Die Jovis XXI mensis January anno a Nativitate Domini MDCCLI. Barcinone.
En nom de Deu sia, amen. Jo Joseph Smandia ciutadá honrat de Barcelona fill llegitim, y natural de Miquel Smandia mercader de la ciutat de Mataró, Bisbat de Barcelona, y de Da. Theresa Smandia y de Miláns conjuges difunts. Estant en lo llt detingut de indisposició corporal, emperó ab mon bo enteniment, sana e integra memoria, y ferma lo quela. Volent disposar de mos bens, fas, y ordeno mon derrer testament, ultima voluntat mia. En y ab lo qual elegesch en marmessors, y del present meu testament executors a Theresa Smandia, y Cantallops carrisima muller mia, Feliph Smandia y Cantallops mon fill, Joseph Matheu y Corbera Regidor perpetuo de dita ciutat de Mataró, Maria Matheu y Smandia conjuges, Gabriel Casanovas corredor de orella, ciutadá de Barcelona, Josepha Casanovas y Smandia conjuges cuñats, y germanas respective meus, a la Señora Theresa Cantallops y Pellissser ma sogra viuda de Salvador Cantallops comerciant de la referida ciutat de Mataró, Joseph Cantallops y Pellisser comerciant de la mateixa ciutat de Mataró, Theresa Cantallops, y Verivol conjuges, Joseph Pi botiguer de telas ciutadá de Barcelona, Maria Pi y Cantallops conjuges, Rafel Vidal notari real y causidich ciutadá de Barcelona, Ignes Vidal y Cantallops conjuges cuñats meus, a la Señora Da. Rosalea de Milans y Cabirol ma tia viuda de D. Sagimon de Milans en Barcelona domiciliat, D. Anton Francisco de Milans en Barcelona domiciliat, Da. Maria Francisca de Milans y de Montero conjuges, D. Bonaventura de Milans en esta ciutat domiciliat, Da. Emanuela de Milans y de Benages conjuges, Da. Maria Aragones y de Milans viuda del Magnifich Joan Batista Aragones Dr. en drets en la vila de Santa Maria de Arenys, Bisbat de Gerona domicilliat, al Magnifich Francisco Ramis ciutadá honrat de Barcelona domiciliat en la vila de Sant Celoni Bisbat de Barcelona, Da. Francisca Ramos y de Milans conjuges, Da. Theresa Font y de Milans mos cusins, al Ilustre Dr. Esteve Vilanova Ardiacá y Canonge de la Santa Cathedral Iglesia de Barcelona, D. Francisco de Busquets y Pausa en Barcelona domiciliat, y al Magnifich Bernat Gloriá ciutadá honrat de Barcelona mos intims amichs, als quals, y a la major part de ells dono ple poder y facultat de cumplir, y executar lo present meu testament si, confirme avall trobaran escrit, y per mi ordenat.
Primerament: Y antes de totas cosas vull, ordeno, y mano, que tots los deutes, que lo dia de mono bit jo deuré, y totas las injurias, a restitució de las quals seré tingut, y obligat, sian pagats, y satisfets, satisfetas, y esmenadas de mos bens breument, simplement, sumariament y de pla, segons que dits deutes, e injurias millor mostrar, y provar se poran per actes, albarans, o altras legitimas provas, la sola veritat del fet attesa y considerada.
Elegesch la sepultura a mon cadáver fahedora en la Parroquial Iglesia de Santa Maria del Mar de la present ciutat de Barcelona en lo vas de D. Bonaventura de Milans, suplicant a dit Señor tinga a be permetrer, que mon cadáver sia sepultat en ell vestit ab lo habit del S.P.St. Francesch, la qual sepultura, y demes concernent a ella, ordeno se fassa, y executa en lo modo y forma disposará dit D. Bonaventura, de Milans, gastant per rest efecte de mos bens lo que será menester.
