.

Die Sabbat XX mensis Aprilis anno a Nativitate Domini MDCCXXXXVIII.
En nom de Deu sia Amen. Jo Francesch Roig, y Vives argenter ciutadá de Barcelona fill llegitim y natural de Jaume Roig també argenter, ciutada de Barcelona, y de Geronima conjuges difunts: Estant per la gracia de Deu ab salut corporal, y ab mon bo entendiment bona, e integra memoria, y ferma paraula, volent disposar de mos bens, fais, y orden mon ultim testament, ultima y derrera voluntat mia, en y ab lo qual elegesch per marmessors, y del present meu testament executors a Maria Theresa Roig, y Gelabert carissima muller mia, al Dr. en drets Joseph Roig, y Gelabert en Barcelona domiciliat, al Illustre Dor. Jaume Roig y Gelabert Pbre. Canonge de la Sta. Cathedral Iglesia de Barcelona mos fills, Eularia Casanovas muller de Anton Casanovas botiguer de paños, Marianna Gecseli muller de Pere Gecselí comerciant, Catharina Lleonart muller de Joseph Lleonart botiguer de telas, los tres ciutadans de Barcelona, fillas mias, Maria Antonia Gibert, y Alegre muller de Agustí Gibert, y Xurrich comerciant ciutadá de Barcelona, que en primeras nopcias ho fou de Francesch Roig y Rovira, nora mia, y dits Anton Casanovas, Pere Gecselí, Joseph Lleonart gendres meus, al Rt. Dor. Jaume Gelabert Pbre, y Beneficiat de dita Santa Iglesia de Barcelona mon cuñat, y a Dn. Francisco Busquets, y Pausa en Barcelona domiciliat, als quals, y a la major part de ells dono plé poder, y facultat de cumplir, y executar lo present meu testament, ultima y derrera voluntat mia, si es conforme avall trobarán escrit y per mi ordenat.
Primerament; y antes de totas cosas, vull, orden, y man que tots los deutes que, lo dia de mon obit jo deuré, y totas las injurias a restitució, de las quals jo seré tingut, y obligat sian pagats, y satisfets, satisfetas y esmenadas de mos bens breument, simplement, sumariament, y de pla, segons que dits deutes, e injurias millor mostrar, y provar se porán per actes, albarans, o altras llegitimas provas, la sola veritat del fet atesa, y conciderada.
Elegesch la sepultura al cos meu fehadora en mon propri vas construhit en la Parroquial Iglesia de Santa Maria del Mar de la present ciutat de Barcelona, la qual sepultura vull me sia feta a coneguts, y disposició de dits marmessors meus, gastant per ella de mos bens lo que lo apareixerá.
Item: vull, y man, que encontinent mon obit seguit, o lo mes prest sia posible per salut, y repos de la mia anima me sian fetas dir, y celebrar cent missas de caritat set sous quiscuna, en la Sta. Cathedral Iglesia de Barcelona, celebradoras per lo Molt Illustre Capitol de aquella, y mil y nou sentas missas de caritat sis sous quiscuna ab un responsori a la fi de cada una de ellas, es a saber: Tres centas en dita Parroquial Iglesia de Santa Maria del Mar.= Cent en la Iglesia del Collegi de Sant Sever.= Cinquanta en la Capella del Sant Sepulcre de la Parroquial Iglesia del Arcangel Sant Miquel.= Trenta sinch en la Parroquial Iglesia de Sant Cugat del Rech.= Dos centas en la Iglesia del Convent del Pare Sant Francesch de Observancias.= Cent en la Iglesia del Convent de Nstra. Sra. del Bonsucces del Orde de Servitas.= Sinquanta en la Iglesia de la casa de la Missió.= Sinquanta en la Iglesia del mateix de Sant Feliph Neri.= Cent en la Iglesia del Convent de Santa Catharina Martyr del Orde de Sant Domingo.= Cent en la Iglesia del Convent de Nstra. Sra. de la Mercé.= Cent en la Iglesia del Convent de Santa Magdalena de Pares Caputxins.= Sinquanta en la Capella de Nstra. Señora de la Pietat del Convent de Sant Agustí.= Setanta sinch en la Iglesia del Convent de Trinitaris descalsos.= Setanta sinch en la Iglesia del Convent de Sant Francesch de Paula.= Sinquanta en la Iglesia del Convent de Santa Monica.= Vint y sinch en la Iglesia de Sant Sebastiá de Clergues menors.= Vint y sinch en la Iglesia de Sant Cayetano totas de la present ciutat.= Sinquanta en la Iglesia del Convent de Santa Eularia de Pares Caputxins de Sarriá.= Y las restants dos centas sexanta sinch en las Iglesias, y per los Sacerdots que aparexerán a dits marmessors meus.
