En nom de Deu, amen. Sia notori, que las parts avall escritas. De son grat, y certa sciencia confessan, y en veritat regonexen la una a la altra. Que per rahó de las pretensions bais mencionadsa han firmat entre si la present transacció y concordia ab los apctes avall escrits, y seguents.
Com en la Real Audiencia del present Principat de Cataluña, y sala, en que presidia lo Noble Señor D. Anton de Serra, y Portell Real ohidor, en actes de Bernat Forés, y Tevoidor notari publich real collegiat de número de Barcelona vertis causa entre Raymunda Tudó viuda de Feliciá Tudó fuster ciutadá de dita ciutat, de una, y Francisca Monner y Font viuda de part altra, sobre possessiri summarissim de retenir, y conservar a possessió de una casa situada en la present ciutat, y en lo carrer Mes Baix de Sant Pere, devant la Capella de Nostra Señora de la Ajuda, que fonch de dit difunt Feliciá Tudó, que constaren respectivament ab peticions de divuyt de Abril, y sis de Maig de mil setcents sinquanta y set, se deduhí per part de dita Raymunda Tudó, que ab acte rebut en poder de Bonaventura Torres notari publich de Barcelona a vint y dos de Octubre de mil siscents noranta y set los administradors de la insigne Capella y Collegi de Sant Sever de la present ciutat establiren al referit Feliciá Tudó totas aquellas casas situadas en esta ciutat, y en lo carrer Mes Baix de Sant Pere, devant la Capella de Nostra Señora de la Ajuda, que se digueren alas horas terminar a llevant ab honor de Francisco Serra velluter, que fou de Joan Just notari; a mitgdia ab dit carrer Mes Alt de Sant Pere; a ponent ab honor del Magnifich Dr. en medicina Francisco Oriols, que foren del Rnt. Francisco Purri Pbre. Y antes dels hereus del Dr. Galceran Desclergue; y a tremuntana ab lo Forn, y altras casas de Pau Llobet forner, y antes de maria Llobet, que foren de Maria Custell viuda de Climent Cusell notari de la mateixa ciutat, a cens de trenta lliuras annuals, que devian pagarse, la mitat als vint y quatre de Juny, y la altre mitat als vint y quatre de Desembre en forsa del qual establiment dit Feliciá Tudó fonch dueño, Señor y possessor de las sobreditas Joan Mitjans notari publich de número de Barcelona als vint y hu de Maig de mil siscents noranta y sinch instituhí hereva sua universal a la dita Raymunda Tudó sa muller a sas liberas voluntats, y havent mort dit Feliciá Tudó entrá la referida Raymunda en possessió de las expressadas casas, y fonch dueña, Señora, y possessor de ellas, en tant, que al primer de Febrer de mil setcents sinquanta y tres llegía las mencionadas casas y botiga a la expresada Francisca Monner viuda per preu de quaranta lliuras lo any, reservantse per la sua habitació en las mateixas casas dos quartos, en que habitaba, y en lo propri dia dita Monner pagá a la referida Tudó vint lliutas per la mitja anyada del llobuer de ditas casas.