Item: Vull y man, que encontinent de seguit mono bit a lo mes prest sia posible per descans de la mia anima sem celebrian dos mil missas ab una absolta a la fi de cada una de ellas, de caritat ss sous quiscuna, es a saber, doscentas en dita Parroquial Iglesia de Santa Maria del Mar.= doscentas en lo Oratori de Sant Feliph Neri.= sinquanta en la Iglesia de la casa de la Missiíó.= sinquanta en la Iglesia del Convent de Santa Catarina.= cent en la Iglesia del Convent de Sant Francesch.= sinquanta en la Iglesia del Convent de Sant Agustí.= sinquanta en la Iglesia del Convent de Nostra Señora del Carme.= sinquanta en la Iglesia del Convent de Nostra Señora de la Mercé.= sinquanta en la Iglesia del Convent de la Santissima Trinitat de P.P. Calsats.= sinquanta en la Iglesia del Convent de Sant Joseph.= sinquanta en la Iglesia del Convent de Sant Convent del Bonsucces.= cent en la Iglesia del Convent de P.P. Caputxins.= vint y sinch en la Iglesia del Convent de Santa Mónica.= vint y sinch en la Iglesia del Convent de la Santissima Trinitat de P.P. Descalsos.= vint y sinch en la Iglesia de la Casa de Sant Sebastiá.= vint y sinch en la Iglesia del Convent de Sant Cayetano de la present ciutat de Barcelona.= cent en la Parroquial Iglesia de Santa Maria de Mataró.= sinquanta en la Iglesia del Convent de Sant Joseph de dita ciutat de Mataró.= sinquanta en la Iglesia del Convent de P.P. Caputxins d ela mateixa ciutat de Mataró.= cent en la Iglesia del Monastir de Nostra Señora de Montserrat de la Montanya, celebradoras totas per los Sacerdots de ditas resepctive Iglesias.= cent celebradoras per lo Rnt. Ramon Rayet Pbre. en Barcelona residint.= y las restants quatra centas sinquanta a la disposició de dits marmessors meus per iguals parts repartidas, y si aparexerá als tudors y curadors per mi avall nomenadors ferme celebrar mes número de missas de las dos mil que sobre tinch disposat, tingan facultat de ferme celebrar las quals aparexeran en las Iglesias, y per los Sacerdots a ells benvistos.
Item: Deix y llego al Hospital general de Santa Creu de la present ciutat de Barcelona cent lliuras barcelonesas.= al de Nostra Señora de Misericordia sinquanta lliuras.= al dels Infants Orfans vint y sinch lliuras.= y al de Sant Llatser altras vint y sinch lliuras per subvenció dels pobres de dits Hospitals, y per una vegada tant solament.
Item: Vull, y man, que encontinent de seguit mono bit, o lo mes prest sia posible per descans de la mia anima, y demes per que tinga obligació de pregar a Deu, per lo hereu meu avall escrit, eo per los tudors, y curadors, que avall nomenaré, sian instituhits, y fundats, com jo ara per les hores instituheix, y fundo dos aniversaris generals tots anys perpetuament celebradors en tal dia, com me esdevindrá morir, si impedit no será, y si será impedit lo dia immediatament seguent no impedit, es a saber lo un en dita Parroquial Iglesia de Santa Maria del Mar, y lo altre en dita Iglesia del Convent de Carmelitas Descalsos de la ciutat de Mataró, dotant esta pia fundació de la quantitat de diner será menester, la qual deurá depositarse en algun arxiu, o deposit ecclesiastich, a fi de esmersarse en lloch tuto, y segur en nom y a obs de la present pia fundació ab clausula perpetua de resmers.
Item: Deix, y llego a Theresa Matheu y Smandia, Antonia Matheu y Smandia, y Josepha Casanovas y Smandia, doncellas nebodas mias dos centas lliuras barcelonesas a quiscuna de ellas, las quals vull los sian donadas en temps, y per sa collocació en matrimoni carnal, o espiritual, y no altrament.
Item: Deix y llego a D. Francisco de Milans y de Benages una joya de valor vint doblas en or, las quals vull li sian donadas en lo temps del contracte de son matrimoni.
Item: Deix y llego a Maria Rosa Smandia y Cantallops doncella filla comuna a mi, y a Theresa Smandia y Cantallops muller mia, en satisfació, y paga de sal legitima paterna, y materna, part de creix de dita mare sua, y altres qualsevols drets, que en mos bens, y en los de dita sa mare tenir, y pretendrer puga, sis mil lliuras barcelonesas, las quals vull li sian donadas en temps, y per sa collocació en matrimoni carnal, o espiritual, y que en ellas sia compres lo valor dels bahuls, y apéndices nupcials. Lo qual llegat fas ab pacte, que si dita filla mia morirá ab fills idest liberis un, o molts llegigims, y naturals, y de llegitim y carnal matrimoni procreats, en tal cas puba testar, y a sas liberas voluntats fer de totas las ditas sis mil lliuras, si emperó morirá sens dits fills, en tal cas puga tesar, y a sas liberas voluntats fer de tres mil lliuras tant solament, y las restants tres mil lliuras torne, y pervingan al hereu meu avall escrit donant facultat a D. Bonaventura de Milans, de aumentar, o disminuir lo present llegat a dita filla mia, com millor tinga per convenient, per la molta confianxa que de ell fas.
