En la ciutat de Barcelona a vint y un días del mes de Mars, any del Naixament del Señor de mil setcents setanta y nou. Lo Magnifich Señor Agustí Gibert y Xurrich ciutadá honrat de aquesta ciutat, entregá a mi Joan Prats y Cabrer notari publich de número de la mateixa, son postrer testament clos. Lo que noto aquí per acte de diligencia, donantne fee.
Joan Prats y Cabrer notar.

En la ciutat de Barceloa a vint y un días del mes de Marz, any del Naixement del Señor de mil setcents setanta y nou. Lo Magnifich Agustí Gibert y Xurrich ciutadá honrat de Barcelona, fill llegitim y natural de Agustí Gibert y Xurrich, adroguer de Vilanova de Palafoll Bisbat de Gerona, y de Maria Gibert, y Xurrich, conjuges difunts, constituit en lo llut per malaltia corporal, peró ab clar enteniment, memoria y paraula, entregá a mi Joan Prats y Cabrer notari publich de número de esta ciutat aquesta plica closa ab ostia, que digué, contener son ultim testament, escrit de ma agena, y firmat de la sua propria. Volent valgues per tal, en lo millor modo, que de dret tinga llich. Y revocant ab ell, la que entregá clos al Dr. Sebastiá Prats notari publich de número de dita ciutat a disset de Octubre mil setcents sexanta sis, y qualsevols altres testaments, y especie de ultima voluntat fets per ell fins la present. la qual plica, firmá dient volia, que fos guardada en poder meu, y despres de son obit oberta, y publicat lo testament comprés en ella. Essent presents per testimonis, pregats per lo mateix Señor testador Ramoan Bacó comerciant de la vila de Sant Feliu de Guixols Bisbat de Gerona y Joseph Archs comerciant ciutadá de Barcelona.= Agustí Gibert y Xurrich.= Ramon Bacó testimoni.= Joseph Arch testimoni.= En poder de mi Joan Prats y Cabrer notari, qui dono fe coneixer al Señor testador.

En la ciutat de Barcelona, a vinty quatre días de dit mes de Mars, any del naixement del Señor de mil setcents setanta y nou. Havent mort lo expressat magnifich Señor Agustí Gibert y Xurrich en la matinada del mateix dia, encara no sepultat son cadáver. Lo Magnifich Señor Miquel Alegre y Roig ciutadá honrat de aquesta ciutat, son fillastre, altre de sos marmessors. Requirí a mi dit Joan Prats y Cabrer notari baix firmat, obris la sobre dita plica del mencionat testament Y publicás las clausulas de elecció de marmessors, sepultura y missas compresas en aquell tantsolament. A la qual requisició condecendint jo lo referit notari, manifestí al Señor Requirent la expressada plica closa. Y vista y regoneguda esta per aquell. La obrís y llegí tantsolament las ditas clausulas de marmessors, sepultura, y missas. De que lo nomenat Magnifich Señor Miquel Alegre y Roig me requirí llevás acte publich. Que fou fet en la ciutat de Barcelona, dia, mes y any sobre dits. Essent presents per testimonis lo Illustre y Molt Reverent Señor Dr. Felix Batlle Prebere Canonge de la Santa Iglesia Cathedral de aquesta ciutat, y Francisco Desprat y Sabasiona comerciant ciutadá de la mateixa.
Miquel Alegre y Roig. En poder de mi Joan Prats y Cabrer notari qui dono fe coneixer al Señor requirent.

En la ciutat de Barcelona a vint y sis días del referit mes de Mars, any del Naixament del Señor de mil setcents setanta y nou. Haventse donat ecclesiastica sepultura al cadáver del nomenat Magnifich Señor Agustí Gibert y Xurrich, lo mencionat Magnifich Señor Miquel Alegre y Roig, son fillastre, y hereu universal. Requirí a mi lo expressat Joan Prats y Cabrer notari infrit, llegis y publicás tot lo sobre dit testament. Y anruint a esta requisició, lo llegé y publiqui que es del tenor seguent.
En nom de nostre Señor Deu Jesu-Christ y de la Gloriosa Verge maria mare nostre. Jo Agustí Gibert y Xurrich ciutadá honrat de Barcelona, y en ella domiciliat, fill llegitim y natural de Agustí Gibert y Xurrich, adroguer y de Maria Gibert y Xurrich, conjuges difunts, de Vilanova de palafolls, vulgarment nomenada Malgrat. Essent en mon bo y sa enteniment, e integra memoria, y clar encaraque detingut en lo llit de malaltia corporal, fas, y ordeno lo present meu testament, ultima y derrera voluntat mia. En y ab lo qual elegesch en marmessors, y del present meu testament executors, a Miquel Alegra y Roig ciutadá honrat de Barcelona, fill de Maria Antonia Alegra y Gibert, difuncta muller mia, y del difunt Francesch Roig y Rovira, son primer marit. Maria Alegra, y Aparici muller de dit Miquel, Mariano Alegre y Aparici, fill de dits conjuges, y net de la expressada difunta muller mia, al Dr. Joan Gispert y Rabassa, Pbre. migt gerná meu. A Sebastiá Ginestar Gibert y Xurrich mon Nebot, y Josepha Ginestá y de Valls conjuges habitants en Vilanova de Palafolls, al Dr. en drets Ignasi Aparici y de Amat ciutadá honrat de Barcelona, al Dr. Salvador Masmitjá Pbre. a Anton Puget comerciant matriculat, y al Dr. en drets Francisco Puget, ciutadans de Barcelona y a Pau Puiguriguer y Quintana comerciant matriculat en esta ciutat de Barcelona habitants. Als quals, o a la major part de aquells, en cas de ausencia, nolencia, o falta dels demes, dono y conferesch ple poder, y facultat de cumplir, y executar lo present meu testament, si y de la manera que avall trovarán ordenat, y disposat.