Item: deix, y llego als Hosepital General de Santa Creu de la present ciutat setanta lliuras, al de Nstra. Sra. de Misericordia sinquanta lliuras, al dels Infants Orfans vint y sinch lliuras.= Y al de Sant Llatzer deu lliuras barcelonesas, per subvenció dels pobres de dits Hospitals, y per una vegada tantsolament.
Item: vull, y man, que dit Dor. Joseph Roig, y Gelabert mon fill, tinga obligació de continuar en fer celebrar quiscun any los tres oficis, que jo fas celebrar annualment, se es un en la Capella de Nstra. Sra. del Roser de dita Iglesia de Santa Catharina Martir.= Altre en la Capella de Sant Antoni de Padua de dita Iglesia del P. Sant Francesch.= Y lo altre en dita Iglesia de Sant Francesch de Paula: Y semblantment tinga obligació de donar cada un any lo dia ceu de Agost al Procurador de la Congragació de Seculars de Bethlem tres lliuras barcelonesas per lo regalo de los Malalts de dit Hospital General, y una lliura als Administradors dels pobres dels carrers Reals per lo regalo de un dia cada un any, la qual obligació infungesch a dit Dor. Joseph Roig, y Gelabert mon fill, y a sos hereus, y successors perpetuament.
Item: vull, y man, que encontinent de seguit mon obit lo mes prest sia posible per salut, y repos de la mia anima, y demes per qui tinch obligació a Deu pagar per los hereus meus avall escrits, ora instituhida, y fundada, com de pesent instituesch, y fundo en dita Parroquial Iglesia de Santa Maria del Mar de la pepsent ciutat, una Missa semmanera de caritat sis sous quiscuna perpetuament celebradora en la Capella de Sant Honorat, y Santa Aixa de dita Parroquial Iglesia de Santa Maria del Mar, en la hora ben vista als Rnts. Vicari perpetuo, y comunitat de Pres. de la mateixa Iglesia, volent que per dits mos hereus sia pagat del cos, y comú de la mia universal heretat, y bens tot lo que será menester per la dotació de dita Missa semmanera, y que la quantitat, que importará dita dotació sia comensada a for de censal en lloch tuto, y segut,a b clausula perpetua de resmers.
Item: deix, y llego a Mª Francesca Casas doncella filla de Jaume Casas adroguer ciutadá de Barcelona, en tamps, y per sa collocació en matrimoni carnal, o espiritual, y no altrament, vint, y sinch lliuras barcelonesas per una vegada tant solament.
Item: vull, y man, que en cas, que Aloy Mas argenter ciutadá de Barcelona per sa edat, o altrament ho necessitás, sian obligats los hereus meus avall escrits mantenirlo en sa casa, provehit de menjar, y beurer, calsar, y vestir, y demes al sustento de la vida humana necessari, y sa casa, degan en est cas donarli cent sinquanta lliuras annuals durant sa vida natural en atenció dels bons serveis, que de ell tinch rebuts.
Item: deix, y llego a ditas Eularia Casanovas, Marianna Gecselí, y Catharina Lleonart fillas mias sinch centas sexanta lliuras barcelonesas a quiscuna de ellas, las quals vull los cedescan per suplement de sa llegitima paterna, y de tots, y qualsevols altres drets, que en mos bens tenir, y pretendrer pugan, y ellas, o alguna de ellas premortas, o premorta a sos fills, que hereus los serán, y en lo modo y forma que universalment los haurán succehit, los quals llegats, vull sian pagats del cos y comú de la mia universal heretat, y bens.
