Die Martis XXVIII mensis Septembris anno a Nativitate Domini MDCCXXXXV.
Francesch Roig y Vives comerciant, Joseph Lleonart botiguer de telas, y Angel Ferau comerciant ciutadans de Barcelona. Per quant Joseph Xaus boter de esta ciutat vené trenta pipas de ayguardent a dit Angel Ferau y per per pagar lo preu de aquella firmá als - tres vales a favor de dit Xaus, los dos en vuyt de Mars de mil setcents quaranta dos y lo tercer al primer de Maig del mateix any, pagadors en dits plassos. Y tenint encara lo referit Xaus en son poder lo ayguardent, entregá dits valos de un corredor per negociarlos per lo medi acostumat de relaix. Y en efecte per medi de dit corredor pasaren en eixa forma a favor de dit Joseph Lleonart que els prengué per son compte, y de dit Francesch Roig y Vives son sogre, pagará a Xaus lo import de ells ab lo expressat relaix. De dits vales sen cobrá un dels dos primers, y quedaren los altres dos sens cobrarse de import junts de mil y deu pesos de vuyt, los quals no pogués cobrar dit Lleonart de Angel Ferau, no obstant de haver en quant al primer fet varias diligencias, y respecte del segon no haver vingut lo plasso quant Ferau de restá, y per esto pretengué dit Lleonart, que Xaus li estava de evicció, y devia pagarli lo import de dits dos vales, peró Xaus pretenia no haverlo de pagar, pues dit Lleonart ja se havia acontentat de la firma del expressat Angel Foreu. Y respecte de la diversitat de pretendions resolgueren deixarlas a dos advocats que foren per part de dit Lleonar lo Señor D. Joan Fontanet y lo Señor D. Salvador Sanjuan per part de dit Xaus, ab procura que aquest feu en poder de Thomas Guasqui notari publich real collegiat de Barcelona als tretse de Febrer mil setcents quaranta tres. Y dits Roig y Vives y Lleonart en poder de Miquel Cabrer notari publich de Barcelona als 28 de dits mes, y any. Los quals advocats havent discordat, y usant de las facultats en dits poders, a ells atribuidas ab acte en poder de dit Guasquí als vint y vuyt de Mars mil setcents quaranta tres elegiren al Señor D. Francisco Aparici en arbitre, arbitrador, y amigable componedors quo ab son dit dinou Agost mil setcents quaranta quatre. Declará que lo referit Xaus no quedaba obligat a la exigibilitat dels sobredits dos vales. Pero si a estregar, a Joseph Lleonart las quinse pipas de ayguardent, que tenia en son poder, y retenia per rahó de dits vales. Y no volent lo expressat Joseph Xaus estar al declarat per dit Señor Dr. Aparici als vint y quatre de Desembre mil setcents quaranta quatra per part dels expresats Francesch Roig y Vives, y Joseph se introduhi causa contra lo mencionat Xaus, en la curia Real ordinaria de esta ciutat, peraque estigués al declarat per dit Señor y Anton Escofet company del citat Xaux als setse esembre mil setcents quaranta tres, introduhí causa en lo tribnual de la Llotja del Mar de esta ciutat contra lo sobredit Angel Ferau per lo detriment, y disminució de preu que havia patit lo ayguardent desdel dia en que havia de entregr a Ferau la que li havia comprada (que segons resulta del tresllat, se creu ser altre partit del que dalt se ha mencionat) fins que dit Ferau torná en sa casa, se que se havia ausentat, y en la mateixa causa reconingué dit Ferau als citats Escofet y Xaus li entregassen las quinse pipas de ayguardent dalt mencionadas. Ab que conssistint ara univament lo dupte si lo mencionat Roig y Vives, y Lleonart an de seguir la causa comensada contra dit Xaus, o si será millor que Angel Ferau seguesca la que contra ell comensa Anton Escofet company del referit Xaus. Perço los dits Francesch Roig y Vives, Joseph Lleonar y Antel Ferau convenen, y acordan enter si: Que aquella de las dos aprts que diran los advocats haver de continuar la causa, o causas sobre fereridas, las continuará, bestrayent dit Lleonart los gastos se oferiran del dia rpesent en avant fins a la total conclusió de dita causa (pues los gastos ocasionats fins al dia present, deurá quiscuna de las parts pagar los seus) Y del ques cobrará tant sia per via de ajust (que deurá ser de concentiment de las dos parts) com per sentencia (dterts en primer lloch los gastos que haurá suportat dit Lleonart, y que deurá rembolsar) deuran participarne dos terceras parts dits Roig y Lleonart, y la restant tercera oart dit Ferau, a mes del que prometen dits Roig y Lleonart, abonar al dit Ferau, a rahó de quaranta per cent del que cobrarán dits Roig y Lleonart per rahó de ditas dos terceras parts que han de participar del que resultará de ditas causas en esta forma que si Vg. Cobran dits Roig y Lleonart dos centas lliuras per las dos terceras parts sobre convingudas firman apoca, o recibo a dit Ferau de doscentas vuytanta lliuras que los servirán en descarrech del que está devent als dits Roig y Lleonart.=
Item: Per quant dit Angel Ferau se aisemta del present Principat convé y promet a dits Roig y Lleonart. Que fará procura al Rnt. Dr. Geronim Gasset Pre. Bneficiat de la seu de Barcelona donantli poder per transigir, y condonar llargament ab poder de substituir a fi y efecte que si dits Roig, Lleonart, y Dr. Geronim Grassot com a procurador pdraedit firmar los actes de concordia, y demes que sian menester. Y si los advocats resolen que la causa se ha de continuar per dit Ferau promet est que la continuará Joan Cavaller notari real y causidich ciutadá de Barcelona son procurador al lites, cercioran test al dit Lleonart del estat de dita causas, seguintla ab concell dels advocats de dits Fereu, Roig y Lleonart. Lo que promet las ditas parts reciprocament attendrer, y cumplir, tenir y servar sens dilació, ni escusa alguna, ab restitució de despesas o ab obligació de tots y sengles bens y drets llurs mobles, e immobles presents y venidors, ab totas renunciacions necesarias degudas, y pertanyents. Actum ut supra.
Testes firmae dicti Angeli Ferau sunt Joannes Antonius Llagostera, et Josephus Prats scriptores Barcinonae.
Testes firmae dicti Josephi Lleonart qui firmavit Barcinonae die vigessima Octobris rpesenti anni sunt dicti Lagostera, et Prats scriptores.
Testes vero firmae dicti Francisci Roig et Vives.
Paene me Sebastianus Prats.