En nom de Deu: La Noble Señora Da. Maria Miquela de Casanovas y de Borrás natural de la ciutat de Vich y vehina de S. Martí de Provensals, viuda en segonas nupcias del Noble Señor D. Matias Ramon de Casnovas y de Bacardí, y en primeras del Noble Señor D. Joan Anton de Peguera y de Bayllet, y hereva universal per est anomenada en son ultim y valido testament que entregá clos a D. Joan Plana y Mauran notari publich de la present ciutat a vint y hu de Febrer de mil vuitcents trenta cinch, y que fou obert y publicat per lo infrit a vint y sis de Janer de mil vuitcents trenta set, a efecte de millorar y en manera alguna deteriorar, per si y los seus, de sa espontanea voluntat estableix y en emphiteosim concedeix a Anton Pi y Camps fuster, natural de Vilanova y Geltrú y vehy de la vila de Gracia als seus y a qui ell voldrá perpetuament, essent emperó habils y capassos de enagenar una porció de terreno per edificar que te de ample o via de mitxdia a tramontana quaranta cinch pams que se comensaran a contar desde la linea de confrontació de mitxdia y de llarch, esto es de orient a ponent, tot lo que en si conté desde la carretera o travessera que dirigeix de esta ciutat a S. Joan de Horta fins a trobar la linea del carrer que se ha obert baix lo nom de D. Joan de Peguera, en la pessa de terra que luego se mencionará y se troba senyalat de número hu, en lo plano de que se dará noticia en lo segon dels seguents pactes. La qual porció de terreno es part y pertinencias de una pessa de tmajor extensió denominada "Lo Camp de la Creu del Garrofer", que baix la referida qualitat de hereva del referit Señor D. Joan Anton de Peguera y altrament per sos certs y llegitims titols te y posseeix en lo terme de Sant Martí de Provensals, y partida que vulgarment se denomina "Lo Camp del Arpa". Confronta la porció de terreno establerta a orient ab lo mencionat carrer de D. Joan de Peguera; a mitxdia ab terreno de la mateixa pertenencias que la Señora otorgant establí als conjuges Francesch Mora y Joaaquima Mora y Brassó; a ponent ab la dalt insinuada carretera de Horta; y a tramontana ab un espay de quaranta cinch pams que la Señora otorgant te en ajust ab altre persona y que se troba intermedi entre la porció de terreno que se concedeix ab la present escriptura y la que se va establir fa pochs dias a Francisco Catarineu. Se te junt ab major extensió de la pessa de terr de que es pertenencias per lo Excelentissim Señor Marques de Santa Cruz en domini directe a cens de cinch lliuras tretse sous y tres diners tots anys pagadors en lo dia vint y cinch de Febrer, lo pago dels quals vindrá a carrech de la Señora estabilient y dels seus sens dany ni gastos del adquisidor ni de sos successors. Est establiment otorga del modo que millor entendrer se puga y baix dels seguents pactes.
Primer: Lo adquisidor millorara lo terreno a ell establert y no podrá en cosa alguna deteriorarlo, y dintre lo termini de un any y mitx del dia de avuy en avant contador hi construiran una o mes casas o altres edificis de utilitat y producto per valor de siscentas lliuras catalanas, fentho constar per llegitimas apocas. De manera que altrament no li será licit dimitir lo mencionat terreno a menos que pagui com a pena voluntariament convinguda, las referidas siscentas lliuras en monedas de or y plata y no en altra especie o lo que de ellas faltará invertir.
Segon: La Señora otrogant se reserva la propiedat del terreno dels carrers ab que confronta la porció establerta al infrit adquisidor, com y també la de la restant extensió dels mateixos y demes carrers que te projectat obrir en la dalt insinuada pessa de terra y se troban delineats en lo plano presentat al Magnifich Ajuntament de Sant Martí de Provensals apcobat per est y archivat en sa secretaria pero no se compromet a deixar obert y practicable en dits carrers sino lo espay, o espais que fins vuy dia te estipulats ab altres enfiteotas y en lo qual ve compres lo que llinda ab los mencionats quaranta cinch pams intermedis, com y també lo espay confrontant ab lo terreno que ab la present se esstableix y ab los demes que successivament establirá.
Terser: Si be los insinuats carrers quedan enterament, com se ha dit, de propietat esclusiva de la Señora estabilient y dels seus, vol y consent que en tot lo espay que dels mateixos corresponguia tenir obert a tenor del proxim precedent pacte hi puguin estar y pasar los adquisidors y tots quants se dirigescan a la sua casa a peu o en caballeria, ab animals, carros y altres cargas y carruatges la qual servitit se imposa la Señora otrogant perpetuament.