Primerament: vull ordeno y man que sens figura, no estrepit de judici, encontinent de seguida la mia mort, sia pagat en lo que constará, que jo dega, y esmenadas totas las injurias, a que jo estiga obligat.
Elegesch la sepultura al cos meu faedora, per lo cas de morir en la present ciutat de Barcelona en la Iglesia Parroquial de Santa Maria del Mar en lo vas del difunt Pere Guix barreter de agulla, si a sos dueños pareixerá be. La qual sepultura, vull me sian feta general de beneficiat ab tres dais de matines, y que me sie feta absolta general per los Rnts. Conunitat de dita Parroquial Iglesia, y de las quatre ordres mendicants, y de Religiosos Servitas de la present ciutat. Y per lo cas, que me esdevingues morir en dita Vilanova de Palafolls, o Malgrat, ma patria, elegesch la sepultura en la Iglesia Parroquial de ella, y en lo vas, en que son enterrats mos pares, y demes antecessors de la casa de Xurrich, volent y ordenant, que a mes del officis, o missas caotadas ab tres días de matinas (que no obstant de morir jo fora la present ciutat, vull sien celebrats en la Iglesia de Santa Maria del Mar, no emperó las absoltas generals, que estas sols deurán ferse per lo cas, que está dit de morir jo en Barcelona) me sie feta sepultura general en dita Iglesia Parroquial de Vilanova de Palafolls, ab asistencia de vint Sacerdots, a elecció del párroco, y dels marmessors, que se troven en dita vila, volent y ordenant, que per la manutenció, o gasto de dits vint Sacerdots, sie donat per dits mos marmessors, que allí se trobaran, al Parroco tot allo que sie regular, just, y equitatiu, y que ab quede dit párroco encarregat de la asistencia de dits Sacerdots. Y axi mateix vull, que los dits mos marmessors, seguidament, o poch despres disposen me sie feta la juneraria, hauras, o cap de any ab lo mateix numero de Sacxerdots, y ab lo modo dit de la manutenció tant si moro en dita vila, com en Barcelona, o ab tres parts. Y en est ultim cas de no morir en Vilanova de Palafolls, ni en Barcelona (sino es molt prop de esta ciutat) vull sie donada sepultura a mon cos en la Iglesia Parroquial del lloch, ahont me esdevindrá morir, a disposició de mos marmessors.
Item: Vull, ordeno, y mano, que per sufragi y repos de la mia anima, y demes personas per qui tinga obligació de pregar a Deu, sem sien fetas celebrar, lo mes prest sie posible, dos mil missas ab absolta, a la fi, de caritat set sous cada una, esto es, tres centas en la Iglesia Parroquial de santa Maria del mar; trescentas en lo Convent del Bonsucces; cent en la del Convent de Santa Catarina; cent en la del Carme; cent en la de la Marcé; cent en la de Sant Francesch; cent en la de Sant Francisco de Paula; cent en la dels P. P., de la Misió; cent en la del Convent de sant Agustí; cinquanta en la de la Trinitat Calsada; cinquanta en la del Convent de Sant Joseph; cinquanta en la de Nostra Señora de Gracia extra murs; sinquanta en la de Sant miquel; sinquanta en la del Convent de Santa Monica; cent en la de P.P. Caputxins; cent en la Iglesia Parroquial de Vilanova de Palafolls, celebradoras per lo Rnt. Rector, Vicari y demés Sacerdots fills de vila, que en allá se troven, y las restants doscentas a la disposició dels marmessors, que se trobian en Barcelona lo die de mono bit, prevenint, que encarreguian a totas las comunitats, que de ditas missas, fassan celebrar, las que sepugan, en aliar privilegiat.
Item: vull, y mano, y previnch que si durant mas ultimas malantia, los principals, que me asignaran, me faran celebrar algunas misas de devoció, o de agonia, o alguns altres sufragis, sian satisfetas de mos bens las caritius corresponens, a mes de las sobre ditas dos mil missas.
Item: Deix y llego als Hospitals de la present ciutat, esto es, al de Santa Creu cinquanta lliuras; al dels Infants Orfans, vint y sinch lliuras; al de Misericordia cinquanta lliuras; al de Sant Llatzer vint y cinch lliuras; Y al Administrador dels Pobres Vergoñants de dita Parroquia de Santa Maria del mar, per subvenció de aquells, sinquanta lliuras, tot moneda barcelonesa, ls quals entench fer per una vegada tantsolament.
Item: Vull, que de mos bens dega lo hereu meu avall escrit satisferse de aquellas cinch centas, seixanta cinch lliuras set sous, y deu diners, que lo difunt Framcisco Garriga y Riglar marit que fou de la difuncta Paula Gibert, y Rabassa, mitja germana mia, quedá devent a la compañía de Alegre y Gibert, de resta de tots comptes, com consta en los llibres de dita compañía, per provenir dit deute de haverlo jo procurat afavorir, a fi de que pogués arbitrarse. Volent, en atenciò de assó, que dita compañía quede reintegrada, y reemplassada del alvará sobredit en y sobre mos bens, y que las present disposició servesca, y obre llegat de liberación a favor dels hereus de dit Francisco Garriga, a fi de que per ningú sels puga demanar cosa alguna, salvo en lo cas, que luego prendrá.
