Saga Bacardí
06506
ESCRITURA DE VENTA DE TIERRAS A NEGRAVERNIS, POR BERTRAN CUSTÓ Y PUJOL.


En nom de Deu. Amen. Pau Anton Bertran, Custó y Guitart apotecari collegiat, ciutadá de Barcelona, y Vicens Bertran, Custó y Pujol, pare y fill. Per quitar als Rnts. Vicari perpetui e nsigne Comunitat de Pbres. De la Iglesia Parroquial de santa Maria del Mar, de la esta ciutat, aquells dos censals un de preu quatre mil trenta tres lliuras, catorse sous y quatre diners, y sa pensió cent vint y una lliuras, y tres diners, y lo altre de dos mil vuit centas lliuras y sa pensió vuitanta quatre lliuras, que tots anys lo primer a divuiit de Maig y lo altre a vint y hu de Juliol los fem y prestam. Y per paaar als mateixos Rnts. Vicari perpetuo y Comunitat trescentas quaranta nou lliuras, quinse sous, y tres diners, que importan, una pensió y porrata de cada un de dits dos respective censals, cessa y discorreguda fins al dia ultim de Febrer proxim passat. Y altrament los restants dos mil setse lliuras deu sous, y sinch diners per emplearlas part en plantar vinya, vallejar, y altras milloras, que faran fer en ditas terras nostras, y altrament per causas legitimas, a nosaltres urgents, com constará de las apocas per est efecte firmadoras per esta causa per nosaltres, y nostres hereus, o successors. De nostra libre voluntat, venem al Señor Magí Negrevernis, y Lopez ciutadá Honrat de Barcelona y en lo terme y Parroquia de Sant Vicents de Sarriá, Bisbat de esta ciutat vui en dia populat, present, y a qui son dret, y causa tindrá perpetuament. Tota aquella pessa de terra sa tinguda dotse mojadas, esto es, vuit mojadas, y tres quartas de vinya plantada, a rahó de vuit centas, vint y vuit lliuras onse sous y sinch diners la mojada. Y tres mojadas y una quarta de herm a rahó de siscentas lliuras per mojada. Que son part, y de pertinencias de aqulla gran pessa de terr part també de vinya plantada, y part herm, sa tinguda de vint y dos a vint y tres mojadas poc mes o menos, eo lo que sia, que per los titols avall calendats en pur alou, y franch de delme jo dit Pau Anton Bertran y Custó tinch y possehesch en lo lloch dit Finastrellas, territori de esta ciutat. Que confrontan vuy en dia ditas dotse mojadas de terra, de solixent part ab Mariano Amigó, y Joan Amigó sastres de Sarriá, y part ab D. Joseph Duran en Barcelona populat, tots mediant Torrent; de migtdia part ab nosaltres dits venedors, part ab Anton Baxeras ferrer de Sarriá, Juan Agulló taverner de esta ciutat, que antes era de Salvador Estrada, y part ab Eularia Morera, viuda de Francisco Morera pagés de Sarriá, y los quatre ultims mediant altre Torrent; de ponent par ab Joseph Artigas y Olaguer Forcada los dos pagesos de Sarriá, mediant lo sobredit Torrent, y part ab los P.P. Dominicos, mediant dit Camí de Finastrellas; y de tramontana part en honor dels mateixos Pares Dominicos de esta ciutat, mediant lo sobredit Campó de Finestrellas, part ab dit Joseph Artigas, y part ab Joan Cusar pagés de Sarriá mediant Torrent. Y espectan ditas dotse mojadas de terra, junt ab lo restant de la sobredit pessa de terra, a mi dit Pau Anton Bertran y Custó, com a hereu libre dels bens, que foren del difunt Francisco Bertran y Custó apotecari ciutadá de Barcelona mon oncle per est instituhit ab son ultim testament que feu en poder de Joseph Francisco Fontana notari publich de número de Barcelona als cinch Desembre mil setcents quaranta cinch. Al qual espectaban, com a hereu universal dels bens que foren de Maria Bertrán y Custó viuda de Gaspar Bertrán apotecari de esta ciutat, filla, y Teresa de Francisco Custó apotecari de la mateixa, en lo cas, que tingué lloch lo fideicomis en favor de estar apposat per mort sens fills de Joseph Custó apocetaci germá de ella, hereu en primer lloch instituhit, en el testament que dita Maria feu en poder de Anton Navarro notari publich de esta ciutat, a tretse Mars mil siscents noranta cinch, y del fideicomis appossat a favor de dita Maria, ab lo testament, que dit Francisco Custó feu en poder de Pere Martir Llunell notari publich de Barcelona a hu Juny mil siscents setanta quatre, y com a hereu universal de Maria Custó viuda de dit Francisco Custó hereva universal del referit Josep Custó son fill, instituhida ab lo testament que feu en poder de dit Anton Navarro notari a vint y dos Maig mil siscents noranta quatre, y del fideicomis a favor de dita Maria Custó consta ab lo testament del mateix Joseph, que firmá en poder de dit Navarro notari a divuit Octubre mil siscents noranta hu. Al qual Francisco Custó pertanyan, com a fill y hereu universal de Pere Custó apotecari son pare, instituhit ab lo testament que feu en poder de Pere Pau Vives notari publich de Barcelona a divuit Abril mil siscents cinquanta hu. Y a dit Pere Custó espectaban per sos certs, justos, y legitims titols, y per sa prosició inmemorial, que no hi ha memoria de tenir en contrari. Y esta venda fem com millor en dret tinga lloch, ab pacte. Que nosaltres dits venedors, y nostres successors, degan dar, com donam, a dit Señor comprador, y als seus permis per pujar, y passar per