Masos de l’Hospitalet i els seus senyors temporals

Julio Carlos García Castrillón
Investigador vocacional
Miguel Rigalt, argenter es va casar dues vegades, la primera amb Mònica Clavera i Gener. D'aquest matrimoni van néixer un fill Francesc Rigalt i Clavera, mort abans que el seu pare, i tres filles, Francesca, Anna i Eulàlia Rigalt i Clavera. Eulàlia, així mateix va morir abans que el seu pare. Francesca es va casar amb Joan de Girona i Comas, argenter. Anna es va casar amb Antón Darrer i Rojas, comerciant.
El segon matrimoni de Miquel Rigalt va ser amb Catalina Picayre. D'aquest matrimoni no em consta descendència que arribés a edat de testar.
La Torre Barrera (així es deia en l'any 1654 Can Rigalt), i la torre Melina o Camelina, es van transmetre en aquest any, amb escriptura pública signada entre Jacint Bonell Pbre. i Josep Soldevila notari, conjuntament amb altres finques (* 1), amb escriptures annexes; consta la principal de deu mullades, que havia tingut construïda una casa, en aquell moment derruïda i que només quedava terra in Parrochiae Sanctae Eulaliae de Provensana, àlies de Hospitaleto, in loco vocato Mitra de les Terres, juxtu torrentem Gornio.
Amb data 14 de Juny de 1692, Josep i Onofre Soldevila i Masdeu, germans i fills de l'anteriorment citat, van vendre a Joan Ribes, notari, les antecedents finques, entre elles les deu mullades de terra amb una casa construïda, vulgarment anomenada "bLa Torre Barrera ", i hi ha una altra terra annexa de 13 mullades, una altra d'una mullada i una quarta i una altra de dues mullades. Li va vendre així mateix, les botes que eren al "celler" d'aquesta torre. (* 2).
El 2 de setembre de 1692 es signa el contracte entre Ribes i Jaume Casanovas perquè aquest últim fes de pagès en aquesta finca i torni a sembrar les terres. (* 3).
L'any 1702, cessió cap a de Mari i Genovés feta pels diputats i oïdors de comptes generals de Catalunya, pels Tres Braços en les Corts Generals, celebrades en dit any al Monestir de Sant Francesc, que actuaven de segrestadors de les propietats dalt esmentades que havien pertangut a Joan Ribas. (* 4)
Amb data de 8 de Juny de 1703, creació de cens sobre edifici en carrer Gignàs de Barcelona censat per de Mari i Genovés a Rafael Llampillas, actuant d'avals Pol, Alsina i Miquel Rigalt. (* 5)
Mònica Clavera i Gener, es va obrir el seu testament i en ell ens diu el nom dels seus fills vius en aquell moment. Va morir a l'any 1715. (* 6)
El 17 de Setembre de 1723, sentència contra de Mari per no haver-se fet càrrec dels pagaments de les pensions del nomenat cens de la finca del carrer Gignàs, que actuaven com avals Pol, Alsina, Aldabó i Miguel Rigalt, havent de retornar tot el pagat als mateixos. (* 7)
Divendres 20 de Setembre de 1723, sentència d'haver de retirar d'avals sobre les finques de carrer Gignàs als esmentats Pol, Alsina, Aldabó i Miguel Rigalt. (* 8)
En la mateixa data i any, escriptura de reconeixement de quantitats degudes per de Mari cap als esmentats.
Segons es pot observar en les diferents escriptures que durant anys les dues parts es van anar creuant per plets i per notificacions fins que de manera individual aconsegueix Rigalt el reconeixement de deute de de Mari que, va desembocar en la cessió dels masos Barrera i Esplugas, entre altres finques. Això va transcórrer durant molts anys. (Es pot veure les escriptures a l'arxiu Monacodebacardi)
Dilluns 8 de març de 1728, escriptura de cessió de diferents finques de de Mari a Miguel Rigalt, "Mas Barrera i Mas Esplugas", en el moment d'aquest moviment, dit mas s'havia reconstruït per el seu censalista Feliu Llopart. (* 9)
Escriptura d'arrendament i reconstrucció del mas Barrera entre de de Mari i Llopart. (* 10)
2 de juny de 1728, escriptura de pagament a Feliu Llopart, per reconstrucció del Mas Barrera, amb totes les despeses fets en el mateix, pagat per Miguel Rigalt. (* 11)
A jutjar per la descripció d'aquesta torre, s'observa que ha estat reconstruïda en diverses ocasions, que és molt probable que durant la Guerra de Successió, les tropes borbòniques el destruïssin, com també el mas Esplugas, i tants altres que limitaven amb la ciutat de Barcelona.