Item: Vull, y man, que lo hereu meu avall escrit sia obligat en tenir en ma casa a dita Theresa Smandia y Cantallops charissima muller mia durant sa vida natural, y conservant la viduitat, y a dita Maria Rosa ma filla fins que prenga estat essistidas de tots aliments de menjar, y beurer, calsas, y vestir segons mon estat, tant en sanitat, com en malaltia, donant a dita muller mia sinquanta lliuras barcelonesas en quiscun any, per agullas. Y en cas no aparegues de conveniencia a dita muller y fill meus lo cohabitar junts, que en est cas dega dit mon hereu correspondrer a dita muller mia durant sa vida natural, y viduitat, trescentas lliuras barcelonesas annuals, pagadoras per tersas anticipadas, compresas en ellas las sinquanta lliuras, que per agullas sobre tinch disposat. Y ames del recerit, deix y llego a dita muller mia (ultra de sos credits dotals) mil lliuras barcelonesas per una vegada solament de las quals en tot cas puga disposar, y fer a sas liberas voluntats.
En tots los altres emperó bens meus mobles, e immobles, haguts y per haver, noms, veus, drets, firsas, y accions mias universals qualsevols, y ahont se vulla, que sian y que a mi me pertanyen, y pertanuyeran, ara y en lo esdevenidor en qualsevol part del mon per qualsevol rahons, drets, titols, y causas fas, e instituhesch a mi hereu universal a Feliph Smandia y Cantallops mon fill, y a sos fills liberos, y descendents llegitims, y naturals, de llegitim y carnal matrimoni procreats, ad imperpetuum, no tots junts sino un apres altre de grau en grau, sercat entre ells ordre de primogenitura, y preferint los mascles a las fembras de un mateix grau ab vincle real, gradual, descensiu, y perpetuo regular, que disposo, a ells, y a quiscun de ells, demaneraque no puga entrar la línea de in posterior, que primerament no sia finida la del anterior per mi cridat. Y faltant la línea, posteritat, y descendencia de dit Feliph mon fill, a ell, y al ultim de sos descendents substituhesch y a mi hereva universal instituhesch a Maria Rosa Smandia y Cantallops filla mia, y a sos fills, liberos, y descendents llegitims, y naturals de llegitim y carnal matrimoni procreats un perpetuum, no tots junts, sino un apres altre de grau en gra, servat entre ells orde de primogenitura, y preferint los mascles, a las femgras de un mateix grau, ab lo vincle real, gradual, decensiu, y perpetuo regular, que tinch sobre disposat. Extincta emperó la línea, posteritat, y descendencia de dita Maria Rosa filla mia, a ella, y al ultim de sos descendents substituhesch, y a mi hereva universals fas, e instituhesch a Maria Matheu y Smandia, y Josepha Casanovas y Smandia germanas mias a totas sas voluntats liberament fahedoras, y ellas les hores premortas, o la altre de ellas premorta, y no altrament a sos fills llegitims y naturals, y de llegitim y carnal matrimoni procreats, que hereus los serán, y en lo modo, y forma, que universalment succehit los hauran, es a saber a dita Maria Matheu y Smandia en quant als bens mobles, e immobles, noms, veus, drets, forsas y accions, que tinch y possehesch en la ciutat de Mataró, y circumveynat de ella, y a dita Josepha Casanovas y Smandia en quant als demes bens mobles, e immobles, noms, veus, drets, forsas, y accions, que tinch, y possehesch en la present ciutat de Barcelona, y en altra qualsevol part (exceptats los que possehesch en la ciutat de Mataró, y cicrumveynat, de ella) sens que la una de ditas dos germanas mias haja de refer a la altra cosa alguna encaraque la part de ma heretat espectant a la una, en virtut de esta testamentaria disposició, importas mes, que la pertanyent a la altra, ab la obligació emperó, que injundgesch a dita Josepha Casanovas y Smandia venint lo cas de tenir lloch a son favor la sobredita successió, de haver de donar, y entregar al Dr. en drets Joseph Roig, Sala y Smandia mon Nebot, mil lliuras barcelonesas per una vegada tant solament, y ell a les hores premort, y no altrament, a son fill llegitim y natural, y de llegitim y carnal matrimoni procreat que hereu seu universal será.