Item: deix, y llego a Theresa Roig, y Gelabert doncella filla comuna a mi, y a dita Maria Theresa Roig, y Gelabert segona muller mia dos mil y sinch centas lliuras, y ultras mil lliuras barcelonesas per los bahuls novials ab sas robas, y vestits en temps, y per sa collocació en matrimoni carnal, y en paga y satisfacció de sa llegitima paterna y de tots, y qualsevols altres drets, que en mos bens tenir y pretendrer puga, ab pacte emperó, y condició, que si dita filla mia morirá sens fills un, o molts legitims y naturals y de llegitim, y carnal matrimoni procreats, en tal cas puga testar, y a sas liberas voluntats fer de mil dos centas y sinquanta lliuras tant solament, y las restants mil dos centas, y sinquanta lliuras junt ab dits bahuls robas, y vestits en la conformitat que a les hores de trobarán, tornen, y pervingan a mos hereus, y sucessors universals; Y en cas que dita filla mia sia religiosa, adimesch lo dit llegat, y en son lloch li llego, y deixo, y vull li sia pagat lo Dot, gasto de son ingrés, y Professia, segons consietut del Convent ahont professará, y a mes en subsidi de Habits, y altres cosas necessarias, vull li sien donadas sinquanta lliuras quiscun any durant sa vida natural, y no mes. Y en cas que la superoira de ahont professará, y habitará no li seixás cobrar, y gosar de ditas sinquanta lliuras annuals, y vitalicias liberament vull que dits mos hereus las pugan convertir en altra cosa Pia que ben vista los será. Las quals sinquanta lliuras annuals, li hagan de consignar los hereus meus avall escrits sobre la renda mia, que a dita filla mia millor apareixerá, ab lo que se haja de donar per contenta, pagada, y satisfeta de tots los drets de llegitima paterna, part de creix de dita mare sua, y altres qualsevols, que en mos bens tenir, y pretendrer puga, y haja de renunciar aquells a favor de los hereus meus avall escrits, en atenció de ser ma voluntat, que lo dit llegat per mi fet a la dita filla mia sia pagat del cos, y comú de la mia universal heretat, y bens.
Item: deixo, y llego a dita Maria Theresa Roig, y Gelabert charissima muller mia los fruits, comoditats de fruits, y habitació de la casa, en que habito en lo carrer dels Bigatans de la present ciutat (exceptat la casa de la botiga de la Argenteria, y los quartos corresponents a dita casa de la botiga). Y mes li deixo, y llego lo fet del us de ls alajas, y paraments necessaris de la dita casa a arbitre, y coneixement dels marmessors per mi sobre anomenats, o de la major part de ells; volent compendrer entre ditas alajas, y paraments de casa una sotacopa de las quals trobarán de servey, una dotsena de culleras, una dotsena de forquillas, sis ganivets ab manech plata, una palmatoria tot de plata. Y mes tot lo plé, e integro us de fruit, y comoditat, de tota aquella part, o meytat de ma universal heretat, y bens, en que instituhiré hereu meu a dit Sor. Joseph fill a ella, y a mi comú, durant emperó la vida natural de dita muller mia tantsolament, y vivint viuda y conservant mon nom, y no altrament; Lo qual us de fruit no sols vull comprenga los aliments, sino tatmbé tot lo ple, e integro us de fruit, del qual puga a sas liberas voluntats fer, y disposar, per rahó del qual us de fruit no vull sia obligada en prestar caució alguna, ans be de qualsevol caució, que de dret, o altrament fos tinguda, y obligada prestar, ab lo present las absolch: Vull emperó que de dit us de fruit sia obligada com de present la obligo en tenir en sa casa, y compañía a dits Dor. Joseph, y Theresa fills a ella, y a mi comuns, y als fill, y familia de dit Dor. Joseph sin tindrá, y de dit us de fruit prestarlos tots los aliments de menjar, y beurer, calsar, y vestir, tant en sanitat, com en malaltia; la qual prestació de aliments de dita Theresa ma filla comprenga sols lo temps fins que dita filla mia sia en matrimoni carnal, o espiritual collocada. Y a mes del referit deix, y llego a dita muller mia (no consolant emperó a segonas nupcias) dos mil lliuras barcelonesas, de las quals puga liberament disposar, y a sas liberas voluntats fer; Las quals (junt ab son Dot, y demes credits Dotals) vull li sian donadas, y que se detragan del cos, y comú de la mia heretat antes de passar a la divisió de ella; Peró si dita Maria Theresa segona muller mia consolás a segonas nupcias, vull, y en eix cas li adimesch los dits llegats de la habitació, y percepció dels fuits de dita casa, lo us de dits paraments, y lo us de fruit de dita part, o meytat de ma heretat, y lo de las dos mil lliuras, que sobre li tinch llegat, y deixat, cesse, se extinguesca, y finosca encontinent, y tot reste adimit, y com si per mi escrit, ni fet fos estat.
