Saga Bacardí
06912
ESCRITURA DE APERTURA DE TESTAMENTO DE MÓNICA CLAVERA Y GENER, PRIMERA ESPOSA DE MIGUEL RIGALT.


Die III mensis Aprilis anno a Nativitate Domini MDCCXV. Barcinonae.
In Christi nomine amen. Jo Monica Rigalt y Clavera, muller de Miquel Rigalt argenter, ciutadá de Barcelona, filla llegitima ynatural de Francesch Clavera botiguer de telas ciutadá de Barcelona, y de Eularia conjuges diffunts, estan desganada en lo llit de malaltia corporal de la qual temo morir, sana empero de enteniment, integra memoria, y ferma paraula, volent disposar de mos bens, fas, y orden mon testament ultima y derrera voluntat mia, en y ab lo qual elegesche en marmessors, y del present meu testament executoras al Rnt. P. Fr. Joseph Gener Religios del Monastir y Convent de Santa Catharina Martyr de la present ciutat, mon oncle, y a dit Miquel Rigalt argenter, carisim marit meu, als quals dono ple poder de cumplir, y executar mon testament, ultima y derrera voluntat mia, conforme avall trobaran ecrit, y per mi ordenat.
Primerament; y abans de totas cosas, vull, odren, y man que tots los deutes, que lo dia de mon obit jo ddeurá sien pagats, y totas als injurias a restitució de las quals, jo seré tinguda, y obligada satisfetas, respectivament de mos bens, breument, simplament, y sumariament, sens estrepit de judici, la sola veritat del fet attesa, y conciderada.
Elegesch la seputura al cadaver meu fahedora, en la Parroquial Iglesia de Santa Maria del Mar de la present ciutat, volent esserme feta a disposició, y voluntat, de dit carissim marit meu.
Item: Vull, ordeno, y man, que encontinent seguit mon obit, o lo mes prest sia posible, per salut, y repos de la mia anima, me sien fetas dir, y celebrar aquellas missas, y pios sufragis, aparexerá a dit carissim marit meu, per la molta confiansa fas de ell, y espero se recordará de la mia anima.
Item: deix y llego a Francisca, Eularia y Anna, donsellas, fillas comunas a mi, y a dit carissim marit meu, a obs de casament, doscentas lliuras moneda barcelonesa, a quiscuna d eellas, y en paga dels drets maternals y altres qualsevols drets puguessen pretendrer en ma universal heretat, y bens, e si será cas que ditas fillas mias o alguna de ellas moriran quant que quant ab fills llegitims, y naturals, y de llegitim y carnal matrimoni procreats, en dit cas pugan o la que axi morirá puga disposar de totas las ditas cos centas lliuras, si empero ditas fillas mias o alguna a ellas moriran, quant que quant despres dellur collocació en matrimoni, y sens fills llegitims y naturals, y de llegitim y carnal matrimoni procreats, en tal cas tansolament, `pugan disposar y a llurs voluntats fer de cent lliuras. E si será cas, que ditas fillas mias o alguna de ellas morirán ans de esser en matrimoni carnal collocadas, en tal cas, vull y es ma voluntat que los llegats de las tals, o tal aixi y sien finits y cadichs, axi morint se apliquia al hereu meu avall escrit.
Item: Deix, y llego a Monica Rigalt donsella neboda mia filla llegitima y natural de Francisco Rigalt veler ciutadá de Barcelona, y de Isabel conjuges diffunta, per la bona voluntat li aporto, y a obs de son casament y no altrament, dos caxas de fusta de noguer ab sos panys, y claus que eran las novials mias, un vstit de estamaña de mans, un justillo de vint, texits a la cordellada, y un gadapie de satina blau, que tot era de mon us, y servey, del que venint dit cas, puga fer a sas liberas voluntats.