Item: Per quant sumament desitjo obviar tota discordia, dissension, y discurbi entre lo substitat, o substitats, que despues de la mia mort han de succehir a la universal herencia, y bens, que foren de la difunta Maria Gibert y Xurrich, ma mare, inseguint las disposició que ella feu, y firmá en poder de Anton Intaller notari regint la notaria de Palafolls, als cinch de febrero mil setcents y deu, y lo substitut, o substituts, que despues de la mia fi son cridats a la successió de la universal heretat, y bens que foren del difunt Agustí Gibert y Xurrich mon pare, en virtut de la disposició testamentaria, que ell feu y firmá en poder de Francesch Marés notari publich en Vilanova de Palafolls, als set de Juliol mil setcents sinquanta quatre, y podría succehir, que los successors en la universal heretat, y bens de dit difunt Agustí Gibert y Xurrich, mon pare, y de la difuncta Paula Gibert y Rabassa, ma madrastre, sucitassen alguna pretencio contra los hereus, y successors de dita difuncta Maria Gibert y Xurrich ma mare, en rahó de alguns suposats credits, o drets, que intentas. Sen haver competit a dit difunt Agustí Gibert, y Xurrich, mon pare, o be de dita Paula Gibert y Rabassa, ma madrastra, en y sobre los bens de dita ma mare, encaraque escrit cert, y ben permadir, de que ninguns drets o credits alcansaba dit difunt Agustí Xibert y Xurrich mon pare, en los bens de dita difuncta Maria Gibert y Xurrich, ma mare, y que de qualsevols, que haguessen pogut competirli estaba mes que satisfet, y pagat ab los fruits, reddits y emoluments que dels mateixos bens de dita difuncta ma mare percibi, y se utilisá, despues del any mil setcens trenta quatre, no havent tingut desde a les ores altres titols per percebirlos, que la mia procura, y tolerancia en no haverli demanat comptes, per ditas causas, y rahons y altrement deixo y lelgo al Dr. Joan Gibert y Rabassa Pbre. mitg germá meu, y als que despres de ell succeiran en la heretat y bens, que foren de Agustí Gibert y Xurrich, mon pare, y en la heretat, y bens del a difuncta Paula Gibert, y Rabassa, segona muller sua, y madrastra mia, tot lo que jo pogué spretendrer per calidació fruits, y reddits de la heretat, y bens maternos meus, que han tingut percebit, y cobrat dits mon pare, madrastre, y mitg germá meus desde el any mil setcents trenta quatre, en que morí la difuncta Maria Gibert, y Xurrich, ma mare, y entrí jo en possessió de la sua universal heretat y bens fins al any mil setcents setanta sinch, en que per disposició y durant mos beneplacits solament se feu carrech dels expressats bens Sebastiá Ginestar, Gibert y Xurrich mon Nebot, hereu y successor presumptiu dels mateixos bens de Xurrich. Volent y expresament disposant, que mon hereu avall escrit, ni altre persona alguna puga demanar compte, ni rahó a dit Dr. Joan Gibert y demes successors dels bens de Gibert per rahó de administración, gose y perceptió de dita bens de Xurrich, que tingueran dits pare, madrastra y mitg germa meus, com tinch dit, per quant de tot, y quant per rahó del sobredit pogués jo pretendrer, absolch, remeto, y concono a dit D. Joan Gibert, als seus, y demes que succehescan als bens de dita madrastra, y pare meus. Entés emperó, y declarat, que si per algu de ells, o altres (lo que no poch creurer) se mogués alguna disputa, plet ab motiu de credits, o altres pretencions en dits bens de Xurrich, tant contra lo hereu, o successor dels bens de Xurrich, que foren de dita mare mia, com contra lo hjereu meu avall escrit, ab motiu de est mon ultim testament, o per altre causa, lo que no es de esperar, com ho insinuat. En tal cas adimesch, y revoco a dit Dr. Joan Gibert, als seus, y als que sien hereus dels bens meus paternos de Gibert, de llegat referit, deliberació, y remissió dels fruits, y administració dels bens maternos y transferesch en dit cas, y no altrement, per via de llegat, al hereu, o successor dels bens de Xurrich, tot lo dret, acció y demanda, que tinch y me podria competir contra dits Dr. Joan Gibert y demes per rahó de la administració dels mateixos bens de Xurrich, de las alienacions, o quitacions de ensals fetas, durant la sobre dita administració de dits pare, madrastra, y mitg germa meu. Y en lo mateix cas, y no altrament, deixo y llego a Sebastiá Ginestar, mon nebot y als que sucehiran en los bens de Xurrichs, no sols tot lo que jo hage pagat y satisfet per compte dels sobredits mon pare y Dr. Joan Gibert, com consta en los llibres de la compañía de "Alegre, y Gibert", sino també lo credit de las sinch centas, seixanta sinch lliuras, set sous y deu diners, contra los hereus, y successors del difunt Francisco Garriga, y Rigalt de que dalt los tinch feta liberació, y per est cas, revoco, y anullo, volent, y espresament disposant, que aixi com allí disposo, y ordeno, que lo hereu meu avall escrit se reemplasse de mos bens y quede satisfet de ditas cinch centas sexanta sinch lliuras set sous y deu diners, dega dit mon hereu, transferir, y cedir, com jo en virtut de esta disposició, per tal cas, y no altrament transferesch, y cedesch per via de llegat, a dit Sebastiá Ginestar, mon nebot, tot lo dret y accion per exigir, y cobrar las ditas cinch centas, sexanta sinch lliuras, sis sous, y deu diners, credit de la compañía de "Alegre y Gibert", per quant está es ma voluntat.