anar a dita pessa per nosaltres a ell venuda per la mateixa rasa, que nosaltres tenim en lo restant de nostra terra per anar, y pasar a ella. Essent emperó de obliació mutua de nosaltres dits comprador, y venedor, a nostre respective gasta lo comprer dita rassa per sa pujada, y baixada, sempre y quant necessitat hi hage, per pujar y bajar conforme. Que aixi mateix nosaltres dits comprador, y venedors, per la divisió de la pessa venuda, y de las restants mojadas que queda, a nosaltres dits venedors degam dexar quatre palms de terra per nostra respective part, per fer una rassa que será la divisió de nostre respective terreno. Y que dit Señor comprador, y sos successors degan pagar annualment lo catastro, y demes carrechs reals, respectius, a dita sa pessa comprada. Y ab dit pacte, y no sens ell, separam dita pessa venuda de nostre dret, y domini, transferintlo en lo de dit Señor comprador, peraque la tinga, perpetuament possehesca, y de ella fasse a sas voluntats. Prometent entregarli possessió corporal, real, y actual, o quasi, donantli facultat, peraque se la puga pendrer, y pdesa licitament retenir, y entretant, que tardará en pendrerla, nos constituhim tenirla per ell y en son nom, cedintli tits nostres drets, y accions, peraque puga valerse de ells judicial, y extrajudicialment, com millor li convinga, per lo qual efecte lo constituhim nostre procurador, com en cosa propria. Lo preu de esta venda es nou mil y doscents lliuras moneda barcelonesa. Del qual en virtut de facultat que ab lo present li donam se retindrça set mil cent vuitanta tres lliuras, nou sous y set diners, a saber, sis mil vuitcentas trenta tres lliuras, catorse sous y quatre diners per quitar los dos censals, sobre exrpessats. Trescentas quaranta nou lliuras, quinse sous, y tres diners per pagarlas, als mateixos acrehedors en lo rpeludi de esta venda declarats, y per las causas en ell exrpesadas. Dels quals acrehedors al temps de sa quitació y paga, cobrará apoca ab cessió, y difinició de dits dos censals per defensar esta venda, contra qualsevols altres acreehedors que rpetendran dret en ella, y feta dita quitació y paga, succehesca dit Señor comprador, y sis successors, en lo mateix dret, y acció, y li competesquian las matexas preheminencias y prerrogativas que competirian a aquells, sino sels fos satisfeta sa dita quantitat, constituhintlo nostre procurador com en cosa propria. Y en quant, a las restants dos mil setse lliuras, deu sous, nosaltres dits vendors, en confesam rebrer quatrecentas vint lliuras, en diners comptants realment y de fet en rpesencia del infrit notari y testimonis, de dit Señor comprador, de las que ab lo rpesent li firmam sa apoca.. cinch centas lliuras que serveixen per lo cost de Vallajar part de la vinya nostra a la part de lo crix de ditas restants mojadas que de orde nostre está manant fer Vallejan Francisco Compañia,pagés de Sarriá, de qual quantitat li firmará sa apoca. Y las restants mil noranta sis lliuras, deu sous, y cincy diners, se las retindrá dit Señor comprador, al efecte de entregarlas quan nosaltres las ho demanarem per plantada de vinya que farem fer en temps habil en terras nostras. Vallejar y altras milloras, per altras causas. A nosaltres urgents. com sobre queda dit. Y constará en apcas formadoras a favor de dit Señor comprador, de qual quantitat interim que se la restinga dega pagarnos lo interés legal. Y renunciant a la excepció del preu no ser aixi convingut, ni rebut, a la lley que favoreix als lesionats en mes de la mitat del just valor, y a qualsevol altre, que favorirnos puga. Condonam a dit Señor comprador tot lo que podría mes valer del referit preu la cosa venuda. Que prometem ferli tenir, y possehir perpetuament, y estarli de evicció, y legitima defensa en tot temps, y cas, y ab restitució, y esmena de tots danys, y gastos. Y per cumplir ditas cosas obligam tots nostres bens, junts, y asolas, mobles, e immobles, drets, y accions, presents y veniders. Renunciant al benefici de novas constitucions, divididoras y cedidoras accions, y consuetut de Barcelona, que parla de dos, o mes que asolas se obligan, y a qualsevol altre dret, y lley de nostre favor y a la que prohibeis la general, sens precehir, o subseguirse la especial, roborantho ab jurament que en nostras anuimas fem, y prestam. Y present jo dit Magí Negrefernis, y Lopez, accepto la sobredita venda, en lo modo sobre estipulada, y que cumpliré, a tot lo que sia de mon carrech, baix obligació de tots mos bens, presents y veniders, ab totas renuncias de dret necesarias. Quedant advertits, per lo infrit notari que de est acte se ha de pendrer rahó en lo ofici de hipotecas de esta ciutat, dins los sis dias seguents al present per los efectes en la Real Pragmatica de hipotecas, a vuit dias del mes de Mars, any del Señor de mil setcents noranta. Essent presents per testimonis Ignasi Buscá y Fillol, y Balthasar Duran escrivents en dita ciutat residints.
Pau Anton Bertran y Custó, Vicens Bertran y Custó, Magí Negrevernis y Lopez, En poder de mi Magí Artigas notari, que fas fe conexer als Señors venedors y coprador.