Per part de Francisca Monner se deduhí, que no sols lo die quinse del mes de Mars de mil setcents sinquanta y set, sino també de antes se encontraba en la quita, y pacifica possessió de la referida casa, que antes fonch de Raymunda Tudó, y per duaña, Señora y possessora de ella fonch publicament tinguda, y reputada, lo que se confirmaria del mateix acte de establiment produhit per la contraria, atés, que en ell se digué, que per rahó de dita casa havia de prestarse tots añs als administradors del Colegi de Sant Sever lo cens de trenta lliuras, lo qua corresponia al obtentor del Benefici baix la invocaciço de Sant Jaume en la Iglesia Cathedral de Vich fundat una lliura, y setse sous, y que la sobredita Monner desde set de Octubre de mil setcents sinquanta y quatre fins a vint y sinch de Febrer de mil setcents sinquanta y set hauria pagat, no sols moltas partidas del referit cens al administradors de dit collegi, y al obtentor de dit Benefici, sino també miltas pensions cessas de un censal de proprietat cent y sinquanta lliuras, y penció antes set lliuras, y deu sous, y despres en forsa de la Real Pragmatica quatre lliuras, y deu sous, que la mateixa casa fa y presta als expressats administradors del Collegi de Sant Sever, que axis constaria per quatre recivos, que son en proces. Igualment, que dita Monner per molts añs hauria prestat los aliments a la vida humana necessaris a la referida Raymunda Tudó, y que esta los hauria pres de la manera, que los hi donaba, y prestaba dita Monner manifestantse milt contenta, en tant que hauria expressat moltas, y differents vegadas, que la tractaba molt be, y estaba contenta del traacte li feya fins lo dia onse del mes de mars de mil setcents sinquanta y set, lo que no obstant continuaba dita Monner, en prestar de menjar a la referida Tudó fins lo dia catorse de dit mes, en que per orde del Señor D. Joseph Martines Ministre del Crimen dexá de aportarli menjar, y retirá lo que en los dias antecedents li havia aportat. A lo que se replicá per part de dita Raymunda Tudó, dien, que ab motiu de tenir esta llogada la casa a la referida Monner, convinguéren las dos, que donant la expressada Tudó la quantitat de vint lliuras annuals, cuydaria aquella de ferli la despesa, o mantenirla, com en efecte dita Monner hauria rebut de mans de la mateixa Tudó la quantitat de deu lliuras per los sis mesos de despesa, que comensaren al primer de Febrer de mil setsents sinquanta y tres, com constaria del recibo firmat per dita Monner als tres de Agost del citat any. Que trobantse dita Tudó en edat decrepita convingué ab la referida Monner, que mantenintla de tots los aliments de menjar, y beurer, calsar, y vestir a la jumana vida necessaris, axis en sanitat, com en malaltia, pagant dita Monner tots los carrechs, y obligacions de la expressada casa, li cediria tots los productos resultants de ella, y en forsa de eix conveni permeté que dita Monner cobrás los lloguers, y si be antes de cedurli los referits lloguers la agasasaba molt, y la tractaba ab alguna decencia, peró luego després comensá a tractarla mal, en tant que havent passat per lo carrer den Fonollar esdevingué, que una cavalcadura la feu caurer y de dita caiguda tingué una grave contussió estigué molt temps en lo llit, y arrivá mala y exclamantse, que anassen a busar al metgem no pogué conseguirho, en tant,q ue havent permanescut en lo llit per estay de tres mesos, may aná metge per visitarla, y necessitant en aquella ocasió, que dita Monner li fes caldo pera repararse, ni ho lográ un sol dia, ans be li feya menjar de la mateixa vianda, que sa mare y aprenent menjaban, com mongets, sebas, y altas cosas perniciosas a sa salut, anyadintse a axó lo mal tracte de paraula, en tant que hauria estat precis recorrer al sobredit Señor D. Joseph Martinez peraque se servis manar la dexás ab quetut, y sosiego, y desde entonces, y resulta quedá luego milt millorada, lo que li hauría donat motiu de revocar la citada donació, no sols perque hauria estat concebuda pera despres de la mort, y no antes per certas, y determinadas causas, que se haurian justificat falsas segons varios motius, que deduhí en lo proces de dita causa, sens consta, que fos insinuada, com era necessari per sa validilitat, sino també perque no hauria cumplert a varios pactes, condicions, y obligacions, que respecgivament se haurian imposat, y acceptat la referida Monner en los actes de donació, y promesa, que se otorgtaren en poder de Joseph Figueras notari, y altre dels escrivans jurants del tribunal Real Ordinari de esta ciutat a vint y tres de Maig de mil setcents sinquanta, y quatre.
