Sia notori. Com la Noble Señora Da. Maria Miguela de Casanovas y de Borrás, viuda en segonas nupcias del Noble Señor D. Matias Ramon de Casanovas y de Bacardí y en primeras del Noble Señor D. Joan Anton de Peguera y de Bayllet, en Sant Martí de Provensals domiciliada, a efecte de millorar y no en manera alguna deteriorar de sa espontanea voluntat estableix y en emphiteosim concedeix a Joseph Ribó y Tort pagés vehy del poble de Sant Andrey de Palomar, (encara que ausent per ell present y acceptant lo infrit D. Benet Massot son apoderat); als seus, y a qui ell voldrá perpetuament habils emperó, y capaces de enagenar una porció de terreno al efecte de construir casas que te de amplaria o sia de mitx dia, a tramontana cinquanta sis palms de cana barcelonesa compres en un y altre costat lo corresponent gruix de parets mitgeras y de llargaria a mitx dia doscents trenta palms y mitx y mitx quart; y a tremontana docents vint y tres pams. Cual porció de terreno separa de aquell amajor que es de pertinencias de la heretat que per sos certs, justos y llegitims titols y de antiquisima e inmemorial possessió de que no hi ha memhoria en contrari en contrari posseix en la mencionada Parroquia de Sant Martí de Provensals. Confronta la porció de terreno establerta a llevant ab lo camí propi de la Señora otorgant del que se fará merit en lo segon dels seguents pactes; a mitx dia ab terreno que la Señora otrogant establí a Pau Calvet arriero, de dit terme de Sant Martí de Provensals; a ponent ab la carretera real que dirigeix de la present ciutat al poble de Sant Andreu de Palomar; y a tramuntana ab altre terreno de la mateixa Señora destinat també per establiment de cossos per fabricar casas. Y per creurer que lo dit terreno no está subjecte a domini algun, se lo reserva la Noble Señora estabilient com ho practicará en tots sos establiments que fassia de esta naturalesa. Pero si fos cas que ab lo descurs del temps se justificás tenirse en alou de altre Señor, se obliga a pagar la corresponsió o cens que fassia la dita terra per rahó del domini directe que corresponga y en est cas passará la Señora estabilient a ser domino mitjá de aquell. Est establiment fa com millor dir y entendrerse pot ab los pactes seguents.
Primo: Que la Señora otorgant no enten estarli al adquisidor de nunguna clase de indominitat per rahó del espay de la cuneta de la carretera, cas que lo Gobern li fes deixar major del que se li ha considerat al fer la medició.
Segon: Que la Señora otorgant se obliga a deixar per cami lo espay que media entre la confrontació de elevant de tot lo terreno establert y las terras de Domingo Oliva, de modo que dit camí sia alomenos de la amplaria de setse palms y tinguia surtida al altre camçi que pasa per lo costat de mitx dia de la casa de D. Joseph Riera pare de est, qual camí ocupa queda en un tot de propietat esclusiva de la Señora estabilient y dels seus podran passar per ell lo adquisidor y tots quants se dirigescan a la sua casa a peu o en caballeria, ab animals y carros y altres carruatges y cargas. La qual servitut se imposa la Señora estabilient perpetuament.
Tercer: Que dins lo termini de un any y mitx a contar del dia de la fecha deurá lo adquisidor tenir construida casa en dit terreno. Abvertint que si la situa al estrem de ponent seguirá la alineació que li permetia la autoritat pero si la vol collocar a la part de llevant la fará prenent la linea del engront desde la cantonada de la casa de Pau Calvet en direcció a trobar la punta del angul que forman las lineas de confrontació de llevant y tramontana en lo terreno establert ab la present escriptura.
Quart: Que lo adquisidor deurá tancarse y mantenirs tancat ab paret fins a trobar la confrontació de mitx dia o sia lo solar que la Noble Señora estabilient concedi a Pau Calvet.
Quint: Que la paret de la part o confrontació de tramontana desde sols entrem de ponent fins a la distancia de setanta cinch palms ab direcció a llevant, com y també en lo espay o distancia de sexanta palms me sinmediatas al estrem de llevant deurá ser del gruix de dos palms y mitx hasta la alasada de divuit palms tenint lo vehy carregament franch en lo referit gruixx y alsada de un y altre tros de paret. Pero es de advertir que la obligació que se imposa al adquisidor en est pacte solament tindrá lloch en lo cas de que ell o lo vehy edifiquian en dita respecriva estensió de paret pues altrament bastará que fassí paret de tanca.