És evident que Miquel Rigalt, per les moltes escriptures que posseeixo, durant tots aquests anys, fora ampliant el seu patrimoni, enmig d'aquest tempestuós procés que va ser entre la creació de cens del carrer Gignàs cap a Llampillas per de Mari, fins a les cessions dels masos Barrera i Esplugas.
Va comprar també Can Rigalt de Badalona. En realitat, Can Rigalt de Badalona havia pertangut a Francesc Gener o Jener, crec que va ser l'avi de la primera esposa de Miquel Rigalt; Mònica Clavera i Gener. El 7 de Març de 1724 va pagar als cohereus de la finca de Francesc Gener, per Rigalt, quantitat per reedificació de dit mas. (* 12)
Miquel Rigalt compra la participació de tots els hereus del mas Gener, inclosa la seva filla. Dit mas havia estat part del "mas Lupeti". (* 13)
Miquel Rigalt també va comprar dues finques importants a la ciutat de Barcelona, una al carrer Viguetans, i l'altra a Argenteria.
Obertura de testament de Miquel Rigalt. (* 14). Consta fill de Francesc Rigalt, argenter de Vic, i Anna.
Inventari dels béns de Miquel Rigalt. (* 15).
Francesca Rigalt i Clavera, casada amb Joan de Girona i Comas, argenter. D'aquest matrimoni van néixer Miquel, Francesc, Joan, Mónica, Francesca i Josepa. En el moment que Francesca Rigalt fa testament consta gendres seus Joan Pau Gispert i Illa, casat amb Mónica, d'aquesta era el seu segon matrimoni. Francesca casada amb Antoni de Casanovas i Roig, que d'aquest, tant els Casanovas com els Roig eren famílies
amb forts patrimonis. Els béns dels Girona i Rigalt passen promptament a nom del primogènit Miquel de Girona i Rigalt per cessió dels seus pares o per capitulacions matrimonials, ja que em falten dades.
El matrimoni entre Joan de Girona i Francesca Rigalt, especialment es van dedicar a l'explotació del seu negoci, préstec de diners, censos, censals, i en menor proporció compra de finques.
Arranjament de casa Rigalt a Sant Andreu de Palomar i Badalona, en 1738, pel mestre de cases Pere Flaques. (* 16).
Pagament per replantar la finca de Sant Andreu de Palomar cap a Cases per arranjament del mas d'aquell municipi. (* 17).
Capitulacions matrimonials entre Pere Vicent Sabater i Serra i Monica Girona i Rigalt, (* 18).
Venda en Santa Eulàlia de les terres dels Ribas als Rigalt de Girona. (* 19).
Escriptura de capitulacions matrimonials entre Pau Gispert i Illa i Mónica Girona i Rigalt, segon matrimoni d'ella. (* 20).
Compra en encant públic de set finques en Collblanc d'Esteve, per Francesca i Joan de Girona. (* 21).
Construcció de safareig al Gornal signatura Francesca Rigalt. (* 22).
Cost de construcció i canalització de mina a Gornal. (* 23).
Escriptura de capitulacions matrimonials entre Francesca de Girona i Rigalt i Antoni de Casanovas i Roig (* 24).
Testament de Francesca Rigalt. (* 25).