Item: Deixo, y llego a Domingo Garriga, y Gibert fill dels conjuges, Francisco Garriga, y dela difunta Paula Garriga y Gibert, de Lloret, Doscentas lliuras, ya Antonia Trias y Gibert, filla dels difunts conjuges Francisco Trias argenter, y Gertrudis Trias y Gibert de barcelona, cent lliuras moneda barcelonesa, per una vegada tant solament. Lo qual llegat entech ferlo per lo cas de que al dia de mon obit no haurán pres estat, y no altrament.
Item: Deixo, y llego al Dr. Joan Gibert y Rabassa Pbre. Mitg germa meu per lo cas de viurer separat de la casa de Xurrich, y no altrament, sinquanta lliuras barcelonesas de no altament, sinquanta lliuras barcelonesas de penció annual, durant sa vida, pagadoras per lo hereu, y successor de dita casa de Xurrich, per meitat de sis en sis mesos, comensant a fer la primera paga desdel dia, que comense a fer habitació separada.
Item: Deix, y llego al hereu, y successor dels bens, que foren de la difuncta Maria Gibert, y Xurrich ma mare, qualsevol que sia, dotse culleras y dotse forquillas de plata, y sis gabinets ab manech de plata; una caixa ab roba blanca per servey de taula, llit, y cuina, sis camissas, guarnidas, sis llisas, y sis calsotets, tot de mon us, y de la roba de vestir, aquella, que mon hereu comprenga li puga servir, tot a sas liberas voluntats.
Item: Per quant desitjo, que tinga altun aument la casa de Xurrich, eo la heretat y bens que foren de la difuncta Maria Gibert y Xurrich, ma mare, deixo y llego a Sebastiá Ginestar, Gibert y Xurrich, mon nebot, eo aquell, que seguida la mia mort, succeirá en los bens de Xurrich, en forsa de la testamentaria disposició de dita ma mare, segons son testament rebut en poder de Anton Estaller notari als sinch de Febrer mil setcents y deu, totas las milloras, que jo hage fet en dits bens, y las comprats de bens rahices, o fincas, que jo tal vegada hage unit, y agregat, a dits bens. Y si cas será, que en vida no sem proporcionas ocasió de fer algun esmers en lo terme de Vilanova de Palafolls, o sas immediacions, deixo, y llego a dit Sebastiá mon nebot, o aquell, que se trobará hereu de la casa de Xurrich la cantitat de sinch mil lliuras barcelonesas, per emplearlas en terras, o altres fincas, comprant a utilitat, y a obs del fideicomis ordenat per dita ma mare en son precalendat testament. Volent, que lo esmers, o esmersos faedors fins a dita cantitat de sinch mil lliuras, se hagen de fer en terras, o altres bens rahices, en lo terme de Palafolls, o sos veinats, a coneguda, y ab aprobació de Miquel Alegre y Roig ciutadá honrat de Barcelona, mon fillastre y ell premort, a Mariano Miquel Alegre y Aparici, fill seu. Y encarrego a dits Miquel Alegre y fill seu respectivament, en son cas, que se trobás esmers de alguna major importancia, que judiquen convenient, tingan a be pagar lo que sie menester, a mes de las sobreditas cinch mil lliuras, conforme tinch confidencialment encomanat a dit Miquel ab paper firmat de ma ma propria. Y vull, y declaro desde ara per las horas, que dit esmers, o esmersos fahedors, queden units, agregats, e incorporats al fideicomis ordenat per dita ma mare y en atenció de conservar, y aumentar per est medi la casa, y bens de Xurrich, desitjo y pago, als que succehiran en dits bens, queprengan per primer apellido lo nom de Xurrich o a lo menos en segon lloch.
Item: Deixo, y llego a Maria Alegre y Aparici muller de dit Miquel Alegre y Roig, ma fillastre, en demostació de la bona ermonia ab que havem corregt, amor y afecte, abque me ha asistit, especialment en mas indisposocións. Doscentas doblas en or, a sas libres voluntats, per una vegada tant solament.
Item: Per quant lo difunt Miquel Alegre mon sogre, en son ultim testament, o codicil, que feu y firmá en poder de Miquel Cabrer notari publich de esta ciutat en lo any mil setcents trenta sis, o altre mes cert, me feu llegat de sis mil lliuras, per despres de sa mort, y de la difuncta Maria Alegre y Guix sa muller, de qual llegat sols he percibit lo usdefruit, y no la proprietat, com també dels llegats fets a mon favor per la difucta Maria Antonia Alegre y Gibert a muller en son ultim testament, que firmá en poder de Sebastiá Prats notari de la mateixa ciutat, per tant deixo, y llego las ditas sis mil lliuras, y demes, de que puch disposar, en virtut de la testamentaria disposició de dita ma muler, a Mariano Alegre y Aparici, net meu, fill de dits conjuges Miquel Aletre y Maria Alegre y Aparici, si lo die mon obit en matrimoni collocat, no será y a mes li llego també, per dit cas, de sinch centas a sis centas pessas de vuit de catorse rals de ardits, per una joia, mon espadi de or, que fou del Escelentisim Señor Marques de la Mina, que comprí en lo encant de sos bens, un joch de sivellas també de or per sabatas, xarrateras y corbati, y la escrivania de plata, declarant, que si dit Mariano lo die de mon obit estigués ja en matrimoni collocat, los referits llegats quedarán com a no fets, perque, mediant Deu, hauré jo mateix practiat semblants, o altres demostracions.