Sisé: Se posa en noticia del adquisidor que la Señora otorgant al establir a Pau Calvet lo terreno ab lo qual confronta per la part de mitx dia la porció que forma objecte de esta escriptura continua un pacte analogo al proxim precedent com es de veurer en lo acte de establiment que autorisá lo infrit notari a ditse de Mars de mil vuitcents quaranta sis, y en sa consecuencia essent com a de esser lo adquisidor en virtut del present contracte lo imediat vehy a la part de tramontana del nomenat Pau Calvet podrá usar del dret de campament en tota la estensió que se estipula en dit pacte, puig que a major abundament la Señora otorgant li fá a causa de est establiment la oportuna cessió de drets.
Seté: Que la paret que fará lo adquisidor a la part o conrontació de tramontana será mitjera ab lo vehy en tota la sua llargaria y alsada tant que sia de edifici, com de tanca, lo que es y deu entendrerse sens derogació ni perjudici del dret de carregament estipulat en lo precedent pacte quint.
Octau: Que al construir paret lo adquisidor en tota la llargaria de la confrontació de tremontana situará la mitad del gruix de la mateixa sobre del terreno que la Señora otrogant te allí contiguo en la conformitat que se acostuma en tot cas de paret mitjera. Pero ja may podrá ocpuarse al efecte mes amplaria que la de un palms y quart de dit terreno de la Señora otorgant.
Nové: Que lo adquisidor quedá obligat per si y los seus a contribuir per iguals parts ab la Señora otorgant y demes enfiteitas que son y serán de las terras de la mateixa heretat a las recomposicions que se fassin com y a la nova construcció sempre que convinga en lo pontet que sarveix per passar de la carretera publica al camí propi de la Señora otorgant que com ja ha dit en lo segon pacte se troba al costat de mitx dia de la casa que fou de Ramon Riera y es actualment del referit D. Joseph Riera son hereu.
Desé: Que lo dit adquisidor y los seus degan per las milloras faran en dit terreno satisfer a la Noble Señora Da. Miguela de Casanovas y de Borás y als seus lo cens anual de vint yd os lliuras moneda barcelonesa, y metalica de or o plata pposat en casa de la Noble Señora otrogant y de sos successors o de son procurador mentres sia en la present ciutat. Lo qual cens será pagador per lo dia de San Joan del mes de Juny y en una sola paga declarant que la prorrata corresponent desde lo dia de la fecha dins al de Sant Joan de Juny del present any, tindrá son venciment en lo ultim referit dia, la proxima pensió deurá satisferse en lo dia de Sant Joan de Juny del any mil vuitcents cinquanta y aixis los demes anys en igual termini. Lo referit cens derá correspondrer annualment lo adquisidor a dita Señora que se reserva lo domini directe ab firma, fadiga, y demes drets al dit domini anexos, sens que per motiu algun lo adquisidor ni los seus pugan lluir part no tot del dit cens segons lo entre ells convingut, a qual fi, a mes de la promesa que fa per ell, y los seus hereus y successsors de no lluirlo, renuncio no sols a tota, y qualsevol lley, o cedula expedida que afavorirli puga. Sino també a qualsevol altre que novament se puga expedir. Y si tot lo previngut no pogues tenir lloch y adquirir lo dret de llum dega ser capitalisant akinebis ak tres per cent y verificant la entrega en ma propia de la Señora otorgant o dels seus y ab moneda metalica y sonant de or o plata y ja may en ningun genero de diposit ni ab vales reals, titols al portador, cedulas, de banch, o altre cosa que no sia moneda efectiva de cordó en or o plata sia la ques vulga la sua naturalesa y denominació ja existesquia vuy en dia o que en avant se creará quedant com queda abdicat lo adquisidor ab la mes fromal renuncia y altrament de tota lley que actualment o en lo successiu lo puga autorisar per verificarhi en altre manera de lo que en est pacte se ha convingut, y es de advertir que en res obstant la tal suposada lluició y sens animo de consentirla ab est suposit deurá sempre quedarli salvo a la Señora otorgant, lo domini que se ha reservat ab sos demes drets anexos.