Obertura de testament de Joan de Girona i Comas, que ja utilitza el "de" com Cavaller del Principat, consta fill de Francesc, pagès de Sant Ciprià de Tiana i Maria Gràcia Comas. Els seus fills eres Miquel, Francesc i Joan, Mònica, Francesca i Josepa. (* 26)
Inventari dels béns deixats per Joan de Girona al seu fill Miquel. (* 27)
Miquel de Girona i Rigalt també argenter i a més Reial, va demanar que li fos retornat el privilegi de Cavaller del Principat de Catalunya, títol que havia utilitzat el seu catorzè avi D. Bernat de Girona i que el seu vuitè avi D. Pere Berenguer de Girona encara feia servir, i que des de llavors els seus avantpassats ho havien deixat d'utilitzar. El Rei li va concedir a més de la restitució, el poder utilitzar els dos cognoms unint les dues cases tant la de Rigalt com la de Girona.
Miquel de Girona es va casar amb Eulàlia Augirot de Nadal, filla de Francesc Augirot i de Teresa de Nadal i de Ferrer, importantíssima família barcelonina, especialment la família de la mare.
Faig constar que els pares de Miquel, durant totes les seves vides van anar acumulant terres i drets reals limitatius de domini que el seu fill va heretar. El mateix Miquel especialment el que va fer va ser rentar les terres, assentar-se com a ciutadà de classe preferent, sense fer importants compres.
Legitimitat del mas Girona en Martorelles per part de Miquel de Girona i Rigalt, (* 28)
En el moment que Miquel de Girona testà, deixà els seus béns cap a Francesc de Girona i Augirot, el seu primogènit, en defecte d'aquest a Joan, i en defecte d'aquest a l'altre fill Miquel. Desgraciadament no he fet un bon seguiment dels Augirot, de manera que no puc donar dades, només que el pare d'ella i Joan de Girona tenien interessos conjunts en empreses americanes, ja que m'ha aparegut un poder que així
ens ho fa saber. Poder cap a Francesc Augirot, per a gestió de les accions en la Companyia de Comerç Americana, Santo Domingo, Puerto Rico, Illa Margarita. (* 29)
Joan de Girona i Augirot va ser militar, arribant al grau de Coronel Governador de l'Alcàsser de Segòvia. De Miquel no tinc dades.
Francesc de Girona i Augirot. Els Ros i Oller.
Capítols matrimonials entre Maria Anna Ros i Oller i Francesc de Girona i Augirot. Quan es van signar, els pares d'ell ja eren morts, 1781. (* 30).
Francesc Oller del Mas, va ser un adroguer comerciant amb interessos en vaixells, quelcom comú en l'època, va invertir en diferents cases, censos, censals i terres. Es va repartir unes terres a Manresa, el seu lloc d'origen, amb el seu germà Josep Oller del Mas.
Va comprar un palau al carrer Montcada que havia pertangut a Sebastià Dalmau i Oller (curiosament ostentava el cognom Oller), en el moment de la venda, Dalmau era resident a Viena, li pertanyia com a hereu del seu pare Amador Dalmau, adroguer també. Es va signar la compravenda en 1748. (* 31). Ja havien passat uns anys des que Dalmau per haver tingut un paper determinant en la manutenció en el cos de cavalleria de la ciutat de Barcelona el 1714.
Escriptura de pagament per reconstrucció del palau Dalmau al carrer Montcada en 1757, (* 32). Va ser pel mestre de cases Francesc Cabanyeras.
Escriptura de poders cap a Almera per gestionar els béns del seu germà Tomas Oller del Mas, que va morir a l'illa Martinica, són hereus a parts iguals amb els seus germans Josep i Joan pagesos de Manresa, Jerònim Oller Prior de Sant Andreu de Trespuentes Bisbat d'Urgell , escriptura signada en 1757, (* 33).
En l'inventari de Francesc Oller del Mas, ens diu que la seva dona havia deixat els béns a Francesc Ros i Oller, el seu primogènit, però que per la mort del mateix, passa a la seva filla Maria Anna Oller i Ros. Inventari 1762, (* 34).
Francesc Oller del Mas consta com Ministre de la Junta de Comerç i Cònsol de la Llotja del Mar.