Declarant ma intenció y voluntat, y peraque ma heretat, y bens se conservian enterament en los dits fills meus, liberos, descendents de aquells expresament prohibesch a dits mos fills, liberos, y descendents seus y a qualsevol de ells, que sia mon hereu, no solament la declaración de quarta trabellianica, o altre qualsevol dret de hereu, sino també lo poder vendrer, alienar, empenyar, o obligar a censals, violaris, no altrament los dits mos bens, com, y també lo fer fianza per qualsevol pretext, que sia. De tal manera, que si algun de dits mos fills, liberos, y descendents seus per mi sobre hereus cridats passassen a vendrer, alienar, empeár, o obligar a censals, violaris, o altrament, los dits mos bens en tot, o en part de aquells, eo fer fianza alguna privo al tal de ma universal herencia, y bens, y es ma voluntat, que en lo mateix instant, que será feta la dita venda, alienació, empeño, obligació, o fianza fassa ma heretat transit al immediatament cridat, y a sos successors per esser la prohibició de alienar per mi antes expressada en major declaración, y explicació del vincle real y perpetuo, gradual, y decensiu per mi sobre disposat en mos fills, liberos, y descendents de aquells.
Mes avant es ma voluntat, y ordeno, que en cas (lo que Deu no permetia) algun dels per mi sobre cridats en la accessió de mos bens cometes algun crim, o delicte de lese magestat divina o humana, o altre per lo qual meresques confiscació de bens, a les hores lo tal sia privat, com jo ara per les hores, y un dia antes de perpetrar dit delicte, lo privo, y vull sia privat, y exclos de la successió, possessió, y gose de dits bens, lo que vull sia observat no pera defraudar al fisch, sino pera reprimir als qui me succehiran, o hauran de succehir en dits mos bens, de cometrer delictes, y peraque desitjo, y vull que dian bons Christians, y Catholichs, y també lleals vassalls de son Rey, y que dits mos bens passen entre ells en lo modo tinch disposat. Emperó si lo tal, que habues comes dit delicte, tornará en lo gremi de Nostra Santa mare Iglesia, o en gracia de Sa Magestat, a les hores sia reintegrat en la possessió, y gose de mos bens, y dret de possehirlos, continuantse despres lo mateix vincle Real, y perpetuo per mi sobre ordenat.
Y desigjant la conservació de mon patrimoni entre mos fills liberos, y descendents de aquells per mi sobre cridats, disposo, y prvinch que venint lo cas de lluhirse algun censal de mi heretat, y altres qualsevols bens subjectes a carta de gracia, degan los preus resmersarse precisament en altras compras a fi de que dits resmersos sian subrogats, com jo ara per les hores los subrogo, y poso en lloch de dits censals, y altres bens subjectes a carta de gracia, baix lo mateix vincle, Real, y perpetuo, y ab las prohicions, y modo sobre expresats, y en los antes de ditas compras, dega continuarse expressament, que lo comprador adquiren en nom y a obs de ma heretat, y com a mon hereu en virtut de dit vincle Real, y perpetuo per mi sobre disposat, y ab la expressió del processls del preu segons estil.
Y per quant interesso en la compañía dels Señors Benages, Andreu y Milans vull, ordeno, y mano, que se continue en ella mon interes en lo modo, y forma que aparega a D. Bonaventura de Milans, y en o cas de finir la dita compañía, y no continuantse ab ella, disposo y ordeno, que recullits tots los efectes, que de dita compañía me pertanyeran per qualsevol causa, o rahó se esmersian per los tudors, y curadors,que avall npomenaré, com millor los aparega, y finida la tutela, y cira, se esmersian per mon hereu en lloch tuto, y segur en lo mateix modo, y ab las circunstancias, qe sobre tinch previngut, respecte dels remarsos dels censals, ques lluhiran. Y en lo dit cas de finalizarse la referida compañía degan los dits tudors, y curadors, y mon hereu admetrer los comptes de dita compañía y definir aquells en lo modo y forma quels donia D. Bonaventura de Milans, o la persona que tindrá obligació de donarlos, sens que pugan oposarse a ells directe, no indirectament per qualsevol causa, o rahó, perquant desde ara los privo de tota acció quels pogues competir en judici, y fora de ell per impugnar los dits comptes per la total confianza, que fas de dit D.Boneventura de Milans, y per los molts favors, que de ell tinch rebuts en lo discurs de ma vida.
