Saga Bacardí
06031
ESCRITURA DE APERTURA DE TESTAMENTO DE MARIA TERESA GELABERT Y ANLGLADA.


En la ciutat de Barcelona, a dinou días del mes de Mars, any del Naixament del Senyor de mil setcents sexanta y vuit. Lo Magnifich Joseph Roig y Gelabert Dr. en drets, domiciliat en esta ciutat. Requirí a mi Joan Prats y Cabrer notari publich de número de Barcelona baix firmat com a substitut de Sebastiá Prats també notari publich de número de la mateixa ciutat, mon pare, llegis y publicás lo testament, que la Señora Maria Theresa Roig y Gelabert, viuda de Francesch Roig y Vives argenter, ciutadá de Barcelona, feu, y firmá en poder de dit Sebastiá Prats notari a deu de Novembre mil setcents, y cinquanta. Y condecendint jo dit Joan Prats notari al referit requiriment llegí, y publiquí lo dit tetstament, que es del tenor seguent.

En nom de Deu sia Amen. Jo Maria Theresa Roig y Gelabert viuda de Francesch Roig y Viver, argenter, ciutadá de Barcelona, filla llegitima, y natural de Geronim Gelabert candeler de cera, ciutadá de Barcelona, y de Catharina Gelabert y Anglada conjuges difunts estant ab salut corporal, y ab mon bo enteniment, sana, e integra memoria, y ferma paraula, volent disposar de mos bens, fas, y ordeno mon ultim testament, ultima voluntat mia, en, y ab lo qual elegesch en marmessors y del present meu testament executors al Rnt. Dr. Jaume Gelabert Pbre. Beneficiat de la Santa Cathedral Iglesia de Barcelona, mon germá, al Dr. en drets Joseph Roig y Gelabert, al Ilustre Dr. Jaume Roig y Gelabert Canonges de dita Santa Iglesia mos fills, a Anton Casanovas, Eularia Casanovas y Roig conjuges, Pere Gecseli, Marianna Gecseli y Roig conjuges, Joseph Lleonart y Catharina Lleonart y Roig conjuges, gendres y filla meus, als quals, y a la major part de ells dono ple poder, y facultat de cumplir, y executar lo present meu testament, conformes avall trobaran escrit, y per mi ordenat.
Primerament: Y antes de totas cosas vull, orden, y man que tots los deutes, que lo dia de mn obit jo deiré y totas las injurias a restitució de las quals seré tinguda, y obligada, sian pagats, y satisfets, satisfetas, y esmenadas de mos bens breument, simplement, sumariament, y de pla, segons que dits deutes, e injurias millor mostrar, y probar se porán per actes, albarans, o altras legitimas provas, la sola veritat del fet atesa, y considerada.
Elegesch la sepultura al cos meu fahedora en la Parroquial Iglesia de Santa Maria del Mar de la present ciutat en lo vas de dit difnt mon marit, la qual sepultura vull sem gassa a coneguda, y disposició de dits marmessors meus, gastant per ella de mos bens lo que será menester.
Item: Vull, y man, qe encontinent de seguit mono bit, o lo mes prest sia posible, per salut,y repos de la mia anima me sian fetas dir y celebrar mnil missas de caritat sis sous quiscuna, es a saber, cent en la Santa Cathedral Iglesia de Barcelona. Cent en dita Parroquial Iglesia de Santa Maria del Mar. Cent en la Capella, y Collegi de Sant ever. Sinquanta en la Iglesia del Convent de Nostra Señora de la Mercé. Cinquanta en la Iglesia del Convent de Sant Joseph. Cinquanta en la Iglesia del Convent de Santa Madrona de P.P. Caputxins. Vint y cinch en la casa de la Congregacio de la Missió. Vint y cinch en la Iglesia de Sant Caetano. Vint y cinch en lo Oratori de Sant Felip Neri. Vint y cinch en la Iglesia del Convent de Sant Francesch. Vint y cinch en la Iglesia del Convent de Santa Catherina.Vint y cinch en la Iglesia del Convent de Sant Francisco de Paula, totas de la present ciutat. Vint y cinch en la Iglesia del Convent de Nostra Senyora de Gracia. Vint y cinch en la Iglesia del Convent de Santa Eularia de P.P. Caputxins de Sarriá, territorio de Barcelona. Y las restants trescentas a las disposicions de dits marmessors meus.
Item: Deixo. Y llego al Hospital General de Santa Creu de la present ciutat deu lliuras barcelonesas, y al de Nostra Senyora de Misericordia de la mateixa ciutat, altres deu lliuras barcelonesas per subvenció dels pobres de dits hospitals, y per una vegada tantsolament.
Item: deixo y llego a dit Dr. y Canonge Jaume Roig y Gelabert fill meu, en satisfacció y paga de sal legitima materna y de altres qualsevols drets, que en mos bens tenir y pretendrer puga, sinch centas sexanta lliuras barcelonesas per una vegada tantsolament.
Item: Deixo y llego a Maria Theresa Roig y Galceran doncella, filla mia, en satisfacció y paga de sal legitima materna, y de altres qualsevols drets que en mos bens tenir y pretendrer puga, cinch centas sexanta lliuras barcelonesas, y la firmase de Santa Theresa guarnida de diamants, y rubins, que jo tinch, las quals cosas, vull, li sian donaas quant pendrá estat, y en cas lo hagues pres lo dia de mono bit, lo present llegat sia nullo, y com si per mi fet no fos estat.