Francesc Oller va constituir mercantil amb el nom d'Oller i Ros, ja que l’administrava conjuntament amb el seu gendre Pere Ros i Aray, va comprar entre d'altres finques, una a Sant Bertran i les Drassanes.
Escriptura de compra del Castell de Belvís, o la Torrassa de l'Hospitalet, pels Bertran cap a Pere Ros i Aray, en l'esmentada escriptura ja derruït i que existia edificada una nova torre "La Torrassa", i anteriorment una barraca amb el seu pou. Aquesta compravenda es va signar el 1764, (* 35). Consta de diverses escriptures de 16 mullades més una escriptura que s'ignora la seva descripció en volum.
Pere Ros i Aray en 1784 va comprar Can Oliveras o "la Casa de l'Olivera" antigament "El Camp de les Figueres", als Cerdà i Llampillas. Aquesta tenia un terreny de catorze mullades més o menys, (* 36).
Així mateix compra a La Marina de L'Hospitalet "Can Termens del Mig", només les terres, que eren de tretze mullades i dues quartes, comprat a Melcior Termens per Pere Ros a 1784, i ratificat 1786, (* 37).
Diferents moviments de les terres de la Marina de l'Hospitalet dels Termens, i Pere Ros. Vegeu arxiu monacodebacardi.
Pere Ros estava casat amb Anna Maria Oller, de manera que aquestes dues cases van crear la mercantil "Ros & Oller". Quan mor Francesc Oller, el patrimoni passa íntegrament a ser administrat per la seva filla, però en l'interí d'estar ella fent el testament, mor, de manera que és el seu marit Pere Ros, que passa a administrar el patrimoni de les dues cases.
Maria Anna Ros i Oller es va casar amb Francesc de Girona i Augirot. Al poc temps, l'hereu de la casa Oller i Ros mor, de manera que els béns d'aquestes cases passen a ser patrimoni de l'hereva Maria Anna Ros i Oller.
Reconstrucció a Can Oliveras i carta de pagament al mestre d'obres Montanyà, d'un mur de contenció de les aigües i al fuster Mateu, en 1790, (* 38).
Per replantació de Can Oliveras a Esplugues cap a Pere Valls, en 1790, (* 39).
Escriptura de replantació a La Torrassa per Prats, acabat el treball en 1776, signada la carta de pagament en 1791, (* 40).
Escriptura de creació de censals per al pagament de reconstrucció de Can Rigalt del Gornal, Can Rigalt de Sant Adrià del Besòs i la casa del carrer dels Arcs de Barcelona cap a Montaner, mestre d'obres. La suma total d'aquest censal és de 4300 lliures, una quantitat molt important, pel seu pagament, hipoteca can Girona de Martorelles, en 1796, (* 41).
Testament i inventari de Pere Ros i Aray, s'obre l'any 1801. (* 42).
Escriptura d'inventari de Pere Ros i Aray, l'any 1801. (* 43).
L'any 1801 Maria Anna Ros passa a administrar tot el patrimoni dels Girona i Rigalt i el seu propi, amb poders que es signen a l'any 1801. (* 44).
En morir el primogènit dels Ros i Oller, la casa de Girona Rigalt i Augirot passa a gestionar també les cases Ros i Oller, creant una massa patrimonial molt important. Curiosament els béns els administra Maria Anna Ros, ja que tenia poders del seu marit, pel que tenint en compte l'època, va demostrar ser una dona amb caràcter i comandament. Hi ha moltes escriptures en la meva web que acrediten el que aquí exposo.
Del matrimoni de Girona i Ros van néixer i van arribar a edat adulta dues dones, la primogènita va ser Eulàlia de Girona i Ros, casada amb Marià de Cabanes i Escofet. Recomano veure la tesi de Maria Angeles Pérez-Martín "Eulàlia Girona de Cabanes pintora, Dones en l'academicisme il·lustrat d'Espanya". La seva germana Francesca de Girona i Ros es va casar en 1820 amb Manel Josep de Varela i Fivaller.