Tots los altres emperó bens meus mobles, e immobles, haguts, y per haver, noms, veus, drets, forsas, y accions mias universals, qualsevols, y perteñerán ara, y en lo esdevenidor en qualsevol part del Mon per qualsevols rahons, drets, titols, y causas deix y atorch, y a mi hereus universals fas, e instituesch (dividida ma universal heretat, y bens en dos parts iguals, o meytants) es a saber en quant a una part, o meytat a Miquel Roig, y Alegre net meu fill llegitim, y natural del difunt Francesch Roig, y Rovira mon fill, y de dita Maria Antonia Gibert, y Alegre si lo dia de mon obit vuldrá, y a mi hereu esser voldrá, si emperó dit Miquel Roig, y Alegre net meu lo dia de mon obit no viurá, o viurá mes a mi hereu no será, perque no voldrá, o mo porá, o hereu meu será, mes morirá quant que quant sens fills, idest liberis un, o molts llegitime, y naturals, y de llegitim, y carnal matrimoni procreats, o ab tals algun dels quals no arribará a edat perfecta de poder fer testament, en dits casos, y quiscun de aquells a dit Miquel Roig, y Alegre net meu substituesch, y a mi en dita part o meytat de heretat hereu meu instituesch a dit Dor. Joseph Roig, y Gelabert fill meu, si les hores viurá, y a mi hereu esser voldrá; si emperó dit Dor. Joseph Roig, y Gelabert fill meu les hores no viurá, o no porá, o hereu meu será, mes morirá quant que quant en la forma tinch dita de dit Miquel Roig, y Alegre net meu hereu en primer lloch en dita part, o meytat de ma heretat per mi instituhit, en dits casos, y quiscun de aquells a dit Dor. Joseph Roig, y Gelabert fill meu substituesch, y a mi hereu en dita part, o meytat de ma heretat fas, e instituesch a dit Dor. Jaime Roig, y Gelabert Canonge de la Santa Cathedral Iglesia de Barcelona altre fill meu si a les hores viurá, y a mi hereu esser voldrá, y morint quant que quant a dit Dor. y Canonge Jaume Roig, y Gelabert fill meu substituesch, y a mi herevas en dita part, o meytat de ma heretat instituesch, y a mi dita Eularia Casanovas, Marianna Gecselí, Catharina Lleonart, y Theresa Roig y Gelabert fillas mias per iguals parts, y porcions entre ellas, y a totas llurs voluntats liberament fahedoras.
En quant emperó a la altra part, o meitat de ma universal heretat, y bens hereu meu fas, e instituesch a dit Dor. Joseph Roig, y Gelabert fill comú a mi, y a ditqa Theresa Roig, y Gelabert segona muller mia si lo dia de mon obit viurá, y a mi hereu esser voldrá; si emperó dit Dr. Joseph Roig, y Gelabert fill meu lo dia de mon obit no viurá, o viurá, mes a mi hereu no será perque no voldrá, o no podrá, o hereu meu será mes morirá quant que quant sens fills idests liberis un o molts legitims, y naturals, y de legitims, y carnal matrimoni procreats, o ab tals, algun dels quals no arribará a edat perfecta de poder fer testament, en dits casos, y quiscun de aquells a dit Dr. Joseph Roig, y Gelabert fill meu substituesch, y a dit Dr. y Canonge Jaume Roig y Gelabert fill meu si a les hores viurá, y a mi hereu esser voldrá, y morint quant, que quant a dit Dr. y Canonge Jaume Roig, y Gelabert fill meu substituesch a dit Miquel Roig, y Alegre net meu si a les hores viurá, y a mi hereu esser voldrá, o viurá, mes a mi hereu no será perque no voldrá, o no podrá, o hereu meu será, mes morirá quant que quant en la forma tinch dita de dit Dor. Joseph Roig, y Gelabert fill meu; en dits casos, y quiscun de aquells a dit Miquel Roig, y Alegre net meu substituesch, y a mi herevas en ditas part, o meitat de ma heretat fas, e instituesch a ditas Eularia Casanovas, Marianna Gecselí, Catharina Lleonart, y Theresa Roig, y Gelabert fillas mias per iguals parts, y porcions entre ellas, y a totas llurs voluntats liberament fahedoras.
Declarant ma voluntat disposo, y ordeno, que si venia lo cas de nir lloch la successió de mos bens en tot, o en part a favor de algun, o alguns dels per mi sobre cridats, o cridadas, y se trobassen lo tal, o tals les hores premort, o pemorts, havent deixat fills, un o mes llegitims, y naturals, y de llegitim, y carnal matrimoni procreats; que en tal cas los fills del tal premort, o premorts succehescan en dits mos bens en lloch de llur pare, o mare, en lo modo, y forma, que a llur pare, o mare universalment haurán succehit; sens voler com no vull, que esta clausula influesca vocació, o fideicomis algun, a favor dels fills dels per mi cridats, sino sols, que servesca de prevenció peraque los fills dels premorts no queden exelsos, o privats de la successió de mos bens per causa de la premoriencia de son pare, o mare.