Item: Deix, y llego als criats y criadas de casa, y demés, que me assistescan en ma ultima malaltia, no a daca un sino a tots junts cinquanta lliuras moneda barcelonesa, per una sola vegada tantsolament; las quals vull, y man, que sian destribuidas en parts iguals, o desiguals, a la disposició de Miquel Alegre mon fillastre, Maria Alegre y Aparici, sa muller, y de Mariano, fill de dits conjuges, demanera que tingan llibertat de donarho tot al un, y res a altre sens que ningú tinga dret, ni acció per altre osa, ni per oposarse a lo que ells farán,c om sie ma intenció de deixarho a sa libre disposició.
Item: Deixo, y llego a Rosa Vergés domsella, en remuneració del amor y cariño que de molts anys serveix en casa, ja desdel temps de ma difunta muller, tres sous diaris, durant sa vida, en cas de estar collocada en matrimoni, o de no permaneixer en casa, independentment, del que seli distribuesca del llegat antecedent, que tinch fet als criats, y criadas, si lo die de mon obit se troba en la familia. Y aiximateix, a Maria Cucurella doncella, vint y sinch lliuras, per una vegada tantsolament, si continuant en lo servey de casa, ve lo cas de collocarse en matrimoni carnal, o espiritual. Y aixi mateix deix, y llego a Jaume Estany sinquanta lliuras, per una vegada tant solament.
Item: Deixo y llego al Rnt. P. Prior y Convent de Religiosos Servitas baix la invocació de Nostra Señora del Bon-Succés de la present ciutat, mil doscentas lliuras moneda barcelonesa per una vegada tantsolament, las quals, vull, que mon obit seguit sie esmersadas a for de censal, o altre renda per dits P. Prior y Convent, y de la pensió, que de ellas resultará, vull y es ma voluntat sien donadas divuit lliuras annualment per lo P. Prior de dit Convent a Fr. Agustí Gibert y Rabassa Religios de obediencia, mitg germà meu, per subvenció de abits, y demes, que li convinga. Nou lliuras també annualment al un R. P.M. Fr. Bofill Piquer, per vint y quatre missas de caritat set sous, y sis diners quiscuna, ab una absolta a la fi de ellas, que deurá celebrar, o fer celebrar a utilitat sua, sempre que tinga llegitim impediment, per lo repós descans de la mis anima, y demés de qui tinga jo obligació, y las restants nou lliuras, vull, se apliquen per dits P. Prior y Convent per la celebració de dos aniversaris cantats per la Rnt. Comunitat ab una absolta a la fi també cantada per salut, y repós de la mia anima, y de la de dita difuncta muller, pare y mare y demes de ma obligació, y venit lo cas de morir dits Fr. Agustí Gibert, y Mestre Piquer, vull se apliquen las divuit lliuras, y nou lliuras respective per missas ccelebradoras per dita Rnt. Comunitat de P.P. Servitas, de caritat set sous y sis diners quiscuna, ab una absolta a la fi de ellas, igualment per repós de ma anima y en descarrech de mas obligacions.
Item: Per quant meresquó al comú de Vilanova de Palafolls, vulgarment anomenada Malgrat, ma patria, eo als comissionats per la Fabrica de una nova iglesia, de que tant necesita dita vila, la distinció de honor de haver, me elegit per posar solament la primera pedra, que donás principi a la fabrica de dita Iglesia, o que altre ho executás en mon nom, com en efecte ho feu lo Dr. Joan Gibert y Rabassa Pbre. Segons apar ab acte rebut en poder de Francisco Girons notari publich y regentant la escrivania de dita vila als divuit de Octubre del any mil setcents seixanta y hu, y desitjant vivament la continuació, y conclusió de dita fabrica, a major culto, honra, y gloria de Deu, com per sa divina misericirdia, he procurat contribuirhi per ma part ab algunas limosnas, y convenint ademes, que se prengués terreno per ella, de una pessa de terra propria de la casa de Xurrich, en que ja estaba edificada part de la Iglesia vella. Pertant a lleor, y gloria de Deu, deixo y llego per lo cas de no esser conclosa la fabrica de dita Iglesia nova, doscentas pessas de vuit, a benefici de ella pagadoras per mon hereu, per una vegada tantsolament, a fi de que ab mes brevedat puga acabarse.
