Sia notori. Con la Noble Señora Da. Maria Miquela de Casanovas y de Borrás viuda en segonas nupcias del Noble Señor D. Matias Ramon de Casanovas y de Bacardí, y en primeras del Noble Señor D. Joan Anton de Peguera y de Bayllet, en San Martí de Provensals domiciliada y natural de la ciutat de Vich, a efectes de millorar y no en manera alguna deteriorar, de sa espontanea voluntat estableiz y en emphiteosim concedeix a Francesch Castellet y Pedró boter natural de Senmanat y vehý del poble de Sant Andreu de Palomar, present y acceptant, als seus y a qui ell voldrá perpetuament habils empero y capaces de enagenar una porció de terreno al efecte de construir casas que te de amplaria o sia de mitxdia a tramontana cinquanta sis palms de cana barcelonesa, compres en un y altre costat lo corresponent gruix de parets mitjeras y de llargaria a mitxdia doscents catorse palms y mitx y a tramontana doscents pams, qual porció de terreno separa de aquella major que es de pertenencias de la heretat que per sos certs, justos y llegitims titols y de antiquisim e inmemorial possessió de que no hi ha memoria en contrari posseeix en la mencionada Parroquia de Sant Martí de Provensals. Confronta la porció de terreno establerta a llevant ab lo camí propi de la Señora otorgant del que se fará ,merit en lo segon dels seguents pactes; a mitxdia ab terreno que la Señora otorgant establí a Salvador Calafell pagés vehú de Sant Andreu de Palomar; a ponent ab la carretera Real que dirigeix de la present ciutat al referit poble de Sant Andreu de Palomar; y a tramontana ab altre terreno de la mateixa Señora destinat també per establiments de cossos per fabricar casas. Y per treurer gra lo dit terreno no esta subjecte a domini algun se lo reserva la Noble Señora estabilient com ho practicará en tots sos establiments que fassia de esta naturalesa, pero si fos cas que ab lo discurs del temps se justificás tenirse en alou de altre Señor, se obliga a pagar la corresponsió o cens que fassia la dita terra per rahó del domini directe que corresponga y en est cas pasará la Señora estabilient a ser domini mitjá de aquell. Est establiment fa com millor dir y entendrerse pot ab los pactes seguents.
Primer: Que la Señora otorgant, no enten estarli al adquisidor de ninguna clase de indemnitat per rahó del espay de la cuneta de la carretera, cas que lo Gobern li fes dezar major del que se li ha considerat al fer la medició.
Segon: Que la Señora otorgant se obliga a deixar per cami lo espay que media entre la confrontació de llevant de tot lo terreno establert y las terras de Domingo Oliva, de modo que dit camó sia alomenos de la amplaria de setse palms y tinguia surtida a altre camí que partia per lo costat de mitxdia de la casa de D. Joseph Riera propietari, vehý de la present ciutat y que antes fou de Ramon Riera pare de est, qual camí te eixida a la carretera Real y ab la que estará igualment en comunicación lo mencionat camí de setse pams per la sua part. Y si be el terreno que dit camí ocupa queda en un tot de propietat sclusiva de la Señora estabilient y dels seus podrá passar per ell lo adquisidor y tots quants se dirigescan a la sua casa a peu o en caballeria, ab anumals y carros y altres carruatges y cargas. La qual servitut se imposa la Señora estabilient perpetuament.
Tercer: Que dins lo termini de un any y mitx a contar del dia de la fecha deurá lo adquisidor tenir construida casa en dit terreno, advertint que si la situa al estrem de ponent seguirá la alineació que li permetia la Autoritat pero si la vol colocar a la part de llevant la fará seguint la mateixa línea y dirección de la confrontació de llevant.
Quart: Que lo adquisidor deurá tancarse y mantenerse tancat ab paret fins a trovar la confrontació de mitxdia o sia lo solar que la Noble Señora estabilient concedí a dit Salvador Calafell.