Y mes declarant ma voluntat, disposo, y ordeno, que dit Miquel Roig, y Alegre net meu, per la part, o meitat de ma heretat en que lo instituesch, hage, y dega pendrer en compte, y forza las dotse mil lliuras, de que fiu donació a dit difunt Francesch Roig, y Rovira mon fill, y pare seu ab los capitols matrimonials entre ell y dita Maria Antonia muller sua firmats, y jurats en poder del difunt Miquel Cabrer notari publich de Barcelona a sinch de Febrer del any mil set cents vint, y nou.= mes las mil vuit centas vuitanta nou lliuras quinse sous, y sis diners, que costaren las joyas, que li doní al temps del contracte de dit matrimoni; Y las mil sinquanta quatra lliuras vuit sous, y onse diners, que gastí per ell en diferents apendices nupcials, que li comri en lo mateix temps del contracte de son matrimoni, quals tres quantitats juntas fan la suma de catorse mil nou centas trenta quatre lliuras quatra sous, y sinch diners, y que hage plenament de renunciar y donarse per pagat, y satisfet de qualsevols quantitat, que li pertengan, y pugan espectar per rahó de la successió de la difunta Eularia Roig, y Rovira sa avia, y primera muller mia, axi per rahó del Dot, que dita Eularia me constituhí en lo tamps del contracte de nostre matrimoni part de creix, o esponsalicis, que jo li fiu, com per rahó de la pessa de terra de quatre mjadas situada sobre lo Fortí de Tallers, que Francesch Roig, y Rovira argenter dexá, y llegá a dita Eularia Roig, y Rovira sa neta primera muller mia, y avia de dit Miquel Roig, y Alegre.
Revocant, cassant, y anullant ab aquest meu derrer testament, lo testament tinch fet en poder del difunt Miquel Cabrer notari publich de Barcelona a nou Febrer mil set cents trenta sinch, y tots, y qualsevols altres testaments, y ultimas voluntats per mi fins lo dia present fets, y fetas en poder de qualsevols notaris, encaraque en aquells, y aquellas hi hagués qualsevols paraulas derogativas, y altred de las quals ab lo present se hagues de fer expressa menció, per quant de aquells y aquellas me penit, volent que aquest a tots los altres prevalga.
Y aquesta es la mia ultima, y darrera voluntat, la qual vull que valga, y valer puga per dret de testament, e sino valdrá, o valer no podrá per dret de testament, almenys vull que valga per dret de codicil, testament nuncupatiu, o per aquella especie de ultima voluntat que millor de dret valer, y tenir porá, de la qual lo obit meu seguit, vull ne sian fetas, y lliuradas ne seran per los hereus llegataris, y altres de qui será interes. Fet, y firmat fonch lo present meu testament en Barcleona Dissapte als vint dias del mes de Abril del any de la Nativitat de Nostre Sor. Deu Jesu Christ de mil set cents quaranta vuit, Seny+al de mi Francesch Roig, y Vives testador predit, que lo present meu testament ultima, y derrera voluntat mia lloho, aprobo, retifich, y confirmo.
Testimonis cridats y per boca propria de dit testador a la fama del present testador pregats, son lo Dr. Jaume Sanpere Diacá en Barcelona resident, y Aloy Mas argenter ciutada de Barcelona.
PUBLICACIÓ


Noverint universi; Quod cum Franciscus Roig, et Vives auri, et argenti faber civis Barcinonae, suum ultimum condiderit testamentum paenes me Sebastianum Prats notarium publicum de numerum Barcinonae infrum die vigesima Aprilis anni millesimi septigentesimi quadragesimi octavi, dictus que testator ab hac vita decesserit, et efus cadaver ecclesiasticae sit traditum sepulturae; Hine est quod anno a nativitate Domini millesimo septingentesimo quadragesimo nono, die verá septima mensis Octobris intitulata testamentum pesentum ad instantiam Mariae Theresiae Roig, et Gelabert viudae dicti testatoris lectiim, et publicatum fuit per me dictum, et infrum notarium, in quadam Aula domus propriae habitationis ajusdem testatoris, quam fovebat durn visoebat in presenti civitate Barchinonae in vico dicto dels Bigatans praesentibus pro testibus Eudaldo Terradellas de familia dictae instantis, et Thoma Vila Philae professore Barchinonae degente.