Item: Deixo y llego a Catharina Gelabert y a Eularia Gelabert doncellas, nebodas mias, per lo cas de pendrer estat, y no altrament, cent lliuras barcelonesas a quiscuna de ellas per una vegada tantsolament.
Item: Deixo, y llego a Maria Lleonart doncella neta mia per lo cas de pendrer estat, y no altrament, lo adres de diamants, y robins, que jo tinch.
En tots los altres emperó bens meus, mobles, e immobles haguts, y per haver, noms veus, drets, forsas, y accions mias universals, qualsevols, y ahont se vulla que sian, y que a mi pertanyer, y pertanueran ara, y en lo esdevenidor en qualsevol part del mon per qualsevols rahons, drets, titols y causas, fas, e instituesch hereu meu universal a dit Dr. Joseph Roig y Gelabert fill meu, si lo dia de mono bit viurá, y hereu mey esser voldrá, si emperó lo dia de mono bit no viurá, o viurá, mes a mi hereu no será, perque no voldrá, o no podrá, o hereu meu será, mes morirá quant que quant sens fills llegitims y naturals, y de llegitim y carnal matrimoni procreats, o ab tals, ningún dels quals arribará a edat perfecta de poder fer testament, en dits casos, y quscum de ells a dit Dr. Joseph fill meu substituesch, a mi hereu universal fas, e instituesch a dit Dr. Canonge Jaume Roig y Gelabert altre fill meu, si a las horas viurá y hereu meu esser vldrá, durant sa vida natural tantsolament, su empero a las horas no viurá, o viurá mes a mi hereu no será, perque no voldrá, o no podrá, en dits casos y quiscun de ells a dit Dr. Jaume fill meu substituesch, y a mi hereva universal fas, e instituesch a dita Catherina Lleonart y Roig filla mia si a las horas viurá, y hereva mia esser voldrá. Si empero a las horas no viurá, o viurá mes a mi hereva no será, perque no voldrá, o no podrá o hereva mia será mes morirá quant que quant en la forma tinch dita de dit Dr. Joseph hereu en primer lloch instityhit. En dits casos, y quiscun de ells a dita Catarina filla mia substituesch, u a mi hereva universal fas, e instituesch a dita Maria Theresa Roig y Gelabert altra filla mia a totas sas voluntats liberament fahedoras.
Y declarant ma voluntat disposo, y ordeno, que si venint lo cas de tenir lloch la successió de mos bens enfavor de dit Dr. Joseph mon fill, o de alguna de mas fillas sobre instituidas herevas, se trovará premort, o premorta, havent deixat dills llegitims, y naturals, y de llegitim y carnal matrimoni procreats, en tal cas vull, que los fills del tal premort, o sde la tal premorta succehescan en mos bens en lloch de son pare, o mare, en lo modo, y forma, qe a son pare, o mare haurán succehit, sens voler, com no vull, que esta clausula influesca vocació, o fideicomis a favor de mos nets, si sols, que servesca de providencia per causa de la premoriencia de son pare, o mare.
Revocant, cassant, y anullant ab aquest meu derrer testament tots, y qualsevols altres testament, y ultimas voluntats per mi fins lo present fets, y fetas en poder de qualsevols notaris, encaraque en aquells, y aquellas hi hagues qualsevols paraulas derogatorias, y altras de las quals ab lo present se hagues de fer expressa menció, perquant de aquells, y aquellas me penes, volent que aquest a tots los altres prevalga.
E aquesta es la mia ultima voluntat, la qual vull que valga y valer puga per dret de testament, alomenos vull que valga, y valer puga per dret de codicil, testament nuncupatiu, o per aquella especie de ultima voluntat, que millor de dret valer, y tenir podrá. De la qual lo obit meu seguit vull ne sian fetas, y lluidas, tantas copias, y trasllats, quants, y quantas demanadas ne serán per los hereus, llegataris, y altres de qui será interés. Fet y firmat fou lo present meu testament en Barcelona dimars a deu días del mes de Novembre del any de la Nativitat de Nostre Senyor Deu Jesu-Christ de mil setcents y cinquanta. Seny+al de mi Maria Theresa Roig y Gelabert testadora predita, que lo present meu testament, ultima voluntat mia lloho, aprobó, ratifico y confirmo.
Testimonis cridats, y per boca propria de dita testadora a la firma del present testament pregats, son Alou mas argenter ciutadá de Barcelona, y Jacintho Rovira jove argenter, en Barcelona habitant.

De que dit Magnifich Dr. Joseph Roig y Gelabert me requiriçi llevás acte publich. Que fou fet en la ciutat de Barcelona, dia, mes y any sobredits. Essent presents per testimonis Pere Carbó estudiant theorligia moral, y Romá Ribas de la familia del Magnifich Agustí Gibert y Xurruch ciutadá honrat de Barcelona habitant en esta ciutat.
Dr. Joseph Roig y Gelabert. En poder de Sebastiá Prats notari, entravenint com a son substitut jo Joan Prats y Cabrer notari publich de número de Barcelona, que fas fe coneixer al requirent.