Quint: Que la paret de la part o confrontació de tramuntana desde son estrem de ponent fins a la distancia de setanta cinch palms ab dirección a llevant com y també en lo espay o distancia de seixanta palms mes om,edoats añ este, de ññevamt deurá ser del gruix de dos palms y mitx hasta la alsada de divuit palms tenint lo vehý cerregament franch en lo referit gruix y alsada de un y altre tros de paret, pero es de advertir que la obligació que se imposa al adquisidor en est pacte solament tindrá lloch en lo cas de que ell o lo vehý edifiquian en dita respectiva estensió de paret pues altrament bastará que fassi paret de tanca.
Sisé: Se posa en noticia del adquisidor que la Señora otorgant al establiment a Salvador Calafell lo terreno ab lo que confronta per la part de mitxdia la porció que forma objecte de esta escriptura constituirá un pacte análogo al proxim precedent com es de veurer en lo acte de establiment que autorisá lo infrit notari a vint de Octubre del any mil vuitcents quaranta nou, y en sa consecuencia essent com ha de esser lo adquisidor en virtut del present contracte lo inmediat vehý a la part de tramontana del nomenat Salvador Calafell podrá usar del dret de carregament en tota la extensió que se estipula en dit pacte, Puig que a major abundament la Señora otorgant li fa a causa de est establiment la oportuna cessió de drets.
Seté: Que la paret que fará lo adquisidor a la part o confrontació de tremontana será mitjera ab lo vehý en tota la sua llargaria y alsada tant que sia de edifici com de tanca lo que es y deu entendrerse sens derogació ni perjudici del dret de carregament estipulat en lo precedent pacte quint.
Octau: Que al construir paret lo adquisidor en tota la llargaria de la confrontació de tremontana situará la mitat del gruix de la mateixa sobre del terreno que la Señora otorgant te allí contiguo en la conformitat que se acostuma en tot cas de paret mitjera pero ja may podrá ocuparrse al efecte mes amplaria que la de un palm y quant de dit terreno de la Señora otorgant.
Nové: Que lo adquisidor queda obligat per si y los seus a contribuir per iguals parts ab la Señora otorgant, y demes enfiteotas que son y serán de las terras de la mateixa heretat a las recomposicións que se fassin com y a la nova cinstrucció sempre que convinga en lo pontet que serveix per passar de la carretera publica al cami propi de la Señora otorgant que com ja sea dit en lo segon pacte se troba al costat de mitxdia de la casa que fou de Ramon Riera y es actualment del referit D. Joseph Riera son hereu.
Desé: Que lo dit adquisidor y los seus degan per las milloras farán en dit terreno satisfer a la Noble Señora Da. Miquela de Casanovas y de Borras y als seus lo cens anual de dinou lliuras tretse sous y nou diners moneda barcelonesa y metalica de or o plata posat en casa de la Noble Señora otorgant y de sos successors o de son procurador mentres sia en la present ciutat, lo qual cens será pagador en lo dia de Sant Joan del mes de Juny y en una sola paga declarant que la prorrata corresponent desde lo dia de la fecha fins al de San Joan de JUny del corrent any, tindrá son cenciment en lo ultim referit dia, la próxima seguent pensió deurá satisferse en lo dia de Sant Joan de Juny del any proxim mil vuitcents cinquanta dos, y aixis los demes anys en igual termini. Lo referit cens deurá correspondrer anualment lo adquisidor a dita Señora que se reserva lo domini directe ab firma, fdiga y demes drets al dit domini anexos, sens que peor motiui algun lo adquisidor ni los seus pugan lluir part ni tit del dit cens segons lo entre ells convingut, a qual fi, a mes de la promesa que fa per ell y los seus hereus y successors de no lluirlo, renuncia no sols a tota y qualsevol lley o cedula espedida que afavorirlo puga. Sino també a qualsevol altre que novament se puga expedir. Y si tot lo previngut no pogues tenir lloch y adquirís lo dret de lluir dega ser capitalisant a lo menos al tres per cent, y verificant la entraga en ma propia de la Señora otorgant o dels seus y ab moneda metalica y sonant de or o plata y ja may en mingun genero de deposit no ab vales reals titols al portador, cedulas de banch o altre cosa que no sia moneda efectiva de cordó, en oro o plata sia la ques vulga la sua naaturalesa y denominació ja existesquia vuy en dia o que en avant se creará quedant com queda advertit lo adquisidor ab la mes formal renuncia y altrament de tota lley que actualmente, o en lo successiu lo puga anutorisar per verificació en altre manera de lo que en est pacte se ha convingut, y es de advertir que en res obstant la tal suposada lluició y sens anumo de convertirla ab est suposit deurá sempre quedarli salvo a la Señora otorgant lo domini que se ha reservat ab sas demes drets anexos.