Haventse a instancia de dita Tudó despatxat del sobredit tribunal Real ordibari cortells de embarch a Antonia Soler y Gibert, que a titol de lloguer, junt ab los conjuges Joseph e Isabel Bofill, y sa familia habitaba la dita casa, prosseguin en esta causa de la Real Audiencia demanant fossen despatxats cartells mandatoris a la referida Antoni Soler, perqaue tingués per embargats, y deposites en la taula dels Comuns Deposits de esta ciutat los lloguers deguts, y haventse unstat lo mateix per part de Francisca Monner comparequé en dita causa la expressada Antonia Soler. Y ofrerint depositar luego que hi hagués taula, demaná, que fos manat a la referida Monner desocupás lo Magatsen, y li fes las obras, que li havia promés en lo tracte del arrendament, y haventho executat la dita Monner instá lo deposit, y ab previsió de vint y hu Juliol de mil setcents sinquanta, y set fou manat a la mencionada Antonoa Soler, que dins sis dias precisos, y peremptoris depositás en dita taula los lloguers se disputaban, y ab petició de vint y hu de Agost produhi la partida de taula, ab que constaba haver depositat renta vuyt lliuras, y deu sous oper lo mitg any de arrendament de dita casa, lo que no obstant instá la referida Monner que aquella li desocupás la casa, y respecte de haver vensut altra mitja anyada, li fos manat en continent depositarla. Per part de Raymunda Tudó se exposá respecte que Francisca Monner desde dotse de Mars de mil setcents sinqunanta, y set en forsa de orde del nomenat Señor D. Joseph de Martinez deixá de donarli los aliments, se hauria mantingut del zel de algunas canritativas personas que los hi subministraren, y com no tingué altres bens, que los lloguers de dita casa, demaná, que fos manat a Antonia Soler, que del lloguer, que havia de pagar de la matexa casa, li entregás per tersas anticipadas la quantitat proporcionada per sos aliments, y ab real auto de vint y dos de Juny de mil setcents sinquanta y vuyt, jou manat a la expressada Antonia Soler, que depositás en la referida taula setanta set lliuras, y deu sous per dos mitjas anyadas vensudas del lliguer de dita casa, y que junt ab las trenta vuyt lliuras, y deu sous, que se encontraban depositadas, fossen soltadas a favor de la referida Tudó, y que per dit efecte setreya la solta, manant als porters de camara, que las revoltassen, y uavent dita Tudó demanat a fi de obviar gastos, que se permetés a la referida Antonia Soler entregarli la expressda partida, fonch lo motiu de no praticarse aquel deposit.
Pendent indecisa la precedent instancia moró la mencionada Tudó, qual ab lo testament, que otorgá en poder de Anton Prasos notari publich del predit número als vint y set Mars de mil set cents sinquanta y set, instituhó hereva sua universal a sas voluntatas a la nomenada Antonia Soler la qual reproduhit los merits de dita instancia, no solament instá la recepció de varios testimonis sobre los capitols presentats per la sobredita Tudó, si que demaná, que las quaranta tres lliuras, y deu sous, que se encontraban depositadas en lloguers de dita casa, so es trenta vuyt lliuras, y deu sous per la expressada Soler, y sinch lliuras per Isidro Sala per lo lloguer del magatsem, fosen soltadas a favor dels administradors del Collegi de Sant Sever, que fos a son favor declarada la manutenció de dita casa, y doncemnada Francisca Monner al pago dels lloguers deguts, y ab real provisió de vint de Setembre de mil setcents sexanta y dos, sens prejudici de la pretensió de las parts en lo judici petitori, fonch declarada la manutenció de la dita casa a favor de Francisca Monner, y en consequencia condemnada la referida Antonia Soler en pagarli los lloguers deguts, junt ab lo interés, liquidació reservada. Y si be dita Antonia Soler suplicá de la expressada Real provissió, despres ab petició de vint y quatre de Desembre de mil setcents sexanta y dos renunciá la dita causa de suplicació, offerint pagar las costas, que legitimas fossen, y en consequencia ab provisió de vint y sinch de Janer de mil setcents sexanta y tres li fonch manat desocupar la predica casa per totas la segona semmana de quaresma, alcostat proximas.