Item: Per quant me trobo ser de molts anys un dels congragans de N. Insigne Santissima dels Dolos en la Congregació exigida en lo Convent de P.P. Servitas de la present ciutat, tenint a la Reyna Santissima per especial personas baix dita invocació, y desitjant de lo interior de mon animo, promouren tant Santa, y prefectad evoció, tant es la meditació de sos Santissims Dolors, y que se radique en Vilanova de Palafolls, vulgarment dita Malgrat, ma patria . Per tant, en reverencia dels set dolors de Maria Santisima a major culto, honra, y Gloria sua, en satisfacció y remissió de mas culpas, y pecats, salut y repos de la mia ani-ma, y de las de ma difuncta muller, pare, y mare, y demes de ma obligació, disposo, y ordeno que despues de seguida la mia mort, se celebre annualment la festa de Maria Santissima dels Dolors en lo Altar, o Capella de esta Invocació de la Paroquial Iglesia de dita vila, los Divendres de Pasió, y Domenica tercera de Setembre, ab un offici, o missa solempne en cada un de dits dos dies, ab Diada, subdicita, y als diaca, subdicta, y assistencia de dits Sacerdits, y al competent illuminació de dit Soltar. Y que tots los divendres del any se revé en dita Capella la corona de Nostre Mare santissima ab la explicació dels inisteras del llibret de betanari, comensantse las ditas devocións despues de tocadas las oracions, a fi de que la gent de treball pugan acudir a ella. Dotant, y assenyalant per ditas funcions, com ab lo present acte, myalo, a saber per la celebració de dos cens annuals, sinch lliuras vuit sous, ço es dostse sous al celebrants, sis sous a cada un dels que faran de diaca, y subdiaca, y sinch sous per quiscun dels sis Sacerdots asistents en lo chor, volent, que entre estos sie compres lo mestre de minyons, en cas de haverni en dita vila,, y preferint en quant a lo demé slos Saerdots, o ordenants en sacris, fills de vila, a altres Capellans forasters. Y per la Illuminació del altar, que judico será corresponent de nou lliuras de sera, ens es sis siris de sis onsas per la grada, y divuit sires de quatre onsas distribuidors en lo restant del altar per las dos diadas, assemualo y doto la cantitat de sis lliuas, quise sous annuals, quals ciris, o lo refus e ells deurán servir per cremar en dit altar, tots los dias de festa del any, dos, o mes llums, mentres se celebren los divinos oficis en dita Parroquial Iglesia. Y aixi mateix assenyalo per la illuminació, y gasto de resar la corona en los divendres la cantitat de sis lliuras annualment. Prevenint, y declarant, que es ma voluntat, que lo Dr. Joan Gibert y Rabassa Pbre. Mitg germá meu puga, si ell voldrá, no sols resar la corona, sino també celebrar los dos oficis, tant per si, com per qualsevol altre Sacerdot, que ell deura durant sa vida y mort ell que qualsevol Sacerdot descendent de la casa de Xurrich, que residesca en dita vila, puga resar la corona, y celebrar los oficis, y en falta de estos, lo Señor rector, o altre Sacerdot, que ell destine. Igualment assenyalo, y destino a mes de las sobreditas cantitats, la sinch lliuras, disset sous annuals, per ornaments, y adorno de Maria Santissima, o de son altar y Capella, totas las quals caritats, que juntas fan vint y quatre lliuras, deurá pagar mon hereu avall escerit, o lo capital de ellas, que son vuit centas lliuras, a for de censal, o en altre cosa que se tinga per mi convenient, qual esmers deurá ferse per los administradors, que anomenaré, en nom, y a obs de dita obra pia, o devoció, y ab clausula de remers, perpetuament fahedor en las de lluició, volent que lo primer esmers sie fet ab especial aprobació de mon hereu avall escrt, no obstant de ser també un dels administradors. Y elegesch per tals al hereu meu avall escrit, al Dr. Joan Gibert, y Rabassa Pbre, mitg germá meu (y es durant sas vidas solament) al Rnt. Rector que vui es, y per temps será de dita Parroquial Iglesia de Vilanova de Palafolls, a Sebastiá Gibert y Xurrich mon nebot, com a hereu de la casa de Xurrich, y los que com a tals succehirán en los bens de dita casa, als proms administradors de dita Capella, o sie Confraria de Nostre Mare Sanctisima dels Dolors, si succeheix de establirse. Pero si be lo cas de fundarse congregació dels Dolors, serán en dita administració los proms, o administradors de la Capella, y entrerán en son lloch lo Prior y Perfecte de la Congregació ab los oficials de junta Secreta, y cuidará dita congregació ab los oficials de Junta Secreta, y cuidará dita Congregació de fer cumplir esta mia disposició, y encarrego als administradors dalt elegits, invigilen en son cumpliment, interim de no ser fundada, o exigida la congregació, volent, que seguida la mia mort, lo mes prest sie dable, tinga principi la devoció de la Sancta Corona, y los oficis en sos dies, corresponents mon hereu avall escrit las caritats, que respectivement tinch disposadas, prevenint, que quedará exonerat de la paga de ellas, y de son capital, si jo en vida hauré fundat, com espero, estas ditas fundacions, devocions que ordeno en lo rpesent llegat lo qual en tal cas, quedará nullo, y de ningun valor.
Item: Vull, y ordeno, que seguida la mia mort, sie fundat, un aniversari general en la Parroquial Iglesia de Santa Maria del Mar de la present ciutat, annualment celebrador en lo dia, que correspondrá la mia fi, o lo mes inmediat ques e puga, per salut, y repos de la mia anima, las de ma muller, pare, y mare y demes de ma obligació, ab una absolta general a la fi, lo qual, vull, sie ab asistencia de tota la Rnt. Comunitat, donant la distribució de dos sous, a tots los residents, que asistirá al dit aniversari, y absolta, y demés, que tingan legitima presencia, al celebrant, per cantitat de missa, deu sous, y als asistents del altar, oficials de chor, Sagristans, Escolans majors, y demes, a qui competesca, los drets, que sels acostuman dar en semblants aniversaris, assignant de mos bens tot lo que sie menester, per practicar dita ma jundació, debent entregar mon hereu lo capital, que corresponga, a fi de esmersarse en lloch tuto, y segur, per lo Rnt. Vicari perpetuo, y Comunitat de Pbres. De dita Iglesia, y a sa coneguda, ab la corresponent clausula de remers. Y prego als Señors Procuradors de herencias, que serán de dita Comunitat, si servescan fer avisar algun die antes de la casa de Alegre, lo die cese enque se celebre cada un any dit aniversari, perque pugan los de dita casa asistirhi, si tindrán devoció.