Onsé: Que ni lo adquisidor ni los seus pugan crear ni retenirse algun genero de domini en la terra establerta, pero pugan establir ab cens en nuda percepció tant solament.
Dotsé: Que si lo adquisidor o los seus en estas cosas successors venessen, establissen o en altre manera alienasen la cosa establerta degan prevenir al contrahent o adquisidor a continuiarho en lo respectiu acte que se otorgua no poder fer agnició de bona fe, de persona alguna sino que adquiresca per ell mateix y de mos propis veus y altrament será mes tot lo que se fassi en contravenció a est pacte.
Tretsé y finalment: Que dit adquisidor deurá pagar del dia de la firma de est acte en avant lo catastro y demes contribucions aixi ordinarias com estraordinarias que se imposin tant per dit terreno establert com per lo cens y domini que en ellse ha reservat la Señora otorgant y sas milloras per quant dit cens es y deu entendrerse libre y franch de semblants deduccions y gravamens y aixi mateix satisfará al notario infrit son competent salari entregant y sas costas a laSeñora estabilient una copia autentica de est acte degudament despachada. Y ab dits pactes y no en altre manera otorga lo present acte de establiment de modoque ni lo adquisidor no los seus no pogan proclamar altre Señor que a la Señora otorgant y als seus y alque tal vegada puga apareixer. Podran empero passats los trenta días de la fadiga que expressament se reserva, vendrer, permutar, establir encaraque sens imposar señoria segons queda convingut en los precedents pactes o en altre manera enagenar, salvo sempre lo dit cens imposat y tots los drets dominicals competents y los del Señor o Señores que tal vegada pugan apareixer. La entrada del present establiment son quatre capons que confessa haber rebut del adquisidor a sas voluntats y de que ab la present ni firma apoca. Per lo que remitentli lo major valor que puga tenir lo terreno establert del cens y entrada sobredits promet ferli tenir y valer est contracte y estarli de legal evicci`´o ab restitució y esmena de danys y gastos, baix obligació de sos bens haguts y per haber. Y lo adquisidor Francesch Castellet y Padró accepta lo present establiment ab los pactes, modo y forma que queda convingut y prpomet puntualment cumplir lo pago del insinuat cens de dinou lliuras tretse sous y nou diners y tot lo demes que queda previngut sens dilació ni escusa alguna, ab lo acostumat salari de procurador, restitució y esmena de danys y gastos, per lo que especialmente hipoteca lo terreno a ell establert, ab las milloras que en ell se faran y sens prejudici de dita especial hipoteca, obliga tots sos demes bens haguts y per haber, renunciant a la lley que diu que primerament se hagi de passar per la cosa especialmente obligada, y que mentres lo acreedor pot satisferse de esta, no posi ma a la general y per pacte a son propi for, jurisdicció y domicili, submetentse als dels Señors jutges de primera instancia de esta ciutat y al de altre qualsevol tribunal o superior secular tantsolament, fent y firmant escriptura de ters ab tot lo rigor de clausulas quarentigias y obligació de bens y en altre manera vol ser compellit a la observancia y cumpliment de esta escriptura, com si fos sentencia difinitiva legalment executoriada. La Señora estabilient y lo adquisidor mediant jurament se ratifican al present contracte y afirman que no se ha fet en frau de ningun Señor dominical ni d esos drets. Quedan advertits que se ha de presentar esta escriptura al registre de hipotecas del partit de Barcelona dins vuit días a contar del de la fecha y de que será nulla si deixan de verificarhi en lo expressat termini. Aisix ho otorgan y firman, coneguts del suscrit notari en la ciutat de Barcelona a vint y quatre de Janer del any mil vuitcents cinquanta hu. Essent testimonis D. Joseph Vilar y Francisco Catarineu en esta ciutat trobats.
Maria Micaela de Casanovas y de Borrás, Francesch Castellet y Padró, En mon poder Joseph Maria Pons y Codinach notari.