Quart: Los gastos de nivelació y demes que se ofereixin per la obertura y successiva coservació dels insinuats carrers en la part que no deguian costejaro lo publich o lo Gobern (e inclos si vingues lo cas lo cost de clavegueras, claveguerons y empedrat) vindrán a carrech del adquisidor y dels demes enfiteotas a qui la Señora otorgant ha establert, y anirá establint los solars en que a tenor del mencionat plano se proposa distribuir la sobredita pessa de terra.
Quint: Los adquisidor no podrá pretendrer ninguna classe de indemnitat ni abono per rahó de qualsevol limitació o restricció que ara o en lo esdevenidor se li posin per lo citat Ajuntament o per altre superior de resultas de las lleys de policia urbana y dels bandos y acuerdos de bon gobern o altres semblants motius vuy dia existents o que mes endevant existiran.
Sisé: Si ja may venia lo cas de haberse de deixar lo espay de desguas vulgarment denominat la cuneta al costat del camí o travessera que passa contiguo a la pessa de que es pertenencias lo terreno establert, tampoch en estara la Señora estabilient de indeminitat alguna, y los pontets que en tal cas deurian ferse a fi de juntar los carrers transversals ab dit camí los costejaran aixis en la primitiva construcció com per lo tocant a la sua conservació y reposicions successovas lo adquisidor y demes enfiteotas als qui la Señora otrogant haurá establert un o mes solars dels que integran la insinuada pessa de terra, pero en lo concepte que si la construcció dels tals pontets se hagués de verificar no habentse encara establert vint y quatre dels mateixos solars, en est cas, y no en ningun altre, la Señora estabilient contribuirá a la mitat del cost del pontet o pontets que en aquella ocasió se deguessin fer construir.
Seté: Antes de obrir fonaments de ninguna especie de parets esteriors, deuran avisaro lo adquisidor ab la deguda anticipació a fi de que lo terreno establert puguia señalarseli per lo mestre de obras o agrimensor de la Señora estabilient.
Octau: Lo adquisidor se haura de tancar y conservarse tancats en tota la extensió del terreno establert y las parets que fassian a la part de tramontana , seran en classe de mitjeras ab lo solar immediat, y lo respectiu vehy podrá arrimari edifici y pendrerne carregament, abonantli al adquisidor lo que correspongui a judici de dos perits y al de un tercer per estos nometador en cas de discordia.
Nove: En lo terreno establert y en sas milloras no podrá lo adquisidor, ni los seus successors reservarse ninguna clase de domini y si solaments restablir a cens en nuda percepció ab los acostumats drets de empara, firma y fadiga a obs de retenir, y sels prohibeix lo ferne a favor de persona alguna, la declaració o regoneixensa que vulgarment se denomina agnició de bona fe essent nullo en quant al interes de la Señora otorgant tot lo que se fassia en contra de esta prohibició y per major coneixement de qui convingui deuran posarne noticia en totas las successivas enagenacions.
Desé: Per lo terreno establert y milloras en ell faedoras lo adquisidor y los seus satisfaran a la Señora estabilient tots anys en lo dia de Sant Matias Apostol, la quantitat de onses lliuras catalanas y sinch sous, en moneda de or o plata, y no en altre especie, posadas en casa de la mateixa Señora, y de sos successors, o de son procurador mentres sia en la present ciutat o del pla de la mateixa, advertintse que en lo dia de Sant Matias del any proxim vinent, sols deurán satisfer la prorrata que haurá discorregut a contar a contar del dia de la fecha. Lo qual cens se imposa baix expressa reserva del domini mitjá, esclusiu de altre posterior domini, ab los drets de firma, lluisme, fadiga per trenta dias y demes anexos, y será perpetua e inviolablement irredimible.
Onse: Lo lluisme se satisfará a la Señora estabilient y a qui son dret tingui segons las lleis y costums municipals de Barcelona y de son hort y vinyet y la quota del pago será la mateixa que de temps antich regeix en dita ciutat y hort y vinyet.