Pussá despres dita Antonia Soler al judici petitori, y a vindicar las referidas casas, que tenia, y possehia, y en el dia te, y posseheix lo Rnt. Dr. Llorens Pujol Pbre. En la Parroquial Iglesia de sant Cugat del Rech de esta ciutat, Beneficiat, a, allegant, que en la enfermetat, que en lo any mil setcents sinquanta, y set havia tingut dita Raymunda Tudó de resultas de haverla feta caurer una cavalcadura en lo carrer den Fonollar no la visitá ningún Metge, sino lo Dr. en medicina Francisco Badia, y est despres de dos mesos de malalta, y encara no per orde de dita Francisca Monner, no obstant de ser aquella enfermedat pertanyent a siencia medica, comparegueren en dita causa la referida Francisca Monner, y lo expressat Rnt. Dr. Llorens Pujol Pbre. Y reproduint estos los capitols de deu de Abril de mil setcents sinquanta y vuyt presentats per la expressada Francisca Monner, demaná fossen admesos a prova, y haventse rebut testimonis per una, y altra de las parts concernent a la validitat, o invaliditat de la sobre calendada donació, se suspengué en tant la insinuada causa, y no se havia encara per part de Francisca Monner demanat los lloguers cessos desde vint y dos de Febrer de mil setcents sinquanta, y set. Fins lo dia, que dita Antonia Soler y los conjuges Joseph, y Isabel Bofill, y sa familia, que habitavan la mencionada casa la desocuparen, que fonch en la segona semmana de quaresma del any mil setcents sexanta, y dos, a que havia estat condemnada a pagar, junt ab son interés, que esperaban demanarse, que alomenos importabam trescentas vuytanta y sinch lliudas, sens haver rahó de la prorrata, ni del interés corresponent. Ni tampoch per part de Antonia Soler se avia deduhit, que qualsevol succeses tingués dita causa deuria la referida Francisca Monner esmenar a la expressada Antonia Soler, y pagarli lo que desde lo dia onse de mars de mil setcents sinquanta y set fins lo dia que aquella morí, que fonch en lo Febrer de mil setcents sinquanta y nou, a rahó de cent y sinquanta lliuras lo any, en consideració que havia de mantenirseli una criada, que la cuydás, y axí mateix lo que dita Soler pagá per metges, y medicinas, las sinquanta lliuras, que la expressada Tudó se reservá per disposar en o acte de donació venint, com vingué, lo cas de de viurar mes de sis anys, y las divuyt pessetas annuals, que prometé donarli per sa botxaca en lo acte de promesa, a lo que hauría donat evasió Francisca Monner, dient que era incert pagarli los aliments una vegada que voluntariament hauria reusat acceptarlos, perque constaria dels merits del procés, que Francisca Monner tractaba a dita Raymunda Tudó ab molta comoditat, fentli un tracte molt decent, cuydantla en lo demés era necessari, y que quant pogues esser obligada a pagar la dita despesa, o aliments, no sería a una cota tant excessiva, sens altres motius, que s ehaurian deduhit. Pero desitjant, tant la sobredita Antonia Soler, com Francisca Monner, y lo Rnt. Dr. Llorens Pujol Pbre, evitar las inquietuts, y molestias del plet, considerant lo incert axis, que estos acostuman tenir, per medi de bon intencinadas personas, han convingut a la transacció, y concordia ab los pactes avall escrits y seguents.
Primerament. Ha estat pactat, transigit y concordat entre ditas parts, que la referida Antonia Soler, en qualitat de hereva universal de la expressada difunta Raymunda Tudó dega renunciar a tota, y qualsevol demanda, cedir, transferir, y transportar, a vafor del sobredit Rnt. Dr. Llorens Pujol Pbre. Tots los drets, y accions, que contra la dita casa, y altrament contra lo mateix Rnt. Dr. Llorens Pujol com a posessor de ella li competexen, y competir pugan per qualsevol titol, causa, o rahó, com ab tenor del present capitol, per ocasió de esta concordia, y altrament de son grat y certa sciencia, renuncia, dedeix y condona a favor del mencionat Rnt. Dr. Llorens Pujol Pbre. A tota petició, y demanada, que contra la sobre expressada casa, y altrament contra dit Rnt. Dr. Llorens Pujol Pbre. Com a posessor de ella en qualitat de hereva universal de la nomenada Raymunda te intentada en la sobre calendada causas, y podria intentar per qualsevol altre respecte, y li transfereix, y transporta tots los drets, y accioos, que li competexen, y pugan espectar per qualsevol causa, titol, o rahó, imposant a ella, y als seus silenci perpetuo ab pacte firmissim de no demanar cosa alguna mes, sino lo que avall ab altres capitols a son favor estipulará. Per lo que ne obliga tots sos bens (exceptada la mitat de son dot) mobles, e immobles presents y veniders, ab totas las renuncias de dret necessarias, y ab jurament llargament.