Assigno en tudors y en son cas, lloch y temps curadors de las personas, y bens de dits Feliph Smandia y Cantallops y Maria Rosa Smandia y Cantallops mos fills, a dita Theresa Smandia y Cantallops Charissima muller mia, Joseph Matheu y Corbera, Gabriel Casanovas mos cunyats, D. Anton Francisco de Milans, D. Bonaventura de Milans mos cosins, y al Ilustre D. Esteve Villanova Ardiacá, y Canonge de la Santa Cathedral Iglesia de Barcelona, los quals las personas, y bens de dits mos fills regescan, governen, y administren, y aquells en bonas practicas, y costums instruhescan, com jo de ells plenament confio, donantlos per est efecte, y tribuhintlos tot lo poder, y facultat, qe a semblants tudors, y curadors testamentaris se pot donar, y tribuir, etiam ab libera, y general administración, ab la expressa declaración, que en tot lo concernent a dita tutela, y cura se dega estar al que disposaran y acordaran la major part de dits tudors y coradors.
Revocant, cassant, y anullant ab aquest meu derrer testament, tots y qualsevols altres testaments, y ultimas voluntats per mi fins lo dia rpesent fets y fetas en poder de qualsevol notaris, encaraque en aquells, y aquellas ho hagues qualsevols paraulas derogatorias, y altras de las quals ab lo present se hagues de fer expressa menció, per quant de aquells, y aquellas, me penit, volent, que aquest meu testament a tots los altres prevalega.
E aquesta es la mia ultima voluntat, la qual vull, que valga, o valer no porá per dret de testament, alomenos vull, que valga per dret de codicil testamentari nncupatiu, o per aquella especie de ultima voluntat, que millor de dret valer, y tenir porá. De la qual lo obit meu seguit vull ne sian fetas tantas copias, y trasllats, quants, y quantas demanadas ne serán pe rlos hereus, llegataris, y altres de qui será interes. Fet y firmat fonch lo present meu testament en Barcelona Dijous a vint y un días del mes de Janer del any de la Nativitat de Nostre Señor Deu Jesu-Christ de mil setcents sinquanta y hu. Seny+al de mi Joseph Smandia testador predit, qui lo present meu testament, ultima voluntat mia lloho, aprobó, ratifich, y confirmo.
Testimonis cridats, y per boca propria de dit testador a la firma del present testament pregats, son lo Rnt. Ramon Rayet Pbre. en Barcelona residint, y Isidro Verdaguer negociant en Barcelona habitant.
Paenes me Sebatianus Prats notarium.

Noverint universo,q uod cum Magnificus Josephus Smandia civis honoratus Barcinonae, suum ultimum condiderit testamentum paenes me Sebastianum Prats notarium publicum de númerum Barcinonae infrum, die vigessima prima mensis January anni millessimi septingentessimi quinquagessimo primo, dictisqie testator ab hac vita decesserit, et ejus cadáver ecclesiasticae sit traditum sepulturae. Hinc est quod anno a Nativitate Domini millessimo septingentessimo quinquagessimi secundo, die vero Lunae decima nona mensis Juny intitulato testamentum praedictum ad instantiam Dominae Theresiae Smandia, et Cantallops viduae dicti testatoris, et Magnifici Philippi Smandia, et Cantallops civis honorati Barcinonae fily ejusdem testatoris lectum, et publicatum, fuit per me dictum Sebastianum Prats notarium, in quadam aula domus propriae habitationis jam dicti testatoris, quam fovebat dum vivebat in presenti civitate Barcinonae in vico dicto de la Barra de Ferro, presentibus pro testibus Rndis. Sebastiano Palaudarias pbro. in Parrochialis Ecclesiae Beatae Mariae de Mari presentis civitatis Barcinonae beneficiato., et Dre. Raymundo Rayet Pbro. Barcinonae residente.
Paenes me Sebastianum Prats notarium.