Onsé: que ni lo adquisidor no los seus pugan crear ni retenirse algun genero de domini en la terra establerta, pero pugan establir ab cens en nuda percepció tant solament.
Dotsçe: Qe si lo adquisidor o los seus venessen establissen o en altre manera alienasen la cosa establerta deban prevenir al contrahent o aquisidor o continuarho en lo respecrive acte que se otroguia no poder fer agnició de bona fe, a favor de persona alguna sino que adquiresca per ell mateix y demes propris seus, y altrament será nullo tot lo que se fassi en contravenció a est pacte.
Tretsé y finalment. Que dit adquisidor deurá pagar del dia de la firma de est acte en avant, lo catastro y demes vontribucions aixi ordinarias com estraordinarias que se imposia tant per dit terreno establert com per lo cens y domini que en ell se ha reservat la Señora otorgant y sas milloras per quant dit cens es y deu entendrerse libre y franch de semblants deduccions y gravamens, y aixi mateix satisfará al notario infrit son competent salari entregant a sas cosas a la Sweñora estabilient una copia autentica de est acte degudament despachada.
Y ab dits pactes, y no en altre manera, otorga lo present acte de establiment de modo que ni lo adquisidor, ni los seus, no pugan proclamar altre Señor que a la Señora otorgant y als seus y al que tal vegada puga apareixer. Podrán emperó passats los trenta dias de la fadiga que expressament se reserva, cendrer, permutar, establir, encara que sens imposar señoria segons queda convingut en los precedents pactes o en altre manera enagerar a personas habils y capaces de adquirir.
La entrada del present establiment son dos parells de capons que confessa haber rebut del adquisidor a sas voluntats de que ab la present ni firmá apoca. Salvo sempre sobre la cosa establerta lo dit cens imposat y tots los drets dominicals a ella o al Señeor o Señors que tal vegada pugan aparaixer y demes en sa virtut espectants. Remetent al adquisidor, y als seus, lo major valor que puga tenir lo terreno establert del cens y entrada sobredits, promet lo present establiment ferli tenir, y valer y estarlin de legal evicció ab restitució y enmena de danys, y gastos, baix obligació de sos bens mobles e immobles, drets y accions suas, que te y tindrá ab renuncia de qualsevol privilegi y benefici de son favor. Y a tot present lo dalt referit D. Benet Massot com a apoderat de lo adquisidor Joseph Ribó per est anomenat ab escriptura que autorisá D. Salvador Clos notari pulich del número y collegi de la present ciutat a vint y nou de Abril del corrent any, en dit nom accepta lo present establiment ab los pactes, modo, y forma que queda convingut y promet que dit son principal cumplirá lo pago del insinuat cens y tot lo demes que queda previngut sens dilació ni escusa alguna, ab lo acostumat salari de procutador,r estitució y enmena de danys y gastos. Per lo que especialment hipoteca lo terreno a aquell establert ab las milloras que en ell se farán y sens perjudici de dita especial hipoteca obliga tots los bens y drets del expressat Joseph Ribó mobles e immobles, drets y accions universals ahguts y per haber y no los seus propis per trractar de cosa agena, renunciant a la ley que diu que primerament se hagi de passar per la cosa especialment obligada y que mentres lo acreedor pot satisferse de ella no posa ma a la general y per pacte al for jurisdicció y domicili de son principal subpectantlo al dels Señors jutges de primera instancia de esta ciutat y al de altre qualsevol tribunal o superior secular solament. Fent y firmant escriptura de ters, ab tot lo rigur de la clausula guarentigia y obligació de bens. Y en altre manera vol sia compellit a la observancia y cumpliment de esta escriptura com si fos una sentencia definitiva legalment executoriada. La Señora estabilient en nom propi y los nomenats D. Benet Massot en la anima de son principal se ratifican al present contracte mediant jurament per lo qual afirman que no se ha fet en frau de ningun Señor dominical ni de sos drets Quedan advertits que esta escriptura se ha de presentar al registre de hipoecas de Barcelona dins vuit dias a contar del de la fecha y que altrament será nulla. Aixix ho otorgan y firman coneguts del infrit notari en la ciutat de Barcelona a deu de Maig de mil vuitcents quaranta nou. Essent testimonis D. Angel Pierrar y Joseph Oliva vehins de esta ciutat.
Maria Micaela de Casanovas y de Borrás, Benito Massot, en dit nom, Ante mi José Maria Pons y Codinach notari.