Item: Es estat pactat, convingut y concordat entre las referdias parts. Que per lo que la expressada Antonia Soler ab lo precedent capitol ha renunciat, cedit, y transportat, a favor de dit Rnt. Dr. Llorens Pujol Pbre, dega est donarli, y pagarli la quantitat de setanta y sinch lliuras moneda barcelonesa liquidas, y francas de tots gastos, com ab tenor del present capitol per ocasió de esta concordia, y altrament. De son grat, y certa siencia lo mateix Rnt. Dr. Llorens Pujol Pbre. Promet a la referida Antonia Soler, que en continent de firmada la present transacció, y concordia li donará, y pagará las expressadas setanta y sinch lliuras grancas de tots danys, y gastos. Lo que promet cumplir baix obligació de ttos sos bens mobles, e immobles, presents y veniders, ab las renuncias de dret necessarias, y ab jurament que en la forma sacerdotal fa, y presta llargament.
Item: Ha estat pactat, convingut, y concordat entre las sobreditas parts. Que la nomenada Antonia Soler dega renunciar a qualsevol petició, y demanda, y lo dret, que per ella competesca, y competir puga contrad ita Francisca Monner no sols sobre la expressada casa, sino també en forsa de las reservas, que se feu Raymunda Tudó en lo acte de donació de dita casa, y de la promesa, que la referida Monner feu a favor de la expressada Tudó segons consta ab dos actes rebuts en poder del sobredit Joseph Figueras notari als vint y tres de Maig de mil setcents sinquanta, y quatre, com ab tenor del present capitol, per ocasió de dita concordia, y altrament de sa libera voluntat, renuncia a qualsevol demanda, no sols la intentada en la sobre ditada causa, sino també a qualsevol altra, y al dret, y acció, que li competesca, y puga competir per qualsevol titol, causa, o rahó contra la referida Francisca Monner, tant sobre la expressada casa, com també a tot lo que podriá demanar, exigir, y cobrar, no sols en forsa de las reservas per la nomenada Raymunda Tudó fetas, sino també per lo que a esta prometé la expressada Monner en los precalendats actes de donació, y promesa. Qual renuncia promet tenir per agradable, y a ella no contravenir per motiu algun, baix obligació de tots sos bens sobre referits, ab las renuncias de dret necessarias, y ag jurament llargament.
Item: Es estat pactat, convingut y concordat entre las referidas parts. Que la mateixa Antonia Soler haja de remetrer, y condonar tot lo que pogués pretendrer per rahó dels aliments que se prestaren a la mencionada Raymunda Tudó desde lo dia onse de mars de mil setcents sinquanta y set fins lo dia del obit de aquella a favor de la sobredita Francisca Monner, y del expressat Rnt. Dr. Llorens Pujol Pbre. Y estar de ferma, y legal evicció per lo cas que altre intentás semblant demanda, com ab tenor del present capitol, per ocasió de esta concordia, y altrament. De son grat, y certa siencia, no sols remet, y condona als referits Francisca Monner y Rnt. Dr. Llorens Pujol Pbre. Tot lo que pogues pretendrer per rahó dels sobredits aliments. Si que també los promet la evicció, e indemnisarlos de tot quant los esdevinga patir, y suportar per la ocasió que altre intentás semblant demanada segons la naturalesa de evicció. Lo que promet cumplir baix obligació dels sobredits sos bens, ab las renuncias de dret necessarias, y ab jurament llargament.