Item: En tots los altres emperó bens meus mobles, e immobles, haguts y per haver nom, veus, drets, y accions mias universals, ahont se vulla que sian, y ami me pertanyeran, o pertanyeran en qualsevol partit del nom, per qualsevol rahó, titol, o causa, instituesch hereu meu universal al sobredit Miquel Alegre y Roig fill de dita difuncta Maria Antonia Alegre y Gibert, y del difunt Francesch Roig y Rovira, son primer marit, y aquell a mi premort, a Mariano Miquel Alegre y Aparici fill seu, y morint quant que quant dit Mariano Miquel Alegre y Aparici, sens fills, o liberos, llegitims y naturals, o de llegitim y carnal matrimoni procreat, substituhesch, y a mi hereu universal instituesch los demes fills y fillas de dit Miquel Alegre y Roig, mon fillastre de llegitim, y carnal matrimoni forsan procreats, o procreadors, no tots junts, sino del un als altre, servat entre ells ordre de primogenitura, y preferint los mascles a las femelles, substituhintlos entre si vulgarment, pupillarment y per fideicomis. Y faltant quant que quant los fills, y fillas d edit Miquel Alegre y Roig, mon fillastre, sens deixar fills, liberos, substituhesch y a mi hereu universal fas, e instituhesch a Sebastiá Ginestar, Gibert y Xurrich, mon nebot, si viu a las horas será, y si viu no será, al possessor, que a las horas se trobará de la casa y bens de Xurrich de la vila de Malgrat, en forsa de la testamentaria disposició de la mia mare, volent, que mos bens queden units, e incorporats ab los de aquella. Y explicant mes ma intenció, dich, y declaro, que per quant he adquirit mos bens, si be mediant ma aplicació, y treball, ab lo arrimo de la casa de Alegre, es ma voluntat, que dit Miquel Alegre mon fillastre, y sos fills respectivement tingan ma universal herencia, y bens libres, morint ab fills, o descendents, y que sols pe rlo cas de morir los fills de dit Miquel Alegre sens deixar fills, ni descendents, entre la descendencia de dita ma mare, eo los descendents de ella, que serán hereus de la casa de Xurrich, volent, que en tal cas, y no altrement, quede unida incorporada, y agregada ma universal herencia ab la de dita ma mare, demanera que semrpe sie una mateixa persona la que possehirá mos bens, y los de dita ma mare, y que aquell, o aquells, que en forsa del testament de la mia mare, quedará ab los bens libres, tinga també los meus bens a sas voluntats.
Y si venia lo cas de obrirse la successió en favor de algun descendent de la casa de Xurrich, que será, com tinch dit, per morir los fills de Miquel Alegre y Roig sens fills, ni descendents aguns o be (lo que Deu no permetia) que moris dit Miquel Alegre y Roig sens fills, o liberos, en tal cas vull, que lo ultim dels fills, de dit Miquel Alegre, que morirá sens fills, o be dit Miquel morint sens fills, puga disposar sobre mos bens fins a la cantitat de deu mil lliuras, restituint lo restant de ma universal herencia, a la casa de Xurrich, sens emperó detracció de quarta trebelianica, o altre qualsevol dret de hereu. Y semblantment, venint lo sobre dit cas de purificarse la successio de ma universal heretat y bens en favor dels descendents de la casa de Xurrich vull, ordeno, y mano, que lo hereu y successor de ella, en qui recaurá, dega pagar la cantitat de dos mil lliuras al hereu y successor dels conjuges Feliu Ferran y Maria Ferran y Gibert, ma germana, vuy difuncta, de la vila de Tossa, y mil lliuras al hereu y successor dels conjuges Francisco Garriga y Riglar, y Paula Garriga y Gibert, mitja germana mia, també difuncta, de Lloret, per llegat, que a dits hereus y successors fas per una vegada tantsolament, ab pacte emperó, y condició, que si per algun de ells se hagués intentat acció contra lo successor de la casa de Xurrich, per rahó de credits, o altre motiu, conforme queda previngut en altre capitol, sien dits llegats nullos, y de ningun valor, y que no haventla intentada, degan renunciar a a qualsevol dret, y pretenció contra la casa de Xurrich, antes de percibir los llegats, y si fos cas que feta la renuncia vinguessen desp´res contra ella, y volguessen convaular sa pretenció, degan restituir primer, lo que hauran percibit, y antes e donarse lloch a tota, y qualsevol pretenció. Y per lo mateix cas de recaurer la successió de ma universal heretat y bens en la casa de Xurrich, vull, y ordeno, que lo hereu, y successor de ella, en favor del qual se obrirá, dega fundar un benefici baix invocació de Maria Santissima dels Dolors, en son Altar y Capella de la Iglesia Parroquial de Vilanova de palafolls, alias Malgrat, ma patria. Per dotació del qual assenyalo, y vull sien donadas sinch mil lliuras moneda barcelones,a que deurán esmersarse a for de censal o en altre renda tuta, y segura, ab clausula de resmers, perpetuament faedor, en cas de quitació. Y lo primer obtentor de dit benfici, vull sie lo Dr. Joan Gibert y Rabassa, mitg germá meu, si succehis trobarse viu, y será de la obligació del obtentor celebrar dos misas resadas cada semmana en lo sobredit Altar, y Capella, la una en los Diumenges, (y ames tots los dias de Preceptes de ohir missa) al temps e acabarse lo ofici, o missa major, y la altre tots los Divendres del any, despues de tocadas las nou horas, y en la Semanna Santa aquell die, que li aparega, totas per salut, y repos de la mia anima. Las de ma muller, pare, y mare, y demes de ma obligació. Prevenint, que si dit obtentor fos lo Dr. Joan mon germá, y per motiu de indisposicióo corporal, o altre llegitim impediment, ni pogué scelebrar las ditas missas, li sie licit, y uga ferlas celebrer per altre Sacerdot, conforme li apareixerá utim antes ell dels productos del benefici. Y obtenintlo, cessará lo llegat de sinquanta lliuras, que en altre capitol li tinch fet, ab las condicions en aquell expressadas. Lo dret de presentar dit benefici, vull sie perpetuament del hereu, y successor de la casa de Xurrich, de Malgrat, que se trobará possehir ma universal heretat, y bens y los de ma mare, qui dega en la segona y demes cacants (com també en la primera essent ja mort lo Dr. Joan Gibert, presentar per obtenirlo, a un dels parents descendents de la casa de Xurrich, sens obligació algua, de que sie lo mes immediat, sino aquell, que millor li apareixerá, y en falta de parents, que hage de presentar a un dill de vila, a sa llibertat, y sie, qui se sie, deurá residir en dita vila de Malgrat, a menos de seguir sos estudis, per ordenarse, en qual cas podrá obtenir lo benefici ab la mateixa facultat, que tinch expressada, en quant al Dr. Joan Gibert mitg germá meu.
