número Barcinonae scripcutas publicas dicti difuncto Michaelis Cabrer notari receptem in quadam aule domus propriae habitationis dictae testatricis, quam fosebat dum viverat in presenti civitati Barcinonae in vico de Moncada praesentibus pro testigus Rndo, Dre. Salvatore Masmitjá Pbro. Barcinonae residente et Francisco Dolcet de familia dictae instantis.
Paenes me Sebastianus Prats notarium.