Dotsé: Lo adquisidor ja de ara per tot cas y temps y en virtut de pacte expres quedan abdicats de qualsevols lleis o altre disposició que en qualsevol temps existeixin, per las quals pogues aparterse en tot o en part de lo estipulat en estos pactes y si ab las mateixas se autorises la redempció de censos y demes drets irredimibles, també la renuncia lo propi adquisidor. Y en lo negat suposit de que est pogues exigirla y obtenirla a pesas de estos apctes y renuncias, ja may podrá tenir lloch la tal lluició per menos capital del que correspondria a rahó del tres per cent, y deuria ferse ab una sola paga fora de tot banch, deposit, u oficina, en monedas de or y plata posadas a la ma de la Señora otrogant y no en altre especie ni menos en paper per epecial y privilegiat que sia y en res obstant qualsevol lley o autorisació en contrari, de las quals ara per allavors lo adquisidor també se en abdica. Y de no los quedará expedit lo dret a la Señora estabilient y a sos successors per reclamar y exigir, ja sia en lo mateix acte, ja de despues en qualsevol temps indefinidament, no sols per acció personal, sino també per la hipotecaria contra lo terreno establert, y sas milloras que sels compensi e indemnisi la diferencia, o cambi segons lo preu corrent de esta plassa y tots los danys, perjudicis y costas que sels hagin seguit. Essent a mes convingut que en res obstant la tal suposada lluició y sens animo de entendrer consentirla, ab estos suposits, deurá quedarli sempre salvo a la Señora estabilient lo domini, que se ha reservat ab tots sos drets anexos.
Tretsé: Seran a carrech del adquisidor totas las contribucions, prestamos, anticipos y demes pagos ordinaris o estraordinaris, previstos o imprevistos que en gualsevol tamps se imposian tant per lo terreno establert y sas milloras, com per lo cens y domini que en ell se ha reservat la Señora otrogant, per quant dit cens li ha de quedar sempre libre y franch de tot descuento per dits motius, y si ja may se li exigis a ella directament alguna contribució o altre pago per lo mateix cens, lo adquisidor li deurá resarcir integrament.
Catorse y finalment. Com es ja de costum, pagará lo adquisidor lo dret de hipotecas, paper sellat, salaris de esta escriptura ab sos dependents y demes gastos que en rahó de la mateixa se causin, y ne donara a sas costas una primera copia autentica en deguda forma despachada y que deurá entregar a la Señora otrogant dins tres mesos a contar del dia de la fecha.
En estas cosas no proclaman los adquisidors altres Señors que al dalt expressat y a la Señora otorgant, puguen emperó passats los respectius trenta dias del termini de la fadiga, vendrerlas, establirlas en lo modo dalt dit y altrament enagenarlas a personas habils y capaces, salvo sempre lo cens dalt composat ab son domini y demes drets anexos, com y també lo cens y drets del Señor alodial, y lo lluisme debedor en los successius contractes. La entrada del present establiment son tres capons de que la Señora otrogant ni firma apoca al adquisidor per tenirlos rebuts a sas voluntats sobre de lo que renuncia a la excepció de la cosa no esser rebuda. Per lo que condonantli al adquisidor lo que mes pugui estilarse la porció de terreno a ell establerta promet ferli tenir y valer est contracte y estarli de evicció ab rstitució y esmena de danys y gastos, baix obligació de sos bens haguts y per haber. A lo que presents lo adquisidor Antonio Pi y Canps lloant y aprobant esta escriptura la accepta y consent y en sa consecuencia promet cumplir y observar tot lo contengut en ella y sos pactes com si aquí literalment ho repetis y lo que altrament vingui a son carrech, per rahó de la mateixa. A son cumpliment ab restitució y esmena de danys y gastos, hipoteca la porció de terreno que se li acaba de establir, ab las milloras que en ell se fassin y sens perjudici generalment obligan los demes bens seus, mobles e immobles, haguts y per haber, renunciant a la lley que diu, que antes de tot se passi per la especial hipoteca y que bastant esta, no se executeixin altres bens, y per pacte expres dona poder las Señors jutges seculars a qui será presentada esta escriptura y millora tingui lloch a fi de que en sa virtut lo apremiin com per sentencia definitiva que ha guanyat executoria. Y tant la Señora estabilient con lo adquisidor ho ratifican mediant jurament per lo qual afirman que no se ha fet en frau del Señor alodial ni de sos drets. Quedan advertits que esta escritura se ha de presentar al registre de hipotecas de Barcelona dins vuit dias baix clausula de nulitat. Aixis ho otorgan coneguts del infrit notari en la ciutat de Barcelona a vint y dos de Novembre de mil vuitcents cinquanta. Essent los testimonis D. Joan de Soler y Joseph Vilar los dos vehybs de la present ciutat.
Maria Micaela de Casanovas y de Borrás, Antonio Pi, En mon poder Joseph Maria Pons y Codinach notari.