Igualment, venint lo sobre dit cas de arribar a succehir en mos bens los descendents de la casa de Xurrich, vull, y es ma vopluntat, se rreguen y aumenten al llegat de vuit centas lliuras per la celebraciód e dos missas cantadas celebradoras annualment en la Capella de Nostre Mare Santissima dels Dolors de la vila de Mongat, trescentas lliuras mes, per que dels redits de estas se celebre annualment lo die seguent a la tercera Dominica de Setembre, un aniversari general, o ofici de difunts, ab absolta general a la fi, per salut, y repos de la mia anima, las de ma muller, pare, mare y demés ascendents de la casa de Xurrich. Lo aniversari vul sie ab asistencia del mateix numero de Sacerdots, y las mateixas distribucions modo y forma que tinch disposat, en quant als altres dos oficis, pero, per lo que mira a las Illuminació, respecte de ser ofici de difunts, bastará de sis ciris en la grada del Altar, y quatre per illuminar a Maria Santissima en son ninxo, o Camarin. Y lo que sobre dels reddits annuals de ditas tres centas lliruas, que se aplique, y servesca per ornaments, y adorno de Maria Santissima, o de sa Capella, y Altar.
Ultimament, y per lo mateix cas per lo mateix de que vingan a succehir en mos bens los de la casa de Xurrichm vull, y es ma voluntat, que per lo primer dels descendents de dita ma mare, que entrará en la successió de mos bens, sien dotadas dos mil lliuras, en aument de la causa pia fundada per lo difunt Rnt. Joan Xurrich, mon oncle, Claver que fou de la Parroquial Iglesia de Malgrat, y que los productos de ditas dos mil lliuras servescan, y se apliquen als mateixos fins, y efectes, aque los destina la dita fundació.
Declarant per major explicació, que los llegats de la fundació de benefici, ydemés, en caraque pios, aixi com lo de dos mil lliuras en favor del successor dels conjuges Ferran de Tossa, y lo de mil lliuras en favor, del successor dels conjuges Garriga de Lloret, sols deurán tenir efecte, en lo cas, expressament previngut, de fer transit ma herencia de la casa de Alegre a la de Xurrich, y no altrament, demanera que quedant filla dels fills de dit Miquel Alegre, queden dits llegats perpetuament exclosos, com també la esperansa de succehir los hereus y successors de dita casa de Xurrich.
Revocant, cassant, y anullant ab lo present meu testament, tots, y qualsevols altres testaments, codicils, o altres especies de ultima voluntat, per mi fets, o fetas, fins lo die present encara que en aquells, o aquellas ho hagues algunas paraulas, derogatorias, de las quals en lo present se hagues de fer expressa menció, per quant de ellas men aparto, y las espacificaria sim recordassen, volent que est mon testament a tots los altres prevalela.
Awuesta es la ultma y derrera voluntat mia, la qual vull, que valga, y valer dega per via de testament, y sino val, o valer no podria per via, o dret de testament, a lo menos vull que valega per via o dret de codicil, o altre qualsevol especie de ultima voluntat, que millor de dret valer, y tenir podrá, de la qual mon obit seguit, vull, en sien donadas per lo notari tantas copias, com demanadas en serán.
Fet y firmat fou lo present meu testament de ma mia propria, y escrit de agena, en la rpesent ciutat de Barcelona, en la casa de ma habitació, situada en lo carrer Moncada, vuy als vint y un dias del mes de Mars el any mil setcents setanta y nou-
Se+nal de mi Agustí Gibert y Xurrich, testador, que lo present meu testament, ultima y derrera voluntat mia, lloho, aprobo, ratifico, y confirmo.= Agustí Gibert y Xurrich.
De que lo referit Magnifich Señor Miquel Alegre y Roig advertit per mi lo notari infrit, haversen de pendrer la rahó en lo ofici de hipotecas de esta capital dins sis dias proxims, y en los demes, que convinga dins un mes consecutiu al despaig de requirir a mi dit notari baix firmat, llevás acte publich. Que fou fet en Barcelona, en lo sobre dit dia vint y sis de Mars mil setcents setanta y nou. Essent presents per testimonis lo Rnt. Anton Bernadá Pbre. Resident de la Iglesia Parroquial de Santa Maria de Caldes de Monbuy de aquest Bisbat, y Pau Miarons comerciant ciutadá de Barcelona.
Miquel Alegre y Roig, En poder de mi Joan Prats y Caber notari, que fas fe coneixer al Seño requirent.