Escriptura de capitulacions matrimonials entre Josep Marià de Cabanes i Escofet i Maria Eulàlia de Girona i Ros, any 1805, (* 45)
Escriptura d'obertura de testament de Francesc de Girona i Augirot any 1818, (* 46).
Capitulacions matrimonials entre Josep de Varela i Fivaller i Francesca de Girona i Ros, any 1820, (* 46).
Obertura de testament de Francesca de Paula de Girona i Ros, any 1841, testament que va fer l'any 1826, que tenia dues filles, Maria Dolors i Maria Pilar, (* 47).
Fins aquest punt és el que tinc investigat. Malauradament tampoc tinc fet el seguiment a de Cabanes i Escofet, ni a Varela i Fivaller. Que són les dues cases que els seus successors van percebre els béns temporals dels Rigalt, Girona o Gerona, Ros, Oller, Augirot, aquestes van ser famílies amb forts patrimonis a la ciutat de l'Hospitalet i Barcelona. Són part dels seus barris, dels seus noms, de les seves històries i dels seus planejaments urbanístics, de com eren aquestes masies, terres i vinyes abans que el temps les convertís en les masses de formigó que ara són.
Bibliografia
(* 1) col·legi de notaris de Barcelona, notari Bartomeu Plea, 30 d'Agost de 1654. Arxiu Monacodebacardi Els Girone Rigalt.
(* 2) Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Josep Güell, 14 de Juliol de 1692. Arxiu Monacodebacardi Els Girone Rigalt.
(* 3) Col·legi de Notaris de Barcelona, notari José Soldevila Masdeu, 2 de Setembre de 1692. Arxiu Monacodebacardi, Els Girona Rigalt.
(* 4) Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Gaspar Grases, 8 de Març de 1728. Arxiu Monacodebacardi. Els Girona Rigalt.
(* 5) Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Antonio Navarro, 8 de Juny de 1703. Arxiu Monacodebacardi, Els Girona Rigalt.
(* 6) Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Anton Cassani, 3 d'Abril de 1715. Arxiu Monacodebacardí, Els Grona Rigalt.
(* 7) Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Josep Sabater, 17 de Setembre de 1723. Arxiu Monacodebacardi, Els Girona Rigalt.
(* 8) Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Josep Sabater, 20 de Setembre de 1723. Arxiu Monacodebacardi, Els Girona Rigalt.
(* 9) Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Gaspar Grases, 8 de Març de 1728. Arxiu monacodebacardi. Els Girona Rigalt.
(* 10) Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Ignacio Teixidor, 23 d'abril de 1723 Arxiu Monacodebacardí Els Girona Rigalt.
(* 11) Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Gaspar Grases, 2 de juny d 1728. Arxiu Monacodebacardí, Els Girona Rigalt.
(* 12) Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Antonio Cassani, 7 de Març de 1724. Arxiu Monacodebacardi. Els Girona Rigalt.
(* 13) Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Antonio Cassani, 14 d'Octubre de 1727. Arxiu Monacodebardi. Els Girona Rigalt.
(14) Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Joan Brotons, 2 d'Abril de 1732. Arxiu Monacodebacardi, Els Girona Rigalt.
(* 15). Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Joan Brotons, 25 d'Abril de 1735. Arxiu Monacodebacardi. Els Girona Rigalt.
(* 16). Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Sever Pujol, 9 de Març de 1738. Arxiu Monacodebacardí, Els Girona i Rigalt.
(* 17) El mateix que el del nombre (* 15).
(* 18). Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Miguel Cabrer, 14 de Desembre de 1738. Arxiu Monacodebacardi, Els Girona i Rigalt.
(* 19) Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Miguel Cabrer, 31 d juny de 1741. Arxiu Monacodebacardí, Els Girona i Rigalt.
(* 20). Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Joan Baptista Plana i Circuns, 16 de Setembre de 1744. Arxiu Monacodebacardi, Els Girona i Rigalt
(* 21). Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Sebastià Prats. 25 de Novembre de 1744. Arxiu monacodebacardi. Els Girona i Rigalt.