De tots los altres emperó bens meus, mobles, e immobles, aguts, y per haver, moms, veus, drets, forsas, y accions mias universals ahont se vulla sien, y en qualsevol genero, y especia concistescan, y que a mi me pertañen, y en avant me pertañeran, en qualsevol part del mont per qualsevols causas, y rahons, que dir y pensar se pugan, deix y atorch, y a mi hereu universal fas e instituesch a Francisco infant, fill comú a mi y a dit Miquel Rigalt carissim marit meu llegitim y natural, y de llegitim y carnal matrimoni procreat, si lo dia de mon obit viurá, y a mi hereu esser voldrá, empero, si lo dit Francisco fill meu, lo dia de mon obit no viurá, o viurá, mes a mi hereu no será, perque no voldrá o no podrá, eo hereu meu será empero morirá quant que quant sens fills llegitims y naturals, y de llegitim y carnal matrimoni procreats, en dits casos y quiscun de aquell, a ell substituesch, y a mi hereva universal fas, e instituesch a Francisca, altre filla mia, y germana sua, si a las horas viurá, y a mi hereva esser voldrá, emperó si la dita Francisca a las horas, no viruá, o viurá y a mi hereva no será perço que no voldrá o no podrá, eo hereva mia será empero morirá quant que quant sens dits fills llegitims y naturals, y de llegitim, y naturals, y de llegitim y carnal matrimoni procreats, en dits casos, y quiscun de aquells, a ella substituesch, y a mi hereva universal fas e instituesch a Eularia altre filla mia, y germana sua, si a las horas viurá, y a mi hereva esser vlodrá, empero so a las horas no viurá o viurá, y a mi hereva no será perço qe no voldrá o no podrá eo hereva mia será, y apres morirá quant que quant sens dits fills llegitims, y naturals, y de llegitim y carnal matrimoni procreats, en dits casos, y quiscun de aquells, a ella substituesch, y a mi hereva universal fas e instituesch a Anna altra filla mia, y germana sua, so a las horas viurá, y a mi hereva esser voldrá, si empero a las horas no viurá, o viurá y a mi hereva no será perço que no voldrá, o no podrá, eo hereva mia será, empero morirá quant que quant sens dits fills, llegitims y naturals, y de llegitim y carnal matrimoni procreats, en dits casos, y quiscun de aquells a ella substituesch y a mi hereu universal fas, e instituesch a dit Miquel Rigalt carissim marit meu, a totas sas voluntats liberament fahedoras.
Revocant, cassant, y anullant, ab lo rpesent meu testament tots y qualsevols altres testaments, y especias de ultimas voluntats per mi, fins lo dia present fets, y fetas, en poder de qualsevols notaris, encaraque en aquells, y aquellas hi agues qualsevols paraulas derogatorias de las quals ab lo present meu testament, en agues de fer expressa menció, car de aquellas me penedesch, y vull que lo present meu testament a tots los demes altrs prevalega.
E aquesta es la mia ultima y derrera voluntat, la qual vull que valga y valer puga per dret de testament, e sino valdrá y valer no podrá per dret de testament, vull que valga per aquella especie de ultima voluntat, que millor de dret valer, y tenir podrá.
De la qual mia testamentaria desposició lo obit meu seguit, vull en sien fetas tantas copias, quantas demandadas en serán per los hereus, llegataris, y altres, quei pretendran tenir interes.
Fet y firmat fonch lo present meu testament ultima y derrera voluntat mia, en la present ciutat de Barcelona als tres dias del mes de Abril, any de la Nativitat de Nostre Señor Deu Jesuchrist de mil setcents y quinse. Sen+yal de mi Monica Rigalt testadora predita, qui lo present meu testament ultima y derrera voluntat mia lloho, aprobo, rattifico y confirmo.
Testimonis cridats, y per boca propria de dita testadora pregats a la firma de son testament son Don Andrez Montero, tinent de una de las compañias del Regiment Segon de Castilla y Francesch Molist argenter, ciutadá de Barcelona.

Postea aute adveniente die decima mensis May presenti anni praedictam testamenti morta dicta testatrice, et ejus cadavere ecclesiae sepulturae tradito, instunse dicto Michaele Rogalt, fuit publicatum per me Anonio Cassani autoritatibus Apostolicae tu Regiae notario publico licu Barcinonae infru presentibus pro sepibo Geraldo Casani scriptore, et Petro Vila Macippo rippariae cive, ad presenta vocatis, et assumtis, pro utsuperis continentor.