Item: Es estat pactat, convingut, y concordat entre las matexas parts: Que en consideració a lo que dita Antonia Soler ha renunciat, cedit, y transporat, y singularment a la renuncia a las demandas, y promesa de evicció expressadas en los capitols antecedents, Y per lo cas unuicament que no se intentia demanda de lo gastat, o impendit per rahó del aliments de Raymunda Tudó en lo temps expresat en lo antcedent capitol, y no altrament, dega la referida Francisca Monner renunciar, y cedir, y respectivament condonar a la nomenada Antonia Soler ab sa germana y cunyat Isabel y Joseph Bofill, y sa familia habitaren la expressada casa, a que fonch condemnada dita Antonia a pagar, junt ab lo interés, com ab tenor del present capitol per ocasió de esta concordia, y altrament. De son grat, y certa siencia la nomendada Francisca Monner cedeix, y condona a la referida Antonia Soler totsd los lloguers de la mencinada casa cessos per ella deguts, junt ab son interés, a que en forsa de la citada real provissoó de vint de Setembre de mil setcents sexanta y dos, que lográ la autoritat de cosa judicada havia estat condemnada per lo cas, y no altrament que no se intentia contra dita Francisca Monner. Rnt. Dr. Llorens Pujol Pbre. Y los seus demanda de los aliments de Raymunda Tudó, perque en lo cas contrari no entén cedir, no condonar la menor cosa, ans be expressament se salva, y reté lo dret, que en forsa de la citata Real Provisió li competeix per demanar los referits lloguers contra qualsevols personas al pago de lo sobredit obligadas. Qual cessió, y condonació fa axi com millor entendrerse pot. Prometent, que la tindrá sempre per agradable, y no ho contravindrá baix obligació de tots sos bens (excepteda la mitat de son dot) mobles, e immobles presents, y veniders, ab totas las renuncias de dret necessarias, y ab jurament llargament.
Item: Las sobreditas parts acceptan respectivament las renuncias, cessions, transportacions, y promesas en los antecedents capitols mutuament fetas, y prometen los uns als altres en lo que a cada un de ells respectivament toquia que guardarán, y observarán lo que se troba estipulat. E igualment renuncian a la sobredita lite, o causa, merits, y prossecució de aquella, y a sas mitias respective pretensions. Abdicantse, y cedintse reciprocament tots los drets, y accions, que la una de ditas parts pogués tenir contra la altra, y prometen, que per rahó de aquellas la insinuada causas, no continuaran, ni altra de nova intentaran en temps algun. Dient, e intimant al actuari de ellas, que a la sola ostensió de est capitol tinga, y repute lo proces de aquella per ancellat, y anullat. Y prometen estas cosas tenir per agradables, y a ellas, no alguna de ellas no contravenir en temps, ni per motiu algun.
Y las matexas parts lloant, y aprobant los precedents capitols, y tot lo en ells, y en quiscun de ells estipulats, espontaneament prometen, que totas las coas en ells respectivament acoraadas cumpliran, y observaran segons que a quiscun pertany, baix las mateixas obligacions, renuncias, y clausulas en aquells respectivament descritas, a que se referexen, y volen tenir aquí per repetidas. En testimoni del que firman lo present acte (del qual se ha de pendrer rahó en la oficina de hipotecas de esta ciutat dins sis dias proxims, que altrament no fará fe per los efectes expressats en la Real Pragmatica Sanció publicada als setse de mars de mil setcents sexanta y vuyt en assumpto de hipotecas) en Barcelona als set dias del mes de Janer del any del Naxement del Señor de mil setcents setanta y set. Essent presents per testimonis Joan Cahis torner, ciutadá de Barcelona, y Miquel Vilamala escrivent en la mateixa ciutat habitant.
Dr. Llorens Pujol Pbre. Antonia Soler, Francisca Monner, En poder de mi Joseph Vilamala y Cassani notari publich de número de Barceloa, que certifico coneixer als sobredits Rnt. Dr. Llorens Pujol Pbre. Antonia Soler, y Francisca Monner, los quals tots han firmat lo present acte te transacció, y concodria de la sua propria ma en ma preencia, y dels sobre nomenats testimonis instrumentals.