(* 22). Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Sebastià Prats, 30 d'Octubre de 1747. Arxiu monacodebacardi. Els Girona i Rigalt.
(* 23). Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Sebastià Prats 29 Juliol de 1748. Arxiu monacodebacardi. Els Girona i Rigalt.
(* 24). Col·legi d'Notaios de Barcelona, notari Sebastià Prats, 9 d'Agost de 1752. Arxiu monacodebacardi. Els Casanovas.
(* 25). Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Sebatián Prats, 10 de Setembre de 1753. Arxiu monacodebacardi. Els Girona i Rigalt.
(* 26) Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Sebastià Prats, 14 i 17 d'Octubre de 1771. Arxiu monacodebacardi, Els Girona i Rigalt.
(* 27). Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Joan Prats i Cabrer, 24 de Desembre de 1771. Arxiu monacodebacardi, Els Girona i Rigalt.
(* 28) Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Pere Pagès, 28 de febrer de 1768, arxiu monacodebacardi, Els Girona i Rigalt.
(* 29) Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Sebastià Prats, 10 d'abril de 1759. Arxiu monacodebacardi. Els Girona i Rigalt.
(*) Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Ramon Claramunt i Gavarró, 25 de Juliol de 1781. Arxiu monacodebacardí. Els Girona i Rigalt.
(* 31) Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Sebastià Prats, 22 de setembre de 1748. Arxiu monacodebacardi. Els Girona i Rigalt.
(* 32) Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Sebastià Prats, 12 d'Abril de 1757. Arxiu monacodebacardi. Els Girona i Rigalt.
(* 33) Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Sebastià Prats, 15 de Setembre de 1757. Arxiu monacodebacardi. Els Girona i Rigalt.
(* 34) Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Sebastià Prats, 7 de Juny de 1762. Arxiu monacodebacardi. Els Girona i Rigalt.
(* 35) Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Ramon Constansó, 23 de novembre de 1764. Arxiu monacodebacardi. Els Girona i Rigalt.
(* 36) Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Manuel Oliva i Viloca, 1 d'Octubre de 1784. Arxiu monacodebacardi. Els Girona i Rigalt.
(* 37) Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Baltasar Oliveras i Plana, 14 d'agost de 1784, ratificat per manuel Oliva i Viloca el 8 de novembre de 1786. Arxiu monacodebacardi. Els Girona i Rigalt.
(* 38) Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Joan Prats i Cabrer, 16 de Maig de 1790. Arxiu monacodebacardi. Els Girona i Rigalt.
(* 39) Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Joan Prats i Cabrer, 18 de Juliol de 1790. Arxiu monacodebacardi. Els Girona i Rigalt.
(* 40) Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Joan Prats i Cabrer, 15 de Nat¡yo de 1781. Arxiu monacodebacardi. Els Girona i Rigalt.
(* 41) Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Francisco Girona, 19 de Juliol de 1796. Arxiu monacodebacardi. Els Girona i Rigalt.
(* 42) Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Jaume Rigalt i Estrada, 8 de Setembre de 1801. Arxiu monacodebacardi. Els Girona i Rigalt.
(* 43) Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Jaume Rigalt i Estrada, 19 de novembre de 1801. arxiu monacodebacardi. Els Girona i Rigalt.
(* 44) Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Jaume Rigalt, 11 de Desembre de 1801. Arxiu monacodebacardi. Els Girona i Rigalt.
(* 45) Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Jaume Rigalt i Estrada, 24 de maig de 1805. Arxiu monacodebacardi. Els Girona i Rigalt.
(* 46) Col·legi de Notaris de Barcelona, notari Jaume Rigalt i Estrada, 26 de Febrer de 1818. Arxiu monacodebacardi. Els Girona i Rigalt.
(* 47) Col·legi de Notaris de Barcelona, notari José Maria Odenas, 25 de Juliol de 1820. Arxiu monacodebacardi. Els Girona i Rigalt.
(* 48) Col·legi de Notaris de Barcelona, notari José Maria Òdena, 20 de desembre de 1826, obert el 3 de Juliol de 1841. Arxiu monacodebaardi. Els Girona i Ros.